Quim Pons, bon dia.
Hòstia.
Quim Pons, bon dia.
Que optimista, bon dia.
Home, parlo des d'un punt de vista emocional, de totes maneres...
Emocional?
Home, emocional, d'anys hem quedat tocats
a regalament Iolanda, Sánchez i Juan.
Ens hem vist i a primera hora del matí, a les 6 ja...
A primera no ens hem vist, no.
Continuem a segona de moment i...
No, no, dic a primera hora del matí.
Ah, que tu i jo ens hem vist a primera hora del matí, sí.
Uuuh, que malament...
No, per això ho dic, que avui tenim un altre tarannà,
estem com més simpàtics l'un amb l'altre...
Més adormits...
No hi ha tanta agressivitat entre nosaltres...
No, és Nadal, Iolanda, això comporta.
Quim, jo t'he portat un regal.
Ja ho sé, jo també, com sempre.
Perquè et l'havia promès.
Jo, com cada desplaçament...
que em portava un regal, que em portava un regal,
i jo diia-li, jo anem de fer un informatiu,
i ara quedant cariulls el tema.
Jo no, jo no havia de fer un informatiu.
Bueno, havíem de locutar un informatiu.
Bé, escolta, comencem fatal ahí a Sevilla.
Bé, mira, he preparat un resum del partit.
Vinga, va, escoltem-ho.
Et sembla bé que l'escoltem?
Sí, sí, perfecte.
Dues a la tarda tornem a Sevilla, el Sánchez, Pizjuán,
per començar a escoltar la veu dels protagonistes, Jordi.
No hi ha protagon...
Sí, Sánchez, Pizjuán, Sevilla, Jordi Blanc, endavant.
No hi ha protagonistes.
Per què xules?
Què va passar?
Vinga, t'hem buscat aquesta connexió amb el Sánchez, Pizjuán.
Això és el resum del partit d'ahir.
Que no l'han fet?
No, jo està resumit.
Jo ja no diré res més.
Que cadascú pense el que vulgui,
que cadascú lleveixi i escolti el que vulgui.
Tot el matí ocupant un estudi per fer això?
Sí, no t'ha semblat bé.
Això és tot el que tens per avui?
Sí.
Has estat tot el matí.
Però m'has dit que feia molt de souvenir.
Home, molt de souvenir, però algun tallet, alguna cosa.
Quina cagada.
Avui vinc en plan resum.
Passo ja del partit d'ahir, passo del futbol.
Se n'en fot tres pitos al Nasti.
Com va, Jordi Blanc, Déu?
No s'adobri el paraigua a dins de la ràdio, home.
Com que no canta gols, ara està esperat.
No, no, li està canviant el caràcter.
Sí, anem a parlar.
Si hem fet alguna cosa en aquests mesos de temporada,
és del setembre, és amics.
Perquè el Nasti que ha fet amics s'hagin anat,
ja que anem regalant punts perquè és com de Déu,
fem molts amics.
Caiem bé.
N'hem fet d'espacials, per això.
Te'n recordes a Còrdova, quin amic vam fer?
Un amic molt, molt especial que es deia Paillo,
que costava d'entendre i tot.
L'hem volgut recuperar.
Mira, Paillo, escolta, escolta, Paillo.
El protagonista, el diseñador y el diseñador, todo.
Porque el bocata este que lleva, ¿cuánto mide esto?
Sí, cuarta y comen 40 personas.
40 personas del bocata, eh?
En el descanso lo reparto.
¿Y las gafas?
Las gafas, otra patente mía, otra...
otra estadística y diseño mío.
Però són blanquiazules, no tindrien que ser verdes i blanques?
Blanquiazules porque tenemos en Andorucía equipos...
Bé, el Paillo.
Un carac, allà on els hi hagi...
Com era el bocata, aquí?
Era d'aproximadament, jo calculo, metro, metro i mig.
Però com el portava?
Home, a coll, embolicat amb paper al bal, saps, senyora?
Dos rotllos de paper al bal.
Sí, sí, brutal, era brutal, l'ematge a Paillo.
Aquest era l'amic simpàtic que vam fer a Còrdoba.
Maco, eh?
Molt maco, molt maco, contranyable.
Em vam fer un més entranyable encara i més simpàtic i més de tot a Les Palmes.
Te'n recordes a Les Palmes?
Sí que el recordo, aquest.
Era un nen petit, per això.
Aquest és més seriós i no és com al Paillo.
Mira, mira, escolta.
No sé, m'agrada molt el nàstic i així.
Vinc aquí i vinc a animar l'nàstic.
I tu vius a les Canàries?
Soc d'aquí.
Com et dius?
Òscar.
I aquest català?
El meu pare.
I de set del nàstic, quan?
Doncs de molt petit.
I què ho fa que t'agrada l'nàstic?
És de Tarragona, el teu pare?
Sí, sí, sí, és de Tarragona.
I aquest, el que et sembla l'nàstic aquesta temporada d'Òscar?
Molt bé, molt bé.
Vam anar a veure l'nàstic poliexido l'última vegada i molt bé.
Ara, escoltant-lo, em sap greu, pobre nen.
Home, a mi em sap greu que el seu aquí.
Estava parlant català a les palmes, sent el nàstic allí tan lluny.
Et va emocionar aquest nen.
Tu com veus d'aquesta manera?
Que la cosa de pàtria tira molt?
Sí, sí, em va arribar realment al cor sentir parlar català a les palmes
i que fos del nàstic aquest noi.
Però altres coses també ens han arribat al cor
durant aquests dies de temporada que portem des del setembre.
Com a amics que hem anat fent també per aquests camins,
que comportim habitualment cada diumenge amb els oients,
amb la gent que ens escolta...
No et posis tu bé perquè m'agrades més quan estàs tonto.
No, però mira, a Round of the Wall ens escolten a través d'internet
i, per exemple, la Tere ens ha mostrat els seus amors a Lliomba.
A Tere, et sona el David d'alguna cosa?
Sí que em sona de...
Et sona, eh?
I tant, és el que ens enviava mails des de Madrid.
És el que ens envia mails des de Madrid, correcte.
David Portero, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ho portaràs bé això de no poder escoltar la ràdio per internet?
Com ho faràs?
T'has portat el portàtil per enxafar el wifi i anar fent?
Doncs ja...
Em serà greu escoltar la Tere, a veure els seus comentaris,
però a veure si t'ho puc dir alguna pregunta directa.
A la Tere, però li vols preguntar alguna cosa?
Li vols preguntar...
Espera, mira, Tere, ja veuràs que bonic això.
Espera, mira, ja veuràs.
Escolta.
Hola, David, què tal?
Molt bé, aquí a Vivo, acompanyant l'equip.
Que bonic, quin moment tan entranyable i tan bonic.
Perquè diguin que el futbol és una cosa rústega i agressiva.
No, el futbol és germanor, amistat, amor.
Desprèn energia, desprèn bon rotllo i desprèn també...
Quan arriben els regals.
Materialista, enamorar-te de la gent.
I a l'altre, David Vidal, avui, Tere, és el teu entrenador, eh?
Xandall i Polo Blanc.
Que coneix a les acaballes en Lleida, segona divisió, de veritat.
Em vaig enamorar d'aquest senyor.
No, no, he destorbo nada.
No, no, hombre, yo soy copero.
Yo soy copero por las dos facetas, de la copa otra y esta.
Sabe este...
Amor, Tere Ortega, entrenadors que li agraden.
David Vidal, tot un personatge entranyable també,
d'aquests que el món del futbol ens deixa de tant en tant.
però, Jordanda, avui jo també és Nadal
i he volgut, abans que arribi el teu gran moment,
he volgut també recordar un moment entranyable
entre la conductora, presentadora del Matí a Tarragona Ràdio
i un humil servidor que fa aquesta trunyo de secció
que es diu el futbolí.
Mira, escolta.
Sí?
També n'he tingut i si vols te'ls dic, eh?
Vinga, sí, doncs si no volia, eh?
Allò que jo tracto millor a tu que el Quim.
Jo teníem ganes d'anar a ser un futbolí alegres, contents
i sense Jordanda Garciera, que no en sent.
Tu i jo així, mano, mano.
L'altre dia vam agradar, veig,
i ja veig que la Vigalanda ha passat a millor vida.
No pateixis dir, jo ens vinc a la Vigalanda Garciera.
Home, i tant que tot.
Perdó, perdó, no, Vigalanda, que bon rotllet, eh?
Que cap problema.
Home, així.
Sí, bé, tu pensaves que m'havien fet fora alguna cosa
quan no em vas veure aquí,
senzillament havia agafat un dia de festa
i escolta, jo no sé si saps,
però això que diem pel micro surt fora
i ho escolta la gent.
I dins de la gent puc estar allò també.
Això està permès, no?
Souvenir, Quim, Souvenir, regala, regala.
Souvenir, Souvenir.
Ai, estic tan nerviosa.
Ja, no, ja ho sé, està...
Mira, mira, mira, el vell de gallina.
Iolanda García està com aquell nen
a la nit de reis que no ha dormit,
que se'n va al llit dels pares a emprenyar
a la finestra i tot.
Ja, no, sí, ahir em va dir
que li havia posat aigua pels camells.
I dic, però quins camells, Iolanda?
Si és que és un regal que ens hem de fer tu i jo,
que no hi ha camells, que no hi ha reis, que no hi ha res.
Ai, mira, ja n'és igual el que em regalis, Quim,
ja el fet que m'hagis portat un souvenir...
Comences tu?
Això és de l'AVE, això és propaganda.
Un moment, un moment, un moment.
Aviam, això és la revista de...
A veure, el desplaçament aquest hem estat 10 hores a l'AVE
i aproximadament una 5 o 6 a Sevilla.
Avui, aviam, hem viscut el souvenir a ser de l'AVE,
no de Sevilla.
Això és la revista perquè veigis el pressupost
que m'he arribat a gastar
i l'os plàndurós que he estat aquest cop
comprant un regal a l'AVE.
A veure, Quim...
Això és la revista de l'AVE.
Però ets un cutre, si m'has comprat un regal a l'AVE
no em donis el catàleg dels preus, Quim, per favor.
Te l'he de donar perquè així veus que m'he gastat molts calés
i que el proper mes a la meva nòmina
vull veure un ingrés d'X euros en aquests 3 euros per regal.
No, però home...
Tu què creus que jo puc regalar a tu de l'AVE?
Mira que bonic.
No em diguis que no t'agrada.
És una llibreteta...
Aquest és el meu souvenir?
Sí.
Aquest és el meu regal?
Iolanda, mira, m'ha costat 3 euros.
Mira el preu.
Passa pàgina aquí.
Mira el preu, 3 euros.
Llibreta de torero com sevillana, folclòrica.
És una llibreta que realment té un torero
i una sevillana de disseny.
Coi.
Però és un torero i una sevillana.
On he estat aquesta setmana?
A Sevilla.
Ah, ah, ah.
Doncs mira, m'haurien agradat més unes castanyoles
o un faralais o alguna cosa així.
Saps qui em van donar l'AVE?
Baixant cap a Sevilla, una cosa que tu vas menysprear
i allí t'ho regalaven, com si fos una gran cosa,
un polvorón de canella.
Ostres, gràcies, Quim.
M'encanten els teus regals.
Una llibreta i un polvoró.
Home.
Una llibreta amb una flamenca i un torero.
És superguapa, mira, mira.
Com que és de l'AVE és una mica pija, no?
Mira quantes fol·lits té.
Bueno, és mona, però...
Jo que estava il·lusionada, perquè no sé que això sí que t'agradaria,
que em vaig estar...
Mira, tres euros, tres, tres.
Mira, com que no soc rancuniosa,
han arribat el moment del teu regal.
Lluís, sisplau, treu la sintonia.
No.
Que això, sí, treu la sintonia.
Els silencis a la ràdio estan prohibits, t'ho recordo.
Però si nosaltres no callarem, no hi haurà silenci.
A veure, Quim què es regala per Nadal?
Per Nadal, per Nadal...
Què es regala?
Un pis.
No.
No, un cotxe.
No.
Per Nadal...
El més normal.
Calçotets, mitjons.
No, això la família.
Jo no soc familiar teva, gràcies a Déu.
No ho sé, què es regala.
Torrons, neules, panellets...
Ah, no, panellets és per...
Panellets per tots sants.
I la coca per Sant Joan, però en fi.
A veure, normalment, el nostre director, els càrrecs, què reben per Nadal?
Un pernil.
No.
No.
No t'he portat un pernil.
Cava, vi.
Però també reben...
No ho sé, què reben?
Paneres.
Paneres, ara!
M'has portat una panera?
T'he portat una panera, aquí.
Ara m'estic emocionant, eh?
T'he portat una panera.
T'he portat una panera que té la seva cosa d'embotit, la seva fruita tropical.
És que em fa por.
El seu formatge.
Perquè ho porta amb una bolsa de zara, més a més.
No, ei, perquè no es veiés.
Això és una panera.
Vés explicant a l'audiència.
Vés explicant a l'audiència.
Vés explicant a l'audiència.
És una panera embolicada amb un paper blanc cutre com el sol.
No és cutre.
No, amb un llaç, que de fet és un cordó d'una sabata, que a Iolanda García...
No, que és d'un regal del corte inglesque.
Ara entenc perquè va sense cordons.
És el cordó d'una sabata amb la cola lligada a aquest paper blanc.
Jo l'he estic desembolicant i veig que hi ha...
Oh!
Una panera molt petita, també hem reduït, on hi ha un tros de fouet que a Iolanda García
li sobrava de la cuina, totalment sec.
Un Ferrero Rocher que ha robat de Dora Rioja, que avui ens ha portat una caixa de Ferrero Rocher.
No, és veritat, aquest és l'important de casa meva.
Empolletes petites d'aquestes cutres.
Bé, la de l'oli li vaig portar jo, d'un desplaçament del tren.
I la de Chartres l'ha robat, vés a saber d'on, però l'ha robat d'un bar típic que està posat a l'estanteria.
M'ho van donar per Sant Degla l'any passat.
El quesito light, o sigui, m'està dient que estic gordo perquè només puc menjar el quesito light, que m'acaba de donar.
Sí, però t'he posat una madalena, també.
Una madalena que suposo que barrejada amb el quesito està simplement espectacular.
I un carmel d'aquests de Solano, que això ha robat a Tere Ortega del seu bolso, Tere, et fa mal bolso, la Iolanda García,
perquè t'ha robat els teus carmels de Solano.
I això és el que més m'agrada, eh?
Una branca, això que se'n diu Boix Grèbol, se'n diu d'això.
Sí, senyor.
Espècie protegida, per tant, Iolanda García, senyors d'Agricultura, està arrencant branques d'Aboix Grèbol.
Quim?
Què va ser de plàstic, Iolanda?
Però si fa-lo i tot.
Però si fa-lo i tot.
Això és de plàstic.
La poden venir detenir.
A la seva adreça i el teu telèfon mòbil.
Lluís, tanc-li el micro.
Això és una panena?
Això és una panena?
Lluís, tanc-li el micro.
Això és una panena?
A veure, un moment, Quim, pots estar un momentet calladet?
Tito.
Jo els hi faré la versió, la versió autèntica.
És un atzistellet preciós.
A mi el que més m'agrada és el fuet sec que m'ha fotut embolicat amb un tros de foli directament a més.
És que, clar, és que...
Per què no val?
És que ara ho hauríem d'anar a les videocàmeres aquestes i poder fer la imatge per la webcam perquè la gent ens pugui...
Pots tornar a ficar la sintonia?
És que m'estic cansant-hi.
Potser s'està enfadant.
Directament.
És la primera vegada que veig aquí molt ximena.
Si vols pots seguir explicant-t'ho, això, eh?
Jo hem fotut xar 3 i tu et deixo l'altre.
Obres l'ampolleta de xar 3?
Home, a Sant Hilari, ara.
Vinga, vinga, a Sant Hilari.
De veritat, sí, sí.
Gràcies, Jolanda, molt amapa.
Però si queda preciós, mira, la botelleta de xar 3, la sistellet...
Bé, jo em puc menjar el polvoró?
Sí, tant, home, i tant, te pots anar menjant.
Seguim amb el que ens ha deixat de moment aquests mesos, com, per exemple, un curràpid d'imitadors de Paco Flores.
En el moment, la veritat?
Sí, vinga, va.
És bosc de canyella.
Gràcies, vinga.
Escolta, escolta.
Si això acaba així, el teu amic Paco Flores, Quim, diria, primer matchball guanyat, eh?
Primer matchball ganador, ja.
Sí, sí, segurament seria la frase de Paco Flores avui.
I vindrà més, eh? I vindrà més.
I vindrà més, i vindrà més.
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
Imitadors de Flores.
Escolta, ara parlar amb el pobló a la boca.
Mira, veus què?
Escoltem les farres d'en Joan Garcia.
És que s'enganya.
No, jo, jo, s'enganya, mira.
Els lavabos de senyors perquè no el trobés.
Això és una llegenda urbana, no sé si...
Això d'entrenadors buscant jugadors per les discoteques, n'hi ha molts, eh?
No, Àngel.
No, Àngel.
La nostra Pantera, en Jordi Gonzalvo, també buscant jugadors.
L'Àngel no cal que s'amagui molt, eh?
A mi també m'enviaven, i no era David Vidal.
Àngel, en aquella època què buscaves a...
A Toni Torres i companyia.
Home, no digueu noms, per l'amor de Déu.
El que passa que...
Home, a Tere, tothom ho sap, eh?
El que passa que era una excusa per dir a la meva dona que tenia que anar a vigilar i sortia jo, també, m'entens?
Amb Jordi Gonzalvo, que tampoc no li agradava gaire sortir, no?
No, aquell ja no entrava.
Eres cabrocet, eh? Sempre estàs ahí.
A mi no te gusta, eh? A mi no te gusta.
Àngel García, que ja no entrava ni sortia ni res, i la idea de ser a dona que s'anava de festa.
Hem descobert que era una cosa tan interessant...
La seva dona fa païlles molt bones, no?
Ostres, sí, fa unes païlles...
I unes truites de patates, no ho sé, espectaculars.
Per cert, des d'aquí, si voleu ampliar la panera de Iolanda García, que és simplement lamentable,
truites de patates, el que vulgueu, acceptem, sense cap problema.
És tan mal educat, perquè un regal s'ha de graeix a tu.
Moltes gràcies al regal d'Iolanda.
De res.
La intenció és el que compta.
Àngel García, ara el sentíem com surt a les nits, i segurament per culpa d'això,
després durant els partits té algun tipus de lapsos.
Ell és el nostre comentarista de luxe, sense cap, no dubte, jo crec que el millor que volem tenir en el planeta Terra.
Però de tant en tant, té algunes pèrdues que jo no acabo a entendre, tampoc.
Àngel, una pregunta per a tu, d'un oient, que expliquis per què no han tret targeta grogà Hernández de l'Sporting per aquesta entrada.
Hòstia, ara m'ha agafat en forosió perquè no m'he dret a compte de l'entrada aquesta.
La jugada que dius, però has dit que l'han frenat el controlada.
És Àngel García en estar curt, perquè per exemple un altre dia li estàs preguntant per no sé què, que està explicant,
i de cop i volta et surt una frase com aquesta.
Per on t'estaves, Àngel, a veure.
Jo el recordo.
Parlaves de la Real Societat, a veure, et faré una pregunta.
És Àngel García, que després també passa el que passa.
Lògicament, si ho sumes tot, què passa?
Que quan parles malament d'un jugador, aquest jugador t'acostuma a fer quedar força malament.
No només l'Àngel, eh?
M'assumo la festa.
Tati està perdut, perdut, perdut, eh?
Està com entre dues aigües, eh?
Que toma, mentre no jugui en banda, està fet pol.
Tati Maldonado, lluita Tati Maldonado, per aquesta pilota li acaben prenent la cartera.
Està espès, estès, estès.
Jo crec que és el moment de ficar call, eh? Per buscar alguna...
Perdona, la pilota ara per Tati Maldonado, l'afronta, la deixarà l'espai per Jandro i pot arribar a Jandro!
No! Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
De Tati Maldonado, el gol, per cert, per si algú no havia encara captat massa, el gol va ser de Tati Maldonado.
I jo no soc Harry Potter.
El president de la santa no és Harry Potter, però a nosaltres la literatura també ens va.
I durant aquests mesos, de moment, hem volgut practicar també alguna cosa.
Jordi Blanc es va fer un petit embolic amb com es deia el segon entrenador de la real societat.
El primer, Chris Coleman, això ho teníem clar, el segon ja no ho teníem tan clar com es deia.
Per cert, el segon entrenador és Stephen King?
No, Stephen King, eh?
Hòstia, Stephen King, no, és un escriptor.
Stephen King, no?
És com a pèl roig.
No ho sé.
Amb ullaretes.
Doncs estava al costat del problema.
El que passa que anava molt a part...
Pregunta com es diu el sonó, sense saber ni com és.
Però ell ho pregunta i Stephen King, i és que tan tranquil i tan ampli,
després rectifica perquè se n'adona del que ha arribat a dir.
Un Jordi Blanc també ens ha portat durant aquest temps les seves àmplies coneixences sobre el temps.
Sobre quin temps serà avui i quin temps serà demà.
Voleu saber el temps que farà demà o no?
Sí, sí.
Un fronte frío muy debilitado se desplazarà hacia el área mediterránea.
O sigui, això vol dir que demà quedeu-se a casa i no sortiu.
Donar un consell Jordi Blanc és un autèntic crac.
Sí, perquè com que últimament la retransmissió no dóna mordesia,
el que es fa al terreny de joc...
Ni últimament, ni des del setembre, pràcticament.
Jo em referia al darrer trimestre.
Ah, val, val, val.
El darrer trimestre de Genemà.
Manuel, Raquel, no aguantó.
També hem proposat confusions de noms durant aquest temps.
Manolo, Manuel, Manolo, Manuel, com es dirà cadascú?
Però espera't perquè això ha tingut repercussions que ni ens esperàvem.
Recordo la setmana passada que parlàvem que el futbolí és un programa
que es comença a escoltar i és referència ja del món de l'esport?
Ara ho escoltaràs.
Mira què passava amb Manolo, Manuel, Raquel...
Jo no sé com es deien ja.
Digues, Tere, Tere.
No, no, un dubte.
El lateral esquerre del Racing és Manuel.
Manolo Castilleira, 21.
No, Manuel, Ángel, Manuel.
Manuel, eh, Manuel.
És el 21 però es diu Manuel.
Manolo és mig.
I el 22 és Manolo.
El 21 és Manuel Castilleiras.
15 per mi.
Manuel Castilleiras, Portos.
I el 22 és Manolo Sánchez Murias.
Hi ha un liu de noms i de francesos i de portuguesos que és massa aquest equip.
Ha quedat clar, eh?
Manolo, Manuel, liu de noms de portuguesos, de brasilers, d'ostre-húngars, de violorussos,
de tot hi ha en aquest equip, però Manolo i Manuel ens sembla que ens ha quedat clar el que era.
Què passa quan Tere Ortega, ella tota seriosa,
és amb una roda de premsa política de la exalcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal.
Què creus que pot passar en aquesta roda de premsa el dia després que Tere Ortega et digui això i surti al futbolí?
Ho vols escoltar?
Sí, sí, millor.
Escolta, escolta.
Escolta'm una cosa, anem a veure una cosa.
Vostè coneix un senyor que és ros, és a dir, contrari a mi,
que té els ulls blaus, és a dir, absolutament contrari a mi,
i que, a més, entrena el Real Madrid?
Perquè vostè, a més, és una de les periodistes de televisió.
No, perdó, de la ràdio.
Ahir la vaig sentir, el dissabte la vaig sentir a vostè,
que per cert va encertar que no era un jugador el que era i va guanyar una pizza.
Escolti'm una cosa, vostè mateixa s'ha donat la contesta, no?
Són referència?
Som, bueno, som sou.
No me faci parlar de Tarragona, però jo crec que vostè m'ha fet una pregunta
i jo tinc que fer com el Xuster, dir, escolti'm, pues, usted l'ha dicho, jo no?
Aquest programa, Iolanda, s'està convertint en una referència, en un ítem.
Que no sé per què.
Jo tampoc, la veritat, perquè t'acaben regalant paneres amb una magdalena i un fuet sec,
vull dir, que tampoc ho entenc.
Aquest tema el podem resoldre, si no t'agrada...
Si algú pots regalar paneres una mica millors que les que m'ha rebat, Iolanda García.
Si no t'agrada me l'emporto cap a casa.
Té la teva llibreta donant la meva panera i te n'anets.
Em canvies la llibreta per la panera?
Oh, i tant, mil vegades.
3 euros, i això quant deu valer?
1,5 euro.
Jo ho saps.
Vinga, va, l'Elder ha tornat.
L'Elder ha tornat? No fotis.
I ara que hi ha connexió que teníem pendent?
No, no la fem.
Però fins i tot ha dit que em trucareu.
El truquem?
Però si està a la redacció ja el veiem des del vidre.
Però si ja ha tornat d'Anglaterra.
Per favor, Quim, que queden 4 minuts i mig.
No tenim temps.
L'Elder, què tal?
Vé el viatge per Anglaterra o què?
Però que no calia que agafessis el telèfon.
Entres a l'estudi.
Entra, home, entra.
Quim, no has posat en el resum de l'any.
No fa gaire et vas cobrir de glòria
quan vas dedicar un gol a Hugo Chávez el mateix dia.
Sí, és cert.
Que el rei d'Espanya feia callar.
Sí, és cert, és cert.
A Hugo Chávez, et vas cobrir de glòria, xaval.
Això sí que és cert, és veritat.
Però no ho he ficat perquè he pensat que hi hagi.
Perquè és que tu no sabies el que estava passant a la cimera de Xile
i vas dedicar el gol a Hugo Chávez.
Per què ha entrat l'Elder Moya?
Si no li teníem res a dir.
Hola, Elder.
Què tal?
Ha anat del viatge?
Sí, així d'anys aquí.
És molt pesat, eh?
Ha ensenyat totes les fotos.
Però has portat les proves
que la setmana passada, quan et vam trucar a Londres,
realment anaves de l'estàncet?
A l'autobús estava.
He portat té anglès.
Té anglès, sí.
Ja l'hem catat, força bo, per cert.
Està bé, bé, bé.
Està a la cafeteria, Jolanda, si vols.
Aquesta casa sembla un bufet llibre cada dia més.
Sí, mira, quan entra el Dermoya
són aquesta sintonia i ja li ha quedat clavada.
Escolta, hem d'escoltar abans d'acabar
perquè ho veus l'últim programa abans de l'any
i també us volíem felicitar les festes.
Gràcies, Elder.
Gràcies a Déu.
No sé per què ha entrat, però...
Bueno, si vols pots escoltar el que ens enviava el Dermoya
fa dues setmanetes, eh?
La salutació nadalenca d'Arisa Macucula,
més internacionals que mai.
A la gente del Tarragón
y precisamente a los que les gusta el gimnasio
i que les mando un beso muy fuerte
y un feliz Navidad y buen año a todo el mundo.
Macucula i a Portugal era, no?
Des de Portugal, exacte.
Des de Portugal, Amel Dermoya,
el nostre reporter més internacional, eh?
Sí, sí, vaja.
Serà que fa molts viatges i moltes vacances.
No, anava a dir que he tingut vacances
i que ens hem aprofitat d'ell directament.
Ni més internacional ni tonteries.
Aquesta nit fem de Pare Noel de Santa Claus.
M'hagués agradat més, mira,
de la guia aquesta de regals de mare.
No, demana, tu, demana, tu.
Mira, pots ser la carta als reis que el proper dia t'ho portes.
Mira, aquest bano, que bonic.
Però val 17 euros, eh?
Això és una derrama, gairebé demana un crèdit
a l'administració per poder-ho comprar això.
Vinga, va, que hem d'anar acabant.
Sí, aquest vespre, sempre a Nàstic,
convidat Rubén Pérez, el porter del Nàstic,
que no està tenint massa sort
i que està tenint lesions i que no juga,
però vaja, tenim a Rubén Pérez de convidat aquest vespre
i una tertúlia avui amb Jaume Bonet,
exentral del Nàstic,
amb Francesc Montoya del Diària de Tarragona
i amb Jesús Jordi, els dos periodistes
que ahir estaven, el Sánchez Pizjuán,
veient en directe aquest partit
entre el Sevilla Atlético i el Nàstic.
A més a més, avui donem un munt de regals
que teníem pendents.
La panera.
Farem de Santa Claus, no donaré la panera,
me la quedaré de record, Iolanda,
no et faria aquest lleig.
I donarem aquests regals
i a més a més us volem recordar
que fins avui, demà encara,
teniu temps per enviar missatges al 5588,
votant a millor ajudor perquè dijous
sortegem una panera xula,
d'aquestes amb...
Ah, no, home,
una panera de veritat,
no el que m'ha regalat Iolanda García,
amb vi del Nàstic,
amb cava del Nàstic
i amb un pernil de debò
del Teruel, dels Bons.
Oh, això sí que és un regal,
no les coses que porta la gent dels viatges.
Ah, exacte,
però la llibreta és xulíssima.
Quim, gràcies.
Tornaràs després de les festes?
M'ho he de pensar, tinc ofertes.
Doncs tu estudies,
si no vols tornar.
Tinc ofertes, sí,
perquè ahir vam fer el partit
a través d'una línia de Copenhague
i m'han arribat ofertes de Dinamarca.
Mira, hi ha una cua al carrer
de gent que vol fer futbol.
Gràcies.
Gràcies, Quim.
No saben el que volen fer.
Un minut i mig,
dos quarts de dues.
Gràcies a vostès.
Demà tornem al punt de les set.
Esperem que vostès també ho facin.