Rapsol i Paefa ha col·laborat amb la construcció de la nova graderia del nou estadi.
Rapsol i Paefa sempre ha estat al costat del nàstic, a segona divisió B, a segona divisió A i ara també a primera.
Rapsol i Paefa t'apropa al futbolí a Tarragona Ràdio.
Quim Pons, molt bon dia.
Bon dia.
Tot i que avui no m'has portat res, perquè no tocava, no, no, no, no tocava, no passa res, no tindré en compte.
Estic molt contenta perquè portàvem unes quantes setmanes sense aquest futbolí de dilluns.
Clar, perquè la setmana passada jo no hi era, estàvem allà, tu tampoc.
Vam anar a fer el programa al Ninot, l'anterior era festa?
Festa, era Sant Josep però el vam fer el dimarts.
Clar, aleshores és que a mi no em quadraven els nens dixi, l'altre era Sant Josep.
Vam resituar-nos.
Clar, jo és que estic en sintonia amb el propi espai, que no me n'enteno de res.
És un espai així que serveix de poc, informativament és molt...
Ei, avui audiovisual, que tenim fotografies i tot, però no desvallem-ne, ja arribarem, ja arribarem.
Això, per final del programa, secció especial.
Ahir va haver-hi un moment que vaig tancar la ràdio perquè estàveu molt nerviosos.
Sí?
I m'estàveu posant nerviós a mi també.
Doncs ara ho reviurem.
Doncs vinga.
El tipus de nervis que teníem.
Primer, si et sembla, escoltem el gol, com el cantàvem, com el xuta Portillo, com el fem sempre,
perquè Jordi Blanc, ara no hi és, perquè ha marxat de fons d'encàrrecs...
Per això vas parlar-nos malament, ara.
No, però el pobre estava fent l'encàrrec, que ha anat aquí amb una botiga al costat,
i encara estava fent això.
Estava arribat i estava histèric, eh?
Que a la botiga li diu, però calli, home, i calli.
Ja me li digui què vol, ja d'una vegada.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Constant.
Partigol, portigol, portigol, portigol, portigol, portigol, gol, gol, gol.
番 pel carrer fent votets, saps això?
Fem bots i...
Aquest matí eren, què serien.
Portigol, portigol, portigol.
La 6 o així del matí entro i dic, mira, algú s'ha deixat els ordinadors oberts.
I li has aixecat el jersei?
No.
Porta la samarreta de portillo, a ver Thema.
Ah, sí, pensava que s'havia tatuat-uat el nom.
Escolta, escolta.
El del pitito.
El del pitito.
Anem a parlar del del pitito, perquè va ser...
Oi, quin moment, t'ho juro, eh?
Jo em vaig posar molt nerviosa i mira que jo,
com aquell que dius davant del futbol,
com que no ho visco com vosaltres...
I això, que estàvem tranquil·lets, eh?
Mira, mira, mira el tranquil·lets que estàvem.
A veure, a veure.
I ara, atenció a la contra del recre.
Una falteta.
La falta arriba d'Alejandro Campano.
que veurà la targeta.
Tranquilets, tranquilets.
Però s'havia de fer, s'havia de fer.
S'ha de faltar sobre uig.
Hola!
S'acaba la tranquil·litat.
Però què diu?
Vinga, on va, oi?
Però què diu Pinoza Morano?
Però què diu Pinoza Morano?
Però què diu Pinoza Morano?
Això no era una ocasió manifesta de Gau.
Ostres, això és una regressió a la infantesa.
Adéu, senyor.
Com si Pinoza Morano ens escoltets.
Espera, espera.
I atenció, ara va cap a la banqueta.
Per favor.
Home, s'ha passat, s'ha passat.
S'ha passat.
Tres pobles.
Mira.
I quatre, i cinc.
I dintiscent.
Això és carregar-se el partit.
Traient el dramatisme.
Això és carregar-se el partit.
Pinoza Morano.
Jo t'asseguro que aquest primer moment
m'ha sonat com a regressió a la infantesa.
Home, no.
No, no, pel to.
És que era tan autèntic, tan enfadat, tan indignat.
Saps quan la canalla, i ho dic de bon rotllo, en un sentit positiu.
S'enfadat, no?
Hola, què dices?
Doncs no, que em toca a mi.
Però què fas?
Has fet trampa.
Era exactament igual, aquesta indignació, aquest sentiment profund.
Ens havien dit de moltes formes que la nostra capacitat mental era com a crius,
però aquesta és la més suau que ens havien dit.
Gràcies, Jolanda.
Tema afició.
L'afició també li va dedicar algunes paraules de bon humor cap a Pinoza Morano.
Escolta, el bon rotllo, i hem d'escoltar el seu moment.
Treu la cançó, Lluís, i escolta, només...
Jo havia dit de bon cor, això, i amb bona intenció.
El que li deia a l'afició a l'àrbitre, que jo no sé si són infantils o no són infantils,
però escolta, atentament, quedeu-vos amb els insults.
Fuera, fuera, fuera, fuera, fuera, fuera.
Llame, puta.
Llame, puta.
Doncs ara s'ha mort.
Els records per la família no seria el millor,
però si torna a tirar el tall, el millor és el que diu lladre.
Escolta, amb quin ímpetu li diu lladre cap a Pinoza Morano.
Mira, van fent fora, fora, fora, d'acord,
i hi ha un moment que diu lladre, i a veure, escolta, escolta.
Fuera, fuera, fuera, fuera.
Fuera, fuera, fuera, fuera, fuera.
Ara.
Lladre, puta.
Després hi ha ve el record per la família.
Lladre, després hi ha ve la cosa.
Hi ha cap a...
Però escolta'm, un moment, un moment, Lluís, Lluís,
escolta'm, un moment, i no escoltis el Quim,
tot i que manen aquest espai, més que ningú.
No, no, no.
És possible la primera part d'indignació dels companys,
perquè vegin que jo no tenia cap intenció d'ofendre,
i que fins i tot és un detall bonic,
de dir, mira si són espontanis, i gent allò...
Hola.
Si ho hem entès, eh?
No, no, no, no.
Escolta'm, una falteta.
Vens, tens, tens, tens, tens.
Tranquils.
Tranquils.
Tranquils.
Tranquils.
Tranquils.
Tranquils.
Tranquils.
Tranquils.
Molt ben feta, eh?
Però s'havia de fer, s'havia de fer.
S'havia de fer.
S'havia de fer.
El carrer!
Hola, vinga.
Sí o no?
Però què dius?
Què dius?
Hola, trampós.
Però què diu Pino Zamorano?
Què?
Tenia jo raó, no?
Però què diu Pino Zamorano?
Estàvem...
Bé, que era de tranquils.
Però si jo trobo que és bonic,
si trobo que és bonic,
perquè és la innocència a l'estall de futbol.
Sí.
Em falta la música, ara.
Podem tornar a tirar la música?
Bé, podem continuar.
Pots continuar manant, ja.
Més tema àrbit.
Amb les decisions de l'àrbit,
ens vam anar escalfant,
com escoltàvem en aquest tall de veu,
i n'hi va haver una que, en principi,
ens va semblar que no, que sí.
Vaja, que ara veuràs com queda per terra
qualsevol criteri que haguéssim pogut tenir
en algun moment llunyà de la galàxia.
Doncs queda totalment per terra
amb aquest tall.
Mira, escolta, escolta.
Està fatal, eh?
L'assistent de preferent està fatal.
I això que no ho plou encara.
Doncs l'ha trucat Bizarri.
En favor de l'assistent la toca Bizarri
amb la cama esquerra
i Uche no arriba a tocar-la, per tant...
Que bo que és l'assistent de preferent.
Tota la raó del món té l'assistent.
Criteri, el que s'han dit, criteri...
No.
Zero.
Però és que...
La nostra credibilitat per terra.
Sí.
Però és normal, estàveu molt afectats.
Sí, clar, estàvem...
Estàvem molt afectats, s'ha de viure,
això s'ha de viure per entendre-ho.
Estàvem tocats, contra Pino,
qualsevol cosa que ens semblava dolenta...
I clar, menys mal...
És que des de fora, eh?
Des de fora sembla una cosa.
La Tere fica seny, té la televisió aquí,
veu les imatges i diu...
És una persona assenyada i equilibrada.
Sí, ella va evolucionar més dels 14 anys
que no ens hem quedat nosaltres.
I després tema...
Que anava amb aquest tema, allò de...
Ai, ai, ai, que això és, que no és,
la Tere s'anava corregint.
Clar, Jordi Blanc és més arriscat que ningú,
però més arriscat que ningú.
Es llença a la piscina
i arriba a fer apostes amb això.
A veure, a veure.
entendràs per què avui portava
aquella camisa de Collmau.
Mira, mira.
Aquesta me jugaria el coll de la camisa
que no ho era.
Jordi!
T'acabes de perdre el coll de la camisa.
T'avec de mà.
No, no, no.
Quan Campano toca la pilota...
Amb una camisa d'aquelles antigues sense coll.
Amb una camisa d'aquelles antigues sense coll.
Jordi Blanc, nou estripper de Tarragona Ràdio.
Per això li he vist jo look Toni Manero,
que anava sense coll,
així samarreteta rotllo Toni Manero.
Però hi ha dos detallets d'aquest tall
que jo no acabo d'entendre.
Un, què vol dir camisa antiga,
una camisa de Collmau?
Jo crec que no ha passat de moda, no?
És una cosa que, vaja, que...
No, no té coll i ja està.
No crec que s'hi entri.
I dos, estripper per treure-te el coll de la camisa.
Sí, no, no.
És que l'Elder sempre...
Va, va, vinga, a l'ample.
A la tira.
És que potser seria passar-se.
No, jo crec que és injur...
Ai, no, per favor.
No, no, no, no.
Yo tengo una fortuna inmensa
y es que como vivo en Castelldefels
no me entero de nada.
A veure.
L'amant del futbol britànic
a inquilí de la banqueta del gimnàstic de Tarragona...
L'altre dia el vas veure a banyar-se
amb xandall, amb neopreno...
No, l'altre dia es va a banyar...
No, amb banyador llarg.
Amb banyador llarg, això.
Sí, sí, normal. Molt bé, molt correcte tot, eh?
Amant de la música d'Estatus Kuo
i del My Way, de Fran Sinatra.
Són les seves dues cançons preferides.
Un dia li posarem...
I quina d'Estatus Kuno va...
No, no, no, no.
Whatever you want.
No demanis el títol, eh, ara.
Però bé, aquesta és la que li agrada...
I quina d'Estatus, dius?
El My Way, de Fran Sinatra, eh?
No ho haguessis mai, mira.
Són les seves dues cançons preferides del Paco Flores.
Ens va fer una anàlisi de tot això, eh?
De les expulsions, de les no expulsions,
a l'estil Paco Flores.
Raú no li en falta, eh?
Ens hem quedat amb aquest tallet de la roda de premsa de Flores
perquè creiem que és realment interessant
veure com va veure l'entrenador del Nastic
tot el que va passar ahir amb l'arbitratge al nou estadi.
No me se acostumbra a suceder, eh?
Habitualmente, los equipos que están abajo, pues,
posiblemente por la ansiedad, pues, acostumbran a estar
rayando el reglamento y a veces, pues, las diversas
interpretaciones que puedan tener los diversos árbitros
que te puedan tocar en el concurso, pues,
se interpretan de una manera u otra.
Y este es el caso del Nastic.
Pero yo creo que viene un poco guiado, pues, bueno,
que somos un equipo que está abajo, donde habitualmente
nos atacan más que atacamos nosotros y, lógicamente,
pues, a serie de circunstancias, pues,
hacen que el contrario tenga más el balón en su poder
que lo podamos tener nosotros.
A partir de ahí, pues, esas series de circunstancias...
Has de sentir... No, costa molt d'entendre.
Però has de sentir molt seré...
Jo no sé de futbol, però és que no entenia res.
No, no, ja...
Però has de sentir molt seré per sortir en una roda de premsa
amb el cabreig que devia portar sobre,
en Pino Zamorano, i dir tot això, eh?
Mui, xapó, en aquest sentit.
Home, perquè és una persona curtida i això és...
Tranquilitzar-te i...
Se nota molt en la gent que porta molts anys en aquí.
I fent un anàlisi fred, que no s'entén res,
però fred, de com va veure aquest tipus de...
Però això és com la màxima de la ràdio.
Tu parla, sempre parla, no deixis mai un moment en silenci.
Diguis el que diguis, així diem el que diem a vegades en aquest espai.
Així, clar, així surt com surt el futbolí.
Vinga, som-hi.
Més temes d'ahir.
Bé, tema de punt i a part, o punt i seguit,
Àngel García, anem a obrir la seva carpeta particular.
Li hauríem de buscar sintonia, també,
a la carpeta particular d'Àngel García.
Ara li buscarem una sintonia.
Perquè comença a ser una mica de malfariu, eh?
Ahir, quan ell analitza el joc del Nàstic,
allò que fa ell de tant en tant,
que es tira les floretes i diu,
ah, estem jugant bé, estem jugant malament,
ens salta això, ens salta allò,
diu que el Nàstic està controlant el partit.
Diu, estic de partit controlat, això està dominat...
Per què s'utilitza tant la primera persona del plural al futbol?
És una cosa que no hi entès mai.
No ho sé, però bé, ell diu que el Nàstic...
Estem jugant, estem guanyat, hem perdut, és un misteri.
Però ell diu, no, ell fa servir la tercera,
perquè diu, el Nàstic està controlant el partit, eh?
Això ho diu correctament.
Diu, estem controlant el partit.
Escolta, eh, per això, escolta, el tallem atenció,
què passa quan ell diu que el Nàstic està controlant el partit?
Escolta, escolta.
Bueno, jo diria que el Nàstic porta la iniciativa del partit,
i això és molt bo,
perquè es veu que està endullat,
i que, bueno, el raó d'això és que ha arribat 3 o 4 vegades
i han tret dos cornes, no?
Jo crec que la dinàmica ha de ser aquesta,
i, bueno, a veure si tenim oportunitats de gol
i marquem el primer gol.
És seguit, eh?
Àngel, el Nàstic domina,
però no ha de deixar que el Regre faci el...
Mira, mira, això, no faci això.
Així ara, a la jugada...
I el gol del Recreativo.
Ara el Nàstic...
És un estigma, eh, el que té.
Sí, però és que tu dius, casualitat de la vida,
allò, vinga, va, pot ser que tu dius que està controlant,
que Bizarri falli la mà de passada,
que ens quedem mirant com Pont-Gol va cap la porteria
i ens faci el gol.
Curiosament, hem dit, va, anem a buscar el partit de la primera volta,
el que vam jugar a Huelva, eh?
I hem trobat allò, casualitats de les casualitats,
dels xurros de les casualitats,
hem trobat això, escolta, mira.
El Nàstic s'ha pogut controlar,
s'ha pogut matar el partit una miqueta
i realment treure-se aquest...
Parla, el gol del Recreativo de Huelva.
Aviam.
Ja és molta casualitat.
No ho sé, la vida és un fenomen molt estrany.
Sí, però és que, clar, hi ha casualitat de les casualitats.
No hi haurà un tercer...
No, és que prometem que no són muntatges,
han seguit els talls de veu
amb els gols del Recreativo de Huelva,
quan Àngel Garcia diu que el Nàstic està controlant el partit,
que està ja tot fet, que no sé, patapam, pam, pam, pam, pam.
Hi ha el gol contra el Nàstic aquí
i el gol també a Huelva,
en aquell partit que hem perd de 2 a 1.
I, per cert, rescatant això,
també hem trobat un tall que per...
No ho sé, a què huele?
Que Luis César va fer a què huele el Nàstic.
Ah, sí.
Doncs era just aquest partit del Recreativo de Huelva.
Huele fiambre o no sé què.
Doncs aquest era el tall també de veu
que Luis César de Munyets, que ha plogut ja, eh?
Sembla que fa dos dies.
Doncs ja ha passat tot a la volta
del tall d'aquell de que huele,
que deia Luis César del gimnàstic de Tarragona.
Jo ara ja sé per què hem empatat
utilitzant la primera persona en el plural
perquè dilluns passat, com que no vam fer futbolí,
no vam parlar de la Lliga Vaticana,
no vam resar, i per això hem empatat.
De rezar mucho, de rezar mucho, de rezar mucho,
de rezar mucho.
Clar, aquesta setmana reposa la Lliga Vaticana.
Ah, clar.
Lògicament.
Hi ha descans, hi ha descans.
Aquesta setmana hi ha descans, no juguen,
perquè estan en plena Setmana Santa.
No ho havia pensat jo, això és cert.
Molt de feina, i no hi ha Lliga Vaticana,
però tenim també notícia...
No arribes a tots els actes que has de participar.
No, clar, no.
La setmana passada va descansar la Lliga Espanyola
perquè hi havia selecció,
doncs ells descansen perquè tenen altres obligacions
també a complir, però tenim novetat, eh?
Hem important la idea.
La Lliga Vaticana s'està jugant també a Catalunya.
Què dius?
Ho diem així.
Què dius?
La nostra especialista en Lliga Vaticana,
en Lliga Internacional, Lliga Vaticana,
aquest apartat,
Tere Ortega,
ens ha confirmat que la setmana passada
hi va haver un partit,
crec que a Vilanova i la Geltrú,
ara potser aquí estem fallant,
però jo diré que a Vilanova i la Geltrú,
entre dues escoles...
Vies.
Religioses, no crec que una era les Jesuites
i l'altra no sé qui era,
però Lliga Vaticana a Catalunya.
Per tant, comença a fer furor
el tema Lliga Vaticana
i des de què animem?
Que home, que això vagi estenent-se
perquè seria un nou repte
estendre aquesta Lliga Vaticana
també a Catalunya, a Espanya,
que Europa sigui...
Tot ella una Lliga Vaticana
generosa i àmplia
i que hi hagi aquestes tribus de targetes
perquè podrien jugar,
i què sé,
Jesuites contra, per exemple,
l'equip de Paco Flores,
que ja saps quin seria, no?
No.
Tengo una màxima que aprendí
quan arriba la Salle,
que lo que no está en mis manos
que no me preocupe.
La Salle,
la Salle seria l'equip de Paco Flores
que l'entrenaria ella...
Lo que no está en mis manos
que no me preocupe.
Sí, sí, sí.
Veus?
Més cosetes d'ahir.
Un cop hem repassat
la primera selecció de futbol internacional.
Recordeu que en tenim una altra
encara hem de marxar cap a l'altre continent,
cap a Amèrica,
per repassar el nostre futbol mexicà.
M'he quedat impactada
amb això que se celebri també a Catalunya
la Lliga Vaticana.
Ara t'ha agradat això, eh?
Un dia hem d'anar a veure un partit,
Jolanda, t'apunta?
Sí.
Vinga, un dia anem a veure...
Jo encara tinc la samarreta
als esculapis que la guardo.
Jo l'uniforme de les monges,
però com no me'l peggi d'una orella
no sé on me'l posaré.
Un dia anirem a veure el partit.
Més temes.
Ahir estàvem pendents
i estàs amb el cap pensant
en què carai farà l'Atlètic Club de Bilbao,
que és el teu rival directe.
I pel videomarcador,
els que no escolten la ràdio,
perquè hi ha gent que està escoltant la ràdio
i llavors la Tere els va cantant.
Els hi va cantant el que passa a altres estadis.
Però si no,
estàs al videomarcador pendent
que el videomarcador faci un so així similar al
i llavors allí surti el resultat que t'interessa, no?
Doncs allí sortien els gols de l'Atlètic Club
o els gols del Racing de Santander
que se celebraven així.
Digue'ns que ha marcat el Racing.
Doncs ha marcat el Racing.
3 a 2.
Ara el del videomarcador computa,
ho fica
i ara sortirà pel videomarcador.
Ha guanyat el Racing 3 a 2 a l'Atlètic Club de Bilbao.
Ara un favor del Madrid,
de Balaídos,
la Mar de B també.
Ara la pilota l'està movent aquí
al Recreativo de Huelva.
I ara l'ovació de l'estradi
amb el Racing.
Que bonic.
Que bonic, eh?
Això, doncs mira,
entre gol i gol,
si en poc ets gols.
Sí, et vas animant.
No se sent una mica el bombo,
un nàstic, nàstic,
però quan entra...
Oh, aquesta ovació és bonic.
Va sent al bombo?
Que mira què li passa al bombo.
Perquè ara ja va vestit de normal,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè no té careta.
Li van trencar, no?
Si ha vist el tercer gol del Racing,
li ha caigut el pal del timón.
Pobre nàstic.
O sigui, que no li passi al nàstic.
Ens té totalment, vaja,
corpresos, eh?
Primer li trenquen la careta.
Però li van trencar.
Sí, sí.
No li va caure, com ara.
Denúncia pública total
a la mala persona
que li va trencar la careta
al pobre nàstic.
Que no se sap qui va ser.
No sap qui va ser.
Per cert,
bé, no sé, és igual.
anava a fer un comentari
d'en Nàstic,
és que sortia en un article
d'un diari holandès,
en Nàstic, eh?
Un article titulat Nàstic,
l'altre dia vam parlar
i sortia en Nàstic allà titulat
The Guy Fat,
l'home gordo,
el titulaven allà.
Però amb el tema
que també hi explicaven
el trencament de la careta.
També, una mica,
explicava una mica.
I ahir li va caure
a la maqueta del bombo.
Sí, és que pobre,
ja...
Clar, el tenim una mica compungit.
Més temes d'ahir.
Hi va haver un canvi errat.
Això crec que
ho hem vist molts pocs cops.
S'ensenya el cartellet
aquell dels canvis,
el número, el dorsal,
i què passa
quan no s'encerta?
O sigui, allò no és com...
Que vas provant
com a la bona loto.
Clar, és que anava a dir,
allò no és com la loteria
que vols anar ficant números
i a veure qui surt.
No, en teoria
hem de ficar el bo
perquè surti el jugador de 4.
Però ahir vam veure
una imatge
que jo no havia vist,
crec que mai,
en un camp de futbol,
que és cagar el número directament.
I així vam viure.
I que ara rebrà l'ovació...
I mira la bronca
de Paco Flores
el canvi a Espinilla,
clar, clar.
És que és Rubén Castro.
És Rubén Castro.
És que ens sorprenia...
La bronca de Flores,
el delegat del Nasti
que ha sigut
de les que marquen època.
Sí, sí,
perquè és que s'ha equivocat.
S'ha equivocat a l'orçal.
Ja s'havia tret el braçalet,
fins i tot.
Sí, sí, s'havia...
s'havia tret el braçalet,
no ho entenia
perquè era l'encarregat
d'anar a llançar el corne
i ha hagut d'anar a Portillo cap allà.
I ara se'n va Rubén Castro.
Vam fallar fins a tot un canvi.
Doncs, escolta,
una bronca de Paco Flores
deu deixar secueles, eh?
Uf, pobra Josep Maria Grau.
Ell reia, però...
Sí, no, no,
però impressiona, impressiona.
Sí, sí,
vam veure regalmentant pipat.
Ràpidament, eh?
Resum d'aquests ràpids
en 32 segons.
Com van veure els protagonistes
del partit ahir?
Expulsión de Campano
creo que totalmente injusta.
Pues es una expulsión
clarísima, vamos.
Pero para nada roja.
Al Soleno puede decir
lo que quiera, ¿no?
Yo creo que
la interpretación de la habitación
de Roja, pero para nada, ¿no?
Yo creo que así ni lo toco
y, bueno,
son interpretaciones
que ahora quería seguir
nada más, ¿no?
Bastante dudosa, ¿no?
Es muy fácil
pitarnos a nosotros,
parece ser que es muy fácil
expulsarnos a los jugadores.
No sé,
jo ara brumejava
amb el Flores
i li deia que el diumenge que ve
surti directament amb 10 ya.
No,
no pueden subir satisfets.
Pero se nos ha escapado
también una oportunidad
fantástica
para haber recordado
distancia
con los que nos preceden.
Eso no es un tigre,
Lluís,
eso es un lloy.
Es un lloy.
Es un lloy,
no es un tigre,
et posis com et posis,
no es el mateix.
El món feliç
és molt variat
i té molta personalitat,
no hi ha manera, ¿eh?
Fins i tot els gats
són com més igual.
Anem a parlar
de futbol internacional,
mareixem cap a Mèxic,
on el nostre equip
no acaba de funcionar,
jo t'ho dic ara,
li van caure tres
davant d'Albera Cruz.
Però escolta,
l'emperador ocupa
les primeres planes.
A què se n'anàvem?
No seria el tema important.
Sembla un clic de fa mòbil
amb aquest pentinat,
ja t'ho dic ara també.
L'important no seria
si el tigre es guanya o no guanya,
el més important
és que
hi ha revista oficial nova
del tigre
que es diu...
Com dices,
Seguridad y Elegancia.
No, però tu,
aviam,
tu ets un equip
que et diu el tigre.
Com, carai,
li poses la revista?
En una...
Vinga,
sigues original.
Tigres,
leones,
todos son los campeones,
no?
Si tu ets un aficionat
del tigre,
com li posi clar a la revista.
Jo soy tigre
i s'ha acabat.
La revista es diu així ràpid
i vaja,
que no s'hi han matat massa,
això sí,
la portada
ens ha omplert
de joia
i de satisfacció.
Fotografia immensa
de Julio César Cáceres
amb els dos dispols aixecats,
perquè té els dos,
braces creuats,
amb un rellotge enorme.
Amb un rellotge immens
que va amb la samarreta...
Això m'he dit que ho he entès.
Com pots anar?
Amb la samarreta de l'equip i rellotge.
Sí, no queda bé.
Juga amb rellotge, a més.
Però no està jugant,
està posant.
Sí, clar,
però amb la samarreta...
Samarreta de l'equip i rellotge
amb els dos dispols aixecats,
amb un somriure d'aquests
en rollo profident,
una mica...
Dice el nuestro,
el nou emperador de nuestro club,
Elegancia y Seguridad.
Elegancia y Seguridad,
Julio César Cáceres,
el nou emperador de nuestro club,
eh?
Com triunfa, eh?
Te la posaràs a la carpeta...
Home, això va a la carpeta
aquesta d'adolescent que dèiem.
I tant, home,
la carpeta aquesta que tenim forrada...
Home, nosaltres ens forrem
les carpetes
on ens fiquem les agendes...
I aeròfics.
Les tenim totes forrades
amb aeròfics
i fotos de futbolistes
i de models.
Així aneu.
I de cotxes, també, saps?
Podem fer un petit abans
d'aquest vespre?
Home, sí,
programa especial aquest vespre,
la tertúlia habitual
avui amb tècnics,
tertúlia luxe, eh?
Josep Maria Noguets,
Romà Conillera
i Jordi Filgueira avui
a la tertúlia del
Sempranàstic.
No us ho perdeu
avui del Sempranàstic
parlem del món
perquè tenim un convidat
molt especial...
que no direm.
Que no direm.
Molt especial.
Teníem moltes ganes
de parlar amb ell,
moltíssimes per desvetllar,
molts dubtes
i esperem...
I estarà aquí?
Estarà aquí,
en principi estarà aquí.
Els estudis?
Els estudis.
Molt bé.
I, vaja,
que serà un programa
jo crec que realment
interessant el d'avui al vespre
a partir de les 8,
de 8 a les 10,
perdó, avui,
avui dues hores
de Sempranàstic
per analitzar
aquesta última hora
del gimnàstia de Tarragona i Holanda.
No ens ho perdrem
a partir de les 8 del vespre
a la sintonia
de la ràdio de la ciutat.
Gràcies, Quim.
Que guapeta està a Càceres.
És que cada cop que el miro
el veig més guapet, eh?
Depèn dels gustos.
La setmana que ve
m'has de portar marisc, no?
De Galícia.
Hòstia, sí.
Vinga, vinga.
Ja en parlarem.
Però dilluns és festa.
Bé, dimarts, vinga.
Ja en parlarem.
Dimarts, dimarts ja en parlarem.
Vinga.
Gràcies, Quim, fins després.
I gràcies a tots vostès
per triar-nos avui un cop més
per compartir amb nosaltres
aquestes 6 hores i mitja
de ràdio en directe.
Tornem demà
a les 7 en punt del matí
fins a les hores
que acabin de passar
un bon dilluns.
Adéu-siau.
Bé, dimarts, vinga.
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no valley low enough
Aïnt no river wide enough
Keepin' me from gettin' to you
Baby, don't y'all know that there
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no valley low enough
Aïnt no river wide enough
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no path
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no mountain high enough
In the sky no rise
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no path
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no đâu low enough
Aïnt no mountain high enough
Aïnt no mountain high enough