Repsol i PF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Sortir de la processa per nosaltres és un sentiment per molt religiós,
per molt tradicional, per molt un gran component de simbolisme
i d'alguna manera d'aquell esperit que ens han transmès de pares a fills
amb aquests gremis que fins ara havien sigut una mica entitats,
una mica tancades potser, però que avui en dia estan obertes a tothom.
Però amb aquesta càrrega de sentimentalisme sobretot,
per ser una de les tradicions que ens han portat els nostres abans passats fins al dia d'avui.
Josep Maria Guinovar és el president del gremi de Marejans.
Actualment són 650 confrares i tenen la seu al número 45 del carrer de Sant Pere, el Serrallo.
El gremi organitza un viacrucis pel Serrallo diumenge 5 de Quaresma,
on participa amb els seus dos misteris, el Sant Sopar i el Sant Enterrament.
També organitza una trobada de bandes que en guany ha comptat amb representants
a diferents punts de l'estat espanyol.
Nosaltres som l'associació cultural Alcora Tambor, venim des de l'Alcora, Castelló.
Les cofradies que n'hi ha en el poble s'han ajuntat tots els tambors
i el que fem és quan anem per ahir, anem tots junts,
en lloc de si en nom de cada cofradia i si en el nom del poble.
Somos la banda de tambores y cornetas de Calahorra, La Rioja.
Integramos la banda unas 65-70 personas,
que incluyen los instrumentos de bombos, timbales, tambores y cornetas.
Ya llevamos unos cuantos años ya y cada año sacamos toques nuevos
y vamos incluyendo caja chinas, unos años, otros unos redobles,
a medida de los tiempos.
Somos la banda de cornetas y tambores, el que es un alzaleno de Bilbao,
y esto de Medinaceli. Empezamos tocando con clarines largos y tambores,
luego se introdujeron los bombos, luego cornetas cortas
y luego derivamos en las cornetas de llave,
que es lo que más estila en la Semana Santa del Sur.
Els orígens.
La primera referència clara del gremi de Marexans data de 1759
quan s'establiren a l'església de Sant Anna,
avui parròquia de la Santíssima Trinitat.
Els orígens els trobem amb l'almoina els mercaders,
tot i que la vinculació amb la processó de Setmana Santa
cal anar a buscar-la a la confraria de Sant Pere dels Pescadors,
documentat des del 1383.
Se remonta al segle X, la aparició dels gremis,
aquí els gremis de pescadors, de mariners, de traginers,
tots els oficis relacionats amb el mar estaven aglutinats al voltant del gremi.
S'ha traspassat fins als dies d'avui, amb innumerables canvis,
ja siguin per qüestions polítiques, amb l'evolució dels gremis del segle XVII,
fins al dia d'avui que ha arribat com una entitat marcadament amb signe cultural
i sobretot pesada amb el que és la Setmana Santa.
La Vesta.
Es tracta d'una vesta negra amb un pitet triangular blau-marí i un cíngol també blau.
Recentment s'està imposant el pitet de bellut.
L'ús de la cucurulla negra és infreqüent.
Gairebé tots els mareixants porten gorguera blanca amb cinta blau-marí.
Els portants exteriors, els dos misteris del gremi,
van tapats amb cucurulla curta negra i no porten pitet.
La nostra vesta és una vesta de color negra amb un peto de bellut blau-marí,
cordó blau-marí també, amb una agulilla blanca, guants negres
i la medalla a l'escut del gremi, que és un escut vermell amb les claus de Sant Pere
i un salvavides que simbolitza la unió entre tots els marejants.
La insígnia.
L'escut té un salvavides blanc amb una petxina sobre dues claus d'or creuades,
atributs de Sant Pere, patró de la gent de mar.
En el salvavides hi ha la llegenda Societat Marítima Protectora Tarragona,
en referència a l'antiga societat de socors mutus
en la que es convertiren els antics gremis de pescadors i navegants el 1873.
Els misteris.
Després de veure cremat el seu misteri del Sant Enterrament el 1936,
el gremi de marejants en va encarregar un de nou, a l'artista canongís Salvador Martorell.
L'escena representa el moment en què el cos inert de Jesús
és posat al sepulcre pels seus deixebles.
El misteri era portat a coll fins que el 1956 sortia a rodes amb uns xassis a Casa Magaroles.
El 1990 tornà a sortir a coll, per 15 portants interiors i 6 exteriors.
El Sant Enterrament compta amb un grup d'armats des de l'any 1997.
El 1995 estrenava el nou misteri del gremi, el Sant Sopar,
de l'andorrà Emílic Soler Carculer.
Representa els 12 apòstols asseguts al voltant de la taula
i Jesús Dret en el moment de la instauració de l'Eucaristia.
Per cert, que els rostres de les figures tingueren de model coneguts a rellencs.
És d'otacoll per 12 portants interiors i 8 d'exteriors.
El més antic és el del Sant Enterrament,
és el misteri de tots els tarragonins conegut com el dels pescadors,
perquè ja al segle XVIII ja era el misteri al qual acompanyava tots els pescadors tarragonins.
Aquell misteri de l'escultor espinal va ser cremat a la guerra
i l'any 41 en Salvador Martorell ens va fer el nou pas
que actualment surt a la processó del divendres Sant, del Sant Enterrament,
portat a coll per membres del gremi i acompanyat per la banda de timbalers.
L'any 95 es decideix construir un nou pas, el Sant Sopar,
que encapçala els passos a la processó del divendres Sant
i que també és portat a espatlles per tots els portants del gremi
i la banda de timbalers que l'acompanya.
Aquest pas va ser construït per l'escultor Emili Soler Carculer.
Els actes
El gremi de Mareixants organitza un viacrucis pel serrall
o diumenge cinquè de Quaresma,
on participa amb els seus dos misteris.
També organitza, com sentia al començament,
una trobada de bandes.
Repsol IPF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Festa tradicional d'interès nacional.