.
Tarragona Esportiva.
Hola, què tal? Bona tarda.
Benvinguts a una nova edició de Tarragona Esportiva.
Aquest diumenge no hi ha jornada de futbol,
però nosaltres aprofitarem aquest descans a la Lliga
per recordar que avui, tot just fa un any,
de l'ascens del Nàstica Primera Divisió.
Va ser a Chapin, a Xerés i a Tarragona Ràdio
vam dedicar hores i hores a seguir la històrica jornada.
Aquell dissabte, 3 de juny,
començàvem molt aviat a escalfar motors.
Sempre n'estic, camí de primera.
Hola, molt bon dia a tothom i benvinguts a aquesta programació especial de Tarragona Ràdio.
Sempre nàstic, camí de primera.
Un temps especial que sintonitza amb aquest compte enrere
que ja ha començat i que pot situar l'equip en gran en la primera divisió d'honor.
Compte enrere per l'encontre que es disputarà aquesta tarda a Xerés, a Chapin.
Pot ser el moment i prèviament des d'aquí, des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
fem un seguiment al llarg de tot el matí.
També ho farem al llarg de tota la tarda i al vespre.
Esperem que sigui en temps de celebració.
A través de diferents connexions amb l'exterior a la ciutat de Tarragona,
amb diferents converses amb persones que tenen a veure directament
amb tot aquest esdeveniment.
I, naturalment, on està la notícia?
A la pròpia ciutat gaditana de Xerés,
on s'ha desplaçat un important equip de Tarragona Ràdio.
Estan instal·lats en aquest moment a l'hotel Guadalete
i fins allà ens desplacem ja de bon començament
i saludem a un dels companys que està desplaçat a l'hotel Guadalete de Xerés.
Ricard Lóz, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Bé, vau arribar ahir i sembla que d'entrada esteu molt ben instal·lats, no?
Doncs estem molt ben instal·lats a l'hotel Guadalete,
és un hotel de la ciutat de Xerés,
però amb un ambient, podríem dir, idíl·lic.
Darrere meu, un jardí amb palmeres, una piscina,
encara sense utilitzar aquesta hora del matí.
Els jugadors del Nàstic, que, per cert,
acaben d'esmorzar en una sala just al costat de la nostra situació,
just també al costat d'aquesta piscina amb jardí.
I, en fi, tot això en l'inici d'un matí que es preveu amb molta calor,
un inici de ple, una jornada de ple estiu.
S'esperen avui temperatures molt altes en aquesta ciutat Andalusa
i vam arribar a màximes de 33-34 graus.
Avui es repetirà la situació.
Ara, a aquesta hora del matí, tenim ja més de 20 graus de temperatura
aquí a la ciutat de Xerés.
I ja per tancar aquesta primera connexió, Ricard,
nosaltres ara parlarem amb alguns dels aficionats,
que a hores d'ara encara es desplacen en autocar.
Heu tingut ocasió també de parlar,
de xerrar una estona amb aficionats de Tarragonins
que s'han desplaçat.
Tenim entès que són més de 600.
Seran uns 500 aficionats,
aproximadament els que venen aquest dissabte a Xerés.
Ens consta que hi ha un autocar en marxa
que sortia ahir a dos quarts de nou del vespre
de la plaça Imperial Tarracó,
l'autocar organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic.
I també ens consta que a aquesta hora del matí
han de sortir dos vols xarters,
un de l'aeroport de Reus
i un altre des de l'aeroport del Prata a Barcelona.
Els dos avions xarters viatgen cap a Xerés
i, per tant, s'espera que arribin directament
a la ciutat gaditana d'aquí una hora i mitja aproximadament.
Seran aficionats que seguiran a l'equip.
Mentrestant, se't sembla, Iolanda,
sí que podem parlar un moment amb el delegat de l'equip,
Josep Maria Grau.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Ho dic perquè ell, ara mateix, a aquesta hora del matí,
que els jugadors s'acaben de sortir d'esmorzar,
ens podrà explicar una mica el planning,
el que faran els jugadors del Nàstic
en aquestes hores prèvies a l'inici del partit.
Josep Maria, què faran ara?
Bé, ara han acabat d'esmorzar.
Cap allà a les 11 tenen previst una xerrada amb el míster,
on explicarà el tema tàctic
i farà una sessió de vídeo.
i després cap allà a les dues farem el dinar tots junts.
Farem una mica de siesta
i cap a les 5 menors quart, la 5,
tornarem, o sigui, anirem cap al canvi.
Josep Maria Grau, acaba de passar bé
i tranquil també aquestes hores prèvies al partit.
Sí, aquestes faran una mica llargues,
però vaja, que tot sigui per una bona fita.
Gràcies, Josep Maria.
A vosaltres.
Aquí seguim en directe.
Sempre n'estic, camí de primera programació especial
de la ràdio de la ciutat a punt
i en aquest compte enrere del que tots esperem
que sigui ja l'ascença en definitiu dels granes
aquesta tarda a Xerés.
Passen ara 3 minuts d'un quart d'onze del matí.
Abans han de fer una altra sortida a l'exterior
i anar, doncs, cursant l'ambient.
I diferents aspectes, no només esportius,
que es relacionen amb aquest esdeveniment.
Repassem la premsa als diaris.
Joan Andreu Pérez, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Avui tots els diaris esportius i no esportius
fan referència a aquest fet destacable.
Si et sembla, comencem pels diaris locals.
El Punt, en principi, dedica bona part de la seva atenció
en relació amb aquest esdeveniment a la part més social,
podríem dir, no?,
la previsió de com es prepara la tarda i el vespre a Tarragona.
En la portada veiem un titular avui tota plena.
La foto sota d'aquest titular
hi ha una imatge de la plaça La Font
amb els preparatius ahir de tot allò que apareixerà
en aquest espai de la ciutat amb la pantalla gegant
i, evidentment, tot allò que comportarà la festa del Nàstic
amb els aficionats que aniran a veure a través de la petita pantalla.
Més ben dit, petita pantalla no,
perquè és prou gran la pantalla, és pantalla gegant al partit,
que a partir dels quals i set de la tarda
jugaran el conjunt del Nàstic al camp de Chapin, al camp de Jerez.
A la petita pantalla els que es quedin a casa.
Exacte.
Aquells que no hi capiguen, recordem que a la plaça de La Font
es calcula que té una capacitat per a 12.000 persones.
En pàgines interiors, dona tota mena de detalls sobre el tema.
Pàgina 3, per tant, informació d'inici d'aquest diari.
Tot a punt per l'ascens, Tarragona Última preparatius pel Jerez Nàstic
que es podrà veure avui a la plaça de La Font per la Rua de Celebració.
També hi ha diferents informacions,
entre aquestes algunes que ja avançaven fa uns minuts,
només cervesa i refrescos a les barres,
una pantalla gegant i després la Rua,
que ens recorda que aniran des de la plaça de La Font i Tarraco
fins a l'Ajuntament en la jornada de mà
en cas que avui pugi el Nàstic de Tarragona.
Aquest és el que ens reflexa en diari El Punt,
en la seva vessant social, en la seva vessant esportiva.
Hi ha altres informacions.
Evidentment, també en el nou, que és l'esportiu de El Punt,
apareixen diferents pàgines.
Entre aquestes, la primera, un punt de serietat,
relacionat amb el titular,
amb què només amb un empat el Nàstic de Tarragona
ja pujaria de categoria.
Una altra pàgina, la segona,
amb diferents declaracions.
Entre aquestes, les de Lluís César, l'entrenador,
Josep Maria Andreu, el president,
i Diego Torres, recordant el jugador del Nàstic de Tarragona,
al davantè, que la setmana passada ens va marcar el gol,
pràcticament, que molts diuen que pot ser el de la Senys.
I després, la informació, que diu,
la plaça de La Font serà el centre neuràlgic de la festa.
L'última celebració gairebé fa dos anys,
va ser quan el Nàstic va pujar de la segona divisió B a la segona divisió A.
Pujar a Chapin és un altre titular de la tercera pàgina
que ens dedica al rotatiu el nou.
Ens recorda que en aquest camp, el de Chapin,
al camp del Jerez, han pujat diferents equips
els últims anys, entre aquests, el Celta i el Cádiz,
l'any passat.
Recordin, a nivell administratiu,
el Celta posteriorment va haver de tornar a pujar una altra vegada,
però, en tot cas, va pujar al camp del conjunt del Jerez
i després també ho va aconseguir anys enrere el conjunt del Levante.
El Jerez ha passat de tenir 15 punts més
que el Nàstic a tenir-ne casos o menys en la volta després.
És una altra de les informacions que ens indica el rotatiu el nou.
També altres petits detalls que ens decoren
aquesta pàgina 3, com dèiem, del diari el nou.
TV3 cobrirà la Rua de l'Ascens, la pàgina 4,
amb també diferents informacions relacionades
amb les diferents mitjans de comunicació,
amb les diferents ràdios que cobriran,
entre aquestes, Tarragona Ràdio,
que ja ens posa tot allò que farem al llarg del dia.
Aquí seguim amb tots vostès en directe
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Aquesta edició especial sempre n'estic,
camí de primera, tornem a Xerès,
però no a l'hotel Guadalete,
on fèiem la darrera connexió,
sinó que ens posem en contacte a través del telèfon
amb Àlex Ugalde, és un dels aficionats
que fa escassament mitja hora
han arribat a la capital en Gaditana
després de moltes hores d'autocar.
Àlex, molt bon dia.
Bon dia, què tal, com esteu?
Molt bé, i vosaltres què tal esteu?
Perquè nosaltres hem dormit i hem descansat plàcidament.
Sí, però molt bé, molt bé.
Com ha anat aquest viatge?
Bé, doncs, mira, si a ti l'habitat s'ha fet bastant cur, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Què vau sortir, cap a les vuit, quarts de nou,
o com va anar la cosa?
Vuit i mitja, i heu arribat fa mitjoreta.
Sí, fa mitjoreta.
Escolta, més de dos hores, eh?
I a més que hem fet un munt de parades,
o sigui que molt bé, molt bé.
Fantàstic, i com heu passat la nit?
Heu dormit una mica o res?
Jo he dormit unes tres hores, més o menys,
però també hi ha gent que no ha dormit i gent que ha dormit molt.
Quanta gent, més o menys, anàveu a anar a l'autocar?
55.
I l'ambient, què tal?
Bé, molt bé, molt bé.
A més que anem bastant gent jove,
que es nota que no tenim molts calés i anem en bus.
I llavors, clar, no, es nota més l'ambient així que hi ha de joves,
però molt bé, molt bé, i saps que molt bé.
Sempre n'estic.
Camí de primera.
És un quart de dotze del migdia i dos minuts.
En uns moments anirem fins a Xapín,
contactarem amb en Jordi Blanca,
però primer volem saludar un seguidor,
un soci veterà del Nàstic,
des dels 14 anys, soci del Club Grana.
No s'ha perdut cap esdeveniment que ha tingut a veure
amb els encens, amb l'ascença de l'equip.
I en aquesta ocasió no ha pogut desplaçar-se a Xerès
per un tema familiar.
És el Jaume Ferrer.
Jaume, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aviam, si hi ha alguna cosa que està per sobre dels colors
són els fills, no?
Home, des de l'UEVO.
I justament aquesta circumstància,
el fet que la teva filla faci la comunió,
ha fet impossible que et desplaçessis a Xerès
i serà el primer esdeveniment important de l'equip
que et perdràs, no?
Efectivament, perquè hi ha de tots els ascensos,
des de Zàfara, inclòs,
i altres esdeveniments,
com també van ser els dos ascensos a casa
i les permanències amb el Cassetes,
aquell partit de l'Hospitalet,
però sí, tots els esdeveniments hi ha estat en directe.
A més, també has estat...
Tu vas ser un dels tres cofundadors
de la penya Nàstic Joventut.
Efectivament, efectivament.
L'altre dia, buscant papers per casa,
encara va sortir un retall del diari.
L'any 77, sí, ja queda molt lluny.
Clar, això de les comunions, la data es posa en molt de temps d'antelació
i això del futbol mai se sap com ha d'anar, no?
Mai se sap, mai se sap.
Per tant, no es pot fer una previsió.
Jo vaig procurar que fos un dissabte un partit que juguessin fora,
per no coincidir, però bueno,
a donar la coincidència que tot just és el que pot ser el dia de l'ascens.
Ara, em penso, Jordi, si m'esperes, no re,
en mig minutet, deixa'm saludar la Lídia Plana.
Lídia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, si el Jaume, la seva filla, fa la comunió demà,
la Lídia avui es casa.
Escolta, Lídia, et cases aquesta tarda, a l'hora del partit?
Sí, a les 7.
I t'havies de casar a l'Ajuntament?
Sí.
I ara ja no et pots casar a l'Ajuntament?
No, em van trucar el dilluns dient que ho canviàvem el pretori
perquè feien una pantalla gegant allà a la plaça de la font i bueno.
Home, no sé, jo, l'edifici de la corporació és molt bonic,
però casar-se al pretori, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, em penso que s'ho estic guanyant.
No està gens malament.
Tu ets nastiquera, Lídia?
Sí.
És a dir, que t'ha coincidit també a tu, eh?
Sí, vull dir que si no estaria a la plaça de la font,
jo també mirava el partit, o sigui que no...
I el teu futur marit també ho és?
Sí, bé, ell és el marit, però bé, eh?
I escolta, Lídia, amb vestida de núvia,
tota la pesca, t'hi acostaràs a la plaça de la font
després del casament o teniu altra feina?
Home, no sé.
Si queda temps, potser sí.
Ja ho veurem.
Molt bé, clar, és com dèiem ara amb el Jaume,
una comunió, un casament, aquest tipus de celebracions,
s'han de preparar molt de temps
i no es pot preveure que hi hagués aquesta coincidència.
Doncs escolta, d'aquí uns anys, recordar,
jo em vaig casar el dia que el Nàstic va fer l'ascensa primera, no?
Sí, sí, mira, serà una data per recordar sempre.
Molt bé, Lídia, t'agraï molt que hagis atès la nostra trucada.
Et deixem, perquè sabem que tens hora a la perruqueria
i això en el cas d'una núvia és sagrat.
Estava sortint, estava sortint de casa, ara.
Doncs no t'entretenim més i t'agraïm moltíssim
que hagis atès la trucada de Tarragona Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies.
I escolta, enhorabona i que sigueu molt feliços, eh?
Gràcies, gràcies.
Adéu-siau, Lídia, una abraçada.
Adéu-siau, i ara sí, Jordi Blanc ja ens perdonarà
que hem retardat un pelet aquesta connexió amb l'estadi de Chapin.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Et fas el càrrec, no?
Teníem una núvia i un pare d'una nena que fa la comunió.
I tant, i tant.
Déu-n'hi-do, eh?
Les coincidències de dates.
No sé si és sort o mala sort el fet que coincideixin aquestes dates
amb el fet que el Nàstic 59 anys després
pugui tornar a primera divisió.
La mateixa mala sort que té també Lluís César,
que avui no podrà seure a la banqueta.
I és casualitat que una vegada que un pot pujar
un equip a primera divisió, que això no passa cada dia,
ni moltes vegades al llarg de la carrera,
doncs no es pugui seure a la banqueta.
Estem aquí a l'estadi de Chapin.
Llueix el sol, fa molta calor.
Ja us ho han explicat els companys
que estan a l'hotel de concentració del gimnàstia de Tarragona.
Aquí no tenim piscina i, per tant, estem passant una mica més de calor.
L'estadi de Chapin ara mateix està 8.
És un estadi que aquesta tarda s'espera
que com a molt hi hagi entre 3 o 4.000 persones,
per allò que el Xerez ja fa alguna jornada que ha llançat la tovallola,
un Xerez que aquesta segona volta ha fet una segona volta realment horrible.
L'equip de Lucas Alcaraz s'ha ensorrat totalment.
Va acabar la primera volta com a líder en punts de diferència.
Fins i tot el Nàstic, el primer cap de setmana del mes de gener,
quan va venir a Tarragona, ens va guanyar, ens va passar per sobre,
ens va treure, aleshores, amb els 3 punts que va sumar a Tarragona, 15 punts.
I ara mateix el Nàstic n'hi treu 14.
Per tant, vol dir que amb 20 partits el Nàstic li ha tret amb aquest equip 29 punts,
que aleshores pràcticament al mes de desembre, mes de gener,
celebraven ja l'ascens a primera divisió
i que una vegada més Chapin es quedarà sense veure el seu equip a primera divisió.
I això sí, tornarà a veure, esperem, a partir de 2.45 de la tarda,
com un altre equip torna a pujar a la màxima categoria del futbol estatal.
Abans Llevant, abans Celta, abans Càdix han passat per aquí
i han celebrat els seus ascensos.
Esperem que avui, aquesta tarda, ho faci el gimnàstic de Tarragona.
Un nàstic que té tot ja preparat per aquest ascens,
perquè nosaltres hem vingut aquí a Xerez
amb els encarregats de material del club,
també amb els fisioterapeutes,
per preparar tot el vestidor del gimnàstic de Tarragona,
que en principi té l'apariència normal de qualsevol altre partit.
Del nostre costat, el jefe de tot, el cap de tot, l'Albert Cabastany.
Albert, bon dia.
Bon dia.
L'Albert Cabastany ja ens va acompanyar al Ferrol,
vostès se'n recorden allà,
vam fer una passada pel vestidor del gimnàstic de Tarragona,
ens va explicar amb tots els detalls com estava tot muntat.
Avui també hem pogut veure una mica quin és aquest muntatge
i en principi, Albert, hem de dir que el muntatge és normal,
com si el nàstic avui jugués un partit normal de Lliga,
sense pensar que quan xiuli al final del partit Arcas Piqueras
l'equip pugui estar a primera divisió.
Sí, és un deixo igual normal que un any de domenatge,
una mica més d'alegria i esperant que comenci el partit
i pugem a primera divisió.
Totes formes, avui fora de lo normal, exacte.
Ell ara m'apuntava una mica a xampany, fora de lo normal.
Jo he vist unes neveres plenes de cava,
que això suposo que la resta de partits de l'any no hi està preparat, no?
Això no hi és cap dia de l'any, cap diumenge.
Avui és un dia especial.
Si pugem, doncs millor celebrarem xampany, samarretes i bufandes.
ho tenim allà preparat, posarem una mica de cubito,
que es refresqui, que fa molta calor
i esperem que a les 9 puguem celebrar tots.
T'has mirat ja les dutxes com són,
per allò que suposo que també hi hauràs de passar?
Ui, ui, ui.
A les dutxes i em sembla que...
M'està fent el signe que es tallaran el cabell,
que es reparan, per tant, doncs avui hi ha una tallada...
A tu, a tu!
Ui, Déu-n'hi-do, eh?
Ui, ui, malament, eh?
Doncs a l'Albert Cabastany,
que sembla que li tallaran el cabell al zero,
que ho celebraran amb aquest cava,
Escolta, tu que has estat en tots els partits
i que estàs dia a dia amb els jugadors,
com els has vist aquest matí,
quan a les 9 del matí heu baixat a esmorzar?
Com estava l'ambient general?
L'ambient està bé, tranquils, tranquil·litat,
més bé que uns altres dies.
En un punt ho tenim tot soventat.
Tu creus que els jugadors hi estan pensant molt?
S'han canviat molt en aquest partit o no?
No, jo no ho crec, estan bé.
Estan bé, animats, un partit normal i corrent,
però guanyar-li ja està.
Hem de dir que el Nàstic, si aconsegueix un punt,
avui aconseguirà l'ascens ja en matemàtic,
però la victòria del passat cap de setmana al nou estadi,
podríem dir que allò era l'ascens virtual,
perquè quan es va acabar aquell partit tothom sabia que el Nàstic,
home, hi hauria d'haver un daltavall important
perquè no estigués a primera divisió.
Què és el que es va viure al vestidor quan s'ha d'acabar el darrer partit?
Molta alegria, molta gent a la dut,
jo em vaig poder escapar i esperar en el pròxim partit.
Estava bé.
Diem que l'Albert Cabastany,
des que està encarregat de material del Gionestia de Tarragona,
ha aconseguit ja, amb aquest serà el seu segon ascens,
per tant és un home ascens,
perquè abans havia estat al Raus Deportiu,
també havia aconseguit ascensos.
És sinònim, l'Albert Cabastany, d'ascensos.
Jo vaig vindre aquí amb el Nàstic,
que segona B, els últims 15 dies,
vam pujar a segona A,
i ara espero fer-ho a primera, avui.
Escolta, ja per anar acabant,
alguna cosa en especial s'ha fet avui al vestidor,
tot normalitat,
els jugadors t'han demanat alguna cosa fora de lo normal,
o tothom avui té la rutina habitual
per allò que no es trenqui,
per les supersticions que sempre envolten el món del futbol?
No, avui he posat tot igual que els altres partits,
esperant que comenci el partit,
ja està una mica més d'alegri, però...
A partir de dos quarts de nou del vespre,
un quart i mig, dos quarts,
quan Arques Piqueras xuli al final del partit,
què és el que se't passarà pel cap?
A mi?
Ui, una bona alegria.
No ho sé, perquè això és difícil d'explicar,
això no ho pots explicar.
Això s'ha de viure.
Després t'ho preguntem, eh, quan acabi el partit.
Molt bé, gràcies.
Gràcies, Albert.
Vinga.
L'Albert Cabastany,
l'encarregat de material del Gnastí de Tarragona,
quan li he fet aquesta darrera pregunta,
em quedo amb la seva expressió a la cara.
Jo crec que ja s'ha començat a emocionar una mica,
i és que aquesta tarda,
a partir de dos quarts de set de la tarda,
aquí a Xerez, aquí a Chapin,
el que viurem serà un partit d'emocions,
perquè el Nàstic,
56 anys després,
pot tornar a pessigar la primera divisió,
o el que és el mateix.
59 anys després,
Tarragona, el Nàstic, la ciutat,
pot tornar a viure un ascens
a la màxima categoria del futbol estatal.
Bé, pensar en aquest,
acaba per celebrar-ho,
però prèviament potser calia pensar
en uns quants termos de tila,
perquè els nervis ja els comencem a notar,
sobretot amb vosaltres,
que la cosa de dir...
Ai, ai, ai, ai.
Tornem un moment a l'hotel Guadalhete,
que allà està Ricard Roz,
que ens volia fer algun comentari, no, Ricard?
Parlant, Iolanda, de nervis i d'emocions,
ara també se'ns ha apropat
un altre grupet d'aficionats
que han vingut fins a Gerès,
han vingut fins a l'hotel de concentració del Nàstic,
i volíem fer esment,
especialment,
d'un d'aquests aficionats,
que, per cert,
no ha volgut posar-se davant del micròfon,
perquè és un dia, com dèiem,
d'emocions, de nervis,
en fi,
fins i tot això.
Ha dit, no, no,
ara no vull parlar,
però sí que valia la pena destacar
i volia, Iolanda,
que com a mínim quedés constància
de la salutació del Rafael Casellas,
un dels aficionats
que està ara mateix aquí
a l'hotel Guadalhete de Gerès,
perquè, a més a més,
la seva filla,
l'Elisenda Casellas,
ens consta
que ens està escoltant
a través d'internet
des de Londres
a través de la web
de tarragonaradio.com.
És a dir,
la salutació del pare
del Rafael Casellas
a la filla,
l'Elisenda Casellas,
des de Londres,
una altra bona aficionada
al Nasti,
que avui en segueix
a través d'internet,
a través de tarragonaradio.com.
I ara saludem
a l'enviat especial
el periodista
company de TV3,
el Jordi Sunyer.
Jordi, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Com anem?
Com està l'ambient previ?
Bé, bé, bé, perfectament.
Ja som a Gerès
des d'ahir al migdia,
ja, vaja,
agafant una mica l'ambient,
vam anesperar
els jugadors a l'aeroport.
Bé, molt bé.
Quina sensació
t'ha deixat, doncs,
aquestes primeres hores a Gerès.
Sembla que la ciutat
viu pendent d'altres qüestions
i no gaire del partit, no?
Sí, és normal, de fet,
i fins i tot
en l'aspecte tècnic igual,
perquè nosaltres
ahir vam tenir problemes
per enviar el senyal
des d'aquí fins a Barcelona
per aquests fets que comentaves
i que jo crec
que són coneguts de tothom, no?
Però vaja,
esportivament també
la situació de l'equip
i influeix.
Ahir vam parlar
amb l'Àlex Fernández,
el jugador gironic Estaljeret,
i vaja,
som molt conscients
dels jugadors
que no juguen res
en aquest partit,
que ja han dit
l'última paraula,
fins i tot llegia
a la premsa d'aquí
que avui es prepara
com una protesta
de l'afició
cap a l'entrenador.
Vaja,
jo soc molt optimista
respecte al fet
que el Nàstic
pugui pujar avui
i que ho podem cantar
entre tots.
Sempre Nàstic,
camí de primera.
I aquí seguim
amb tots vostès
en directe
des de Tarragona Ràdio,
des de la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
amb aquesta programació
especial
que ja ens atàvem
a les 10 del matí.
Sempre Nàstic,
camí de primera.
Recapitulant,
fem memòria
de la més immediata
entre les 10
i les 12 del matí.
Hem connectat
repetides vegades
amb l'equip
de Tarragona Ràdio Ampli,
equip desplaçat
a Xerès.
Hem contactat
amb aficionats,
hem contactat
amb persones
que estan directament
implicades al club.
des d'aquí,
des de la ciutat de Tarragona.
També hem viscut
diferents ambients
de la ciutat.
Hem pogut parlar
amb persones
que treballen avui
i que no podran
estar atents al partit,
aficionats,
que avui es casen,
que fan comunió.
En fi,
hem intentat
acostar-los
a aquestes hores prèvies
des de Xerès
i des de Tarragona
que es viu
en aquest encontre
que pot materialitzar
l'essence del Nàstic
a primera divisió
aquesta tarda
a partir de dos quarts de set
a l'estadi de Chapin
a Xerès de la Frontera.
Encara tenim
pràcticament
55 minuts
pel davant
que sabrem aprofitar.
Anirem fins a la plaça
de la Font.
És l'escenari
on avui
hi poden cabre
fins a 12.000 persones
per contemplar
aquesta pantalla
gegant
que emetrà
el partit
en directe.
Una pantalla
que està instal·lat,
estan instal·lant dues empreses
Sengar Comunicació Audiovisual
i Debelumen.
D'aquí uns moments
ens posarem en contacte
amb els seus responsables
perquè ens expliquin
com anirà
tot aquest muntatge
i les característiques
d'aquesta macropantalla.
Recordem que fa
35 metres quadrats
ve de Portugal
i a partir de les 3 de la tarda
és previst
que es comenci la instal·lació.
També continuarem parlant
amb diferents persones
que d'una manera
o una altra
se senten implicades
en el desaveniment esportiu
i també social
el per què no dir-ho
d'aquesta tarda.
Amb la unitat mòbil
anirem fins a la plaça
de la Font.
Recordem
que els bars
i restaurants
d'aquesta plaça
no podran instal·lar
taules
i cadires.
Han de deixar
la plaça neta
com a molt
podran instal·lar
barres
per servir begudes
que no poden ser
alcohòliques
a tret de la cervesa.
Cerveses i refrescos
serà l'únic
que es permetrà
que es pugui servir
en aquesta plaça
en el decurs del partit
i la posterior celebració
en el cas
que el nàstic materialitzi
l'assens
i ha preparat
tot un dispositiu
de seguretat
també
per la posterior celebració
que de ben segur
es farà
a la ciutat
de Tarragona.
I a més a més
abans d'acabar el programa
no ho deixarem
tot els jugadors
no?
deixarem alguna cosa
una miqueta
a l'àmbit més esotèric
tancarem el programa
amb una tirada
de cartes
que ens farà
la tarotista
Ixà
a veure
és la mirada
que es pot fer
des de les cartes
del tarot
o la mirada
que es pot fer
des de l'astrologia
de Bari Ixà
ens acompanyen
uns minuts
en aquesta programació
especial
de Bari Ixà
molt bon dia
hola bon dia
bon dia
gràcies
per venir
per prestar-nos
uns minuts
jo ja sé que a Boira
i a la nit
ja vau dir
tot el que s'havia de dir
tot el que vam poder dir
efectivament
però els ullents de la nit
els noctàmbuls
no són els mateixos
que al matí
per tant
us hem demanat
i vosaltres
molt amablement
heu acceptat
venir avui al programa
per fer-nos una miqueta
de resum
de tot allò
que heu treballat
a nivell més esotèric
pel que fa al nàstic
si us sembla
el més immediat
és el partit
d'aquesta tarda
aquest seguiment
Ixà
l'has estat fent
amb les cartes
al llarg de totes
les jornades
del nàstic
jo no sé com ha anat
la cosa
més o menys
ens hem acostat bastant
no?
sí
aquests últims partits
vam dir
l'1 a 0
de la setmana passada
vaig dir
el 0 a 2
o sigui
l'1 a 0
el vam dir
tots dos en conjunt
el 0 a 2
de Castellón
també el vaig dir
en fi
o sigui
si hi ha hagut
i el d'avui
doncs a veure si
ho encertem
nosaltres
sobretot també som
n'estiqueros 100%
o sigui
dels d'anari
a Jaret era una mica lluny
i teníem
coses a fer
aquest cap de setmana
però si no
també haguessin
pogut
ser anari i tot
pertanyar amb allò
que tenen les cartes
ja de per ser
el fet d'aquesta afició vostra
potser els hi dona força
no?
també
s'ha de dir que és molt difícil
a través de les cartes
perquè doncs
són molta gent
a les que intervé
i sempre hi ha coses
d'última hora
coses que passen
però fins ara
per aquesta sort
que també
està que acompanya tothom
i que acompanya el Nàstic
això és una veritat
doncs
fins ara
els quatre partits
que han passat
des de la primera
consulta que vam fer
a Més Televisió
doncs
fins ara
ho hem acertat
esperem
doncs
que aquesta
que ara dirà
la Ixà
doncs
també la acertem
ho volem pel Nàstic
més que per nosaltres
a veure
ahir a la nit
vas fer la tirada
i per tant
ja està feta
i el resultat
de la tirada
el podem recordar
sí
doncs mira
el que es veia
per les cartes
el que diuen les cartes
no vol dir
que ha passat
m'agradaria que fos
però jo en aquells moments
procuro estar almenys
receptiva
i res més
com també he dit
que els partits de casa
seran molt difícils
i els dos que han jugat
a casa
han sigut d'aquells
del cantó d'unduro
o sigui
que hauria pogut anar
cap una banda
o cap a l'altra
perquè hi ha hagut
gols anul·lats
i gols donats
que no eren
i hi ha hagut
coses molt estranyes
i pilotes
al post
etc
vull dir
que han sigut molt
molt
que es podia
de cantar
cap una banda
o cap a l'altra
i així ha estat
llavors el que vam veure
per avui
era que el partit
si es guanyava
i el mateix
vaig dir Castelló
dic aquí
i vaig
i sento
que passarà
a Múrcia
el proper
d'aquí 15 dies
llavors
el que es veia
era que es guanyava
jo vaig dir
inclús un 0-2
o amb dos gols
de diferència
el de Bar
va quedar
amb un gol
de diferència
només
però
si ho veus
dir un o dos
i que ho farem
al primer temps
ell diu
el primer temps
i això ja no ho dic
és que tinc ganes
ja de cantar
i el que vaig veure
també és que
els jugadors
és lògic
però estava allà
perquè hi havia
una carta
de loco
que sempre dona
molt de nerviosisme
molt de neguit
que els jugadors
o tot el club
hi haurà molt de neguit
molt més del que
sembla que hi hagi
una eufòria
però sembla que riem
també per l'eufòria
i pels nervis
ho hem comprovat
aquest matí
amb les diferents
connexions
amb gerès
hi ha una emoció
continguda
uns nervis continguts
realment important
tal com sortien
una sèrie de cartes
hi havia aquest neguit
per dins
però al mateix temps
hi haurien coses estranyes
també
vull dir
hi haurien també
aquestes coses
de no sé si ha sigut o no
però al final és
o sigui la sort
la tenida de cara
al Nàstic
o sigui la sort dels campiones
la té completament de cara
amb aquest partit
també
amb coses estranyes
que pugui passar
que no sabem què
però pot ser
des de penaltis
o gols anul·lats
o gols que es donin
però coses d'aquestes
n'hi hauran
en surts
sí
sí
en surts n'hi hauran
perquè hi havia el logo al mig
de la tirada
i això sempre surten
sorpreses
cap allà on sigui
però com que a més hi havia
la roda de la fortuna
i tal
les sorpreses semblava
que venien cap al Nàstic
d'una manera
sortosament
per continuar
aquesta eufòria
i poder dir
ja per fin
ja som aquí
i ja tornem
una altra vegada
a primera
i celebrar-ho
o sigui
si la sort
estava de cara
amb el Nàstic
però amb aquest cúmul
de coses
que dius
perquè va passar això
però que no serà fàcil tampoc
que crearà nervis
nervis sí
neguit sí
neguit sí
uf
que allargues
per a la tarda
jo penso que
com els tres últims
ho resoldrem
a la primera part
i després
matarem el partit
i ja està
amb tranquil·litat
i a celebrar
a celebrar
amb nervis
perquè si guanyem dur
doncs estarem amb nervis
durant tota la segona part
però bueno
Dabar tu has fet
la carta astral
de l'equip
sí
ja vaig fer
la primera
la primera pujada
segona
ho has fet
amb el Fermín Morera
al diari espanyol
allà
al diari Tarragona
això va ser
l'any 97
em sembla que va ser
i doncs ja veus dir
que el 2000 pujaria
i bueno
que després
ja haurien
havia un moment
molt bo
per Tarragona
es confirma
aquest moment
a partir de l'any 2008
potser doncs
no estrenarem el camp
l'any 2007
tal com pensem
es retrasarà
jo penso que
cap allà a finals
del 2008
però ens mantenim a primera
pel que dius
segons la carta astral
bueno
hi ha un problema
hi ha un problema
que durarà
bàsicament
quasi 11 mesos
que comença
a partir de la primavera
el 2007
problema esportiu
sí
és un problema
de
o sigui
hi ha com un retras
hi ha un retardament
hi ha
una mica
diguem
de
de
de desencís
però potser
no serà
no serà
de l'equip
penso que no serà
de l'equip
que potser podria ser
que això ja ho vaig dir
llavors
que potser
seria el xiu
espiadori seria el camp
problemes amb el camp
problemes
potser
amb el subterrament
de les
les indes d'alta tensió
alguna cosa d'aquestes
que d'alguna manera
doncs
puguem
doncs
posar cap allà
deriva
cap a aquest problema
que és un problema
de retardament
de començar
a estrenar
el nou camp
i si és així
llavors no hi haurà problema
hem de passar
des de la primavera
bàsicament
fins al començament
de la temporada
2008-2009
hem de passar
una mica
de nervis
però aguantarem
el tirón
que digui aquella
i si baixéssim
que sapiguem
que pujarem
una altra vegada
però el següent
com a aficionada
com a tantista
no, no, no
això ho diem
amb la carta estrada
hi ha un moment
el 2008
que llavors
és un moment
molt fort
és un moment
molt fort
i a més
hi ha una cosa
el gener
d'enguany
doncs ha començat
un trajecte
no des del punt
de vista
de l'astrologia
que comença
amb el Cine d'Àries
que és el començament
de tot
comença la Casa Déu
que és la Casa
de l'èxit
i vol dir això
que venen molts
d'anys
de bona estroguesa
i sobretot
diem que cap allà
entre el 2010
i el 2013
doncs és un moment
inclús
que, bueno
potser ara un somni
també
estava primera
exacte
però l'intertoto
com a mínim
o sigui
jo penso que
es consolida
el nàstic es consolida
encara que pot haver
aquest batxe
però el nàstic
es consolidarà
o es consolidarà
probablement aquest batxe
que diu
el fa més fort encara
sí
la massa social
i altres coses
hem de recolzar molt
com a cent
aprenem més
moltes vegades
dels fracassos
que no de l'èxit
i hi ha una cosa
important
i potser
això ho van dir
que
ha de ser una cosa
diferent
el nàstic
en primera divisió
ha de ser un projecte
diferent
no el projecte habitual
fins ara
que hem vist
dels equips
i tal
sinó que potser
una cosa
que té a veure
amb la jovent
i una mica
també amb les dones
es tindria
que fer
un
un
un consell d'administració
on hi hagués
més participació
femenina
i on els projectes
del nàstic
tingués molt
en tots els projectes
de la jove
és evident
que la massa social
que la massa social
del nàstic
cada cop
hi ha més dones
i més joves
però la junta d'administració
no n'hi ha
però són sectors
exacte
que haurien d'estar
representats
segurament
les dones
tenim una caracterologia
que són més emocionals
i el nàstic
és un sentiment
per tant
sembla com si no
s'acabés
de treure
potser hi ha una mica
de por
l'aspecte femení
però
és una cosa
que pensem
que això pot ampliar
moltíssim
i pot donar
perquè si tots sentim
el nàstic d'aquesta manera
els homes estan molt bé
perquè expressen coses
que no expressaven
i ploren
i diuen
i van
però hi ha d'aprofitar
una mica més
tota aquesta energia
com diu el debat
doncs caldrà
seguir
molt atentament
en aquest llarg període
de temps
de camí de futur
que tenim per damunt
també el que diuen
els astres
també els escoltarem
no faltaria més
i Xadabar
on veureu vosaltres
el partit
a casa tranquil·lament
anireu a la plaça de la Font
la segona part
perquè la primera part
tenim feina
i esperem poder
o sigui tenim un grup
i nosaltres no teníem planificat
que passés tota aquesta
ui mira de casaments
i comunions
i de tot que hi ha
aquest cap de setmana
i aleshores
fins a les set quarts de vuit
nosaltres estem ocupats
però a partir d'allí
anirem a la plaça de la Font
el tindrem gravat a casa
el veurem
a l'hora que sigui avui
i bueno
i demà
tot el que puguem
tot el que puguem
doncs escolteu
moltíssimes gràcies
per venir avui
de Barixà
col·laboradors habituals
del programa Boira
d'Àlex García
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bé que us celebreu
no només com a professionals
d'aquest món
de l'esoterisme
sinó també com a aficionats
del nàstic
sobretot com a aficionats
i aquesta tarda
ens posem el jersey vermell
encara que anem
amb el nostre grup de gent
ens posarem
del color
que és el nostre
moltíssimes gràcies
tenim algun aficionat
de Gerés
em diu la Núria
no sé exactament
qui és
podríem saber el nom
d'aquesta persona
és Miguel Zarca
exactament
Miguel molt bon dia
hola bon dia
fa estoneta eh
que heu arribat a Gerés
a primera hora del matí
potser
sí sí
ja fa rato
hem arribat a les 9
i què tal Miguel
com ha anat el viatge
home una miqueta cansat
a l'autobús
una miqueta cansat
què esteu dinant
que esteu dinant
que esteu dinant ara potser
sí no
nosaltres ja hem dinat
ja heu dinat
hem fet unes papes
i ara estem fent el cafè
i ja preparats
per anar pel camp
i que llarg que es farà
aquesta espera no
i tant que sí
i tant que sí
hem arribat massa d'hora
ui que ara ve el baixón eh
de no dormir
i tant
ara ve el baixón eh
ara ve l'hora de la migdiada
ai ai ai
sí sí
bueno però si guanyem
tot passarà
què tal
què tal ha anat el viatge
Miguel
molt pesat
el viatge una miqueta cansat
però pensàvem que era
una miqueta més llarg
vam arribar a l'hora
a les 9
ui
dos quarts de 9
9
ja hi érem aquí
i quan acabi el partit
a quina hora teniu previst
de tornar cap a Tarragona
això depèn
depèn
si puxem
se retrasarà una mica
i si hi perdem
doncs sortirem corrents
pitant cap aquí no
sí
però bé
jo crec que aquesta circumstància
no es donarà eh
no
esperem quedar un ratet aquí
per celebrar-ho
sou molta colla aquí
ara fent el cafè Miguel
aquí n'hi ha
5 o 6
eh
tan sol
però bueno
és que això és molt
és bastant gran eh
i què tal l'ambient de Gerès
ah molt bé
molt bé
la gent és molt maca
ens hem tractat molt bé
i tot bé
i el dinat bé no
les tapes
allò és típic eh
hem menjat gambes
i rinyones al Gerès
veus mira aquest matí uns companys teus
l'Àlex ens deia que estaven esmorzant
rabo de toro
rabo de toro
imagina't eh
aquí
sí sí
molta calor no Miguel
sí
sí
l'Àlex
l'Àlex
l'Àlex
l'Àlex
l'Àlex
l'Àlex
mira estic molt lluny
però el sentir aquests crits
la veritat que m'heu
m'heu fet emocionar
també m'he posat la pell de gallina
des d'aquí
aquestes hores de mes a Austràlia
deuen fer-te
difícil seguir el nàstic
no a vegades
home pues sí
la veritat és que
és que sí
bueno que n'hi ha d'haver sempre
de matinada aquí
però bueno
em faig el que puc
anem ara mateix a Costa Rica
volem saludar allà un aficionat
del nàstic
el Ferran Díaz
què tal Ferran
bon dia com estem
hola molt bon dia
com va tot
sí jo parlo
amb tots els meus companys
de la feina
ells no saben
tàcticament
de l'equip que us parlo
perquè
encara que la primera
segueix la segona
no
però jo cada dilluns
els mantenc informats
i celebro amb ells
les victòries
a Finlàndia
estan
la Paola
i la Raquel
comencem saludant
la Raquel
bon dia des de Tarragona
què tal
bon dia des de Finlàndia
després que es posi
la Paola
també parlarem
amb ella
quina hora és
ara mateix a Finlàndia
aquí són
3,4 de 3
i la temperatura
què tal
perquè dèiem que aquí
a Castelló
a l'escenari
del partit d'avui
del nàstic
s'està arribant
als 30 graus
de temperatura
com ho teniu
a Finlàndia
aquí
quan és
a 14 graus
aquí
Déu n'hi do
si també puc parlar
amb la Paola
doncs anem a saludar
amb un altre company
amb un altre seguidor
del nàstic
busquem el nostre
segon punt de connexió
que el trobem
al País de Gales
allà està
el José Manuel Pinto
què tal José Manuel
bon dia també des de Tarragona
bon dia
explica'ns on resideixes
exactament
jo estic estudiant
a
a
Wrexham
que se diu
el poble
i per un cau
més o menys
i si només
ho podem escoltar
doncs posem
Tarragona Ràdio
i ens posem aquí
amb les patatetes
una cerveseta
amb l'aperitiu
amb l'aperitiu
i a escoltar
el nàstic
o a veure-ho
quan podem
vam fer una pancarta
també
perquè no ens van portar
les bufandes
ni samarretes
ni res
vam fer una pancarta
i la vam penjar
a l'habitació
a través dels correus
també ens havíeu donat
la vostra opinió
sobre la construcció
del nou estadi
a Campclavi
m'agradaria
que el José Manuel
ens expliqués
què és això
de la Cuesta del Pulpo
la Cuesta del Pulpo
és el lloc
on faran
bueno
normalment
és anomenada així
per la gent del barri
el lloc
on faran
el nou estadi
sí, sí
i tu proposaves
un nom
per batejar
el nou nou estadi
sí, sí
Tarragona Esportiva
Camí de Primera
Camí de Primera
Camí de Primera
Camí
Camí 6
Camí de Primera
Camí de Primera
Amor
Camí de Primera
Camíde
Camí bala
Amor
am
Aproximadament al migdia arribarà la plantilla i l'expedició grana a l'hotel Fontanals d'Alp, a la Cerdanya.
És el lloc que ha escollit el cos tècnic del Nàstic per dur i a terme l'estatge de pretemporada.
Quim, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, Jordi. Jo també he de trobar el to físic, crec.
Todas las temporadas son para mejorar lo pasado, ¿no? Lo primero yo creo que es mantener esa... llegar a esos 44, 45 puntos.
Perdre el respecte i de guanyar-se el respecte, jo penso que ja s'ha acabat en aquesta categoria, ¿no?
Jo penso que qualsevol equip et fa mal i qualsevol equip, doncs, pot ser una miqueta més fluixet, ¿no?
Soy muy ambicioso, soy un conformista por naturaleza y quiero que el Nàstic sea mejor que el año pasado, ¿no?
Este año tengo 11 nuevos, ¿no? Pero es que yo el año pasado tenía 25.
Realmente tenemos ambicia el llistó muy alto.
Han fet un bon equip, hem incorporat 10 jugadors nous, 2 jugadors de categoria contrastada.
Evidentment, el nostre objectiu està clar que és la permanència, ¿no?
Però no renunciarem de cap de les maneres a intentar pujar a l'equip a primera divisió, ¿no?
Jo crec que seria el premi a la fidelitat de tota la gent del Nàstic, ¿no?
El Cava també n'hi ha, és el Cava ja fa dues o tres temporades que vam prendre un Cava.
Ho deia per celebrar els futurs èxits.
Sí, no, ja en farem més per poder celebrar si hi ha un èxit seguríssim.
Atenció a l'afronta, el Ter Ife, el gol de Michael.
Atenció a aquesta balada en defensa, la pilota de l'esporting i el gol.
El gol de l'esporting.
Cuando un equipo pierde o gana hay que analizar, siempre tratar de analizar con objetividad, ¿no?
El partido se ha puesto al revés de como queríamos.
Pienso que van dos jornadas y hemos dejado de sumarse 6 puntos, ¿no?
El trobo una mica irregular a l'elàstic.
Jo el que desitjo és que l'elàstic m'ho he dit, se situa i que no es faci patir.
Atenció a la pilota per Ismael.
Gol, gol, gol, gol.
El chute a Merino. Gol, gol, gol, gol.
Ara per Lluís Codina, per aquesta banda, endrerà fins dintre Codina.
El chute, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a la pilota passada llarga, la pilota d'Islària de Correia.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
La pilota per Irurzon, la pilota... Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Aquí no hay ningún equipo pequeño ni ningún equipo grande.
Solamente el trabajo te da estar arriba o estar abajo.
Hombre, el soñar es gratis, ¿no?
Sí, si yo soñar soño todas las noches.
Buscan a David Cuellar, la central de David Cuellar, la pilota per gola, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a Merino, ha de ser llançament a la cama esquerra, la pilota directa, Mirillo, gol, gol, gol, gol.
La central d'Irurzon, Raúl Jiménez, Mirillo, gol, gol, gol, gol, gol.
El dormim a ser en primera, ¿no?
No, jo li he dit a la meva dona que m'agravi el teletexto.
Avui hem aconseguit aquí una gran victòria, ¿no?
Sabíem que era difícil, sabíem que seria complicat.
El 5 de la segona, la pilota que es cola a la dreta de la punta via.
Estic molt feliç, hòstia, per la gent de Tarragona sobretot,
perquè jo sé com avui està la gent de l'Àstic,
avui la gent de l'Àstic és una gent feliç
i això és el més bonic que es pot passar.
També n'ho farà Bélboades en la cama esquerra.
Atenció el llançament de Bélboades, la pilota, a punt de pànet...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció, Bélboades, llançament a la cama esquerra,
la pilota directa, Mirillo, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Illa, Illa, Illa! Finilla, meravilla!
Illa, Illa, Illa! Finilla, meravilla!
L'Ola, aquí, Alda.
No m'està d'hi, atenció a ver-ho, a des de la frontal, el xuta, pel...
Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
En primera!
I intenta fer el retall que ha dit, atenció a l'opidio,
que s'ha apagat per la frontal, ho deixaran curt.
Busqué Diego Torres y Zahoreada.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Tarragona Ràdio acompanya el Nàstic Camí de Primera.
Ànems, campions!
Sempre Nàstic, Camí de Primera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Feliput,
no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Guzmán, l'àrbitre del partit,
el Valenciar Caspiqueras.
I molt enxufat el Nàstic en el partit des que ha saltat.
Quan es feia la fotografia al costat
de la banqueta, veiem a Manolo Martínez dret
alçant els braços, aplaudint a l'Àngel Morales,
cridant als seus companys,
animant-los, dient-li que som i som, i l'afició que ha començat
a animar des del minut zero ja,
cridant allò d'en Nàstic de Tarragona des de la grada,
una afició que està molt repartida
tant per la zona del gol com per la zona
d'aquesta tribuna, una afició que és
majoritària, Ricard, aquí a l'estadi de Chapin.
Sí, a més a la llotja ja podem veure
que ha arribat el president del Consell d'Administració,
Josep Maria Andreu, molts altres directius,
pràcticament tothom, i també hem vist
el portaveu de l'equip de govern i dinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio.
Xiu Llarar, Caspiqueras, ara mateix
en punts són dos quarts de set de la tarda,
el Nàstic pot fer història
aquesta temporada a la divisió
de plata perquè pot ser el primer equip
que aconsegueixi matemàticament
la Sants ho faria 56 anys
després, ara mateix, comença el partit.
Localitzant Luis César a la part superior
de la llotja d'aquest estadi de Chapin,
allí sigarà Luis César per veure aquest partit.
Atenció, llançament, el llançament en la cama dreta,
el cop de cap de Diego Torres traient la pilota,
aquesta pilota encara és viva dins l'àrea,
atenció a Arrasac, que poqui, la pilota per Àngel Morales,
vinga som-hi a la contra perquè corre el de Taradell,
atenció, Lluís Codina per la banda dreta, té terreny de joc per davant,
atenció, Codina, que puja amunt,
la pilota cap dins l'àrea, intentava arribar-hi,
finalment, l'acaba traient
aquí el jugador, el Xerez, el Nàstic,
intenta recomposar-se.
Està ràpid de coza, van demanar el Ruz,
que és el que intentava fer la continuïtat a l'ajudar de Lluís Codina.
La pilota que l'està movent aquí,
el Xerez, atenció,
la pilota moguda entre línies,
el Serrano, l'ha recuperat a Bell Boades,
estem al 44,
pràcticament, queda un minut
pel final del partit, la pilota per David Cuellar.
Pendent l'afegit, perquè pot ser l'afegit
més llarg de la història del Nàstic.
David Cuellar es queda enrere, caigut Cristiano Marlopídeo,
recupera la pilota Bell Boades,
amb tranquil·litat, David García,
movent la pilota, que la història es crida,
la pilota per Jesús Mari Serrano,
amb Anel Ruz,
que a Tarragona pot tornar a ser de primera,
la pilota per Rasac Echpoqui,
intenta jugar aquí Rasac Echpoqui,
finalment li acaben prenent la pilota
als jugadors del Xerez, sobretot,
molta calma i tranquil·litat, no ara, Àngel?
Sí, molta calma, el que passa és que estem tots molt nerviosos,
anem a pressionar dalt de tot,
no tenim paciència per aguantar la pilota
i ara no tenim que atacar,
sinó que buscar els banderins de corna
per anar a matar el temps
i tindríem que sapiguem matar ara mateix
aquests 3 o 4 minuts que falten.
I veig el Raül Salguero amb la samarreta del Nàstic
posada a la bucana del túnel de vestidors,
veig el quartarvidre que va a buscar el rètol,
alçarà el cartellet,
mira el cronòmetre perquè ja estem al minut 90,
ara estem al minut 90,
3 minuts d'afegit,
ens n'anem fins al 93 per celebrar l'ascensa primera.
3 minuts per toquejar la glòria,
quan Cristiano Marlopídeo ha empantat la pilota
amb el cor i amb el cap,
enviar-la tan lluny de la porteria de Roser.
Salten els no convocats del Nàstic a la bucana,
tots s'han ficat la samarreta amb el seu nom,
el Juan Andrés,
el xofer de l'autobús a davant de doda,
amb el Miguel Pérez,
l'Alberca Bastany l'ha encarregat de material,
la festa ja està,
a la bucana del vestidors de l'estàdia Chapin.
I també se l'agradaria que...
I Luis César a la llotja.
Però salta o no salta, Luis César, Ricard?
No, no, no, no salta, ni es mou.
Però sí els aficionats del Nàstic a la llotja,
amb aquesta zona, la zona de tribuna, Ricard.
Sí, sí, estan tots drets,
i nosaltres estem al costat del tècnic del Nàstic,
que està a punt de fer pujar l'equip a primera divisió.
Atenció, llançament llarg,
ara del Xerez,
la pilota que la treu Cristiano Marlopídeo,
pilotada amb una altra vegada,
i ara Déu-n'hi-do com ha deixat Anahe i jo la cama.
Com ha deixat Anahe i jo la cama.
Pinilla, que ja marca dos,
diu dos minuts, Pinilla.
El president Andreu us saluda,
està feliç i content.
I l'afició del Nàstic s'està movent.
S'està movent l'afició del Nàstic a la lliure.
Corre el Cabejà a la plaça de la Font.
Sembla que no ens escolta el Jordi Sorinyac, però...
Sury, Sury està de festa ja a la plaça de la Font, eh?
I corre, corre el Cabejà a la plaça de la Font.
Hi ha vengales, hi ha traques,
la plaça de la Font s'està quedant petita i embogeix,
perquè els prop de 10.000 terragonins que seran en aquest punt
ja celebren l'ascensa.
Ja es veuen el Bernabeu, ja es veuen el Camp Nou,
el Nàstic gairebé a primera.
La pilota que aquí la està movent el Xerez,
el llançament llarg.
Atenció aquí, que intenta arribar-hi David García
i arribarà Serrano.
Estem pràcticament al 46 i mig,
quasi 47 ara mateix,
d'aquesta segona meitat a un minut de la Glòria.
A un minut de la Glòria.
Els coets que s'escolten que ens arriben
des de la plaça de la Font.
La pilota que la posarà Cristiano Marlopidio.
Això està pràcticament fet,
el Nàstic que fa història.
Ja estem quasi bé a primera.
59 anys.
Tornem a celebrar un ascens a la ciutat de Tarragona.
La posarà de Vicartia.
Quico Ramírez, Quico Ramírez,
que diu que s'ha acabat.
Quico Ramírez que marca amb els braços,
li diu a Arcas Piqueras que piti,
que s'ha acabat, home, que s'ha acabat.
Atenció David García,
que la posarà, fa el llançament
i ara va assenyalar-li targeta groga de Vic García.
Tots els jugadors del Nàstic amb bufandes,
bé, els no convocats,
estan tots amb bufandes just a la bucana del vestidor.
Lluís César està pels ulls amb les mans.
Atenció que l'ha vist David García.
Digue-li a Lluís César que ja està, home.
Lluís, tranquilo, que esto ja està.
En quan posi la pilota en joc el Nàstic,
això estarà de Tibaneït.
Atenció Bellbogades,
que la posarà ara mateix.
Està plorant el tècnic del Nàstic.
Està plorant Lluís César.
Atenció Bellbogades, que la posarà,
ja som de primera.
Això és la història del Nàstic.
El 3 de juny del 2006,
el llançament, els crits de primera a primera.
Arcas Piqueras,
que ha donat el servei de porteria.
La banqueta dreta...
Final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera, ja som a primera.
59 anys després,
celebrem un escenç.
Ja està, els canadès,
els cuarentes, els camílor rocs,
ja tenen adells.
El Nàstic és de primera,
Tarragona és de primera aquí.
El primer,
el primer,
el primer,
el primer,
el primer,
el primer,
el primer,
llavors un equip,
la devaluant.
Bravo!
związats,
sempre d'estimar.
Failure!
Junts,
caminen la victòria.
Dispuzats...
Ajudant per germanes...
Tot jugaveno que alän estig d'una pinya...
La tradició de fa més de un segle, patrimoni de la capital,
de Rabona, romana per sempre, patrimoni de la humanitat.
Uns colors que tanyeixen de joia, uns colors que ens porten il·lusions,
que ens fan viure l'esport i la glòria,
amb l'orgull a totes les seccions.
Raül Font, Joan Arejo, Xavier Sabater, la família del president.
Tothom està plorant a la llorja,
mentre els jugadors s'ho celebren amb l'afició.
Torrent, Quim, com estan els jugadors?
Plorant, Jordi.
Tenim a Diego Torres, Diego.
¿Cómo es esto, tío?
Es la hostia, tío.
Como hace mi primera, tío.
Toma por toda Arragona.
Y por toda la afilió que ha estado de un principio con nosotros.
Esto va por vosotros, por vosotros va.
Te veo emocionado, eh.
Sí, se ganan lágrimas, tío.
La primera división.
He venido hace tres años y tenemos ascensos.
Esto es todo lo más.
Hace celebrarlo, tío.
Gracias, tío.
Diego Torres.
Yo soy María Andreu y yo soy Chica.
Los dos están en plural.
Te animan David García.
Escolta, escolta.
Vamos, vamos, dime, dime.
Ya estamos en primera.
Ya lo hemos conseguido, ha costado.
Son muchas jornadas.
Pero la verdad es que merece la pena mirar a esta gente.
Mientras que te sale arriba, la verdad es que es un rozo.
¿Nos acordamos de alguien?
Sí, de todos, de Carrió, de Fuego Valencia,
los que no han jugado, a los que le han pasado muy mal,
todo el equipo, la misión, todo.
Gracias, David.
Nada.
Escolta, escolta.
Aquestos son los jugadores del Nástic celebran
los jugadores que entrarán a la gloria del Nástic.
Rubén Pérez, Manel Ruz, David García,
Chusmari Serrano, Miguel Ángel Lleras,
Marco, en definitiva, todos los jugadores del Nástic.
El Cudina, Diego.
Luis, muchas gracias.
Supongo porque...
Hombre, porque la emoción es muy grande.
Es el trabajo de todo un año, todo el esfuerzo,
y lo que quieres es que se acabe cuanto antes, ¿no?
Y hoy es el día más importante de mi vida deportivamente.
Y qué duro vivirlo desde aquí, desde el palco, ¿no?
Muy duro, muy duro.
Muy duro, porque estaba todo controlado,
pero tienes el temor que en cualquier falta
se te complique la vida, ¿sabes?
¿A quién le dedicas especialmente?
Hombre, a las personas que me quieren,
que ocupan por mí y por momentos delicados, ¿no?
La veritat és que Luis César casi no pot articular més paraules.
Està molt emocionat, està plorant,
però ara està rebent el suport, els ànims, els crits,
dels aficionats que estan aquí al costat de Chapin.
Doncs aquí, eh, Luis César, les paraules,
i els jugadors del Nástic ara se'n venen cap al centre, aquí.
Doncs intentem parlar amb Manolo Martínez,
a veure si encara l'iquedadeu, espera,
que estés una mica de gincama, eh.
Manolo, ¿cómo estamos?
Exactamente, esto es la pera, tío.
Esto es la pera.
Entraño subir dos años con el equipo
y hacerlo en Tarragona, esto es lo máximo para mí.
Te hemos visto chillar durante todo el partido.
Sí, bueno, el míster es mi misión hoy
de un poco meter caña a la gente y, bueno, lo he intentado.
Creo que la voz, por lo menos, me la deja del campo,
aunque no me deja la piel.
¿Y ahora qué?
Ahora nada, ahora que la gente disfrute con venir aquí,
la gente de Tarragona que también disfrute, y bueno, sobre todo para el equipo
que ahora que hemos hecho la temporada inconmensurable.
Gràcies, Manolo.
Aquí, els jugadors del Nástic estan mantejant a Josep Maria Andreu a la gespa.
I anem, i anem.
De tot no arribem a soltar.
S'ablaçada, un esprit.
Un esprit.
Un esprit amb el Ramon Font, que també ha baixat a la gespa.
Manteixen també Josep Maria Grau, que plora.
Digues, digues, Ricard.
Que estem al costat del president bé aquí en tots dos.
Josep Maria.
Això ja no és un somni, és una realitat.
Som de primera, visca el Nástic, visca Tarragona, som els millors.
Gràcies a tota la gent del Nástic, que per ells hem d'aconseguir.
Aquí estem, visca el Nástic.
Gràcies al president de reticular més paraules.
Endavant, Quim.
Doncs s'entretallava el so.
Anem a veure si podem parlar amb algun altre jugador del Nástic.
Estan realment emocionats.
Ens hauria de veure tots com estan els jocs del Nástic.
Escolteu, Abel Buades.
Que este club, después de 70 anys, creo que vuelva a estar en primera división, y bueno, y en una plantilla que al principio de temporada nadie pensábamos en esto, y haciendo cuatro cosas bien, el Nástic se ha metido en primera división.
I qual ha sigut la clave per aconseguir esto?
Pues bueno, la clave ha sido que las cuatro cosas que digo que...
Escolta, parlarem amb l'Abel després, perquè està tenint els companys de Tantena 3 i ho fan castellà.
Després parlarem amb l'Abel Buades amb més tranquil·litat i les meves opinions.
Tindrem com puguem el Joan Pérez Bolo, un moment de veure si vol parlar.
S'està fonent amb una abraçada amb Josep Maria Grau.
Estan plorant els dos.
El moment és molt emotiu entre la Joan Pérez Bolo i Josep Maria Grau.
Canta l'afició a primera, primera, o eh?
Vaja, costa i molt aguantar-se, Jordi, de veritat, que el moment és grandiós.
Espectacular.
Joan Pérez Bolo abraçat amb Grau.
Espectacular.
Com estem els aficionats?
Muy contentos, ¿no? Y muy orgullosos de haber conseguido lo que hemos conseguido.
Esto es muy grande, eh?
Sí, yo creo que para todos nosotros es lo más importante que podíamos conseguir este año, ¿no?
Y, bueno, la verdad que, bueno, para los jugadores modestos y los equipos modestos como nosotros,
esto es lo más importante, ¿no? Yo creo que esto es más que ganar una Champions League para Madrid.
¿Y a partir de ahora qué?
Bueno, pues no sé. Yo creo que lo vamos a disfrutar por todo lo alto.
Vamos a empezar hoy por la noche aquí, con todos los familiares,
toda la afición que se ha desplazado de Tarragona.
Y con muchas ganas de llegar a Tarragona para disfrutar con toda esa gente que nos ha traído hasta aquí, ¿no?
Y hoy se ha demostrado que el Nastié es de primera y sobre todo su afición.
¿Nos acordamos de alguien hoy, Joan, en este día tan especial?
Es difícil. Ahora mismo se te viene tanta gente a la cabeza que te ha apoyado,
te ha dado su ánimo en los momentos difíciles, que es difícil acordarte de todos.
Pero bueno, luego cuando estemos en frío seguro que ahora en el vestuario echaremos unas lágrimas
y nos acordaremos de todos ellos.
Gracias, Joan.
Doncs Joan Pérez Pulo, que també ja se'n va cap al túnel de vestidors.
La Teresa està emocionada, veient al seu marit com corre cap als aficionats.
Teresa.
Moltíssim. Estic molt emocionada, de veritat.
Has patit molt?
He patit moltíssim, però li dedico aquesta victòria i aquest ascens a Déu.
Sense ell res hauria sigut possible, de veritat.
I el Jose Maria com a petit, no?
I el Jose Maria també.
I també me'n recordo moltíssim de la meva mare, de la meva germana Marina,
de tota la meva família, de veritat, de tothom.
Gràcies.
Me'ls estimo moltíssim, de veritat, de tots.
Estem amb el preci ja, eh?
Endavant, endavant.
Somos! A primera!
Sí, sí! Sí!
Chavales, sí!
De primera! De primera somos!
Som de primera!
Som de primera!
Presidente.
Som de primera!
Va, pa, ya te escucha el presidente.
Gràcies.
Dona, som de primera!
S'ha acabat, s'ha acabat el somni, això és una realitat.
Som de primera!
Doncs les paraules de Josep Maria Andreu, s'ha acabat el somni, això ja és una realitat,
el Nàstic ja és de primera.
Doncs el preci, escolta, escolta, eh?
Sou de primera!
El crit el sentiu, eh?
Aquell de Nosotros te queremos, preci que de té,
és el crit a l'agrada del Xapín, de l'aficionat del Nàstic i Josep Maria Andreu emocionat,
responent cap a l'afició del Nàstic de Tarragona, Jordi.
Doncs, sens dubte, és la imatge també d'aquesta tarda aquí a Xapín, aquesta tarda per la glòria,
i ara surten els jugadors del Nàstic!
Fent el trenet!
Ara surten sense samarreta, fent el trenet a la gespa!
I Morales sense pantalons!
Amb un cuvell, sense pantalons, van a donar la volta per un desengeladíssim xapín,
tot s'ha de dir!
Se'n van els jugadors del Nàstic cap allí, ja van alguns amb xancletes,
ara veig a Manuela Martínez que porta a Diego Torres a Colliver,
Carlos Merino amb una bufanda, sense samarreta tots,
Morales a pantalons.
I hi ha una petita invasió de camp.
Sí, però molt petita, i van a fer trenet.
Algo hauria d'anar a buscar, Luis César, que surtis a la gespa.
Que va a la trainera, David Garcia grabant, i va a la trainera.
Aquesta és la trainera que es veu ara mateix
sobre la gespa de l'estadi de Chapin
suposo, Tere, que també teniu les imatges per TV3
Ara tenim espais gratuïts
a propaganda electoral, però hem vist aquestes
imatges per la televisió
i bé, primeres imatges
del Ricard Laoz amb el micro
del Quim Pons i clar, de tots aquests
futbolistes del Nasti
Lluís, felicitats! Gràcies!
Com estàs? Bé
Bé? Bé
Doncs ara ja han tret l'atenció
i ara et deixes d'anar
Això és espectacular, mira
Això és el més maco
Hi ha moltes coses amb el futbol
però veure un equip amb una unió
i amb un esforç general
i al final s'aconsegueix
i ara tothom ho celebrem
És el millor sens?
Tots són bons
No es pot dir
unes millors que l'altre
però
però bueno, quan un jugador acaba
la seva carrera i va acabant
doncs menys possibilitat
té aquest premi per molta gent
i potser joves
tindran més oportunitats
i nosaltres ho esperem tenir una més
si t'ho diu algú
ja no fa 6 anys
quan vas arribar al 7
no, si t'ho diu
aquest estiu
li dius que és un benet
no?
A l'estiu sí
a l'estiu l'hi dic de tot
però bueno, si em va dir benet
potser és molt intel·ligent
perquè si ens diu un benet
que ens feia una promesa
o que pujaríem
doncs la veritat és que
és agrícola
però la gent confia
i la veritat és que
és un orgull estar aquí
Lluís, per on passen les festes ara?
Per les festes?
Doncs per tot arreu
jo crec que m'hi hagi de tot arreu
no m'han dit això
a la plaça Font
doncs 10.000
i bueno, molts que voldríem haver estat
i ho veus demà
que tenim ganes d'arribar
em sembla
per celebrar-ho amb tothom
que al final és el que volen tots
Gràcies Lluís
Doncs Lluís Codina
un dels emblemes
d'aquest gimnàstic de Tarragona
un dels capitans del vestidor grana
i l'afició que canta
tinc a Manel Rus
Quim
Digue'm, digue'm
Ara veig Josep Maria Andreu
cap a Bocana
mira d'agafar-lo un altre cop
perquè té un convició
a l'altra banda del fill telefònic
Va, espera
que l'agafo, eh?
Vé al costat de Xavier Sabater
Que l'agafo, que l'agafo, eh?
Vaig saber el pressi
Ostres, espera
que me l'han agafat abans, eh?
És que li havia de ficar
li havia de ficar el pressi
Espera, que l'agafo un moment
Si vols el tinc
Sí, sí, però
a través dels estudis de Tarragona Ràdio
dos minuts
Tenim el president de la Generalitat
a Pasqual Maragall
Si s'escou després pot felicitar en directe
No, no, no, el tenim, eh?
El tenim, vinga
Som-hi, tenim Andreu
Li passo els cascos
Jo no escolto res
Escolta Josep Maria Andreu
President Pasqual Maragall
Bona nit
Toma, ja som de primera
Sí senyor
Josep Maria Andreu
Hola
Que hi ha?
Joan Maria
Com estàs?
Jo et sento
No et sento, no et sento
Ara, ara, felicitats
Gràcies, moltíssimes gràcies
Una abraçada molt forta, eh?
Moltíssimes gràcies
Avui és un dia
Això és un somni
Us heu guanyat a pols, eh?
És un somni, és un somni
Estem contentíssims
Moltíssimes gràcies
És una gran notícia
És una gran notícia
Perquè mira, jo crec que amb la Catalunya victoriosa
Però amb la Catalunya foral, saps?
O sigui que...
Molta felicitat
Moltíssimes gràcies
Com ha anat, com ha anat?
Bé, hem patit una mica
Perquè sabíem que el resultat era molt just, no?
Però sabíem que amb un puntet de teníem prou
I ha sigut extraordinari
Extraordinari
Som de primera
Som de primera
Som de primera
I la gent del Nàstic i de Tarragona
És de Champions
Clar, clar
Digue, una gran notícia
Moltíssimes gràcies
Adéu, adéu
President, ha tingut l'oportunitat
De veure alguna cosa del Nàstic
Crec que hem perdut aquesta comunicació
Amb el president Maragall
De totes maneres
Hem pogut escoltar
Aquesta felicitació en directe
Al president del Nàstic
Tere
Uf
Digue'm, digue'm
No, no, que
Mentrestant tenim
Un altre responsable polític
El màxim responsable de l'Ajuntament
Avui
Tia Chapina Gerés
El portaveu de l'equip de govern
Joan Arejo
President de la Diputació
Senyor Arejo
En fi, feliç com tothom, no?
Això és increïble
La veritat és que
Aquí és increïble
I a Tarragona
La plaça de la Fona
És increïble
Tenim un equip de primera
Hem d'estar molt, molt, molt contents
Ara aprofitar-ho
I tant
Ara disfrutar
Disfrutar moltíssim
Com, ha patit molt
Al costat del president Andreu?
Una miqueta
Queda un parell de jugades
Al pal i un parell de jugades
Però, vaja, nosaltres també
Hauríem pogut fer algun gol
Bé, ja està
S'ha acabat
I som al primer
Fins la temporada
A dir-ho a tots
Gràcies
Gràcies a Joan Arejo
El president de la Diputació
De Tarragona
I portaveu
De l'equip de govern
De l'Ajuntament de Tarragona
Doncs el Quim Bons
Que està per aquesta zona
De baix
De la gespa
No sé quina és la teva ubicació
No sé si podríem començar
A entrar cap al vestidor
Ho intentarem
Però espera
Però espera
Espera
Espera
Perquè ara no ens deixen entrar pel túnel
Hauríem d'anar a donar la volta
A tot l'estadi
Per entrar cap al vestidor
Perquè el Josep Maria Grau
Ens deixarà entrar
Que és el delegat del Nàftig
I aquí deien
Que si el delegat del Nàftig
Ens deixa entrar
Doncs podem entrar
Cap al vestidor
Per tant podrem entrar
Però donant la volta
A tot el camp
Quim
Doncs mentrestant
Podem parlar amb el president
Josep Anton Burgessé
Senyor Burgessé
Bona tarda
Molt bona tarda
Boníssima
I molt feliç, no?
Molt feliç
Molt emocionat
És difícil quasi parlar
Jo que soc molt poc expressiu
Avui ja quasi
Bueno
La gola quasi que no em deixa parlar
De l'emoció
I veure sobretot
L'afició del gimnàstic
Ver el seu president
Veure
Bueno
Tota l'afició
Veure que
Encara que hem patit molts
Fins a l'últim moment
Però avui un dia
És un dia important
No per al futbol
Sinó un dia important per a Tarragona
Primer disfrutar-ho
De festa
Però després
No?
Bé
Sobretot disfrutar-ho ara
No sé
Jo crec que tota la nit
Bé
Tota la nit
Jo no soc massa dormit
No
Espera
No vaig a dormir massa tard
Però encara així
Intentarem celebrar-ho
I sobretot festejar-ho junts
Amb els jugadors
Amb el president
I la gent de la junta
Perquè crec que s'ho mereixen
Hem patit molt
Durant tota la temporada
I ara és el moment
D'enviar a disfrutar-ho
Gràcies
Gràcies a vosaltres
El president del Port
També en directe
Els micròfons de Tarragona Ràdio
Doncs diferents personalitats
Que també van passant per aquí
Per els micròfons
De Tarragona Ràdio
Ràdio Sant Pere i Sant Pau
Avui amb aquesta data històrica
Aquest 3 de juny
De 2006
El nàstic
55 anys
11 mesos i 29 dies
Torna a la categoria
A la màxima categoria
Del futbol estatal
Després d'aquell descens
Del 2 de juliol
Del 50
El nàstic
La ciutat de Tarragona
Que torna a celebrar
Un ascens del nàstic
59 anys després
I que com dèiem abans
Els Penedès
Els Juanet
Els Camilo Roig
Els Vicente Martínez
Els Mingú Balmanya
I companyia
Ja tenen hereus
Amb els noms de Pinilla
Diego Torres
Abel Boades
Cuellar
I companyia
Sense cap
Jordi Bastidor
Anem ràpidament cap al vestidor
Perquè avui és una data històrica
I els protagonistes estan allà aquí
Doncs estem al vestidor
Escolta
Jordi
Jordi, això és el vestidor del nàstic
Tots a la dutxa
És un vestidor
Vaja, simplement gran
Hola
Ara ha caigut el pot
Escolta, escolta
Ara ha entrat el míster
Amb una rotllana
Que estan fent els jugadors
Ha caigut l'aigua
L'aigua cap a tots
Els jugadors
Estan tot xops
El míster
Vestit a la dutxa
Hola
Una altra galleda
De cubets de gel
És complicat
De treballar aquí
Escolta
Però
Han buscat el míster
Al final
El míster
Doncs és el so que ens arriba des del vestidor del nàstic
A la plaça de la font
Estem veient per la televisió
L'ambient
La imatge impressionant
El press i el vestidor
Entra el presi també al vestidor
Quim, suposo que passarà per la dutxa
però ja hi ha passat
Acaba de passar i ara mateix el presi per la dutxa
Escolta, escolta
Ha crid de dutxa, dutxa
El presi cap a la dutxa
Vaja, ja està dutxat el president
Remullada d'honor per Josep Maria Andreu
Amb trotja inclòs
Lluís Fabregas va darrere, a veure si és el proper
Xavi Monclús que també ja està per aquí
Ara estan dos cridant amb el president a dins de la dutxa
Vaja, costa molt de treballar més Jordi
perquè estem com a 32 mitjans aquí
Estem passant per dintre l'aigua
Vaja, és una...
Mira, amb l'Àngel Morales, encara no hi he parlat
Àngel, felicitats
Moltes gràcies, moltes gràcies
Com estem?
Aquí celebrant-ho
I bueno, aquí corre per ell tothom, inclòs tu
No, no, tio, no
Aniria amb compte
Escolta, vaig a parlar
Després parlem, anem a intentar parlar amb l'Antoni Pinilla
Que tampoc hi hem parlat
Antoni, felicitats
Gràcies
Quin moment, eh?
Home, històric, històric
Això és molt gran, eh, tio?
Tothom, per Nasti, per Tarragona i per tots els jugadors que formen part d'aquest equip
I acaben de mullar Lluís Fabregas de dalt a baix
Tothom a la dutxa
Escolta, escolta
El pres i xop
El pres i xop s'abraça amb en Toni Pinilla
Vaja
Això és el vestidor del nàstic
Josep Maria Andreu que se'n va
Xop, amarat, amb el tratge empapat a les seves carns
Els jugadors del nàstic, que ja estan
Vaja, el que més roba té té que els cotxes, crec
Passem, si us sembla, per la plaça de la Fona amb protagonistes, Jordi
Doncs estem efectivament al costat de l'alcalde, Joan Miquel Nadal
Alcalde, bona tarda
Bona tarda
El nàstic, l'equip de Tarragona ja és de primera, com se sent?
Bé, teníem una ciutat de primera
Teníem una afició de primera
I ara ja l'equip ja és de primera
Per tant, ara ho tenim tot complet
Ha sigut emocionant, molts nervis emocionant
Els que estiguin de Tarragona Ràdio
Que estiguin a Jerez
Que felicitin a l'equip, al president
A tota la gent que ha anat allà
I que sàpiguen que aquí hi ha un ambient especial
Important i que els esperem per disfrutar-ho tot aquí demà
Quan veu una plaça de la Fona plena amb 10.000 persones
Plena a goma a goma amb un ambient espectacular, fantàstic
Com se sent?
Content, molt content, de veritat
No us ho podeu imaginar
I el repte a partir d'ara, quin és, alcalde?
El repte?
Bé, el dilluns, de moment, el diumenge disfrutau
I el dilluns, quan s'aixequem, començar a treballar les coses
Amb paciència, amb ordre
Marcant clarament els objectius per part de la Junta Directiva
Que és la seva feina
I per part de l'Ajuntament
Marcant alguns objectius econòmics
I sobretot d'instal·lacions
Però tot ho assumirem
Com ho hem assumit sempre aquí a Tragona
Quan l'àrbitre ha xiulat al final del partit
Què és el primer que li ha vingut al cap, al senyor alcalde?
Feia anys que no plorava
Se li ha escapat alguna llàgrima
Sí, alguna, sí
Feia anys que no plorava
M'acosta molt
Però ha sigut emocionant
M'hagués agradat estar a Jerez
Però aquí ha que estar
Amb una certa responsabilitat ara per les coses
M'hagués agradat molt estar a Jerez
Perquè suposo que faran una barbanassa a tots els jugadors
I l'entrenador que vull felicitar
Especialment vull felicitar els jugadors
Vull felicitar l'entrenador
Crec que ha sigut un home conscient, responsable
Que les coses han sigut prou importants i s'han fet prou bé
Com perquè vagin totes bé a partir d'ara
I demà festa grossa a la ciutat
Sí, se m'oblidava
També vull felicitar el president, per supost
I demà li deia festa grossa a la ciutat
De les que no s'obliden mai
Demà farem una festa espectacular
El Carles Sala ja us informarà
Alcalde, moltes gràcies
Si tenim l'oportunitat que feliciti algun dels protagonistes
Li ho farem saber
Jo vull felicitar-los a tots
I especialment a la ciutat de Tarragona
Perquè això és fantàstic
Vull dir, estem vivint uns moments importantíssims
Gràcies a tots
Moltes gràcies
Les declaracions de l'alcalde Nadal
Al vell mig de Palau Municipal
De Fons, una plaça de la Fons
Espectacular
Què passa a Xapín, Jordi?
Doncs que els jugadors segueixen cantant
El vestit de Ballant i el Quimpons
I tenim grigits, eh
Començo?
Som-hi, sí
Vinga, primer grigit, eh
El año que viene, Nàftig, Real Madrid
La tonadilla seria
El año que viene, Nàftig, Real Madrid
El año que viene, Nàftig, Real Madrid
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la
Primer grigit, eh
Vinga, va, el segon
Som grigit
Aquest ja és una mica més alcohòlic, eh
Vaya pelotazo, vamos a pillar
Vaya pelotazo, vamos a pillar
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la
I seguiria així, eh
Escolta, escolta, segueixen cantant
A veure si els animes una mica
Que cantin ells
Escolta
És la veu dels jugadors
Que estan celebrant aquest empat
Del Nàftig
Que el situa ja matemàticament
Com a equip de la primera divisió
Saludem a través del telèfon
El president del Parlament de Catalunya
Ernest Benà, com està?
Bona nit
Hola, bona nit
No sé si ha tingut l'oportunitat
De seguir el partit
Però ja sentia els sons
De la felicitat
Que ens arribaven des de Xapín
Des de Xerès
Sí, ho he sentit a trossos
Per a ràdio al cotxe
I sí, sí, efectivament
Sí, sí, ho he sentit
Molt bé, molt bé
Avui és un dia històric
Però sobretot de felicitat
Per Tarragona
El Nàftig torna
A la primera divisió
Després de 59 anys
Un fet importantíssim
Però descomptat, no?
Que és un dia important
Que a més a més
Jo crec que en guany
Ha estat una temporada
Pel futbol català
Extraordinari
Des de tots els punts de vista
El Barça guanyà
La Lliga de la Champions
L'Espanyol
Campió de la Copa del Rei
I ara el Nàftig
Que puja primera
I per saber si no quedarà
Campió de segona
I, evidentment
Des del punt de vista
De la proximitat
Doncs la notícia
Del Nàftig
Doncs mereix
Un tractament especial
I, a més a més
És el fet que
Jo crec que consolida
Una feina de molts anys
I que
Sense cap mena de dubte
És un èxit
Emmerescut
No en tinc cap dubte
Vostè ho deia
Ara mateix, president
La pròxima temporada
Tres equips catalans
Militaran
A la primera divisió
És un fet important
Per Tarragona
Però també, clar
Per la promoció
De Catalunya
Sí, perquè a més i més
Jo crec que Catalunya
Tenia ell
Per tenir més
Fins dos de tres equips
A la primera divisió
Vull dir que era una anomalia
Que només hi hagués
El Barça espanyol
I això
Es pot interpretar
De moltes maneres
Per tant
Que el Nàftig
Hagi trencat aquesta dinàmica
Se situï a l'elit del futbol
I que a més a més
Doncs pugui fer
Una bona temporada
I en tot cas
Estar
En un nivell competitiu
Jo crec que serà
Bo
Per tot el futbol català
Ernest Banach
President del Parlament de Catalunya
Agraïts d'atendre
La trucada de Tarragona Ràdio
Bona nit
Que vagi molt bé
Bona nit
I moltes felicitats
A tots els tarragonins
Doncs ens quedem
Amb aquesta felicitació
Tornem a xapint
Més coses Jordi
Perquè està sens dubte
Eufòric
Amb tots els cantis
Que s'escolten allà
Aquí
Jordi
Jordi
Acaben d'agafar la càmera de TV3
La Raquel Segura
I l'acaben de ficar dintre la dutxa
Tots els jugadors del Nàftig
No deixaven entre noies el vestidor
L'han anat a buscar fora
I l'acaben de ficar dintre la dutxa
L'han remullat
Acaba d'entrar també el Joan Putau
Que s'abraça amb Jesús Mari Serrano
Han continuat els càntics
Vaja
Que això del vestidor està brutal
Espera
Que ara Xavi Bartó
Lo agafa el José
Té el fill de Josep Maria Andreu
I el tira també cap a la dutxa
I ara ens acabem de mullar
Què vols que t'hi digui?
Mira
Ens acabem de...
Bé
Joan Putau ha quedat xop
Però no tant ens hem mullat
Per cert
Ha sonat també
Fuera sa melena
Fuera sa melena
Perquè a Joan Oriol
Li havien de tallar el cabell
Finalment s'ha quedat per això
Només en intent
Li han tornat la maquinilla
De maquinilla d'arrapar
El David Collar
Que és el que l'havia portat
I ara sí que la pobra Raquel Segura
Acaba de quedar xopa
Perquè l'Alberga Bastany
Li acaba de tirar
Una gallera totalment per sobre
Escolta
Aquests dos han de passar
Ai ai ai
Que porten més aigua
Els han d'arrapar
Els dos o què?
Els han d'arrapar
Els dos o què?
Espera
Que se'n van cap a fora
Diego Torres i Miguel Ángel Ller
Amb una gallera
Plena plena plena d'aigua
Se'n van cap a fora
A mullar
Encara no sé qui
Però se'n van a mullar
Tu sors de la trajectòria
Jo l'intento esquivar
Tinc el Joan Putau
Vols parlar amb ell?
Bueno home
Quasi que sí
Joan felicitats
Moltes felicitats per tots
Tots els destiquers
Tota la Tarragona
La demarcació
Avui és un dia històric
Avui s'ha fet història
És que no hi ha paraules
Per definir-ho
Joana
Puc dir Joan Pitoní
S'oputau?
Avui m'han posat
El que vulgui
És que
Me'n recordo ara de Gijón
Joan
Que quan acabava el partit
Tu ens vas dir
Tranquils
Que pugem a Jerez
A Gijón eh
A Gijón
Jo
Jo tenia
Jo tenia la sensació
Veient bé l'equip
De la manera que estava
Com jugava
Com
Com estava plantat el camp
Aquest equip anava per amunt
I aquest ha estat el resultat
Era igual que hagués estat
Avui
Que la setmana passada
Que l'altra
Aquest equip
Estava condemnat a pujar
Condemnat a la bolsa tita
Evidentment
Estava destinat a pujar
Escolta
Es queda com a mull eh
Eh?
Es queda com a mull
Bueno és que
Ens ha mullat una miqueta però
És sensacional
És indenarrable
Gràcies Joan
A tu
Tenim dos punts
Dos punts pendents de connexió
Un la plaça La Font
L'altre
L'exterior de Chapin
Ricard
Hola, hola Chapin
Doncs no tenim l'exterior de Chapin
Em permeteu que passem
Un moment per la plaça de La Font
Una plaça de La Font
En èxtasi Jordi
En èxtasi Tere
Perquè sonen els compassos
De la Will Survive
Així vibra la plaça de La Font
Aquest guany
Que és guany
Que és guany
Vaig intentar fer una mica d'arcà
I a l'ibes
Intentar parlar una mica
Amb els aficionats
A la quina
Esto es la hostia
Viva el nàstic
Viva el nàstic
El so de la plaça de La Font
En èxtasi Jordi
Aquest és el so de la plaça de La Font
Aquest és el so de Tarragona
La primera
El so de la plaça de La Font
Ara sí
Recuperem aquesta comunicació
Amb l'exterior de Chapin
Ricard
Sí, estem a fora de l'estadera de Chapin
I aquest és l'ambient
Que hi ha ara mateix
Fora
Justament perquè ha sortit
El president
Que s'ha aclamat
Per els enterers d'aficionats
Que estan
En aquest moment
Darrere d'unes tanques
Que ha habilitat
El club de Geret
El president ha sortit
Amb la seva mare
I els aficionats
Sobretot
Li han demanat
Que es quedi
Que continuï com a president
Que no se'n vagi
Després d'haver assolit
D'haver assolit
La FENC
A primera divisió
Li estan dient
Que es quedi
President
President
El president
El president s'està abraçant
A molts aficionats
Només una cosa
President
Li demanen que es quedi
Som de primera
Som de primera
Són els millors
Es quedarà o no
Per ells
Per ells
Tenien que arribar
Fins aquí
Es quedarà o no
Ho parlarem
Ho parlarem
Ho parlarem
Ho parlarem
Ho parlarem
Però són els millors
La gent del Nàstic
Des d'aquí un potó molt fort
A tota la gent
Que ara està a la plaça de la font
No?
Perquè estaven amb el cor aquí
I ells han espitjat
Per arribar
On hem arribat
Gràcies
A tota la gent del Nàstic
Perquè som els millors
Vixe de raó
Continua molt emocionat
El president del Nàstic
Això li han demanat
Que es quedi reiteradament
En aquesta sortida
Que ha fet a fora
Del camp de Chapin
Paraules del president del Nàstic
Això és el que passa
A l'exterior de Chapin
A l'interior
Jordi continua la festa
Doncs deu continuar la festa
En la zona de vestidors
Allà on tenim el micròfon
Inalámbric
Amb el Quim Pots
Perquè ara mateix
Sabina està pràcticament buit
No queda ni un aficionat
Tothom ha marxat ja
Però suposem que allà
Hi ha festa
I de la grossa
El vestidor del Nàstic
Espera
És que ens han fet fora del vestidor
Ja els membres de seguretat
D'aquest estadi
Ara ens fan fora
De la zona de premsa
Jo crec que aquí
Refregirem a més una mica
Perquè no sé que és una zona
Espera
Que m'intento moure
Intentem buscar una ubicació millor
A veure
Sí, ara m'intento
Espera
Doncs intentem buscar
Aquesta millor ubicació
Del micròfon inalámbric
Amb el Quim Pots
En aquesta zona de
De
De
De Chapín
Amb l'ascens avui del Nàstic
Quin dia més gran per Tarragona
Què tal Jordi?
Aquest 3 de juny del 2006
Una mica millor eh Quim?
Aviam
Ens han fet fora del vestidor
Com es deia
I ens han ficat
En una zona
Molt complicada
Per emetre
Intentaré moure'm
Però és que ara ja no queda ningú
Dins del vestidor del Nàstic
Ara intentaré moure'm
Un momento
Es que no entro desde ninguna parte
Es que no entro desde ninguna parte
Es que ens han fet fora d'aquí també
Intentem parlar amb els membres de seguretat
Vaja
Que s'ha acabat eh
Que hem marxat del vestidor
Que han quedat els jugadors del Nàstic
Ja sols
I que ara ja ve la festa aquesta
Els jugadors del Nàstic
Aniran després cap a l'hotel
I que aquí ja ens han fet fora del tot
Fins i tot ens han fet fora d'aquesta estranya zona
On ens havien ubicat
Ho deixaríem
Perquè a més se sent fatal això eh
Sí però ara havíem recuperat una mica millor el sol si et sembla
El que podem fer és aprofitar per fer una pausa per la publicitat
I busquem ja declaracions després d'aquest partit amb molta més tranquil·litat
A veure si podem parlar ja amb Luis César
I amb diferents protagonistes
Fem història
Fem afició
Tarragona Ràdio felicita el Nàstic
Per una temporada de somni
I per aconseguir la fita
Pujar a primera divisió
Nàstic i Tarragona Ràdio
Per molts anys de primera
Les 8 i 53 minuts
El Nàstic és equip de primera divisió
Tenim el telèfon
El subdelegat del govern
Joan Maria Avelló
Senyor Avelló
Bona nit
Hola bona nit
Un dia feliç suposo
Doncs sí
Un bon dia
Jo crec que és un dia excel·lent
Per tots els tarragonins
I segurament també per milers de ciutadans
D'aquestes comarques
Que en aquests moments
I podem dir en col·lectiu
Estem celebrant
Una fita
Que la major part dels ciutadans
No hem vist
I per tant jo crec que té
Unes característiques molt especials
Per tots nosaltres
Nosaltres hem vist
El gimnàstic a tercera
A segona B
Molt poc a segon A
I realment
Veure la primera
És un somni
En certa manera és veritat
És com un somni
Almenys pels que tenim certa edat
Moltíssima gent pel carrer
No sé si ha vist les imatges
De la plaça de la Font
Gent celebrant tu
Estava a la plaça de la Font
Una tarda que està transcorrent
Amb normalitat
Ja li pregunto
Com a subdelegat del govern
No s'ha de lamentar cap incident
No?
No
Jo crec que
Nosaltres som una
Ciutat
Molt tranquil·la
I jo estic convençut
Que els ciutadans
Doncs el que faran és
En fi
Celebrar
Un dia molt especial
Però dintre dels marxes
Que tenen les celebracions
Jo estic convençut
Que
En fi
Ho celebrarem
Com ho sabem
Celebrar aquí
A Tarragona
Aquestes coses
Jo Maria Balló
Subdelegat del govern central
A la Tarragona
Gràcies
I l'enhorabona
Que vagi molt bé
Gràcies a vostès
Bona nit
Era la veu del subdelegat
També un home feliç
Aquesta nit
La felicitat
Que continua
Xerès Jordi
Hem perdut aquesta comunicació
Amb Xerès
Anem doncs
No sé si encara estàs
A l'exterior
De l'estadi
Ricard on ets?
Estem a fora
Justament a l'exterior
De Xapín
Suposo que sentireu de fons
Un magasum
No és d'un aficionat
Del Nasi
Que és d'un aficionat
Del Xerès
Que està fent molt turoll
La veritat
És que han començat
A sortir
Alguns jugadors
Del Xerès
M'imagino que encara
Trigaran una estona
Els del Nàstic
I aquí estan tots
Darrere de la tanca
Doncs esperant justament
La sortida
D'aquests jugadors
D'aquests homes
Que avui han fet història
Portant el Nàstic
A primera divisió
Estan darrere de les tanques
D'un fort dispositiu policial
També de guàrdies de seguretat
No privats
I tots molt expectants
Doncs això
A veure si surten
Els jugadors
Igual que ho ha fet
Fa uns minuts
Com us explicàvem en directe
El president del Nàstic
Josep Maria Andreu
Amb ell
Ja hem demanat
Sobretot
Que es quedi
I que continua com a president
I ara veurem
Que he dit
Que els diuen
Que els canten
Els jugadors
Quan d'aquí uns minuts
Sortin
Si és que surten per aquí
Que suposem que sí
Sortin els jugadors
Del gimnàstic de Tarragona
Quin serà una mica
Que l'objectiu dels jugadors
Sortiran de l'estadi
I ja retiraran el seu hotel
De concentració
Com anirà Ricard?
Aquesta seria la previsió
Tot i que no ho sabem
Ara mirarem de parlar
Amb el gerent del club
Amb el Xavi Monclús
Que ens podrà explicar una mica
El plan
Tot i que primer
Evidentment
El felicitarem també
També va remullat
Xavier
Bona nit
Felicitats
Felicitats a tots
T'hem vist plorar
Com avui pràcticament
A tothom a la llotja
I a l'estadi de Sabín
La veritat és que hem patit
Suposo que està plorat
Per les emocions
Contingudes
Al llarg de la temporada
Com tu dius
Tota la temporada
I no hem pogut
Millor que sigui així
Ja ho hem sentit
A través del micròfon
De Timpons
Dintre el vestidor
Que és una autèntica festa
Però ara què?
Ara què faran?
La veritat
No te sentia
Perquè m'estàvem parlant
I Ricard
No te sentia
Diga'm
Dic que ja hem sentit
Tota la festa
Una mica
Que hi ha
El vestidor
Però a partir d'ara
Què faran els jugadors?
Bueno
Jo crec que la festa
Té que ser dels jugadors
Que són realment
Els que s'ho han guanyat
I pràcticament
Farem un sopar
Allí a l'hotel
N'hi haurà festa
N'hi haurà uns grups
Musicals que actuaran
I tot ho farem per ells
Vull dir que
És una nit especial
I és una nit
Que tenen ells
Que es plaure
I divertir-se
Tot el que puguin
Sortiran per aquí?
Sí, sí
Sortiran per
Despeguïns de l'afició
L'afició sobretot
Que té que anar amb el xàrter
I ara li hem dit
Que sedutxin
Sisplau
I que comencin a sortir
Per despeguir-se
Tota l'afició
D'aquí del Nàstic
Gràcies
Ja bé
Felicitat
A vosaltres
Gràcies
Ja bé
Monclús
El gerent del Nàstic
Per tant
Sortiran per aquí
Els jugadors
Els podrem veure
I sentirem
El que crida
Justament
L'afició
Aquests triompadors
En el dia d'avui
Passem per uns moments
Per la plaça de la Font
La festa rebentar
Jordi
Efectivament
Tere
La festa rebentar
Per cert
Han sonat durant uns instants
Un recull dels millors gols
Narrats per Jordi Blanc
Ara és el bando
El canto del loco
Qui fica
La banda sonant
Aquesta festa
La plaça de la GOM
Continua plena
GOM a GOM
De fet
Continua arribant gent
L'entrada a Boca Calle
Continua absolutament
Arrebentar
Bloquejada
També hi ha un trànsit
Impressionant
Al carrer Sant Domènec
I la gent votant
Enfilada damunt
De les fanals
Vaja
Un ambient
És realment impressionant
Els càntics
També
Algun per Pinilla
A primera
A primera
Vaja
Hi ha també
Un great skits
Força variat
Ens deia el subdelegat
Del govern central
De la Tarragona
Present també
A la plaça de la Font
Que de moment
La festa
Transcorria
Amb absoluta normalitat
És així
Festa, festa i festa
I punt
Sí, sí
Festa, festa, festa
Hi ha hagut durant el partit
Algun petit incident
Alguns aficionats
Han tirat
Algun petard
Molt a prop
D'on estava
La pantalla
I també s'ha tornat
Alguna traca
Alguna bengala
Tot però
Amb un ambient
Amb un to molt més lúdic
I festiu
Que no pas amb intencions
De fer mal
O de fruit
Possiblement
Donar excés
Al alcohol
Petards
Bengalas
Es traques
Tot dins de la moderació
Comencen a rondar
També
Les cerveses
La qual
Els bars
A la plaça de la Font
No paren
La gent
Els tarragonins
Celebren
I de valent
L'ascens de primera
Algun protagonista
O és per ells
Jordi?
De moment
Ho deixaríem aquí
Si et sembla
I més endavant
Intentaríem tenir
Algun protagonista
Doncs de seguida
Tornem a la plaça de la Font
A més protagonista
El Jordi Sorignac
Explicant-nos
Aquest ambient
Que es viu
En aquesta plaça
Del casc antic
Del centre
De la ciutat de Tarragona
Pràcticament
Són les 9 del vespre
Pausa publicitària
Ara mateix tornem
Final, final, final, final
Ja som a primera
Felicitats, Nasti
Felicitats, Eficitats
Sou de primera
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Les 9 i 2 minuts
Missatges esborronadors
Que ens havia molta gent
Que ha seguit el partit del Nasti
Que està fora de Tarragona
Fins i tot fora del país
De molt lluny
Són missatges
Molt emotius
Que anirem llegint
Al llarg de tota aquesta nit
Ara el que toca fer
És tornar
Xapín
Com ho teniu, Jordi?
Perdona, perdona
Que m'estic posant bé les ulleres
És que estava parlant ara
Amb el Luis César
Que ja el tinc aquí
Veiem les imatges
De l'interior
Dels vestidors
Luis, felicidades
Moltes gràcies
Lluís César
L'entredor del gimnàstic de Tarragona
Que ha fet la provesa
De portar l'equip del Nasti
59 anys després
A la primera divisió
Del futbol estatal
Avui me decías
Que habías padecido mucho
He sufrido mucho
Pero bueno
Lo previsto
Cuando juega un partido
De esta importancia
Aunque tenemos dos
Dos partidos más
Para intentar solucionarlo
Pues uno sufre y padece
Evidentemente
Y desde la grada
Pues se sufre mucho más
Ayer te preguntábamos
Que harías al final del partido
Así de entrada
Nos han dicho
Que has llorado un poco
Me han hecho de todo
No se puede ni contar
Me han hecho de todo
En el vestuario
Pero bueno
Hoy es un día muy especial
Porque hoy es el día
Que Tarragona
Se llama temáticamente
Su participación
En primera división
El año que viene
Y eso no se consigue
Todos los días
Entonces esto es para
Tarragona
Para toda su afición
Para todos los futbolistas
Y para todas las personas
Que desean
El éxito del Nasti
Y hoy se sienten
Muy felices
Hoy es un día grande
Para la ciudad
Y grande también
Para todos los profesionales
Que habéis conseguido
Este objetivo
Hombre es un logro
Normal
Estamos muy contentos
Todos
Todas las personas
Que trabajan en el Nasti
Y se sienten satisfechas
Porque el objetivo
Se ha cumplido
Y se ha cumplido
Con dos semanas
De antelación
Entonces
Hoy ya te digo
Hoy es un día muy especial
El mío
El más importante
De mi vida deportiva
Ya lo he dicho ayer
Y hoy lo tengo que repetir
Porque hoy
Hoy es un día
Que llevaré siempre
En mi corazón
Y será un día
Marcado en mi calendario
¿Te imaginas lo que significa
Esto para el club
Y para la ciudad?
Hombre
En la ciudad de Tarragona
Y la ciudad
Van a competir
Con las mejores capitales
Del país
Van a jugar
Contra los mejores rivales
Que se pueden encontrar
En España
Se va a ver en Tarragona
Muchos futbolistas
Que están llamados
A ser y son
Muchos de ellos
Los mejores futbolistas
Del mundo
Esto no se ve todos los días
Muy bien Luis
Felicidades
Muchas gracias
Felicidades a todos
Les paraules de Luis César
L'entrenador
Al gimnàstic de Tarragona
Que ha vingut amablement
Cap a aquesta
La nostra posició
Perquè no hi havia forma
De poder
De poder
Parlar
En aquesta zona
Amb els jugadors
Del nàstic
Ara sí
Comencen a venir
Cap aquí
Intentarem parlar
Amb alguns
Alguns que van
Traient també
Aquí
Alguns autògrafs
I tenim
El porter
El Rubén
Rubén
Que gran es esto
Esto es lo más grande
Del futbol
¿Te lo habías imaginado así?
No, la verdad que
Aún queda mucho por disfrutar
Esto es solo el principio
Y esperemos que la gente
Disfrute como nosotros
¿Te imaginas como debe estar
Ahora mismo Tarragona?
Sí, nos han comentado
Que hay 12.000 o 13.000 personas
En la plaza
Y esperemos que mañana
Se pase lo mejor que se pueda
¿Cómo estará esa plaza mañana?
Del otro día
Te vimos ya practicando
Un poco con Cudina
Mañana será fenomenal eso
Sí, la verdad que sí
Que va a ser un día muy grande
Un día marcado para todos nosotros
Y esperemos que
Todos lo pasen muy bien
¿Habías soñado alguna vez con esto?
No, la verdad que se ve siempre muy lejos
¿No?
Está claro que
Que nos ha costado mucho llegar
Pero
Pero esto hay que disfrutarlo hasta el máximo
Muy bien, gracias Rubén
A ti
Nos da la Rubén Pérez
Capa
Capa
Diego Torres
Diego, muy buenas felicidades
Buenas, gracias
Esto es muy grande
Sí, esto es la hostia, tío
Vivirlo aquí
Con los sufrimientos que hemos pasado
Y sobre todo hoy
Ha sido un partido que se ha sufrido mucho
Pero lo importante era sacar el punto
El punto ya lo tenemos
Y Diego, vives tu segundo ascenso con el Nasti
Segundo ascenso en tres años
Y una emoción increíble
No se puede describir con palabras
Porque bueno, hay que vivirlo
Cuando ha pito al final del partido
Pues se me han saltado las lágrimas
Junto a Codina
Y bueno, es que son sensaciones que
Que son para vivirlas
Porque bueno, esto es espectacular
Y bueno, luego en el vestuario
Me han puesto los cascos
En directo con la Plaza de la Fon
Y aquello debe ser
La hostia, ¿no?
¿Te imaginas cómo debe estar la Plaza de la Fon
Y te la imaginas mañana a las 8 de la noche?
Esperemos que se vuelque la ciudad con nosotros
Y estén con nosotros
Y bueno, se vuelque a toda Tarragona
A todos los barrios de Tarragona
Y bueno, para disfrutar ante toda la gente
¿A quién le dedicas el ascenso?
Pues a toda mi familia, a mi novia
Y sobre todo a toda Tarragona
Que ha estado con nosotros desde el principio, ¿no?
Muy bien, Diego, felicidades
Vale, a vosotros
Les paraules de Diego Torres
El jugador del gimnastia de Tarragona
Y de Diego Torres
Cap a Cristiano Omar Lupídeo
L'altre dia, fa poques setmanes
El teníem amb nosaltres
Als estudis de Tarragona Ràdio
Lupídeo, esto es impresionante
La verdad que no se puede explicar
La alegría que sentimos
Que tenemos la gente
Lo que debe estar pasando en Tarragona
Algo increíble
¿Te imaginas mañana cómo estará a la Plaza de la Fon?
Buah, increíble
La verdad que es una alegría
Que queremos compartirla con la gente
Les 9 i 7 minuts
Sembla que hem perdut la comunicació
Amb Charés, amb Chapin
La recuperem
Estàvem parlant amb Lupídeo
Que s'espera un rato
Jordi
Doncs sembla que hem perdut la comunicació
I amb Chapin
Passem abans per la Plaza de la Font
Què passa, Jordi?
Doncs passa que en aquests moments
Està sonant el portí
Aquella cançó que van enregistrar ara fa dos anys
Els anteriors herois del Nascis
Que van aconseguir l'últim ascens
De la segona divisió A
Que la plantilla
Vaja que els ciutadans de Tarragona
Que s'han aplegat en aquest punt
Continuen molt i molt feliços
S'ha d'assecar una cosa
Que crec que és força interessant
Un públic molt familiar
Com és el que tradicionalment
Acudeix diumens darrere diumens
Al nou estadi
Molts joves
Però també molts matrimonis
Molts fills
Fins i tot
Molta gent gran
La que s'ha plegat aquí
A la Plaza de la Font
Continuen a venti
Mangales
Però tot dins d'una tònica
De civisme
Com a nota predominant
Hi ha també un element festiu
Força destacat
Hi ha una copa gegant
Feta de cartró
De duim
Que està convertint-se una mica
En el símbol de la festa
Que a la Plaza de la Font
S'hi pot llegir la inscripció
De primera
L'ambient que s'està visquent
Aquesta tarda nit de dissabte
Una data per la història
Aquest 3 de juny
El nàstic ha empatat a xerès
Un empat que li ha valgut
Aquest ascens matemàtic
A la primera divisió
Seguim amb protagonistes
A la sintonia
De Tarragona Ràdio
Ràdio Sant Pere i Sant Pau
Jordi, ens havíem quedat
En una entrevista
Amb l'opídio
Què havia dit?
Doncs ho sentim
Perquè no sabem
Què ha passat exactament
S'ha perdut la comunicació
Malogradament
No l'hem pogut tornar a escoltar
Després el tornarem a escoltar
Lògicament tenim tota la nit per davant
Però li enviava una salutació
Molt especial al seu pare
Perquè ens escolta
Des d'Argentina
Després
L'anirem a buscar una altra vegada
A...
I a veure si li podem donar
Alguna sorpresa
Sí, perfecte
Escolta, que tenim aquí
El Marco
Marco, muy buenas
Hola, buenas
Dos ascensos
En tres años
Como Diego Torres
Esto es lo más grande
Sí, la verdad que
Que jugamos para esto
Yo creo que
Toda la ilusión
De un deportista
Cuando empieza
Conseguí el máximo éxito
Al final de temporada
Y el nuestro era este
El poder conseguir el ascenso
Y hoy es un día muy feliz
Para mí
Y para toda la afición del Nasti
Y me supongo que para todos
Los habitantes de Tarragona
Con el ascenso a primera
Nos olvidamos de la lesión, ¿no?
Bueno
Hay que tenerla siempre ahí
Y más ahora, ¿no?
Ahora hay que mentalizarse
De que viene una categoría superior
Aún más difícil
Y de que hay que intentar estar
Lo antes posible al 100%
Para poder rendir
Para el nuevo entrenador
El míster si sigue
O para quien sigue
Para la temporada que viene
¿A quién le dedicas el ascenso?
Pues a toda la afición
Cuando he salido se lo he dicho
Y le he dicho que esto es de todo
Y le he dado la enhorabuena
A cada uno de los aficionados
Porque esto es un éxito
Para toda la ciudad
Y para todo el club
Muy bien, Marco, felicidades
Vale, y a vosotros
Doncs del Marco cap al Pinilla
Que és el protagonista
D'aquests crits que escoltaven de fons
En Toni, molt bones
Hola
Illa, Illa, Pinilla, Meravella
Això funciona, eh?
Sí, home
El que ha funcionat
Ha estat l'equip tot l'any
Escolta, Pinilla, primera divisió
Bueno, el Nàstic
L'any que ve el Nàstic
I és una feta importantíssima
Després de 60 anys
I bueno
Per tothom
Per als jugadors
Per al club
Per a la ciutat
Jo crec que és històric
I el que hem de fer ara és gaudir, no?
Personalment
Que has sentit al moment
En què, Arques Piqueras
Ha xiulat al final del partit?
Bueno, de tot
Perquè és el treball de tota la temporada
És el somni de molts anys
I bueno
Fer feliços a tanta gent
Doncs, bueno
Recompensa tot, no?
Quan tu vas venir aquí
En parlant moltes vegades
El club a segona A
Va baixar a segona B
Déu-n'hi-do
La feina que s'ha tingut que fer
El que s'ha tingut que treballar
Per poder avui
Aquest 3 de juny
Del 2006
Celebrar l'ascens a primera
Sí, fa dos anys
Estàvem jugant a la segona divisió B
I bueno
Tindre la possibilitat ara
De que el Nàstic
L'any que ve juguem amb tots els millors equips
De la Lliga Espanyola
Doncs jo crec que
És per estar satisfets
Del treball fet
I bueno
I per tindre il·lusió
En el futur, no?
T'imagines com deu estar ara mateix
La plaça a la Font?
Bueno, diuen que està plena
Suposo que demà també
Hi haurà una festa grossa
Molt bé, Antoni
Moltes felicitats
Digue-li al Pinilla que no marxi
Digue-li al Pinilla que no marxi
Perdó, perdó
Espera, que em diuen que no marxi
Espera un moment
Pinilla que hi ha un amic
Que et vol saludar
Escolta
Que li passo els cascos
No té els cascos
Li passo els cascos
Li passo els cascos
Doncs Pinilla
Escoltant aquest amic seu
Que el vol felicitar
En directe
Endavant xapis
Hola, buenas noches Antonio
¿Qué tal?
¿Cómo estás?
¿Cómo estás?
¿Qué tal todo?
Bien, bien
Felices ya lo puedes suponer
No te he vivido cosas de estas
Mucho más importantes todavía
Pero sabes lo que es el trabajo
De un equipo
De un grupo
Durante todo un año
Y ver la recompensa al final
Pues es la hostia
Oye, que me alegro un montón
Muy bien, yo también me alegro
Me alegro de que
Supongo que no te habrá llegado
Que te habrán enviado mil mensajes hoy
Es que no he mirado el móvil todavía
Vale, vale
Pues no te lo miramos, eh
Nada, oye
Que te lo pases bien
Disfrutes la fiesta
Y que te lo mereces
Muy bien, Xapi
Gracias, nos veremos
Escúchate, un abrazo
Era la veu d'Albert Ferrer
Amic d'Antoni Pinilla
Que l'ha volgut saludar en directe
No sé si encara el tenim al telèfon
No el tenim
Jordi, endavant amb els protagonistes
Doncs sí, perquè anem a buscar
A John Pérez Bolo
John, muy buenas
Hola, buenas tardes
Felicidades
Muchas gracias
El trabajo al final de sus frutos, eh
Sí, la verdad que sí, ¿no?
Una vez más ha demostrado
Que bueno, pues haciendo las cosas bien
Se pueden conseguir grandes cosas
¿Qué has pensado al final del partido?
Muchas cosas, ¿no?
Toda esa gente que ha venido hasta aquí a apoyarnos
Bueno, mi familia
La gente que, bueno
Porque por desgracia no está aquí con nosotros
Pues...
Es que es tanta gente que no sabe
No sabe qué pensar en esos momentos
¿Te imaginas cómo debe estar la ciudad 60 años después
Volviendo a primera división?
Pues no lo sé
No lo sé, no lo sé
Pero estoy deseando llegar a Tarragona, ¿no?
Porque sé que, bueno
Vamos a tener un día muy importante mañana
Vamos a disfrutar con...
Con toda esa gente que nos lleva todo el año apoyando
Y bueno, desde aquí darle las gracias
Por todo lo que han hecho por nosotros
Y bueno, esperemos no haberles defraudado
Que seguro que no
Que no lo hemos hecho
El ascenso es el premio
A la gran temporada del Nastic
Y además siendo el primer equipo que asciende
A falta ahora mismo todavía de dos jornadas más
Sí, la verdad que el trabajo ha sido muy bueno, ¿no?
Y por parte de todos
Jugadores, directiva, entrenador
Yo creo que todo el mundo del Nastic
Si está donde está ahora mismo es el Nastic
Porque hemos remado en la misma dirección, ¿no?
Y eso es muy importante
Y bueno, esperemos que los años siguientes
Pase lo mismo, ¿no?
Que todos vayamos a una
Y el Nastic pueda llegar mucho más arriba
¿A quién le dedicas el ascenso, John?
Bueno, al enano este que tengo aquí
Aquí abajo, ¿no?
Y al otro que porque es muy pequeño
Se ha tenido que dar en Tarragona
Que son la alegría de mi vida
Y al niño del ascenso, ¿eh?
Sí, el niño del ascenso va a ser el de Abel
Que está a puntito de llegar
Muy bien, John, gracias
Dígale al bolo casculo aquí, al casco
Porque ya un soci seu que el vol saludar
Perdona, John, perdona
Que me dicen que tienes comunicación con alguien
A ver, ponte los cascos
A ver, un momento
Li posem ya al micro al John, ¿eh?
Doncs es Luis Embranos
Buenas noches, ¿a vos lo tienes?
Hola, buenas noches, ¿qué tal?
Nada, felicitaros
Y nada, que enhorabuena
Que ya eres otra vez equipo de primera
Y mereces, tío
Oye, Luis Conejín
Eres un cabronazo, ¿eh?
Ya sabes para qué era la llamada, ¿no?
No tenía ni idea
Ya me cago en diez
Pero bueno
Bueno, que me alegro mucho
Y que bueno, aunque sea la distancia
Que también lo estamos celebrando en casa
Vale, muchas gracias
Un poquitín por vosotros
Un beso para ti, para Ana, para el niño
Y bueno, para toda la gente que está ahí en León
Que sé que se alegra por mí y por todo el equipo
Muchas gracias
Venga, cuídate, anda y disfruta
Gracias
Venga, un abrazo
Hasta luego
Pues las palabras de...
De Conejín
Luis Embranos
Un jugador
Qui va jugar al Rayo Vallecano
Perdona
Perdona?
No, no, deia que...
És que m'he perdut una mica al final
Perquè com jo no tenia cascos
No me n'he farà de res, eh
Conejín
Conejín
Conejín
Conejín
Esclar, perquè la salutació de Bolo
A Luis Embranos
Ha estat
Que tal conejín
Sí, sí, Déu n'hi do
Ara la imatge
És Josep Maria Andreu
Abraçant-se
A la seva dona
A la que suposo que no havia pogut parlar encara fins ara
Jordi, tens més protagonistes o anem a la plaça de la Font?
Com ho tenim?
Home, jo crec que podíem anar amb protagonistes
Perquè estan en un moment íntim
I tampoc no voldria anar ara a destorbar
Si et sembla anem a la plaça de la Font
Després parlem amb Josep Maria Andreu
I encara en jugadors que han de sortir
D'aquesta bucana de bastidors d'aquí
De l'estadi de Chapin
Una zona cordonada
On a poc a poc van sortint tots els protagonistes
D'aquest ascens històric del Nàstic
Doncs passem amb aquest ascens històric del Nàstic
Per la plaça de la Font, Jordi
Doncs estem a la plaça de la Font
Estem al costat del regidor de festes de l'Ajuntament
Carles Sala
Carles, bona nit
Molt bona nit
Un Carles Sala que poden comprovar eufòric
I l'hem volgut portar a les nostres dones
Perquè ens expliqui exactament
A partir d'ara que la festa a la plaça de la Font
Continua aquesta nit
S'arirà desenvolupant-se de forma espontània
I a partir de demà què?
Perquè ara el David Prats
Les piqueres s'han anunciant concentració demà
A un quart de dotze
A aeroport del Prat
Per rebre jugadors
Efectivament
La festa d'avui és una festa espontània
Evidentment teníem preparada els himnes
Teníem preparada tota aquella música
Que havia acabat de fer
Doncs emocionar la plaça
La plaça estava emocionada
Després d'aquest magnífic resultat
Aquest empat
Que ens ha permès tornar a primera divisió
Després de 59 anys
I a partir de demà
La gran festa
La gran festa de rebu d'aquests 25 herois
El demà té un quart de dotze
A concentració a l'aeroport del Prat
I a partir de les vuit de la tarda
Simultàniament engegarem
Per una banda els tres autocars
Dos autocars
Doncs oberts
I a l'autocar
Ho fixava el club
A baix
A la plaça Imperial Tàrraco
I aquí dalt
A la plaça de la Font
Doncs per celebrar això
Per fer aquesta rebuda
Aquests 25 herois
Que han fet possible
Que el nàstic torni 59 anys després
A primera divisió
La rua comença a les vuit
A un quart de nou
A la plaça Imperial Tàrraco
S'espera l'arribada
A la plaça de la Font
Pels vols de dos quarts de deu
La nostra intenció
Per un tema de llum de dia
També seria que no
Abans de dos quarts de deu
La rua no arribés a la plaça de la Font
I per tant
En principi
El recorregut previst
És tot arrem l'aeroport
L'antic Conde Valleno
Fins a tocar ferro
Baixar fins a Hisenda
Dornar la volta a Hisenda
Pujar fins a Adrià
I entrar fins a Sant Agustí
Donar la volta a la rotonda
Perquè els autogars quidin encarats
Direcció Saavedra
I a partir d'aquí
Els jugadors baixaran dels dos autobusos
Els jugadors directiven
I aniran els dos primers autobusos
Barrejats
I hi haurà un tercer autobús
Amb gent també del nàstic
I per tant
Doncs aquí esperem
A dos quarts de deu
Que la plaça estigui plena
Com avui
Hi haurà un carril central
Per on passaran els jugadors
Que un cop els jugadors
Estiguin a la plaça
Fon aquest carril central
També l'obrirem
Perquè la plaça pugui omplir-se
I que com més gent pugui veure
Doncs a l'espectacle
Pugui saludar els jugadors
I pugui felicitar-los
No és millor
El Carles Sala és un nascit
Però a l'hem vist tota la tarda
Patint i patint moltíssim
Quan l'àrbitre ha xiulat al final
Què has pensat?
Tenim pendent connexió amb Xerés
Bé, he pensat
A veure, jo des de la setmana passada
Des que vam acabar
Amb aquest 1 a 0 contra un romàntia
Que teníem molt clar
Que encara que ho perdem tot
Que encara que ho perdéssim tot
Érem un equip de primera divisió
Però avui han vingut
Molts records
Molts records
Ho hem deixat aquí
Perquè hi ha protagonista de Xerés
Gràcies
Anem a Xerés
Jordi, qui és el protagonista?
Home, doncs jo no m'he cansat de dir
Al llarg de la temporada
Perquè aquesta temporada
S'ha donat així
Posa-li els cascos
Quan tinguis l'ocasió
Vale, ara li posaré
Que tenc la persona més feliç avui
Ja no tan sols de Tarragona
De Catalunya
D'Espanya
D'Europa
Sinó del continent
Jo crec que és la persona
Més feliç del món
Que és el Josep Maria Andreu
El president del Consell d'Administració
Del Nàstic
La persona que ha fet realitat
Que avui
3 de juny del 2006
El Nàstic estigui a primera divisió
Josep Maria, moltes felicitats
Moltíssimes gràcies
Avui és un dia feliç
Un dia emocionant
Perquè fins fa un rato
Era el somni del Nàstic
Estar a primera
I ara això ja no és un somni
És una realitat
L'any que ve
Jugarem a primera
Jugarem a la Lliga de les Estelles
I és un moment de felicitat absoluta
Gràcies a la nostra gent
A la gent del Nàstic
Que sempre ha confiat en aquest projecte
I ara vull tindre un record
D'agraïment
Per a totes les persones
Que han treballat
Amb aquests 120 anys d'història
Pel Nàstic
Tots els exjugadors
Exdirectius
Exampleats
Ampleats actuals
Els meus consellers
Perquè gràcies a ells
Estem
Ara vivint aquests moments
De gran felicitat
Això és extraordinari
Emocionant
Gràcies a les institucions
Que sempre s'han apujat
També
Per poder arribar fins aquí
De veritat
Que això és magnífic
I el somni
Acabat
Però té que començar un altre
Escota que em diuen
Des dels estudis
Que et poses cascos un moment
Sí, sí, que hi ha algú que el vol saludar
A veure si
Ja està escoltant Josep Maria Andreu
A veure si el coneix
De president a president
Sí
Andreu
No et sento
Dani
Dani, com estàs?
Jo bé
Escolta
Per molts anys
De veritat
De veritat que estic content
I m'he emocionat
O sigui que en sèrio
Saps que hem parlat
Aquests últims dies
I a partir d'aquí Andreu
Benvingut a la Lliga de les Estrelles
Com tu dius
Moltíssimes gràcies
Això per nosaltres
És una felicitat
Bueno, aquest any
Per sort
Estem els tres a primera
Sí
Nosaltres vam estar
Ja saps el que ens va passar
L'últim partit
Però mira
També vam tindre sort
I vosaltres
Us heu morescut
Pujar a primera
I l'any que ve
Segur que ens ho passarem bé
I molts anys
Moltíssimes gràcies
Dani
Moltíssimes gràcies
Andreu
Una abraçada
Una abraçada
La setmana que ve no
Però l'altra setmana
Ja esperem un truc
Aviam si ens assentem un dia
Molt bé
Gràcies
Andreu
Per molts anys
Moltes gràcies
Adéu maco
Gràcies
Doncs Josep Maria Andreu
Que ens estava
Que ens estava explicant una mica
Com estava la situació
Parlava amb Dani Sánchez Llibre
I acabem amb una
Amb una darrera pregunta
Amb Josep Maria Andreu
President del Consell d'Administració
Del Nàstic
Això d'Andreu
Què deté?
Això
Mira
Jo parlaré
Jo vull reflexionar
Ara l'únic que vull
És viure
Aquestes moments d'alegria
I de felicitat
I disfrutar amb aquesta gent
Perquè
Mira la gent del Nàstic
Ja fa molt de temps
Que és de primera
I ara ja
Deportivament també som de primera
I ara la gent
Avui he fet aquest petit salt
Perquè per allò que m'han explicat
De la plaça La Font
Jo tenia un fill allà
Dos fills allà a la plaça La Font
I m'he deien
Que era increïble
I avui hem demostrat
Que ja no són solament de primera
Sinó que són de Champions
Visca el Nàstic
Visca Tarragona
I gràcies
Gràcies a la gent de Tarragona
Molt bé
Gràcies
Josep Maria Andreu
A vosaltres
Les paraules de José Maria Andreu
El president del Consell d'Administració
Emocionat també
En aquests moments de sortir
Per aquesta zona
A més a més aquí
Atenent
A diferents mitjans de comunicació
I que Denis Sánchez llibre
I li ha dit
De quedar la setmana que ve
Per arreglar unes quantes coses
Sí
Bueno
A veure si és veritat
I les arreglem
Aquestes quantes coses
Que tenim pendents
Des de fa molt de temps
En l'Espanyol
Bueno
No ho sé
No ho sé
També havia de venir
Jonathan Soriano
I Jonathan Soriano
Es va quedar sense
Ells ho ha perdut
Sense venir
Ells ho ha perdut
Efectivament
No sé si ha de ser
Lo de Walter Pandiani
I amb la tranquil·litat
Estem al costat de l'Abel Boades
Abel
Felicitats
Moltes gràcies
Vas estar als estudis
De Tarragona Ràdio
Vas dir
Nosaltres pugem
I el Nàstic és a primera divisió
Sí
Bueno
Jo confiava en el treball
D'aquest equip
I bueno
Així ha sigut
En quatre coses
Ben dures
A terme
Pues ha aconseguit
Un ascens
Que
Que molts equips
Pues
S'estan tirant des pèls
De veure el Nàstic
En primera
I els altres
En majors pressupostos
I els majors plantilles
Pues no ho han aconseguit
Ara et veig molt tranquil
Com ha anat
La processó per dins
Com has estat al final del partit
Molts nervis durant el partit
No
Els primers 20 minuts
Més que nervis
No
Més que bé
Pues bueno
Ansietat
I de veure que
Pues que bueno
No estaven sortint les coses
Com esperàvem
Però bueno
La segon part
Sobretot
M'ha trobat cómoda
I en minuts finals
Més més encara
Com ho heu celebrat
El vestidor
Bueno
Pues ho he celebrat
Pues
Pues ja veus
Dutxam-nos tot
Estirà molt de tot
Pues una
Una gran alegria
Perquè
Ja et dic
Que ningú esperava això
I al final
S'ha aconseguit un somni
Que bueno
Que era difícil
D'aconseguir
Amb 3 anys al nàstic
Portes dos ascensos
Déu-n'hi-do
Sí bueno
Vais vindre
A un projecte
Que bueno
Que el presi
En principi
En comentar
I bueno
Sí que vens
En aquesta il·lusió
Però que al final
El caldo
De primera
Ho veus molt lluny
Perquè l'equip
Estava en segona vez
Però bueno
Treballant
Com s'està treballant
A nivell d'acus i això
Pues s'ha pogut aconseguir
En qui li dediques
Aquest ascens tan especial?
Bueno
Pues ja penso
Que se ho imagineu tots
Sobretot
A la meva dona
I al meu futur fill
Llegaisca
Que si no passa bé
Antes de que termine
Antes de que acabe allí
Que estarà así nosotros
És el nen ascens
Sí
A veure
Que vinga bé
I bueno
I de moment
Pues a disfrutar
Moltes felicitats Abel
Vinga gràcies
Les paraules d'Abel Boades
Que també abandona
Aquesta zona
Està pràcticament
Tot a punt
Perquè l'expedició del nàstic
Comenci
A desaparèixer
D'aquesta zona
Pec
Ara tinc pel Ricard
Per aquí
Que li vol fer
Una entrevista molt especial
A algú
Ja marxa
Ja marxa
Volia marxar
Per a veure si vol parlar
És el fill petit
Del Josep Maria Andreu
A veure
José
Digues alguna cosa
Perquè a més
És que ahir
Ha estat al costat
De Luis César
Durant tot el partit
Ha patit molt no
El Luis?
Sí
Sí
Més que tu?
Sí
Ha patit molt
A veure
Estàs molt content o no?
Molt molt
Molt content
Sí
En fi
Ja no vol parlar més
Però en fi
El volíem tenir com a testimoni
Ara per cert
Surt Luis César
Ja amb la samarreta
De som de primera
Doncs ara surt Luis César
S'ha esperat pràcticament
Que marxés molta gent d'aquí
I ara sí
Es dona aquest bany de multituds
Som de primera
Puja amb el seu fill
El seu fill li costa pujar les escales
El fill de Josep Maria Andreu
Li costava
Li costava parlar
I abans
Intentarem d'aquí una estona
Tenir Àngel Morales
Tot i això crec que està ja
Dalt de l'autocar
Perquè pràcticament
Els jugadors d'aquí
Han marxat
Jo no sé si ho podíem deixar
Aquest convidat
Per poder parlar amb l'Àngel Morales
D'aquí una estona
Quan els jugadors estiguin ja
A l'hotel de concentració
Perquè
Veiem els jugadors votant
Dalt de l'autocar
Josec Icar
Que només fa que demanar
Que la gent comenci a pujar a l'autocar
I per tant
Doncs jo crec que
Des d'aquí
Està tot a punt
Perquè comencin a sortir
Els jugadors ja
Amb l'autocar
Cap a l'hotel
De concentració
Del gimnàstic
De Tarragona
I jo no sé
Ricard
Una mica
Jo crec que ara ja l'afició
Principalment els que anaven
Amb el xàrter
Han començat a marxar
Sí
Miraríem de parlar
Amb alguns aficionats
Com per exemple
Alguns dels que parlàvem
Aquest matí
Com el Josep Maria
Marco
Josep Maria
Parlàvem fa
Quantes hores?
9 hores
9 hores
I el som i ja s'ha fet realitat
Som de primera
Som de primera
Tarragona té un equip de primera
I Tarragona és una ciutat de primera
L'afició
Un 10
Tarragona
Suposo que deu estar
Impressionant
He vist
He vist fotografies enviades
Via SMS
I la plaça La Font
És bestial
És el que Tarragona es mereixia
Ara només necessitem
El recolzament
De tots els mitjans
De comunicació
Que ja els tenim
Exceptuant
El primordial
Que aquest és el que ha de donar
El cop d'efecte
I
Que el Nàstic
Tingui l'apollo
Que té
Els altres equips
De marcació
De Catalunya
Només una cosa
Josep Maria
En qui has pensat
Quan
Quan l'àrbitre
Ha xiulat el partit
Amb moltes persones
No puc
Amb moltes persones
Molts amics
Companys vostros
De premsa
Com el
Com el
Morera
Molta gent
Que s'ha estimat
Tan l'àstic
I que no està
Podem veure
Aquesta realitat
Josep Maria
A celebrar
A disfrutar-ho molt
Som de primera
També una altra persona
Amb la que volem parlar
Perquè
És un d'aquells seguidors
De fa anys
I anys
Com el Salvador Navarro
Dels xiquets
Del Serrallo Salvador
També suposo
Que molt emocionat
Molt, molt
Amb el Marcos
S'han ficat
Un fart de plorar
No pot parlar
És que jo vaig néixer
Al 49
I no vaig poder veure
I ara
M'és igual
És la veu
De Salvador Navarro
La veu trencada
El deixarem
Perquè és evident
Que no pot parlar
Amb aquestes condicions
Persones com ella
Que n'hi ha milers
Que han pogut veure el Nàstic
O altres que no
I que avui el veuen
Per primera vegada
A la màxima categoria
Del futbol espanyol
Doncs ja marxa
L'expedició
Del gimnàstic de Tarragona
I per tant
Doncs
Sembla que començarà
A funcionar
L'autocar
I l'autocar del Nàstic
Que ja se'n va cap a l'hotel
Per tant
Suposo que d'aquí una estona
També
El Ricard
L'Oz
I el Quimpons
Comenxaran a marxar
Ja cap a la zona de l'hotel
Allà tenim
L'altra infraestructura
L'altra infraestructura muntada
I a mi també m'agradaria parlar
Amb algun altre seguidor
Del Nàstic a Bec
Per aquí
Com l'Ignasi Budesca
Que el bec emocionat
Ignasi
Que gran és això
És increïble
És increïble
Per la gent
Que s'ha desfraçat
Per la gent
Per la gent
Que s'ha quedat allí
I per la gent
Que no ha pogut veure
És increïble
És increïble
Ja estem a primera divisió
Estem
I heu dit
Tots els tarragonins
Tota la gent
De Tarragona
I de les comarques
Molt bé
Ignasi
Felicitats també
Per la part que et toca
També tenim per aquí
El Josep Alegret
Josep
Que gran és això
D'estar a primera divisió
Hòstia
Això no té límits
Això és la gent
Com s'ha desbordat avui
Això és molt emocionant
Home jo ja vaig viure
A primera divisió
Però pujar no el vaig veure
Perquè era molt petit
Però el que he vist avui
Això em quedarà agravarat
Per tota la vida
Molt bé
Felicitats també
Gràcies igualment
Xato
Doncs els diferents aficionats
Del Ginàstia de Tarragona
Jo crec que són els poquets
Que queden per aquí
A veure si ve cap aquí
L'Enric Cavaller
Portem l'Enric Cavaller cap aquí
L'Enric que ha vingut en cotxe
Des de Tarragona
Enric
Ja estem a primera divisió
Ja estem
Ja estem
Jo això
Era petit
Anava a l'aví de Catalunya
Hòstia
Em pensava que no ho veuria mai
Això
Hòstia és que no ho sé
No ho sé
És molt emocionant
És que
Ho intento però no puc
És gran això
D'estar a primera divisió
És emocionant
Això és que no
És impensable
A veure
El meu fill l'altre dia m'ho comentava
En 18 anys diu
Papa
Diu
És que no m'ho puc creure
En 18 anys he vist a segona
Segona B
A segona A
Hem tornat a visitar
I ara a primera
És un somni
Gràcies
Això és el més gran que hi ha
I una vegada més
Ho he dit abans amb un company teu
Que se n'adona en compte
Que a part de la Diagonal
Hi ha alguna cosa més a Catalunya
Han donat una lliçó
Els que han vingut a Jerez
Els que estan a Tarragona
I aquells que cobren els diners
A final de mes i no poc
De tots els catalans
A l'hora de les repartir
Que tinguin una miqueta de dignitat
I si no saben el que és
Que em truqui que li explicaré
Molt bé Enric, gràcies
A tu, moltes gràcies
Visca el Nàstic
I visca Tarragona
El Nàstic ja és de primera
Un altre aficionat aquí del Nàstic
Déu-n'hi-do, eh?
Han patit però ja estem a primera
Han patit moltíssim
I ens ho mereixem
Ja estem a primera
I és un somni
És un somni fet realitat
No tinc paraules
Estic com en un núvol
I encara sembla com si ens faltés alguna cosa
I quan ho penses no ens falta res
I estem on molts
Fa molts anys que volíem que estés
I que el portem al nostre cor
Que és a primera
Molt bé, doncs felicitats també
A tots els socis
Del gimnàstic de Tarragona
Perquè ells, sens dubte
Són els grans artífecs
Que aquest equip també estigui
A primera divisió abans
Josep Maria Andreu
Se'n recordava
De totes les persones
Que han passat pel club
Que han treballat pel club
A mi m'agradaria
Recordar també la memòria
De gent
Que ja no és entre nosaltres
I que han treballat molt
Perquè aquest club estigui
A primera divisió
Ara saludem també
El Jesús Ramiro
Que ha vingut també en carretera
Jesús, que gran és això
D'estar a primera divisió
Casi no me lo puedo creer
Escolta, la bufanda aquesta
De zafra
Ja la conservem
Al museu del nàstic
I a partir d'ara
Hem de fer
La bufanda de xerez
Pues sí, sí
He sido el primero
Que ha brindado con Cava
Por el triunfo del Nasti
Me he traído un Benjamín
Escondido en la bolsa
Me ha arriesgado a que me lo vieran
Y cuando he terminado el partido
Hemos brindado con mi hijo
Y unos cuantos más
Hemos tocado a poco
Pero nos ha sentado
Aunque estaba caliente
Nos ha sentado a gloria
Cava
Jesús, felicitats també
Igualmente por la parte que os toca
Que es mucha también
Gracias
Gràcies al Jesús Ramiro
Un dels socis
Un dels il·lustres
De la gimnàstic de Tarragona
Ens havíem quedat abans
Per anar posant ja el punt final
Des d'aquí
Perquè l'autocar del nàstic
Ja ha marxat
Veiem ara que marxa
Un dels darrers autocars
Ha marxat abans
Els del Volt Charter
Els que agafaven el Volt Charter
A un quart de deu del vespre
I ara mateix
Els últims a marxar
Seran aquells aficionats
Que han fet
L'autobús
Que ha vingut des de Tarragona
Organitzat per la Federació de Penyes
I que ara mateix
Sortirà ja
D'aquí d'aquest estadi
De Chapin
Un estadi
Aquest nou avut Chapin
Que sens dubte
Passarà a la història
Del gimnàstic de Tarragona
Perquè aquí
El nàstic
El 3 de juny del 2006
Ha aconseguit
L'històric ascens
A primera divisió
Els grans
56 anys després
Tornaran a trepitjar
La sorra de la primera divisió
I com dèiem
Abans 59 anys després
La ciutat i el nàstic
Torna a celebrar
Un ascens
A la màxima categoria
Del futbol estatal
Un ascens
Que des d'algun lloc
També celebraran
Gent com
El Josep Maria Arana
Com el Ramon Sicarpara
Com el Ramon Sicarfill
Com el delegat Joaquín Gómez
Com el Rafael Adelit
I sobretot
I sobretot
El Fermí Morera
El company
Del diari de Tarragona
Que tant i tant
Ha treballat
Perquè aquest nàstic
També
Fos el que és
A grans nivells
Dins dels mitjans
De comunicació
I que malauradament
Ells avui
No ho poden viure
Però que ben segur
Que des d'algun lloc
Ho estan gaudint
Del màxim
Perquè el seu nàstic
Ja és equip de primera divisió
Si us sembla
Des d'aquí posaríem
El punt i final
Però que és un punt i seguit
Perquè d'aquí una estona
Tornem ja
Molts més protagonistes
Des de l'hotel
De concentració
Del gimnàstic de Tarragona
Des d'aquest hotel
On allà es farà
La festa
El sopar
I en definitiva
On podrem aportar
Molts més protagonistes
Perquè com dèiem
Ara mateix
Xeret és ja
El record
Que el nàstic
Definitivament
Torna a ser
Equip de la Lliga
De les Estrelles
Nàstic
Felicitacions
Pel nàstic
Fésser, Andreu i afició
Per fi a primera divisió
Nàstic
Felicitats
Sou els millors
Nàstic
No hi ha res
Com ser
De l'equip
Són els missatges
Que ens estan arribant
Aquesta tarda
El 5-5-8-8
Amb la paraula
Nàstic
L'espai
I la felicitació
Pel Club Grana
Per aquest ascens
A primera divisió
Entre tots els que ens envieu
Missatges
A telèfon mòbil
Rifarem demà
20 samarretes
De Tarragona Ràdio
I del Club
Gimnàstic
Les 9 i 34 minuts
De seguida
Repassem també
El que dirà
La premsa
Demà
A propòsit
D'aquest ascens
Al nàstic
A primera divisió
Abans però
La nostra atenció
Està a la plaça de la Font
Volem saber
Si encara queda
Gent a la plaça
De l'Ajuntament
Jordi Sorinyat
Doncs i tant
I tant que queda gent
En queda moltíssima
A la plaça de la Font
La magafúria
Com podeu comprovar
Estantíssima
Intentem allunyar-nos una mica
Per poder parlar
Amb algun aficionat
Corre el cava
I de valent
En aquests moments
Fins i tot
Hi ha algun grup
D'aficionats
Que han vingut
En una nevera
Hola bona nit
Bona nit
Us he vist
Un grup d'aficionats
Que esteu molt preparats
A mi que ho vaig dir
Per algú
Perquè
Eeeh
Moltes gràcies
Que ho podeu comprovar
La festa és
I de les grosses
Intentem parlar
Amb un altre
D'aficionats
Una mica més serents
A veure si podem parlar
Amb aquest aficionat
Amb aquest aficionat d'aquí
Ell és el
El supernàstic
Ell és el supernàstic
I ara ens enterarem
Hola bona nit
Bona nit
Portes una indumentària
Com a mínim
Original
A veure
Explica'ns
Descriu
Els oients de Tarragona Ràdio
Com vas vestir
Doncs mira
Els supernàstics
Ens vestim
Amb unes malles
Amb uns calçotets
Per damunt del color vermell
Amb la sabarreta
Del nàstic
Amb una capa
Un gorro
I les ulleres
Que no faltin
Sembleu una mica més
Del capitan Siam
Que no fa supernàstic
De bon rotllo
Va va va
Ho hem copiat una mica
Però bueno
Tot s'ha pot adaptar
Quins són els poders
Del supernàstic?
Ara ho direm
Atenció preparats
Gol
Córner
Penalti
Amb l'olió
De nostres poders
El nàstic
A primera
A primera
A primera
A primera
A primera
Doncs ja ho podeu comprovar
Ambient i de valent
I personatges originals
El nàstic és el millor
Guanyarem el Barça
El Barça
El campió d'Europa
Em reitero una mica
Però em sento una mica
A primera
Em sento una mica
Arcàndia Libés
També
Però en qualsevol cas
Per a tots els gustos
Impressionant aquest càntic
D'això del supernàstic
Sí, sí
Gravat està
I això per la posteritat
Ja de la sintonia de Tarragona Ràdio
Aquest càntic
Ho intentem dir ara
Perquè abans em sembla
Que la magafonia
Estava molt alta
I no sé si s'ha pogut sentir
Hi ha un grup d'aficionats
Que han vingut
Extremadament ben preparats
M'explico
Han vingut a una nevera
De càmping
Per entendre'ns
I d'això
Sembla una mica
La butxaca màgica
Del Doraemon
Perquè van sortir
Tot tipus
Especialment
De begudes
I alcohòliques
Especialment
Cava
De marca
Càntica dubtosa
I txiveques
I vaja
Com has pogut comprovar
Hem intentat parlar
De forma racional
Amb uns ells
Però ha estat impossible
No, no
Ho seguirem intentant
Jordi Sorinyac
Amb l'ambient
De la plaça
De la Font
Fins ara
Fins ara
La plaça continua
Planíssima
No ho hem dit
Però vaja
Abans la Guàrdia Urbana
Just quan acabat el partit
Donava una primera xifra
Oficial
De 12.000 persones
O sigui
Ple de gom a gom
A la plaça
De la Font
Ara no sé
Si n'hi ha 12.000
Però vaja
A la plaça
Tres quartes parts
De la plaça
Continua plena
I encara
Continua arribant gent
I música variada
Sentíem música country
Ara sona
A la Porellos
A Porellos
No sé si és la versió
Que n'han registrat
Els jugadors
De la selecció espanyola
Però vaja
Son a la Porellos
A Porellos
Hem sentit també
La Will Survive
Sona molt de Queen
A We Are The Champions
Obligat
En aquests casos
Sona també molt
El Canto De Loco
Un dels grups favorits
Dels jugadors
Del Nàstic
Ha sonat fins i tot
L'Oreja de Van Gogh
Una mica
De Clàssicos
De Llori Siempre
Doncs amb aquest
A Porellos
Que sentim
Des de la plaça
De La Font
Acomiadem
Per uns instants
La connexió
Amb la plaça
De l'Ajuntament
Les 9
I 38 minuts
D'aquí a 7 minuts
Contactem
Amb les redaccions
Dels principals
Diaris esportius
De l'estat espanyol
Per molts anys
Nàstic
Felicitats Tarragona
Per ser de primera
Tarragona Ràdio
La ràdio del Nàstic
La ràdio de la ciutat
Vinga, som-hi
Comença
A punt
Està de començar
El partit
Del Nàstic
Jordi
Doncs efectivament
Perquè estan a punt
De sortir
Ara mateix
Comencen a sortir
Tots dos equips
Quim
Surt el Nàstic
Amb Serrano
Al capdavant
Amb senyera
Al seu braç
Esquerra
Ruben Pérez
Completament
De blanc darrera
Amb David García
David Cuellar
Carlos Merino
Cristiano Mar
Lupidio
Antoni Finilla
John Pérez
Bolo
Diego Torres
Manalet
Ruf
I a Belo Reibuades
Apunteu aquesta alineació
Que és per la història
La pàgina més gloriosa
De la seva història
Aquest 3 de juny del 2006
A l'estadi del nou ochepín
Aquí a Xeret
Una gran alegria
De poder jugar aquest partit
Una alegria
Tornar a repetir
I immensa
De fer història
Amb el club que està
I acabar-lo
Coronant
Té com un nom inicial
Que ha sigut l'equip
Que ha pujat
Al gimnàstic
Aquest partit
Comença el partit
Algun tro, bengales
Ambient de l'Ufsa
A la plaça de la Font
Moltíssima expectació
I moltíssima genera
Això és impressionant
Gairebé arribar
Gairebé
Fint de la Font
La vila de classe de moment
El Nàstic
Atenció
Toni Pinilla
Aquí intenta fer
A les seves parlemans d'esquerra
Recolsa bé
En Joan Pérez Bolo
Aquí a la cara de cara
Li hem fet la falta clara
Joan Pérez Bolo
Lluís César
Somira amb molta tranquil·litat
Com dèiem
En un apunt
En un extrem de la llotja
Com a curiositat
Qui té més a prop del Nàstic
És Joan Putau
I el seu
Mare adéu senyor
Des d'aquesta situació
Que estem nosaltres
Vim vesclar
Jo crec que allustat bé
Que primer per mi era falta
Del Diego
Es queixava el jugador del xerès
Que l'estava estirant de la samarreta
Atenció a la pilota
Per Antoni Pinilla
Cercle central
Molt bé aquí
Antoni Pinilla
Ha envoltat-se la pilota
Ja buscant a Joan Pérez Bolo
Atenció a la pilota
Atenció a la pilota
És bona
Aquest fora de joc
Només l'ha vist
L'assistent
I ningú més
Atenció a la pilota
Que l'està movent
David Cuellar
Per la banda dret
Intenta fer la centrada
La pilota enrere
Mans, mans, mans
Mans, mans
Sí, a més es fa
Només li fa falta xiular
Eren mans
A mi em dono la impressió
Que sí
Tere, no hem vist la repetició
No, no, n'hem vist
Mans, mans
Mans
Lupidi intenta controlar
L'aturat amb el pin
Atenció a la pilota
Atenció a la directa
Intenta buscar
Uf, quina empada
Pel darrere
Sobre Joan Pérez Bolo
I vaja a la plaça
No sé si hi ha
Les 10.000 persones
Que s'havien anunciat
Però 6.000 o 7.000
I són de ben segur
Hi ha on ambientats
Hi ha moltíssimes banderes
Hi ha moltíssimes samarretes
Càntics de tota mena
I vaja
Aquí l'únic que s'espera
L'únic que falta
És el gol del Nàstic
Ara, Antonio
Atenció, perdó
A la jugada d'Antoni Pinilla
Atenció a la frontal
Antoni Pinilla
A la pilota per Diego Torres
Atenció, el xuta a Diego
Tete
Eeeeh
Claríssima de gol
Era el gol, eh?
Estava sol Diego Torres
Era el gol, eh?
Sí, sí, sí, era el gol
Era fer lo que tenía que fer
Tirar la primera y tirar
I la gent del Nàstic
Cida a primera
Encara que no se'l senti gaire
Però ara sí crida a primera
Atenció a la pilota
Que la posarà Rubén
Serà la darrera jugada
D'aquesta primera meitat
Estem pràcticament
Al minut 46
Llençament
Arques Piqueres
Que es mira el rellotge
Final de la primera meitat
Sí, sabíamos que no era fácil
Pero está costando
Pero bueno
Intentamos aguantar un poco más
Intentamos saber si Diego Torres
Tiene una gomola que tenía
La podemos meter
Hemos tenido una oportunidad
De Diego
Que si la llega a meter
Creo que el partido
Aquí está finiquitado
La plaça de la Força
Està plena, plena
De gom a gom
I continua arribant
Tornem a Chapín
Caba d'arrencar
Ara mateix la segona meitat
Catana abans de començar
La primera meitat
La segona jugada
Per la banda esquerra
Del xeret
Al pal
Al xut
Crec que era de Decoz
I la pilota al pal
No, de Mendoza
La pilota per Abel
Per Àngel Morales
Altra vegada per Abel
Abel el llançament
En la cama esquerra
I ja està buscà
Arrasa aquest poqui
Atenció que controla
També hi ha posat Diego Torres
L'acaba traient
A senyala fora de joc
Arrasa aquest poqui
Estem al 25
Ara mateix
De la segona meitat
A 20 minuts de la glòria
Perquè el Nàstic ja és
De moment
Matemàticament
I esperem que així també
Al final del partit
Equip de primera divisió
25 de la segona
Chapín
Xeret 0
Nàstic 0
Escolta
De tots els missatges
Que ens arribaran durant la nit
Ja me n'ha arribat un
I un que ja ens felicita
Per ser equip de primera
Tot i que encara faltin 20 minuts
Ens fa una jugada
Que se'n va
El deixa clavat
Se'n va corrent
I després fa una centrada
A la poca aquest
És una caixa de sorpreses
Però no veig de quina manera
Jo crec que és una caixa coet
Perquè hi ha molts nervis
I hi ha molta emoció continguda
A la mínima
Criden
A la mínima
Salten
A la mínima
Ballen
A la mínima
Fan una de les seves banderes
Les seves bufandes
Falta només
Que passin els minuts
Perquè no sigués
A punt a punt
De ser equip de primera
Cada vegada
Més apropet
La primera divisió
Em veia cantant
El gol de la cent
Jordi
Ho he passat fatal
Vinga va
Que la falta és bona
Va va va va va
Atenció David Cuellar
Que la tocarà
Amb la cama satreta
És el moment de la glòria
Són els darrers 15 minuts
De partit
Atenció Xeret
Que traurà aquesta falta
A l'esquerra
De la porteria
De Rubén Pérez
L'engançament
Rubén
Que gran que és Rubén Pérez
De veritat
Que i quan li agrada
A la graderia
Atenció Diego
Atenció a la contra
La pilota bona
Per Rosa
Que enfoqui
Atenció a Rosa
Que enfoqui
Deixarà la pilota
Atenció a Rosa
Que enfoqui
Ha demanat-li tranquil·litat
A Bell
Que està una mica
Neguidós
També per aquesta jugada
El pau des de la Xina
Des de Tianjin
Recordant que allí
Són les dues del matí
Jo de veritat
I escoltant el partit
Que veieu
Jo de veritat
Estic al·lucinat
Estic al·lucinat
Que Tarragona pot tornar
A ser de primera
Els banderills de corna
Per anar a matar el temps
Ens n'anem fins al 93
Per celebrar l'ascens a primera
Corre el cabajà
A la plaça de la font
Digue-li a Luis César
Que ja està home
Luis tranquil
Aquesta ja està
Final final final final final final
Ja som a primera
Ja som a primera
59 anys després
Celebrem un ascens
Ja està
Els paraders
Els juanete
Els Camilo Roig
Ja tenen anells
El dràstic és a primera
Tothom està plorant
Mentre els jugadors
S'ho celebren
Amb l'afició
Corre, Quim
Com estan els jugadors?
Plorant, Jordi
Home, ascendia primera, tio
Tova por tot Tarragona
I por la fillon
Que ha estado
Llego en principio con nosotros
Esto va por vosotros
Por vosotros, va
Ya lo hemos conseguido
Ha costado
Son muchas jornadas
Pero la verdad
Que merece la pena
Mira esta gente
Esta gente
Esta de la vida
La verdad
Que es un ujo
Escolta, escolta
Hombre, porque
La emoción es muy grande
Es el trabajo
De todo un año
Todo un esfuerzo
Y lo que quiero
Es que se acabe
Cuanto antes
Y hoy es el día
Más importante
De mi vida
Deportivamente
Ahora nada
Ahora que la gente
Disfrute con venir aquí
La gente de Tarragona
Que también disfrute
Y bueno
Sobre todo para el equipo
Que habrá que
Hacer la temporada
Y con mensurable
Dios amaría
Eso ya no es un somni
Es una realidad
Som de primera
Visca el Nàstic
Visca Tarragona
Som els millors
El Nàstic se ha metido
En primera división
Muy contentos
Y muy orgullosos
De haber conseguido
Lo que hemos conseguido
Esto es muy grande
Sí, yo creo que
Para todos nosotros
Es lo más importante
Que podremos conseguir
Este año
La imatge
Es espectacular Jordi
José Cicard
Que no se aumenta
Las llàgrimes
Se'n va plorant
Cap al túnel
Espera
Que el vull felicitar
Espera
Que el vull agafar
Felicitats
Molt content
Molt emocionat
I bueno
Satisfet
De veure tanta gent
De veure aquesta
Som de primera
Sí, sí
Sí
Chavales, sí
De primera
De primera
Somos
Som de primera
Gràcies
Són de primera
S'ha acabat
S'ha acabat el somni
Són normalitats
Doncs les paraules
De Josep Maria Andreu
S'ha acabat el somni
Això ja és una realitat
El Nàstic
Ja és de primera
Final, final, final, final
Ja som a primera
Felicitats Nàstic
Felicitats afició
Sou de primera
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Sempre Nàstic
Som de primera
Les 9 i 47 minuts
Moment de repassar el que dirà demà la premsa
A propòsit d'aquesta essència
Del Nàstic de Tarragona
Primera Divisió
Anem a la redacció del Diari de Tarragona
Francesc Joan, bona nit
Doncs hem perdut aquesta comunicació amb Francesc Joan
A la redacció del Diari de Tarragona
Volíem conèixer
Quin és l'espai que dedicarà
En concret al Diari de Tarragona
Aquest essència del Nàstic
Passem per la publicitat
De seguida reprenem aquest repàs
A la premsa esportiva de demà
Doncs ara sí
Em comuniquen que és possible
Parlar amb Francesc Joan
Del Diari de Tarragona
Francesc, bona nit
Hola, molt bona nit
És un dia feliç per Tarragona
Un dia de força treball pel Diari de Tarragona
Una feina que a Tarragona Ràdio fem amb molt de plaer
Suposo que el mateix al diari
Evidentment, jornades així
Nosaltres particularment no l'havíem viscut mai
I tot i que anem a tota màquina
A tota pastilla, com diríem
Doncs estem d'enhorabona
I felicitats al Nàstic
I a tota Tarragona
Explica'ns, Francesc, quantes pàgines
Dedicareu al Nàstic
O bé, potser és millor preguntar
Si hi haurà espai per altres notícies
Si hi haurà vida més enllà del Nàstic
Al Diari de demà
Sí que hi haurà vida
Però lògicament queda tot en un segon terme
Per suposat que
Que l'estrella de la nostra edició de demà
Serà el Nàstic
I també de la nostra edició d'avui
Perquè us puc avançar ara mateix
Doncs que d'aquí
Aproximament mitja horeta
Repartim una edició especial
A la plaça de la Font
Per tots els aficionats que estiguin allà
És una edició de 24 pàgines
On, vaja, reflectim el que
El que ha succeït avui
I fem una mica de resum
De tot el que està a la temporada
O sigui que un quart de 10
D'11 de la nit
Ja es podrà tenir aquesta edició
Aproximadament, sí
Creiem que
El producte està tot entregat a rotativa
I està a punt de sortir de màquines
Com diríem en aquest cas
I quina serà la imatge
Aquí el protagonista
O la frase d'aquesta edició
La d'ara, la d'aquesta nit
Doncs és una portada
On predomina el color grana
I amb un titular de primera
I una foto de tota la gent
D'aglomeració de la plaça de la Font
De com s'ha viscut aquí a Tarragona
I a l'interior portem
Portem alguna imatge
Fins i tot
D'aquesta tarda
Del partit de Jerez
Per acabar, Francesc
Quin seria el titular
Com definiries
Aquest empat
Que li ha servit al Nàstic
Per pujar a la primera divisió
Aquest empat
Doncs, vaja
Hem fet el
Hem tocat la glòria
Jo et diria que
El de menys era el resultat
L'important era aconseguir
El punt
I assegurar-nos matemàticament
Doncs l'ascens
Per tant
La gesta, la glòria
El que vulgueu
Hi ha molts titulars
Que resumeixen això
Francesc Joan
Diari de Tarragona
L'enhorabona
I a seguir treballant
Que vagi molt bé
Molt bé
Gràcies a vosaltres
Era el primer periodista
Que passava pels micròfons
De Tarragona Ràdio
Busquem ara
Que és el que es cou
A la redacció del nou esportiu
Allà està
Joan Martí
Bona nit Joan
Bona nit
Molta feina
Com comentàvem
Amb el company
De Diari de Tarragona
Moltíssima però agraïda
Amb molta il·lusió
Exactament
Perquè han fet història
Els jugadors del Nàstic
Però també
Els periodistes de Tarragona
Han fet història
Història i molta feina
Però ja dic
Agraïda
Perquè és el punt
Àlgit d'una temporada
Absolutament històrica
Què ens explicarà
El nou esportiu
De l'ascens del Nàstic?
Bé
Traiem una edició
Amb 10 pàgines
Sobre l'ascens
A la portada del punt
Titularem Tarragona
De primera
I la portada del nou
S'està acabant
D'embastar
Però probablement
Titularem
Cavalen un imperi
Amb una fotografia
Ben grossa
De la celebració
En el mateix camp
Del nou aixapín
La imatge
La frase
El protagonista
De l'ascens
Joan
Quin serà?
Tots
Tots
I sobretot
L'afició
A la plaça
De la front
Amb una imatge
Absolutament impressionant
Molt bé
Doncs aquestes eren
Les explicacions
De Joan Martí
També a seguir treballant
Amb plaer
Com ens explicaves
Que vagi molt bé
Des de la redacció
Del nou esportiu
Que vagi molt bé
Moltes gràcies
I felicitats
Per la vostra feina d'avui
Molt bé
Gràcies Joan Martí
Anem ara mateix
A Xerés
Perquè no sé
Què està passant
Quin ponts
Bona nit
Bona nit
Des de la piscina
De l'hotel Guadalete
Tere
Estem ja aquí
S'acaben de banyar
Tots els jugadors
Mira
Diego Torres
Carlos Merino
David Collar
Tots ja
Amb roba interior
I que hem de sortir
De la piscina
Ara mateix
Sorten de la piscina
De l'hotel
D'aquest Guadalete
Manel Rus
Que agafa un postre
Què dius Diego?
Té más frío
Que en viven aquí
Diu que va més fred
Que Vigo
L'equip ha arribat
Aproximadament
Uns 10 minuts
A aquest hotel
Guadalete
Aquesta fortalesa
On el nàstic
Ha estat tancat
Des de la seva arribada
Aquí a Xerés
Només ha sortit
Per anar al partit
Ara ja hi han tornat
I el primer que han fet
Ha sigut baixar de l'autocar
Que els portava
Des de l'estadell
Convertir-los en equip
De primera divisió
Fins aquí a l'hotel
Entra a l'hotel
Ballant una conga
Allò sabeu
Que s'agafen de la cintura
I van ballant
Doncs apa
Han entrat així
I cantant
Allò que es fa tots els casaments
Sí, sí
Allò que quan ja vas
Una mica tocadeta
A un casament
Comences a ballar
D'aquella manera
Doncs això
Han entrat ballant
I cantant això
Fent els crits
De primera
I després ràpidament
A la piscina
A la piscina
Ha sigut el segon crit
Que s'ha pogut escoltar
Entre els jugadors
Del nàstic
I op
Apa, cap a la piscina tots
I ara s'han banyat
Vaig a preguntar
A veure quin és el plàning
Que tenen, eh
Tenim algun problema de so
Intentem millorar-ho
Ara en perfecte, sí
Perfecte, espera
Que li pregunto a l'Àngel Morales
Quin és el plàning, eh
Espera
Àngel, ostres
Vas ple de pastís, eh
Tio
Sí, el Rutker
És molt graciós
Però, bueno
Quin és el plàning
A partir d'ara
Suposo que, bueno
Sopar
I després, no ho sé
Ja veurem
Depèn de com vagi tot
Sento, me vaig cap a l'habitació
Se'n van corrent
Escolta, escolta
Això és l'ambient de l'hotel
Ja em permets un moment
Que tenim en Lluís Pallarols
Que ens expliqui potser
Que és el que explicarà
Demà el diari Esport
També seria interessant
Vinga, va
Lluís, què tal?
Bona nit
Bona nit
A Lluís Pallarols
Que és el cap de futbol
Del diari Esport
Al Nàstic
Sens dubte
Suposem que serà
El protagonista
De la portada
Què destacareu?
Oh, i tant
Que sí
Teníem moltíssimes ganes
Ja de fer una edició
Com aquesta
Perquè serà protagonista
Evidentment
A la nostra portada
Podem avançar
Tot i que estem
Encara acabant
De perfilar
Els titulars
Doncs
Cobriran el diari
Però que
Jo crec que demà
Demà serà històric
Perquè pràcticament
Tota la portada
Estarà dedicada
Al Nàstic
I amb aquest ascens
Que ha estat històric
Tot
I que ens han fet patir
Fins a l'últim moment
Perquè realment
Com hem patit
Mare meva
Amb aquest partit
Desitjàvem que arribés
Al minu 93
Amb l'eficit de l'àrbitre
I crec que demà
Tot això ho expressarem
A un desplegament
Que hem fet
Dins el diari
I que demà
Doncs tots els electors
D'esport a Tarragona
Podran tirar les seves mans
Dèieu que estàveu
Perfilat encara els titulars
Però on podrien anar
Els trets
Per aquest patiment
Doncs sí
Una mica
Una mica
Jo crec que més que per el patiment
Pel resultat final
Perquè crec que més que la causa
Ha estat l'efecte
I ha estat l'efecte
De pujar a primera divisió
Que és el que es deixarà a veure
Sobretot amb els titulars
I amb
En el clima d'eufòria
Que veu
Aquest ascens
Sí
S'ha patit
Però l'important
És que l'onestic
És a primera divisió
I tenim moltes ganes
Evidentment
A partir de la temporada que ve
És el començament
Del que serà
Doncs una informació
De l'onestic
Que intentarem donar
Amb el màxim possible
Evidentment
Amb una secció pròpia
A partir de la propera temporada
Vaja
Doncs això és una primícia
Per acabar
Lluís
Alguna imatge
Alguna declaració
Destacada
Algun protagonista
Doncs
Les declaracions d'eufòria
Que hem anat sentint
Jo em quedo amb les cares
Jo em quedo amb una imatge
Que he vist
Que el nostre fotògraf
Nostal Tancibo
Ens ha enviat
Des de
Gérez de la França
Una imatge
Del Lluís César
El vestidor
Amb tots els jugadors eufòrics
I ell com pregant
Amb les mans posades
Com si estigués
Urant en aquell moment
Aquesta imatge
Ens ha impactat moltíssim
Sobretot
Per la patimenta
De Lluís César
L'hem vist patir
Amb imatges de televisió
Durant tota la transmissió
I l'hem vist patir
De valent allà
A la darrera localitat
A més alt
Del camp de Chapin
Realment
Doncs
Em quedo amb aquesta imatge
Perquè
Des de tota l'eufòria
Hi ha qui ho ha passat
Molt malament
Però de vegades
Val la pena
Passar les coses malament
Lluís Paiarols
Des de la redacció
Del diari Esport
Que vagi molt bé
Bona nit
Gràcies
Bona nit
I felicitats a Tarragona
Gràcies Lluís
Tornem a Xerés
No sé si ha caigut
Algú més a la piscina
Quim
Hi ha molt més tranquil·lets
Aquí a la piscina
De l'hotel Guadalete
I ja no queda cap jugador
S'han retirat tots
A les seves habitacions
Perquè
Home, la temperatura
Aquí a Xerés era alta
Però l'aigua de la piscina
Us podeu imaginar
Que encara és fresqueta
Vull dir
Que no és aquella aigua
Del mes d'agost
Que et banyes tranquil·lament
I clar, lògicament
Tots els jugadors
Tenien fred
Ara mateix han anat
A les habitacions
Com escoltàveu
De part de l'Àngel Morales
Deia que el plàning
Ara és anar a l'habitació
Butxar-se
Suposo amb aigua calentet
I tranquil·lets
Canviar-se
I baixar cap al menjador
D'aquest hotel
El Guadalete
On es farà
El sopar oficial
El sopar de celebració
D'aquest ascens
A primera divisió
Per posteriorment
Anar a la sala cristina
D'aquest hotel
El Guadalete
On també es farà
El ball
Aquest ball
On hi ha un grup de flamenc
Contractat per part
Del president del Nàftig
Josep Maria Andreu
Que tocarà en directe
Per tota la plantilla del Nàftig
I després
Com sentíeu també
Fins que
Vaja, fins que s'allargui la nit
La nit pot ser llarguíssima
Avui aquí a Jerez
Us la intentarem explicar
En poc a poc
I que els joves
Tenen intenció
De fer-la encara més llarga
Tere, des d'aquí
Només una petita cosa
Diguem, diguem
Que segurament molta gent
Pensa ara
Home, m'hagués agradat molt
Estar Jerez
Però la impressió
Que tenim des d'aquí
És que ens hauria agradat molt
Estar a la plaça de la Font
Jo m'imagino
L'ambient que hi deu haver
Hem pogut parlar amb Tarragona
I l'únic que hem pogut parlar
Amb la gent que ens ha dit
De Tarragona
És espectacular
No us ho podeu imaginar
Jo he vist les imatges
Per la televisió
I és realment espectacular
El surista encara hi ha?
El surista hi ha
I explica alguna cosa?
I anem a veure
A veure què ens explica
Pot parlar
El que passa que
No pot parlar tant
La gent a la que intenta entrevistar
Jordi
Hola
Bona nit de nou
Bona nit, Juli
Mira, que heu de passar
Per davant d'una persona
Que està estesa a terra
I no perquè tingui son
Sinó fruit de l'alcohol
I això
Que només estem
A punt d'arribar
A les 10 de la nit
Sona l'himne anàstic de fons
S'està allà
Guardant
Aquesta pantalla gegant
Amb un sistema
Força i nou
Aquesta macropantalla gegant
De 35 metres quadrats
Que ha proporcionat
Una qualitat d'imatge
Francament excel·lent
Ho hem comprovat
Des de l'altra punta
De la plaça
S'ha vist perfectament
El partit
I això unit a una megafonia
Aixordadora
Doncs ha permès
La perfecta visibilitat
Del partit
De l'enfrontament
A tots els aficionats
Com dèiem
S'està arreplegant
S'està guardant
A les 11 i quart
A un quart de 12 del migdia
Un sistema
Un sistema
Un mecanisme
Força sorprenent
Ara per la megafonia
Està sonant de fons
L'himne del nàstic
El David Prats
De speaker
Està animant constantment
Els milers d'aficionats
Que encara queden aquí
A la plaça de la Font
I s'està repetint
I està repetint una consigna
Que abans ens avançava
En Carles Sala
S'està corrent la veu
Per demà
A un quart de 12
O sigui
A les 11 i quart
A un quart de 12 del migdia
Fer
Anar tots en desfilada
Cap a l'aeroport del Prat
És presentar-se a l'aeroport
De Barcelona
Per rebre els jugadors
Del nàstic
En quin hora?
Perquè gent ha trucat
Per preguntar-ho
Un quart de 12
Un quart de 12
11-15
Concentració
A l'aeroport del Prat
Per rebre els jugadors
I després
Seguir-los
Autopista
A peixeta avall
En Caravana
Fins a la ciutat de Tarragona
Al vespre
La convocatòria
És a les 8
A la plaça Imperial Tàrraco
La rua està prevista
Que comenci
A un quart de 9
Es convoca
A tots els aficionats del nàstic
Des d'un quart d'hora abans
Des de les 8
A la plaça Imperial Tàrraco
I es calcula
Que tota aquesta rua
Que com ja saben
Anirà
Desenvoluparà
Recorrerà
Principalment
La rambla nova de la ciutat
Es calcula
Que pels vols
A dos quarts de 10
De la nit
Arribarà aquí
On ens trobem nosaltres
Ara mateix
A la plaça de la Font
S'habilitarà
Com fa dos anys
Un ampli passadís central
Perquè els jugadors
Rebint aquest
Ball de multituds
Puguin entrar tranquil·lament
A la plaça de la Font
Des del carrer Portaret
Tinguin una passejada triomfal
Només faltaria baixar
A la catifa vermella
Com si fossin
La cerimònia de lliurament
D'Oscars
Però després
Un cop els jugadors
I tota l'expedició grana
Ja estigui
A l'Ajuntament
Per celebrar
Aquest ascens
Per pronunciar
Els càntics
De celebracions
Etc
Es tancarà
Aquest passadís
Per tal
Que pugui
Encabir-se
Al màxim
De nombre
D'aficionats possibles
A la plaça de la Font
Per tant
12.000 persones
S'espera
Un altre ple absolut
Als carrers de Tarragona
Demà
Al vespre
En aquesta celebració
S'espera
Que en multitud
Inària
Aplaudir
Per honorar
Els herois
De l'ascens
De la primera divisió
L'àmbit
Sens dubte
A la plaça
De la Font
Que continua
Per cert
Jordi
Hi ha hagut
Conga
Hi ha congas
A la plaça
De la Font
De la Font
O no
Sí
Hi ha hagut
Alguna conga
No gaires
També hi ha hagut
Pilars
Com no podien faltar
Hem vist
Un pilar de 4
D'algun membre
Sense camisa
De xiquets
De Tarragona
També hem vist
Diversos pilars
De tres
Segurament
N'hi ha hagut
D'altres
Per part
D'aficionats
D'altres colles
Però no hem tingut
L'oportunitat
De veure'ls
I vaja
El protagonista
Aquell
Que havíem esmentat
Al començament
De la retransmissió
Aquella gran copa
De cartró
On s'hi podia llegir
A primera
Doncs ja no queda
Ni copa
Ni cartró
Ni res
Perquè ha estat
Un dels elements centrals
Ha anat voltant
D'un costat
A l'altre
Per la plaça
I vaja
S'ha acabat
Desfent
En miques
Com era gairebé
Lògic d'esperar
Canvia la música
Sonant una altra vegada
L'A will survive
En aquesta versió
Que va fer
Un grup holandès
Aquest clàssic
De la glòria
Geynor
I ja ho sabeu
A will survive
És sinònim
D'embogiment
De bogeria
Aquí a la plaça
De la font
Home
S'ha anat buidant
S'ha de dir
Que ja estem
Hem sobrepassat
Els punts horaris
A la neu de la nit
Home
Ja és hora de sopar
Molts aficionats
Se n'han replegat aquí
Des de quarts a sis
I home
Si estàs aquí
Quatre o cinc hores
Aplaudint
Patint moltíssim
Doncs el més lògic
És que acabis tenint
Moltíssima
Moltíssima
La gana
Tot i això
Els aficionats
Ballen
Ballen
De balena
S'han d'un costat a l'altre
Si et sembla
Teresa
No sé si tenim temps
Per intentar parlar
Amb algun d'ells
Ho deixem per una miqueta
Més tard
Que tenim un protagonista
Que ens està esperant
El telèfon Jordi
Doncs ho deixem
Per més endavant
Si et sembla
Teresa
Abans passo
Però per l'hotel
De xerès
No sé si cal apunt
Alguna novetat
Tim
Doncs no tenim
A punt aquesta connexió
Seguim
Amb el repàs
A la premsa esportiva
Demà
Anem a la redacció
A Madrid
Del Marca
Per saludar
A l'Oscar García
Óscar
Buenas noches
Hola
Buenas noches
Bueno
Pues cuéntanos
Cuánto espacio
Dedicarà
Marca
Al ascenso histórico
Y del Nàstic
Pues mañana
Tendremos cuatro páginas
Para hacer la celebración
Del ascenso del Nàstic
Con la crónica del partido
Que irá titulada
Con Chapin no falló
Y el Nàstic
Ya es de primera
Chapin no falló
Y el Nàstic
Ya es de primera
Exactamente
Y luego
Tendremos
Pus otra doble
Con un Nàstic
A primera
Bien grande
Destacado
Con todas las claves
De locación
De ascenso
De esta temporada
Y también un sustitulo
Que es otra vez
En lo más alto
El Chapin no falló
Recordemos que el Nàstic
Será el cuarto equipo
En tres temporadas
Si no me equivoco
Que ha conseguido subir
En Cherez
Exactamente
Nosotros ya lo llamamos
El martes pasado
Lo llamamos el ascensódromo
Subió el Levante
Hace dos temporadas
Ha empezado
El Celta y el Cádiz
Y este año el Nàstic
¿Alguna imagen?
¿Alguna declaración
A destacar
De las que recoge
Marca
En su edición
De mañana domingo?
Habrá imágenes de todo
Habrá declaraciones de todo
No te puedo decir
Porque estamos ahora mismo
Pues culminando
Más o menos todo
Pero bueno
Tendremos imágenes
Tanto de la Plaza de La Font
Con todas las fiestas
Y todas las montañas
De que ha habido
Como de Chapin
Y como toda la celebración
Que tendrá el equipo
Ahí en Jerez
Muy bien
El protagonista del partido
A tu parecer
Óscar García
¿Quién ha sido?
Pues yo creo que
Ha sido todo el equipo
Ha sido un poco
Pues un partido
En el que el Nàstic
Sabía que el empate
Le valía
Lo ha trabajado bien
Y yo creo que
En bloque el equipo
Ha sido el protagonista
No solo del partido
De hoy
Sino yo creo que
De toda la temporada
Óscar García
Diario Marca
Muchas gracias
Que veu muy bien
Buenas noches
Seguim saludant
Més periodistes
Més redaccions
Anem ara
A la del diari
As
Moisés
Llorença
Bona nit
Hola
Bona nit
Moisés
Bona nit
Doncs explica'ns
Quant espai
S'emporta el Nàstic
En el diari
As de demà
Tu quantes pàgines diries?
Jo diria que tot el diari
Menys la contraportada
No
Pues t'equivoques
Van cinc pàginetes
Del Nàstic
Demà
Amb una crònica
Titulada
El Nàstic
Sub el cielo
El Nàstic
Sub el cielo
Espera que m'estic apuntant
Tots els titulars
Sí
El Nàstic
Sub el cielo
Una segona pàgina
Amb un perfil
De Carlos Latre
Que és un gran seguidor
Del Nàstic
I què diu?
Què diu?
Doncs que el seu gran somni
Era
Haber jugat al Nàstic
Però que
Que bueno
Que ja es conforma
En poder veure el Nàstic
A primera
Que també és un somni
Molt important per ell
El poder
El poder
Haber vist
O haver pogut
Discut
Un dia tan històric
Com el d'avui
Que ningú a Tarragona
O oblidarà
Una tercera pàgina
Molt fotogràfica
Tenim dos enviats espacials
Allà a Jerez
El qual
Doncs ens ensenyen
Ens mostren
Les imatges més curioses
Les imatges més impactants
Una quarta pàgina
Amb les reaccions
Dels futbolistes
I una doble pàgina
Amb la festa
Que s'ha viscut a Tarragona
Perquè també tenim
Un company allà a Tarragona
Que ha estat
A la plaça
De la...
La plaça
De la Font
La plaça de la Font
La plaça de l'Ajuntament
Correcte
La plaça de l'Ajuntament
I res
Llavors ens ha descrit
Perfectament
El que és
La festa
Que s'ha viscut
La gent que no ha pogut viatjar
A Jerez
La gent que s'ha quedat a casa
La gent que ha viscut
En família
Doncs aquest ascens històric
I meravellós
Del Nàstic
A primera divisió
Doncs a punt de tancar
Pel diari
Aquest ascens històric
Del Nàstic
Destacaries
O et quedaries
Amb algun detall curiós
Sí
Jo em quedo
Sobretot
Amb que
Jo personalment
He fet una columna
D'opinió
En la qual
Vinc a dir
Que
Que
Ja
El Nàstic
Ha fet un cop
De puny
A sobre
De la taula
Dels mediàtics
Que per fi
Tarragona
Podrà celebrar
O està celebrant
Una cosa
Que és seva
Que és pròpia
Que no ha de mirar
Més amunt o més avall
No ha de mirar
Ni a Madrid
Ni a Barcelona
Pel Barça
O per l'Espanyol
O per Madrid
No
Sinó
Que simplement
La gent d'en Làstic
Està celebrant
Una cosa
Que ha parit
I ha cregut
I ha criat
Ells mateixos
I jo crec que això
És el més gran
Quan una cosa
Realment teva
Aconsegueix
Una fita tan important
Com la que s'ha aconseguit avui
Jo crec que
Es celebra encara
Amb moltes més ganes
Moisés Llorenç
Que parles des del cor
Que se't nota
Sí
I tant
Redacció del Diariàs
Moltíssimes gràcies
Per totes les explicacions
I a seguir treballant
Amb felicitat
Com ho estem fent a Tarragona
Que vagi molt bé
I tant
I força Nàstic
Força Nàstic
Tanquem aquesta ronda
De comunicacions
Per les diferents
Redaccions del país
Anem a la del
Mundo Deportivo
Francesc Peretnau
Bona nit
Molt bona nit
Enfeinat suposem
Doncs una mica
Perquè entre una cosa i una altra
Aquí no parem
Entre el Mundial
La Selecció
El Nàstic
Per què tenim la sort
Avui d'escriure
D'escriure d'algú molt agradable
Com ha sigut aquesta festa
Del Nàstic
Que només acaba de començar
Que només acaba de començar
Déu-n'hi-do
L'envien a la plaça de la Font
Que ha reunit aquesta tarda
12.000 persones
Explica'ns
Francesc
Quin espai
Dedica
Mundo Deportivo
Al Nàstic
En la seva edició
De demà
Entre Mundial
I Selecció
Bé
Doncs mira
Perquè us feu una idea
Si fem 3 planes
De la Selecció
Fem 2 del Nàstic
Vull dir
Que dediquem el màxim
Que puguem
Que podem
En aquest endeveniment
I el que sí
Us vull avançar
És que
Dilluns
Fem un extra
De 16 planes
Dedicat especialment
Al Nàstic
Déu-n'hi-do
O sigui
Que nosaltres
Si podem abocar
Per raons tècniques
I d'espai
Etcètera
Que són molt complicats
D'explicar
Però que els diaris
Estem subjectes
El gran desplegament
El farem
Dilluns
Amb un extra
Que jo crec
Que serà
Doncs històric
I que desitgem
Sobretot
Que agradi
La gent de Tarragona
Imagineu que encara
Esteu definint
Els titulars
Pel diari de demà
Però amb quina frase
O paraula
Definiries
Aquest ascens històric
Del Nàstic de Tarragona
Bé
Doncs hem fet
Una lletra de pam
Que diu a primera
Perquè ens sembla
Que és entre admiracions
Que ens sembla
Que és el més gràfic
I després
Expliquem
A part de la crònica
Doncs una mica
Diem
Que va haver cava
A la plaça
De La Font
I llàgrimes
A Chapin
Una mica
Per lligar
Els dos
Els dos
Els dos nucles
On s'ha produït
Doncs la festa
De les cents
Que bueno
El deixaré
Està molt bé
Però encara molt petit
Comparat
Amb la
En la gran festa
De Tarragona
És la imatge
Que utilitza el diari
Aquesta la de Chapin
La dels plos a Chapin
I el del Cava
A la plaça de la Font
Això mateix
Això mateix
Molt bé
Francesc per Arnau
Deixem que segueixis treballant
Redacció del Mundo Deportivo
Que vagi molt bé
Bona feina
Gràcies a vosaltres
I enhorabona a tota la gent del Nàstic
Doncs moltíssimes gràcies
Aquí felicitat
Francesc per Arnau
Com dèiem
Un altre dels protagonistes
Que ha passat
Per aquesta edició especial
Sempre nàstic
A la plaça de la Font
Un dels centres neuràlgics
D'aquestes celebracions
Del nàstic
Jordi Sorinyac
Doncs bona nit de nou
Intentem aproximar-nos
Al rovell de l'ou
Perquè ara ens havien desplaçat
Una mica
Perquè volem que sentiu
Més enllà de l'eufòria puntual
D'alguns dels aficionats
Ara et llegireu un missatge
Que ens arribava des de Mèxic
Sobre aquestes celebracions
A la plaça de la Font
Fes, fes
Ara mira
Ara just hem parat
Han parat de cantar
Han parat de cantar
Estaven cantant
Doncs vaja
Estaven recordant
D'una hipotètica mare de TV3
Com a mostra
Doncs que aquesta
És la mostra més incívica
De la celebració del nàstic
Aquesta nit
Aquests càntics cap a TV3
Que en aquestes hores
De la nit
Ja s'estan convertint
Una mica
En l'estrella
La cosa comença
A mi em va francament
Ara estem ara
Al vell mig
De la plaça
De la plaça de la Font
Ara l'ambient
És una mica
Com de rebetlla
De Santa Ticle
A les 5 de la matinada
Per entendre'ns
És una imatge
Força gràfica
Perquè la cosa comença
A mi em va
Hi ha força gent
Al més a prop
De l'hipotètic escenari
Després la cosa va
A mi em va moltíssim
El terra
S'ha realment brutíssim
Suposo que
La gent de Medi Ambient
La brigada
I els responsables
Tindrà feina
Aquesta mateixa nit
Perquè això està francament
Malament
Intentem
A veure si podem parlar
Amb algun dels aficionats
A veure si ens podem apropar
Un dels contartulis habituals
De Tarragona Ràdio
A veure si podem parlar
Amb l'Oscar de los Riós
Si ens permet un home
Que va una mica
Una mica al content
Anava dir no és el que canta
No l'Oscar de los Riós
Òscar, què tal?
Bona nit
Bona nit
Un aficionat habitual del Nàstic
No ha pogut anar a Txerés
S'ha quedat a Tarragona
Però et veiem amb un somriure
D'orella a orella a orella
Home, amb un somriure
Amb una incredulitat total
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Per què?
Home, la veritat és que
Aquesta tarda m'estan passant
Moltes imatges que he vist amb el Nàstic
M'estan passant històries com
Nat Eruel
A veure el Nàstic contra el Cassetes
Per no baixar tercera
Un partit de promoció
Contra el Caudal Deportivo
Per no baixar tercera
La veritat és que
No m'ho crec, eh?
I a més m'he trobat el Conillera
El Romà Conillera
Que havia sigut jo del Nàstic
I hem estat parlant un moment
I tots dos ens passarà el mateix
Que estem una mica així com incrèduls
Atenció, Campallera
Atenció a la pilota
Que la posarà Abel Buades
A l'esquerra la porteria Arangel
Atenció al llançament del Devenidomo
La pilota al segon
Goal, gol, gol
Gol, gol, gol, gol, gol
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
Gol d'ellera
Que havia de ser
El més alt de dos.
Ara és bona.
Ara és bona.
El torres davant de Jauregui,
tensió i es va tenir gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha marcat Diego, el segon, el més llest de la classe.
Per emportar-se la pilota davant de Coytó,
la canció Antoni Pinilla dins l'àrea,
intentarà fer la jugada,
la deixaran Antoni Pinilla a la dins, molt bé.
Busquen a David Cuellar la central de Vicuellar,
per la pilota, per gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol de Bolo, gol de Bolo,
qui és, com deia el Kip, qui és Jonathan Soriano?
Ha marcat Diego, ha marcat Bolo.
Peligrosa, porque en todas las faltas te ha habido peligro, a ver si se repite.
Atención, llençament a la David Cuellar, la pilota passada,
top de darrers, a Icpoqui, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha marcat Icpoqui, ha marcat Icpoqui, a la dreta de la porteria.
La cuinçeria de Roberto, el gol del Nàstic amb dedicatòria a aquests crits que escoltaven de fons.
L'hola aquí a l'alba, no m'està d'atenció, Abel Boades a la frontada al Chutebel.
Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El quart del Nàstic l'encantada Abel, el rei Boades, que posa la pilota al fons de la xarxa.
M'aixeco perquè ha marcat Boades.
Calcapte, calcapte, Joan Pérez vol la pelota per Ismael.
Islàvia, el xup d'Ismael, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El gol d'Ismael.
Hoy puede ser un gran día y mañana también.
Vinga, som-hi, comença, a punt està de començar el partit del Nàstic, Jordi.
Doncs efectivament, perquè estan a punt de sortir, ara mateix comencen a sortir tots els dos equips, Quim.
Surt el Nàstic amb Serrano al capdavant, amb Senyera al seu braç,
a esquerra Rubén Pérez completament de blanc darrera, amb David García, David Cuellar, Carlos Merino,
Cristiano Mar, Lupídio, Antoni Finilla, Joan Pérez Bolo, Diego Torres, Manalet Ruf i Abelo Rey Buades.
Apunteu aquesta alineació que es parla història.
La pàgina més gloriosa de la seva història, aquest 3 de juny del 2006, a l'estadi del Nou Oixapín, aquí a Xeret.
Bueno, pues una gran alegria de poder jugar aquest partit, una alegria, torno a repetir, immensa,
de fer història amb el club que estàs, no?
I acabar-lo, doncs, coronant-te com un 11 inicial, que ha sigut l'equip que ha pujat al gimnàtiu de categoria.
Comença el partit!
Algun tro, bengales, ambient de luxe, la plaça de la font, moltíssima expectació
i moltíssima gent. Això és impressionant.
Gairebé arriba, gairebé, fins de la font.
La vila de classe de Movenal, nàstic, atenció, Toni Pinilla, que intenta fer de les seves parlamants d'esquerra,
recolza bé en Joan Pérez Bolo, aquí t'acabarà de cara, li hem fet la falta clara, Joan Pérez Bolo.
Lluís Pésar s'ho mira amb molta tranquil·litat, com dèiem, en una punta, en un extrem de la llotja.
Com a curiositat, qui té més a prop del nàstic és Joan Putau i el seu... el fill petit del president.
Tot continua igual, el llançament llarg del xerés... i Rubén!
Mare de Déu, senyor!
Des d'aquesta situació que estem nosaltres, ho vam esclar, jo crec que ell ho està bé,
que primer per mi era falta de... del Diego.
Es queixava el jugador del xerés que l'estaves tirant de la samarreta.
Atenció a la pilota per Antoni Pinilla, cercle central, molt bé aquí Antoni Pinilla,
ha envoltat-se la pilota, ja buscant a Joan Pérez Bolo, atenció a la pilota a l'espai, és bona!
Aquest fora de joc, només l'ha vist l'assistent i ningú més...
Atenció a la pilota, que l'està movent David Cuellar per la banda dret, intenta fer la centrada, la pilota enrere...
Mans, mans, mans, mans, mans...
Sí, a més li fa falta xiular, eh?
Eren mans, no?
Sí, sí que eren mans.
A mi em dono la impressió que sí.
Tere, no hem vist la repetició, no?
No n'hem vist.
Mans, mans, mans...
Lupide intenta controlar, l'aturat amb el pil, la baix al terra, atenció Lupideó, que ha posat la directa,
intenta buscar, uf, quina empada, pal, darrere, sobre Joan Pérez Bolo.
Tàrger.
I vaja, a la plaça, no sé si hi ha les 10.000 persones que s'havien anunciat, però 6.000 o 7.000 hi són de ben segur.
Hi ha on ambientats, hi ha moltíssimes banderes, hi ha moltíssimes samarretes, càntics de tota mena,
i vaja, aquí l'únic que s'espera, l'únic que falta és el gol del Nàstic.
Ara, Antonio.
Atenció, perdó, la jugada d'Antoni Pinilla, atenció a l'afrontal d'Antoni Pinilla, la pilota per Diego Torres,
atenció el xut de Diego, Tete!
Era el gol, eh?
Sí, sí, era el gol, sí, senyor, era el gol, aquest.
Diego Torres ha fet el que hauria de fer, tirar la primera i tirar.
La gent del Nàstic crida a primera, encara que no se'l senti gaire, però ara s'hi crida a primera.
Atenció a la pilota que la posarà Rubén, serà la darrera jugada d'aquesta primera meitat.
Estem pràcticament al minut 46, llançament, Arques Piqueres que es mira el rellotge, final de la primera meitat.
Sí, saiem que no era fàcil, però està costant, però bueno, intentem aguantar un poco más,
intentem saber si Diego Torres tiene una gomona que tenía y la podemos meter.
La plaça de la fonsa plena, plena, de gom a gom, i continua a ribanger.
Tornem a Chapin.
Acaba d'arrencar ara mateix la segona meitat.
Catana, abans de començar la primera meitat.
La segreta jugada per la banda esquerra del...
Xerez, al pal!
El xut!
Crec que era de Decoz, i la pilota al pal, no, de Mendoza.
La pilota per Abel, per Àngel Morales, altra vegada per Abel.
Abel, llançament a la cama esquerra, intenta buscar...
Arrasaquec Pocchi, atenció que controla, també hi ha posat Diego Torres,
l'acaba traient, assenyala fora de joc.
Arrasaquec Pocchi, estem al 25 ara mateix, de la segona meitat,
a 20 minuts de la glòria, perquè el Nàstic ja és, de moment, matemàticament,
i esperem que així també, al final del partit, equip de primera divisió,
25 de la segona, Chapin, Xerez 0, Nàstic 0.
Escolta, de tots els missatges que ens arribaran durant la nit,
ja me n'ha arribat un, eh?
Hi ha un que ja ens felicita per ser equip de primera, tot i que encara faltin 20 minuts.
ens fa una jugada que el deixa clavat, se'n va corrent,
i després fa una centrada.
De poc, aquest és una caixa de sorpreses, eh?
Però no veig de quina manera.
Jo crec que és una caixa coet.
Perquè hi ha molts nervis, hi ha molta emoció continguda,
a la mínima criden, a la mínima salten, a la mínima ballen,
a la mínima fan donar ja les seves banderes, les seves bufandes,
falta només que passin els minuts perquè no sigués a punt a punt
de ser equip de primera.
Cada vegada més apropet, la primera divisió.
Em veia cantant el gol de la 100, Jordi, ho he passat fatal.
Vinga, va, que la falta és bona, va, va, va, va.
Atenció a David Cuellar, que la tocarà amb la cama setreta.
És el moment de la glòria.
Són els darrers 15 minuts de partit.
Atenció, Xerez, que traurà aquesta falta a l'esquerra
de la porteria de Rubén Pérez,
l'allançament, Rubén!
Que gran que és Rubén Pérez, de veritat.
Dega Diego!
Atenció, Diego, atenció a la contra.
La pilota bona per Rota, que enfoqui.
Atenció, Rota, que enfoqui.
Deixarà la pilota, atenció, Rota, que enfoqui.
Ha demanat-li tranquil·litat a Bell,
que està una mica neguitós, també, per aquesta jugada.
El pau des de la Xina, des de Tianjin,
recordant que allí són les dues del matí.
Jo, de veritat...
I escoltant el partit, eh?
Si veieu-ho.
Jo i jo, de veritat, ja m'ha dit, ja...
Estic al·lucinat, ja estic al·lucinat.
Que Tarragona pot tornar a ser de primera.
Els banderills de corna per anar a matar el temps.
Ens n'anem fins al 93 per celebrar l'ascens de primera.
Corre el cabajà a la plaça de la Font.
Digue-li a Luis César, que ja està, home.
Luis, tranquil, que esto ja està.
Final, final, final, final, final, final!
Ja som a primera!
Ja som a primera!
59 anys després, celebrem un ascens.
Ja està!
Els paradés, els juanete, els camílor roc,
ja tenen adeu!
El nàstic és de primera!
Ben, aquí tothom està plorant a la llorga.
Mentre els jugadors s'ho celebren amb l'afició.
Corre, Quim, com estan els jugadors?
Plorant, Jordi.
Home, haced el dia primera, tio.
Estou a por toda Aragona.
I por toda la fillon, que ha estado bien en principio con nosotros.
Esto va por vosotros, por vosotros, va.
Ya lo hemos conseguido, ha costado.
Son muchas jornadas,
pero la verdad es que merece la pena mirar esta gente.
Esta gente está de realidad, la verdad es que es un gozo.
Escolta, escolta.
Escolta, escolta, escolta, escolta.
Escolta, escolta, escolta.
Escolta, escolta, escolta, escolta.
Hombre, porque la emoción es muy grande.
Es el trabajo de todo un año, todo el esfuerzo,
y lo que quiero es que se acabe cuanto antes, ¿no?
Y hoy es el día más importante de mi vida deportivamente.
Ahora nada, la verdad es que la gente disfrute que vení aquí.
La gente de Tarragona que también disfrute,
y bueno, sobre todo para el equipo que habrá que ha hecho la temporada,
y conmensurable.
José María.
Esto ya no es un somni, es una realidad.
Som de primera, visca el Nástic, visca Tarragona, somos los mejores.
El Nástic se ha metido en primera división.
y muy orgullosos de haber conseguido lo que hemos conseguido.
Esto es muy grande, ¿eh?
Sí, yo creo que para todos nosotros es lo más importante que podamos conseguir este año, ¿no?
La imatge és espectacular, Jordi.
José Sicar, que no s'ha aguantat les llàgrimes,
se'n va plorant cap al túnel.
Espera, que el vull felicitar, ¿eh?
Espera que el vull agafar, ¿eh?
Josep, felicitats, tio.
Muchas gracias.
Com estàs?
Molt content, molt emocionat,
i bueno, satisfet de veure tanta gent, de veure aquesta gent.
En primera!
Sí, sí!
Sí!
Chavales, sí!
De primera!
De primera somos!
Som de primera!
Gràcies!
Ona, som de primera!
S'ha acabat, s'ha acabat el somni, això és una realitat.
Doncs les paraules de Josep Maria Andreu,
s'ha acabat el somni, això ja és una realitat,
el Nàstic ja és de primera.
Tornem també ara mateix a l'hotel de concentració del Nàstic.
Per cert, Quim, com es diu l'hotel?
Guadalete, eh?
Guadalete.
Ens queda clar, no, el nom?
Sí, claríssim.
Ho he dit poques vegades, oi?
No, no.
Guairebé no l'hem dit, aquest nom.
Tere, que tinc aquí al costat el teu ídol, eh?
Que no sé si li vols dir alguna cosa.
Li vols dir alguna cosa a tu o...
Bueno, a veure, que miro el Joan Andreu, a veure si...
Sí, doncs està ja jo, ens està escoltant per cascos.
Jo ara, espera, jo no escoltaré res,
us passo els auriculars amb l'Egoits.
Molt bé.
I parleu amb l'Egoits, parli tu, Tere,
perquè jo sí, ens fa molta il·lusió.
Sí.
Però te'l passo un moment, eh?
Un moment, un moment.
Ja?
Tot vostra.
Igoits, buenas noches.
Hola, buenas noches.
Y saludamos también a Ibrai, buenas noches.
Hola, Ibai, sí, Ibai, sí, hola, buenas noches.
Hola, buenas.
¿Qué te parece?
Ya tienes a uno de la cuadrilla en primera división.
Sí, pues fenomenal.
A gusto, contentos todos.
Ahí va la ocho.
Sí.
¿Qué hice, qué hice, qué hice, mi colega?
¿Qué hice?
Está alucinando.
Sí, no se lo cree.
¿Dónde ando?
Igoits, Oriona, ¿qué?
Escarricasco, escarricasco.
Felicidades.
¿Te rondó?
Ondos, ondos, ondos.
Muy bien, muy bien.
¿Qué? ¿Y dónde andas?
Vergara, de juerga, tío.
Ah, bueno, nosotros también aquí empezamos de puesta.
Ahí va la hostia, tú.
Te quedo flipado, ¿no?
¿Quién te ha llamado?
Ayer me llamó, de Tarragona Radio, ya a la tarde.
Que me iban a llamar, Roy.
¿Cómo te llamaron?
Y a ver si estaba dispuesto a hablar y les dije que sí, que no, me importaba.
El tío, el número de tu hermano.
¿Sale el que viene sube el teléfono, eh?
¿Eh?
¿Sale el teléfono, sale el que viene?
Opa, salen el teléfono en un quiñote.
Sube, sube, ¿eh?
Ah, pues porque le llamaron a tu hermano y me dieron, o sea, a tu hermano le dio el
mío.
Le dijo que le diera el dedo a uno de la cuadrilla y le dio el mío.
Y luego me llamaron.
Sí.
Y justo ahora en Vergara, tío.
Ah, bueno, claro.
Ahí en un bar y me ha sonado el móvil.
Ah, nada, muy bien, muy bien.
Pues nada, disfruta, por ahí.
Nuestros, we're going.
Eh, goich.
A ver, a ver, que no te oigo.
Goich.
Bye.
Es que no habéis llegado aquí en verbo, hable que ayudéis bien, ¿sabéis?
Bye, bye, bye.
Por eso, por eso.
Bien, bien, bien.
Pues nada, ¿contentos todos o qué?
Sí, muy bien, muy bien.
Sí.
Bueno, muy contentos.
Ahí, ahí, ahí, ahí.
Vamos a hacer narra ahora y luego vamos de cista aquí.
Bien, bien, bien, vale.
Pues nada, pues pasarlo bien, ¿vale?
Bueno, igualmente.
Venga, agur, adiós.
¿Qué te ha parecido, Goich?
Nada, muy bien.
La verdad que no me he esperado.
Oiga, te estoy uno de la cuadrilla, muy bien.
Ni veas los pasos que tuvo que hacer Joan Andreu para contactar con uno de tu cuadrilla,
que hablamos con tu hermano, que no quería participar en directo en esta sorpresa.
Ah, ya es como yo, es tímido como yo.
Nos viene de familia la timidez.
Bueno, de momento, bien preparados para celebrar este ascenso, ¿no?
¿Cómo estás?
Sí, muy bien, muy contentos, muy contentos.
La verdad que fue a te...
¿Quién me iba a decir a mí cuando iba a llegar que iba a estender a la Primera División?
Increíble.
Para mí, bueno, probablemente caí seguro que no lo pueda vivir otra vez.
y, bueno, la verdad que es para disfrutarlo con todo.
¿Has pensado ya en campos que se visitarán el año que viene?
No sé, me viene a la cabeza San Mamés.
Sí, hombre, pues a mí también, ¿no?
Si tenemos toda la suerte de estar aquí, pues, hombre, San Mamés,
porque, bueno, he estado ahí muchos años y no he tenido la oportunidad de jugar.
Y, hombre, en serio, la verdad que un campo, pues a mí, pues es el más bonito, ¿no?
Muy bien, Egoch, a cenar ahora y a celebrar el ascenso, ¿no?
Sí, eso es.
Pues que vaya muy bien.
Vale, muchas gracias.
Felicidades.
Vale, muchas gracias.
Quim, ¿ho has sentit?
Sí, sí, ho he escoltat gairebé tot, però només el que deia l'Egoch, que estava realment emocionat.
Abans li he dit, Egoch, te vamos a sorprender y te vamos a emocionar con lo que te vamos a hacer.
I m'ha dit, muy difícil, muy difícil que a mí me emocionen.
I s'ha emocionat, eh?
Les bromes per aquí del Carlos Merino, de l'Ismael, del Diego Reyes, de l'Òscar Álvarez, que estan per aquí,
vaja, te les pots imaginar, eh?
L'Egoch és un tio molt fred i en aquests moments l'heu realment emocionat, Tere.
Vull dir, ha arribat un punt d'aquells que ha ficat una cara dient, ostres, què m'han fet aquests ara?
Però que ràpid parlen els abadinyos.
Per ser els judòs del Nàstic, ara estan tots aquí com asseguts amb diferents taules, que hi ha on han esmorzat,
estan a punt d'entrar on soparan.
Ja us he dit, serà un sopar totalment privat, ja un membre de seguretat ja la porta, per tant, allí no podrem entrar.
Van tots uniformats amb aquesta samarreta nova, que ja segurament a partir de dilluns es podrà comprar a la botiga del Nàstic,
aquesta xulíssima samarreta amb l'escut del Nàstic on fica som de primera, ascens a primera 2005-2006 amb la N de la marca Nàstic
en aquesta samarreta totalment de color grana.
I el que comentàveu de l'aeroport, atenció, eh?
Demà vol regular, per tant, els jugadors van en vol regular, aproximadament hora d'arribada, un quart de 12, dos quarts de 12,
apunteu, terminal B, terminal B, aeroport del Prat, un quart de 12, dos quarts de 12 arribarà aquest vol que portarà la plantilla del Nàstic.
Lluís, bona nit.
Bona nit.
Et volen saludar, a veure si el reconeixes.
Vale.
Lluís!
Sí?
Bona nit!
Soc el Jordi!
Jordi!
Què passa?
Quins obvia de dia, Jordi!
Bueno, home, no, ostres, quina alegria ens has donat aquesta tarda, eh?
Ja he vist el missatge, eh?
Com esteu?
Bé, tu pots imaginar.
Desbordats, no?
Sí, sí, sí.
Home, fora allà al camp i ho de sempre, quan has aguantat tant de pressió tot l'any, doncs, treus les emocions i...
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
També, doncs, hagut semblant.
La veritat que quedava amb ganes que fos la celebració a Tarragona, perquè hi havia poca gent allà a Jerez, que hauries de haver vist la quantitat de gent que hi havia a Tarragona, eh?
Marco, jo crec que Marco, a mi em motiva, Marco.
És que, sí, m'han xivetat Marco.
Marco ens motiva.
I el tenim aquí.
Mira, ara està amb el Miguel Pérez aquí.
Marco, sabeu què està fent, no?
Jugant amb el mòbil, perquè Marco és aquell tio que les concentracions se'n porta a la Playstation, el DVD, la tele...
El Marco havia jugat al Betis, no?
Sí, sí, sí.
Se'n porta a la nevera, vaja.
I ara dice que se lleva el hielo.
És que porta el genoll inflat una mica, eh?
Espera, me deja sentar un poco.
Vinga, espera.
Ai, què tal?
Lluís!
Sí?
Bona nit!
Sóc el Jordi!
Jordi!
Què passa?
Quina alegria ens has donat aquesta tarda, eh?
Ja he vist el missatge, eh?
Com esteu?
Bé, tu ho pots imaginar.
Desbordats, no?
Ilurzu.
Dime.
Soy Kini.
Hombre, brujo, qué tal estás, Majo?
Hombre, no tan contento como tú, pero bueno, pero bien.
Hombre, ya sabes...
Muchas felicidades, eh?
Muchas gracias.
Ya sabes que, bueno, me vienen muy buenos recuerdos de esta situación que nos tocó vivir hace un par de años y que, lástima que no pudimos conseguirla.
Donchu, felicidades, tío.
Muchas gracias.
Ya te he estado viendo para tener un ratito, tío.
Esto es la bomba, tío.
Es lo más.
Estoy recordando lo que vivimos con el radio gaicano hace años.
¿Qué hay, Luis?
Hola.
Buenas noches, alcalde.
¿Qué tal?
Oye, enhorabuena.
Aunque todo es alegría ahora y te he estado escuchando y efectivamente los que somos deportistas sabemos que hay que sufrir mucho y trabajar mucho para llegar hasta ahí, ¿no?
Enhorabuena, tío.
¡Hostia!
¡Qué campeón!
¿Qué pasa, tío?
¿Sabes dónde estoy, además?
¿Dónde estás?
Estoy en Jerez, también.
No jodas, ¿dónde estás, cabrón?
Vete para aquí.
¿Qué haces?
Porque estamos dando para cuatro el fútbol indoor, con Maradona y compañía.
Estabas grandes jugadores aquí. Estabas Maradona y estabas tú también.
¿Cuál es tu ídolo?
No sé, ahora mismo.
¿Te has jugado en el Betis?
Sí.
¿Y cuál es el ejemplo a seguir?
Rafa Gordillo, ¿no?
Yo creo que es un fiel ejemplo para poder seguir, ¿no?
Sobre todo porque voy a mi puesto y siempre lo he tenido como ídolo, ¿no?
Para el futbolístico.
Rafa Gordillo, buenas noches.
Hola, Kevin, buenas noches.
Pues ya has oído lo que dice Marco. Felicítalo, ¿no?
Que ha conseguido el ascenso.
Hombre, claro.
Hombre, claro.
Hombre, Marco, felicidades por el ascenso.
Hola, buenas noches, Antonio.
¿Qué tal?
¿Cómo estás?
¿Cómo estás?
¿Qué tal todo?
Bien, bien.
Felices, ya lo puedes suponer, ¿no?
Tú he vivido cosas de estas.
Mucho más importante todavía.
Pero sabes lo que es el trabajo de un equipo, de un grupo durante todo un año.
Y ver la recompensa al final, pues, es la hostia.
Hola, hijo.
¿Cómo andás, loco?
Muy bien, muy contento.
Me pasé toda la tarde escuchando la radio.
¿Me escuchaste todo?
Re feliz de que hayan ascendido.
Gracias por haberme traído a este mundo, querido.
No, por favor.
¿Eres McAllister?
No.
Sí, sí, sí.
Hostia, a mí qué roteta.
Qué carajo, enriado.
Muy bien, muy bien.
Oye, que muchas felicidades.
Muchas gracias.
Morales, que hay un tal Mauricio que demana por tú.
El saludemos.
Aquí, aquí.
Un tal Mauricio.
No, no conec.
Buenas noches.
Buenas noches, Mauricio.
Buenas noches y felicidades.
Muchas gracias.
La verdad que una alegría enorme.
Venga, David.
Enhorabuena, ¿eh?
Muchas gracias.
Ya nos hemos enterado de que habéis conseguido el ascenso y nada.
Daros la enhorabuena y a ti personalmente porque has hecho una temporada fabulosa y que nada.
¿Qué te parece?
¿Ya tienes a uno de la cuadrilla en primera división?
Sí, pues fenomenal.
A gusto, contentos todos.
Ahí va la hostia.
Sí.
¿Qué dice?
¿Qué dice?
¿Qué dice mi colega?
¿Qué dice?
Está alucinando.
Sí, no se lo cree.
¿Dónde?
¿Qué cosa?
¿Y Soriona, qué?
Escarricasco, escarricasco.
Felicidades.
¿Cero no?
Oh, no, oh, no.
Muy bien, muy bien.
Sorpresa.
Sorpresa.
Sorpresa.
Yo me siento un poco Isabel Gemio en estos momentos.
Tú no sé si sabes quién es, ¿eh?
Sí, sí, sí.
Sí, ¿no?
La de sorpresa sorpresa, ¿no?
Sorpresa sorpresa, una carta para ti.
Pues yo no me siento un poco así porque, ¿sabes?
Los compañeros que están en la reacción me dicen
tenemos una sorpresa para Lupi, tenemos sorpresa para Lupi.
A ver, te cuento.
Como se ha patit molt el partido.
Sí.
No, no, bien.
Te cuento.
Hoy teníamos un rincón que normalmente no tenemos...
A ver, hoy estamos alucinados, ¿vale?
Uno, porque hemos subido a primera.
Dos, por todo lo que estamos viviendo.
Por todo lo que pasa ahora mismo en este hotel.
Por toda la gente que ha venido hoy a Jerez a seguir el partido del Nastic.
Vaya, un poco por todo.
Pero si alguna cosa nos ha alucinado hoy, es que nos han llegado mensajes.
Ahora, no me quiero olvidar, ¿eh?
Pero creo que no ha quedado ningún rincón del mundo
de donde no han llegado mensajes, de ánimos, de felicitaciones.
Nos ha llegado uno de China, desde Sydney.
De todas partes del mundo la gente está escuchando del Nastic.
Enviando mensajes.
De, ¿qué hace el Nastic?
Estoy sufriendo.
Contando lo que pasaba.
Y nos han llamado a Argentina, ¿sabes?
Que se ve que había un rincón de Argentina
que la gente también estaba escuchando al Nastic.
Y sufriendo por Cristian.
Diciendo que Cristian tiene el tobillo mal.
¿Qué le pasa?
Que si ya está bien.
Que este no se rompe ni la de tres.
Supongo que ahora también a memoria Argentina, ¿no?
También.
Pero siempre te acuerdas de tus amigos, de tus familiares.
En este caso está mi padre allá solo.
Vino mi madre para poder festejar, para quedarse con los niños.
Y de acá les mando un saludo a todos.
Que sé que lo han escuchado.
Ya me han mandado mensajes.
Y sé que lo están viviendo como si estuvieran aquí.
Hola, hijo.
¿Cómo andás, loco?
Muy bien.
Muy contento.
Me pasé toda la tarde escuchando la radio.
¿Me escuchaste todo?
Y re feliz de que hayan ascendido.
Bien, bien.
Gracias por haberme traído a este mundo, querido.
No, por favor.
Vos sabés que es un orgullo realmente.
Y que vos podés haber colaborado y participar de ese equipo.
Y que veo que la gente te aprecia.
Me encanta realmente.
Y te digo, minuto a minuto estuve escuchando todo.
A pesar de que no alcanzo a entender mucho este...
Gracias.
Y sabés que sin su...
Tanto vos como mamá, sin su esfuerzo nunca hubieses llegado a ser futbolista.
Me han seguido desde que tengo seis años.
La verdad que es increíble el apoyo que he sentido.
Y acá te mando un abrazo enorme y te quiero mucho.
Y gracias por todo, papá.
Que volia parlar amb algú que li tenim...
Home, li tenim un carinyo especial,
perquè és el tipus que ens aguanta sempre que hem d'empipar alguno,
tots els mitjans de comunicació,
sempre que necessitem alguna cosa,
agafem el mòbil o el telèfon de la ràdio i diem,
va, anem a empipar el cap de comunicació del Nàstic
i que ens expliqui què hem de fer per anar aquí,
si podem obrir el camp dues hores abans,
si podem entrar a muntar pel matí,
si, vaja, tot el que necessitem...
I ell acostuma a ser-hi.
Ens emprenyem habitualment i sovint per telèfon,
per què no negar-ho,
però és un tipus que cau simpàtic,
és un tipus que ha arribat aquest any
i a sobre s'ha trobat una ascensa primera.
Ramon Font, bona nit.
Hola, bona nit.
Felicitats, eh?
Però és de debò, això o no?
Home, sí.
No me l'estàs fotent, eh?
No, no, no, no.
Estem en directe, mira, ara són, espera, eh?
Les 11 i 5 de la nit portem pràcticament
des de les 10 del dematí en directe,
per tant, vaja, que és un programa llarg,
esperem que sigui encara molt més llarg,
que la nit és jove, com portem dient,
i que volíem saber què pensa el cap de comunicació
a les 11 i 5 de la nit d'un dia que passarà
a la història del Nàstic,
a Chapin, a Xerès i ara aquí a l'hotel abans d'entrar a sopar.
Mira, jo abans de dir-te les sensacions que ara mateix tinc,
vull tenir un pensament per tota la gent que deu estar a Tarragona
i que suposo que també voldrien estar aquí.
Però també és veritat que nosaltres també voldríem estar allà.
Nosaltres voldríem estar allà
perquè he tingut una sensació una mica estranya,
molta alegria, un esclat de joia
quan realment s'ha confirmat que som equip de primera,
però és aquella sensació estranya
en un camp, doncs, relativament dels grans que hi ha,
amb 3.000 i poques persones
i potser amb pocs testimonis, pocs però bons,
almenys pel que fa a nosaltres,
però és allò que...
és una sensació una mica estranya, no?
Tot plegat molt estrany.
Tres, carai, l'Àngel Garcia com està menjant.
És que aquí et despistes tu i ja t'estan fotent el sopar.
Tere...
M'escoltes?
Sí, t'escoltes.
Ara t'escolto.
M'escoltes.
M'escoltes.
M'escoltes.
M'escoltes.
M'escoltes.
M'escoltes.
Fina, eh?
La primera.
Qui canta, qui canta?
La primera.
És un mite del nastiquisme,
una llegenda del futbol tarragoní
que ara mateix l'hauríeu de veure.
És igual.
Em sonava Ângel Garcia.
És l'Àngel Garcia.
És l'Àngel Garcia, Tere.
Sempre nàstic, som de primera.
Ara passen 17 minuts al punt de les 11 de la nit.
Dia feliç per la ciutat de Tarragona,
pels seguidors del nàstic que hem aconseguit aquest ascens a primera divisió.
Seguim en directe al Sempre nàstic en aquesta edició especial
amb més protagonistes.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el president de la Federació Catalana de Futbol,
Jordi Roig. Senyor Roig, bona nit.
Hola, molt bona nit.
Dèiem un dia històric per Tarragona, de felicitat també per Catalunya,
perquè s'ha col·locat un altre equip, un tercer equip, a la primera divisió.
Sí, la veritat és que avui és un dia històric, no només pel nàstic,
que està clar que ho és, sinó també pel futbol català.
Feia 20 anys que no hi havia tres equips catalans a primera divisió
i el fet que avui s'hagi aconseguit un altre ascens
és molt important pel futbol català.
I tenim aquí al costat, jo et diria, potser el tipus més feliç
que hi ha actualment a la capa del cel, on sigui, és Luis César.
Luis, bona nit de nou.
Bona nit.
T'hem vist avui durant el partit.
Riure no, perquè jo crec que no he arribat en tot el partit.
Patir, la primera part molt tranquil·let, no?
Estabas ahí sentadito, muy tranquil·lito.
La segona part ya me és asbarat, nervioso, durante la segona parte.
Y al final ya el llanto, no?
Al final el llanto, al final el éxtasis, al final una alegría desbordada,
porque como el estudiante que acaba el curso y que llega el examen final y ha aprobado.
Entonces ese día se acaba todo, ese día es un día, es un momento de satisfacción.
Y soy el hombre, no voy a decir que soy el hombre más feliz de Tarragona,
porque es mentira, porque habrá como yo miles, ¿no?
Pero sí que soy un hombre feliz porque hoy ha sido el día más importante de mi vida deportiva.
Ja fa temps que només treballem en el plan A de fitxatges de jugadors,
però clar, ara se va començar a tancar això, eh?
Sí, nosaltres ja, home, veient la trayectoria que fa l'equip,
nosaltres sabíem que havia de passar una cadàstrofe que no pugués, no?
I ja fa més d'un mes que estem treballant en una planificació de primera.
Bueno, és difícil, és difícil perquè som els novells,
segur que ara si es fan quinieles l'Onàstic serà un dels equis que estaran dels que baixaran,
però l'Onàstic ha demostrat que té una força molt gran,
que és tota una ciutat a darrere i això dona una força important per seguir treballant.
Espera, Núria, em pots pujar, això que sona de fons?
Espera, que li passis que has posat la fons, eh?
Què recorda, això?
Sí, pues realment és l'expressió d'una idea que vaig captar clarament
de lo que és Tarragona, el sud públic, la ciutat i un sentiment.
Ha sigut molt fàcil fer aquesta lletra, perquè realment expressa el que jo vaig captar, no?
I aquest any tenim lletra o no? Perquè la gent s'ho està preguntant, al fons,
hosti, que no hi ha lletra aquest any.
Ostres, la veritat és que hem estat tan ocupats en tantes coses que, bueno,
però bueno, no ho sé, ja ho veurem.
Alguna... de moment, en principi, variarà una miqueta, també,
l'any passat i s'ha de variar alguna cosa.
Però, bueno, ja ho reivindrem, potser hi ha alguna altra forma d'enfocar-ho, ja ho veurem.
Al fons, que merci i que moltes felicitats.
Vale, no, merci i sobretot enhorabona Tarragona,
perquè la veritat és que és una afició que us ho mereix tot.
Escolta, tinc aquí un convidat molt especial, Tere.
Un d'aquells que vaig a descriure la imatge.
Hem entrat al vestidor del Nàstic, quan ha acabat el partit,
quan hi havia totes les celebracions, quan ja tothom estava a l'interior del vestidor,
estava tothom saltant, estava tothom cantant, estava tothom ballant,
estava tothom celebrant aquesta victòria, la gent tirant-se aigua, la gent quedava molla.
Aquell és un massagista d'un club de primera divisió.
Ara parlem amb ell.
Jo no volia desvetllar la sorpresa, ja me l'acaben d'aixafar, però bé.
I hem entrat en el racó, allí on es fa la sala de màquines d'un vestidor,
on hi ha les camilles, on es treballa, podríem dir foscament, dins d'un vestidor,
en el cas dins del vestidor del Nàstic,
i on hi ha dos personatges que han treballat, i molt, aquesta temporada.
El Valentí Miquel, i l'altre que és el que tinc al meu costat,
que ja no sé quantes temporades fa que està el Nàstic,
que ja no sé quants ascensos ha viscut,
que ja no sé quantes coses ha passat vestit de grana,
com és un molt bon amic de la casa, i és l'Ernest Canete.
Ernest, felicitats i molt bona nit.
Hola, bona nit i moltes gràcies, però jo penso que aquesta felicitació és conjunta,
és a dir, és per vosaltres, sobretot per l'afició,
però també per tot el grup que formem aquesta família, que és el Nàstic,
que estem inclosos vosaltres també a la premsa.
Què ha costat més? Fer massatges durant tot aquest any
i posar els jugadors a tot, que són molt exigents i molt per a punyetes?
O aguantar les llàgrimes una mica després de l'ascens?
Bueno, doncs possiblement lo segon.
És a dir, a l'altre ja estem ja una miqueta fets,
i vulguis o no vulguis, aguantar, posa...
Es l'ambient després d'un sopar, eh?
Jo no sé les copes que han caigut, però bé...
Carete, què és la hòstia? Carete, què és la hòstia?
No, doncs ja...
Deixa que té la barra lliure, l'actuació de sevillanes,
i ell és un dels palmeros.
Home, home, això no ens havia dit Ernest, eh?
Això no ens havia dit Ernest, eh?
Sí, sí, sí.
No, això és una invitació que m'acaben de fer ara.
És una sorpresa, imagino.
Razak, gratulació.
Gràcies.
¿Cómo es esto de estar en primera? ¿Te lo imaginabas?
Ah, todos felices. Todos, todos felices ahora.
Todos quieres...
Todos quieres...
Espera un momento, espera un momento, espera un momento.
La Núria Cartañà pot parlar amb el Razak,
que això se senti per antena i que vagi traduint?
Sí, sí, sí.
Doncs escolta...
I busca l'Herozón, sisplau.
Vale, ara el busco, però jo li passo els cascos al Razak
i la Núria Cartañà que li faci allà l'entrevista
i que vagi traduint, eh?
Tot per ells.
Ajuda'm, Tere, però, perquè...
Tu sabràs ben bé què preguntar-li
i jo ja faig la traductora.
Ok.
Hi, Apoqui.
Yeah, hello.
How are you?
I'm fine.
But fine or very fine?
Extremely fine.
Extremely happy.
Està molt content, no només que està bé,
sinó que està contentíssim.
How do you feel after this victory?
Well, I feel really happy along with my teammates
and my mister.
I'm very, very happy
and I'm sure that everybody in Tarragona as well is happy
because this is what they dream of
and I think it's not a dream anymore,
it's a reality.
Apoqui repudueix les paraules que hem sentit
al llarg de tota la nit.
Diu que està molt content per tot l'equip,
bé, per tot el nàstic
i que, a més, està molt content
perquè sap que la gent de Tarragona
també està molt contenta
perquè el que abans era un somni
diu, ara ja no és un somni,
i ja s'ha convertit en realitat.
Esto para nosotros y vosotros también.
The people of Tarragona
and everybody that supported us from the beginning.
Thank you very much.
L'hem demanat que ens fes una dedicatòria
a qui li dedicaria aquesta victòria.
Ja ho heu sentit per a nosaltres,
per a vosotros,
per a tota la gent de Tarragona
que ens ha donat suport,
diu, des del començament.
Thank you very much and enjoy.
Mucho gracias.
A ti, a poquí.
A ti.
Abans preguntaves per l'equip de Tarragona Ràdio,
la veritat és que portem treballant
des de bona part del dia
i estan sopant, eh?
És que ara estan aquí tancats.
És que abans el sentia crida i bé.
Sí, era l'enja García.
Després et despasso, un momentet,
però intento buscar l'Irurzun
a veure si el trobo per aquí,
l'Ismael Lirurzun,
en algun lloc d'aquests.
Intentem saludar mentre el convidat,
jo crec que el saludem.
no li diguis res a l'Ismael
i quan puguem els posem el telèfon.
Vale, però és que complicat,
perquè l'Ismael no el veig per la festa.
Però bé.
Salutem el convidat
i a veure què podem fer.
Sona la Will Survive, eh?
Voleu cantar-lo amb el Pressi,
la Will Survive?
Sí!
Vinga, espera, espera.
Un moment.
Aquesta és la cançó del Pressi.
Jo vull que la canti ell.
Pressi, va, canta abans.
Lo lo, lo, lo lo, lo lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo.
Ei, ei, ei!
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Josep Maria Andreu, dilluns, dilluns, el Jordi Jària, sencera, dues versions.
Home, tres vegades, avui tres vegades.
Gau sencera segur, eh? I prepara el bany a la platja, prepara el bany a la platja sobretot.
Al costat, escoltar-la tot el rato sencera, no? Però...
El dilluns ho vull escoltar tres vegades, eh?
Gràcies, Preci. Vaig veure si trobo l'Ismael, que és la feina.
Merci.
Doncs representa el Nàftig, que és la seva cançó preferida.
Jo em deia que el Jordi Jari ja parlava.
Sí, mira, escolta,
he trobat els companys de la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio.
Deixa'm saludar. Què diuen els de Tarragona Ràdio?
Doncs, home, on els havíem de trobar,
la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio? A la barra.
Estan aquí a bevent, ja han fet ensopat i estan a la festa.
Ara tindrem una sorpresa.
Que bonic, fora una sorpresa per ells, no?
Sí? Tenim una sorpresa per ells? No, no, no, no la tenim.
Ah, ui, em pensava tenir una sorpresa per ells.
Anava a dir, veiem una sorpresa per ells.
No, és que ara estava pensant, no et faria il·lusió que et posessin algú al telèfon?
Home, depèn, depèn de qui fos,
però que el Jordi Blanc...
Jo crec que Quim Pons té un repte, que és parlar amb Rasaque y Poquilla.
Que hi hem parlat, que hi hem parlat, Jordi.
Jordi, és que el Jordi, veus, Jordi Blanc,
quan està a prop d'una barra...
He portat una part de la programació.
Veus, és que està a prop d'una barra i té aquest perill.
Estic aquí a prop i ell va fent, va fent, va fent...
Deixa'm, Quim, que ara tornem a tenir a Quini el telèfon.
El volem saludar en directe, encara que no sigui per parlar amb Iri Urzón,
que no el trobem, sí que el volem saludar.
Enrique Castro, Quini, buenas noches.
Hola, buenas noches.
Pues ya ves, de fiesta por Jerez.
Pues sí, muchas felicitades.
Estábamos intentando localizar a Ismael Iruzón.
De momento es imposible.
No sabemos por dónde anda el chaval.
Es que es normal, ¿eh?
Es normal que no deis con él,
porque yo creo que tendrán todos una alegría en el cuerpo impresionante.
Estoy, estoy, estoy.
Ismael, te saluda el maestro.
A ver, venga.
Iruzón.
Dime.
Soy Quini.
Hombre, brujo, ¿qué tal estás, majo?
Hombre, no tan contento como tú, pero bueno, pero bien.
Hombre, ya sabes que...
Muchas felicidades, ¿eh?
Muchas gracias.
Ya sabes que, bueno, me vienen muy buenos recuerdos de esta situación
que nos tocó vivir hace un par de años
y que lástima que no pudimos conseguirla.
Tere.
Hola.
Bueno, es que el sabia que d'escasoflisme, gracias Ismael, ¿eh?
Se'n va.
Acaba de començar el flamenquillo, ¿eh?
Que bonica, això de Quini, ¿eh?
T'ha agradat, ¿no?
Oh, sí.
Oh, es que us he ocurrat un programa, de veritat,
que jo l'únic que puc fer és trenar amb el barret.
De mantenir algun altre objectiu, ara, així a la vista,
perquè estaria ben tenis.
Manel Ruz, he vist que entrava.
Manel Ruz, Manel Ruz.
¿Voleu escoltar una mica de flamenquillo?
Venga, sí.
Tinc l'Abel localitzat, el vaig a buscar.
Aviam, un momentet, eh?
Que ara passo pel mig.
Hòstia, que ara em faran ballar, eh?
No, no, aquí no ballo, espera.
Ara he tingut tots els planos.
Vaig a buscar l'Abel Boades.
Ostres, això de veritat, eh?
Tinc l'Abel Boades.
Teníem un repte, que l'hem deixat a mitges,
perquè m'heu fet aquella falsa alarma.
Ui, que l'he perdut, a més.
Teníem pendent la redacció d'Esports de Tarragona.
Jordi, és veritat, que ens havia començat a dir què ens deia el Jordi.
No sé, però ens ha deixat a mitges.
Ah, sí, que parléssim amb no sé qui, amb el Lec Pocchi.
Sí, han abandonat, per cert, han abandonat la barra, eh?
La redacció d'Esports de Tarragona.
Jo n'estava ballant.
Perquè, sí, tranquil·litzem-nos tots.
Mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira,
l'hi ha bé cap aquí.
Us dic que anem tots amb la samarreta del Nàstic.
Digues, Jordi, digues.
No, el flamenquito, que ara m'ha tabalat una mica
i he anat a sortir fora a prendre una mica l'aire, eh?
I el Ricard veig que també està com una mica tabalat
i amb el flamenquito.
Jordi, espera, està l'Àngel García, diguem-nos?
Està, està, està allà, eh?
Està escoltant la programació de Tarragona Ràdio.
Vinga, el vaig a buscar.
Si ens ha escoltat, que no s'amagui,
però vaig a buscar l'Àngel García.
Quina sorpresa l'hauríem pogut fer a l'Àngel García.
Aquesta l'hauríem d'haver preparat, eh?
L'hauríem d'haver preparat.
Aquí hem estat fluixets per això, eh?
Perquè aquesta la tenim...
Mira quina tranquil·litat.
Escolta, escolta, escolta quina pau.
Sentiu quina pau?
Com ha canviat el tema?
Com ja no hi ha soroll?
Com s'ha esvaït i aquesta música del flamenco,
que sonava tot drap,
i de la Will Survive, que també sonava tot drap?
I jo en n'heç ara.
Home, el racó de l'Àngel García.
Us el descric, eh?
Una taula amb tots els cables,
tot el merder que portem els de Tarragona Ràdio
per fer tot això que estem fent avui,
des de l'Espera, mi no el rellotge, eh?
D'on Sònia...
Hauríem d'anar acabant, eh?
Un quart i cinc minuts d'una seria hora d'anar acabant
des de les dues del matí que portem aquí.
És l'endemà de l'ascens, ja.
Sí, ja no és el dia de l'ascens.
No, no.
Ja és el dia de ressaca.
Us explico, eh?
La taula amb tots els cables,
amb totes les taules,
amb tots els inalàmbrics,
amb la XDSI que portem,
el muntatge que portem,
el Lluís Comas,
que ha fet una feina al·lucinant
per portar,
o perquè el sort arribés a Tarragona,
caixes de pizzas,
begudes,
tot, tot, tot per aquí i sobre ara hi ha,
perquè ells han sopat,
n'hi ha altres que portem tota l'estona xerrant
i que no han halat res,
el Jordi Blanc també diu que no ha sopat,
i l'Àngel sí que ha sopat.
Àngel,
bona nit.
Hola, bona nit.
Bona nit, Àngel.
Hola, Tere.
Que no m'has preparat la sorpresa?
Jo estava preparat la sorpresa teva.
Sí, però el que passa és que
la persona que t'ha de saludar
no es posa el telèfon.
Hòstia, tu, malament.
Amb la sorpresa és que...
Us heu retrobat, Tere, tu i l'Àngel, no?
Sí, sí, que és veritat.
Compartiu els matins,
doncs ara us ho esteu retrobant una mica.
Bé, compartíem els matins
i vam dues temporades enrere,
tres temporades enrere,
també vam compartir
aquell primer pas per la segona divisió.
Home, sí.
El que passa és que m'has deixat, Tere.
M'has deixat a l'estacada.
Mira, guapet, m'has deixat tu a mi, eh?
No, jo no.
Que a la primera de canvi...
No, no.
Et puges el dòlar, ja.
Tere, Tere, un moment,
perquè tinc una frase d'Àngel García
que l'havíem de dir durant la retransmissió
i no l'hem dit
i jo crec que ara és un bon moment, eh?
Mira, passen...
Falten cinc minuts només
per dos quarts d'una de la matinada
d'aquest dia després de l'ascens
i ahir l'Àngel García de nit
quan sortíem a sopar
amb els companys de viatge
va dir una frase d'aquestes
que ha quedat a la memòria col·lectiva
de tot l'equip de retransmissions
del Nàstica de Tarragona Ràdio
que és una frase...
Li vam dir,
home, Àngel, et conserves molt jove.
Va córrer cada matí a no sé quina hora
que no la vull ni saber
i ens diu
és que la meva dona,
Roser, des d'aquí si escoltes,
em fiquen la nevera cada nit.
Aquesta va ser la frase
que jo crec que podria ser
i definir com la frase de l'ascens, eh, Àngel?
Home, i tant, la meva dona
per la nit me tanca a la nevera
i em conserva
i per això el dic tan bé jo.
Com la mòmia de Lenin.
Per cert, ara estem fent molt catxandeu
aquí amb l'Àngel García
però és el jugador que ha vestit més cop
la samarreta del Nàstic a la segona divisió.
Àngel, t'has emocionat
quan ha acabat tot allò?
Doncs sí que m'he emocionat
i m'han vingut molts records al cap
vull dir, començant per la meva dona,
la meva família
i després, doncs, bueno,
semblava com si retornés a reviure
doncs la meva època, no?
Que realment, doncs, que és molt maco tot això, no?
I a vegades...
A mi m'acosta molt emocionar-me, no?
Però...
Avui m'he emocionat bastant.
Àngel, pensa, pensa
que des de les 10 s'ha de conservar la veu
i que demà, demà, demà tornarem a fer
com arriba l'equip al Prat.
Com després anem del Prat cap a Barcelona.
Hi ha gent que s'està banyant a la platja del Miracle,
que això què és?
Hi ha gent que es banya a la platja del Miracle, eh?
Ara mateix.
A les 10 de la nit a la platja del Miracle.
El Jordi Jiménez, un dels instigadors.
Home, en Jordi, salutacions al Jordi Jiménez des d'aquí.
Jordi Jiménez que vol que la gent es banyi on sigui,
però que la gent es banyi.
És el seu objectiu, que la gent es banyi
per celebrar l'ascens del gimnàstic,
que és l'objectiu del Jordi Jiménez.
Àngel, va, som-hi, eh?
Amb dos menors sostinguts...
I que entre els joanantos també cantem tots.
Sí, home, cantem tots.
Escolta, Tere, canteu tots, eh?
Perquè...
Vinga, eh?
A veure, que canta, quina cançó.
Dona el to a l'Àngel, eh?
Vinga, som-hi.
Un, dos, tres.
A primera, oh, eh!
A primera, oh, eh!
A primera, oh, eh!
A primera, oh, eh!
Eh! Eh!
Sempre n'estic. Som de primera.
Les 12 i 34 minuts seguim endavant aquest sempre nàstic.
Ja som l'endemà del dia de l'ascens,
aquest 4 de juny de 2006,
l'endemà del dia que el nàstic va aconseguir matemàticament
l'ascens a la primera divisió.
I aquells estudis de Tarragona Ràdio,
bé, tot l'equip que ens hem quedat aquí a Tarragona,
la Núria Cartanyal, el Joan Andrew Pérez,
la Sílvia García, hola, Sílvia.
Hola, bona nit.
El Joan Maria Bertran també.
Joan Maria, què tal?
Hola.
Tenim un convidat al telèfon
i tu, Quim, què tal per l'hotel?
Doncs ara estic menjant pizza, Tere.
Mira, aquí també.
Sí?
Sí.
Aquesta taferera, però està bona, eh!
Aquí també, també, també.
Què fem, saludem el convidat?
Vinga, va, saluda'l.
Júlia Esporrin, bona nit.
Hola, bona nit.
Explica'ns on estàs.
Doncs ara mateix en un túnel de l'autopista.
Ah, però que estàs venint de...
Has arribat amb avió, no?
Acabem d'arribar a l'aeroport de Barcelona
i ens hem vingut a buscar els autobusos
en direcció cap a Tarragona.
O sigui que esteu arribant ja a la capital, a la ciutat.
Estem a mig camí, suposo, sí, més o menys.
Ja.
Es falta mitja hora o tres quarts, suposo.
Explica'ns com s'ha viscut a Xerés aquest ascens.
Digue'm, digue'm.
Perdona, teniu el Juli, no?
Sí.
Espera, que li passo els cascos a algú.
Ah, molt bé.
Juli, una sorpresa.
Sí, hola.
Hola.
Hola.
Juli, sóc el Josep Maria.
Ets el Josep Maria?
Sóc el Josep Maria.
Hola, què tal?
Com estàs? Com ha anat el viatge?
Veu o què?
Molt bé, fantàstic, com estàs?
Sí, ja esteu aquí a Tarragona o no?
Estem a mig camí, estem a mig camí de l'autopista a direcció d'Arragona.
Molt bé, molt bé.
La meva família ha arribat tots bé o què?
La teva família està algú per aquí, sí.
Molt bé, molt bé.
Com està la festa a l'hotel?
Molt bé, una alegria immensa, la gent està supercontenta.
Sí.
I tothom s'ho està passant molt bé, no, home, perquè no podia ser menys, no?
Avui és un dia de felicitat total per a la gent de Tarragona, la gent del Nàstic, no?
I això és increïble, és increïble.
Aquí un ambient extraordinari.
Jo només puc, aquí la gent només pot agrair, doncs,
un dels millors, un dels somnis més grans que ens ha donat, no?
Vull dir, és algo irrepetible, no?
El bon Nàstic no té paraules d'agraïment
per donar-vos de l'ofelició que avui ens heu fet, no?
Vull dir, és una de les coses més grans de la nostra vida.
de tancar la paradeta.
Ho aniríem deixant, oi?
Aquí s'ha acabat ja la festa que es feia en aquesta sala Cristina.
Em diuen que falta Lluís Comas, el volen saludar els seus companys tècnics,
la Sílvia, el Joan Maria.
Marxa corrents, eh? Marxa corrents, Lluís Comas.
Espera, que l'atrapo, que l'atrapo, que l'atrapo.
Ja el tinc, ja el tinc, ja el tinc.
Espera, que el tinc de la samarreta perquè no se me'n vagi.
Lluís Comas, que et volen saludar els companys tècnics, home.
Lluís Comas, va, que et volen saludar els companys tècnics.
Aquest lletj no els hi pots fer.
Lluís Comas, bona nit.
Bona nit.
Lluís!
Lluís!
Un moment, un moment.
Fica dels cascos, home, va.
S'amagava, eh?
Vinga, va, que saluden.
Vinga, que s'amagava.
Som la sorpresa de Lluís Comas, que trist.
Hola, Lluís Comas.
Bona nit.
El pressupost no arribava per més, Lluís.
La sorpresa som nantros.
Perdoneu, però per tota la gent d'aquí,
recordeu que Quim Pons ha dit
nosaltres som els enviats especials
i vosaltres sou els quedats especials.
Molt bé.
És cert, és cert.
És cert.
Estan explicant alguna cosa que tu has dit abans, Quim.
No et preocupis.
Jordi, que en sents.
Serà esclau de les teves pròpies paraules.
Saps, és que ell ha agafat aquí un parell de pizzas i tal.
Té una màgnum d'aquestes de cava,
de la cava del Nasti,
que li ha portat el Lluís Fabregas per ell.
Ho deixem aquí perquè això ja se'n va.
Perquè ara, ara un momentet, ara un momentet.
No, aviam.
Aquesta tarda...
Ai, aquesta tarda.
Avui al matí,
dèiem que...
Això fins la matinada, no?
Ja és la matinada.
De fet, són tres quarts d'una de la matinada.
Però per Ricard repetim el partit, no, ara?
Ricard, demà quan comencem,
no és que, clar, ens hem de fer la idea de tot això,
perquè això estem celebrant un ascens
i demà com és tot el tema?
Demà, primer que res, hem de dir el nostre timing.
Ens haurem de llevar a quarts de set del matí,
aquí a l'hotel Guadalete.
A dos quarts de vuit esmorzem.
A dos quarts de nou hem d'està a l'aeroport de Gerès
i a les deu surt l'avió en direcció al Prat.
Això vol dir que a les onze comencem el programa especial,
des de les onze fins a les dues,
i després a la tarda, al vespre, a dos quarts de vuit,
a partir de dos quarts de vuit,
farem la gran rua de celebració
i l'arribada a la plaça La Font.
Doncs jo, us ha quedat clar tot això?
Claríssim.
Sí, no?
I duríssim, eh?
Sí, duríssim.
La paraula seria aquesta.
Felicitem també a tots els que han estat pacientment escoltant
des de les deu del matí,
perquè també s'ha de tenir paciència per escoltar això
des de les deu del matí,
i a tots els que han enviat mails i missatges,
i vaja, a tothom que ha estat a l'altre costat, no, també?
I recordar, sobretot,
els que hem fet possible aquesta programació,
que si no m'equivoco,
són el Joan Maria Bertran, la Sílvia García,
la Núria Cartanyà, el Lluís Comas,
la Yolanda García, el Jordi Surinyac,
el Jordi Blanc, el Quim Pons,
el Joan Andreu Pérez, la Teresa Ortega,
jo mateix, i els nostres comentaristes,
el Lluís Fàbregas, l'Àngel García,
demà també tindrem el Josep Sunyer,
i crec que no m'oblido de ningú més.
Ei, que us volem dir adeu des de Jerez,
perquè ho deixaríem aquí,
el Lluís Comas ja està afinant amb do menor aquest,
el faristol que porta aquí a sobre,
i ja està tocat la partitura,
ara el veig que afina,
veig l'Àngel també, que ja està començant a marcar les notes,
i no cantarem allò d'illa, illa, illa, pinilla,
maravilla que li grata en el Jordi
i que porta dos el dia volent cantalló...
En ho hem cantat avui, o què?
No, no, no, no.
Un, dos, tres.
Cantem una altra cosa.
Illa, illa, illa, pinilla maravilla,
illa, illa, illa, pinilla maravilla,
illa, illa, illa, pinilla maravilla.
En aquell moment és aquell...
Jordi, Jordi, Jordi.
En aquell moment és quan aquell que està al llit
ara ha d'escoltar la ràdio
Aquests ja, aquests ja, la barra aquella que hi havia allà, la festa ja, bueno.
El año que viene iremos al Bernabéu.
El año que viene iremos al Bernabéu.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, iremos al Bernabéu.
¡Viva, viva, viva, viva, viva, viva, viva!
¡Viva, viva, viva, viva! ¡Ya somos a primera! ¡Ya somos a primera!
59 años después, celebramos una fiesta.
¡Ya está! ¡Als paradés! ¡Als Juanete! ¡Als Camilo Roch! ¡Ya tienen adeus! ¡Al Nasti! ¡Es de primera!
Bien, aquí todo el mundo está plorando a la llorga, mientras los jugadores se celebren con la afición.
¡Torrenquim! ¿Cómo están los jugadores?
¡Plorando, Jordi!
¡Vamos a hacer mi primera, tío! Esto va por toda Arragona y por toda la ciudad que ha estado en principio con nosotros. Esto va por vosotros, por vosotros va.
Ya lo hemos conseguido, ha costado, son muchas jornadas, pero la verdad es que merece la pena vivir a esta gente.
Esta gente está llorando, la verdad es que es un nuevo.
¡Ascouta, ascouta!
¡Hombre, porque la emoción es muy grande!
Yo no sé el trabajo de todo un año, todo un esfuerzo y lo que quiero es que se acabe cuanto antes, ¿no?
Y hoy es el día más importante de mi vida deportivamente.
Ahora nada, ahora que la gente disfrute con venir aquí, la gente de Tarragona que también disfrute y bueno, sobre todo para el equipo que habrá que mucho la temporada y como insurable.
Eso ya no es un somni, es una realidad. Som de primera, visca el Nàstic, visca Tarragona, somos los mejores.
El Nàstic se ha metido en primera división.
Muy contentos y muy orgullosos de haber conseguido lo que hemos conseguido. Esto es muy grande.
Sí, yo creo que para todos nosotros es lo más importante que podamos conseguir este año, ¿no?
La imatge és espectacular, Jordi.
José Cicard, que no s'augmenten les llàgrimes, se'n va plorant cap al túnel.
Espera, que es que el vull felicitar, eh? Espera que el vull agafar, eh?
Josep, felicitats, tio.
Moltes gràcies.
Com estàs?
Molt content, molt emocionat i bueno, satisfet de veure tanta gent, de veure aquesta gent.
Sí, sí, caballos, sí. De primera, de primera somos. Som de primera. Gràcies, Tarragona. Som de primera.
S'ha acabat, s'ha acabat el somni, això és una realitat.
El Nàstic ja és de primera.
Això és el més maco, doncs hi ha moltes coses en el futbol, però veure un equip amb una unió i amb un esforç general i al final s'ho aconsegueix i ara tothom us calabrem.
Tenim el president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Ara, ara, felicitats.
Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una abraçada molt forta, eh?
Moltíssimes gràcies. Avui és un dia, això és un somni.
Us heu guanyat a pols, eh?
És un somni, és un somni.
És un somni.
Estem contentíssims.
Moltíssimes gràcies.
És una gran notícia.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Perquè, mira, jo crec que amb la Catalunya victoriosa, però amb la Catalunya foral, saps?
O sigui que...
Moltes felicitats.
Moltíssimes gràcies.
Com ha anat, com ha anat?
Bé, hem patit una mica, perquè sabíem que el resultat era molt just, no?
Sí.
Però sabíem que amb un puntet no teníem prou i ha sigut extraordinari, extraordinari.
Som de primera, som de primera.
Som de primera.
I la gent del Nàstic i de Tarragona és de Champions.
Bé, teníem una ciutat de primera, teníem una afició de primera i ara ja l'equip...
ja és de primera.
Per tant, ara ho tenim tot complet.
Ha sigut emocionant, molts nervis emocionant.
Els que estiguin de Tarragona Ràdio, que estiguin a Jerez, que felicitin l'equip, el president,
a tota la gent que ha anat allà i que sàpiguen que aquí hi ha un ambient especial, important
i que els esperem per disfrutar-ho tot aquí demà.
Quan l'àrbitre ha xiulat al final del partit, què és el primer que li ha vingut al cap al senyor Alcalde?
Feia anys que no plorava.
Se li ha escapat alguna llàgrima.
Sí, alguna, sí.
Feia anys que no plorava.
M'ha costat molt, però ha sigut emocionant.
Jo m'hauria agradat estar a Jerez, però...
Demà farem una festa espectacular.
El Carles Sala ja us informarà.
La tonadilla seria...
El año que viene, Nasti Real Madrid.
El año que viene, Nasti Real Madrid.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
Primer que li hit, eh?
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benà, com està? Bona nit.
Hola, bona nit.
Tota notícia del Nasti, doncs, mereix un tractament especial.
I, a més a més, és el fet que, ja crec que consolidar una feina de molts anys
i que, sense que mena de dubte, és un éxit merescut, no en tinc a dubtar.
Molt bona nit i moltes felicitats a tots els tarragonins.
Una plaça de la Font en èxtasi, Jordi.
En èxtasi, Tere, perquè sonen els compassos de la Will Survive,
així vibra la plaça de la Font en aquest moment.
El president s'està abraçant a molts aficionats.
Només una cosa, president, li demanen que es quedi.
Som de primera, som de primera, són els millors.
Per ells tenien que arribar fins aquí.
És que de nou, no.
Ho parlarem, ho parlarem.
Ho parlarem, ho parlarem.
El subdelegat del govern, a Joan Maria Abelló.
Senyor Abelló, bona nit.
Hola, bona nit.
Jo crec que és un dia excel·lent per tots els tarragonins
i segurament també per milers de ciutadans d'aquestes comarques
que en aquests moments, i podem dir en col·lectiu, no?
Estem celebrant una fita que la major part dels ciutadans no han vist.
I, per tant, jo crec que té unes característiques molt especials per tots.
És un somni, en certa manera és veritat.
És com un somni, almenys pels que tenim certa edat.
Per cert, han sonat durant uns instants un recull dels millors gols
narrats per Jordi Blanc.
Ara és el canto del loco
qui fica la banda sonant en aquesta festa.
La plaça Lagom continua plena de gom a gom, de fet.
La verdad es que no se puede explicar la alegría que sentimos,
que tenemos la gente,
lo que debe estar pasando en Tarragona,
algo increíble.
Que jugamos para esto, ¿no?
Yo creo que toda la ilusión de un deportista
cuando empieza a conseguir el máximo éxito
al final de temporada
y el nuestro era este, poder conseguir el ascenso
que yo he hecho un día muy feliz
para mí y para toda la afición del Nástic
y me supongo que para todos los habitantes de Tarragona.
Illa, Illa, Pinilla, Maravella, això funciona, ¿eh?
Sí, home.
El que ha funcionat ha estat l'equip tot l'any.
Escolta, Pinilla, primera divisió.
Bueno, el Nástic, l'any que ve el Nástic
i és una feta importantíssima
després de 60 anys
i, bueno, per a tothom,
per als jugadors, pel club, per a la ciutat,
jo crec que és històric
i el que hem de fer ara és gaudir, ¿no?
Pinilla, que hi ha un amic que et vol saludar,
escolta.
Espera, que li passo els cascos, ¿eh?
Encara no té els cascos.
Li passo els cascos, li passo els cascos.
Nada, oye, que te lo pases bien,
disfrutes la fiesta y que te lo mereces.
Molt bé, en Chapi.
Gràcies.
Vinga, un abrazo.
Espérate.
Era la veu d'Albert Farré,
amic d'Antoni Pinilla,
que l'ha volgut saludar.
Estoy deseando llegar a Tarragona, ¿no?
Porque sé que, bueno,
vamos a tener un día muy importante mañana
y vamos a disfrutar con toda esa gente
que nos lleva todo el año apoyando
y, bueno, desde aquí,
darle las gracias por todo lo que han hecho por nosotros.
Perdona, John, perdona.
Que me dicen que tienes comunicación con alguien.
A ver, ponte los cascos.
A ver, un momento.
Li posem ja el micro al John, ¿eh?
Entonces, Luis Embranos, buenas noches.
¿A vos lo tienes?
Hola, buenas noches.
¿Qué tal?
Nada, felicitaros y nada,
que enhorabuena que ya eres otra vez equipo de primera
y me eres de tío.
Oye, Luis Conejín, eres un cabronazo, ¿eh?
Ya sabes para qué era la llamada, ¿no?
Eh, no tenía ni idea, me cago en dir.
Doncs, les paraules de...
De Conejín, Luis Embranos,
un jugador que va a jugar al Rayo Vallecano, ¿eh?
Efectivament, la festa d'avui és una festa espontània,
evidentment teníem preparada els himnes,
teníem preparada tota aquella música
que havia acabat de fer, doncs, emocionar la plaça.
La plaça estava emocionada
després d'aquest magnífic resultat,
aquest empat que ens ha permès tornar a primera divisió.
De president a president.
Sí.
Andreu!
No et sento.
Dani, com estàs?
Jo bé, tu, escolta,
per molts anys,
de veritat que estic content
i m'he emocionat.
O sigui, que en sèrio,
saps què hem parlat aquests últims dies,
i a partir d'aquí, Andreu,
benvingut a la Lliga de les Estrelles,
com tu dius.
Moltíssim.
I que tenís Sánchez llibre
i l'edit de quedar la setmana que ve
per arreglar unes quantes coses.
Sí?
Bueno, bueno,
a veure si és veritat i les arreglem, eh?
Com ho heu celebrat al vestidor?
Bueno, pues ho han celebrat, pues...
Pues ya veus,
luchamos todo y tiramos de todo,
pues una gran alegria,
perquè, ya te digo,
que ningú esperaba eso
i al final s'ha aconseguit un somni
que, bueno,
que era difícil d'aconseguir.
I el somni ja s'ha fet realitat.
S'ha fet realitat.
Som de primera, som de primera.
He vist fotografies enviades via SMS
i la plaça La Font és bestial.
És un d'aquells seguidors de fa anys,
i anys com el Salvador Navarro,
dels xiquets del Serrallo Salvador.
També suposo que molt emocionat, no?
Molt, molt.
Amb el Marcos s'han ficat un fart de plorar.
No pot parlar.
És que jo vaig néixer al 49
i no vaig poder veure-ho
i ara m'és igual.
És increïble.
És increïble,
per la gent que s'ha desfraçat,
per la gent que s'ha quedat allà.
i per la gent que no ha pogut veure-m'hi.
És increïble, a mi.
Ja estem, ja estem.
Jo això,
era petit,
anava a la vinguda a Catalunya.
O sigui,
em pensava que no ho veuria mai.
Això,
és que no ho sé,
no ho sé,
és molt emocionant, eh?
S'han van corrent.
Escolta, escolta,
això és l'ambient de l'hotel.
passadís de l'hotel Guadalete,
hotel de concentració del gimnàstic de Tarragona,
tots els jugadors,
tots, eh?
Amb roba interior,
vaja,
amb calfotets directament,
i se'n van cap a les seves habitacions.
A tope, a tope.
Però jo crec que demà serà estric,
perquè demà pràcticament tota la portada
està dedicada a l'nàstic
que hi ha en aquest escèl.
Però la impressió que tenim des d'aquí
és que ens hauria agradat molt
estar a la plaça de la Font.
Jo m'imagino l'ambient que hi deu haver.
Hem pogut parlar amb Tarragona
i l'únic que hem pogut parlar
amb la gent que ens ha dit de Tarragona
és espectacular,
no us ho podeu ni imaginar.
Jo he vist les imatges per la televisió
i és realment espectacular, eh?
A veure, explica'ns,
descriu els oients de Tarragona Ràdio
com vas vas dir.
Doncs mira,
els supernàstics,
ens ventim amb unes mailles,
amb uns calçotets per damunt del color vermell,
amb la sabarreta del nàstic,
amb una capa,
un gorro
i les ulleres que no faltin.
Sembleu una mica més del Capitán Siam
que no fa supernàstic,
de bon rotllo.
Va, va, ho hem copiat una mica,
però bé, tot se pot adaptar.
Quins són els poders del supernàstic?
Bé, ara ho direm.
Atenció, preparats, eh?
Gol!
Gózni!
Penalti!
Amb l'audió dels nostres poders
amb l'audió dels nostres poders
i amb l'audió dels nostres poders
a primera, oh, eh?
A primera, oh, eh?
A primera, oh, eh?
A primera, oh, eh?
Per molts anys, nàstic!
Felicitats, Tarragona,
per ser de primera!
Tarragona Ràdio,
la ràdio del nàstic,
la ràdio de la ciutat.
Tarragona Esportiva,
l'esport de Tarragona
a la ràdio de la ciutat.
Fem història.
Fem afició.
Afició.
Tarragona Ràdio
felicita el nàstic
per una temporada de somni
i per aconseguir la fita,
pujar a primera divisió.
Nàstic i Tarragona Ràdio
per molts anys de primera.
Són ara tres quarts de dotze del migdia.
Mig minut, tal com els dèiem,
teniu interès a conèixer
com vam viure a partir d'aquests moments
i a través de Tarragona Ràdio
online algun d'aquests
o aquestes moltes oients
que tenim arreu del món.
És el cas d'Elisenda Casellas,
viu a Londres.
Elisenda, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Enhorabona per la part que et toca.
Moltes gràcies.
Perquè tu no només ets una tarragonina
que viu fora,
sinó que ets nàsticera.
Sí, sí.
A més, de tota la vida,
a casa meva sempre m'han ensenyat
a estimar molt el nàstic
i la veritat que sí,
que ho he disfrutat moltíssim.
I a mi em consta
que vas intentar venir, no?
Sí, sí, sí.
Vaig intentar.
Mira, vaig estar mirant
d'anar directament a Jerez,
fins i tot,
perquè Ryanair Mola fins allà,
des d'aquí a Londres.
Però la veritat és que
les combinacions
eren bastant dolentes
i al final, doncs,
no ha pogut ser, no?
No hem pogut combinar
amb la feina.
Però vaja,
us vaig estar sentint
tota la tarda,
que per cert,
us vull felicitar,
que vau fer un programa excel·lent.
Vaja,
un treball de producció espectacular.
De veritat,
us vull felicitar per això.
Moltíssimes gràcies.
al matí segurament
no ens vas escoltar.
Sí, sí,
vas escoltar, sí.
Aleshores,
vas escoltar la salutació
que enviava el teu pare?
Sí, sí,
tant.
Aquella em va provocar
la primera florera del dia.
Home,
jo ho vaig pensar,
dic,
si l'Elisenda Casellas
està escoltant la ràdio
en aquests moments
a través d'internet
i sent que el seu pare
des de Jerez
li envia una abraçada
molt forta,
dic,
això ja,
comencem les emocions
de bon matí, no?
Sí, sí,
estava una flor de pell
i et dic que em va provocar
la primera florera del dia
que em va ser unes quantes ahir.
Elisenda Casellas,
moltíssimes gràcies.
Gràcies, Joana.
I una abraçada ben forta.
Una abraçada per tots vosaltres també.
Fins aviat.
Adéu, Eli.
Adéu.
I em penso que ja han arribat
els jugadors al Prat,
l'expedició de Tarragona Ràdio
també,
i si no vaig errada
en aquests moments
ja tenim a l'altre costat
del fil telefònic
un dels nostres companys,
Jordi Blanc,
bon dia.
Hola,
molt bon dia,
Jolanda.
Doncs efectivament,
ha arribat ja l'expedició del Nàstic
aquí a l'aeroport del Prat.
Ja heu arribat ara mateix?
Sí, sí,
hem arribat ara mateix.
Ara fa aproximadament
cinc minuts
acabem de baixar
de l'avión
i ara mateix
acaba d'arribar
aquest vol
IB-1175
que portava l'expedició del Nàstic
ha sortit a les 10 i quart
amb una miqueta de retard
de l'aeroport de Jerez
i que ara mateix
acaba d'arribar aquí
a l'aeroport del Prat,
això sí,
aquí amb màxima puntualitat.
Mi nombre es
Carlos Díaz García
y en nombre de toda la celebración
que componemos este vuelo
quisiera darles la bienvenida a Bordor.
Quisiera comunicarles
que debido a un slot
que tenemos de entrada en Barcelona
vamos a tener un pequeñísimo retraso,
unos 10 minutos de retraso
a partir de ahora,
que intentaremos compensar
volando más rápido
para poder llegar a Barcelona
a la hora programada
y no hacer esperar mucho
a la afición del Nàstic de Tarragona
al cual equipo, directiva
y toda afición
felicitamos
por haber conseguido la ciencia primera.
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
Reiteramos en nombre de Iberia y de la tripulación nuestra felicitación a Nástic
y que tengan ustedes un buen cuerpo. Gracias.
Hola, molt bon dia. De nou, Yolanda, este mara mateixa la terminal B de queda
de l'aeroport del Prat, aquí al cebridor, l'aficionat de la gimnàstica de Tarragona.
Con las 7 y 37 minuts en aquest diumenge de primera divisió el que fem és buscar
aquesta rua, aquests dos autobusos descapotables, més l'autobús del Nástic
que formaran aquesta caravana dels campions d'aquest ascens a primera divisió.
Era un sueño que todos queríamos, que era ascender a primera división, lo hemos conseguido
y ahora a disfrutar, la verdad que ahora estamos contentos, estamos entre una mezclada de contentos,
muy contentos y nerviosos porque nos han dicho que han pasado por la Rambla
y que había muchísima gente, ¿sabes? Entonces, pues ya te digo, deseando de subir
y disfrutar con todo lo aficionado que se lo merece igual que nosotros.
¿Imaginas cómo deben estar las calles de Tarragona ya?
No lo sé, ayer vimos algo en los periódicos, hoy también y bueno, la verdad que siendo
histórico como es, creo que la gente de Tarragona responderá y bueno, lo pasaremos todos muy bien juntos.
Podem confirmar que sí, que hi ha moltíssima gent ja que està envahint els carrers
de la ciutat de Tarragona, fins i tot s'ha hagut de tallar ja la Rambla Nova a l'alçada
de la font del centenari.
El recorregut serà aproximadament a un quart de nou, se surt de la plaça Imperial Tàrraco,
s'agafa a Rambla Nova a direcció al balcó del Mediterrani, d'allí es baixa fins a l'estàtua
dels despullats, després s'agafarà el carrer Adrià, Sant Agustí i Portalet, d'allí els jugadors
deixaran els autocars i aniran caminant per la plaça de la font fins a arribar a l'Ajuntament
de Tarragona, on es faran aquests parlaments.
El que pueda coger el micrófono, hay gente sobradamente preparada para coger el micrófono
y hacer votar a todos, así que seguramente lo harán y...
Som-hi.
Manolo Martínez y Miguel Pérez.
Estáis o vais a ser los encargados, creo, de animar todo esto.
¿Por dónde van a ir los tiros?
Bueno, es una improvisación, mira el Pocchi, al Pocchi lo vamos a hacer cantar,
te encantarán hoy, ya verás.
Com diu, se ha fotut la gallina de piel, no, perquè...
Le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le.
¡Qué grandes!
Todos juntos hay que celebrarlo y esto es un día especial para toda Tarragona.
Si no fes el presidente del Nástic en un día tan especial, en el día de la ascens primera,
vol dir alguna cosa cap a la plaça de la Font.
Solament dir-los que els estimeu moltíssim, no, que ser del Nástic és el millor que hi ha.
visca el Nàstic, visca Tarragona
i ara es veiem allà, ho volem celebrar amb tots
perquè això és un somni
Sabem que vosaltres dos entoneu molt
tota la plaça de la Font ens escolta
Xavi Bartolo i Quico Ramírez
podeu cantar alguna cosa perquè canti la gent
a la plaça de la Font?
Quico Ramírez, vinga va
Vinga, som-hi, entoneu
i aviam si la gent canta, va
Vinga va
A primera, a primera o bé
A una, a dos, a tres
Sentim la plaça de la Font
Només cal que els inciteu una miqueta
i veureu com canten amb aquests 24.000
bats de so que hi ha a punt
per on per cert s'escolta de Tarragona Ràdio
Ara mateix estem sortint de les instal·lacions
de la budellera amb aquests tres autocars
anem just darrere de l'autobús
com us deia, el cobert, l'autobús del Nàstic
darrere d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana
la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
El so perfecte ara
Seguint aquesta rua
darrere d'un autocar
bé, un autocar
un camión amb un munt de senyars del Nàstic
amb el Guiard de Champions
que també és una baixeta de drap
la gent ja des de les finestres
Uf, comença a ser espectacular això
i no hem arribat encara al centre de Tarragona
Tere
Si en algun moment no podem seguir ho podem deixar, no?
Vull dir, deixem-se d'ambient i ja està
Però per què? Per l'emoció
Sí, de llàgrima fàcil
Ui, jo ni t'imagino, bueno...
I això ho canten els jugadors
Fa reverències des de dalt
Escolta, escolta
Vida, guia, guia
Vida, guia, guia
Vida, guia
Vida, guia
Vida, guia
Vida, guia
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Ese Diego
Però us feu ja la idea
de que estem a primera divisió
i jo és que crec que encara
no som conscients
No, no, no
Fins que Ronaldinho no vinga al nou estadi, per exemple
Fins que no comenci la lliga
no serem conscients
Encara hi ha més elements preparats, més sorpreses,
esperant que a dos quart de deu o quan sigui arribin els jugadors
i ja fem la festa, la part de la festa més grossa.
Això és l'ambient de la rua, Tere.
A l'imperial tarroca ara mateix la rua està aturada,
la gent està tirada als carrers, el jugador saltant,
amb les banderes del nàftig la gent que està aplaudint.
És acullinant.
I veig cares de molts jugadors que els està costant i molt
aguantar-se pel que estan veient avui aquí.
Estem aturats, no podem ni passar, la gent crida davant de l'autobús.
Aquí a la passa de la Font, Tere, sobretot tenim gent de totes les edats.
Ja t'ho dic així, eh?
Nàstic, nàstic, crida la fició, nàstic, nàstic, és el millor.
Home, visca el nàstic. Visca, visca.
Crida d'una estic, el toro d'entra d'una.
Estem recollint a la simponia de Tarragona Ràdio,
l'enviant a la plaça a la Font i l'enviant d'aquesta rua aquí.
Arribem ara mateix a l'estàtua dels castells.
Alcalde, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Molt content, formidablement content, això és sensacional.
Feia anys que esperàvem que tard o d'hora
succeïs una cosa tan divertida com aquesta,
tan agradable i tan esperançadora de cara a l'any que ve.
La passada de Font Companys continua la pirotècnia,
aquest espectacle que hi ha aquí just a l'entrada,
es podeu sentir els petards de fons.
I en aquest moment, un gran ocell grana
està fent també el corredor de punta a punta.
El sol millor!
Ui, aquesta persona sí que està mengrascada.
Ara Polo i Diego Torres manen al capdavant d'aquest autobús
i fan ballar el ritme que ells volen
a l'afició de gimnàstic.
Viva el Nasti!
Viva Andalucía!
Espanya i Catalunya!
Carai, carai, tu!
Viva tothom, eh!
Viva tothom!
No ho sé.
Ah, un del públic.
Aficionats que hi ha per aquí.
Carai, carai!
Ara Tereja...
Què passa?
Com està l'estàtua dels Pollats
i aquesta zona amb la Cruïlla,
amb el carrer Ramón i Casal.
Bueno...
Entra amig de l'autèntica jantada...
I ara el crit a que vote, que vote Tarragona!
No sé si la plaça de la Font vota, Pep!
Voten, voten, voten!
La passada de Font està començant a votar en aquest moment.
No prou, han de votar més encara, han de votar més.
Ara sí que voten, ara sí que voten.
Ara estan votant tots a la plaça de Font,
o pràcticament tots voten.
Voteu, escoltà com voten.
A la ràdio votem, també.
Escolteu, escolteu, que canta d'aquí la plaça.
És Jordi Blanc, una altra vegada.
És Jordi Blanc, eh?
És Jordi Blanc, eh?
És Jordi Blanc triomfant aquí a la passada de Font.
Escolteu-lo.
Que gran que és Jordi Blanc.
S'ha d'estudiar molt.
Quim, Tére, a la plaça de Font torna a estar en bon lada,
torna a estar per aquí damunt de l'escat, la pilota demàstic.
I a més a més una nina inflable per aquí a la cap damunt.
Però aquesta no és de l'organització.
No, no, aquesta va per lliure, aquesta va per lliure.
La famosa nina inflable del gol nord, del gol de muntanya.
Estaria pel gol nord, diguem-ho així, sí.
Trigarem moltíssim a fer tot el recorregut.
Suposo que amb molt de compte perquè fins i tot pot arribar a ser perillós
que es posi algú per davant, per al costat.
Un detallet, ara passem per la Rambla Nova,
just a l'altre de la pastisseria Rovira,
amb la solitud del seu balcon,
expresident del gimnàstic de Tarragona,
el senyor Antoni Vallvardú, emocionat.
Mira, el missatge des de Badafot, el Javi,
una abraçada molt forta a tots vosaltres
i gràcies per apropar-nos aquest ascens
als que no estem molt sovint.
a Tarragona, de tot fort,
el Javi des de Badafot.
Hi ha una convenió total entre afició i jugadors.
És una bogeria, però una bogeria total.
M'agrada molt als nens aquest himne.
Nàstic, nàstic,
i els grans com s'ha de fer.
Nàstic, nàstic,
ets el millor.
Tant d'anar els petits,
i ja veus més gran.
Nàstic,
senyor!
A primera!
A primera!
Eh, oh, eh!
Tens el pressi!
Tens el pressi, Jorni!
Visca el Nàstic, som els millors!
Ser del Nàstic és el millor que hi ha,
això és espectacular,
increïble, increïble.
Visca el Nàstic, visca Tarragona!
Quanta gent?
Dades oficials,
que les que han de passar des de l'Ajuntament,
dades oficials a la rua,
quants diríeu?
100.000?
Sí, sí, sí.
100.000?
Quants?
100.000?
Quants? 7.000?
100, 100, 100.
Puixa més.
Tot Tarragona.
100.000.
30.000 persones a la rua,
segons dades oficials.
Quant?
30.000 persones a la rua.
Ah, 30.000.
30.000 persones a la rua,
i aquí a la pla Salajón,
10.000 persones en aquests moments.
Ara, aquí dalt,
estem al tram final ja de la nova gairebé,
estem a punt d'arribar ja al balcó al Mediterrani,
i potser és l'espai on hi ha menys gent
de tot el recorregut.
Pep!
Volveràs!
Juro que volveràs!
Vam, equipo!
¡Vamos, equipo!
¡Un bote, no bote,
¡elevante el que no bote!
¡Un bote, no bote,
¡elevante el que no bote!
¡Un bote, no bote,
¡elevante el que no bote!
¡Es de primera!
I ara sembla que per girar hem...
I què fa Luis César, de l'autobús?
Doncs ara Luis César va rotllo Reis de l'Orient,
saludant amb la mà.
I trencaramels,
només és el que li faltaria.
No han tirat,
vols això que els Reis van saludant amb la mà?
Sí, sí.
Doncs així, va una mica així,
i ara Luis César, aquí a dalt de l'autobús.
Luis Julio César,
com deia una persona
que ens ha enviat aquest matí un missatge,
el 5588.
A.B. César,
potser també és la frase més utilitzada
d'aquest gimnàstic de Tarragona.
La rua,
quin ponts,
com ho tenim?
Doncs hem girat ja
pel col mediterrani,
tirem avall,
comencem a fer els primers metres
d'aquesta rambla nova.
Ens acaben de dir des de l'Ajuntament
que ja la rua ja no baixa
fins a l'estàtua dels despullats
i que girareu de seguida
pel carrer Sant Agustí
cap a la plaça La Font.
Està en directe?
Sí, sí, està en directe.
En pocs minuts,
els jugadors del Nàstic
estaran ja a la plaça de La Font.
Desenes de banderes
coneixen ara mateix el vent
mentre sona la música
preparant ja
l'arribada dels jugadors
de l'expedició del Nàstic.
Ara sí que ja
no hi cap ningú més,
la plaça està plena de gom a gom.
Arriba l'autocar aquí a la Rambla Vella,
arriba l'autocar entre la buixeria
dels aficionats del Nàstic
que es donen cita aquí
a la cantonada
amb l'Hospital de Sant Pau
i Sant Tegla.
Impresional, molt contents,
una cosa increïble
i la veritat que valia la pena
lluitar i patir
tot el que hem patit
per donar aquesta alegria,
aquesta afició a aquesta ciutat.
Tots que te puedes imaginar
que la ciudad se bachará a la calle
pero esto supera
todas las expectativas, increíble.
Esto es espectacular,
es mejor aún
de lo que había soñado.
I nosaltres que comencem
ja aquest passadís
ara molt més estret,
estem encarant ja
l'Ajuntament de la ciutat.
Nos ha estado acompañando
durante toda la temporada
y esperemos que sigan así en primera.
I ara els jugadors
que estan aixecant tots ells,
una copa que hi posa
primera, primera.
I això d'estar a primera
era impossible creure-s'ho, no?
I la façana principal
de l'Ajuntament.
Jordi s'il·lumina
amb milers de paperets
de culots granes
que li donen aquest toc
de màgia,
aquest toc espectacular
a l'arribada dels jugadors
del Nàstic a l'Ajuntament.
Serrano, eh?
Està parlant Serrano.
Gràcies a tots vosaltres
i gràcies per ser
la millor afició del món.
Gràcies!
Visca el Nàstic!
Visca Tarragona!
Molt emocionat
per veure tanta alegria.
Us ho dic de corajó.
Lo hemos sofrido,
però al final
lo hemos conseguido
entre tots.
y así tiene todo mucho más valor.
Felicidades de verdad,
de todo corazón.
Visca el Nàstic!
Visca Tarragona!
Els crits de Visca el Nàstic
i Visca Tarragona
de Luis César.
Doncs és el torn
per Josep Maria Andreu
que alça
el dit de la mà.
Això ja no és un somni,
és una realitat.
Som de primera!
I ara és el torn
per Antoni Pinilla.
Pinilla, va de Pinilla!
Pinilla, Pinilla, Pinilla!
Pinilla, Pinilla, Pinilla,
Pinilla, va de Pinilla!
Pinilla, Pinilla, va de Pinilla!
Bueno,
perdó,
només puc dir gràcies
i que dir-vos que
avui m'heu emocionat.
No m'ho crec,
el que ha passat avui aquí
i només puc dir gràcies.
Visca el Nàstic
i visca el Tarragona!
Visca el Nàstic
i visca Tarragona!
Visca el Nàstic
i visca Tarragona!
visca el Nàstic
i visca Tarragona!
¡Que voté!
¡Que voté!
¡Que voté Tarragona!
¡Que voté!
¡Que voté!
¡Que voté Tarragona!
¡Que voté!
¡Que voté!
¡Que voté Tarragona!
Olere, olana, seran les viques, no dirò que li ha.
Olere, olana, seran les viques, no dirò que li ha.
Visca el Nàctic i visca Tarragona.
Barça, Madrid, el Nàctic ja està aquí.
Barça, Madrid, el Nàctic ja està aquí.
Ara va con vosotros, el hombre tímido del equipo.
¡Jallo!
Barça en la primera.
Y el que no se agatxe, y el que no se agatxe.
Eres espectacular.
A la ving, a la ving, a la ving, de segunda el que no, bailele, bailele, bailele, de segunda el que no, bailele, bailele, cabrón.
¡Adiós, a la segunda, adiós!
¡Adiós, a la segunda, adiós!
¡Adiós, a la segunda, adiós!
¡Adiós, a la segunda, adiós!
Sois los mejores, no hay más palabras.
Muchas gracias, visca el Nàctic, visca Tarragona.
David Cuellar.
Esto es lo mejor que me ha pasado en la vida, y esto lo debo a todos vosotros y a todos mis compañeros.
¡Gracias, Nàctic! ¡Gracias, Tarragona!
Muchas gracias por el vuestro apoyo y que seguís animando al Nàctic en primera, que fará molta falta.
Uy, el líder ha estado una mica afónico aquí.
¡Acafónico, tío!
A ver.
¡No te escucho, medre, y se los mereceis todos!
¡Va por ustedes!
Y nada, creo que quizá nos estáis acostumbrando mal, porque desde que llevo aquí en el segundo ascenso,
y espero que me deis muchos más, porque con vuestro apoyo, el Nàctic aún llegará aún más alto.
¡Visca el Nàctic y visca Tarragona!
¡Vote, vote, vote, de segunda que no vote!
¡Vote, vote, vote, de segunda que no vote!
¡Vote, vote, vote, de segunda que no vote!
¡Y que el Nàctic es muy grande!
¡Y hay sitio para todos! ¡Gracias, Nàctic!
¡Campeones, campeones, campeones!
A la plaza de la FON.
¡Campeones, campeones, campeones, campeones, campeones, campeones, campeones!
Simplemente decir que no solo sois la mejor afición del mundo, sino que sois la mejor ciudad del mundo.
Y aquí estamos, con la ilusión que pusimos en el equipo toda la plantilla de este año.
No, no hemos conseguido.
Y nos sentimos orgullosos de tener la afición que tenemos aquí en Tarragona.
Bueno, mucha suerte y el año que viene a apoyar a la muerte, chavales.
Que nosotros, dentro del campo, nos dejaremos el pellejo.
Y ojalá el año que viene o el siguiente pueda estar con todos vosotros aquí
celebrando tu título.
I aquí a la Blasa de la Font, mentre el públic segueix cantant,
segueix votant i escoltant aquest aportí,
la cançó de l'ascens de segona divisió A.
Tu
Tu
Tu
Tu
Tu
Tu
Tu
Tu
Tu
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.


La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
No sé si tú y que no os facis patir.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Aquí no hay ningún equipo pequeño ni ningún equipo grande.
Solamente el trabajo te da estar arriba hasta abajo.
Hombre, soñar es gratis, ¿no?
Sí, si yo soñar soño todas las noches.
Buscan a David Cuellar, la central de David Cuellar,
la pilota per bona, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a Belú ha de ser llançament a la cama esquerra,
la pilota directa, Mirilla, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Son las entradas de Irurzon, Raúl Jiménez, Mirilla, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El dormimos en primera, ¿no?
No, yo le digo a la mea dona que m'agravi el teletexto.
Avui hem aconseguit aquí una gran victòria, no?
Sabíem que era difícil, sabíem que seria complicat.
El 5 de la Segora, la pilota que es cola a la dreta de la puertería.
Estic molt feliç, hòstia, per la gent de Tarragona sobretot,
perquè jo sé com avui està la gent d'Alnàstic, no?
La gent d'Alnàstic és una gent feliç
i això és el més bonic que es pot passar, no?
També n'ho faràっ Belvoá des en la cama esquerra.
Atenció el llançament de Belvoás...
Gol, gol, gol...
Gol, gol, gol...
Illa, Illa, Illa, Illa! Finilla, meravilla!
Illa, Illa, Illa! Finilla, meravilla!
L'Ola, aquí, Alda. No m'està de dir, atenció a Ben-Huades a la futtala.
El xuta, veeeel! Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
En primera!
Qui ha de fer el retall que ha dit? Atenció a l'opídeo,
que s'apaga per la futtala, la deixaran curt.
Gull, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Tarragona Ràdio felicita el nàstic. Ja som a primera.
El somni de primera s'havia fet realitat després de les celebracions.
Va venir l'estiu, va començar el recorregut del nàstic a primera
i la història fins ara ja la sabeu tant.
De bo que l'any vinent puguem tornar a celebrar un ascens com el que avui hem recordat.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest camí. Que vagi molt bé. Bona nit.