Ara són tres quarts de dotze del migdia, tres minuts i mig.
En breument traslladem la nostra atenció fins a la ciutat de Càdiz,
perquè una delegació tarragonina es troba aquests dies
a aquesta capital andalusa completant així l'intercanvi,
que es va iniciar l'any 2001 amb la visita d'una confreria gaditana
a les visions tarragonines.
El president de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa,
Josep Ignasi Boada, és una de les persones
que formen part d'aquesta delegació,
i el tenim ara a l'altre costat del fil telefònica.
Senyor Boada, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tinc entès que estan, a banda de sentir-se molt ben tractats,
com és l'hospitalitat andalusà,
estan impressionats per aquesta Setmana Santa,
que vostès ja coneixien per referències, m'imagino,
però no és el mateix viure-la allà.
No és el mateix, no és el mateix, sens dubte.
Una cosa és veure-ho per la televisió,
veure fotografies que t'expliquin,
i una altra molt diferent és poder estar aquí,
poder conviure amb ells,
i fins i tot poder participar perquè dilluns,
vam sortir amb processó,
amb el Prendimiento y la Virgen del Patrocínio
pels carrers de Càdiz,
teníem en compte que vam sortir de l'església del Carmen
a tres quarts de sis de la tarda,
i vam recollir les 12 de la nit perquè provia.
Si no hagués continuat.
Si no hagués continuat encara.
I si en parlàvem i no estaves cansat, doncs no.
No, no se'n va fer gens, però gens pesat.
La gent al carrer, la gent aplaudint en alguns casos,
contemplant les talles que tenen,
els palis dels passos de les verges.
O sigui, estem, doncs, encantats.
La gent oberta.
Aquest matí estem visitant diverses esglésies
on hi ha els passos exposats
i les juntes del poder que estan allí,
doncs, esperant que hi hagi la gent,
doncs, quan veuen els de Tarragona perquè ens coneixen,
doncs, escolta'm, ens acullen i ens fan passar
i ens ensenyen, ens expliquen,
ens omplim d'obsequis.
No tenim bosses ja, quasi, quasi.
Ja, és una cosa...
Sempre s'ha conegut el que dèiem
la gran hospitalitat d'Andalusia,
però, a més, quan s'està en aquest decorat
de la festa, de la tradició,
i una tradició molt sentida,
sembla que encara s'obre més, no?,
aquesta hospitalitat.
Aquesta gent oberta el cor amb una facilitat
extraordinària.
Són unes bellíssimes persones,
la veritat, a veure,
teníem el punt de referència
dels que van venir a Tarragona,
però, clar, a veure,
els teníem coneguts,
ens havíem anat tractant,
ens havíem vist alguna altra vegada,
però, clar, molta gent d'aquesta d'aquí
no la coneixem de res.
ara, ells, quan s'ha sabut que veníem,
doncs, escolta'm, ja dic,
estem molt agraïts
i els diem, oi, no, no,
no hagués nada más
que ja hagués complir.
No, no, que ells volen quedar molt bé
i tancen de fer-ho
i d'acollir-te, ja dic,
immilorablement.
S'entén i es manifesta la Setmana Santa
d'una manera molt diferent
a com l'entenem i la manifestem aquí a Tarragona?
Sí, sí, ells molt més espontanis,
són molt més alegres
i viuen la festa d'una altra manera.
Ells, la Setmana Santa,
és verdaderament la festa major.
Pensa que els carrers a les 6 de la tarda
estan oberts,
estan, perdó,
prens de gent,
de gent de totes les edats,
i a les 12 de la nit
aquests carrers encara
segueixen estant prens.
ahir veiem com entrava
una de les cofredies a la seva esgrésia,
eren la una de la nit
i la pressa aquella no hi cabia ningú més.
A més, va més enllà.
Sí, sí, diguin, perdó.
No, no, no,
tots els de les 10 persones que anem
perquè venen a part
de la cofreria de pescadors,
ve també el tinent d'alcalde,
el senyor Santi Pallàs,
amb representació de l'Ajuntament,
i 3, 4 empreses més de l'agrupació,
i, doncs, escolta'm,
a cap de nosaltres
teníem pressa per marxar.
Tinc endavant la plana web
de la Setmana Santa gaditana,
veig unes imatges
realment impressionants,
i avui tinc entès
que hi ha tota una sèrie de processons,
uns passos com és
l'UCIagua, Sentència,
Carreres i Angústies.
Quantes confraries,
o són les confraries molt nombroses
aquí a Càdix?
Aquí tenen 30 confraries.
30.
30.
Parlant amb el president
de la Junta del Consejo,
va estar explicant, doncs,
que bé, que són 30
i que a vegades urten dificultats,
però que es poden anar superant
amb bona voluntat
per part de tots,
però que, clar,
que 30 confraries...
Ells cada dia
surten de 3 a 4 confraries
amb processó,
i cada un es urt
de la seva parròquia,
de la seu canònica,
i, doncs,
ells van desfilant pel carrer
fins a arribar
a el que es diu
la carrera oficial.
ells entren a la catedral
a fer la seva pregària
de penitència
i els urtis, doncs,
inicien aquest recorregut,
ja dic,
oficial
de presentació,
diguem-ne,
a la ciutat.
És on hi ha els palcos,
les cadires,
on hi ha una presidència
de les hostilitats,
i hi ha un ambient
molt festiu.
Nosaltres som més austers,
més tancats,
també.
Tenim un altre caràcter
que hi farem, no?
Un altre caràcter, sí, sí.
Sí que és veritat.
De tot es pot aprendre
en aquesta vida
i tot es pot compartir.
Jo, el cas de Cádiz,
ho desconec,
però alguna que altra
capital andalusa,
sí que tinc constància
que es vigila molt
per la conservació
de les talles
i dels passos.
I que tenen espais
específics
en altres capitats.
Aquí a Cádiz,
sí, a Cádiz,
efectivament,
probablement també
segueixen aquesta línia,
no?
Hi ha molt de recolzament
i molt de suport
pel patrimoni
de la Setmana Santa.
Hi ha una gran inversió
per part
dels mateixos
cofegueries
en conservar
i millorar
el patrimoni.
Ara,
estava dient
del passo
de la sentència,
el venim de veure,
té
el que ells diuen
una canestilla,
que és el que nosaltres
diem la peana,
extraordinària,
però,
a veure,
ara se'm passa pel cap,
no l'estic veient,
però si tanco els ulls,
no recordo,
perquè ens hem quedat
bocabadats,
poder,
és un metro
d'alçada
de peana.
Sí,
la tinc aquí davant
a internet,
déu-n'hi-do,
eh?
És grandiosa,
hi ha sis imatges
al damunt.
Llavors,
clar,
posa-li els fanals,
posa-li les flors,
tots a l'ombra,
i van tots
escrupulosament
marcant el pas.
Clar,
darrere hi van bandes
de 80-90 músics,
més ben dit,
els passos
de Jesús
sempre porten,
això són coses
que hem anat aprenent,
també,
porten
banda de timbals
i cornetes,
i els passos
de la Mare de Déu
porten banda
de música
i aleshores
fan ballar
la Mare de Déu
amb el pali,
que és el que
verdaderament es belluga,
el son de la música
que toca
la banda.
És impressionant.
Sí, sí,
no, no,
realment ho estava explicant
i arribava
aquesta emoció.
Ja els queda poquet
perquè
deuen estar
pràcticament
a la recta final
de la visita,
no?
Sí,
tornem aquesta tarda,
tornem a agafar
el tren
per arribar demà
al dematí,
perquè, clar,
tenim una mica
el cor partit,
ara li puc dir jo,
perquè aquí
estic encantat,
o sigui,
a veure,
fins a cert punt
m'hi quedaria,
però clar,
les meves obligacions
em reclamen
que he de tornar
a la meva ciutat,
però, sens dubte,
ha sigut una experiència
extraordinària.
Molt bé,
doncs en Josep Ignasi Boada,
president de l'Agrupació
d'Associacions
de Setmana Santa
de Tarragona,
li agraïm molt
que hagi tès
la trucada
de Tarragona Ràdio
en directe
i de tornada
continuarem parlant
de tot això
a Càdiz.
Moltes gràcies.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu.