Ens separen ara dos minuts de tres quarts d'una del migdia.
De tant en tant, el sistema informàtic juga una mala passada.
Afortunadament, hi ha sistemes més tradicionals,
com ara el telèfon, que ens donen l'oportunitat
i l'eficàcia de tirar endavant el nostre programa.
Ja els havíem anunciat que estaven molt interessats
a parlar-ne al voltant d'una exposició
que s'inaugura demà al Museu Bíblic Terraconense.
Es tracta d'una mostra que recrea
el vestuari de l'emperador romà Justinià.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el portaveu responsable de premsa de l'Arcabisbat,
Didac, bon dia, Didac Bertran.
I ben assolent, per cert.
Per qüestions de la informàtica,
aquí al nostre cas el problema és la cobertura telefònica,
aquí al mig del pati de l'Arcabisbat,
que està fent un sol esplet.
Llàstima que a l'hivern no ens trobem en una circumstància semblant.
Doncs, Quiqui, si no falla una cosa, falla una altra.
Però, de moment, arribes bé.
Si hi hagués alguna dificultat a través de la línia,
t'ho faríem saber perquè volem conèixer detalls d'aquesta exposició.
No volem que passi desapercebuda,
perquè és una oportunitat única de contemplar aquest vestuari, no, Didac?
Efectivament, després de la presentació que es va fer al Regne Unit,
serà a Tragona el primer i gairebé únic lloc on s'exhibirà aquest vestuari,
que reprodueix, finalment, els antics bosais de Ràvena, com vulguin,
on es veu les figures de Justinià, de Teodora i totes les pecones generals,
dames d'honor, servents, etcètera.
La reprodució ha estat feta pels mateixos artistes,
i això ajudarà a situar-nos dels amables veïdors,
que van fer vestuaris de sèries de televisió tan conegudes i tan ben acurades,
com era Jo Clàudio.
Per tant, la inspiració és en directe d'aquests vestigis de l'època,
no, com passava als pèplums romans,
aquells que eren uns vestits que no tenien res a veure amb la realitat històrica, no?
Evidentment, i passa amb algunes altres pel·lícules d'avui dia,
no vull sellar-me cap,
però una que feia referència a una cosa com ara Troia
o també allò de les Termòpiles,
jo sé que els experts en va clàssiques,
es pujaven per l'estaret, dient, però això què és, no?
En canvi, pel·lícules com Jo Clàudio,
vaja, on treballa tots aquests artistes,
doncs allà han rebut sempre l'aplaudiment
de part de tots els experts en arqueologia
i, en fi, en tot el que fa referència al món clàssic.
I com es dona la circumstància
que aquesta magnífica col·lecció arribi a Tarragona?
Doncs mira, aquelles coses de l'amistat,
el federatari del Museu Bíblica de Reconense,
Joan López, el ex-tinent coronel de les forces armades britàniques,
que ha recalat aquí, suposo que li agrada més el sol
que no pas les brumes del seu país,
doncs té molts contactes allà
i, sobretot, com que ens n'ha fraccionat al món arqueològic
i a les reconstruccions històriques i de més,
ha aconseguit...
Com, per exemple, aquí a Tarragona, al Museu Bíblic,
es té una reproducció exacta de la pesa de Roseta,
la que va servir Champollón
per descobrir el significat dels jeroglífics egipcis,
a través d'aquest senyor ha arribat aquí a la funció de vestits.
Pensa que s'exhibiran, doncs, el dia...
a partir de les 7 de la tarda
sobre maniquins humans
que els altres dies, del 30 al 5 de juliol,
sobre maniquis d'aquestes de plàstic o metallo.
Per tant, demà seran maniquis reals.
Exacte.
El que passa és que l'èxit és sorpresa en la previa empresa
i, vaja, no sé si algú s'ha dedicar a la revenda
d'entrada en les posicions,
però, vaja, es costaríem molt,
perquè aquí no paren la gent
de demanar les invitacions aquestes
i se'ls hi ha, i de molt, de molt, que ho sentim,
però ja les que es van fer,
ja l'aforament s'ha rebessat amb els queixis.
El que passa és que hi ha un despertat
a la premsa que puc poder mostrar aquesta decisió.
Per cert, dir-te, que per aquests maniquins
s'ha fet alguna mena de castín?
com ha triat els models i les models.
Hi ha hagut una mena de càsting,
el que passa és que reflecteixés
una mena d'implorització que va sortir a tots els diaris
i a televisió l'altre dia,
on un servidor,
ja ha fet de moltes coses,
però el que em faltava fer era de justiniar primer.
Ja, però com t'hi has trobat, bé, no?
Sí, allò va ser, sí, la mar de bé, escolta,
no m'estranya que aquestes gent,
quan els hi posessin la corona,
se sentessin el troc...
Es transformen, no? Es transformen.
Es transformen, sí, sí, jo allà
ja em veia com un empredor, saps?
Ja, ja.
I això que només va ser uns minuts
i encara, així, en pla de gorro-pia, no?
Sí, sí.
Sí, sí, no, allà va ser,
en el meu cas va ser aquest petit lluquit de mà,
però si hi ha algú, doncs, d'algú, doncs, d'algú, doncs...
No, no, home, és una experiència ben curiosa.
Quants, quins models hi ha
del que s'honessa en roba, lògicament,
el de l'emperador
i també, diguem-ne, del seu sequit,
del seu entorn més immediat?
Naturalment, el vestit lluia,
el que l'altre dia feia a Tenedora,
doncs és realment impressionant,
el de l'emperadoriu.
En quant hi ha el del bisbe,
els preveres que l'acompanyen,
els generals,
els soldats,
després ja els diferents cortesans,
secretaris,
en fi, ajudes de cambra,
llavors les dames de la cor,
les dames del nord de l'emperadoriu,
etcètera.
En tot són 16 models
que reprereixen, ja dic, finalment,
si agafes el mosaic i compares,
per exemple, les fotografies
dels museus,
reprereixen el vestit de l'emperadoriu,
per banda,
el que hi ha allà al mosaic aquest de Rebena.
Molt bé, Didac,
en Bertran,
no ens ho perdrem.
Fins el 15 de juliol es pot visitar,
perquè després ha de marxar cap a un altre indret
per mostrar-se, no?
Sí, llavors,
mirar cap a Estats Units és on serà la pel·lícula.
Que es fa a Hollywood, directament?
Efectivament, sí, sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
I podem dir que també ha sigut una ocasió ben curiosa,
perquè l'altre dia es tornava la circumstància
que es complien el 1.480 aniversari
de la coronació del emperador Justinian.
Sí, és a dir, que tot coincideix, a més a més.
Sí, sí, sí.
No sabem, no?,
quins seran els actors protagonistes d'aquesta pel·lícula.
Doncs jo particularment no.
No, no, jo tampoc,
per això t'ho pregunto,
dic calla que amb aquesta cosa...
Però segur que si han fet ja el càsting
i la tria de repartiment i tot,
tard o d'hora,
mentre estigui aquí a l'exposició,
segur que ho sabrem, eh?
Perquè sempre desperta molta curiositat
aquest tipus d'iniciatives,
feliços, sens dubte.
I el que us puc dir és que no serà l'última
d'aquests tipus i d'altres,
perquè el Museu Bíblic
té intenció d'anar oferint
diferents mostres,
diferents aspectes que toquen,
des d'arqueològics fins a reconstruccions històriques,
que realment faran que aquest museu
sigui un dels més dignes
de ser visitats a la nostra ciutat.
Molt bé, doncs,
en Didac Bertran,
en delegat diossassar de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbac de Tarragona,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
d'una manera així també improvisada,
gairebé com el càsting
per emprovar-se al vestit de Justinià,
però li agraïm molt de veritat la gentilesa.
Moltíssimes gràcies
i que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies
i en fi,
que serà un patit
per la vostra exposició
i per els uïdors.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu-siau.
Adeu.