Jolanda, escot, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda d'aquí quatre dies,
bé, una mica més perquè serà el 26 d'octubre,
fareu l'acte, diguem-ne, més institucional
de commemoració dels 20 anys de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Serà l'inici de tot un seguit d'activitats
que en la mesura del possible anireu desenvolupant
al llarg d'aquest any d'aniversari, no?
Sí, correcte, correcte.
Sí, sí, i el dia 26 és la inauguració oficial
i amb presència més, diguéssim, dels càrrecs
i la part més burocràtica i ceremonial.
Estaran presents l'alcalde,
el nostre director general de Barcelona,
el director dels serveis territorials,
bé, el recent estrenat director dels serveis territorials,
jo i una alumna del Consell Escolar
que representa l'alumnat de l'escola,
que parlarem una miqueta,
i aleshores ja donarem pas a l'orquestra del Martí Franquet,
que han tingut la gentilesa d'oferir-se.
Molta gent pregunta per què,
doncs bé, si recordeu,
fa 20 anys vam començar al Martí Franquet
nosaltres la nostra activitat,
jo havia estat professora del Martí Franquet
amb la qual cosa doncs mantinc el vincle
i sempre he tingut molt bon rotllo,
i a més a més molts dels alumnes de l'orquestra
són alumnes alhora nostres,
i a veure em semblava bastant adient
que fossin ells que fessin aquesta inauguració.
i aleshores donem pas a tot un seguit de coses
que volem fer durant aquest any.
I fent una mica de broma, entre cometes,
hi ha algú que no sigui o hagi estat alumna vostra
en aquesta ciutat?
Vull dir, perquè si haguéssim de fer una trobada
de tothom que ha passat o en l'actualitat estudia
a l'Escola Oficial d'Idiomes,
no sé on ho faríem perquè no hi cabríem.
No, no, i a més a més jo m'hi trobo curiosament,
moltes vegades, home, a vegades ho sé,
però a vegades, clar, són 3.000 alumnes
que tenim allí durant un curs,
i evidentment és difícil controlar tothom que està,
i moltes vegades et presenten a persones,
doncs, bueno, a diversos llocs
o diverses àrees molt diferents, no?,
del món i de la vida,
i t'acaben dient, no, no, si nosaltres,
ja he sigut alumna vostra, o encara ho sóc,
o vaig ser, o quan estava,
encara estava Martí Franquès, o sigui,
molta gent, molta, molta, molta.
Pensa que són, a l'altre dia ho estava mirant,
són 22.000 expedients els que tenim allà a l'escola,
22.000, això vol dir 22.000 alumnes.
I recordeu, consta, quants alumnes van començar
a l'Escola Oficial d'Idiomes?
Sí, sí, eren 200 i pico,
200 i poquets, a Martí Franquès.
I ara, doncs, estem voltant del 3.000.
Als inicis eren 2.000 i poquets alumnes
i 5 profes, i ara estem amb 40 profes
i gairebé 3.000 alumnes.
Ha crescut la demanda,
ha crescut l'oferta,
sense una ubicació certa,
durant molts anys,
patint molt, per què no dir-ho,
20 anys fa que se celebri
sobretot l'interès per l'aprenentatge,
l'interès pedagògic de l'escola,
per on es pot deixar de banda
aquesta situació tan complicada
i a vegades tan incomprensible
per part de la pròpia escola,
de la societat i dels alumnes, no?
Jo, la veritat és que no ho he entès mai
i continuo sense entendre-ho
i suposo que em moriré sense haver-ho entès,
perquè jo recordo
quan es van fer les escoles
de Lleida i de Girona.
La de Girona es va inaugurar
al curs 94-95
i la de Lleida l'any següent.
Jo sempre preguntava,
aquí, allà i a tot arreu,
que si algú s'havia oblidat
que a Catalunya hi havia
una quarta província,
perquè, clar, Barcelona ja tenia
la seva escola de tota la vida
i ja n'obrien alguna més.
La que actualment és la de Vall d'Hebron
o Montbau
estava llavors a la Barceloneta.
Ja era la segona escola
i ja estaven parlant de fer-ne més,
lògicament pel volum
de gent que hi ha a Barcelona.
Però, clar,
l'escola central o l'escola gran
de Lleida i de Girona,
que es van fer
i a més a més van ser Premi d'Arquitectura,
les dues,
en l'any 94-95, 95-96,
jo no sé si algú en el moment
de negociar
que s'obriguessin
aquestes dues escoles.
No es van recordar
que hi havia una província
que es deia Tarragona
i que també li calia una escola
o algú d'aquí
no devia fer la gestió pertinent
o tindre les connexions correctes.
Però sí que és molt curiós
que la gent deien
quina contradicció, no?
A l'única ciutat
que té el mateix color polític
que el govern central,
diguéssim, de Catalunya,
és l'única que no té la seva escola.
És molt curiós.
Però és una reflexió
que fan molts ciutadans
que sembla que a Tarragona
sempre s'ha dit
que Tarragona és una ciutat
molt singular per tot,
ja sabem el tòpic aquell
d'obre en dues botigues iguals,
el mateix carrer,
una s'omple i l'altra no,
és aquells tòpics que són tòpics.
Però Tarragona
sempre ha tingut
un dèficit particular
de determinades infraestructures
i equipaments,
ja no és un tema
de territori
del que diuen
les zones perifèriques,
ara que està tan de moda,
però escola d'idiomes
a Salou,
a Reus,
i dius per què?
A Tarragona, no?
Quan hi ha hagut
la demanda més important
d'alumnes.
Jo crec que senzillament,
pur i durament,
no ha interessat.
Vull dir,
quan ha interessat
altres coses,
sabem que, doncs,
l'equip de govern
que hi havia llavors
ho ha aconseguit,
ha aconseguit
bàsicament
tot el que volien.
De fet,
el primer intent nostre
o el primer intent
de l'Apartament d'Educació
de situar-nos
a la Xertres,
que va ser fa 10 anys,
es va aturar
perquè, precisament,
va ser el senyor Nadal
que va anar a Barcelona
personalment
per demanar
l'edifici a la Xertres
per la ciutat.
Per tant,
i ho va aconseguir.
I, doncs,
jo crec que
si hi hagués hagut
un mínim interès
durant aquests anys
enrere
de situar una escola
o una noció
de l'important
que és tenir una escola
perquè, clar,
jo sempre he dit
que la Tarragona
tenia una escola
i té una escola
perquè, doncs,
perquè és capital
i el de ser capital
de província
té unes avantatges
però també té unes obligacions,
té una certa...
vull dir,
no tot és
tenir coses
perquè sóc la capital
sinó que també
s'hi han de posar
els mitjans
i hi ha moltes ciutats
que, recordo reu,
s'estaven, bueno,
desesperats
i posaven terrenys
els que volíem
quan aquí no hi havia manera.
Quan es van donar
tot el que eren
els antics barracons
a l'Avinguda de Catalunya
per fer la Universitat
Rovira i Virgili,
ja haig de fer una carta,
recordo l'Ajuntament
dient que em semblava perfecte
i que un equipament
universitari
era molt important
i que, a més a més,
donat que molts dels nostres alumnes
són alhora universitaris,
doncs un petit espai
en un extrem
d'aquell terreny
es podia posar
a l'escola
amb la qual cosa
complíem
la nostra demanda
sempre d'estar
en un lloc
cèntric
i assequible
tenint en compte
que els nostres alumnes
venen de tota la província
de Tarragona,
no només
de la ciutat
i llavors
han d'arribar-hi
i no tothom té cotxe,
doncs transport públic,
un lloc
que puguin arribar
la gent fàcilment
i se'n va contestar
que no hi havia
cap terreny
llavors disponible
i després,
doncs clar,
un parell de mesos després
veus que fan
uns edificis privats
amb una punta
per vendre apartaments,
doncs clar,
si el que prima
són els pàrquings,
les rotondes
i fer edificis,
doncs
és evident
que no hem tingut mai espai.
És molt contradictòria
aquesta societat nostra
que se demana
que cada cop
els ciutadans
tinguem una formació
més complerta
el tema
de les llengües,
l'aprenentatge
cada cop
es vol potenciar més.
Hi ha una gran demanda social
però no es creen
les infraestructures necessàries
i això fa que aquesta falta
doncs a vegades
se supleixi
amb moltíssima voluntat
per part dels ensenyants
i per part dels alumnes també
perquè vosaltres sabeu
en quines condicions
han estudiat
els alumnes
i imparteixen classe
als professors
i ho continuen fent.
Bé, a veure,
quan dius
no se'n posen
les infraestructures
bàsicament
és aquí a Tarragona
perquè jo et puc assegurar
que l'escola oficial
de Terrassa
per exemple
els dos anys d'obrir
ja tenia edifici propi
vull dir que
jo ja és una espècie
de tòpic
quan vaig
soc a més a més
representant
de la Junta Central
de directors
d'escoles oficials
represento
és l'únic escola de Catalunya
que està en aquesta circumstància
que no té edifici
sí, sí, sí
i llavors
quan vaig allí
ja és
la brometa
si vols
ah mira
la homeless
de Tarragona
i tal
cosa que bueno
o gent que ve
o gent que ve
perquè avui en dia
la gent es belluga molt
vull dir
qui potser és de Tarragona
per estudiar a Lleida
però després va treballar a Barcelona
la gent ja no està
tan localment ubicada
com abans
que es quedaven a la ciutat
on vivien
i tal
sinó que la gent
es belluga un compte o l'altre
jo moltes vegades
he estat per secretaria
quan ha vingut
algú de matricular-se
que és de Girona
o de Lleida
i et pregunten
si és el mateix preu
la matrícula
i dius
clar
és un ensenyament oficial
i diuen
però amb aquest edifici
com ho hem de dir
bueno
que això és de tercera categoria
i he de pagar el mateix
vull dir
anèctus d'aquestes
que en el fons
no deixen de ser molt tristes
ara
malgrat això
doncs bueno
suposo
ara en fem la segona part
la part més positiva
de tot
que és molt
ara jo crec que el professorat
de l'escola oficial
com a professorat
de primària i secundària
no ho dubto
però clar
jo parlo de lo meu
hem posat moltes ganes
molta il·lusió
a l'alumne també
som
jo crec que som
bastant privilegiats
en el sentit
que l'alumne
que ve a l'escola oficial
ha d'estudiar idiomes
és o perquè ho necessita
o perquè li agrada
llavors és un tipus
d'alumne
que podem
podem mimar
podem
donar molt
de nosaltres
treballes moltíssim
per donar
uns ensenyaments
i una cosa
de qualitat
però també
és cert
que el client
que les rep
si vols
o l'alumne
que les rep
també és un alumne
molt agraït
i molt
fàcil
de
fer-te
agafar ganes
perquè realment
són gent
que ho necessiten
avui en dia
jo sempre els dic
als meus alumnes
jo quan vaig fer
la llicenciatura
d'anglogermàniques
era com una mena
de cosa especial
saber anglès
després ja es va començar
a saturar una mica
i molta gent
sabia anglès
i ara ja és com un requisit
avui en dia
una persona jove
va buscar feina
i li diuen
a part de l'anglès
que més
ja es dona com a presentat
llavors clar
teniu molts alumnes
que fan anglès i alemany
sí, sí, sí
molts alumnes
que fan un segon
i un tercer idioma
després molts alumnes
el que deia abans
del moure's
la gent
a part de moure's
molt localment
dins de Catalunya
i dins de la resta d'Espanya
també
bueno
jo m'hagués agradat
quan jo estava
a la universitat
i tu també segurament
de tenir tots aquests erasmus
i aquelles oportunitats
d'intercanvis
i poder marxar
i anar a altres països
i passar-se temporades
i aleshores
no, no, no
jo quan estudiava
si marxaves
deixaves la carrera penjada
perquè no et convalidaven res
marxaves a la incertesa
perquè tampoc tenies res
allà organitzat
i que tenen una oportunitat
grandiosa
i jo
aquesta gent que llegim
que fan erasmus
durant no sé quants anys
no m'estranya
perquè és una oportunitat
realment
molt, molt bona
és clar
hi ha una estranya
i perdona Iolanda
que crec que val la pena remarcar
és que
en qualsevol aula
de l'escola oficial
d'idiomes
en determinats horaris
diguem-ne
que és més compatible
pels horaris
les classes
són autènticament
internacionals
perquè pot seure
en una aula estudiant
anglès o alemany
amb persones
de països de l'est
llatinoamericans
magrebins
catalans
han vingut
d'altres parts
de l'estat
tot aquest conjunt
de persones
en una mateixa aula
la qual cosa
també dona un clima
i un aire
de tolerància
de tranquil·litat
de curiositat
vers l'altre
que probablement
si estigués
organitzat
i provocat
perquè la gent
de diferents orígens
ajuntes
no sortiria tan bé
no?
No, no, no
és un efectiu comú
que és aprendre una llengua
Sí, és un fenomen
que ens trobem
igual que a les aules
de l'educació obligatòria
cada uns anys
en sa
hi ha aquest increment
de la població immigrant
i que normalitzen
la seva vida
al màxim possible
i llavors
el normalitzar
passa per també
apuntar-se
al carro
d'uns estudis
de llengües
i llavors
és un fenomen
prou curiós
i que a més a més
l'altre dia
justament
en una reunió
d'apartament d'anglès
ho estaven comentant
que ens fa
canviar el xip
una mica
i clar
una cosa
és enfocar
les classes
per un públic
que bàsicament
tot és
d'una real
una llengua real
o llengües llatines
a tenir una classe
molt mixta
que llavors
doncs
els exemples
potser no són els mateixos
etcètera
és molt curiós
i jo crec
que és molt maco
jo em recordo
m'ha fet molta il·lusió
tots els departaments
que hem obert
a l'escola
em fan molta il·lusió
perquè jo penso
que una escola
d'idiomes
no és només
una acadèmia
d'anglès
diguéssim
glorificada
sinó
el tenir
francès
alemany
àrab
rus
com tenim a l'escola
doncs a mi
m'enorgulleix molt
però
recordo
amb especial carinyo
l'obrir
els departaments
de català
i espanyol per estrangers
perquè clar
també aquí
evidentment
aquí s'apunta
normalment
bé
a català
també tenim
gent
de la resta del país
que venen cap aquí
però també molt d'estranger
i sobretot
clar
espanyol per estrangers
i el nom ho diu
doncs són estrangers
i llavors jo crec que això dona
un bagatge cultural
i d'intercanvi
hi ha molts alumnes nostres
jo què sé
que estudien rus
que fan intercanvi
amb els alumnes
russos
que estan fent
espanyol
i llavors fan una hora
de conversa
en rus
i un altre
en espanyol
i només baixar
les escales
i sentir
doncs
diferents
llengües
i costums
anècdotes
ara
ho tornarem a fer
però pel desè aniversari
va ser molt divertit
també les anècdotes
que vam recopilar
dels alumnes
del departament d'espanyol
per estrangers
quan van arribar aquí
doncs
qüestions culturals
divertides
des d'errades
malentesos
per la llengua
com per les costums
etcètera
i era molt divertit
i a més a més
doncs
et fa reflexionar
també quan tu vas
a l'estranger
si a més a més
estàs en un país
on no entens la llengua
gens
com indefens
que et sents
i com fàcil
que és
pifiar-la
o posar la pota
sense donar-te compte
i és molt curiós
ara oferteu 3 llengües
7 llengües
7
7
exactament
anglès, francès, alemany, italià
no, italià no
rus
ara ja hi ha
mira
hi ha ingles
rus
ara
espanyol
i català
i l'italià
el fem extraoficialment
als cursos d'estiu
i de vegades
durant l'hivern
i el tenim promès
des de fa molts anys
molts anys
i ho demanem
tinc constantment cartes
perquè és l'única província
tornem a lo mateix
que dèiem abans
de la
la ventafocs
Tarragona
la ventafocs
que som l'única província
de Catalunya
que no tenim
ensenyaments
d'italià
en cap escola oficial
tenen a Lleida
tenen a Girona
tenen a Barcelona
en diverses escoles
i nosaltres no
i malgrat això
i no es pensin
que estem fent
un públic reportatge
de l'escola oficial
d'idiomes
no ho necessita
sinó que això
ho diem
amb coneixement de causa
malgrat això
hi ha un aprofitament
de l'espai
quan diuen
aprofitament de l'espai
de les taules
de les cadires
per les classes
de l'horari
perquè ja des de primera hora
del matí
fins a última hora
del vespre
aquella escola no para
les aules entren
i surten alumnes
constantment
sí sí
i un aprofitament
dels professors
i professores
que és el que deies
que unes classes
molt preparades
a més a més
activitats paral·leles
és a dir
subvia la mancança
de l'espai
per donar-li forma
d'escola oficial
d'idiomes
amb activitats
de lleure
amb serveis
a l'estudiant
vull dir
heu superat
sempre les barreres físiques
intentem
intentem
a vegades
és difícil
perquè clar
hi ha biblioteca
hi ha biblioteca
sí hi ha biblioteca
és una micro biblioteca
però hi ha biblioteca
perquè el que no podem fer
és renunciar
a tenir biblioteca
malgrat tot
això sempre ha sigut
un dels objectius nostres
i superar barreres
i a més a més
apuntar-se al carro
d'anar millorant
i ara per exemple
aquest any
tenim en ment
donar-li una mica
d'altre aspecte
a la pàgina web
més serveis
vull dir
intentem
a la mesura del possible
el personal
també
intentem
parlem tots
perquè
a l'escola
som els profes
però també som els conserges
i també són la gent
les noies de secretaria
tothom fa rotllar allò
llavors intentem
suplir
que això no s'ompli
de mal humor
i tal
i suplir
i donar un bon servei
en la mesura del possible
el que passa és que clar
és cert
que estàs
a vegades
condicionat
per l'edifici
tanta paciència
pel personal
i pels alumnes
futurs alumnes
tot el tema
de les matriculacions
de les cues
aquest és un tema
a veure si quan es canvia
d'allò
que es pot
solventar mínimament
sí
però jo crec
que igual
és que
hem absorbit
alguna cosa
d'aquesta
aquesta cosa
terragonina
de
jo recordo
un pla secta
i el tal
i el qual
que era una espècie
de resignació
vivim en un lloc perillós
vivim en un lloc perillós
però continuem
i anem fent
fem cua
fem cua
no sé què
tenim un edifici
que s'està caient
trossos
i hi ha esquerdes
bueno
però continuem
és com una mena de
no
s'ha de tenir un punt
de rebel·lia
positiva
no
en aquest sentit
tu recordes
quan vam sortir
a la Rambla
a fer classes
a la Rambla
reivindiquant
allí
totes les
algú es pensava
que era algun numeret
de la Cubana
o algun numeret
així
no
probablement
quasi
però no
era reivindiquant
total
i el primer dia
que vam començar
les classes
a l'edifici
on estem
quan vam mudar-nos
del Martí Franquès
cap allà
que va ser
el curs 92-93
vam començar
el primer dia
sense cadires
i taules
no s'ho perdeu
i amb els cables
penjant
perquè s'havia de començar
aquell dia
tant com sí
com si no
i nosaltres dient
però sí
bueno
i on hem de seure
la gent
ah s'ha de començar
aquest dia
i s'ha de començar
aquest dia
doncs comencem
aquest dia
i llavors
som tots els cables
penjant
que segurament
avui no es deixaria
fer per tema
de seguretat
però sí
sí
jo recordo
això
hi ha molts
20 anys
donen per moltes
anècdotes
de fet
Jolanda
feu el dia 26
aquest acte
institucional
però al llarg
de tot el curs
anireu fent
moltes activitats
per cert que
el 20è aniversari
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
de Tarragona
també tindrà la seva
presència
a Tarragona
i ja ho anirem desvetllant
si et sembla
però que ara a l'Escola
esteu preparant coses
una mica també
sobre la marxa
perquè l'important
és l'any acadèmic
però en paral·lel
aneu preparant coses
bé perquè
l'important
és l'any acadèmic
i també perquè
per preparar coses
doncs
o necessites
molta bona voluntat
o necessites diners
i d'això
no en tenim gaire
o almenys
paraules moltes
però diners no en teniu
no paraules
diners
diners
diners
i a veure
els diners públics
van per les despeses
del que és el funcionament estricte
i pur i dur
de l'escola
i llavors
doncs
anem
els actes
i les coses
que volem fer
també van una mica
condicionats
pel fet
que trobem
algú
que ens subvencioni
o ens faci
algun ajut
però bé
a veure
ja he dit abans
que
per exemple
l'orquestra
de la Martí Franquès
doncs
és
una actuació
d'ells
completament altruista
i sí que trobem
que hi ha gent
amb molt bona voluntat
i que ens ajuden
i bé
i dintre de tot això
doncs
anem organitzant coses
ara per Nadal
volem fer un concert
karaoke
també
a veure
majoritàriament
en anglès
però s'hi han afegit
als altres llengües
cap a finals de curs
voldríem convidar
amb algú
més o menys conegut
que ens vingui
a explicar
quatre coses
de tema
viatges
llengües
alguna cosa
relacionada
amb el nostre
entretant
doncs
tenim diverses
activitats
muntades
a l'escola
col·laborem
també
amb la tardor
literària
farem una lectura
amb diverses
llengües
i esteu oberts
a aportacions
que puguin fer
els propis alumnes
i tant
i tant
sí sí
a la carpeteta
que van rebre
els alumnes
aquest any
que és com
memorativa del 20è aniversari
amb el logo
del 20è aniversari
ja hi havia un full
dient que
si hi havia
algun alumne
que volgués
fer alguna aportació
o alguna cosa
de fet
hi ha
un parell
d'exposicions
que es faran
des del departament
d'àrab
però que les organitzen
una
o un grupet
d'alumnes
de cinquè
que faran
una exposició
sobre
l'autor
Nagui
Mafus
i després
hi ha
una alumna
la Rosa Guijarro
que ens fa
cada any
una exposició
meravellosa
i espaterrant
de fotografies
que ens posen
les dents
no llargues
llarguíssimes
i més a més
ho posa
tot amb
ratolets
i ontes
i tal
meravellós
que està preparant
una exposició
sobre
el caire
musulmà
que pot ser
perquè diu
que
les altres
eren
d'amatèria
que aquesta
la vol fer
bé bé
o sigui
que pot ser
ja
una cosa
Iolanda
coincideix
en guany
del 20è aniversari
canvis
en el que és
el tema
acadèmic
estrictament
titulacions
etcètera
en virtut
de la llei
d'educació
no?
Sí
hi ha canvis
aquest curt
Bé
doncs
l'Aloe
s'ha saturat
tot el temps
que s'ha pogut
però finalment
ha arribat
el moment
de començar
a desplegar
algunes coses
de l'Aloe
i el que
afecta
les escoles
oficials
d'idiomes
doncs
aquest any
s'implementa
per primera vegada
el nivell bàsic
que serà
un certificat
que s'expedirà
a les persones
que superin
la prova
al final
del segon any
o sigui
el que era
el primer
segon tercer
desapareix
el que era
el certificat
elemental
que és el que
es feia
a finals
de tercer
ara es dirà
el nivell intermedi
serà
igualment
després
o sigui
tenim
una prova
a final
del segon any
una prova
a final
del tercer any
i aquest any
el certificat
d'aptitud
que és el
final de cinquè
es mantindrà
tal qual
però per l'any
vinent
ja serà
el certificat
avançat
que serà
el certificat
nou
l'oe
això comporta
també
alguns canvis
curriculants
i alguns
canvis
en el format
de l'examen
però bàsicament
és això
l'altra cosa
que també
és d'aplicació
de l'oe
que ja sé
que ja sé
que hi ha gent
que s'ha enfadat
molt amb nosaltres
pensant
que és un invent
nostre
però que ha sigut
l'aplicació
pura i dura
de l'oe
és que no poden
vindre a estudiar
a l'escola
fins ara
podria estudiar
un alumne
que tingués
el segon
d'ESO aprovat
això
era l'únic requisit
independentment
de l'edat
que tingués
ara no
ara has de tenir
16 anys
per estudiar
el mateix idioma
que tu fas
a l'obligatòria
és a dir
la majoria de gent
estudia anglès
per poder apuntar-se
a estudis d'anglès
han de tenir
16 anys
complerts
en el moment
de la matrícula
o complir-los
abans de Nadal
o sigui
abans de final d'any
a l'any aquell
acadèmic
per altres idiomes
o sigui
és a dir
si jo estic fent
francès o alemany
els estudis obligatoris
com a idioma principal
no secundari
llavors sí que puc
matricular-me
a partir dels 14
o si jo estic fent
anglès
puc matricular-me
de francès
d'alemany
o d'una altra llengua
a partir dels 14
la restricció
només és
per la llengua
que tu agafes
com a llengua principal
dintre dels teus estudis
obligatoris
o veig
hi ha una demanda
important
suposo
o altres criteris
purament
la idea
la idea
és no duplicar
aquesta és la idea
de fons
però aquesta idea
m'he de Madrid
no duplicar serveis
perquè consideren
que si t'estan donant
classes d'anglès
a l'obligatòria
doncs te la
bueno
és bastant desigual
els nivells
que es poden donar
a l'obligatòria
sí
i bastant contradictori
perquè una persona
que està estudiant
aquest curs
aquest curs passat
va acabar el bitxillerat
nosaltres
li considerem
també
això és una aplicació
de l'OE
l'equivalència
a tercer
que és l'intermedi
i si fem un examen
equivaldria realment
els coneixements
de l'alumne
que ha acabat l'ESO
alguns sí
i alguns no
per això
sí
però clar
llavors és contradictori
perquè si jo
acabat el batxillerat
t'estic fent
una equivalència
amb tercer
doncs
amb les ESO
no estem duplicant serveis
és a dir
no ho sé
en fi
que és així
i nosaltres
ens toca aplicar-ho
i jo sé
que aquest any
molta gent
s'ha enfadat
molt
i em sap molt de greu
però
nosaltres aquí
ni res a dir
no hi ha dubte
tindrem ocasió
de parlar
al llarg d'aquest curs
perquè com dèiem
tenim moltes ganes
ens ve molt de gust
i ens fa il·lusió
col·laborar
d'alguna manera
amb l'escola
i que l'escola
col·labori amb nosaltres
és una col·laboració mútua
per recordar
i posar èmfasi
aquests 20 anys
de l'Escola Oficial d'Idiomes
per tant Jolanda
hi haurà més ocasió
de parlar-ne
en tot cas
per les
per les informacions
que tu tens
el 25è aniversari
el celebrarem
a la Chartres o no?
Ui
espero que sí
ui quan dius espero que sí
hi ha moviment
el que passa és que jo
fa temps que no en sé
fa temps que no diuen res
no
però sí que és cert
que hi ha moviment
perquè per exemple
a començaments d'aquest curs
quan estàvem plena campanya
de matricula i tal
van aterrar l'escola
bueno no van aterrar
sense avisar
que havien dit que vindrien
la gent que col·labora
amb el gabinet
d'arquitectes
que està portant
el tema de l'escola
que porten tot el que és
la infraestructura interna
és a dir
connexions de xarxa
etcètera
a preguntar-nos cosetes
d'on volíem
punts de connexió
etcètera
i per tant
penses que si va venint la gent
doncs
és perquè
alguna cosa s'està fent
de totes maneres
jo ho he explicat
alguna vegada
potser també aquí
i em repeteixo
però recordo
que el desè aniversari
l'any
el curs
97-98
ja vaig parlar una miqueta
perquè no vam fer
tanta cosa
com aquest any
i vaig dir
al final d'haver parlat
una miqueta
vaig dir
a veure si el 20è aniversari
el podem celebrar
en el nostre edifici propi
i quan va acabar
doncs
vaig acabar de parlar
i després vam fer
una mica de refrigeri
i vaig pensar
home
ara t'has passat
molt
tres pobles
quatre, cinc
com no hem d'estar
el 20è aniversari
a la nostra escola
és que ja
ja està bé
ets una exagerada
i mira
el 20è aniversari
ha arribat
i encara no hi som
per tant jo
fins que no tallem la cinta
i tu estaràs allí
eh
això ja t'ho asseguro
no ho sé
jo
tinc molta il·lusió
he vist molt de moviment
vull creure
vull creure
volem creure
que aquesta va la bona
però
clar
després de 20 anys
és normal
que estem tots
una mica
escèptics
de totes maneres
quan una cosa funciona
i quan una cosa és necessària
les xifres ja ho diuen
començava
fa 20 anys
dos centenars
d'alumnes
ara són
més de 3.000
el creixement
ha estat quantitatiu
i també qualitatiu
avui n'hem volgut parlar
i com dèiem
ho farem al llarg
d'aquest curs
recordin
el 26 d'octubre
és un acte
ober a tothom
es farà
a l'auditori
de Caixa a Tarragona
sí
a partir de quina hora
ho recordem
començant a les 6
a les 6 de la tarda
Jolanda Escot
directora
de l'Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona
moltíssimes gràcies
i a veure si et deixen
de dir la homeless
de les escoles de Catalunya
quan vagis a les reunions
gràcies a vosaltres
per tota aquesta col·laboració
que sempre heu fet
amb nosaltres
i que continuarem
tenint aquest any
que ja ho veurem
ja ho veurem
ja ho veurem
ha estat un ple
gràcies Jolanda