Ara són dos quarts d'una del migdia, en vuit minuts,
i els dèiem que aquest inici de setmana, aquest dilluns,
parlaríem de música dos cops.
Una, ja ho hem fet anteriorment,
en conversa amb Joan Guindjuan, l'ho manatjat, endemà dimarts.
Un dimarts en el que hi haurà una altra proposta musical,
que aquesta s'emmarca dins de l'àmbit acadèmic.
Però ens explicarem.
L'Orquestra Sinfònica del Vallès
oferirà demà un concert a la URB
en el marc d'un cicle que és Pioner,
un programa únic a l'estat espanyol
que vol formar també en l'àmbit de la música
els joves estudiants.
Tot apunta que no és només un concert
que anem a escoltar música,
sinó que està dins d'una línia de formació
fins i tot que va més enllà
del que són els estudis acadèmics.
Ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio
Maria Bargalló, vicerrectora d'Estudians
i Comunitat Universitària de la URB.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Aviam, la URB ja fa concerts amb la seva coral,
concerts magnífics.
Això que parlem avui no és ben bé el mateix, oi que no?
No, no exactament el mateix
perquè és evident que la nostra actuació
diguem-ne dins del món de la música
té una regularitat marcada
per al que serien els concerts
dels nostres propis elements musicals,
la coral i l'orquestra,
però de quan en quan,
arran de qüestions diverses
i en aquest cas diguem-ne d'una proposta
que se'ns va fer arribar
des de la Sinfònica del Vallès,
doncs participem en un programa
que penso que pot ser molt interessant.
Aquest programa sorgeix de la Sinfònica del Vallès,
una orquestra ja amb un paral·lel de dècades llargues
al nostre país,
amb una consideració i una reputació extraordinària.
Parteixen d'aquesta orquestra
l'experiència cap a les universitats?
Ben bé no és així.
En general,
aquestes coses,
si no hi ha darrere algú
que faci una aportació econòmica,
es fa ben difícil que es puguin promoure
aquestes activitats.
I en aquest cas és la Caixa
la que inicia aquest programa,
que el fa arribar a algunes universitats
de Barcelona en aquests darrers anys
i que ara han decidit ampliar
a la resta d'universitats
i en aquest cas estem a la URB.
El propòsit és
no només oferir un concert de música
a aquells que ja són aficionats a la música,
sinó a ensenyar a escoltar música.
Vull dir,
estar dins d'un àmbit absolutament formatiu
quan parlem d'això.
Totalment.
És en aquest aspecte
que ens va interessar especialment.
Està clar que escoltar música
ens va bé a tots,
i a això no li farem mai cap lleig.
Però,
a més a més,
aquesta proposta
anava junt
amb una qüestió tan concreta
com organitzar un curs
de música clàssica
per a no malòmens,
en què uns i altres
ens podem veure reflectits,
alguns menys,
ja tenen aquesta afició posada
dins el cos.
Però, en general,
tots no ens fa pas nosa
tenir aquesta visió
que puguin donar
des de la mateixa orquestra,
des de persones crítics
o altres persones
que busquen des de l'orquestra
que ens puguin donar
una formació concreta
des del punt de vista de la música.
I, en aquest aspecte,
també el programa
s'ajustava totalment
a les intencions de la URB,
que és aconseguir
que els nostres estudiants
tinguin aquesta formació integral
que, evidentment,
inclou la música.
Jo, pel que he pogut llegir,
hi ha tot un preàmbul al concert,
hi ha tot un treball en paral·lel,
fet a banda de la interpretació
de gent del música aquàtica
i focs artificial,
que són les obres triades
per al concert.
La idea és que,
cada vegada que hi hagi un concert,
hi hagi un previ
en què s'explica
aquestes peces
en què l'orquestra intervé.
No només en aquest cas,
sinó que també en el curs
hi ha una part,
juntament amb una part teòrica,
una part pràctica,
que mostra justament
aquesta preparació de l'orquestra
i que permet
no només, diguem-ne,
conèixer com es conforma
aquest tipus d'orquestres,
com es promou
tot l'aspecte musical,
també des d'un punt de vista
de gestió,
sinó que també els permet
als estudiants
assistir a assajos,
a concerts,
sempre amb aquesta explicació,
amb aquest acompanyament didàctic
que penso que és el que a nosaltres
mostra un valor afegit
per a aquestes qüestions.
Sembla que aquest coneixement
i aquest gust per a la música
en aquestes generacions més joves
hagi de venir de sèrie,
no com altres generacions,
les nostres,
que aquí temes de la música
i de l'aprenentatge musical
no estava tan estès.
Aleshores, avui en dia
sí que ens hi fixem
que hi ha moltíssimes programacions
promogudes per fundacions,
d'entitats d'estalvis,
s'ha dels més petits,
pinzellades musicals,
cicles de música per a petits,
sembla que aquesta franja d'edat,
o hi ha persones més grans
que, bueno,
en el seu temps de lleure
s'han dedicat a cultivar-se
en l'àmbit musical.
Semblava que aquest segment
de la població
d'estudiants universitaris
estava una mica deixat
en aquest aspecte.
És la sensació que em dona, no?
Sí, sí,
la sensació és,
jo penso que és correcta.
Les activitats en aquest aspecte
no són massa freqüents.
Sí que en algun moment
pots trobar alguna activitat
en què s'hi apunten,
però un programa fet
amb totes aquestes dimensions
i amb aquestes ganes
que hem pogut nosaltres comprovar,
penso que val la pena.
I la realitat és que
l'interès els hem fet arribar
nosaltres també
a la gent de la Caixa
quan ja hem estat parlant
que aquest tipus de programes
no haurien de ser flor d'un dia,
sinó que haurien de tenir
una continuïtat
i que sabéssim cada any
esperéssim de veritat
el programa concret
en què hi hagi un concert
com ens fan aquí,
diguem-ne,
ofert de manera gratuïta
i a més a més aquest curs
impartit per gent
que sap de música,
que ens ofereixen també
que hi participem nosaltres
si volem amb professors
de la URB,
que en guany no ha estat el cas,
però que de ben segur
que si ho continuem
hi pot haver col·laboracions
interessants
també amb els nostres elements musicals,
la nostra coral
o altres elements
que de ben segur
han de fer
que aquesta promoció de la música
en aquest nivell concret
que és el de l'universitari,
que sembla que sigui
des del punt de vista didàctic
menys concorregut
tingui una continuïtat
i per tant
puguem parlar de veritat
que això és interessant.
Aviam, no fa res
que estillin de materialistes,
però és que a més això
té una recompensa material
que són els crèdits.
I tant.
No tot ha de ser espiritual
d'anar aquesta vida.
No, no,
el que passa
que en aquestes qüestions
sabem ben bé
que hi ha
un element
que crida especialment
l'atenció
per part dels nostres estudiants,
especialment
quan,
com que aquest tipus
de cursos
venen ofertats
per aquest programa
i per tant
amb un càrrec
que no ve directament
de la universitat
s'ofereixen
amb un preu
realment mòdic
i per tant
el que pretenem
és que els estudiants
hi facin cap
de totes maneres.
Avui
em deien ja
que tenien
com a 50 estudiants
inscrits
per tant
encara penso
que n'hi hauran més
i per tant
l'èxit del curs
està garantit.
Clar,
el sistema
d'avaluació
també està claríssim
a banda de l'assistència
s'ha de fer un treball
com a qualsevol altre
curs o crèdit
lliure
que pugui
ofertar
l'URB.
No estem parlant
d'un concert aïllat
com ha quedat claríssim
al llarg de la conversa
sinó de tot un programa
que té tota una seqüència
i un treball.
No, Maria?
Aquesta és la idea
que està clar
que a vegades
cal fer accions puntuals
en alguna qüestió
perquè sorgeix
l'oportunitat
però la idea
és que no sigui
una cosa
simplement
que es vagi a escoltar
i que no tingui repercussió
sinó que amb aquest curs
puguem aconseguir
que aquesta formació
que es pretén
des del punt de vista
de la música
sigui realment completa.
Si et sembla
saludem
el gerent
de l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
Jorge Bernarez
que el tenim
a l'altre costat
del fil telefònic.
Maria,
si et vols posar uns auriculars
així el podràs sentir.
Jorge Bernarez,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre
la nostra trucada.
Ens acompanya
Maria Bargalló
aquí a l'estudi
que és la vicerrectora
d'estudiants
i comunitat universitària
segur que us coneixeu.
Doncs una salutació
per la vicerrectora
i per a tots els oients.
Igualment, perfecte.
I moltes gràcies a vosaltres
per donar-nos
aquesta oportunitat
de donar a conèixer
la nostra orquestra
i la nostra labor.
La vostra orquestra
Déu-n'hi-do
si és coneguda
afortunadament
i la vostra música
també afortunadament
perquè Déu-n'hi-do
per mantenir-se
i anar creixent
i consolidant-se
d'aquesta manera
en poc més de dues dècades
s'ha de fer una feina
molt ferma, eh?
Bé, molt ferma
molt continuada
i sobretot també
amb molta il·lusió
Nosaltres som una orquestra
privada
és a dir
la majoria dels nostres recursos
venen de la feina
dels propis músics
i bé, Déu-n'hi-do
la feina que fem
l'any passat
van passar de 100 concerts
en total
bàsicament a Catalunya
entre òpera
i concerts sinfònics.
Aquesta experiència
d'aquest programa
que a les universitats
ara ho comentàvem la Maria
que és única
a l'estat espanyol
i vosaltres, de fet
us apunteu
a aquelles coses
que realment
són innovadores
i us agrada molt
anar de pioners
també
en molts aspectes.
Sí, nosaltres
es definim
com una orquestra social
és a dir
una orquestra
que és sensible
als valors
del seu temps
sembla que les orquestres
hagin de ser
organitzacions
que
queuen una mica
anacròniques
perquè fan una música
de fa segles
amb uns codis
i amb una imatge
pot ser una mica
desfasada
però nosaltres
el que intentem
és apropar
la música clàssica
que està molt més
present
en la vida quotidiana
doncs
en primer lloc
al territori
el nostre
el nostre
àmbit d'actuació
sobretot
és Catalunya
poblacions catalanes
que d'altra forma
no tindrien
ocasió
de
de
gaudir
de la música clàssica
i també
doncs
anem a col·lectius
que considerem
que són especialment
sensibles
o que són
bueno
que tenen una importància
per al nostre futur
com és aquest cas
el del públic
universitari
no?
que això és
bueno
és possible
gràcies al patrocini
d'una gran institució, en aquest cas l'Obra Social de la Caixa.
Això ja va començar al setembre del 2006?
Correcte, a la Universitat de Barcelona, amb el Carmina Burana.
Per què a cada universitat s'interpreta una obra diferent?
És molt senzill, és perquè aquestes obres són les obres que fem a la nostra temporada
al Teatre Principal de Sabadell i al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
És a dir, són obres que normalment la gent paga molts diners per veure,
i que estan interpretades, a més, pels músics de l'orquestra,
per solistes i per directors dels circuits més clàssics i més artístics de la música clàssica.
I obres d'una gran qualitat, però que no precisen d'uns coneixements,
allò específicament musicals, per gaudir-ne.
Correcte, de fet, com a part d'aquest programa,
no és només el cicle d'aquests deu concerts a les universitats,
més un últim concert de Cluenda al Palau de la Música Catalana,
al mes de juny, sinó que, a més a més,
està conformat per un curs universitari,
que fem també a cada universitat,
que es diu Música Clàssica, però no melòmens,
és un títol una mica, doncs, bueno,
diferent, eh?, per transmetre, sobretot,
que l'objectiu principal del curs
és apropar, familiaritzar,
a la gent que no té aquest hàbit,
doncs, amb la música clàssica.
Home, el títol està molt bé,
i perdona, Jorge, perquè això treu complexes,
que a vegades hi ha algú que diu,
és que jo no tinc ni idea de música clàssica,
mira, m'agradaria anar-hi a un concert,
perquè ha de ser bonic veure una orquestra sinfònica.
Però com que no hi entenc,
però clar, ja amb aquest títol li feu l'empenta,
perquè entri, perquè diu,
no cal que sigui un expert per gaudir-ne.
No, no cal que sigui un expert,
tot i que també per als experts és interessant el títol, eh?
Ens trobem moltes vegades que...
perquè aquest problema amb les universitats
va tenir el seu origen amb la Universitat d'Autònoma a Barcelona,
que són veïns nostres,
nosaltres estem a Sabadell, ells a Vallaterra.
Després, l'any passat, també el vam fer amb la Pompeu Fabra,
i, curiosament, els estudiants que més s'inscriuen
són els de carreres que no tenen res a veure,
doncs, potser amb història de l'art,
amb psicologia, o amb lletres, no?,
o amb humanitats.
Si no són gent, per exemple,
que veiem molt sovint d'econòmiques,
d'administració d'empreses,
també d'enginyeries, com, per exemple, telecomunicacions,
bé, però el nostre missatge,
que no només és interessant per aquest públic,
sinó per aquest públic una mica més expert, si es vol,
perquè, bé, es fa un repàs històric del que és la música clàssica,
s'explica el que és una orquestra,
es fa un visionat, per exemple,
de la pel·lícula Assats d'orquestra de Fellini,
i també hi ha una part pràctica molt important,
en la qual, doncs, s'assisteix al procés d'elaboració d'un concert, no?,
des dels assajos a una explicació prèvia del que s'escoltarà,
del programa musical que s'escoltarà,
i, al final, doncs, la pròpia assistència al concert, no?,
que és l'expressió màxima de, bueno, de la música clàssica,
per de alguna forma.
Tinc entès, Jorge, que, a més a més, també,
doncs, poseu damunt la taula,
i per això sou una orquestra privada
que sobreviu a base de molta feina.
Com és la gestió empresarial d'un orquestra, no?
Correcte, també és, bueno, és una sessió,
també que considerem que és important,
perquè moltes vegades es veu, doncs, els músics sobre l'escenari,
i és important remarcar que, darrere d'aquest últim moment,
d'aquest pot ser el moment més àlgid de tot el procés,
doncs, hi ha una gran tasca prèvia d'organització,
de preparar els músics, de preparar les partitures,
de contractar els solistes i els directors,
d'elaborar el producte i, finalment, també,
d'arribar a un lloc que te'l vulguin comprar, no?,
un ajuntament, doncs, o un patrocinador, que és aquest cas,
o, doncs, uns espectadors, com és el cas del tercer principal de Sabadell,
o el palau de la música que parlen a Barcelona.
I, per tant, considerem que la gestió,
que la gestió musical i la gestió cultural,
doncs, és un tema molt important, també,
en el món de la música i també de les arts.
No ho dic com un fet extraordinari,
però m'ha cridat una miqueta l'atenció
el fet que siguin, sobretot, estudiants de,
doncs, com deies, d'econòmiques,
de gestió d'empreses, d'enginyeries
i no pas de lletres,
els que siguin més habituals en aquest tipus de concerts.
Correcte.
No vull dir que no estiguin els altres interessants,
sinó que, a més a més, hi hagi aquests, no?
No, que és molt...
I ha cridat molt l'atenció
que hi hagi molts estudis,
que, en principi,
que el seu àmbit d'interès
no és l'estrictament l'artístic o el musical.
I això ho considerem que és important,
perquè, de bo,
que és una oportunitat
de la participació en aquest programa,
és una oportunitat
de familiaritzar-se amb la música
i, en definitiva,
d'arribar a veure tres concerts
en una mateixa temporada,
que són els concerts,
repeteixo,
de primer nivell,
són concerts que costen molts calés,
si el vols veure com a espectador.
I, bueno,
considerem que és una oportunitat molt maca
pels estudiants, no?
I també penso que s'ha de valorar
que l'orquestra
fa un esforç d'anar
al que són els espais
de les universitats,
en lloc de,
pot ser que seria el més senzill,
de distribuir unes entrades
perquè els estudiants
vinguin als espais habituals
de la música sinfònica.
I, Déu-n'hi-do,
el repertori el tenim aquí
davant de la resta de concerts
que aniran a diferents universitats,
de la de Lleida,
la Politécnica de Catalunya,
la de Girona,
la de Vic,
la Pompeu i Fabra
i acabeu
al Palau de la Música Catalana.
Correcte.
No podia ser d'una altra manera.
Sí.
Doncs, escolta,
jo m'imagino que de l'experiència
com a músics,
com a orquestra,
també per a vosaltres
ha estat una experiència interessant,
una mica que surt del normal, no?
Bé,
és una experiència molt enriquidora
perquè ens trobem en un públic molt diferent,
molt més entusiasta,
molt més també informal
i la resposta que ens hem trobat
és molt positiva.
També les universitats
s'ho prenen amb molta il·lusió.
La veritat és que
fa molt de goig trobar-se
amb equips,
amb gent que,
que a més de tractar-nos molt bé
tan a dones
que es prenen
amb molt d'interès
el programa
perquè les universitats
tenen molts programes
de credits de l'elecció,
per exemple,
i fan un autèntic esforç
perquè finalment
sigui un èxit
tant per nosaltres
com per a les universitats
i el que és molt important
també per al nostre patrocinador,
la Caixa,
que sense l'ajuda dels quals
doncs mai seria possible
portar un concert
d'aquest nivell
amb una orquestra
consolidada
i professional
com és la nostra
i amb uns artistes
de primer nivell també.
Jo em quedaria
amb això
darrer que ha dit
el Jorge Bernández,
el gerent
de l'Orquestra Sinfònica
del Vallès.
Un concert extraordinari
de gran qualitat
amb un repartari
realment extraordinari
i amb un orquestra
de primera línia.
És una oportunitat
molt bona
que tenim demà
a la ciutat de Tarragona.
Jorge, ha estat un plaer.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Gràcies a vosaltres
i esperem que l'any que ve
també podem tenir
aquesta mateixa conversa
perquè seria un senyal
que la cosa ha anat molt bé
i que l'experiència
pot repetir-se.
Gràcies a vosaltres
i als vostres oients.
Gràcies, bon dia Jorge.
Adéu-siau.
Doncs sí que podria ser
que es repetís, no, Maria?
I tant, l'any que ve.
Ja quan vam estar parlant
amb ells
també els estàvem dient
que no quedés només això
en una oportunitat única
que evidentment valorem
però que necessàriament
hauria de tenir una continuïtat
perquè cada any
esperéssim aquesta ocasió
d'escoltar
la Sinfònica del Vallès.
Mira, cap al mes de febrer-mars
és quan ens toca a nosaltres
l'Orquestra Sinfònica del Vallès
a les universitats.
Des del punt de vista
estrictament utilitari,
pràctic, Maria.
A veure, qui vulgui demà
gaudir d'aquest concert,
la comunitat universitària,
de ben segur que ja teniu
els vostres canals d'informació,
pot haver-hi algú
que sigui fora de l'àmbit universitari
que digui
escolta, jo també vull venir.
Sí, sí.
Ho pot fer, no?
Sí, sí, es pot apropar
a l'escenari
on tindrem aquest concert
que és a l'Aula Magna
de la Facultat de Ciències Jurídiques
Campus Centre
a l'Avinguda de Catalunya
a les 8 de la tarda.
L'aforament és limitat,
per tant, doncs,
si els convé assistir-hi
convindria ser-hi una mica abans
per no trobar-se sense seient
però la idea és
que doni possibilitat
que no només
la comunitat universitària
existeixi.
Nosaltres entenem la universitat
en un sentit obert,
per tant,
tot allò que organitzem
té una dimensió ciutadana
que ens és totalment,
diguem-ne,
important i necessària
per arribar a tothom
i en aquest sentit igualment.
Home, quan s'està parlant
que cada cop més
les universitats
tendeixen a fer uns estudis
excessivament especialitzats
on es deixen de banda
altres disciplines
més relacionades
amb el món de les humanitats,
amb el món de les emocions,
per què no dir-ho,
doncs és una bona cosa
perquè parlem d'això
en l'àmbit universitari, no?
Sense dubte,
ara tenim aquest debat
molt calent
i tampoc no caldria entrar-hi
per no posar més llenya
al foc,
però sens dubte
que en aquest aspecte
la universitat
té un paper fonamental
dins de la perspectiva
de la perspectiva de dimensió social
que té,
de coneixement,
de traspassar
totes aquestes qüestions
que a vegades són,
diguem-ne,
d'apropament limitat
perquè no tothom,
com deia en Jorge,
s'hi pot assistir
o té ganes
o no s'atreveix
i aquesta pot ser
una bona oportunitat
en un escenari,
diguem-ne,
més relaxat, no?
En un teatre potser
fa una mica més d'impressió,
una aula com...
l'aula magna evidentment
té una seriositat implícita,
però no té aquest aspecte
adicional
que pot tenir un teatre.
Home,
i amb aquestes explicacions prèvies
que donen i tot plegat,
està molt bé.
I sens dubte
que pot ser atractiu, no?
Doncs avui hem parlat de música
amb la Maria Bargalló
arrel d'aquesta activitat,
és la vicerrectora
d'Estudiants
i Comunitat Universitària
de la URB,
però tenint en compte
l'activitat
i tot allò
que es cou en aquest àmbit,
de ben segur
que tindrem ocasió
de tornar a parlar
properament.
Gràcies, Maria,
bon dia.
Gràcies.