Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una CEAC, una CEAC castellana, que seria la Chasjundo de la Baskervilói, que seria el gos dels Baskervils.
I tenim també Crimi càstig, de Dostoyevsky.
Crimo caipuno.
Crimo caipuno, puno càstig. Veus si tenia de dir aquí una cosa com a llatina...
Home, pel que fa referència al lèxic, evidentment en Zamenhof va aprofitar del lèxic existent.
En Zamenhof no va inventar cap paraula.
El que sí que és, diguem-ne, en l'esperanto el remarcable és la manera morfològica de fer les paraules i tal i qual.
Però pel que fa al lèxic, doncs clar, vull dir, si...
Per exemple, l'esperanto, teléfono és teléfono, perquè clar, en les llengües indogropees, doncs la mateixa rel per dir teléfono, doncs és igual.
Llavors, per què inventar-se una paraula si realment, vull dir, hi ha moltes paraules, o cervesa, no?
Clar, és biero. Vull dir, clar, jo què sé, de birra o bier, no?
Per què fer una paraula nova, no?
I llavors, vull dir, pel que fa referència al lèxic, sí que l'avantatge és aquesta de la internacionalitat, no?
I...
Home, això seria cosa dels sociolingüistes, per així com les idees i la religió és molt personal i és molt d'un mateix,
la llengua probablement sigui d'aquells territoris, de les persones com a més generoses,
perquè un pot tenir-ne més d'una, jo puc tenir més d'una llengua, la puc compartir, la puc regalar,
és a dir, que la llengua és una mena de territori amplíssim, no?
Per tant, quantes més llengües parlem i més tenim, millor per tothom, segurament.
Home, és clar.
Però aquesta una mica la idea del seu creador al segle XIX, a més a més, vull dir,
que va crear una llengua nova, que això devia ser una empresa molt complicada.
Quin era aquest esperit que tenies a Menhoff?
Home, a Menhoff era polonès i allí, doncs bé, en aquella època Polònia pertanyia a Rússia,
doncs clar, vull dir, allí es parlava el rus, el polonès, ell com a jueu, el jiddish,
llavors, un venèix està molt a prop de Lituània.
No sé, de ben jove va ser així sensible al tema de la problemàtica llingüística, no?
Que a vegades el tema llingüístic en un mateix lloc pot crear, doncs, en amistat, no?
Llavors, de ben jove, doncs, va dir, seria bo, jo sé, que cada poble tingués la seva llengua,
després que a nivell internacional, doncs, hi hagués una llengua per tothom, no?
Que fos racional, que no fos difícil, que no hi haguessin excepcions,
i una mica, doncs, de ben jove va tenir sempre aquesta idea al cap, no?
I, bueno, i de ben jove també la va tirar més o menys endavant, no?
L'Institut amb els seus companys, vull dir, la primera idea de l'Esperanto,
doncs, amb els seus companys, a veure què ho sembla, i dir, oh, és prou fàcil.
I, evidentment, que aquella no serà l'Esperanto posterior, però, més o menys, ja dic...
Li va guanyar, anava a dir, la batalla, però va irà bé la guerra a l'anglès, sí,
creant aquesta llengua que fos un vehicle de comunicació a nivell mundial,
que forma part d'un imperi, també cultural, econòmic, etcètera,
però aquesta idea que fos una llengua equilibrada per tothom i que cada poble...
Neutral, vull dir, el valor de l'Esperanto és que és neutral.
L'anglès, l'Espanyol no són llengües neutrals, tots ho sabem.
Sí, no, això és com a Europa, no? Si a Europa hi ha una Unió Europea
i un diu que la moneda serà la passeta o serà el marc o serà tal i qual...
Llavors, vinga, fem l'euro.
Exactament.
Seria l'euro llingüístic, l'Esperanto, no?
Fem una cosa que no pertany a ningú i, per tant, sigui més acceptable per tothom, no?
Vull dir, aquesta és una mica la idea de l'Esperanto, no?
Des del punt de vista lingüístic, és complexa, és complicada...
Home, evidentment, com a llengua, doncs, té la seva cosa, no?, i el seu lèxic, no?
Sí, però, tenint en compte que era una llengua que es creava de nou,
doncs, intentava simplificar-la al màxim, m'imagino, no?
Sí, exacte, exacte.
Vull dir, des d'un punt de vista morfològic de creació de les paraules,
doncs, jo que sé, té més a veure amb llengües, jo que sé, com amb llengües aïllant, no?
Perquè, vull dir, les llengües es divideixen en aïllants, en aglutinants
i en flexibles amalgamants que seguim les nostres, no?
Vull dir, llavors, des d'un punt de vista morfològic de l'hora de la creació de les paraules,
a part que, evidentment, hi ha unes arrels fixes,
doncs, funciona molt a partir de sufixos i de prefixos, no?
I vull dir, aquests sufixos i aquests prefixos funcionen també independentment, no?
M'ha semblat veure que hi ha declinacions, no?
No, no.
Ah, no, no, eren sufixes, efectivament, sufixes.
Sufixes, exacte.
I després, també, doncs, els acabaments, no?
Vull dir, les paraules només poden acabar d'11 maneres, no?
Vull dir, en qualsevol altra llengua, doncs, acaben d'infinitat de maneres.
Tu, veient qualsevol paraula, doncs, pots saber si és un substantiu,
perquè tots els substantius acaben o no,
si acaba una paraula nà és un adjectiu, si acaba nà...
Ah, doncs, des d'aquest punt de vista...
Des d'aquest punt de vista s'assemblaria...
Hi ha poques excepcions, com si diguéssim.
No, d'excepcions, en principi, no n'hi ha d'excepcions, no?
No n'hi ha, com passa la majoria de llengües, no?
Sí, exacte.
Que n'hi ha tantes, és més difícil aprendre les excepcions que la pròpia llengua.
Exacte, no, clar, vull dir, ell va fer el màxim que fos,
el màxim de racional possible, no?
Si ell parlava el rus i el polonès, el jiddish, el francès i l'alimany,
una mica de...
També l'anglès, una mica, no?
Doncs, clar, vull dir que ja va intentar que fos el màxim de fàcil d'aprendre, no?
Perquè, clar, aprendre una llengua que no és la teva realment no és una empresa fàcil, no?
Llavors, a l'hora de fer una cosa, si haig de fer una cosa amb la mateixa dificultat que una altra,
també perd la gràcia, no?
Vull dir que...
Home, i si aprens castellà, català, anglès, te'n vas a fer estades a Anglaterra,
el teu entorn la parla, però en el cas de l'esperanto,
que si no et reuneixes i quedes amb persones que tenen el mateix objectiu,
no és una llengua que puguis escoltar en qualsevol carrer de qualsevol país.
No, home, la pots escoltar, com t'he dit abans, no?
A Ràdio Pequín, ja et dic...
A Ràdio Pequín, sí que ara ho comentàvem, no ho explicaré.
Ara, com que em vau trucar per l'entrevista i ara estava una mica desprengat,
però, esclar, jo internet fins ara no en tinc, saps?
Que suposo que l'audició ha de ser bona, esclar.
És bona, sí, sí.
Llavors, clar, tinc una ràdio amb una curta, esclar,
amb una curta t'has de posar al costat de la finestra...
Però és magnífic perquè acabes a mis hores singulars del món, eh?
Sí, però, per exemple, l'altre dia he dit que a veure si encara emeten Ràdio Pequín,
i sí, sí, estàvem parlant del Congrés Internacional que es va fer,
cada any l'Associació Internacional d'Esperanto fa un congrés,
en guany l'ha fet a Yokohama,
i aquest any que ve ho faran a Rotterdam, no?
I llavors, doncs sí, més o menys, allí parlaven...
eren entrevistes que havien fet a gent que havia participat en el Congrés,
o havia fet alguna ponència o alguna cosa així, no?
Clar, el tema de l'Esperanto és dir, bé,
després ara com el practico, no?
Home, certament, com també pot xatejar,
perquè, clar, vull dir, a l'internet hi ha molta cosa sobre l'Esperanto.
Però, esclar, l'altra cosa és amb els congressos internacionals,
o amb els congressos nacionals, o, m'entens?
Vull dir, l'Associació Catalana d'Esperanto,
doncs cada dos anys fa un congrés, no?
Llavors, jo que si se l'ha fet a l'última imposta o així,
i normalment ve gent convidada, quan, diguem-ne,
per xerrar-s i tot això, doncs els convida gent estrangera, no?
Però, esclar, si tu a lo millor has après italià,
saps que, mira, mira, me'n vaig a Venècia i tal o igual,
i mira, i practiques l'Italià, no?
Però, esclar, amb el tema de l'Esperanto,
doncs sí que hi ha molta trobada i té molta activitat, també, no?
Igual això, no, que dius...
Tu et quedes, uh, hi ha llibres, sí, esclar.
A un li dius, ah, hi ha llibres,
i, home, esclar, hi ha llibres, hi ha CDs,
i, esclar, hi ha una mica d'ahir,
i revistes que es publiquen cada mes.
És una llengua viva, per tant.
Sí, exactament.
No sé si molt minoritària o molt majoritària,
el que sí que és cert és que esteu escampants per tot el món.
Sí, exacte.
Això sí que és cert, no?
Home, per exemple, en l'Esperanto,
surta de l'Associació Internacional d'Esperanto,
cada any surt la llar llibre, no?
Seria un anuari,
llavors surten adreces de gent, no?
Tampoc n'hi surt tothom.
gent, jo que sé, amb un determinat interès,
jo que sé, potser per la filatèlia
o per, jo que sé, o amb temes jurídics o coses així.
Per exemple, n'hi surto, no?
Però, home, aquí a Tarragones,
hi veia dos companys que hi sortien.
Ara em sembla que n'hi surt un, que és advocat, no?
Llavors sí que hi ha vegades que, potser, em trucava,
escolta, mira, Joan, que ja ha vingut,
no sé, recordo, era un tio holandès,
que anava amb bicicleta por ahí, saps?
Joan, tal i igual que el pots atendre,
dic, sí, sí, molt bé.
I parlava Esperanto, clar,
i aleshores en teníeu a la perfecció.
Exacte, ens en teníem amb Esperanto, esclar.
Déu-n'hi-do.
Llavors, clar, això és el bonic, no?
Jo que sé, l'any passat vaig fer un altre curs
i hi havia un matrimoni de gent jubilada,
era anat a Grècia, no?
I, bueno, doncs, li he donat la llar lliure,
dic, mira, aquí ja, no sé,
potser apareixien quatre o cinc adreces de Grècia, no?
I, mira, si jo que sé, aneu a qualsevol d'aquestes ciutats,
doncs, clar, també fa gràcia, jo que sé,
que vingui aquí una persona d'altre país
i aleshores et truca, entens?
I llavors, bé, llavors sí que és una manera també
de practicar l'Esperanto,
com també hi ha una altra cosa que es diu la Passporta Servo,
que és una cosa que també es publica cada any,
i llavors són gent que està disposada a llotjar-te a casa, no?
Entens?
Es creu com una xarxa, eh?
Exactament, exactament, no?
Vull dir que, o si vas a qualsevol lloc,
saps, el millor que sigui,
mirar-me a llistar un telèfon
i connexiació d'Esperanto del lloc on vagi,
segur que hi serà.
Home, jo m'imagino que des del punt de vista ideològic,
en el sentit més pur de la paraula i més obert,
deuen haver-hi punts en comú entre els esperantistes,
que oveixen un objectiu,
que és el de l'entesa,
el de obviar les fronteres,
aquest tipus de coses, no?
Home, sí, és l'estil d'una mica, clar,
de somiedors,
clar, en principi és que és una mica aquí somietruites,
no, però l'Esperanto té una aplicació pràctica,
no és només una idea allò, una idea abstracta, no?
Però sí, en principi, jo que sé.
Ara, també normalment igual s'ha tendit de dir,
jo que sé, per exemple,
la CNT o la FAI, no?
Doncs fa temps, jo que sé,
el temps de la República i tot això,
doncs eren favorables,
clar, un es pot pensar,
bueno, tots els esperantistes són anarquistes.
Home, també Radio Vaticà,
també Radio Vaticà,
que també és una de les zones també,
la RAI,
que passa que, per exemple,
la Ràdio Pequín i la Ràdio Varsovia,
la Ràdio Varsovia,
no sé com està per aquest prèxit...
Estan aquests bessons,
que no els agrada mai res.
I sé que en una revista
de la Seució Internacional
hi posava que si hi havia problemes i tal,
que si ho volien treure
i no sé com va quedar,
no?
Perquè, clar,
jo suposo que els esperantistes
comencen a enviar cartes d'aquí i d'allà,
hòstia,
potser sí que hi ha gent, no?
Llavors, per exemple,
Radio Vaticà,
no sé si s'emet un cop el dissabte, no?
Llavors, clar,
tampoc no pots dir,
jo què sé,
vull dir,
en principi...
Ah, però això ja és després
l'utilització que en facin
determinats col·lectius,
però en principi...
Exactament,
exactament, sí,
però potser hi ha una certa idea
de dir,
ah, sí, no,
és que això, jo què sé,
i potser és d'anarquistes,
home, sí que hi ha anarquistes,
certament,
com ho he comunitat...
Ni tots els anarquistes
parlen esperanto,
ni tots els esperantistes
són anarquistes, segurament,
exactament,
ni tots escolten el Papa de Roma,
ni Radio Pequín.
Exacte,
jo hi ha...
Joan,
em permets una pregunta,
un pelet personal,
tu per què vas arribar a l'esperanto,
en quines circumstàncies?
Si vols ho expliques,
i si no, no cal,
però vaja,
és que em crida molt la curiositat.
Home, jo vaig entrar a l'esperanto
quan estava a la facultat fent història,
llavors, no sé,
van fer del Departament de Psicologia,
van...
No sé quina cosa feien, no?
Llavors,
una de les ponègies
estava en Esperanto,
llavors,
no sé com van saber
que hi havia aquí una persona a Tarragona
que sabia Esperanto.
Llavors,
van aprofitar,
diguem,
la situació,
i llavors el Departament de Filosofia
doncs va proposar
per fer un curs allà.
Llavors,
estant a la facultat,
ja dic,
amb un teuló
vaig veure el curs d'Esperanto.
I llavors,
com que era una cosa,
no sé,
que la tenia al cap,
allò que fas història,
tal i qual,
jo que sé que abans no sé,
hi havia cinquantes socialismes,
hi havia cinquanta idees utòpiques,
saps?
Llavors l'Esperanto
doncs entrava una mica...
Va agafant un moment tou.
No, tou no,
vull dir que és una cosa
que ja em matreia,
perquè recordo
que havia anat a Perpinyà
i quan vas de l'estació
cap al centre de la ciutat
hi ha un centre d'Esperanto,
així a peu pla.
I recordo,
vaig comprar un llibre
de l'època de la República,
estava Esperanto català,
saps?
I el tenia,
el que passa és clar,
sí que totes les consonants
gairebé es pronuncien igual,
però no totes, no?
A lo mejor tu veus escrit Paco
amb una C,
és clar, es pronuncia Patso
que vol dir Pau,
perquè esclar,
el so K es fa amb la K,
K, Q, Q, Q,
es fa amb una K,
no la C,
la C canviaria,
però bueno,
la majoria que sé,
la L, M,
gairebé totes es pronuncien igual.
Però esclar,
fer-s'ho per un mateix,
després també hi ha el tema
aquest de la pronunciació,
no?
A lo mejor, jo que sé,
has de dir qui o no qui u
o un pot agafar,
jo que sé,
mals hàbits.
Llavors ja et dic,
era una cosa que m'atreia.
Llavors ja et dic,
quan estava ja a la facultat
i era el cartell,
doncs mira,
m'hi vaig acostar
i m'hi vaig enganxar,
m'hi vaig quedar.
Quan de temps hi vas estar
per aprendre a parlar-ho
i a entendre...
Home,
vaig fer com un parell de cursos,
no?
Vaig fer un primer curs,
després em feia un segon,
però no hi vaig anar,
aquella...
I després l'altre any sí,
no?
Vull dir,
hi vaig anar com un parell d'anys,
però després una mica,
com qualsevol,
és una mica autodidàctic,
no?
Vull dir,
clar,
jo ara per exemple faré un curs,
clar,
jo fins a quin punt
tinc un nivell per ser profe d'esperàntif,
en principi no ho sé.
Home,
però en principi
pots crear l'interès,
no?
Però com que en sé una mica,
esclar,
si em veuen que no en saps ja,
doncs bé,
li puc ensenyar alguna cosa,
ho comprens?
Home,
però mira,
això que explicaves abans,
que si hi ha una O final,
és un substantiu,
si és un adjectiu,
si és un adverbi,
si és una I,
un verb.
Aquí tenim un...
Això ho tinc escrit,
no m'ho sé.
I diu,
per exemple,
allò permet que a la mateixa rel,
doncs,
tu sàpigues perfectament
de què estàs parlant.
Si dius amico,
estàs dient amic.
Si dius amica,
estàs dient amistós,
per tant,
un adjectiu.
Si estàs dient amique,
estàs fent un adverbi amistosament,
i si estàs dient amiqui,
estàs fent un verb,
ser amic.
Ser amic,
sí,
exacte.
Vull dir que té la seva lògica,
per tant,
un es pot permetre,
a mesura que va avançant,
ser autodidacti,
sobretot amb l'eina,
que és internet ara,
perquè li comentava al Joan,
que, clar,
de banda de l'entrevista,
que mirarem una miqueta
d'aprendre alguna cosa
per treure-li una mica de suc al Joan,
i he vist que hi havia
un munt,
un munt de planes web,
que amb entitats,
associacions,
no sé si hi havia receptes de cuina,
també,
no sé,
hi havia moltíssimes coses.
Tinc el poema aquí
de la vaca cega,
que me l'he imprès,
perquè m'ha cridat moltíssim l'atenció,
Mita,
la blinda,
blinda bovinó,
seria?
Sí,
blinda cega,
sí,
bobo seria un bou,
i el femení no es fa,
per exemple,
amb l'A,
perquè, esclar,
l'A és per l'exectiu,
llavors el femení es fa amb I-I-N,
llavors bobo és un bou
i bovino és una vaca,
no?
Con junto vas de jundo,
junto és un gos,
jundino és una gossa,
el femení es fa amb el sufix in,
no?
Aquí veiem,
veiem tota una sèrie d'entrevistes,
sí,
de revistes,
revistes,
perdó,
millor dit,
sí,
aquestes de l'Associació Catalana Esperanto,
Catalona Esperantista,
que surt cada tres mesos.
Molt bé,
aquest està,
català esperanto.
Català esperanto,
aquest es diu etnismo,
que fa referència a temes així nacionals,
que surt,
jo què sé,
cada quatre o cinc,
cada quatre mesos.
Que diu informilo prietna,
etna i problemo,
sí.
Etna i problemo,
informilo.
Problemo,
vull dir,
la J es pronuncia i fa el plural.
Jo sembla que li volgui fer aquí un curs d'intensió,
perquè, clar,
poca broma,
aquí ens hem de posar de peu
i treure'n-se el barret,
perquè tinc un astèrix en Esperanto a la mà.
Astèrix la gaulo,
astèrix el gaul.
Ho he sabut per la portada,
astèrix,
astèrix,
amb K,
la gaulo.
La gaulo.
Ho he divertidíssim,
un astèrix en Esperanto,
però és que hi ha un tintín també.
Sí,
un tintín.
La cravo con hora y pinxilo,
i no vull dir el cranc amb les pinces d'or.
Jo veig com li diu.
Sí, d'exemplars d'astèrix,
no sé si n'hi ha cinc o sis traduïts,
i d'astèrix que jo sabí tres.
Clar,
l'otècia diu l'otècio.
L'otècio.
L'otècio.
Tot és pla
i cada vocal formaria ja una pròpia síl·laba.
Aquí veiem astèrix criant Captolin.
Captolin.
Agafa'l.
Agafa'l.
Captolin.
Agafa'l.
Per favor,
un astèrix també.
Hi ha una de les revistes que es diu Monato.
Aquesta surt cada mes,
i és una revista...
Hi ha la portada a un castell.
Sí,
és que parlen aquí,
Catalunio,
sorbolla el PRI gran del membre agregado,
vull dir,
sobre el camí d'un autogovern més alt.
Fa referència sobre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.
Sí, sí.
I llavors, bueno,
aquí hi ha un company que es diu Héctor Alós,
que també col·labora com a corrector,
doncs va enviar l'article.
Un col·lectiu molt actiu,
el dels esperantistes, pel que veig, eh?
Sí.
Molt il·lusionat i amb moltes ganes.
Jo estem parlant de tant s'acaba el temps,
i jo sense parlar del curs,
però clar,
és que és un entusiasme el que ens agafa.
fer un curs d'Esperanto,
ho ve a tothom.
Sí.
No cal tenir ni idea.
No, des de zero.
Vull dir, des de zero.
Comencem des de zero.
I com ho plantegeu?
Amb quins horaris,
amb quin lloc,
qui pot participar?
Doncs això es farà a la seu de l'Ustec Catac,
al carrer August, número 21,
i es farà el dimarts i dijous,
a partir del proper dimarts,
de la propera setmana,
el dia 2 d'octubre,
dimarts i dijous,
de dos quarts de 8 o 9.
Una hora i mitja,
dues cops a la setmana,
tres hores a la setmana,
comença la setmana vinent,
el 2 d'octubre.
El dimarts,
el preu del curs?
Doncs 30 euros per treballadors
i per aturats
i pensionistes
i estudiants,
25.
Tot el curs?
Cada mes.
Cada mes.
Per això t'anava a dir,
home,
d'això és mínim,
la factura de la llum
que fareu servir poc més, eh?
Si algú té algun problema econòmic,
per això tampoc també es podria fer.
No serà impediment,
però vaja,
que és més que raonable
per acostar-nos a una llengua
que té futur, Joan?
Com li veus, el futur?
Vosaltres que parleu entre vosaltres,
que us comuniqueu...
Jo suposo que l'Esperanto,
com altres coses a la vida,
ha passat per diferents moments
des que es va inventar.
Sí, la veritat que sí.
El moment d'ara, què tal?
Bé,
jo penso que bé,
perquè potser hi ha llocs
com el Brasil
o, per exemple,
l'Àfrica,
fa, jo que sé,
50 anys,
a l'Àfrica subsahariana
hi ha pocs esperantistes.
actualment sí que hi ha associacions,
no?
I el Brasil,
no sé,
quan vaig llegir
que hi havia gent molt jove al Brasil
que d'això,
és el que parlem sempre
que és molt difícil
a l'hora de quantificar.
La pregunta és
quanta gent parla l'Esperanto?
És com si tu dius
aquí a Tarragona
quanta gent parla l'alimany
que no siguin alemanys
o quanta gent parla l'anglès
que no siguin anglès.
Llavors l'Esperanto és aquest,
com que no és la llengua
de cap estat,
afortunadament,
que aquest estat de la Gràcia...
Justament és tot el contrari.
Exactament,
i quan has de quantificar
en aquest estat
hi ha tants habitants,
doncs clar,
tants habitants,
tants parlants.
Però és clar,
en el tema de l'Esperanto
això,
normal,
a mi també m'agradaria saber,
no?
Clar,
però on creieu
que té més predicació
això de l'Esperanto del món?
Per quines zones?
A Latinoamèrica,
Europa?
Home,
Europa de l'Est
sempre ha estat un lloc,
a Hongria,
a Polònia,
han estat llocs així
de molt d'Esperanto,
també a la Xina també,
m'entès?
Però vull dir,
en principi,
l'Europa de l'Est,
també era,
no sé,
fa un temps
era una eina
de comunicació
per parells,
de tenir relació
amb altres.
Realment interessant
i apassionant curs
d'Esperanto
a Tarragona,
comença el 2 d'octubre,
es farà el carrer August
número 21,
que són els locals
de l'Ustec
que atac els dimarts
i dijous.
Que estigui interessat,
hi ha un telèfon
que en tot cas
no el donaríem per antena,
si et sembla,
o si, Joan,
o que ens truquin aquí
a la ràdio
i nosaltres els facilitaríem.
Doncs el podem dir
perfectament, eh?
2-1-7-5-5-9
6-80-2-1-7-5-5-9
Que no han pres nota
perquè van al cotxe
i no els ha donat temps
truquin aquí a la ràdio
que estarem encantats
de facilitar-lo.
Música en Esperanto
per tancar el programa d'avui,
cada cop més internacional
nosaltres també
i agraï moltíssim
al Joan que hagi vingut
per explicar-nos,
per parlar-nos
d'aquesta llengua
que té més d'un segle,
que parlen moltes persones
i que veig
que té un esperit
molt clar
que és
acostar a cultures
i acostar
a la gent
a través d'aquesta llengua.
Llengua artificial,
sens dubte,
però més que útil,
eh?
Només faltaria.
Joan,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I enhorabona
per tirar endavant aquest curs.
Adéu-siau, bon dia.
Com seria,
adéu en Esperanto?
O gis,
o gis,
el que ell ha dit.
No puc reproduir-ho.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.
Gis.