Saludem ja Patxi Sillero, de Tèrmicsol, empresa guanyadora.
Patxi, bon dia.
Hola, bon dia.
Saludem una altra de les guanyadores, en aquest cas Anna Catà,
d'Origa Serveis Culturals. Anna, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda i enhorabona, també.
I, naturalment, també donem l'enhorabona a Josep Maria Ngalia,
de l'empresa Empren, que ha guanyat el segon premi, Exaequo.
Jo m'imagino que tinc per aquí les dades,
però tots tres veniu una mica en representació,
perquè no és una empresa en solitari,
sinó que teniu companys i companyes
que estan amb vosaltres en aquesta aventura, no?
Comencem amb tu, Patxi, per exemple.
Com vulgueu.
Quants sou, dos?
Socis, dos.
Dos socis.
I treballadors?
Treballadors, ara tenim dos autònoms i n'altres dos estem quatre.
Doncs déu-n'hi-do.
És una empresa especialitzada en energies renovables.
Dient això diem molt i no diem res,
perquè l'àmbit de l'energia renovable avui en dia és amplíssim, no?
Exactament, quina és la vostra proposta empresarial?
Bàsicament, energia solar tèrmica,
l'opció de treball que més present tenim.
Naturalment, sense deixar de banda el tema de la fotovoltaica
i petites instal·lacions eòliques,
però no aspirem, diguéssim,
a ser una megaempresa d'instal·lacions eòliques,
o aspirem a la nostra quota de mercat
com a empresa instal·ladora d'energia solar tèrmica
amb un nivell de qualitat bastant més alt,
que pensem que en l'actualitat està el mercat.
Home, de fet, esteu en sintonia amb els temps,
perquè jo que no hi entenc un borrall en aquests assumptes,
però sempre sense alguna cosa,
avui dia comença a haver-hi una demanda important
en aquest tipus d'instal·lacions
i no hi ha molts professionals preparats, no?
No, és que, bueno, és com tot.
La legislació, de vegades,
sempre va o molt pel darrere o molt pel davant.
I aquesta nova legislació vigent
que obliga a la instal·lació de sistemes solars tèrmics,
doncs, ha agafat potser contrapeu al sector.
Però, bueno, esperen que en un futur,
doncs, també és veritat que han sortit
com un cúmul d'empreses de no-rere de tot aquest tema,
però, clar, jo penso que és com tot,
el mercat de mica en mica anirà posicionant a cadascú.
Clar, no, no, això ja és una llei pròpia del mercat
i del món professional.
L'empresa que representa l'ANA,
Auriga Serveis Culturals,
probablement, amb aquest nom, podem intuir
que és una empresa justament de serveis culturals
en el sentit de difondre el patrimoni, segurament, no?
Sí, més que res ens dediquem a això,
a la difusió de la cultura i del patrimoni
i abarca diferents camps i diferents públics, també.
Treballem des de grups de gent gran,
amb escoles, molt centrat també amb els nens,
en tot el tema d'educació,
i podem treballar per diferents institucions bastant diverses,
pel que fa a museus amb totes les seves exposicions
temporals o permanents,
a treballar per projectes molt concrets de biblioteques
o d'institucions públiques o privades
que ens facin un encàrrec en concret.
Aprofundirem més endavant,
aquesta, diguem-ne, que és una mica de targeta de presentació.
A veure, solucions integrals per a l'empresa.
Quines solucions?
Perquè si era ampli el territori del Patxi,
el que plantegeu vosaltres és un territori encara més ampli, probablement, no?
És el més ampli, diria.
Clar, més de tot, és allò de...
Emprenes és una empresa de consultoria i d'enginyeria.
Llavors, el que fem nosaltres és intentar proveir un servei integral.
Això significa que dintre l'empresa hi ha diferents especialitats
i intentem enfocar els projectes des d'aquests diferents punts de vista, no?
Què vull dir?
Doncs projectes, bàsicament, on hi hagi un component tecnològic
o un component tècnic.
És una empresa de serveis, de consultoria i d'enginyeria.
Posa'ns un exemple pràctic.
Un exemple pràctic, doncs mira, per un client privat,
l'estudi d'un sistema d'identificació del personal
a l'hora d'accedir a diferents entorns restringits.
Si és un entorn municipal, per exemple, com podria ser aquest,
un projecte específic d'una xarxa, dels plegaments d'una xarxa de telecomunicacions, per exemple.
A veure, per què opteu en un moment determinat?
No allò per la autoocupació, ja estava, em faig autònom
i vaig buscant-me la vida com puc,
i diu, escolta, muntem una empresa?
En quin moment, per quines circumstàncies,
cadascú de vosaltres, partint de la vostra experiència,
decidiu crear una empresa pròpia?
Home, el nostre cas, per exemple, és un cas que és bastant típic, no?
És la conjunció d'un equip de treball que està funcionant en un altre entorn
i que de cop i volta veus el mercat
i veus que si tu pots fer aquesta activitat una mica entesa
des del punt de vista de la gent que en formem part,
potser les coses podrien anar millor, no?
Sí, estem d'acord, el nostre cas era molt semblant amb aquest, no?
Ja ens coneixíem d'abans i és això que dius,
ho podríem fer millor o pitjor o a la nostra manera, no?
Que ens sentíssim còmodes tots.
I no haguessis optat per fer una oposició en alguna administració
dins de l'àmbit cultural?
No, no és.
I tenir el teu sou, el teu horari i no els mals de cap
que implica una empresa, que d'això en parlarem també,
que sembla molt bonica, eh?
Aquí d'aquí la taula dius, veus que bé?
Que macos, que ben col·locadets que estan.
No, no.
Anna, no et podies haver plantejat de dir,
jo per què m'he de posar?
Si m'he informat que segurament puc accedir a algun tipus de feina més formal
amb una nòmina final de mes, no?
Sí, evidentment, però potser no n'ets molt conscient, eh?
Tampoc, quan comences.
Ah, ja està bé.
Això és que t'hi trobes després, a dir, ui, potser...
Però val la pena.
És bona aquesta inconsciència, no?
Sí, sí.
En principi, és per on?
A la presentació dels premis ho comentava, no?
Que per ser emprenedor s'ha de tenir aquesta dosi d'inconsciència també,
que després, bueno, és el que també et fa tirar endavant.
Pachi?
Doncs, bàsicament, això.
Després de...
Jo portava bastants anys al mercat laboral
i, bàsicament, bueno, el típic.
Ma germana m'agrada, papa, pachi, fes-te mosso i ja està.
Clar.
Tota mare o germana vol tenir un fill o una filla mossa
perquè així tindrà la vida arreglada, no?
No tinc en contra de ningú.
Al contrari.
I segurament, si ens escolta algun mosso d'esquadra, diria
ep, que no vivim tan bé com diuen, eh?
Ni de bon tros.
Ni molt menys.
Però ja tenia, diguéssim, aquest ritme de treball amb una altra fenya
i vaig començar a formar-me amb això perquè em cridava molt l'atenció
i una vegada que em vaig posar també a treballar amb això
vaig pensar, penso que és el mateix que els companys.
Jo penso que ho podria fer millor i, a part, l'otípic, sempre vols, vol dir que ningú et mani,
sempre voldries organitzar-te la teva i és un hàndicap perquè és molt difícil
i després te vas trobant coses i cada dia te surt una cosa nova.
Però, bueno, simplement penso que si tens, si estàs ben format i tens bastant, diguéssim,
d'esperit i de ganes que ho pots tirar endavant.
En qualsevol cas, el que costa, potser és el vostre cas també, no?
El que costa és donar aquest primer pas, no?
És dir, escolta, vaig a fer el pas de crear una empresa, no?
Perquè, clar, tu pots dominar perfectament un servei, una tecnologia o fins i tot tenir un producte,
però, clar, hi ha moltes altres coses que intervenen en la creació d'una empresa, no?
Gestió d'equip, gestió comercial, bla, bla, bla.
És molt complexa, des del punt de vista, diguem, de tràmit.
Des del dia que comences, a nivell, diguéssim, simplement burocràtic, de papers.
Aquí, aquí volia arribar jo. Deu ser com un laberint, això, no?
Sí, perquè, clar, què vols fer? Vols ser un autònom, una SFP, que és una Unió d'Autònoms,
vols ser una SL, has de valorar que et convé més a la perspectiva que tu tens.
Després, o tenir una despesa bastant gran a nivell de gestoria,
o moure't una miqueta i fer papers.
Te trobes que per començar a treballar, naturalment, segurs d'autònoms, responsabilitats civils,
donar-te d'alta en l'OGE, donar-te els carnets professionals que has de tenir,
que has d'haver tret... Bueno, n'hi ha un cúmul,
per si vols estar posicionat en un mercat en el que...
Sí, amb absoluta transparència i legalitat.
Amb absoluta transparència, que abans de donar aquest pas,
tens un camí bastant llarg, diguéssim.
Per tant, els primers beneficis venen a cobrir les primeres despeses d'infraestructura.
I els segons beneficis.
I els segons, i els tercers.
Sí, a nosaltres el que ens va ajudar bastant també va ser cursos,
d'aquests que són subvencionats una mica en el que et situen,
amb tot aquest tema de burocràcia,
i dius, bueno, quan a mínim, quan em parlen de...
No sé exactament què vol dir, no?
Evidentment, després, quan et trobes davant dels papers burocràtics,
és diferent, no?
Però com a mínim, dius, sé de què m'estan parlant.
I això val la pena i potser va ser també el que ens va acabar de fer decidir,
de dir, bueno, és complicat, però...
Bueno, podem assumir-ho.
Vosaltres una mica ja moveu papers, també, no?
Sí, sí.
En el cas de la vostra empresa.
No, en qualsevol cas, i parlant de papers,
jo crec que el que ajuda bastant, no sé si és el vostre cas,
és l'elaboració d'un pla d'empresa.
És a dir, a part que sigui també, una vegada més,
un document més que s'ha de preparar,
i a més costa bastant de fer,
és un bon exercici per veure quines són els horitzons,
quina és la teva tresoreria,
on t'estan els punts d'equilibri, etcètera, etcètera.
I definir sobre paper el model de negoci que tens al cap, no?
Sí que és veritat que quan inicies l'activitat
i mires el primer pla d'empresa,
descobreixes que com ha canviat això, eh?
Però com a mínim la prou la tens posada en algun lloc,
i jo crec que això està molt bé, no?
Pel que expliqueu, no n'hi ha prou amb tenir una bona idea.
Perquè bones idees deuen haver-hi moltes rondant pel món, no?
Per món d'empresa.
Però clar, després, ejecutar-la, dur la tèrma
i que a sobre doni beneficis, ja,
deu ser la repera, això, no?
Sí, i a més és això que comentava, no?,
que canviem el temps.
El primer any, canviem moltíssim, no?
El primer pla d'empresa,
el que pots plantejar-te al cap de mig any o un any
és que no té res a veure, dius, bueno, què?
Estropem i tornem a començar, ho seguim, no?
Però és...
Canvia.
Ah, clar, el Patxi parlava de treballadors.
Vull dir, quan parlem de despesa,
no només parlem d'infraestructura,
sinó que estem parlant que has de pagar uns sous.
Hi ha un compromís salarial que has de complir.
Això vol dir que primer es paga els treballadors
i potser tu aquell mes
te'n vas a que et doni de menjar a la teva germana,
per exemple, que et van a fer-te mosso.
Sí, sí.
No, home...
Vols que li dius, no?
Estic fent una caricatura, entén-me, eh?
No, no, però els primers mesos
jo no vaig cobrar la meva nòmina.
És així, vull dir,
primer anava, diguéssim,
el crèdit que podem tenir a nivell de materials,
vehicles, el que sigui,
després anava el lloguer del local que tenim,
després anava tot el que poguessin tenir d'homociliat
i naturalment el meu era l'últim.
Bueno, ara comença a canviar això,
però d'entrada penso que sí,
que si no assumir això
n'hi ha gent que penso que seria inviable per ells.
Però, clar, també depèn molt
de la teva situació personal
i crec que els començaments,
mai millor dit, són durs.
Són bastant durs.
I has de creure molt en el que estàs fent.
I recolzament de molta, no?
Del teu entorn.
De la família, això, és important també.
Escolteu una cosa,
i els socis i les sòcies,
perquè això, clar, a veure,
això és com els matrimonis.
Quan estàs enamorat tot és fantàstic,
però calla que quan comença la convivència
que el raspall de dents,
que si no sé què,
que si no tanques el vàter,
tot aquest tipus de coses,
amb els socis a les empreses...
A veure, no és fàcil la convivència.
Estàs passant moltes hores
i compartint allò
que forma una part important de la vida,
com és la teva vida laboral.
Com es trien els socis
o no es trien?
S'ajunten per una mena
de casualitat estranya?
Sembla que sigui el destí.
Ara ho has dit bé,
que jo a mi no em sortia.
Sí, sí, el destí us porta a associar-vos o...?
És molt complex, sí.
Jo ara ho dic,
dic amb el Ruben,
amb el meu company i soci,
li dic parlo amb tu
més que he parlat mai
amb cap nòvia.
Per telèfon,
és brutal.
Jo mai a la vida
havia estat tan lligat
a cada nit,
com ha dit hoy?
Què has fet?
Tant lligat,
jo mai havia estat.
Però bueno,
vas agafant el camí
i suposo que és
un pas molt important
en començar una empresa
és no equivocar-te
d'en qui la fas.
Jo penso que és prioritari.
Jo quan Valtros
em va a dir
que ara ho s'incs socis
em vaig sorprendre moltíssim
perquè dic jo
amb el meu soci
ens portem molt bé
però naturalment
jo puc tenir unes perspectives
i ell unes altres.
Ho hem de parlar
i arribar a un punt entremig
o intentar fer
una cosa positiva
per tots.
Dic que entre cinc
ha de ser,
de vegades ha de ser
molt complicat.
Clar,
vosaltres en sou tres.
Sí,
clar,
s'han de tenir les coses clares,
no?
I també és això
que ja et coneixes d'abans,
vull dir que ja veus
que el tarannà
abans de posar-t'hi
ja veus que t'hi pots
arribar a entendre,
no?
Perquè si no potser
no haguéssim fet aquest pas
d'arribar-nos.
I amb cinc socis
les discrepàncies
han de ser-hi
per força.
Sí, sí.
Afortunadament
com en els matrimonis
també hi ha possibilitats
de divorcis.
I reconciliacions.
I reconciliacions.
I tu t'ho acabes
discutint al llit,
no?
Escolta,
trobo que la vostra empresa
és molt integral, eh?
Molt, molt.
Ja podeu venir tots
que hi ha llit per tothom.
la gestió de la gent
és un tema molt important
dintre d'empreny
i dintre de qualsevol empresa,
no?
A nivell professional
i més quan són
cinc socis
tots treballadors
i tots integrats
dintre de l'accionerat
o de la propietat
de l'empresa, no?
Una vegada vaig
al que ha dit ella,
és a dir,
una mica coneixes
el tarannà general,
les línies generals
de la gent
i intentes gestionar
això de la forma
més consensuala possible, no?
Quan el nivell
d'implicació
sigui total per tothom
no hi ha d'haver
més que petits ajustos.
Però gestionar
cinc persones
com en tota la vida
no és el mateix
que gestionar dos.
Això estem d'acord.
Però de moment
tenim èxit
i llarga vida, espero.
Què penseu?
L'altre dia
es va fer aquest
lliurament
dels premis
que m'imagino
que, home,
que us ha fet
molta il·lusió
i que està molt bé
que es reconegui
una tasca empresarial.
Però quan diuen
de vosaltres
que segur que us feu
un tip de treballar
joves emprenedors, no?
Algú es deu pensar
mira, el jove emprenedor
veus que bé
és un jove emprenedor.
No, no.
És un treballador
que a més
és empresa
i dedica
moltes hores
a la seva feina.
Què en penseu?
Creieu que la imatge
del jove emprenedor
que pot tenir la societat
és la real?
Jo penso clarament
que no.
Vull dir,
jo des que vaig començar,
no per res suposo
que com molta gent
que ha fet això,
jo tenia
la meva penya
de 8 hores,
sempre el mateix,
les meves pagues dobles,
la meva tranquil·litat
entre cometes
dins del que és
la vida laboral normal
i ara la meva situació
personal ha canviat,
tinc un fill,
moltes coses
i jo veig
que abans treballava
8 hores,
ara treballo 14,
abans cobrava uns diners,
ara cobro uns altres,
vull dir,
la perspectiva
de l'emprenedor
com la persona
que sembla que es troba
un camí molt lliç
i una cosa,
no, és jove,
és emprenedor,
això li ha d'anar bé segur.
Sembla que siguis
tot el dia jugant al golf,
no?
O comptant els diners,
no ho entenc,
però és allò de dir
si no ho faig jo
es queda sense fer,
si es queda sense fer
no facturo,
vull dir,
és un costant,
diguéssim,
i a més a més
amb les noves tecnologies
és arribar a casa
i clar,
tens internet,
però també tens el mòbil
que et truquen,
vull dir que ja
ha passat,
diguéssim,
la fenya t'agafa
una parcel·la de vida
bastant important,
jo penso que en el futur
això naturalment
ho variaré
per si tinc la possibilitat
i l'empresa amb bé
de diguéssim
d'equilibrar una miqueta
la meva vida
amb la vida laboral
però al principi
és el problema
que tenim potser
que assumim
que allò
és el 80%
i ho assumim
i ho tirem endavant
però jo trobo
sense queixar-me
diguéssim
ho tinc assumit
però que és dur
jo penso que
la imatge
que tot és genial
i perfecta
i meravellosa
és una miqueta
distorsionada.
Justament
joves emprenedors
perquè en bona part
d'aquesta joventut
heu de consolidar
el vostre projecte
i després se suposa
com diu el Pachi
que podré racionalitzar
el meu temps
i la meva vida personal
i familiar
allò de conciliació
que es diu tant
avui en dia
no?
Sí, sí
és complicat
clar
nosaltres per exemple
que treballàvem
el camp
més així de cultural
i turístic
els caps de setmana
els treballem tots
i clar
dilluns
has de fer la feina
que no
quan la gent es diverteix
vosaltres esteu allà
per ocupar
el seu temps
de lleure
i hi ha mesos
que són de mes
així que
no tens cap dia
al mes
festa
i llavors
esperem que això
en un futur canvi
que ho puguem
anar arreglant
però en principi
abans parlava
el patxi
d'aquella nòmina
a les 8 hores
aquella regularitat
en el món laboral
tu t'hi posaries
tot i les dificultats
quan entres
en aquesta aventura
és això
una aventura
en el bon sentit
de la paraula
és una aventura
que és dura
és
molt sacrificada
requereix molta il·lusió
però també
té moltes altres gratificacions
una d'elles
és que tu ets
una mica l'amo
del destí
del teu projecte
i això
moltes vegades
no es paga amb diners
per tant
el tema
que tornant a la pregunta
que feies abans
de joves emprenedors
que a vegades
la gent pot tenir
la sensació
que un jove emprenedor
és un emprenedor
però
un emprenedorcillo
és un jovenet
és un xicharello
que fa una coseta
que s'entretenen
i està bé
però el fet
de ser emprenedor
significa això
posar-hi la il·lusió
de la teva professió
i de la teva vida
en la teva
pròpia empresa
i per tant
escollir una mica
els designis
de la mateixa
què us diu el vostre entorn?
bé, el germà del Patxi
ja ho sabem
però la resta
de la família
quan
oi nois
per què no busqueu
una feina més estable
i tranquil·la
els pares
sempre són molt patidors
per al futur laboral
dels seus fills
en el meu cas
tant la meva dona
com els pares
i tal
diguem que
recolzen
l'activitat que faig
en el moment
en què em veuen feliç
fent-la
això és fàcil de dir
però és difícil de fer
perquè significa
que s'han d'adequar molt
al que dèieu abans
dels horaris estrictes
de molta dedicació
i a vegades
poc sou
en els inicis
Anna
en el teu cas
una mica és això
sí que et recolzen
perquè veuen això
que et fa il·lusió
i que
bé
que de mica en mica
ens n'anem sortint
però és això que dius
sempre
aquesta preocupació
de com us va
aneu fent
aquesta preocupació
que potser en una altra feina
doncs sí que et pregunten
com et va
però potser no
t'hi estan tan a sobre
es nota
ho parlàvem fora d'antena
no ho aprofundirem
però Anna
perquè hi ha tan poques noies
emprenedores
perquè aquí veiem
a veure
són a l'empresa del Patxi
Tèrmic Sol
són en dos homes
vosaltres sou
dos nois i una noia
i vosaltres sou
quatre nois i una noia
nosaltres som dos noies
dos noies i un noi
doncs mira
m'ho han apuntat malament
però sí
és una mica el que comentàvem abans
que potser cada vegada n'hi ha
o n'hi haurà més
això esperem
perquè
és una societat
que potser també està canviant
i que
a mica en mica farà
que
també és la seguretat
que et pot donar
i està molt bé
això que no et mani el jefe
això és el millor
això és el millor
home no ho sé
no sé
no sé
perquè a vegades que et diguin
el que has de fer és molt senzill
que prendre decisions
és molt complicat
és molt difícil
i a qui li agradaria molt
una ve de prendre decisions
cada dia
jo de vegades
jo soc molt sincer
i ho dic
jo de vegades tinc un factor
que entre cometes
faig de menys
jo de dir jo ja sé el que faré
en quina hora esmorzaré
deixes una banda
però bueno
jo naturalment
ho tinc claríssim
que sí
que era el camí
que havia d'agafar
perquè pensava
i continuo pensant
que és el millor
que puc fer
i més jo penso
que en un futur
que tothom vulguis
que no
li veu una possible
inestabilitat
és el que em deia
el meu company
que depenguis només
del teu esforç
o que no depenguis
de ser un molt bon treballador
i que una empresa
un dia es cansi
i digui
no
que me'n vaig a
l'Ectònia
Estònia
L'Ectònia
i no passa res
vull dir
és ser una persona
que digui
no
si em busco la vida
me la buscaré
per un camí
o per un altre
però dependrà de mi
també jo penso
que té un valor
molt gran
a veure
en un plan
una mica poètic
ets amo
del teu destí
laboral
en aquest cas
amui és clau
amui és clau
sí sí
escolta
és allò
van al pac
quan sigueu molt rics
també
ja ens convidareu
ja tornarem
torneu
i ens convideu
a un àpat
en la vostra
magnífica residència
no la veritat
és que fem una mica
de broma
però no és
per riure
precisament
les coses més serioses
s'han d'aprendre
justament
amb aquest tarannà
crec jo
d'optimisme
i de moltíssimes ganes
ja per acabant
la mesura del possible
si es pot
perquè
i allò de l'espionatge
industrial
ens podeu explicar
quin dels projectes
en els que esteu treballant
us està engrescant més
en aquest moment
que us agradi
particularment
si voleu
no cal dir nom
ni res d'això
però
no sé
per posar un exemple
als oients
del que esteu fent ara
en el dia a dia
home
jo en el meu dia a dia
a part dels
entre cometes
vivendes individuals
que pugui fer
la il·lusió
de fer una
una
ja ho estem tirant endavant
una instal·lació fotovoltaica
de vent a red
una miqueta
amb una miqueta de volum
és una il·lusió
nostra personal
tant de l'enginyer
del Ruben
com meva
de veure una instal·lació
que crea energia fotovoltaica
amb una rentabilitat
per al client
que l'ha volgut fer
i és una
una de les il·lusions
que tenia
a part d'agafar
qualsevol obra
i sigui
d'un volum important
que ens faci il·lusió
però
és una de les
coses
que
és un projecte
que ho estem valorant
i tirant ofertes
de cara
a poder assolir
alguna instal·lació
d'aquest tipus
són conceptes empresarials
molt moderns
les energies
alternatives
i allò de tot el tema
del medi ambient
vull dir que
sostenible en definitiva
aquesta paraula
que s'utilitza tant
avui en dia
Anna, què esteu fent?
Així que us faci
particular il·lusió
en aquests moments
A mi particularment
il·lusió
em fa
uns projectes
que tenim
que són projectes
molt concrets
i podríem dir
que relativament petits
però que són
les activitats
que duem a terme
al voltant
de diferents exposicions
temporals
perquè
cada exposició
és un tema
completament diferent
una a l'altra
i et fas un fart
d'estudiar
fins i tot a vegades
dius
no sé si les hores
que dedico a estudiar
realment després
compensen
amb les activitats
que podem fer
però que t'omple
i dius
clar és una feina
que
estàs treballant
però també
reps molt
reps molta informació
i poder-ho transmetre
doncs
això ja et queda
per tu
per sempre
com aquell que dius
un patrimoni
que aquest
sí que no te'l prendrà
Hisenda
ni cap acreditor
ni res
d'això
Josep Maria
a veure
que
moltes coses
segur que teniu damunt la taula
alguna que et vingui de gust
explicar
sí
no no
jo puc explicar moltes
el que serà és una mica més poètic
veus
així acabarem
no tan materialistes
no
a mi el que em fa realment il·lusió
de la meva feina
és
la possibilitat
que tinc
que els clients
als quals participem
i col·laborem
creixin
és a dir
nosaltres com a empresa de serveis
fem que amb els nostres projectes
fem possible que els clients
desenvolupin noves infraestructures
i d'aquesta forma
generem riquesa
dintre del seu negoci
dintre del seu sector
o dintre del territori
i una altra cosa
hem dit
és que
empreses des de Tarragona
no cal anar a ciutats molt grans
es poden fer coses
molt molt interessants
i almenys això
és una mica la força
que ens fa seguir endavant
doncs
us agraeixo moltíssim
de veritat
la vostra presència
avui al matí
de Tarragona Ràdio
jo m'atreviria a dir
que he donat
aquella imatge
que li correspon
al jove emprenedor
que se li hauria d'afegir
jove emprenedor treballador
a vegades
probablement
aquest adjectiu
també s'hauria
d'afegir
al de jove
perquè és una qualitat
sense ganes de treballar
no hi ha projecte
que es pugui materialitzar
ni de bon tros
avui com a joves emprenedors
heu d'anar
a Barcelona
cap de vosaltres
per sort no
millor perquè està la cosa fatal
ara anirem a l'estació
de Renfe
el Josep que ens expliqui
com està el panorama
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Pat Xicillero
de Tèrmic Sol
empresa guanyadora
d'aquests premis
de joves emprenedors
del Consell Comarcal
Anna Catà
d'Auriga Serveis Culturals
i Josep Maria Galiar
d'Empren
moltíssimes gràcies
molta sort
gràcies
adeu-siau
adeu-siau