Dos minuts i mig, un quart de dotze del migdia.
Saludem Joan Pasqual, Mariona Saball.
Bon dia a tots i totes, benvinguts.
El Joan Pasqual és el coordinador de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
La Mariona és la coordinadora de la tardor literària,
una tardor que ja ha començat a donar
alguns dels premis de Literari Ciutat de Tarragona,
però que, de fet, porta, ens hauríem de dir,
en diverses setmanes oferint moltíssima activitat
a la ciutat de Tarragona.
Joan, activitat que, molt bé,
perquè s'ha pogut fer en coordinació amb altres entitats
i institucions de la ciutat, també, no?
Sí, sí. Jo penso que la tardor literària
és una de les característiques importants
que hi ha al voltant de tota la proposta
és implicar la màxima quantitat d'entitats
i col·lectius vinculats a la creació
i a la producció i a la distribució d'espectacles,
en aquest cas d'àmbit literari.
I és una excusa perfecta, les lletres, la literatura i la creació,
a més, per lligar diferents llenguatges.
I avui en dia, que es parla tant de transversalitat
i d'interdisciplinaritat,
a mi em sembla que la tardor literària a Tarragona
és un exemple importantíssim
d'aquest intercanvi entre diferents registres,
no solament el literari,
sinó la música, el teatre, la dansa, etcètera, etcètera.
Una important participació de gent jove, no, Mariona?
Això també és una de les característiques.
Joan, qualsevol dels dos, els que hi convingueu que és més adient.
Sí, sobretot, especialment amb la plataforma de pell del llavi,
que ja fa quatre anys que ha començat
i que és una plataforma de joves creadors
i a partir d'una mica de suport de l'Ajuntament
ell fa les seves creacions i les seves propostes
per la ciutat i per implicar la majoria de gent possible
en la literatura i la creació.
La tardor literària culmina amb el lliurament
dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
De fet, s'han anat atorgant al llarg de la setmana.
Això és una tradició i en això no ha canviat,
que és de mica en mica,
i reservar a alguns dels que tenen major quantia econòmica
per al que és l'acte de lliurament.
De fet, d'aquí uns moments, d'aquí una estoneta,
parlarem amb el guanyador del Premi Joan Amades,
de Cultura Popular.
També ho farem amb l'autor del Premi Rovira i Virgili
de Biografies.
Però encara queden, com dèiem,
el Pini Soler de novel·la,
el que té una dotació econòmica més important.
Recordem quants dinerons s'endurà el guanyador o guanyadora, Mariona?
21.000 euros.
No està gens malament per un Premi Literari.
No ens enganyem.
I el Vidal i el Cuber de traducció,
que aquest, si no anem a rat,
també se'n dona en aquest moment,
perquè és un premi que es dona, diguem-ne, a l'avançada, no?
Sí, és un premi beca.
que, bueno, la dotació són 12.000 euros
i llavors es paguen parts.
Primer es dona una quantitat,
que és el 25%,
quan presenta el projecte,
una altra part a la meitat del projecte
i tota la quantitat de diners
quan presenta l'obra tota traduïda.
Com heu previst l'acte de lliurament?
On serà? Quina hora? De quina manera?
Amb sopar, sense sopar?
Amb espectacle, sense espectacle?
Sí, mantenim una estructura
semblant a altres anys,
que a mi em sembla que té interès.
El que passa és que canviem algun concepte,
el canviem una mica,
en el sentit que a l'acte
el que intentarem és que existeixi una primera part
on els protagonistes són els premis.
A mi em sembla que en aquest sopar
l'important és l'entrega dels premis
i el reconeixement a aquests treballs
que s'han presentat
i que han estat seleccionats
i són guanyadors.
Hi ha aquesta primera part de premis
i un cop hàgim acabat l'entrega dels premis,
doncs per celebrar-ho farem el sopar.
Ah, molt bé.
És a dir, que no hi haurà el sopar
i després els premis,
que és el que es fa normalment.
Sí, normalment,
estructuralment sempre s'ha fet
com una barreja entre espectacle,
premis i sopar
i en guany canviem el concepte,
en aquest sentit sí que canviem
i el concepte és el que acabo de dir,
és a dir, primer li donem la importància
als premis,
que són els autèntics protagonistes de la nit,
i després un cop rebuts els premis
doncs ve el sopar
per celebrar precisament
l'entrega dels premis
i en guany la idea
o el tema
que farà de fi el conductor
de tota l'entrega dels premis
és el marc lligat a la literatura.
El marc des d'una perspectiva poètica
on tenim intenció
d'oferir a la gent, a més,
una estructura
quasi escenogràfica de l'espai.
Per això què passa?
Que és sorpresa?
És sorpresa, sí.
Ah, per això, perquè com que diu
el marc i la literatura,
dic que allà
serà que volen deixar-ho fins al final
una certa expectació
d'a veure com serà aquest acte.
Tot es farà a l'Hotel Imperial Tarracó.
Tot a l'Hotel Imperial Tarracó.
Perquè no tenim el Metropol.
A partir de les 9 de la nit.
No, no, el Metropol
són dos temes diferents.
Ja feia els últims anys que no es crea.
Ja ho volíeu fer a l'Hotel Imperial Tarracó,
independentment de les obres.
Sí, sí, sí.
Els últims anys
s'ha anat fent en diferents restaurants,
s'havia canviat el model.
Ja fa uns anys enrere,
no sé exactament si 4 o 5 anys enrere,
s'havia fet els premis
al Teatre Metropol
lligant-lo amb un espectacle.
Es va considerar que el sistema
no acabava de funcionar
i se va buscar una altra fórmula
que era la fórmula aquesta del sopar
i l'entrega dels premis durant el sopar.
Però, escolta, nosaltres que tenim una edat,
jo recordo que l'Hotel Imperial Tarracó
també s'havia fet fa molts, molts anys,
amb sopar i cos.
S'ha anat canviant a poc a poc.
Jo penso que també és bo
anar canviant de tant en tant els registres.
I, de fet, per l'any que ve,
amb l'Hotel Cultural
i totes les entitats que estan implicades
en l'entrega de premis,
doncs potser buscarem una altra fórmula.
Jo penso que hem de ser sempre una mica atrevits
i no...
És a dir, perquè una cosa que funcioni
no sempre ha de funcionar igual,
perquè arriba un moment
que les propostes també tenen caducitat
i jo penso que a la gent
també li agrada la novetat
i li agrada els canvis.
N'hi ha gent que li agrada més,
menys els canvis,
n'hi ha gent que és més immobilista,
gent que li agrada més,
però jo penso que és bo.
És bo i és saludable
tenir altres registres
perquè les coses es poden visualitzar
de moltes perspectives i de moltes maneres.
Sense oblidar sempre,
jo torno a incidir
perquè a mi em sembla important
que l'important és l'entrega dels premis
i són els premis.
I l'altre, diguéssim,
és l'envoltori
que permet que allò sigui una cosa més agradable,
que ho sigui més distesa
o que tingui un component lúdic important també.
S'han presentat moltes obres,
els premis que s'han de lliurar.
Teniu les xifres aquí?
No les tinc aquí damunt de la taula.
Aproximadament una?
Més o menys, doncs,
del de novel·les
s'han presentat uns 20 originals,
del de poesia com es medueix
uns més de 60.
El que ha tingut més participació
com ja des de fa anys
és el Tinet,
que s'han presentat...
241.
241, molt bé.
I dels altres,
bueno, una desena,
potser del Vidal Cove,
potser una mica menys,
i del del Joan Amades
també 4 o 5.
I del com es medueix
60 originals.
No, no,
és mantenint-se...
Sí, sí, sí,
doni-do,
doni-do la participació,
però és una participació important.
Parlaves,
feies referència
dins de l'acte
que de tant en tant
val la pena canviar,
trencar una mica.
També ha canviat,
s'ha trencat
aquesta,
el que portem de Tardor Literària
ha presentat propostes
realment innovadores,
però també ha sabut
atreure un públic
més conservador
en aquest sentit
que dèiem abans,
dins de la Tardor Literària.
O ha pogut aconseguir
aquest equilibri,
segons el vostre criteri?
Jo penso que sí,
jo penso que en aquests moments
n'hi ha un...
diguéssim una diversitat
que permet
que des de la gent més jove
a la gent més gran
tingui una oferta
per poder accedir
a algun tipus d'espectacles
vinculats a la literatura
i a la creació
i per un altre costat
jo penso que cada vegada més
hi ha diversitat
també de...
com t'he deia abans
d'aquesta relació
de la creació literària
amb els altres llenguatges
i per tant
els registres
són múltiples
i que qualsevol persona
que tingui interès
per la literatura
vinculada amb altres...
i amb la literatura
com element fonamental.
Jo penso que hi ha
una mica de tot
que és interessant
i jo penso que a més
la tardora literària
s'ha anat configurant
com un...
com un...
com un festival
jo quasi diria
un festival
de les lletres
i al voltant de les lletres.
De fet
sembla que parlem
com si aquesta setmana
hagués de finalitzar
i ni de bon tros
perquè encara queden
moltíssims actes
i moltíssimes convocatòries
relacionats amb la tardora.
Aquesta és la que s'anomena
formalment
la setmana dels premis.
Hi ha hagut presentacions
hi ha hagut activitat
que hem anat recollint
també des d'aquí
des del matí
de Tarragona Ràdio
però més enllà
del lliurament dels premis
als que sí que el tornarem
ens podríeu fer
cinc cèntims
d'on poseu l'accent
en el que resta
de tardor literària?
Bé, principalment
el que...
Bé, encara queden
actes importants
per la tardor
ni que després
de la setmana dels premis
ja tot vagi així
més de baixa.
Per exemple, no sé
podríem destacar
la trobada d'escriptors
que és la 18a que es fa
que es fa el dia 28
em sembla
si no m'equivoco
al Teatre Magatzem
que aquest any
està dedicada
a l'Àngel Octavi Brunet
que promet tot un espectacle
segons se'ns han dit
Sí, hi haurà projections
una trobada d'escriptors
així diguem-ne convencional
amb allò que dèiem abans
Sí, la gràcia
de trobar d'escriptors
també és que cadascú
cada escriptor
la fa a la seva mida
una mica
no és una cosa estàndard
sinó que l'anem adaptant
i llavors també
segons el tipus de persona
el tipus d'escriptor
es pot anar adaptant
també la pell del llavi
encara queden propostes
per fer
com per exemple
aquest diumenge
fan una acció a la Rambla
relacionada amb els vampirs
també
i amb tot aquest tema
que porten aquest any
van de gòtics
en guany
a la tarda literària
hi ha de la pell del llavi
també una ruta literària
al barca
que es fa amb el Pep Blai
que és l'autor del llibre
Vampiria Sound
també per la part més acadèmica
com si diguéssim
la setmana que ve
comença el seminari
Blé de Zumbila
perquè aquest any
és el centenari
del seu naixement
i llavors es fa
tot un seguit d'actes
presentacions
conferències
hi ha una exposició
de diputació
al voltant d'aquest escriptor
i continuen encara
aquelles lectures
del Mirall Trencat
a la Mercè Rodoreda
si no m'equivoco
ahir es va fer una
i encara queda una altra
avui hi ha una altra
avui serà l'última
home doncs
vist des d'aquest punt de vista
si agafem com a exemple
Mercè Rodoreda
i Pep Blai
doncs són
activitats literàries
però molt diferents
de totes elles
hi han hagut presentacions
de llibres
d'autors locals
i aquest cap de setmana
també hi ha una ruta
Josepà Anton Baixeres
sí
demà al dematí
a les 12
hi ha la ruta literària
Baixeres
amb motiu del 80è aniversari
de l'autor
doncs s'ha preparat
una ruta literària
que coordina
Francesc Roig
i el Sergi Chirinax
i el Lluís Font de Vila
llegeixen els textos
Déu-n'hi-do
et veig molt capficat
Joan mirant el programa
no sé si és que ja tens
alguna cirereta
que a tu t'agradi
més en particular
o que t'hi hagi l'atenció
sí, però que n'hi ha un altre acte
també de la pell del llavi
amb la ONCE
embriagueu-vos
que és un acte
multisensorial
i em sembla
que és una aposta
i és un
és un treball
molt interessant
l'ha de tenir en compte
pell del llavi
la ONCE
escriptors
altres entitats
i institucions
com
com
com estructureu
com coordineu
tot plegat
allò de dir
vinga va
fem la tardor literària
anem a seure tots
qui vol participar
quines propostes
ens voleu donar
aneu trucant portes
escolta
voleu o no voleu
jo penso que hi ha un treball
en dues direccions
les mateixes
les pròpies entitats
i col·lectius
que fan propostes
i que
que saben que
des de l'Ajuntament
hi ha
les portes obertes
i que hi ha una necessitat
a més que aquest diàleg
sigui cada vegada
més fructífer
i després n'hi ha
les propostes
pròpiament
del propi Ajuntament
i les propostes
com els premis literaris
que ja tenen una tradició
i on l'alumni cultural
també
està en estret
a col·laboració
pel que fa a l'acte
de lliurament
jo veig una mica
de secretisme aquí
una mica
una mica
és que no hi ha manera
de treure'ls i res
el mar
sí sí
el mar i la literatura
però això és molt ambigua
el mar i la literatura
cap nom
de ningú
que vagi a fer coses
no sé
no sé
no
no
és que no
tampoc
penso que
el que sí
podríem dir
que és un acte
que està pensat
en un registre
molt poètic
molt poètic
i molt lligat
a la creació literària
l'acte de lliurament
és obert a tothom
al sopar
lògicament
doncs qui vulgui anar-hi
o com va la cosa
ens ho podeu explicar?
enguany el que hem fet
ha estat
per part
de l'Ajuntament
que convida especialment
a les institucions
que s'han implicat
amb la tardor
que han col·laborat
o amb les lletres
al llarg de l'any
després
el Consorci
que és l'altre
el Consorci de Normalització Lingüística
que és l'altre
organitzador dels Premis
que convida gent
per la seva part
i l'Omnium Cultural
també
una mica el problema
aquí
que l'espai
és l'espai
que hi ha
llavors hem buscat
uns paràmetres
d'intentar
que sobretot
les entitats aquestes
que tenen relació
amb la gent
que està implicada
en la tardor literària
decideix una miqueta
doncs
quina gent
pot venir
a l'acte
d'entrega
de Premis
i és un problema
també bàsicament
d'espai
aquí segur
hi serà
no pot ser
d'una altra manera
Josep Romeu
l'autor de Taradella
ha estat
el guanyador
de la setena edició
del Premi
Joan Amades
de Cultura Popular
de Tarragona
amb una obra
que ens remet
al Nadal
del mite
a la tradició
el tenim a l'altre costal
del fil telefoni
si us voleu posar
els auriculars
i compartir
aquesta conversa
Josep Romeu
molt bon dia
molt bon dia
enhorabona
moltes gràcies
és un premi
que reconegui
la tasca
que es desenvolupa
cercant les tradicions
i la cultura popular
és un premi important
forma part de la memòria
de tota la nostra comunitat
no?
Sí
aquest és l'aspecte
que a mi
m'ha interessat més
pel que fa
en general
a la cultura catalana
a la cultura popular
i concretament
en aquest cas
el tema del Nadal
que és
veure com
aquesta cultura popular
forma part
de la memòria
col·lectiva
d'un poble
és a dir
més que no pas
els aspectes
més purament folclòrics
en si
de totes maneres
en aquest sentit
jo li volia preguntar
què és el que aporta
la seva obra
a l'estudi
ampli
que hi ha des del món
de la cultura popular
al voltant
de les festes
de Nadal
quines són les aportacions
que fa aquest estudi?
Bé
jo crec que és
un enfoc
una mica diferent
perquè és evident
que hi ha
molts treballs
de recerca folclòrica
alguns de molt
interessants
i que
jo d'alguna manera
doncs
m'hi he basat
o el llibre
de Ramon Biolant
o el llibre
de Nadal
o evidentment
tots els treballs
de Joana Mades
o del meu homònim
Josep Ramíló
i Figueres
un i vostre
doncs
antropòleg
i enògraf
important
però
jo ho he fet
des d'un altre punt
de vista
que és dir
bé
aquestes tradicions
que ja
evidentment
s'estan perdent
o que s'estan fent
per pura rutina
tenen un origen
i tenen
unes fonts
que d'alguna manera
és el que deia abans
que són
la nostra memòria
col·lectiva
i aleshores
es tractava
o intentat
de relacionar
això
que nosaltres
a vegades
no sabem
ni per què ho fem
doncs
els orígens
ja no només
de la mateixa
religió cristiana
evidentment
de la nostra cultura
d'on provenim
sinó de veure
que això és propi
de moltes altres cultures
anterior
fins i tot
al cristianisme
i que per tant
diguem
aquesta nostra cultura
popular
doncs forma part
d'una cultura
universal
Josep
la seva experiència
professional
passa des del camp
de la gestió cultural
pel periodisme
però
vostè
ha dedicat
molts anys
de la seva vida
al camp
de la docència
parlava abans
que són tradicions
que estan perdent
vostè
doncs
justament
per aquesta pràctica
professional
estat en contacte
amb gent jove
realment s'està perdent
tant
tota aquesta pràctica
ara parlem
ens acompanya
el coordinador
de cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona
i ja estàvem parlant
que estan a punt
les representacions
dels pastorets
tot aquest seguit
de ritualitat
que encara ens queda
del Nadal
vostè creu que realment
s'està perdent?
Jo crec que sí
jo crec que ja
el que ens queda
és
no pas el folclore
sinó el folclorisme
és a dir
algun aspecte
que anem repetint
no sabem per què
arriba el Nadal
i doncs
hem de fer uns pastorets
o arriba
la Pasqua
i hem de fer
una processó
però
el que era
pròpiament
el folclore
com a forma
de
com a forma
d'expressió
com a forma
de comunicació
popular
jo crec que això
s'ha perdut
a nivell d'escola
per exemple
es fa una feina
a totes les escoles
és molt important
o molt intensa
no sé si tan important
d'intentar
doncs
explicar els refranys
les dites
les frases fetes
a l'hora de la veritat
això
està perdent
marxes forçades
tant és així
que
jo
veig que
en aquests moments
és pràcticament impossible
seria impossible
repetir treballs
de recerca
folclòrica
perquè
ja no queda
en res
jo
sóc molt
pessimista
sí que el veig
una mica
d'ampolla
mig buida
sí
jo veig
molt
l'ampolla
bastant
no mig buida
bastant
més
que mig buida
jo crec que
precisament
quan vaig començar
a fer aquest treball
a principis dels 90
i que després
el vaig deixar
reposar
molts anys
en aquell moment
no existia
la paraula
globalització
o existia
en el diccionari
amb un altre concepte
però és que
la globalització
en aquest sentit
d'uniformització
i per tant
de pèrdua
de la particularitat
de cada
de cada cultura
per nosaltres
això va començar
a finals del segle XIX
i principis del XX
des del moment
en què els amades
aquests altres
folcloristes
que deia abans
van començar
a fer
aquests reculls
era perquè
d'alguna manera
ja s'adonaven
que això
s'estava perdent
que deixava
de ser
una forma
de comunicació
natural
popular
per passar
a ser
això
una expressió
doncs bé
festiva
folclòrica
en el sentit
de repetitiva
sense saber
massa ja
o per què
ni quina
funcionalitat
podia tenir
la gent
continua engalenant
la gent
continua fent
arbres
però tant
els fa
fer un caganer
que fer un pijaner
perquè
doncs
bé
com que s'ha perdut
origen
com que s'ha perdut
la raó
de la mateixa
que tenia
cada una
d'aquestes
coses
es poden fer
qualsevol
qualsevol
distorsió
diguem-ne
forma part
de l'evolució
de la pròpia
societat
però no
hi ha dubte
no hi ha
dubte que l'espai de la ritualitat
del mitat
no és un espai
que mai
quedi en blanc
que una cosa
substitueix
l'altra
en vostè
que veu el futur
diguem-ne
no de manera
excessivament optimista
tota aquesta ritualitat
que podem parlar
de les festes de Nadal
o de qualsevol
altra
període
doncs
que estava molt
imbrincat
a la societat rural
fonamentalment
què substituirà
tot això
què creu vostè
que substituirà
jo sé que és fer
una miqueta
de ciència-ficció
però en blanc
no quedarà
aquest espai
en la societat
no
no
què passa
que quedarà
un
diguem-ne
una barreja
no ho diré
en el sentit
negatiu
però
mestissa
en el sentit
que
bé
es fa una mica
el que comercialment
convindrà
que es faci
vull dir
i ara acabem
de fer
celebrar
el Halloween
actualment
a les escoles
se celebra més
el Halloween
que la castanyada
tot i que
si anessin
a buscar origen
tampoc és tan estrany
el Halloween
no deixa de ser
la mateixa castanyada
jo he fet
aquest allò
del Nadal
però sempre m'ha interessat
tot el tema
de la cultura popular
i precisament
explicava això
a l'escola
escoltem
el Halloween
ens ve dels Estats Units
però ens ve
després d'haver-lo portat
d'Europa
cap allà
transformat
i no sé
és com el Pare Noel
que ens arriba
ve d'Europa
se'n va a Estats Units
allà a la Coca-Cola
li munta
li fa una imatge
que quedi divertida
i atractiva
comercialment
i ens la torna aquí
i resulta que
ja ho barregem
absolutament tot
sense que
gaire res
formi part
diguem-ne
del sentiment
de la gent
és
forma part
de l'ambientació
arriba el Nadal
ho sabem
perquè ens comencen
a anunciar
coses per la televisió
i per tant
comercialment
convé
fer engavanaments
i fer
el que sigui
però
sí, sí
de totes maneres
aviam
això pot passar
en el cas particular
d'aquesta ritualitat
del Nadal
però d'altra banda
la societat catalana
que és la més propera
i la que coneixem
i si parlem de la Tarragonina
s'hi aboquen
tradicions
i cultura popular
com quan arriba
les festes
de Santa Tecla
amb el fenomen
anomenat
fenomen casteller
vull dir
que hi ha altres aspectes
de la nostra tradició
més antiga
que no només
continuen
entre nosaltres
sinó que cada cop
van a més
i cada cop
apleguen més
persones
sí, sí
i ara que heu citat
el tema casteller
jo vaig ser
el fundador
de la colla castellera
al Fagaus d'Osona
a Vic
per tant
diguem-ne
que el tema
de la tradició
encara que en sigui
pessimista
no vull dir
que no m'interessi
és que m'ha deixat
molt desanimada
Josep
ja l'hi dic ara
no volia desanimar
ningú
jo sóc
un fervent
defensor
i promotor
en la mesura
que puc
de la cultura
però
entenent
els castells
com a espectacle
com a divertiment
o com a
d'acord
amb un origen popular
i amb un origen
però no tenen
massa res a veure
amb el que eren
els primers castells
el que eren
com a forma
de
diguem-ne
de joc
sortint
normalment
sortint
de la missa
és a dir
el que era
antigament
els primers
els primers castells
no
tampoc no és un tema
que hagi estudiat
excessivament
però
bé
hi ha prou
coses
escrites
en això
vull dir
ara ja és una cosa
no diré
professionalitzada
però
que
que forma part
de tota una
competència
fins i tot
entre
una rivalitat
entre colles
hi ha
fins a tots
concursos
etcètera
no
i tot
forma part
d'un
ben
s'ha mistificat
una mica
no
i a mi em sembla
molt bé
jo el defenso
fins al punt
que em va semblar
que podíem
extendre
aquesta
aquesta
costum
amb els castellers
no
i per això
el vaig portar
doncs
a la comarca
d'Osona
Josep
vostè fa el pessebre
no
a casa
ho fem
a mitges
perquè dic
calla
que aquesta
era ja la pregunta
del milió
anava de 10 dòlars
però diguem
d'euros
vostè fa el pessebre
m'imagino
si no a casa
amb algun col·lectiu
a l'escola
o en algun lloc
el farà
no
bé
a l'escola
ara estic una mica
al marge
de l'escola
a casa
sempre s'ha fet
sobretot
quan
quan hi havia
els nens
més petits
però després
ha perdut
una mica
el sentit
no
vull dir
precisament per això
que deim
vull dir
no
ha deixat de tenir
aquella funcionalitat
que tenia abans
el pessebre
i a vegades es fa
perquè sembla que arriba
a nedau
i sembla que s'ha de fer
però
no
no
no hi ha una especial
atenció
en fer el pessebre
molt bé
doncs
en Josep Romeu
al Nadal
del Mita
la tradició
el guanyador
del Joan Amades
de Cultura Popular
de Tarragona
gràcies per atendre
la nostra trucada
i el trucarem
perquè ens expliqui
vostè com anirà
l'acte del lliurement
perquè aquí els organitzadors
no ens volen dir res
es trobarà amb una sorpresa
ja ho sap
sí
bueno
sé que no sé res
doncs miri
sap el mateix que jo
i això que tenim aquí
els organitzadors
però poca cosa
vostè a l'hora que li diguin allà
i cap problema
enhorabona
Josep i moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
és el Josep Romeu
de Taradell
guanyador d'aquest premi
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
l'historiador de Riu d'Oms
Eugeni Perea
ha guanyat el 18è premi
Rovira i Virgili
de Biografies
amb l'obra
Els polders de la memòria
senyor Perea
molt bon dia
bon dia
i enhorabona
moltes gràcies
deu estar content
m'imagino
content i que ho foi
satisfet
i tots els adjectius
que hi vulgueu afegir
clar que sí
perquè a més és una obra
és una obra absolutament personal
és una obra
diguem-ne
que segons tinc entès
es tracta d'un dietari
sí
a veure
m'heu presentat
com a historiador
certament
una faceta
una part de la meva vida
es dedica
a la investigació
vostè és doctor en història
si no estic equivocada
el que passa que
tinc un altre vessant
que és la literària
per tant
compagino
els dos
els dos
els dos camps
per això
m'ha satisfet molt
aquest premi
perquè
està relacionat
amb Rovira i Virgili
i Rovira i Virgili
també
o jo com ell
anava a dir
ell com jo no
jo com ell
van treballar
la història
i després la literatura
i fins i tot
hi ha un tercer factor
que ens
que ens
lliga
que és a dir
la tipografia
les arts gràfiques
ja que
ell
dictava molts articles
quan li
quan li censuraven
a la veu de Catalunya
dictava molts articles
directament
a la
a la
a la linotípia
no?
i per tant
són tres factors
importants
no?
Referent
al que em deia
si
és personal
òbviament
és un llibre
que és personal
és un dietari
un llibre de memòries
però
no en el sentit
convencional del gènere
on tot el que succeeix
és real
aquí amb aquest llibre
la ficció
és la ficció
la que transforma
aquesta realitat
que visco
o que percebo
fins a construir
una narració
breu i condensada
no?
és a dir
en definitiva
és un llibre
de creació
totalment de creació
en el qual jo
el que faig
són petits universos
universos personals
universos personals
on l'art
la llengua
la història
els paisatges
les converses
és a dir
tot allò
que m'emociona
que en un moment
determinat
em trasbalsa
doncs llavors
jo
ho passo
a l'escriptura
i he dit
que és un univers
personal
no privat
que és molt diferent
que seria
privat seria
ja un dietari
que s'escriu
per no publicar
o
molt íntim
explicant veritablement
les raons
d'aquells pensaments
d'aquelles sensacions
aquí no
aquí és ficció
i que sorgeixen
m'imagino
de la seva vessant
personal
naturalment
però també
professional
hem dit que era doctor
en història moderna
és professor de la UNED
exacte
i treballa d'arxiver
a la Diputació
exacte
vostè està en contacte
constantment
amb la història
la passada
i la que es va fent
cada dia
la present
el present
i el passat
estan en aquesta obra?
Òbviament
el passat i el present
sempre
com
no només amb la història
sinó amb totes
les nostres relacions
personals
diàries
quan nosaltres vivim
el dia a dia
ho fem sempre
d'una manera o altra
condicionats
pel passat
per la família
pels elements
d'història
perquè és clar
la història
a vegades pensem
que és una cosa
passada
una cosa
antiga
un fòssil
per dir-ho d'alguna manera
no, no
la història
és el dia a dia
és allò que fem
és allò que rebem
tota una sèrie
d'emocions
de lleis
etcètera
per tant
òbviament
amb aquest llibre
com amb totes
les nostres actuacions
passat i present
sempre són
estan units
permeti'm que
li digui
que quan he sabut
el títol
de l'obra
que havia guanyat
el Premi Rovira
i Virgili
m'ha agradat
particularment
com a metàfora
els polders
de la memòria
aquesta paraula
que a banda
com a paraula
és preciosa
doncs
dona molt de significat
a tot això
que vostè ens està explicant
com es va guanyar
en aquesta batalla
al temps
segurament
de fet
el títol
va sorgir
d'una de les meves
visites a Holanda
i he estat
diverses vegades
i la primera vegada
em va
clar
jo ja ho sabia
que volia dir
un polder
però no és el mateix
veure'l
i conèixer
aquella lluita
de la gent
que ha tingut
històricament
però que avui
també continua
pels drenatges
etc
llavors aquí
aquesta metàfora
de posar terra
de posar pedres
de posar
sol
al mar
doncs
això és una lluita
constant preciosa
llavors això traslladat
aquesta lluita
que seria de geografia
d'aconseguir
terrenys
al mar
doncs
això traslladat
a la metàfora
doncs jo penso que sí
que és molt bonic
perquè esclar
diàriament
l'oblit
ens va guanyant
és més
el que oblidem
que no pas
el que aprenem
des del punt de vista
personal
com des del punt de vista
social
qui recorda
el que va passar
fa 15 dies
fa dos mesos
no tenim memòria
llavors
aquest dietari
meitat història
meitat real
meitat ficció
doncs
el que es tracta
és d'això
de recuperar
elements
del temps
probablement
no com va ser
sinó com tu
amb la forma
que tu
li vols donar
o li has volgut donar
o l'has volgut interpretar
però és clar
la realitat
no sempre és
com la veiem
hi ha moltes realitats
d'un mateix fet
és el que
ara ja anava a comentar
la vessant literària
en deu ser
d'un gran ajut
quan es combina
amb la història
perquè a vegades
quan mirem enrere
sembla que la memòria
ens juga aquella passada
de gran angular
i els records
no apareixen
tan nítids
i tan exactes
com es van produir
els fets en el seu dia
exacte
exacte
per això
jo penso que són molt importants
la història és important
perquè
com deia Card
el que importa
són els fets
després les interpretacions
són lliures
però és clar
la història
normalment
és molt oficial
és molt
de dades
interpretacions
molt ajustades
etcètera
però és clar
no deix de ser
estructura
mentre que
a través dels editaris
i ara ja no parlo
d'editaris ficticis
com podia ser el meu
sinó d'editaris
que no són per publicar
que estan escrits
per constatar uns fets
doncs es veu
la disparitat
la riquesa
de la societat
i com la gent
interpreta
un fet
nosaltres a Catalunya
tenim poca tradició
d'editaris
els més
abans
els de Josep Pla
de Maria Manent
etcètera
fins i tot
d'Artur Blader
d'aquí de Tarragona
etcètera
però
en tot cas
els que tenen
molta tradició
d'editaris
ja des del segle XVII
amb aquell excel·lent llibre
de Samuel Pepis
que parla sobre
l'Anglaterra
del segle XVII
amb tots els detalls
de la vida quotidiana
i està fet
per no publicar
llavors
això són fragments
d'història
una història
viscuda real
en directe
de les famílies
llavors això
és molt interessant
els poldres
de la memòria
el llegirem
quan estigui ja publicat
no és el seu primer llibre
ni de bon tros
ja en té d'altres
es mantén
per exemple
Gastronomia Divina
les mallorquines
i diferents publicacions
sobre geografia
onomàstica
església
i societat
de l'època moderna
avui hem parlat
amb Eugeni Iparé
en qualitat de guanyador
d'aquest premi
Rovira i Virgili
de Biografies
moltíssimes gràcies
Eugeni
per atendre
la nostra trucada
i li reiterem
la nostra enhorabona
molt bon dia
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
ja hem conegut
en dos dels premiats
ara comença allò
de ver aquí
serà el guanyador
de novel·la
Pini Soler
molt bé
amb això estem
hi ha travesses
sempre n'hi ha
entre el jurat
el jurat ja pren la seva decisió
no és fàcil
fer de jurat literari
sempre ens ho han dit
els membres del jurat
a més han de llegir
totes les obres
no és fàcil
i una responsabilitat
si hi ha algun premi
de teatre
i deu ser complicadíssim
el que passa
que és interessant
al mateix temps
perquè tens accés
a una informació
directa
de què és el que s'està fent
i com es fa
perquè es posin tots d'acord
perquè això ja ara m'imagino
aquelles pel·lis de judici
saps
que culpable o innocent
qui és el guanyador
és que a mi m'agrada més aquesta
és una qüestió de diàleg
i establim una sèrie de paràmetres
al partit dels quals
doncs
acabes a prenent una decisió
consensuada amb tothom
com tot en aquesta vida
com tot
Va, per acabar
digue'm com està el metropol
si obrireu portes
quan està previst
i tot plegat
totes aquestes obres
tot va bé
ja han entrat els paletes
com a les cases
i totes aquestes coses
estem treballant
i remengant-se una mica
per fer la feina
que és del que es tracta
de treballar dia a dia
i anar solucionant
els problemes
que a més són
són problemes
que jo penso
que s'han de confrontar
i s'han de
tenir valentia
i tirar-los endavant
i anar solucionant
sobretot molts temes
d'equipaments
de la ciutat de Tarragona
que el problema
no és el metropol
jo penso que el problema
és molt més ampli
a nivell d'equipaments culturals
i per tant
jo penso que
i sento dir-ho així
jo penso que
el tancament del metropol
és una anècdota
que està implicada
però ho dèiem
tu dius que parlant
la gent s'entén
això del metropol
tu saps que ha ferit
moltes sensibilitats
però està lligada
amb una sèrie de responsabilitats
que es tenen
des del Departament de Cultura
i a mi em sembla
que era fonamental
prendre aquesta decisió
per solucionar
alguns problemes
no només els problemes
de goteres
els problemes més
més de tipus cosmètic
diríem
o bé cosmètic
però que es poden compartir
amb problemes estructurals
del propi edifici
un edifici catalogat
i que és una joia
de l'arquitectura
si no problemes
alguns problemes
sobretot els problemes
de seguretat
dels treballadors
etc.
que a nosaltres
ens sembla fonamental
i la nostra responsabilitat
és que els que treballen
dintre del teatre metropol
treballin amb condicions
i no arriscar-nos
que passi algun accident
que si es produeix
després
sempre hem de córrer tots
hi haurà ocasió
de parlar del metropol
ara la cita més immediata
la tenim amb la Tardor Literària
que encara continuarà
molts dies
amb el lliurament
dels Premis Literaris
a Ciutat de Tarragona
sisplau Mariona
Joan no deixeu
que en Josep Romeu
sigui pessimista
en el seu discurs
perquè ja l'heu vist
que està una mica desanimat
amb això de la cultura popular
Joan Pasqual
Mariona Saball
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
em voleu afegir
alguna cosa
que òbviament a mi
se'm pugui haver passat
de la Tardor Literària
hi ha tanta activitat
no?
hem dibuixat una miqueta
el plan
pels ullens
tenim damunt de la taula
encara un ampli
un desplegament de papers
un ampli
un ampli ventall
de possibilitats
per anar gaudint
de la Tardor Literària
d'Aragona
doncs així ho farem
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
bon dia
bon dia
gràcies