Camí de la una del migdia, canviem radicalment de tema,
deixem enrere aquest temps de tradicions i cultura popular
i fixem la nostra mirada en un esdeveniment científic important
que té lloc a la ciutat de Tarragona, concretament endemà.
Estem parlant d'un congrés, el congrés d'anatomia patològica,
congrés de base estatal que se celebra a la nostra ciutat.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el doctor Joan Josep Sirvent,
és president de la Societat Catalana d'Anatomia Patològica.
Doctor Sirvent, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada,
perquè a més sabem que temps no és el que li sobra precisament,
però entenem que és important per vostès, naturalment,
però també per la societat, per conèixer l'abast de la tasca
que desenvolupen els professionals que treballen en anatomia patològica.
És probablement una tasca bastant anònima,
però definitiva en la diagnosi, no?
Efectivament, la gent ens coneix poc,
però és molt important, ja que el patòleg el que fa és el diagnòstic
de moltes de les malalties que després necessiten un tractament quirúrgico-mèdic,
a vegades molt complicat, com és el tractament oncològic,
i tot això a conseqüència de les mostres que se li treuen al malalt
al moment d'una intervenció o al moment d'una exploració endoscòpica, etcètera, etcètera.
Quantes vegades ens hem trobat de qualsevol incidència ni que no rebesteixi gravetat?
No, no, això ha de passar al patòleg primer, no?
Sí.
I et quedes així, t'espantes, escolti, no cal espantar-se, a vegades sí, a vegades no, no?
Sí, moltes vegades la gent coneix l'existència de l'anatomia patològica
quan el metge, doncs, d'un servei mèdic, un servei quirúrgic,
li diu, li farem una biòpsia, no?
I llavors tothom entén que és treure una petita mostra
amb la qual s'haurà d'examinar i tindrem un diagnòstic, sí.
Tot i la tecnologia que en Déu-nidós hi ha avançat també en el camp de l'anatomia patològica,
és importantíssima l'expertesa de l'especialista
perquè no se'n fa descomptada, s'ha de valorar, no?
Sí, efectivament, vull dir, la tecnologia ha avançat molt,
això ens permet elaborar les mostres amb més rapidesa, amb millor qualitat,
però no hi ha dubte que en la millor part dels casos
el diagnòstic ve determinat per l'observació d'unes preparacions
que s'han elaborat prèviament al microscopi
i és l'observació al microscopi el que farà que el patòleg,
mitjançant els seus coneixements, dicti un diagnòstic.
Davant del dictamen, d'aquest dictamen diagnòstic,
que després són els diferents especialistes
que han de prendre una determinació i un tractament davant d'una patologia.
Sí, cada vegada més el metge no treballa sol,
és a dir, que nosaltres participem en tot tipus de comitès,
fem moltes sessions,
a fer efecte de, precisament, arribar a un diagnòstic
el més concret i segur possible.
I la mida terapèutica sempre es pren en conjunt,
és a dir, amb la participació de tots els especialistes
que tractaran aquell malalt.
Tinc entès que en aquest congrés,
el 23è, si no vaig a redar,
a nivell estatal,
participaran especialistes
vinguts de diferents punts del món
i tractaran temes molt específics.
Han triat tota una sèrie de ponències
que tenen molt a veure amb l'actualitat
de determinades malalties.
Sí, l'assistència al congrés
serà d'uns 600 especialistes
d'arreu de l'estat espanyol
i el que passa és que en aquests congressos
que es celebren cada dos anys
i aquest any tenim la sort
que es celebri a la nostra ciutat, a Tarragona,
fa que es convidin també tots els especialistes
que destaquen per la seva vàlua
arreu del món.
Llavors venen especialistes d'Estats Units,
venen d'Anglaterra,
venen de tot arreu.
Com s'ha donat la circumstància
ara que vostè ho esmentava
que es fes a Tarragona?
Bé,
normalment sempre hi ha ciutats
que es proposen
com a possibles
per a que es realitzi el congrés
i nosaltres vam tenir
la sort que la nostra proposta
fos realment
l'escollida.
Jo penso que Tarragona
desperta molt d'interès
a nivell de tot l'estat.
hi ha gent que no la coneix
i que quan arriba aquí
se sent encantada, no?
Jo penso que precisament
aquest sentiment junt
tot ho he de dir
que ens va ajudar molt
el que ara és president
de la Societat Espanyola
d'Anatomia Patològica
que és el professor Serrano
i que és de Barcelona
i que això també hi va ajudar bastant.
A més, clar,
en aquests congressos
no tot és feina
hi ha una part de lleure
de cultura
que també d'alguna manera
presenten o oferten
a tots els ponents, no?
Sí.
Bé,
moltes vegades se diu
que als congressos
se treballa poc
però la veritat és
que els d'Anatomia Patològica
es treballa
de primera hora del matí
hasta bastant avançada la tarda
però tot i això
hi ha actes
que permeten
que la gent
pugui parlar entre si
puguen
intercanviar
coses, no?
i experiències
i efectivament
i efectivament
no ho sé
per destacar-li en un
tenim un acte
que és
la visita a l'amfiteatre
amb una exhibició
de gladiadors
aprofitant
que ara
s'està celebrant
la Tarraco Viva
la Setmana Romana.
Una bona circumstància.
Sí.
Doctor,
a vegades
potser és un tòpic, eh?
Es diu
que tenim un país
de grans cervells
i de pocs mitjans
quan parlem
de ciència.
Jo m'imagino
i això és el que diuen
als experts, si més no,
que el nivell
que tenim aquí
en aquest àmbit
de l'anatomia patològica
no té res a envejar
a qualsevol altre
país avançat.
Efectivament.
En el que és
la tasca assistencial,
és a dir,
la detenció
al malalt,
comptem
amb totes les
tècniques
que es puguen
contemplar
en el diagnòstic
anatomopatològic
arreu del món.
Probablement
on estem,
diguéssim,
més enrederits
perquè encara no hi dediquem
els recursos suficients,
és com totes les especialitats,
no solament
l'anatomia patològica
i seria
amb el tema
de recerca.
Recerca,
probablement
encara no estem
a l'alçada
que voldríem tenir.
Tot i això,
avui en dia
a Catalunya
cada vegada
podem veure
més freqüentment
als diaris
que s'inaugura
un centre
de recerca
i de fet
sobretot
a l'àrea de Barcelona.
I també volem
que sigui aquí
a Tarragona,
hi ha centres
de recerca
que permeten
que molts professionals
hi treballin
i facin
importants
investigacions.
Diguin pel·liculera,
però la feina
que fan
vostès
des del punt de vista
de,
si parlem de recerca,
fascinant
en un moment
en què la recerca
està
justament
experimentant
i fent
troballes
científiques
realment
de primer ordre
que estan ajudant
molt
a curar
moltes malalties.
Aquí ens diria
fa 20 anys
que determinats tumors,
determinats tipus de càncer
avui tindrien
una solució positiva,
no?
Sí,
efectivament,
vull dir,
el tractament oncològic
ha canviat molt
el pronòstic
de molts malalts,
no?
Hi ha,
hi continuen
havent-hi tumors
en què el pronòstic
encara és dolent,
no?
Com podria ser
el pulmó,
l'estómac,
etcètera,
però n'hi ha tumors,
per exemple,
d'ovària,
de testicle,
en què la supervivència
ultrapassa
és el 90%
dels 5 anys,
no?
Determinades leusèmies,
tumors de nens
que tenen
una supervivència
molt llarga,
no?
Això és evident
que la recerca
ja ha tingut molt a veure
i és molt important,
per tant,
que hi podrem dedicar
i podrem esmerxar
molts recursos aquí,
sí.
Molt bé,
doncs,
doctor Sirvent,
no el volem entretenir més.
Li agraïm moltíssim
que hagi atès
la nostra trucada.
Sincerament,
esperem
que el Congrés
tingui tot l'èxit,
que sigui proporcional
a l'èxit,
a la il·lusió
i al treball
que li han dedicat
a la seva preparació.
Moltíssimes gràcies
i bon dia.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adiós.