D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Avui, bàsicament, parlem de temes relacionats amb Sant Magí,
amb la festa major petita,
perquè tenim per davant tres dies intensos d'activitats,
avui divendres, però, sobretot, dissabte i diumenge.
En fi, ja n'hi ha hagut coses i prou importants,
i aquesta nit, deu ni do, perquè tenim també actuacions destacades.
Però, en fi, de tot el programa d'activitats,
ens volem quedar amb alguns detalls concrets.
I n'hi ha un que pot anar més enllà del que seria una activitat festiva
o pròpia d'una festa major,
que és la presentació d'un taller-galeria d'un artista,
d'un artista prou conegut i prou popular a la ciutat de Tarragona,
perquè és d'aquí, perquè és el Tito Figueres.
Tito Figueres, bon dia.
Bon dia, Ricardo.
El Tito presenta, això, un taller-galeria,
perquè ha adquirit un local a la baixada de la peixateria,
en un lloc emblemàtic de la ciutat,
i d'alguna manera suposo que el que vols és presentar-ho a la gent,
al públic en general, no?
Sí, home, en un moment que la ciutat vull,
i que d'allò, i que, bueno,
per raons que t'explicava, doncs sempre està tancat
o no se'm veu allà treballant,
doncs, bueno, fem un dia que vingui tothom
i llavors ja està vist el local,
que és el lloc on jo treballo, no?
És la baixada de la peixateria, número 23 bis.
No, 23 baixos.
23 baixos.
Baixos.
Això és, bueno, en fi, al costat de la plaça del Rei,
ja pràcticament arribant a dalt,
amb la connexió amb el carrer La Nau.
Com és aquest local?
Explica'ns, què vols fer en aquest local?
Bueno, primera, aquest local està situat al rovell de l'ou, no?
És a dir, tens un col·lega al costat,
un gran pinta al costat, això és molt bo,
tens la colla jove, tens estar...
Bueno, llavors la gent o puja cap a la peralta,
pel carrer Major, o puja a la peralta per aquí.
I, bueno, després també tinc col·legues
que estan a la peralta, que miren cap a mar,
i uns altres que miren cap a la banda,
doncs, que sortirien, que t'ho diran per allà,
pel carrer Mediona i tota aquella banda, no?
I, bueno, doncs està...
Imagina't aquesta ciutat que ara bull de història
i que té un, hòstia, un pes i tal,
doncs està, vaig trobar una perla en aquell local.
Ja fa temps que el tens?
Bueno, fa un any, fa un any,
però arreglat i amb cara i ulls,
perquè el teníem vist trastero
i totes les coses aquestes de traslados i tal,
doncs ara ja té cara i ulls,
està ben maco, les parets picades,
bé, té caràcter.
Quan parlem d'un taller, galeria,
què vol dir?
Que es combinen, doncs, les dues coses?
Molt bé.
La feina i l'exposició?
Exacte, diguem,
la feina d'una galeria la fa un intermediari,
un senyor que entén d'això,
entén de captivar el públic,
d'oferir-li coses,
de tindre tota una sèrie de llistat de gent
que li interessa la pintura
i que té ganes de posar-se a casa
determinades històries i van amb ell.
I aquesta feina, molta gent,
i molt com va en els temps,
cada vegada més la fem molts pintors.
És a dir, nosaltres tenim la nostra gent
que d'alguna manera ens confia en les seves...
Escolta, que sigui un encàrrec,
que sigui un regal,
que sigui tal qual, no?
Llavors, llavors aquesta feina la fas tu ara,
en una galeria taller, diguem.
Per l'experiència,
perquè encara que es presenti públicament aquest dissabte
en un acte que forma part de la festa major petita,
però, en fi, per l'experiència
d'estar ja uns mesos des de fa allà,
qui passa per allà?
Si et satura la gent, la gent s'hi fixa,
tenint en compte això,
que és un lloc de pas,
sobretot de molta gent de fora,
de molts turistes.
Sí.
No, no, no, a veure, tu pots, a vegades,
estàs descarregant i entra algú vedant, no?
I tal.
I llavors, això que també explico a vegades, no?
Que la quantitat de gent que ve a veure a la ciutat
i que té inquietuds,
i que alguns baraneixen aquí,
baraneixen en un pis del carrer Granada.
I vostè, de què fa?
Li preguntes.
No, és que jo soc diplomàtic,
corro per tot el món i tal, no?
I gent que ve aquí perquè tenia records
i quant de la seva infantesa.
Jo vaig estudiar a les Carmelites,
bim, bim, bim, bim,
i després els agrada la teva pintura,
i tu, llavors, tu ets fill d'aquella botiga
que no sé què, bim, bim, bim,
i llavors tot, hòstia,
hi ha tota una sèrie de gent que ve,
no és l'amanada, a vegades,
que és això,
és gent que ve individualment,
el viatger aquest que ve individual, no?
El turista també, suposo que,
interessat per temes culturals.
Sí, i que ell té un paquet,
per el que sigui,
de vegades de bónus que fan,
que pot anar a un hotel de la ciutat
i a la vegada que van a un altre,
es tria aquesta ciutat
i, bueno, està molt bé,
perquè tots han viatjat,
a tots ens agrada anar a Cuenca,
i ens agrada anar més lluny
i quan vas, doncs,
no tens la perspectiva
que tu ets el viatger que va fora,
però quan tu reps el viatger que ve aquí, no?,
i que entra per temes de pintura i tal,
doncs t'agrada molt,
perquè és que no saps mai com,
però a vegades algú diu,
escolta, Xec,
vaig a estar a Tarragona
i vaig veure la teva galeria allà, no?,
i és algú que ha vingut de Girona, no?,
i t'agrada que t'hagin identificat
amb aquells padrons que hi han allà,
amb aquell postó.
Què hi podem trobar ara mateix?
Si anéssim avui,
o si, en fi,
i si anem demà a l'acte de presentació,
que per cert serà a dos quarts de vuit del vespre,
què hi podem trobar,
a la Galeria del Dito Figueres?
Doncs, a veure,
és un local en què treballes
i en què pots presentar les teves pintures,
un local en què treballes
i fas el teu horari,
que per raons que són,
també vaig amunt i avall,
perquè tinc un terranet,
una masieta allí
que em mira cap al Perelló
i em fot a perdre molt de temps
i molts de diners
i molt de capritxo
perquè la vaig arreglant a la meva bola
i llavors estic allí
com m'hi don la gana.
Clar, ni ets del Perelló
ni estàs a Tarragona del tot del tot,
però la veritat és que
t'hi envui silències
d'aquelles coses
que són avui en dia
com...
Ets un ricachón
quan tens això,
ets un pae que tens un Ferrari
i tindre el teu temps
i el teu silenci
per poder estar
maquinant històries
doncs és bo.
Però en què està treballant
el Tito Figueres?
En coses molt diverses,
molt...
No, bàsicament,
mira, els encàrrecs.
Aquesta és la primera.
La gent a Tarragona et coneix
i llavors s'esconfia a tu
perquè vol el tipus de pintura
que tu fas.
Llavors em veu buscar directament
per el que sigui.
Llavors quan veuen el local,
com a dalt també fica el telèfon,
em poden trucar
que estic allà a baix al Perelló
escolta, vine,
que vull dir-te
que vull fer un encàrrec
d'aquesta manera,
no?
Aquesta és una, no?
I llavors també el que pinto molt
quan estic allà
que m'agrada molt el tema d'allà
perquè és la natura
aquesta del Mediterrà,
el cap roig,
les roques,
hi ha temes d'aquests pintats allí,
les oliveres,
és un tema de natura guapo.
Clar, jo veia un pintor urbà,
anava a concursos de pintura
pres al costat del Pic,
a la vegada és al costat de l'Olivera
i al fons us veu el mar,
doncs és guapo,
és una assignatura guapa
i que t'he dic,
que jo passava per allà ja fa anys,
d'aquella carretera,
que s'assembla molt a la Horta de Sant Joan,
i a mi, el tio diu,
això està guapo, eh?
I mira, han sigut les xiques meus
que l'an que havia estudiat també el Perelló
i per allà dic,
hòstia, això,
doncs mira,
el fet que t'arregles
i bueno, doncs bé.
Un artista mig camí ara,
doncs, de Terroni,
del Perelló.
Sí, sí,
de la Mediterrània.
A veure,
ets tarragonic,
l'aquest tarragonic.
Quan havies posat,
quan ets fora,
havia anat a Luxemburgo
que una vegada vaig tenir un xollo
perquè em van triar
ajuntament amb Onze
i vau posar allà,
doncs el que vols tu
és que jo portava les portes,
no?
I diguis,
que són portes de Tarragona,
la terra és Tarragona,
al costat de Port Aventura,
al costat de Barcelona,
però ets d'aquí,
t'agrada, això.
Què prefereix Tito Figuéres?
Treballar per encàrrecs?
És a dir,
fer coses que li demanen
o no,
realment,
en fi,
fer el que li ve de gust
en un moment determinat.
Això a tots els artistes
ens agradaria pintar
el que ens doni la gana,
el que ens doni la gana,
perquè el que ens doni la gana,
clar,
és molt lliure,
això,
d'acord amb una persona,
amb un ser humà,
fes el que et doni la gana
i el deixes en un marge de llibertat
que t'has de saber lligar molt bé,
no?
Quan ve un encàrrec,
clar,
te fot a prova, no?
Escolta,
m'has de pintar això,
això, això,
que foti tant per tant
i que surti això i allò,
no?
Bé,
doncs vinga,
va,
som-hi.
Llavors també t'agraden els encàrrecs,
perquè a vegades pintar
el que la gent també te demana,
doncs,
si ho fots a gust,
imagina't un artista
que arribi a ja,
i volguis tenir el nostre tema,
el nostre tema
que tota la vida toquem,
no?
I al final és que t'agrada fer-ho,
t'agrada fer allò que et demanen,
el carrer Manjó i la catedral,
doncs,
a mi a catedral li m'agrada.
Aquest espai del Tito Figueres,
aquest taller galeria,
ja ho dèiem al principi de l'entrevista,
té al costat
un altre vei artista,
el Josep Maria Rosselló,
i altres locals
d'altres artistes
a la zona de la Paralta.
Consideres que s'està consolidant
una mena de petita ruta,
de petit espai,
el nucli antic,
en fi,
que entre vosaltres també us ajuda
i us va molt bé?
Clar,
és que això dona...
que jo s'hauria de mirar...
Dona vidilla,
que es diu,
dona vidilla en tots els sentits,
igual que, per exemple,
la gent que va de copes,
doncs dona vidilla
en una determinada hora del dia,
les terrasses i tal
donen determinada vidilla.
cosa, amb el que en moment
la gent puja a la Paralta
per esplai,
perquè pugem per copes,
pugem per restaurant,
pugem per passejar,
en un moment que al migdia
com aixec a Nova York
la gent baixa allà a l'oficina
i es foten allà a jugar a les catxes,
no?
Però si poguessin jugar a les catxes
a la plaça del rei
d'un parell que estan pencant aquí,
doncs, bueno,
és un espai en què la gent
el té per ell.
És un...
diguem,
doncs un recinte
en què, collons,
llavors com...
o l'art és una cosa de més a més,
per això l'art, per exemple,
el tens penjat al restaurant,
l'art en llocs
en què la gent està per ells.
És a dir,
això és una cosa
que la gent té per ell.
La música,
els sentits,
és una cosa que té per ell,
que no se la pot permetre
en determinades hores del dia,
perquè tothom ha de pencar.
Jo pinto molt a la nit
i dir...
doncs pinto molt a la nit
de quina hora?
Deu a dotze o a una
perquè és l'hora
en què segur que pots concentrar.
Com veu la Paralta
per ser el Tito Figueras,
allò?
Des d'aquest punt de vista
d'artista
que ha viscut
anys a Tarragona
i que ha vist
l'evolució de la ciutat
i d'aquesta part concretament
de la ciutat.
Home, guapa
perquè entre tots
l'han ficat guapa.
Entre tots perquè,
hortina,
detejar això,
estic com el meu local,
no té cap mèrit.
Tu piques la paret
i tires el cel rar,
surten unes vigues velles
i és guapo, no?
Doncs home,
molt bé,
molt bé en aquest sentit.
Si és que ens pot demanar res,
és que a vegades
els idealistes
i els romàntics
ens agradaria tot,
bim-bam,
pim-pom,
i...
doncs està consolidada.
Guapa,
molt bé.
Home,
a veure,
en sentit constructiu,
no?
Si jo surto del meu estudi,
me'n vaig a la plaça
de la Font
i entro allí,
a vegades tinc la sensació
que hi ha un bullit de gent
amb un munt de terrasses
que dius,
hòstia,
això a vegades fa
una sensació
que l'Avaricià rompe el sac,
no?
Tanta terrassa,
tanta taula i tal.
I ho dic en sentit constructiu.
Algú se'm pot enfadar,
però a la llarga
aniran bé amb el seu negoci,
no?
I no m'enfadaré amb ningú
si jo que dic,
mi,
que ho vas dir,
doncs tu era veritat
i no tenies mala llet
quan ho deies,
perquè no n'hi ha, eh?
Demà és la cita,
dos quarts de vuit,
serà una presentació,
una cosa entre amics,
entre col·legues
i tota la gent
que es vulgui apropar,
o què vols fer, exactament?
Sí, exactament,
home,
a veure,
jo agafo i obro la porta,
que aquella porta
em va agradar d'aquell local
perquè, entre les altres coses,
estava rascada a la paret
per poder entrar a un cotxe,
de fet,
entre el cotxe petit que tinc,
obro la porta,
que entri tothom i tal,
home,
que no fotré a veure
en una gran d'allò,
els hi vaig dir
als polítics
si volien vindre,
col·leguilles
que ara estan
i els altres
que també estaven
i que d'això
i, bueno,
ens trobarem allà
tota una sèrie de gent
perquè tinc molts amics
i tal,
encara que dic
que,
te deia,
vull dir,
estic dedicat a això
de criar fills
i nen hiperactiu
i a l'altre
que està a l'adolescència
i xec,
la veritat,
com a gràcia
tinc de tot fet
i ben fet,
doncs és uns deures
que encara són de cavall
amb aquest neguit
que porto una mica sempre.
Escolta,
i si demà
no podem venir a la festa
després et trobarem,
en fi,
et trobarem una mica
quan puguis.
Pel carrer Tito,
ei, ei, ei,
perquè va sempre així.
Home,
però et trobarem allà
al local o no?
Exacte,
segur que et trobes al mòbil,
però jo me'n recordo
que l'altre dia
també m'ho explicava algú.
Jo també anava al taller
de, no dir el nom,
d'un pintor de l'à per alta
però dels vells,
dels vells
que cada vegada
m'han quedat menys,
i anava per la nit
i deia que estava per la nit
i anava a pensar moltes vegades
que devia estar pintant
a la glòria de Déu
i devia dir
estic a la meva bola.
En fi,
el Tito Figueres
és un artista tarragoní
prou conegut
que presenta,
que no estrena
perquè de fet
ja ho va estrenar fa mesos,
però que sí que presenta
a la ciutat de Tarragona
en conjunt
el seu taller Galeria.
Està a la baixada
de la Peixateria 23,
no cal explicar on és
perquè tothom sap
on està aquesta ubicació,
un dels jocs
més emblemàtics de Tarragona.
Ho farà demà dissabte
a partir de dos quarts
d'avui del vespre
i aprofitant també
el marc d'aquests dies de festa
de Festa de Sant Magí
aquí a Tarragona.
Tito,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies
i bona feina també.
Sí, senyor.
Gràcies, bon dia.