Un minut a tres quarts de dotze del migdia, aquest diumenge es presenta el llibre
Les festes de Santa Tecla en la Segona República.
Es tracta del número set de la revista Titans.
La seva autora, l'Anna Follé, ens acompanya avui.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Enhorabona perquè aquest llibre, entre altres coses, és el fruit d'un treball de recerca
que bé que ha donat un resultat molt lluit perquè ara ho comentàvem de Santa Tecla en la Segona República,
el dius, en principi, és un tema, a més tu ets molt jove, 18 anys, per què et vas triar aquest tema, aquesta qüestió?
Bé, jo em vaig trobar, com tots els alumnes d'institut, que havia de fer un treball de recerca
i jo estudiava a l'Institut Martí Franquès i em vaig posar contacte amb l'Anna Gispert, que és la meva tutora.
I ella és molt amiga de Jordi Bertran i llavors ella ens va donar molts temes que encara no s'havien cercat,
no se sabia massa cosa d'aquests temes i un dels quals era Santa Tecla del 1900 al 1975.
Clar, vam estar parlant amb l'Anna perquè això era un període molt llarg i vam decidir fer-ho sobre la Segona República al final
perquè era un tema que ens interessava molt culturalment, sobre Santa Tecla no hi havia massa informació
i bé, perquè l'any passat se celebrava el 75è aniversari de la Segona República.
Home, doncs es donava en tot un seguit de circumstàncies que en principi dius, tot això afavoreix que triï aquest període de la festa de Santa Tecla.
Molt bonic, però arriba el moment de dir, bé, fons, documentació, on hi ha n'ha de ser?
Perquè a més val a dir que el llibre està ple, farcit de moltíssimes fotografies, de la pròpia festa, programes de mà,
anuncis publicitaris de l'època, il·lustracions... Com va començar la recerca de tot el material per tirar endavant el projecte?
Bé, un cop triat el tema, clar, se'ns plantejava el primer problema, no?, d'on traiem la informació.
Llavors, bé, vam anar directes cap a la Maroteca, ens vam posar en contacte amb l'Helena Virgili
i, bueno, buscant amb diaris, a partir dels programes i fent fotografies dels diaris, passant-ho a l'ordinador, després teclejant-ho, bueno, un merder.
És una feinada, això, eh?
Sí, sí, va haver-hi molta feinada. I bé, a partir del diari de Tarragona, el Catalònia i la Cruz, doncs vam anar extraient i farcint, doncs, el que és ara un llibre.
A mi em dóna la sensació perquè qui llegeixi el llibre s'ho passarà bé, que tu també t'ho has passat bé fent-ho.
Sí, home, és que mirant...
Hi ha molt de carinyo aquí, eh? Ja es veu.
Sí, és que, ostres, que un treball de recerca...
Qui no ho ha fet mai no sap el que és, eh?
No, no, vull dir, és complicat.
Clar, perquè a més de tot aquest material que anàveu trobant, també havíeu de fer una tria, calia conèixer el context per aplicar uns criteris que fossin lògics dins del que és el conjunt del treball, no?
Sí, clar, s'havien de triar bé els articles, els editorials, les entrevistes, perquè sí que hi havia molt més tema de Santa Tecla en aquella època, però...
Vam haver d'acotar una mica.
Quina diferència amb la Santa Tecla d'ara, no?
Uf, impressionant, impressionant.
Quines coses et van cridar més l'atenció a nivell personal?
Si és que va haver alguna que et va cridar l'atenció.
Primer de tot, la Segona República, en les festes, s'intentava sobretot diferenciar les festes profanes de les religioses, tant que el mateix braç, a l'hora de fer el seguici, es feia per dintre, no el deixaven fer per fora, s'havia de fer tot per dintre de la catedral.
Tot era dins de la catedral.
De la catedral. Tot el que tingués símbol de religiós per dintre de la catedral.
I hi havia molts pocs elements del seguici, hi havia només els gegants, el ball de bastons, les colles i els diables i res més.
Llavors tot l'altre, per intentar-ho modernitzar, hi ficaven sardanes, van arribar les big bands, va arribar també molt d'esport.
Curses pedrestres, que deien.
Curiosament, bé, curiosament no, és lògic que hi ha programes de festa i si agafem altres períodes de la història, més després de la guerra del 36,
bé, no curiosament, lògicament els programes que hem vist d'aquest període estan en castellà, aquí estan en català.
Sí, i a més si t'hi fixes, no fiquen mai festa de Santa Tegla, sempre fiquen festa major de Tarragona, festes de setembre,
per evitar totalment tot el que tingués a veure amb religiós.
Hi ha aquesta intencionalitat de separar-ho, no?
Sí, que no sé si això, bueno, van ser unes festes una mica escasses, perquè a més només duraven del 22 al 24,
menys el 35, com que el partit polític ja era de més gaire d'adratar,
el seguici del braç ja va poder ser per fora, es veu que en el programa i tot hi ha surts festes de Santa Tegla.
Clar, veus, mira, per exemple, l'any 1932 les festes deia aquí, festa major de Tarragona, com tu bé deies, dies del 22 al 25 setembre,
d'any 1932. Sí, aquest és l'únic any que dura fins al 25.
Diu, matinades, xiquets de Tarragona, valls populars, curses ciclistes i pedestres, gegants i nanos, músiques i cobles,
focs artificials i traques, audicions corals per l'Àncora, per la qual cosa també vèiem que hi ha entitats...
Sí, que duren i duren, sí.
Són veteranes, veteranes, concurs de castells, concurs de natació, partits de futbol extraordinàries,
extraordinàries funcions teatrals, valls de societat i concert per l'Orfeo Tarragoni a l'Ateneu.
I ja han fet la festa, i poca broma, que devia ser interessant, eh?
Sí, de fet, en el 1932 va ser el primer que es va fer el concurs de castells aquí a Tarragona.
Mira, la pirotècnia Espinós, perquè es feia també, doncs, clar, veus les fotografies,
aquí hi ha una fotografia magnífica, si et sembla, vols comentar-la tu mateixa,
que tu ets l'autora del treball, la baixada del seguici popular pel carrer Pere Iglesias,
que és el negrit o la negrita i...
I, bueno, molta gent disfrutant, però poca cosa més, eh?
Molta, però compara la gent que es pot posar al carrer Major o a la baixada de Misericòrdia,
amb la proporció de la gent que es posa avui dia.
Vull dir, aquí estaven molt amples, eh? La gent estava molt ampleta.
Sí. Tenim aquí també, doncs, un partit de... Què és això? Una elevació de globus?
Sí, una elevació de globus es va fer en aquell any.
Ja veus, pels nanos de la beneficència, que era molt de l'època, i això també.
I això, bueno, aquesta foto és de... la inauguració dels...
Ah, del monument dels herois, de Julià Antoni, és veritat?
Sí, sí, que va dur uns... va haver-hi unes emprenyades.
Va, ja, els volíem vestir.
Sí, sí, no, aquí hi ha articles. Sí, sí.
Hi ha també, doncs, un desglosament, és a dir, mostres el que és el programa
i després vas desglosant, eh? Cadascun dels àctares.
Sí, aquí tinc... el llibre està format de tal manera que tu tens el programa
amb el que et deia el diari La Cruz, que és el catòlic, i el diari de Tarragona,
i després tens un petit comentari i editorials i articles que fossin del mateix any.
Sorollosa, traca, posen l'adjectiu, per si algú no ho tecla aquí una traca.
Sí, sí.
Ha de ser sorollosa, sardanes, en fi, tot el que es portava en aquella època.
I en aquella època, com en totes, sempre hi ha hagut...
Mira, embalat els descuidats, festa major de Tarragona, jazz,
orquestra Mozart de Sitges.
Sí, sí.
Una orquestra de jazz que es diu Mozart.
És que en aquella època el jazz, bueno, als anys 20, va ser de tot Estats Units,
i això que es va ficar molt de moda i després ho van posar...
un rotllo Benigutma, tot aquest tipus de coses, no?
Sí, exacte, van portar cap aquí, i mira, a Tarragona també va arribar.
Molt bé, és un llibre...
Matinades per la banda militar i per gralles.
Sí, sí.
La banda militar i els grallers.
Són moments de la història que també es manifestava aquesta...
Parlàvem també de la propaganda, veiem aquí també...
Ah, sí, és molt divertit.
Mira, hi ha un cos blanc, també es feia cos blanc.
El cos blanc blau, és això del 33.
Ah, sí, clar, sí, sí, sí.
Sí.
El conyac Sorel, algú el deu recordar, Sastre Josep Maria Andreu,
horticultor, floricultor, corones i ramsa, Rosent Cervelló,
la creolina Pearson, és el millor desinfectant.
A bonos medem.
Ja ho veus.
Mira, ui, aquest mira que divertit, diu...
Sostens, corsets i faixes, especialitat a la mida, vegi els nous models.
Legan, no, elegant, doncs aquí, o elegant, corsets Castellnou.
Òptica, fotografia, en fi, que Xer Joan, pentinat amb aquella cosa que estava tan de moda de ser francès, no, Xer?
Sí, sí, sí.
En fi.
És molt divertit.
Ara que te'l veus ja fet, és un llibre realment maquíssim.
Fa molta il·lusió.
Eh que sí?
Home, jo acabo segon d'atxillerat i bueno, elimino totalment el meu cap pel que ha tingut a veure amb el treball de recerca
i bueno, em truca ara el maig l'Anna i em diu, escolta, que tenim l'oportunitat de publicar-lo, jo com?
Jo que no havia fet res.
No t'havia passat pel cap això, no?
I bueno, vaig dir endavant i vam tirar endavant i mira, ara aquí tinc...
Què vols estudiar, Anna?
Música.
Música.
Sí, jo ara he fet proves d'accés i he entrat al conservatori de l'Iceu i començaré primer superior amb el violí.
Per tant, Anna, tens plaça?
Sí.
Has fet la prova?
Sí, sí, tinc plaça, ja està.
Enhorabona, aquesta noia és una joia, eh?
Sí, pot comptar.
Doncs Anna, de veritat, t'ho diem, a més, és una cosa que es pot constatar perfectament a qualsevol que li arribi aquest llibre a les mans, ja se n'adonarà.
Un treball de recerca d'un alumne de batxillerat que realment és exhaustiu, molt ben fet, molt distret
i el recomanem des d'aquí. Es presentarà aquest cap de setmana concretament, si no miro la xuleta, el diumenge, no?
Sí, a les 7 de la tarda, a la Casa Canals.
Saber una miqueta com anirà l'acte de presentació.
Sí, bueno, presentarà l'Helena Virgili, també, i llavors, bueno, hi haurà, es llegirà un band, hi haurà música, no sé, intentarà ser una mica amè.
Molt bé. Anna, gràcies.
A vosaltres.
I enhorabona de veritat per aquest treball que val molt la pena i gràcies per acompanyar-nos, esclar.
Merci.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.