Tres minuts i mig serà un quart de dues del migdia, ja en teníem ganes, eh?
Després d'aquest breu parèntesi, després de les festes nadalenques,
el Teatre Metropol torna a centrar la nostra mirada,
perquè comença endemà la temporada d'hivern i ho fa amb una obra realment magnífica.
El Teatre Nacional de Catalunya ens portarà en pòlvora d'Àngel Guimarà,
sota la versió i direcció de Sergi Balbel,
amb actors coneguts com Anna Saúl, Jordi Ivana Coloig, entre d'altres,
i Julio Manrique, que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Julio Manrique, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada.
Saps què passa, aquest entusiasme, a banda que ja d'entrada l'obra ens atreu molt,
és que portàvem unes quantes setmanes sense teatre, saps?
Sí.
Teníem la cosa aquella del pas entre les festes de Nadal
i ara que comença la temporada d'hivern estem tots amb unes ganes que no aguantàvem més, ja.
Clar, doncs us arriba ja la primera cosa, sí.
I ens arriba amb una obra probablement de les menys conegudes de Guimarà, no?
Sí, una obra molt poc coneguda, jo no la coneixia,
i crec que la majoria dels companys tampoc,
i poc representada també.
Sí, que és en polvorà, és una obra una mica de pas,
en la producció del Guimarà,
que està entre la primera etapa de tragèdies romàntiques,
amb verds i de més,
cap a obres més realistes,
que després donen fruit en Terra Baixa,
Maria Rosa i aquestes obres més conegudes.
La Terra Baixa, Maria Rosa, La filla del mar,
totes aquestes són molt conegudes,
com deies, els espectadors amants del teatre.
Segur que les coneixen, trobaran similituds,
trobaran moltes diferències respecte a aquest text de Guimarà, també?
O està en la línia?
Sí, però està en la línia, està en la línia.
És un Guimarà molt...
El teatre de Guimarà és molt reconeixible, no?
Crec que totes les obres n'hi ha potser més rodones i més ben cosides.
Aquesta és una mica un esbós,
jo crec que és una proveta, un terreny de prova,
d'una sèrie de coses a nivell d'estil i també de continguts
que desenvolupa i a lo millor acaben de collar en obres futures, no?
Però també és una obra amb una temperatura sentimental, emocional,
molt guimaraniana, no?
Amb aquella rauxa i també hi ha un triangle amorós
i hi ha esbossos de personatges,
el meu mateix amb pòlvora que dona nom a la peça.
És una mica un manelit, no?
Un personatge que representa una mica la bondat, la puresa, etc.
S'hi reconeixen molts trets de Guimarà, sí.
La cosa aquella dels moviments socials, la lluita obrera, és present.
Hi ha un bon equilibri entre el que és la part, diguem-ne,
del drama de passions amb aquest tema dels conflictes socials
de l'època del moviment obrer?
S'aconsegueix l'equilibri?
Pesa més un aspecte que l'altre?
Jo crec que pesa més un aspecte que l'altre.
Pesa més el triangle amorós
i, a més, el conflicte passional de la funció
que aquesta part més social,
que jo crec que és una mica el taló de fons,
és el context,
però del que se'n donen algunes pinzellades, no?
Tot i que ben donades, eh?
Però em sembla que està...
El conflicte patró-treballadors i tal
està només esbossat, no?
En l'obra de Guimarà.
De fet, el teu personatge, tinc entès que és un...
Jo no conec l'obra ni l'he vista, esclar, la veuré demà.
És un jove que ha hagut de fugir
perquè ha matat un home, un guàrdia civil,
si no m'equivoco,
i aleshores torna,
i a partir d'aquí hi ha tot aquest drama, no?
I es troba en aquest context.
És aquesta una miqueta la línia argumental de l'obra.
Sí, sí, és un personatge, és un fugitiu,
s'ha exiliat a França
perquè va matar un guàrdia civil
en una revolta d'obrers, justament.
El va matar víctima, diguem,
d'un cop de temperament de calor,
gairebé no sabia ni el que feia,
perquè no és un assassí, no és un tio fred,
no, és, diguem, un bon jan,
que de vegades se li pugen les sangs al cap,
com diuen a la funció,
i pot fotre animalades, no?
I d'aquí arrenca la funció.
O sigui, aquest fugitiu torna,
llavors la noia de la que estava enamorat
ha tingut un líquid amb el patró de la fàbrica,
i bueno, ja la tenim.
Això és un clàssic, eh?
Això és un clàssic.
Això és un clàssic.
Te'n vas quatre dies i et foten el salt.
Sí, sí.
I a la vida real i tot, eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Escolta una cosa,
sempre et veiem en papers,
veja, no sempre perquè tampoc no hem pogut
enveure tot el que has fet a la teva vida,
que Déu-n'hi-do,
però sempre interpretes papers així
de tio molt apassionat, molt radical,
et van aquest tipus de papers, no?
O també, òbviament, com a actor que ets professional,
podries fer altres papers,
però tens tirada a fer aquest tipus de personatges?
Sí, potser he fet més personatges viscerals,
diguem, més o menys apassionats,
que no personatges freds, segurament, sí.
De tota manera, jo he tingut la sort
de poder tocar tecles diferents
i em sembla que dins de tot
no em sinto un actor encasellat, no?
Allò que es diu de vegades,
sempre ve de lo mismo.
Jo crec que he tingut la sort
de poder fer coses força diferents,
tant per tocar materials diferents
i textos clàssics, teatre contemporani, etcètera,
amb autors que escriuen de maneres molt diferents,
com per trets de personatges.
Em sembla que he pogut tocar personatges més víctimes,
personatges més botxins, personatges més...
amb més mala llet, personatges més, diguem,
ingenus o bondadosos.
Crec que he pogut canviar una mica.
de tota manera, sí,
em sembla que tinc por ahí al Sant Benito penjat de tu.
Jo crec que sí, eh?
És més visceral que no pas mental.
I fixa't que quan es parla amb tu
sembles una persona molt tranquil·la,
molt assossegada,
no sé si ho ets també en la vida real.
Bueno, tinc moments de tot.
També tens com tothom, no?
Ara no hi ha cap motiu per posar...
No, home, jo no t'he fet res, eh?
Però, un arma, tu no m'has fet res.
No t'he fet res.
Has sentit una conversa molt plàcida, però...
T'estan deixant bé i tot.
Soc una persona bastant passionada.
El que passa és que un amb el temps va compensant.
Potser tendim a buscar allò que no som
o que, quan correm, allò que ens falta, potser, no?
I personatges una mica de rojillo, eh?
De rojillo.
De rojillo.
Películes, televisió...
Doncs, escolta, quan no ets un sindicalista,
jo recordo a Temps de Silenci, era?
Sí, Temps de Silenci.
Que eres allò, un militant de l'esquerra més...
No diria més radical, perquè en aquella època
el context era ben diferent.
Però també t'hem vist allò en plan ONG.
Vull dir que sempre et situen així com a...
Progre, entre cometes, no?
Personatges més o menys idealistes.
Sí, sí, sí, sí, no?
Sí, potser sí.
Que no és ni bon ni dolent, eh?
Ho dic com a comentari.
M'hauria de repassar, no, no.
No, però, bueno, sí, sí, sí, no, no és ni bon ni dolent.
El que passa és que un dels personatges,
a mi, jo tinc les meves pròpies idees,
i els meus pròpies discursos,
però quan un fa un personat...
Tu i els personatges no són interessants
o no necessàriament perquè es corresponguin
a la teva manera de pensar.
És a dir, que pots fer un personatge
que estigui a les antípodes ideològicament de tu,
i a lo millor és molt interessant,
doncs perquè té carn, perquè està viu,
perquè és complexa, perquè...
I fins i tot pot ser molt divertit
defensar un personatge
que no tingui res a veure amb tu
o que fins i tot sigui abarrant, no?
Home, jo diria que sí, no?
Però jo, ara, aquests que m'has dit,
potser sí a la tele,
bueno, perquè he fet el temps de silenci,
el que faig ara al Porca Misèria,
més aviat és un àcrata bastant apolític, no?
I són bojetes que no s'identifica massa.
Però el teatre has fet altres coses.
El teatre, el teatre ja et dic que he fet...
I has dirigit, també.
He dirigit, he dirigit un...
Un Màmet, no?
Fa poc vam estrenar a la sala B,
aquest un text del Màmet,
que es deia Els Boscos,
també una obra poc coneguda,
d'un autor molt conegut
i poc no representada aquí a Catalunya, sí.
Doncs Déu-n'hi-do, clar,
el que deies és més divertit fer personatges
que no tinguin res a veure amb mi
perquè com a actor és més repte, no?
Has de fer un treball...
Sí, pot ser, vaja, és divertit
sobretot fer bons personatges, no?
Pensi en el que pensi,
no militin o militin,
si és que militen en algun lloc.
Però, bueno, si a més a més
estan molt lluny de tu,
doncs encara l'aventura pot ser més emocionant, no?
T'hi trobes bé amb aquesta obra, no?
Amb en Polvora molt bé, estupendament,
i m'hi trobo bé pel material,
pels companys i per la companyia,
perquè hi ha molt bon ambient,
això és una d'aquelles coses que se solen dir
que són una mica allò comú,
però en aquest cas és veritat.
S'ha creat un ambient de treball
i crec que en això té a veure el Sergi,
perquè els directors
són bastant responsables de l'atmosfera,
que es crea una companyia.
S'ha creat un molt bon ambient de treball,
molt distès,
molt plàcid,
molt així, treballa a gust.
I el que és important també
és que el públic,
la crítica, si vols,
és un altre tema,
però el públic l'ha acollit
d'una manera extraordinària.
Dic que creu un altre tema
perquè al final vosaltres treballeu pel públic,
no pels crítics, m'imagino.
Sí, no, no, absolutament,
absolutament, sí.
I l'obra té una acollida extraordinària,
està agradant moltíssim.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, l'obra ha tingut
una acollida extraordinària,
tant al Nacional
com l'estat a Ninara,
des que vam engegar la gira,
ara fa un parell de setmanes a Sabadell,
i, en fi,
agrada,
arriba,
emociona,
i això és el més important,
sí, sí, no.
En absolut,
fem teatre pels crítics,
no?
Déu és més llibre, no?
No et volem entretenir més,
que sabem que estàs en feina,
però, de totes maneres,
del Teatre Nacional,
afortunadament,
han vingut uns quants muntatges
aquí al Metropol,
jo no sé si tu havies actuat
anteriorment al Metropol.
Jo he actuat al Metropol,
però el que passa
és que tinc molt mala memòria,
un va acumulant muntatges,
espectacles,
molts d'ells,
normalment,
volten per Catalunya,
i, hòstia,
tinc molt mala memòria
per axivar teatre.
Però recentment no,
oi que no?
Recentment no,
però jo crec que,
per exemple,
amb un Juli Setter
del Teatre Lliu,
de Dirigit pel Rigola,
jo crec que l'hem trepit
de mar, a l'estiu,
és possible...
Sí, crec que al Metropol,
directament.
I he estat
amb d'altres espectacles,
segur,
fa molt de temps,
amb un Lord
que ha dirigit
pel Joan Oller,
que es deia,
que parla 5 anys,
crec que també
podem passejar per aquí,
en fi.
Sí, sí,
que hi he estat.
Doncs, estarem encantats
que tornis
i t'agraïm molt
que hagis atès
la nostra trucada.
Molta sort
i que continuïn els èxits.
Moltes gràcies.
Adeu, si ja,
bon dia.
Adeu.
Adeu.