Senyor Roca, bon dia.
Ara fa un any s'esperava l'impacte que ha tingut el tren d'alta velocitat.
És a dir, les previsions un any després són les que s'esperaven fa 12 mesos?
Realment no. El resultat, 12 mesos després,
avui fa un any que es va inaugurar oficialment l'estació,
demà farà un any que va entrar en funcionament la línia regular per a viatges,
han superat de molt les previsions inicials.
Es feien unes previsions d'aproximadament uns 20.000 viatgers,
les més positives, uns 20.000 viatgers de mitjana mensuals,
i estem en torn dels 40.000.
Pràcticament arribarem a uns 500.000 viatgers,
mig milió de viatgers, usuaris d'aquesta línia.
Tal que el 82% és destinació Madrid i Madrid-Tarragona.
Tot i que l'estació ja no es pot moure,
és evident que encara moltes vegades hi ha un cert debat
sobre l'ubicació de l'estació del Camp de Tarragona.
En fi, vostè que també és alcalde de la Secuita,
però com a president del Consell Comarcal del Tarragonès,
que afecta, per tant, un territori més ampli,
en fi, fora del debat de l'ubicació,
els accessos han millorat?
Calen moltes coses encara per accedir i sortir de l'estació?
Els accessos actuals són els mateixos d'ara fa un any,
i pràcticament els mateixos de fa 20 anys,
abans que hi hagués l'estació.
Per tant, ha suspengut,
necessita millorar el tema d'accessos,
s'ha reivindicat moltíssim,
no solament dels dels ajuntaments,
sinó també del Consell Comarcal i d'altres administracions.
I, per exemple, et diré que la part del Vendrell,
la part d'allà davant de la comarca,
pràcticament no està connectada,
la Nacional continua sent la mateixa que és,
i amb hores punta d'entrada i sortida del sector químic,
hi ha retencions,
l'accés que connecta la Nacional amb l'estació
encara no està recepcionat per cap administració,
la futura autovia de Sant Ramon,
la que connectaria Sant Ramon amb l'estació
està pendent d'execució,
i la connexió també des de l'estació cap arreu,
saltant la química pel nord
i passant per damunt del poble del Morell,
també està pendent d'execució.
Com la connexió també per la vall de la Riera,
del riu Gaià,
anem buscant la sortida de l'autopista Torre d'en Bar.
Per tant, en carreteres, suspens.
Estem exactament igual que fa un any.
Com a Consell Comarcal han fet alguna gestió
o pensen fer alguna cosa una indesprès de l'arribada de la B
per millorar precisament aquestes infraestructures viàries?
El tema d'infraestructures és complicat,
doncs depèn de diferents administracions.
Depèn de la Generalitat,
depèn segons el tipus de via,
depèn de la Diputació,
o depèn de carreteres de l'Estat.
i també és cert que en l'últim any
hi ha hagut transferència de segons quines vies de comunicació.
Han passat vies de comunicació de la Diputació o la Generalitat,
amb el que s'ha retressat
i fins i tot s'ha retressat també l'execució d'alguna variant nova.
És un tema complicat.
El que sí que s'ha de reclamar,
i ho fem des de totes les administracions,
és que s'executin aquells projectes
que estem parlant de projectes de l'any 95.
Estem parlant de projectes de fa 12 anys,
12 anys passats.
Per tant, el que hem de fer
és reclamar que s'executin quan abans millor.
El Consell Comarcal és una de les institucions
que ha seguit ben a prop
i ha tingut un cert seguiment d'aquesta qüestió de l'alta velocitat.
Fins i tot ara fa unes setmanes
es va participar en unes jornades
sobre l'impacte de l'alta velocitat
que es feien a Ciutat Real.
Però des del punt de vista dels municipis més propers,
vostè és alcalde de la Cecuita
i el seu company Joan Martí Pla
és alcalde de Parafort,
des del punt de vista del territori més proper a l'estació,
en fi, l'impacte a quin ha estat?
També el que s'esperava fa un any?
No.
Crec que en aquest moment
comencem a prendre consciència
de la realitat de l'estació.
Cosa que no vam ser capaços de fer
abans de la posada en marxa d'aquesta estació.
És una estació que per la seva ubicació
està al centre del camp de Tarragona,
jo diria més,
sembla quasi al centre del que seria la vagueria,
les cinc comarques.
És una estació que està molt a prop
de tres grans ciutats,
Reus, Tarragona i Valls,
que està situada molt a prop d'un aeroport,
molt a prop d'un port,
molt a prop també de diferents sortides
de vies ràpides d'autopistes,
i per tant no teníem consciència
a nivell de territori fins ara
de la importància d'aquesta estació.
Ara s'està prenent aquesta consciència
i també he de dir que per part de les ciutats,
sobretot de Tarragona,
s'està sent molt més receptiu
a liderar una miqueta
aquesta situació de vertebració del territori.
També s'està debatint la intermodalitat
amb una altra possible estació
al sur de l'aeroport,
que seria complementari amb aquesta,
amb el moment de connectar
el corredor del Mediterrani,
tot això són incògnites,
però sí que a nivell de territori
ara sí que s'està tenint consciència
de la importància de la connexió
d'aquesta ferroviària
i de poder lligar aquesta gran infraestructura ferroviària
amb la resta del territori.
Com han patit, si és que han patit d'alguna manera,
o com han gaudit els habitants de la Seguita
i també de Parafort,
però en fi, sobretot de la Seguita,
vostè és alcalde d'aquest municipi,
com han patit el tema de l'AVE durant aquest any?
Home, aquest any l'hem patit
d'una forma molt més relaxada
que els anys anteriors.
Els anys anteriors estaven lluitant molt
i unes primisses que s'havien de contemplar,
aquest any l'hem viscut d'una forma molt més relaxada.
Tothom l'ha seguit,
que pràcticament tots els habitants de la Seguita
estan orgullosos de tenir una estació
d'aquestes característiques
a dintre del nostre terme municipal.
Però, al tanto,
una cosa és tenir aquesta estació,
que ens comporta una petita borsa de treball,
que ens comporta un apropament
amb la resta de l'Estat,
que ens comporta un número determinat
de gent que s'hi guanya la vida fent el taxi,
porta certa recasa,
però també som molt prudents
i no volem que el fet de tenir aquesta macroestació
ens hipotequi el model de vida
que hem escollit els habitants del municipi
envers els nostres pobles.
Aquesta és la gran aposta futura de l'Ajuntament.
Puguem mantenir un equilibri
entre la vida rural i de qualitat,
ser capaços de tenir una gran infraestructura
com l'estació, repartir el nostre creixement
entre els quatre pobles que composen el municipi
i dotar a l'entorn de l'estació
d'una zona suficientment potenta
perquè generi una riquesa
que es pugui, a més a més,
fondre, que es pugui acoplar
al nostre territori.
Vostès fa un any,
i quan dic vostès, parlo de vostè
i de l'alcalde de Parafort,
temien molt una pressió urbanística
important sobre els seus municipis,
un creixement descontrolat de la població.
S'ha produït això,
tal com podíem preveure en plan amenaça
ara fa 12 mesos?
La pressió urbanística s'ha produït
i de forma constant,
no amb aquests últims 12 mesos,
sinó molt abans.
Però també he de dir
que el municipi de la Seguita
vam ser capaços de reaccionar,
de muntar una estratègia de joc
i d'aguantar aquesta pressió urbanística.
He de dir que en els últims 3-4 mesos
també s'ha relaxat una miqueta,
doncs sembla que també el sector
està començant a travessar
unes expectatives
que no són les que es produïen fa dos anys.
Però no ens enganyem,
nosaltres vam intentar regular
el nostre creixement,
el nostre creixement ha de ser
en tac d'oli, sostingut,
sense estirar més el braç que la màniga,
que la població que s'incorpori
pugui entrar
amb la població existent
i que la població existent
també recepcioni la població no avinguda.
Per tant, això hem de buscar
aquest equilibri
i sobretot els serveis,
poder tenir tots aquells serveis
abans d'hora
que després ens demanaran
els nous usuaris.
Ens vam cifrar la Seguita
amb un creixement a 6-7 anys
de 3.500 habitants.
Parlo de la Seguita municipi,
dividit entre quatre pobles
i estem en aquesta línia.
En l'últim any,
el municipi de la Seguita,
entre els seus quatre pobles,
haurà augmentat uns 200 habitants.
I aquestes previsions,
creu que s'hauran de revisar ara
o de cara al futur més inmediat,
tenint en compte
l'arribada pròxima
del tren fins a Barcelona?
Sí, evidentment.
Aquí ve la segona part.
La segona part serà
l'arribada a Barcelona.
Per dir-ho d'una altra manera,
el segon impacte pot ser pitjor que el primer?
Sí, el segon impacte pot ser més agosserat.
Jo no diria pitjor,
jo diria més agosserat que el primer.
Doncs, com estem parlant de temps,
no de cost,
sinó de temps d'inversió en viatge,
25 minuts, 30 minuts,
podem ser,
podem recepcionar una sèrie de població
del voltant de Barcelona
que sobretot per el tema del preu de l'habitatge
es pugui traslladar a les comarques de Tarragona.
No solament a la Següita,
sinó a tots els pobles del camp de Tarragona
que estan a prop de l'estació.
I aquest fenomen s'ha vist
a la pobla de Mafumet,
a Perefort,
al Morell,
tots aquests pobles,
la mateixa ciutat de Tarragona.
Nosaltres continuem amb la mateixa línia.
La nostra aposta és per la qualitat
i el creixement sostingut.
És possible que aquesta població
que pugui venir a la segona olejada
de Barcelona
es reparteixi amb el territori.
Els estudis i les conferències
que nosaltres hem assistit
així ho preveuen.
Hem de ser capaços de planificar
abans que això passi
i de tenir la capacitat de resposta
perquè quan això passi
pugueu situar correctament
sense que sigui traumàtic
per cap municipi.
L'aposta a la Següita està clara.
Parlem d'impacte,
sobretot a nivell més segurament
d'habitatges residencials,
però a nivell d'instal·lació d'indústries,
en fi, hi ha algunes possibilitats
que d'això se'n benefici
el municipi de la Següita
i als seus voltants?
Bé, aquí té molt a dir l'Incasol.
L'Incasol va fer una aposta
molt important als terrenys
aleshores de l'estació.
Estic parlant de l'any 95-96
i al mes de novembre d'aquest any
també va fer certa presentació
de les perspectives que tenia
amb aquest sol que rodeja l'estació.
que amb això també hem treballat molt
tots dos municipis,
el de la Perafor i el de la Següita.
Situa una part residencial molt important,
el que seria Perafor,
800-900 vivendes,
i amb el sol que tocaria la Següita
l'aposta va passar
de serveis complementaris a l'estació,
de petit polígon industrial
de serveis complementaris a l'estació,
d'una miqueta de polígon tecnològic
que al voltant de l'estació,
cosa que l'Ajuntament no hi veia bé,
i ara en aquest moment estem parlant
una miqueta d'un projecte nou,
seria innovador aquí a Tarragona,
és el que va apostar l'Ajuntament
des del primer moment,
que passaria per una miqueta
de business center,
o sigui, anar fent aquelles oficines,
aquells edificis d'oficines
i de centrals d'empresa,
que també anirien acompanyat
amb cert espai de recerca,
o sigui, empreses dedicades a la IMSD,
a la recerca,
i que podien conviure
en un àmbit universitari,
sobretot pel tema de recerca
de comunicacions i noves tecnologies.
En aquest moment s'hi està treballant,
s'ha desplaçat fins i tot l'ubicació
per conservar tot un espai natural
que hi ha al voltant de l'estació
i crear tot un pulmó natural
entre el que seria
l'activitat residencial de Perafort
i l'IMST a la Següita,
i en aquest moment estem treballant
amb dos municipis,
amb l'Incasol,
una miqueta amb aquest projecte.
Això, amb quin calendari treballaríem?
Bueno, estem treballant
en calendari dels primers mesos del 2008.
Més enllà d'això,
hem de recordar que avui,
que fa justament un any,
de la inauguració de l'estació
del Camp de Tarragona,
precisament el Consell Comarcal del Tarragonès
té una reunió plenària,
no per parlar, crec,
de l'impacte de la B,
però sí per parlar de trens,
des de l'altre punt de vista,
que és el del tren convencional,
el tren que ha portat tants problemes
als habitants també del Camp de Tarragona
en els últims mesos,
arran dels talls en els accessos a Barcelona.
Serà una qüestió que abordaran avui
amb una moció, no?,
en el plenari?
Sí, avui tenim un plenari força important.
Primer de tot,
diria que avui es debataran
els pressupostos del Consell del 2008,
però ara és la part més important.
Però amb el capítol de mocions,
hi ha dues mocions,
i una d'elles parla sobre el caos ferroviari
d'aquests darrers últims mesos,
sobretot amb els accessos a Barcelona.
Són dues coses diferents.
La inversió ferroviària,
que sembla que s'ha vessat únicament
amb alta velocitat,
i aquí tenim un exemple,
i l'abandonament de la inversió
amb les connexions directes
de Rodalies i mig i ja recorregut
que no sigui d'alta velocitat.
L'emoció va en aquest sentit.
L'emoció demana
que s'apliqui
les mateixes bonificacions
pels usuaris de Tarragona,
que utilitzen mig recorregut
quan aquests mesos
front a l'agravi comparatiu
que suposava l'abonament
dels bitllets
per als usuaris de Rodalies,
perquè Rodalies acaba a Sant Vicenç,
però escolti,
és que Rodalies podria arribar a Tarragona
arreus perfectament,
hi ha centenars,
milers de persones
que cada dia es desplacen
a treballar a la ciutat de Tarragona,
i a l'inrevés,
l'emoció denuncia
la manca d'inversions
amb aquests serveis,
amb aquestes infraestructures
de Rodalies i de mig recorregut,
amb aquestes línies nostres de costa,
i fins i tot va més enllà
i demana la dimissió
de la ministra de Foment,
que també,
com aquests dies,
moltes altres mocions
presentades per molts altres grups
i molts ajuntaments
i organitzacions
han demanat.
Aquesta moció
és debatrant al ple
del Consell Comarcal del Tarragona
és aquest vespre,
com deia el seu president,
el punt central
serà el dels pressupostos,
aprofitant que avui
el tenim en directe
i en aquest programa,
tot i que l'havíem convidat
per parlar bàsicament del tren,
amb quatre paraules,
de manera sintètica,
com definiria
els pressupostos
del Consell del 2008,
que per cert seran
els primers
que presenta vostè
com a president del Consell.
Hi ha algun canvi significatiu
respecte a l'anterior etapa?
Els pressupostos del Consell,
primer de tot,
he de dir que són finalistes.
El Consell no és una institució,
no és un ajuntament
que cobra un IBI
i amb aquest IBI
pot fer segons quines coses.
El Consell es basa
en la capacitat de gestió.
Evidentment,
jo he de dir dues coses.
Aquests pressupostos
prevaleixen
dos factors
molt importants.
L'atenció social,
l'atenció social
jovent,
dones,
inserció,
programes
d'inserció laboral,
capacitació d'immigrants,
el bloc de l'atenció social
que té
un fort
recolzament
en aquests pressupostos
i el pressupost
a cultura.
També la difusió
de cultura
en el territori
jo diria
té una pujada
del 50%
en aquest pressupost.
Seria
un altre
eix
important.
I sobretot
programes també
destinats als joves
a joventut
a través dels punts
d'informació juvenil
que tenien escampats
pel territori
i que cada vegada
en tenim més.
Són els tres eixos
importants
on es destinen
sense abandonar
els de més,
on el Consell Comarcal
fa una forta aposta
a aquesta legislatura.
En números
hi ha un augment
significatiu
respecte a l'any passat?
Aviam,
en números
jo diria que
per exemple
el pressupost
de l'ICODE
o l'Institut Comarcal
de Desenvolupament Econòmic
augmenta
un 87%
la seva capacitat
de gestió
sobretot
de cursos
de formació
de plans turístic
a mitja plaç.
Un 87%.
un 87%
els números
del Consell Comarcal
són modestos
però és un increment
aproximadament
d'uns 100 milions
de les antigues
pessetes
d'uns 600.000 euros.
El pressupost total
del Consell Comarcal
queda
més o menys
equilibrat
amb el pressupost
d'aquest any 2007
però
al tanto
el 2007
s'han acabat
una sèrie d'inversions
que són dels
plans únics
d'obres i serveis
que amb el 2008
no hi seran
i seran amb el 2009.
No, per tant
hem soplert
amb prestacions
socials
aproximadament
dos milions
d'euros
que abans
estaven destinats
a inversions.
Per tant
sent
els números globals
pràcticament
iguals
l'esforç
que s'ha fet
per l'atenció social
a les persones
ha estat molt important.
Queda clar
doncs
amb aquest apunt
sobre els pressupostos
del Consell Comarcal
acabem aquesta conversa
aquesta entrevista
avui
amb el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
i alcalde
de la Secuita
Udal Roca
el que hem convidat
especialment aquest matí
per parlar
de l'any
de la inauguració
de l'estació
del Camp de Tarragona
i de l'arribada
de l'alta velocitat
de les nostres comarques.
Senyor Udal Roca
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.