Bé, doncs, abandonem el món virtual, informàtic i entrem en el món real.
Bé, de fet, un dels aspectes que tractarem també permet aquest món virtual,
hi ha un altre que no, perquè, vaja, jo encara no he aconseguit nedar jo físicament a través d'internet.
Puc fer simulació, però, per exemple, omplir una piscina al llarg de 24 hores
amb tot un seguit de gent que entra, que surt, que banya, que estira i moltes més activitats,
doncs, a través d'internet no es poden fer.
Saludem, d'una banda, Javier Andreu, és el vicepresident del Club Natació Tarracó.
Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, ens acompanya Josep Revertell, és el president del Club d'Escacs Tarragona.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
El tema escacs sí que es pot fer virtualment, fa temps, però això de nedar,
ja sabem que hi ha aquests jocs que es poses davant i fas els moviments,
però, escolta, la sensació de l'aigüeta i aquell bath que es fa a les piscines, això no.
Això no es pot imitar.
Exactament. La piscina és un atractiu i a l'estiu encara més.
Hem parlat de 24 hores de natació, però, de fet, al Club Natació Tarracó
feu moltes activitats per aquesta Santa Tegles, quats, tenis, taula, no sent com.
Que no vull deixar-me cap, millor que ho expliquis tu.
Sí, a veure, les 24 hores hi ha una part esportiva, que és de natació,
dintre de la natació hi ha una part de demostració de salvament i socorrisme del que tenim campions que han fet pòdium mundial.
Després hi haurà una petita demostració de natació sincronitzada i continuament nedant durant les 24 hores.
Per altra part hi ha una competició d'esquash i una de tenis taula.
Obert a tothom en general.
Això obert a tot Tarragona.
Això és la part esportiva.
Hi ha una part gastronòmica, que és el sopar, una rebella, un esmorzar, una sardinada al migdia del diumenge.
i una part que és important per nosaltres, que és la primera vegada que ho fem,
que és de donar els guardons a tots els esportistes del club de tota la temporada.
Això es feia abans amb un sopar.
Aquest any s'ha decidit fer-ho dintre les 24 hores.
24 hores, no m'estranya que feu rebella, sopars i de tot,
perquè entre llarg i llarg de piscina, escolta, també s'ha de fer alguna cosa.
Clar, però a més a més, hi ha molta gent nedant.
Normalment són entre unes 300 persones que calculem que es tiraran a l'aigua.
I aquestes persones rebran una samarreta amb record del dia.
Quines són les hores puntes?
Les hores punta normalment comencen a les 7 de la tarda fins a les 4 del matí.
Perquè vosaltres quan començareu?
A les 6 de la tarda és l'inici del dissabte.
I s'acaba, evidentment, a les 6 de la tarda del diumenge.
Les hores dolentes són les del dinar del diumenge.
Clar, perquè jo m'imagino que amb la quantitat de rebelles i acta que hi ha,
allà a les 2, a les 3 de la matinada, més d'una i més d'una,
s'anirà a fer una cabussada.
Ah, sí, sí.
Aquelles hores deu haver un endent, allà.
A partir de les 3 o les 4 de la tarda és hora punta.
Déu-n'hi-do.
De la nit, de la nit.
Continuarem entrant en més detalls a l'activitat que es proposa des del Club d'Escacs Tarragona.
Diguem-ne que sí que té un horari acotat, tot i que dediqueu força temps.
És diumenge?
Parlo de memòria.
A partir de les 10 del matí?
Ho dividim en dues parts.
És a dir, la primera a les 10 del matí, que jo enllaçaria amb el company de la natació,
quan hagin fet el primer bany, aleshores, després de l'esmorzar, que passin a fer la partideta d'escacs.
Home, doncs sí, hi ha relaxadets i bé.
A nosaltres a les 10 el que fem és ensenyar a jugar els escacs a la gent que no en sap o que en sap ben poc,
que els ensenyem unes dades bàsiques de com es mouen les peces, etcètera, etcètera.
I llavors a les 11 del matí és quan iniciem la sessió de simultànies.
Llavors, com que disposem de temps fins a les dues, la gent pot repetir, es pot apuntar gent nova.
És a dir, que l'any passat, perquè tinguis una idea, es van jugar 70 partides en total,
des de les 11 fins a les dues de la tarda.
Gent molt jove?
Hi ha de tot.
És el que t'anava a dir, que és d'aquelles pràctiques que pots trobar...
Sí, com que són simultànies obertes, vull dir, et pots trobar des del nen de 4 o 5 anys
fins a la persona de prop de 90.
T'explicaré una anècdota.
A la simultànies de fa 4 anys es va apuntar una senyora de 80 anys.
Després es va fer sòcia del club i actualment està jugant competició.
Ella ja era jugadora.
No, no, en absolut.
És a dir, que s'introduïen al món dels escacs.
És a casa, amb la família i prou.
Això és...
I mira, l'hi va agafar per aquí i com que disposa de temps, evidentment...
I és bona jugadora.
Bueno...
Ella, com que és del club, estarà a la Rambla aquests dies o què?
Juga amb els equips inferiors del club, perquè nosaltres participem en 7 clubs,
en la competició federada, però es defensen prou bé, vull dir, molt bé.
Aquelles persones que vinguin a les 10 del matí han de tenir un mínim, però com a mínim han de saber moure les peces.
Bueno, a les 10 del matí no és necessari.
Per les partides simultànies, sí.
Home, sí.
Perquè, clar, mareix un respecte cara al simultanejador, no?
Però a les 10 no, a les 10 qualsevol persona, nosaltres l'ensenyem...
Però tot, i això és la torre i es mou així...
Sí, sí, en una hora tens temps de donar-li unes nocions bàsiques.
Jo sempre ho he trobat tan difícil, això dels escacs.
És que ho és, és que ho és.
És molt difícil.
Jo no sé si en aquest cas el Javier també és jugador d'escacs.
Doncs no, la veritat, reconec.
Et passa una mica com a mi, no?
Que ho deus veure així com a complexíssim.
Reconec que no.
Doncs escolta, el que et deia ell, després d'un bany, a les 10 del matí i el diumenge...
És el moment. M'hauré d'animar i vindre que m'ensenyin a molt els fitxes.
Què més podem explicar d'aquesta trobada, que ja és tradicional, no?, dels clubs del Club d'escacs a Tarragona?
Sí, a veure, és una cosa entranyable perquè ja són molts anys de tradició i llavors, a més a més,
dóna l'oportunitat a molta gent que té el gossanet aquest de dir, a veure, vaig a enfrontar-me contra aquest noi, contra aquest senyor,
a veure si el puc guanyar.
Altres venen amb ínfoles de dir, bueno, això per mi, cap problema.
Després, clar, surten... Això ja és més difícil del que jo em pensava, no?
I bé, el que es tracta és de passar un dematí divertit i jugar als escacs és el important.
Però explica'm, els socis que estaran allà jugant les simultànies,
tenen un passat, tots ells, o bona part d'ells.
Sí, el que passa és que els socis, nosaltres, els que volem és que vinguin a ajudar a posar peces.
Si després s'afegeixen a jugar a la partida, millor que millor.
Clar, però si jo vaig a jugar una simultània, em trobaré amb un bon jugador, segurament.
Jo no sé aquell jugador al nivell que té.
Sí, aquest any, els dos que donaven les simultànies, t'ho puc comentar,
un és el Francesc Javier Ferran, té 21 anys, és un dels tres jugadors millors del club escacs Tarragona,
és de que ja té un nivell molt, molt alt.
Et puc dir que va ser campió de Catalunya a la vi, infantil,
que va ser campió d'Espanya també amb l'equip de Catalunya, per edats.
I la novetat important d'aquest any serà el Marc Mallol, que només té 11 anys
i que ja ha estat campió provincial individual per edats,
ha estat 21è el Caminat d'Espanya sub-12,
i entre altres coses que ja no cal esmentar perquè t'ho faria molt llarg.
11 anys té?
11.
I quan fa que juga, ho saps?
Des del 2003, finals del 2003, si no recordo malament.
Clar, en aquest cas, com a molts altres, no és només una qüestió de començar jovenet,
sinó una qüestió de capacitat i una certa habilitat per a aquesta pràctica, per a aquest esport.
Sí, a veure...
Com qualsevol altre esport, a banda que aprenguis i coneguis la tècnica,
després pots ser més finet o menys, en funció del teu talent, segurament.
El que passa és que ha tingut una trajectòria meteòrica,
perquè pràcticament en 3-4 anys ha passat de 0 fins al nivell que té ara actualment, no?
I què us passa quan us guanya a vosaltres, que em sabeu tant?
Jo, en un caminat social que vam realitzar fa poc, els hi vaig dir als companys,
dic espavileu-se aquest any perquè l'any que ve ja no podeu amb ell.
Déu n'hi donen.
Aquestes simultànies que es juguen per Santa Tecla, com la que tindrem ara el diumenge,
quina ha estat la partida més curta?
Més curta?
A veure, hi ha partides que em siguen 5 minuts.
Per exemple, aquells obradets que deies, que dius, ah, jo he de jugar molt bé i arribo i pim-pam, no?
Jo diria que la més curta, uns 5 minuts, i la més llarga se'n pot anar cap als 40 minuts.
Déu n'hi don.
A veure, pensa que la persona que donava la simultània es va rotant per tots els taulells.
Aleshores, si dedica al principi amb 30 segons, amb 20 segons, amb 15 segons per jugada,
ja en tens prou, però després la partida es va complicant.
I sempre hi ha 3 o 4 partides que són més intenses i que li ha de dedicar més temps.
Aleshores, la rotació es fa més lenta.
Per altra banda, al final, com que hi ha moltes partides que han acabat,
a lo millor en queden 4 i el recorregut és molt curtet en aquests 4, no?
Quants taulells tindreu?
Sobre els 30.
Normalment sobre els 30.
És el que tu deies, els socis a posar peces.
També.
Perquè ara, clar, a mesura que es van acabant.
Clar.
La dinàmica, així per concretar, les persones que no han estat mai,
és a dir, arriben allà, s'han d'inscriure o directament seuen?
A veure, a les 11, com que les cadires estaran buides,
es poden anar seient i preparant-se per fer la primera partida.
Després, nosaltres també, gràcies a la firma Coca-Cola,
també els subministrem begudes
i em sembla que inclús tindrem gorres aquest any,
per si ens toca molt el sol.
Esperem que sí, perquè això voldrà dir que no plou.
No, parlen del divendres, la pluja.
Ah, efectivament, jo m'ho hem estat mirant ja.
Mira, si demà plou, nosaltres com que estem sota cobert,
però cap de setmana que no plogui.
Va haver un any que vam haver de suspendre,
fa uns 8 o 10 anys.
Teniu un espai alternatiu en el cas que...
No, no tenim opció bé.
Però bueno, confiem que el temps ens acompanyi.
I llavors, quan aquesta gent omplin totes les cadires,
els que vulguin jugar, nosaltres anem anotant el nom
i els anem cridant conforme es vagin buidant.
a les taules, i així fins les dues de la tarda.
Hi ha moltíssima activitat ja aquest cap de setmana de les festes.
Xavier, centrem una miqueta més el tema organitzatiu.
Si vull o vull jugar escacs...
Ai, escacs no, que ja sé que he de parlar mal, Josep.
Esquacs, tenis taula o participada d'aquesta...
També ens hem d'inscriure, hem d'anar una hora allà.
Com ho heu organitzat això?
A veure, el que es tracta de competició,
com pot ser la competició d'esquacs,
evidentment, mitja hora abans d'inici de la competició
han d'estar allà per formar els equips.
Tenint en compte que l'esquacs comença a la mateixa hora
que a l'inici de les 24 hores,
és a dir, a les 6 de la tarda,
aquestes persones haurien de vindre a apuntar-se mitja hora abans.
Normalment, pel que veiem en aquesta competició d'esquacs,
hi ha uns competidors fixos,
que normalment coneixen ja aquest...
Perquè clar, ja fa anys que es fa...
Coneixen aquest esdeveniment
i ja estan preparats per vindre.
El que es tracta també de la competició de tenis taula,
que aquest és pel diumenge,
també hauran d'estar un rato abans allà,
mitja hora abans, que inici a les 9,
per fer, per distribuir les taules i competir.
Tenim en compte que hi ha 9 taules de tenis taula,
això vol dir que hi ha molta gent que pot participar.
Déu-n'hi-do.
Teniu sopar, heu dit?
Sí, sí, hi ha un sopar.
El menú ja el teniu a punt?
A veure, hi ha un sopar, sí,
és un menú de càtering,
està preparat de moment per unes 300 persones,
avui acabarem de finalitzar
el nombre de persones que vindran,
hem de tindre en compte que, a més a més,
durant aquest sopar es repartiran els premis als nedadors.
Si hi ha uns 200 nedadors federats de competició al club,
la majoria d'aquests participen en campionats
o de Catalunya o d'Espanya,
inclús internacionals,
tots aquests se'ls ha de donar el premi.
No, doncs Déu-n'hi-do entre els fills.
I després la rebella.
I després la rebella.
Per país, perquè clar, no es banyaran
si no han passat les dues hores convenients, no?
Bueno, no ho sé, això...
Una mica en mita, també.
Sí, sí, això ho òbviem molts nedadors,
estan ja al seu estómac,
el seu cos està acostumat a nedar.
Vaja, els que fan llarga distància
mengen, eh?, quan estan nedant.
Oh, i tant.
Tot i que hi ha moltíssima activitat aquest cap de setmana,
com dèiem abans, sempre hi ha moltíssima gent
disposada a participar a totes les activitats.
Per tant, una mica formalment,
perquè jo estic segura que moltíssima gent
voldrà participar tant en aquestes partides d'escacs
com a les activitats del Comitació Tarracó.
Si voleu afegir alguna cosa més
o fer una invitació més formal vosaltres mateixos,
aquests micros ja sabeu que són vostres.
Ah, doncs bueno, convidar tota la gent
que vulgui gaudir de la jornada
a portes obertes del Club Natació Tarracó,
convidar-los a la sardinada,
que hi haurà el diumenge.
Ah, clar, que també hi ha sardinada, espera,
és que no s'estan d'arribar.
Perquè és que incideixo amb això de la sardinada
pel que sigui no sortit amb el programa de festes.
Clar, i és una llàstima
perquè molta gent l'espera
i el desconeixement d'aquest esdeveniment
sabria greu que s'ho perdessin.
I què fem després amb tantes sardines, no?
Exactament.
Doncs escolta, no res.
La sardinada diumenge, dius?
La sardinada diumenge al migdia,
a partir de la una.
Sardines no en donareu,
però si la satisfacció de guanyar
un soci del Club d'Escacs Tarragona,
de dir, jo els he guanyat,
o m'he perdut, bé, en fi,
el cas és passar-ho bé, no?
A veure, sempre hi ha alguna partida
que pot acabar amb taules
o també pot acabar amb derrota
de la persona que dona les simultànies,
perquè no?
Vull dir, altres nivells,
per exemple, quan aquí s'han fet
les simultànies de l'Alexei Shirov
i de l'Anatoli Karpov,
que han sigut els últims 10 anys
quatre simultànies d'aquest tipus.
A veure, és un altre nivell,
estem parlant d'aquestes simultànies,
les donen a jugadors ja federats, no?
Però sempre hi ha hagut un parell de derrotes,
un parell de taules,
és a dir, que és molt probable
que això es pugui donar.
L'any passat no es va donar,
l'any passat no va ningú guanyar-los.
A veure, potser n'escolta algun campió o campiona
i, escolta, us dona una sorpresa.
És la cita més immediata de l'entitat,
una entitat que treballa força.
Teniu així alguna coseta
vista cara a aquesta temporada,
cara a aquest hivern?
No és el moment de parlar.
Ara m'ha acabat el torneig internacional,
fa molt poc temps que es va realitzar,
amb un gran èxit de participació
i puc adelantar també una petita primícia,
que és que tornem a ser campions d'Espanya
d'escacs per correspondència,
per quarta vegada.
Si no, no, és que jo recordo
que cada cop que parlo amb tu
sou campions, és fantastic.
Encara no s'ha acabat la competició,
però matemàticament ja no ens poden agafar,
per tant, quatre i campions d'Espanya
de la Lliga absoluta
i ara estem participant també
a la Champions League,
que veurem com ens anirà.
I què fa que tingueu tanta habilitat
amb el tema dels escacs per correspondència?
A veure, hi ha gent que a banda de competir
els diumenges li agrada, com te diria jo,
degustar els escacs,
degustar en el sentit de passar-te un parell d'hores
mirant una posició,
donant-li tombs, analitzant les possibles jugades
i aquesta gent són els que participen
en la competició de correspondència
o per mail,
que ara també tenim les dues vessants, no?
Ja ens estem adaptant també als temps moderns.
Sí, però mira, ara que dius això de mail,
i no és una experiència pròpia,
però sí, d'algú molt proper,
amb això de jugar a través del correu electrònic,
a vegades tens sorpreses,
perquè hi ha gent que en sap molt,
però no té la generositat
que us caracteritza generalment els jugadors.
I més d'una vegada,
a mi m'han explicat de persones
que no en saben molt, molt, molt,
i a lo millor s'estan pensant la jugada
i està amb un senyor de la Índia
i s'enfada perquè et trigues una mica a jugar.
Sí, bueno, estàs parlant...
Hi ha gent que s'ho pren tot molt malament
i hi ha la valenta, eh?
Estàs parlant de...
Que dius, dius el de correspondència,
que dius, veus, tu mires i tu remires
i pots pensar,
i hi ha gent que es posa molt nerviosa
a internet jugant a escacs.
A veure, el que tu em dius és,
no són competicions,
són partides que es juguen
amb diferents cases d'escacs
que permeten que juguin persones
de diferents llocs del món
a qualsevol hora,
però jo t'estic parlant de competicions
ja organitzades,
reglamentades per la pròpia federació
i que tenen uns tres anys de durada.
I aquí hi ha maneres.
I que hi ha uns terminis
per respondre a la jugada
i tot està absolutament reglamentat.
Per tant, aquí no hi ha aquesta possibilitat.
Aquí es fa la partida
i quan s'acaba, s'acaba.
Els jugadors d'escacs
estan entrant molt en el tema d'internet.
T'agrada molt, no?
Sí.
Donen moltes possibilitats
de jugar amb més gent, clar.
És una ajuda i permet obrir possibilitats
de moltes menes.
Vull dir, des del mateix fet
d'aquests que juguen a la competició aquesta,
també fan servir programes d'internet
també com a ajuda
per recolzament dels seus anàlisis.
És a dir, no solament
s'enfien de les seves possibilitats
o dels companys que ajuden a analitzar,
sinó que, a més a més,
també l'ordinador també hi participa,
internet també hi participa.
Tot plegat, això està canviant molt
i el que canviarà encara.
Déu-n'hi-do.
De moment es manté la tradició
d'aquestes hores a la Rambla Nova.
Bé, del Club Natació Tarraco
parlar de projectes,
ja ens hauríem d'estendre molt
perquè ja només amb la massa social
que teniu els esportistes,
aquests premiats que ja els donem l'enhorabona
abans que es doni el premi,
teniu per davant una temporada també,
perquè comença una mica com el curs escolar, no?
Exacte, ara començarà la nova temporada.
Bé, opcions,
tenim opcions amb algun campionat d'Espanya infantil,
o sigui, medalla,
tenim opcions importants internacionals
amb salvament i socorrisme
i el que intentem és tirar endavant d'una vegada
la natació sincronitzada
que per un motiu o altre
cada any no ha arribat a formar-nos un equip de competició.
Però tant que els agrada a les noies ballar i nedar
i tampoc és aquest esport, jo no ho entenc.
Sí, però és que es despentinen, llavors...
Clar, dius, home,
més de tres hores amb la planxa o a la pel·luia...
Ballar, ballar, van pentinades,
en canvi, la natació sincronitzada...
Hi ha uns gorrets moníssims de natació.
Ah, això sí.
És un esport magnífic
i tenim bones atletes aquí a la ciutat de Tarragona
i bones ballarines també.
Bones ballarines, sí, sí.
I per tant, dic ballarines
perquè generalment sempre s'associa a la dona.
Sí, la natació sincronitzada per a una noia
jo reconec que és un...
A veure, és un esport molt bonic,
és un espectacle preciós,
a més a més,
a part que sí que poden anar pentinades,
van pintades,
tenen tota una tècnica...
El water prophet aquest que...
Tenen una tècnica preciosa.
Com esteu?
Teniu una miqueta d'equipet per això, no?
Sí, sí, hi ha una miqueta d'equipet
i farem una demostració aquell dia
per veure si es pot completar
amb una mica més important,
una massa que es pugui formar un equip ja de competició,
tenint en compte que a Catalunya
hi ha uns grans equips
i uns grans nadadores de nació sincronitzada
i entrar dintre aquest campionat
es necessita ja una mica de nivell.
Primer ha d'haver-hi un aprenentatge.
Aquesta és l'aposta que feu també,
persones que tinguin una certa habilitat
però que no siguin expertes ni de bon tros
i que aprenguin el club,
fer un equipet ja des dels inicis.
Sí, sí, tenint en compte
que moltes persones que fan nadació sincronitzada
no han sigut nadadores.
Moltes d'elles han sigut ballarines.
Han sigut ballarines, sí.
Doncs molta sort en tots els projectes,
que sigui una autèntica festa,
no només de l'entitat,
sinó de tota la ciutat,
que per això els clubs esportius
obren portes o surten dels seus locals,
com és el cas del Club d'Escacs,
per compartir aquesta tasca
amb tota la ciutadania.
Javier Andreu, vicepresident del Club d'Escacs Tarragona.
Josep Reverter, president del Club d'Escacs Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Bona vista major, per cert.
Santa Té, que la sumareix.
Adéu.
I tant.
Bona vista major.
Bona vista major.