Ara passen cinc minuts, de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta tarda, en el marc del seminari organitzat
pel Festival Reik, es presentarà la Tarraco Film Office,
un organisme que ha de potenciar en un futur,
i esperem que sigui així, a Tarragona,
a la ciutat com a plató de diferents pel·lícules,
volíem dir, ens acompanya.
El seu director, David Serra, bon dia.
Bon dia.
Avui vens en qualitat de director d'aquesta oficina.
Sí.
Per tant, deixem de banda altres aspectes
de la teva col·laboració sermanal.
Absolutament.
I doncs estem de sort,
perquè tenim entre nosaltres algú
que té molta experiència en aquest tipus de feina.
Estem parlant de la Júlia Guitisolo.
Júlia, molt bon dia.
Bon dia.
Ella és responsable de la Barcelona Film Commission
ja fa un quant temps, no?, que d'oficina.
A veure, Barcelona, Catalunya, Film Commission, som ara.
Doncs a mi, mira, m'ho han posat aquí, ara ho veig aquí, sí.
Barcelona, Catalunya, Film Commission.
Des de fa una mica més d'un any.
Un any amb aquest nom, però amb aquesta tasca de...
Havíem estat pràcticament deu anys, des de l'any 96,
amb la Barcelona Plató Film Commission.
Sí, sí.
Amb aquesta etapa anterior, doncs, hi vau prendre part directament
en el treball de moltes pel·lícules, de molta anomenada, no?
De moltíssimes pel·lícules.
I estan mirant la llista, i he dit, déu-n'hi-do.
Algunes que s'han rodat a Tarragona,
perquè nosaltres sempre teníem la voluntat,
i hi ha molta pel·lícula, i també molt l'espat publicitari,
que no es roda a Barcelona.
I nosaltres, per tant, el que sí sol succeir
és que preguntarà a Barcelona.
Perquè Barcelona és una gran capital,
i quan els productors arriben, pregunten.
Però hi ha molta localització que no tenim,
i, per tant, nosaltres, inclús, els ajudàvem
a contactar amb l'Ajuntament de Tarragona,
a contactar amb el Port de Tarragona...
Clar, és un tema que, a banda d'una qüestió econòmica,
als ajuntaments, a les institucions,
els interessa moltíssim pel que té de projecció de la ciutat
i més una zona com aquesta turística.
Parlo de Tarragona, en el cas concret, no?
Sí, a veure, les filcomissions es munten per dues raons.
Es munten per una raó d'activació
de tot el que és la indústria audiovisual.
Hi ha auxiliars, hi ha auxiliars vull dir tot,
que són hotels, que són xòpings, que són transports,
que és tot el que et puguis imaginar,
sobretot si són equips que venen de fora,
fan una despesa importantíssima a la zona,
perquè és impossible que una producció
s'emportin els perruquers, els no sé...
Sempre agafarà tècnics audiovisuals i d'altres sectors
a la zona en qüestió.
i quan tu has dit plató de pel·lícules,
jo crec que ens hem de treure del cap també això de plató,
no més de pel·lícules, no més de llargmetratges.
Qualsevol tipus de producció audiovisual.
Qualsevol tipus de producció audiovisual és important,
perquè l'altra gran raó,
una és l'impacte econòmic que té sobre la zona
i la creació d'aquesta indústria audiovisual
i manteniment i potenciació de la indústria audiovisual.
i l'altra gran raó és que és una postal del territori.
O sigui, el fet que Tarragona surti a pel·lícules,
però és que inclús a anuncis,
és que és importantíssim.
No, no, sí, aquí s'han fet alguns i recents,
i Déu-n'hi-do, de l'acollida que va tenir, no?
Contundent, contundent.
O sigui, muntar uns sanfermins, per exemple,
que és Cantic,
va ser tota una de les escenes més espectaculars dels de l'Escena.
No sé quants milers de persones...
Escolta, i us estic dient,
ja l'any 96,
quan es va crear la Barcelona Plató Filcomissions
i jo vaig anar a Los Ángeles
perquè ens vam inscriure llavors
a l'associació de Filcomissions Internacional,
el primer que em van dir
va ser, em van fer referència
al casament de la infanta Cristina,
perquè s'havia retransmès pel Canal Internacional,
ni és una pel·lícula.
era...
O sigui,
els sonava per això.
És que ni tan sols em van dir
oh, Jocs Olímpics.
És que és poderós, eh,
el que es pot quedar...
Francament.
Clar, i l'interessant del paper que feu vosaltres
és que aquesta és una gran indústria,
es mou molt de diner,
és una indústria molt efectiva
i que vol resultats
i per això
vol que li donin
totes les facilitats del món.
D'aquí, el vostre paper del que tu dius, no?
D'aquella persona no vol complicacions.
D'aquella persona no vol complicacions.
i de la resta s'han ocupat.
El paper de la Filcomission
i amb això, bueno,
jo estic encantada que Tarragona
amb tanta empenta vulgui
entomar el tema de la creació d'una Film Office,
perquè és que és...
és importantíssim.
I la Film Office el que ha de fer
és coordinar
a tots els agents municipals
i no municipals
que intervenen
a l'hora de demanar permisos,
perquè és així com el productor
sent que té...
o sigui, que té facilitats,
perquè sí...
Facilita la burocràcia, també.
Facilita la burocràcia,
facilita la burocràcia.
Totalment.
i no només la burocràcia,
les reunions de coordinació,
perquè una...
o sigui,
si a Tarragona funciona
el fet que reuneixin
sobretot primer
els departaments municipals
i després
altres departaments
i amb algú coordinant-los
vindran més pel·lícules.
perquè vol dir
que els productors
sabran
que poden fer allò
a Tarragona.
A veure,
Júlia,
posem un exemple.
Jo,
és difícil imaginar-ho,
però jo imagina't
que sóc una productora
que vol fer
una gran producció
aquí a Tarragona,
una superproducció.
Anava a dir de romans,
però ja ens ho han copiat,
fem una altra cosa.
Tant se val.
I dic,
escolta,
vull fer una pel·lícula
de romans,
porto aquí
un planter
d'actors
de primera línia
i aleshores jo el que he de fer
és expressar-te
totes les meves necessitats,
no?
O tu mateixa ja intueixes
el que jo necessito
més allà del que jo he previst?
No.
A veure,
com funciona?
No, no, no.
El que vol rodar
aquesta,
el Peplum
o la pel·lícula
aquesta de romans
i que implica
un desplegament brutal,
doncs,
trucar a la
Tarraco Filmos,
que és trucar al David García.
I el David
és el que
té el primer contacte
per saber
quin tipus
de localitzacions
hem buscat.
En general,
quasi totes,
el localitzador
que treballa
per la productora
ja sabrà exactament
el que vol.
Exacte.
Després,
en reunions posteriors
es podrà veure
que potser
allò no pot ser
en aquella data,
aquella localització
concreta,
o allò no pot ser
perquè no,
perquè està
en un moment
d'obres
o no sé què,
o els
arquitectes municipals
estan fent una cata
i no es pot entrar
per diverses raons.
Llavors,
muntat
per la Film Office
es,
i per la Film Office
es reuneixen
tots els agents
implicats.
Si és una pel·lícula
de romans,
intervendrà
enllumenat,
ja t'ho dic,
mobiliari urbà,
perquè papereres
fora,
ja t'ho dic,
jo,
vull dir,
primer de carrer
fora.
O sigui,
tot,
tot,
però és que si és una pel·lícula
que ha passat
fa 30 anys
a Tarragona,
Tarragona no té
res a veure.
Ara transformarem
el port,
la façana marítima
i el que convingui.
Jo tinc un exemple.
Perquè si anem.
Naturalment.
L'exemple molt bo
va ser, per exemple,
Sense Film Office,
quan nosaltres vam fer
l'rodatge
del curtmetratge
amb el Jesús Monjaó
de la Guerra Civil,
precisament,
de la mirada obliqua.
O el de Glòria,
el carrer Major,
també.
Exactament,
però en concret
aquest rodatge
va implicar
remodelar
tota la plaça del poble.
Horta de Sant Joan,
que estan molt agraïts,
els van canviar
tot el que era
el sistema elèctric,
vam transformar
tota la plaça
i quan va acabar
el rodatge
vam dir,
escolta,
ens heu fet un favor
perquè tot el tema
de cablejat
ens l'heu solucionat
i ens heu donat
una imatge
de la plaça
que és encara
molt més maca,
molt més poderosa
del que mai
haguéssim imaginat.
Llavors,
el tema està
en que tu,
precisament,
tens que treballar
en aquesta direcció
que només facilites
sinó que només
integres els dos
el que és el municipi
i el que és la producció
i es converteixes
en socis,
positius
d'un miracle
que és el cinema.
Per la vostra experiència,
aquest tipus d'oficines
es creen
a les grans ciutats
només?
Hi ha oficines
que corresponen
a les ciutats,
hi ha oficines
com en el cas,
o sigui,
ara,
per exemple,
tenim la
Barcelona-Catalunya
Film Commission
que serà
la que agruparà
aquesta xarxa
de Film Office
que es aniran
creant
a Catalunya
i altres,
potser a alguns municipis
no els interessa
tenir una Film Office,
senzillament una antena,
un punt d'informació.
potser hi ha municipis
petits que et diuen,
no, no,
jo,
per nodrir la web,
perquè
tenim una web
conjunta
on es puguin anar
posant les localitzacions,
totes les empreses
del sector,
de cada zona,
els professionals,
hi haurà algunes
que no,
que no voldran tenir
una oficina.
No,
el que,
ara m'he perdut
absolutament,
no sé si...
No, no, no,
estaves en la línia
correctíssima
de la qüestió.
Clar que sí,
en el sentit
que, a veure,
demà arriben
i volen fer
una pel·lícula,
un espot publicitari,
tant se val,
i amb el lloc
que us expliquen
a vosaltres,
esteu coordinats
en xarxa,
diu,
mira,
necessito una platja,
la de Tarragona
més perfecta,
David,
com teniu la platja llarga?
El que tu m'estaves preguntant
és si totes
corresponen a...
Sí, sí,
si treballeu en xarxa,
si tots els municipis...
Qui crea
una oficina definitiva?
Qui vol o qui pot?
Qui vol?
Clar.
Qui vol?
Qui vol i qui pot?
I qui pot.
Exactament.
Qui vol,
qui vol,
sí.
Però hi ha altres
que són
Selva Negra,
Filcomission,
per exemple,
i és tot un espai natural,
o sigui,
no forçosament...
Correspon a una demarcació concreta,
en absolut,
no?
I vull dir,
i dins de la Barcelona Catalunya,
Filcomission,
tenim l'operativa de la Filcomission de Barcelona,
vull dir que hi haurà la de Tarragona,
hi haurà la de Lleida,
hi haurà la de Cadaqués,
hi haurà la de Sitges,
vull dir,
ja tenim inputs de molta gent que es vol anar afegint.
Per tant,
està molt bé que es creïn oficines com la de Tarragona,
per la indústria i per vosaltres.
Bé,
jo a més me n'alegro moltíssim,
en el cas de Tarragona me n'alegro moltíssim.
Mira,
doncs perfecte,
estic content,
estic content.
Això és una mica carrincló,
però la veig una mica madrina,
eh,
una mica padrineta de...
Jo em veuixo,
jo em veuixo.
Quina mica carrinclonet queda,
però escolta...
Hi ha unes arrels per si.
Sí,
hi ha alguna cosa.
Sí, sí,
Molt rebé.
El tema del REC el coneixes,
no,
Júlia?
Sí,
d'aquest festival que,
Déu-n'hi-do,
la veritat és que n'estem molt orgullosos,
i no per aquella cosa localista,
sinó perquè sovint és molt complicat
i és molt difícil
en determinades coses tirar-les endavant
en ciutats que no són grans ciutats,
que són més aviat petites.
A vegades se supleix molt la projecció exterior
amb molta voluntarietat,
amb moltes ganes
i amb moltíssima il·lusió,
que d'això no ens falta.
M'agraden festivals com el REC,
hi ha molts festivals de cinema.
Els crítics es queixen
que no donen a l'abast,
per tant,
trien aquells que tenen més glamour,
probablement,
o que van més cares conegudes i famoses.
Però Déu-n'hi-do,
no?,
al REC aquest de Tarragona.
Sí, sí.
I aquesta vessant pedagògica
que també se li vol donar.
Jo crec que,
a veure,
és que tot suma
en el món de l'audiovisual,
s'ha d'aprofitar.
Nosaltres,
històricament,
també hem tingut molta relació
amb tot el que és
els festivals de Barcelona
i es va crear
en el seu moment.
en el mateix departament,
o sigui,
era el Barcelona de Plató,
però no era...
Vam crear una plataforma
de festivals,
ara ja amb la coordinadora
ja ha quedat una mica...
Planificat.
I, escolta,
si jo tinc alguna cosa
on visco
o conec
que digui,
i això per fer una pel·li
de no sé què,
us puc trucar
i ho guardeu
en un arxiu o així...
Naturalment,
hauran de trucar
a la Tarraco Film Office,
voldran
i els especificaran
com
com a dins del web,
diguéssim,
posarem aquella localització
que necessitem les fotografies,
però no només localitzacions interiors,
exteriors,
i s'ha d'anar posant...
És que és curiós
perquè, clar,
tot te pot ser un riquí
i Tarragona està fent
una tasca interessant
perquè ja saps
que des del punt de vista
de la cooperació de patrimoni
estan fent
un arxiu fotogràfic
que és molt interessant
perquè, precisament,
amb el tema dels interiors,
conservar cases,
com tot el que estan fent
ara mateix...
Casa Canals...
Casa Canals,
Casa Castellernal,
que recuperen els espais històrics
amb un nivell de compromís
amb la fidelitat,
i que, clar,
són potencialment
escenaris de pel·lícules d'època.
I això està molt bé
perquè aquests interiors,
inclús gent de la Rambla,
que té cases modernistes
i que poden,
en certa manera...
Jo me'n recordo
de Terra de Canals
que es va filmar al Tafulla
a la casa del Joan Blasquez.
Sí.
Terra de Canals,
ho recordo ara.
I no fa gaire,
no li sabrà greu
perquè tampoc no diren amb el nom,
tenim una coneguda
que té una casa realment magnífica
i una pel·lícula
de producció espanyola
es va filmar a casa seva
aquí en una casa de...
Una d'aquestes cases...
Vas parlant
i hi ha moltíssimes persones
que a més els encanta,
que el seu patèix
i el seu patrimoni
també surti a les pel·lícules
i als espots.
Sí, nosaltres promocionem
tant el que són espais públics
com espais privats.
Espais privats també, no?
Sí, sí.
Hi ha els mecanismes,
hi ha les eines
per crear aquesta coordinació.
Déu-n'hi-do,
doncs sí que la farem,
padrineta de...
Ja està fet, això.
...de film office.
Molt bé.
Ho hem de deixar aquí
perquè ens espera el Jordi
que ha anat a l'exposició
de l'antiga audiència.
Avui visitem aquest espai.
Recordem que a l'exposició
dedicada,
en aquest cas,
ho diré demà,
a Guillermo del Toro.
Es dona en diferents espais,
el tinglado número 1
del moll de costa,
es dona també
a l'antiga audiència.
Lluís Estanlla a punt,
doncs en tot cas,
els deixaríem
als nostres oients
en companyia
de Jordi Sorinyac
i als comissaris
d'aquesta exposició,
Antonio Busquets
i Carlos Durban.
Júlia Goitissol
ha estat un plaer
de veritat.
Imaginem que poc o molt
ens veurem de tant en tant
perquè aquesta...
Jo no he deixat
de venir mai
a Tarragona.
El teu vincle
és prou important.
No, no,
prou important
inclús en l'època
que es deia
que era una ciutat
de militars i capellans
i vídues.
I jo, bueno,
sempre he sigut
prou a Tarragona.
Però, escolta,
tu creus que realment
només hi havia
capellans i militars
i vídues?
De cap manera.
D'on hem sortit
la resta de la gent?
En algun lloc hi érem, no?
Es deia.
Es deia complicadíssim.
Aquí ens agrada molt dir
que més enllà de Barcelona
hi havia intel·ligent
i la ciutat de Tarragona
ho demostra moltes vegades.
Efectivament.
Júlia, moltíssimes gràcies.
De veritat,
ha estat un plaer.
David,
ens retrobem divendres
a això t'hem de donar festa
perquè estàs molt ocupat.
Doncs és probable que vingui.
Vine, home.
I així ens expliques
com ha anat la cosa.
Estaré aquí a la Fundació.
Ja us ho explicaré.
Molt bé.
Jordi, estàs a punt tu també?
De tant.
Estem acompanyats
de l'Antonio Busquets.
I t'hem robat una part
del teu temps
però ens ho perdones
i ens entens, no?
Tot és a temps cinèfil,
podríem dir avui al matí
de Tarragona.
Doncs el que queda
fins a la una,
tot per tu.
Doncs mira,
si us sembla,
saludem ja l'Antonio Busquets,
un dels dos comissaris
d'aquesta exposició
El Hacedor de Cuentos,
l'Arte en Guillermo del Toro.
Antonio, hola, molt bon dia.
Hola, què hay?
Buenos días.
Què tal, com estem?
De maravilla.
Hoy ha hecho un día espléndido
para visitar
no solo por supuesto
las exposiciones
sino toda la ciudad.
Estem en un dels tres espais
en què s'ha repartit
aquesta exposició.
Concretament estem
a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol.
Recordem que la resta
de l'exposició
es pot veure
al Tingladu
de la Moll de Costa
i també
a la Fundació Caixa Tarragona.
Havia de ser aquesta,
Antoni, una exposició
més aviat petita,
de petites dimensions
que s'havia de fer aquí
a l'antiga audiència
amb uns 15 o 20 panells
però desfet
el monstre
d'amica a mig
es va anar fent grans
i vaja, al final
hem de fer una gimcana
per tota la ciutat.
Per què?
Exactament,
te l'has explicat perfectament.
La verdad es que estaba pensada
para hacerla expresamente
para Tarragona
y aquí, en concreto
en la antigua audiència.
Evidentemente,
viendo un poco el local
que teníamos
contábamos unos 15 o 20 paneles,
4 o 5 vitrines,
una cosa pequeña,
petita,
muy bien como dices,
pero coqueta,
pero pequeña
y claro,
empezamos a ver
que el material que teníamos
sea increíble,
el apoyo que tuvimos
no solo evidentemente
del Festival AREC
sino de todos los espacios
y las instituciones aquí,
por supuesto,
todos los que han trabajado
en la exposición
y por supuesto luego
la labor de la Terracofilm Office
que fue la que impulsó
ya definitivamente
el proyecto
ya una exposición itinerante
y realmente
no es que sea gigantesca
y en plan brutal
de las que cuestan
muchos millones,
está hecha con realmente
con mucho cariño
y un pequeño presupuesto
pero sí nos ha permitido
jugar con estos espacios
que va a ser pocos ciudades
las que puedan tenerla
en su completa,
porque realmente
es tan grande
que habrá festivales
o instituciones
o museos
que también la van a poner
que no van a poder ponerla toda.
Entonces,
es una oportunidad aquí
perfecta
de poder verla
absolutamente toda.
Nosotros hemos visto aquí
una pequeña muestra
de esta exposición
y, vaja,
en tenemos prou
para hacer un uso
de la idea
que el universo
de Guillermo del Toro
es absolutamente impresionante.
Aquest senyor
tiene una fantasía bárbara.
L'Antonio
hace muchos años
que los conoce
y nos comentábamos
ahora desde el año 93.
¿Cómo es el día a día
de Guillermo del Toro,
Antonio?
Yo siempre puedo decir
que es uno de nosotros.
Siempre cuenta anécdotas
que no son a detalle.
Él habla con él
en una comida.
a él le encanta comer
como buen comedor que es.
Bueno,
es pot veure.
Veo la fasumía,
es pot veure.
Y se nota.
Entonces,
siempre está contando,
por ejemplo,
que entre película y película
o entre rodaje y rodaje
pues corriendo
a la tienda de cómic
de la esquina
para comprar
el último Hellboy,
el último cómic
que haya salido
que le encante
y persiguiendo a gente
por los foros
pidiéndoles materiales
a mejor.
Por ejemplo,
puedo contar la anécdota
de que para Espinazo del Diablo
él contactó
y contrató
a Carlos Jiménez
para que le hicieran
los storyboards
pero no porque
quería los storyboards
sino porque quería
tener a su lado
a su mito dibujando.
Un mito que es nuestro,
es español,
evidentemente
y lo contrató únicamente
por ese motivo.
Luego, evidentemente,
claro,
el material sí que funcionó,
salió perfectamente
en la película
y ahora en el abelinto
Carlos Jiménez
es uno de los que más
han trabajado
junto a él,
codo a codo.
Pero en verdad
la anécdota real
es que él lo quería
a su lado
para poder ver cómo es.
Entonces,
es una persona muy humilde
evidentemente
teniendo en cuenta
en la posición
en la que hoy se encuentra
a veces
es complicado contactar
y seguir tratando con él
pero todas las mañanas
nueve de la mañana
cuando se levanta
repasa un poco los e-mails
y siempre hay alguno
que nos dedica
a sus chicos de España.
Ahora comentaremos
en detalle
el que se puede ver
en esta exposición.
Hay fotografías
d'aquestes criatures
fantásticas
y a Historia Bord
también
y ya me agradaría
que me comentabas
las libras
de Guillermo del Toro
unas libras
fragments
de estas libras
que sirven de todo
de diario
de agenda
de cuadern
de dibujos
y unas libras
que aporta siempre
sobre
explica en su Antonio.
Sí, es fácil
como buen detallista
que es
viaja muchísimo
sobre todo
porque le gusta
me encanta
viajar por museos
de biología
museos de ciencias naturales
toma apuntes
de todo lo que ve
de hecho estoy viendo
desde aquí
vosotros los radio oyentes
no podéis verlo
pero cuando vengáis
a la audiencia
lo podéis disfrutar
unos botes
de unos fetos
que realmente
él sacó un poco
las imágenes
del museo de biología
no recuerdo
de qué ciudad alemana
entonces va tomando notas
pues en libretas
entonces para cronos
utilizaba las típicas
libretas que tenemos
todo de anillas
y se le estopeaba el papel
al hacer dibujo
porque le gustaba
hacer dibujos muy detallados
Guillermo del Toro
es un buen dibujante
no es que sea
un excelente ilustrador
como los que está
trabajando con sus películas
pero sí que evidentemente
tiene muy claro
conoce las dotes
del dibujo
entonces
trabajaba en una libretas
que se estopeaba el papel
y en un viaje
que hizo a Venecia
encontró
una especie
de cuaderno de viaje
o cuaderno de viaje
con un papel especial
que le permite
hacer acrílicos
acuarelas
borrar
tachar
con tinta
estilográfica
y que no se estopea
compró un buen lote
no sé cuánto realmente
compró un buen lote
de libretas
y viaja absolutamente
siempre con él
y allí
lo apunta absolutamente
sí
le sirve como diario
diario personal
en el que va contando
un poco por su vida
evidentemente
que es como su vida
su trabajo
como nos pasa a la mayoría
si hoy dice
hoy he encontrado
una chica
que me ha parecido guapísima
pero resulta que es guionista
y voy a proponer una película
entonces
va unido lo personal
y lo profesional
entonces es un cuaderno de viaje
en el que cuenta
su vida personal
y evidentemente
toda su parte profesional
pues va recogiendo
ideas
ideas
bocetos
proyectos
de muchísimas películas
que no ha realizado
de cómics
que ha leído
y le gustaría adaptar
de novelas
que personajes
que quiere utilizar
y es una maravilla
realmente
esos cuadernos
que son
bueno
es la primera vez
que se exponen
en todo el mundo
hay que decir
que esa exposición
es la primera exposición
que se hace a nivel universal
en todo el mundo
o sea
ni en México
ni en Estados Unidos
ni en ningún otro país
se ha hecho ninguna exposición
de Guillermo del Toro
recogiendo desde Cronos
hasta la actualidad
lo máximo
que se había hecho
en una exposición
sobre por ejemplo
la parte de DDT
que también incluimos aquí
con algunas imágenes
y fotografías
cedidas por DDT
DDT es la empresa
de efectos especiales
que va a guanyar
l'Oscar
por la barrieta
pero una exposición
que recogía
sobre todo el material
de sus propios
cuadernos de viaje
que nos ha cedido
evidentemente Guillermo
nunca se había visto
entonces una oportunidad
casi única
de ver como
realmente como trabaja
una persona
y como dirige
entre comillas
lo dirigir
porque nunca le ha gustado
lo de dirigir
evidentemente no
como coordinar quizás
un equipo de gente
en varios países
que son los que
evidentemente
tienen el resultado
de las películas
que conocemos
Coneixem la qualitat
de Guillermo del Toro
com a cineasta
coneixem el seu carácter
polifacético
pero en cambio
vosaltres heu batejat
l'exposición
com Hacedor de cuentos
¿Por qué aquest nom?
Pues lo que se estaba comentando
bueno
por una parte
está la parte del título
porque no usaba
había que buscar un título
entonces evidentemente
hay que poner la parte
hay que poner
Guillermo del Toro
que es el reclamo comercial principal
pero que hayamos
de hacer hincapié
en la parte artística
porque no es una exposición
sobre el laberinto del fauno
no es una exposición
sobre Guillermo del Toro
sino que es una exposición
sobre el universo gráfico
de las películas
de Guillermo del Toro
sobre el equipo de gente
que trabaja
en Guillermo del Toro
en las películas
de Guillermo del Toro
y Guillermo del Toro
¿Qué es lo que hace?
Dirigir, hacer
el gran hacedor
un poco en broma
que es el hacedor
el gran dios
y siempre lo vemos a él
como una persona gigantesca
gorda, grande
aunque haga adelgazado
que dirige a un equipo de gente
y él hace cuentos
cuentos
él sí que son sus pocas palabras
que él hace cuentos
de poesía y terror
entonces
de hecho busqué yo en el Google
a ver si había
algo ya que fue hacedor de cuentos
alguna exposición
algún libro o algo
que quedase mal
no estaba
pues venga
me queda el título
y me gustó
porque además
hay un cuento
de un autor uruguayo
que estamos intentando contactar
que es un excelente
cuenta cuentos
y experto de narrativa oral
que hizo una poesía
bueno un texto
un cuento
sobre un hacedor de cuentos
habla de un oro gigantesco
me hizo gracia
que los paralelismos
que podía tener
con Guillermo
y creo que quedó genial
el utilizar un poco en broma
ese nombre para poner el título
un hacedor de cuentos
y luego el arte en Guillermo del Toro
no de Guillermo del Toro
después de la pel·lipo del Toro
después de la pel·lipo del Toro
después de la pel·lipo del Toro
después de la pel·lipo del Toro
después de la pel·lipo del Toro
després de recollir molts òscars
Guillermo del Toro es un personatge
molt solicitat
i ara ja està treballant
en la seva propera pel·lícula
que és una seqüela
és la segona part
de Hellboy
efectivamente
En juni comença el rodatge de la pel·lícula en Budapest
però ja està allà amb part del equip
buscant localitzacions, el que es suele llamar preproducció
i de fet hi ha gent ja del equip tècnico
com els mateixos de DT, de Barcelona
que ja estan embargats en preparar
molts personatges de Hellboy
i en juni comença el rodatge
i acabarà en 6 mesos, ens ha comentat Guillermo
per a final d'any
i en juni, no, en agost, any que viene
s'escena la pel·lícula
Agost de 2008, ho hem d'esperar més d'un any
per veure el nou treball de Guillermo del Toro
Antoni, ho hem de deixar aquí, no tenim més temps
però insistim en aquesta recomanació
hi ha fotografies, storyboards
hi ha aquests fragments dels seus quaderns personals
hi ha les màscares del Fauna
hi ha aquests fetos embotellats
de l'Espinazo del Diablo
peces molt, molt interessants
en aquesta exposició, insistim, que s'ha repartit
en 3 espais, aquí a l'antiga audiència
el tinc l'adu del Mollacosta
i a la Fundació Caixa Tarragona
i una exposició que es podrà visitar fins al 17 de maig
Antoni Busquets, cocomissari
i conjuntament amb el Carlos Urbán
moltes felicitats i en tornem a parlar
De acuerdo, gracias a vosotros y aquí os esperamos
Des d'aquí, des de l'antiga audiència
això és el que us podem explicar, fins ara
I que no és poc, gràcies a Jordi Sorinyac
en 20 segons només la una del migdia
en uns instants en repassem
l'actualitat nacional i internacional
després de la una del migdia
entrem ja en el darrer tram del matí
de Tarragona Ràdio amb un contingut absolutament diferent
Fins ara mateix