Des de la Facultat de Ciències Jurídiques i des de l'Universitat de Virgili
s'ha buscat sempre una complicitat amb les institucions més properes
als nostres centres, de tal manera que poguessin buscar en cada moment
una coincidència de principis i de criteris i de col·laboració mútua
en diversos àmbits, sigui en l'àmbit que correspon ara
que estem parlant de la Facultat de Ciències Jurídiques,
pot ser l'àmbit del dret local, pot ser l'àmbit del dret medioambiental,
entre altres coses perquè són àmbits en els quals els ajuntaments
tenen competències, algunes d'elles prou importants i destacades,
molt assenyalades i el millor col·laborador en aquest sentit
havia de ser una administració local.
De fet, ja fa temps que col·laborem en aquests àmbits
amb la Generalitat, amb els ajuntaments i en concret amb l'Ajuntament de Tarragona
és el que va sintonitzar ràpidament amb aquesta voluntat de concretar
un pas més accions i fets que s'havien ja produït anys anteriors
i que el professor Jordi Hària coneix perfectament
d'apostes acadèmiques que ja es portaven duent a terme a la facultat
des de feia anys i que ara es concreten en aquesta col·laboració.
No es pot parlar d'un objectiu únic perquè jo m'imagino
que l'activitat que vol desenvolupar aquest futur centre d'estudis
de dret ambiental en deu haver estat justament amb aquest esperit
que explicava a tota la societat, no només l'àmbit acadèmic
o l'àmbit municipal.
Sí, de fet, la idea d'un centre d'estudis d'aquestes característiques
en certa manera pretén desenvolupar els tres eixos que d'alguna manera
corresponen a una institució acadèmica superior a una universitat.
D'una banda la qüestió de la recerca, d'una altra banda la qüestió de la formació,
d'una altra banda el que s'anomena la tercera missió,
és a dir, la transferència i difusió social del coneixement
en la mesura que, d'alguna manera, la societat aposta fins i tot econòmicament
a través dels contractes programes, a través del finançament públic
per a les institucions acadèmiques superiors,
doncs ha estat que aquestes li reportin a la mateixa societat un valor afegit.
En aquest sentit, el que pretén el centre, doncs,
a banda de gestionar, diguem-ne, la recerca en aquest àmbit
i, per tant, d'alguna manera convertir-se en un punt de referència
des del punt de vista de la recerca a nivell, doncs, probablement estatal
i en un futur, doncs, fins i tot a nivell europeu.
La idea també, doncs, és complementar l'oferta de formació
que ja s'està fent des de la universitat
i que respon a una aposta estratègica a llarg termini,
doncs, en aquests moments s'està fent, per exemple,
el màster oficial d'Andre Tambiental,
que és un dels dos que es fan en el conjunt de l'Estat,
però també té la finalitat de proporcionar, per dir-ho d'alguna manera,
un servei públic, si se'n permet, entre cometes,
tant des del punt de vista de la divulgació del coneixement
i de la creació d'opinió en els grans debats socials
que cada vegada més tenen un component ambiental,
perquè són debats...
És a dir, quan parlem, per exemple, de la química i el turisme,
quan parlem del pla general...
Quan parlem de si no plou.
És a dir, d'alguna manera, els grans debats socials,
tant a nivell local com a nivell europeu,
com a nivell mundial, ja comencen a tenir sempre un component ambiental.
I per posar un exemple, doncs, qüestions com ara,
que poden semblar relativament allunyades,
posem per cas el conflicte de l'Iraq.
El conflicte de l'Iraq, òbviament, té una lectura ambiental,
en el sentit que es tracta de la gestió de recursos naturals
i, bàsicament, aquest és un punt clau.
El tema d'Israel i Palestina també té una lectura ambiental,
perquè hi ha un problema gravíssim de subministrament d'aigua
i hi ha una lluita per l'aigua en aquesta zona.
Per tant, d'alguna manera,
el dret ambiental té una incidència amb les grans qüestions socials
que no es pot quedar...
És a dir, que la universitat no pot quedar-se tancada
amb la seva torre de marfil reflexionant només,
sinó que ha de proporcionar aquestes eines a la societat
perquè la societat tregui les seves pròpies conclusions,
ben informada i prengui les decisions que hagi de prendre.
Per tant, un centre d'aquestes caractéristiques,
i aquí s'explica el suport d'una institució fora del món acadèmic,
com en aquest cas és l'Ajuntament de Tarragona,
ha de prestar, per dir-ho d'alguna manera, un servei públic,
en el sentit de proporcionar aquesta informació,
de proporcionar elements pel debat
i de, d'alguna manera, donar suport a les administracions públiques,
a les ONGs, etc.,
en l'acompliment dels seus objectius ambientals.
Amb l'objectiu final o l'objectiu inicial,
millor dit pel que acaba d'explicar,
és una passamés en la tasca que fa la Universitat Rovira i Virgili
de socialització del coneixement, en definitiva.
Sí, en aquest sentit...
En aquest camp del trit ambiental, que com deia el Jordi,
és més ampli del que pensem emparentment.
De fet, la Universitat, a través dels seus compromisos adoptats pel claustre
i pel Consell de Govern,
ja fa anys que en la seva estratègia d'implantació
i de visualització en tot el territori que ens envolta,
és aquesta missió de difondre els coneixements
en els quals estem tots una mica embarcats.
I en aquest sentit, també en aquesta perspectiva hi formem part.
I com no podria ser d'altra manera,
doncs aquests convenis que, per altra banda,
els signen les màximes autoritats de dues institucions,
el senyor alcalde per una banda, el senyor rector per una altra,
doncs són els que visualitzen d'alguna manera aquest compromís
de difondre també en aquest àmbit nostre,
que ara estem parlant, que és el dret ambiental,
tots els coneixements que d'alguna manera poden ser
i són de gran utilitat per la societat.
Clar, i un tu i això com els oients que ens estan escoltant,
abans esmentàvem exemples molt universals,
deuen pensar, per exemple, això de la platja llarga
deu tenir a veure amb el dret ambiental?
La resposta seria afirmativa.
La resposta és clarament afirmativa.
Això del POUM té a veure amb...
No, no, ho dic perquè a vegades,
quan parlem d'iniciatives, de centres d'estudis,
de fundacions, on pot pensar que és una cosa,
escolta'm, és cosa de la gent de la universitat,
i acostant precisament a aquestes problemàtiques quotidianes
que ens afecten és quan ens adonem
que realment quan es diu de socialització del coneixement
no s'està utilitzant un terme abstracte,
sinó que és una cosa que té la seva praxis a la realitat.
Sí, per exemple, per posar...
O sigui, per continuar amb el cas que esmentaves,
la qüestió del POUM,
que és una qüestió d'actualitat
i que, per tant, tothom pot entendre...
Podíem haver trobat moltes més.
El fet d'aprovar un pla d'ordenació urbanística
òbviament té a veure, entre altres coses,
amb la gestió dels recursos disponibles
i particularment del sol.
Té a veure amb el subministrament d'aigua
i, per tant, òbviament,
encaixa amb el model de desenvolupament
del qual una societat es dota.
En aquest sentit, probablement,
hagués estat més raonable
que el POUM arribés després de l'Agenda 21
i no abans com ha arribat,
en la mesura en què l'Agenda 21,
que és el gran projecte de desenvolupament,
en aquest cas local,
d'un determinat municipi,
la ciutat de Tarragona,
doncs, òbviament, això condiciona
quin ha de ser el seu desenvolupament urbanístic.
Però és que la mateixa legislació,
en aquests moments,
fa una aposta pel que s'ha anomenat
urbanisme sostenible,
que és un terme indeterminat
que s'ha anat concretant
a partir de la jurisprudència
que la mateixa legislació vigent generi.
Però és evident que estem parlant de coses
que encaixen dintre del dret ambiental.
O sigui, el dret ambiental,
d'alguna manera,
es configura com un intent,
com una eina per donar resposta
a aquests grans problemes estratègics
que se'ls plantegen a les societats
quan es troben davant d'una situació
de recursos escassos.
Aleshores, es tracta de gestionar
aquests recursos
de manera que, en el futur,
continuïment hi ha recursos
per mantenir una certa qualitat de vida.
Per tant, quan estem parlant
d'una cosa com el POUM,
òbviament que té un mal dret ambiental.
i des del dret ambiental
es pot discutir,
es pot valorar,
es pot analitzar
i, per tant,
es poden aportar elements
de cara al debat
que, òbviament,
si es tenen en compte,
tenen una incidència
amb la configuració final
d'una cosa com ara el POUM.
Per tant, la facultat, com a tal,
en molts casos,
pot col·laborar
i pot donar suport
i coneixement
en determinats...
no parlem del POUM,
que, a més, és un moment,
sinó en qualsevol altre aspecte
que tingués a veure
amb el dret ambiental
que impulsés
l'administració local.
Per exemple,
en aquest sentit
ja podem concretar
perquè hi ha l'encàrrec
en ferm
de fer-ho així.
L'Ajuntament
ha demanat
a la Facultat
de Ciències Jurídiques
i, molt especialment,
al grup de professors
que s'incorporaran
a aquest centre d'estudis
la revisió
i actualització
de l'ordenança
de medi ambient local.
Aquesta és una ordenança
que, en el seu moment,
va ser pionera.
s'aprova l'any 94,
el que passa
és que han passat 15 anys,
practicament 14 o 15 anys,
des de la seva aprovació
i ha quedat,
d'alguna manera,
en alguns àmbits
una mica antiquada.
Per què?
Perquè ha sortit
una legislació posterior,
tant a nivell autonòmic
com estatal
com europeu,
que ha modificat
algunes de les coses
que en aquell moment
es van establir
o ha incorporat
nous àmbits
de legislació
en l'àmbit
medi ambiental.
I, per tant,
l'Ajuntament,
en aquest sentit,
vol fer una actualització
i una recomposició
d'aquesta ordenança
i encarrega
l'estudi tècnic,
podríem dir,
previ a l'aprovació definitiva,
que ha de prendre,
evidentment,
com és lògica
la Corporació Municipal,
encarregat a la facultat
una revisió
i una actualització.
Això vol dir
que aspectes com,
molt concrets,
a més,
que toquen
molt directament
als ciutadans,
els sorolls,
la il·luminació
dels carrers,
la neteja,
els residus,
les brosses,
el clavegram,
molts aspectes
que estan ja
en aquesta ordenança
regulats,
altres no,
que s'han d'incorporar,
com la contaminació
atmosfèrica,
la contaminació
alumínica,
bé,
tot això
també és dret ambiental
i també,
d'alguna manera,
toca molt de prop
als ciutadans
i, d'alguna manera,
nosaltres també
hi col·laborarem,
ni que sigui
la fase prèvia
d'estudi
i de proposta.
Ja hem fet
alguns altres
treballs d'aquest tipus
per a altres entitats locals
i això ens permet
d'alguna manera
també copsar
quina és la realitat
en cada ajuntament,
en cada ciutat,
quina és la problemàtica
que afecta,
no és el mateix,
encara que alguns problemes
són molt coincidents
i els problemes genèrics
són sempre els mateixos,
però la solució
que es pugui donar
en un ajuntament
d'un tamany
de 100,
125.000,
150.000 habitants
no serà la mateixa
que un de 30.000.
Però,
d'alguna manera,
la nostra voluntat
i, a més,
ho fem
perquè ens sembla
que és una part
molt important
també de la nostra
activitat acadèmica
i, a través d'ara
d'aquests centres d'estudis,
també volem participar
i ser-hi presents
a la societat
amb aquestes feines.
Amb una mica en resposta
i, perdonin
que em posi així
tan planera
quan algú diu
i que em perdonin
els polítics,
quan prenen aquestes decisions
per què no pregunten
els que saben?
Probablement,
no dic que siguin
només vostès els que saben,
però hem de preguntar
a tothom qui sap
a l'hora d'afrontar
un tema important
i col·lectiu,
doncs és una bona pràctica.
Home, jo crec que
les institucions
públiques,
els ajuntaments,
les comunitats autònomes,
l'Estat, etcètera,
han d'aprofitar
el fet de tenir
institucions acadèmiques
com qui diu
el seu servei.
D'alguna manera,
els llocs que són
punters
des del punt de vista
de desenvolupament,
tant des del punt de vista
social com econòmic,
en gran part ho són
per rendibilitzar
rendibilitzar
els recursos
de l'economia
i del coneixement.
Per tant,
entre altres coses,
de rendibilitzar
el fet de comptar
amb universitats.
Jo crec que,
bé, doncs el territori
ha d'aprofitar
el fet de tenir
una institució acadèmica
implantada aquí
amb, jo crec que
un viatge
d'especialització
que s'ajusta plenament
a les problemàtiques
del territori
i a partir d'aquí,
doncs efectivament,
jo crec que els polítics
han de consultar
amb els experts,
la qual cosa vol dir
consultar,
perquè, al tanto,
la decisió,
en tot cas,
és política.
de la democràcia
se'ns cauria a terra
que qui pren la decisió
és el polític
que és el representant
de la gent que l'ha votat.
Nosaltres,
els experts,
en dret ambiental,
en enginyeria química,
en física atòmica,
amb el que sigui,
l'única cosa
que jo crec
que estem autoritzats
a fer
és aconsellar
i a partir d'aquí,
qui pren la decisió
la pren amb més o menys criteri.
Però és important
distingir l'aspecte
del Consell,
de buscar informació
i, per tant,
de prendre una decisió,
doncs,
diguem-ne,
informada,
amb criteri
del fet
de prendre la decisió
que en tot cas
li correspon
al representant
del poble
que és el polític.
Doncs d'aquest àmbit
a partir d'ara
tindrem
aquest Centre d'Estudis
de Dret Ambiental,
alcalde Pere Lloreta.
Molt ben trobat
tenint en compte
que és un conveni
entre la institució municipal,
l'Ajuntament,
la Facultat de Ciències Jurídiques.
Recordem que Pere Lloret
va ser alcalde
de la Segona República
i a més era jurista.
Moltíssimes gràcies, senyors.
No tenim temps
però com que això
acaba de començar
ja anirem
seguint les passes
i tenim oportunitat
de parlar-la un altre dia.
Gràcies.