Les 10 del matí i 12 minuts, el ple de l'Ajuntament de Tarragona
donava llum verda ahir al matí al projecte
per presentar la part alta de la ciutat
a la nova convocatòria de la llei de barris
del Govern de la Generalitat,
la quarta convocatòria que es fa aquest any 2007.
Avui volem entrar una mica en el detall de la proposta
que presenta l'Ajuntament de Tarragona
i ho volem fer des d'un punt de vista polític
i des d'un punt de vista tècnic.
Avui ens acompanya el portaveu de l'equip de Govern de l'Ajuntament,
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I des del punt de vista tècnic ens acompanya la directora tècnica
del projecte de l'empresa ACO2, que és Cristina Vidal.
Cristina, també, bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant des d'un punt de vista més general,
més polític, més institucional des de l'Ajuntament.
Ja hem recordat i hem explicat àmpliament els motius i les raons
per les quals l'Ajuntament presentava el projecte de la part alta,
un projecte que té un pressupost global de 14 milions d'euros.
Això vol dir, senyor Arejo, que l'Ajuntament, evidentment,
aspira que la Generalitat li doni el vistiplau
i això voldria dir que l'Ajuntament hauria d'aportar la meitat, no?
7 milions.
Sí, efectivament, el plantejament que fa la Llei de Barris és d'un finançament
del 50% i 50%, bàsicament perquè la Generalitat en això ho fa amb fons europeus
i els fons europeus normalment sempre operen de la mateixa manera.
Un 50% t'arriba d'Europa a través de la Generalitat i un altre 50% dels projectes
que acabin decidint finançar-te, és l'altre 50% que posa a l'Ajuntament.
Ho dic perquè que nosaltres presentem un projecte on hi ha intervencions
valorades amb 14 milions d'euros no vol dir que la Generalitat
t'aprovi 14 milions d'euros.
A lo millor hi ha algun programa o algun aspecte que considera
que no és subvencionable i per tant no te l'hi posa.
Però en principi el que es presenta té una valoració de 14 milions d'euros.
Una xifra, en fi, que creu que és l'adequada a 14 milions d'euros
o està molt en funció del que deia dels fons europeus
que porta el govern de la Generalitat?
No, a veure, tu pots, tu ets lliure, diríem, per valorar i demanar
de la manera que creguis que ho has de fer.
El que passa és que evidentment això respon als criteris tècnics
que aquí ens explicaran del que s'ha detectat, de les necessitats,
del procés de participació ciutadana que hi ha hagut.
Per tant, és la xifra amb la que es valora això.
És molt o és poc.
Amb una inversió de 14 milions d'euros en un termini de 5 anys
no és despreciable ni molt menys.
S'ha de tindre en compte, de totes maneres,
que també hi ha aspectes de possibles intervencions
o el que pugui estar, diríem, amb l'imaginari de la gent,
de dir, doncs això servirà per arreglar habitatges.
Doncs no, això no servirà per arreglar habitatges.
Per exemple, els habitatges se'ls ha d'arreglar cadascú els seus.
Per tant, hi ha uns àmbits en què sí que pots fer projectes
i hi ha uns àmbits en què no pots fer, evidentment.
Per exemple, el tema dels habitatges privats,
que és un tema per altre costat,
a la part alta important.
És a dir, jo crec que segurament és un dels temes més importants.
Aquest sí que és un aspecte que a la llei de barris,
lògicament, no hi entra.
També és cert que on hi ha intervencions públiques,
en la via pública, en el carrer, en els espais públics,
s'acaba produint, encara que necessiti una mica de temps,
s'acaba produint llavors una intervenció privada,
entre altres coses perquè aquesta intervenció pública
ha generat una plusvàlua en el valor dels béns on està.
Hi ha exemples, n'hi ha, n'hi ha a la plaça del Rei,
n'hi ha al carrer Santana, n'hi ha a la plaça del Fòrum.
És a dir, en molts llocs on l'Ajuntament hi ha intervingut,
a darrere es produeix la intervenció privada.
Ara, d'entrada, per exemple, aquests diners no poden anar
destinats a, segons quines coses, insisteixo,
que està en l'esfera estrictament privada.
Li preguntava per la valoració, per la dotació econòmica
de 14 milions d'euros, perquè ahir, després del ple de l'Ajuntament,
algunes forces polítiques de l'oposició, per exemple,
el Partit dels Socialistes van dir que la part alta necessitaria
una inversió en els propers anys entre 60 i 70 milions d'euros,
i que, per tant, els 14 milions, tot i donar-hi el vist i plau al projecte,
per presentar-lo a la llei de barris, es queda curt des d'aquest punt de vista.
Miri, jo amb aquestes coses, a veure, em resisteixo una mica
a fer política tan, diríem, de tan poc nivell com aquesta,
perquè, clar, jo li podria dir amb el Partit Socialista
que la llei de barris, que la part alta té 42 punts,
42 punts de la valoració a priori que pots fer a l'hora de presentar-la.
Qualsevol Ajuntament Socialista que durant aquests quatre anys
ha entrat casc antics de la seva ciutat, n'ha tingut 70-80.
És a dir, ho han tingut molt més deixat, abandonat i tirat
que la part alta de Tarragona, que si l'haguessin presentat el primer any,
no hagués entrat, l'haguessin presentat el segon any, no hagués entrat.
I ara té opcions d'entrar perquè hi han entrat els llocs més deteriorats,
precisament els llocs més deteriorats, per cert,
la majoria d'Ajuntaments que governen el Partit Socialista.
Per tant, escolti, jo a aquestes coses no hi vull entrar.
Evidentment, 60 i 80 i 100 i 200 milions d'euros.
Mira, quants més diners posa en un lloc, doncs, fantàstic.
Ara, doncs, si el senyor Ballester o el Partit Socialista
té una màquina de fer bitllets, doncs, perfecte.
O escolti, o la Generalitat, doncs l'Ajuntament en posarà 7
i que la Generalitat en posi 50.
Miri si ho acabarem de pressa, el tema.
Però vaja, em sembla que això és poc seriós.
Sí, finalment, la part alta no entrés en aquesta convocatòria.
Creu que l'Ajuntament de Tarragona hauria de tirar per si sol
un projecte similar de les característiques del que ara parlarem?
L'Ajuntament de Tarragona podria fer algunes coses,
però, evidentment, no podria assumir 14 milions d'euros.
Algunes coses, si ja valoraríem en aquest cas,
doncs, quines d'aquestes coses poden ser més prioritàries,
poden ser més interessants.
El que segur que no podríem fer és fer-ho dels 14 milions d'euros,
entre altres coses, perquè estarem durant un cert període de temps
que se'ns cabalcarà a la mateixa anualitat
el que estem fent a la llei de barris a Campclar
i el tema de la part alta.
Per tant, les dues coses, almenys hi haurà dos anys fàcils
i hi haurà dos anys de coincidència.
És un esforç molt important de l'Ajuntament
i, per tant, podríem fer algunes de les coses,
però no les podríem assumir per entendre's la part de la Generalitat.
El fill d'això últim que diu, però, sí que podria assumir l'Ajuntament
en cas que s'aprovés a la llei de barris en aquesta convocatori,
sí que podria mantenir durant aquests dos anys els dos projectes,
el de Campclar i el de la part alta.
Evidentment, això és un tema que ja diríem que s'ha estudiat
i s'ha tingut en compte a l'hora de valorar
el que realment podíem presentar, perquè, insisteixo,
la Generalitat, en definitiva, vull dir, ho fa amb fons europeus.
L'Ajuntament de Tarragona no ho fa amb fons europeus,
ho fa amb els impostos que paguen els ciutadans.
Per tant, hi ha una diferència una miqueta important aquí.
L'Ajuntament presenta, doncs, ara a la Generalitat un projecte
que ha encarregat una empresa, a Codós.
Ara coneixerem aspectes tècnics.
Amb quins criteris?
Quins criteris, d'alguna manera, ha donat l'Ajuntament
a l'empresa i a Cristina Vidal,
amb la qual conversarem ara com a directora del projecte?
Què li ha demanat?
A veure, en principi, el que ha fet l'empresa adjudicatària
d'aquest treball ha sigut, primer, lògicament, diríem,
empapar-se del que és la llei de barris,
del que vol, del que persegueix, del que significa,
i a partir d'aquí desencadenar,
ells, un procés de participació ciutadana,
que també preveu la llei,
on ha participat molta gent, entitats, partits polítics,
ha participat tothom,
i, evidentment, dins de l'àmbit de la seva professionalitat
i del seu coneixement,
prioritzar aquelles coses
que considera més importants
a l'hora de complir
amb la filosofia de la llei de barris.
Segur que la senyora Vidal ens podrà dir
50.000 coses que va proposar a la gent
que, a veure, poden ser molt interessants,
però que, evidentment,
a la llei de barris no hi tindrien cap valor.
Recordo que me'n van comentar una,
que era així, doncs,
buidar tota la part esquerra
mirant a l'Ajuntament
de la plaça de la Font
i de la Rambla Vella
i deixar tots els baixos buits
perquè es poguessin veure
les voltes del CIR.
Bé, vull dir, això pot estar molt bé,
però això segur que la llei de barris
ens hagués dit
escolti, miri, però si volen fer això vostès,
doncs ja s'ho pagaran vostès.
Per tant, ells han tingut que valorar
i prioritzar segons el seu criteri
i, evidentment, segons el que diu la llei,
el que han considerat més important.
Això, lògicament, s'ha fet amb un treball
que han fet ells,
que hi han col·laborat tècnics de l'Ajuntament,
que ha tingut molt poca, la veritat,
molt poca intervenció
des de l'àmbit estrictament polític.
Per tant, ells han presentat,
han fet la seva diagnosi,
han presentat els seus resultats
i aquests són els que hem decidit
acceptar i presentar.
Per tant, aquí hi ha hagut una feina
de fer casar les coses que la gent deia
amb la filosofia de la llei de barris
i, per tant, que allò que presentem realment
la llei ho aculli
i, sobretot i principalment,
respongui a la filosofia de la llei
i respongui a l'objectiu de tots,
que és fer una injecció de diners important
i millorar de manera important
una de les parts més emblemàtiques de la ciutat.
Entrem en els detalls una miqueta
d'aquest projecte que ha dirigit Cristina Vidal.
Com ha anat primer el procés?
Què heu estat fent durant aquestes setmanes?
Bé, bon dia.
A veure, tot el procés del projecte,
evidentment, com ha dit el senyor Reggio,
complia molt les pautes marcades
d'acord per la Generalitat.
Primerament, el que es va fer
va ser la diagnosi de la part alta,
que era, més que res,
recollir dades estadístiques
variació de la població,
tant per cent d'immigrants,
taxa d'atur,
després també, més que res,
urbanísticament,
com es trobaven els edificis,
tot això.
Es va fer una diagnosi de la part alta
a base d'indicadors estadístics.
Amb això vam obtenir una puntuació,
com diu el senyor Reggio,
de 42 aproximadament.
Què es va detectar
després de fer aquesta diagnosi?
El que es va veure
és que necessita una millora urbanística,
una millora també social,
més que res cohesió social
entre la ciutadania
i també el foment de la sostenibilitat.
Són els tres camps d'actuació
que a la diagnosi
van obtenir més puntuació.
Per tant,
per ser coherents,
tal com marca també la llei de barris,
després de fer una diagnosi
has de ser coherent
amb les propostes d'intervenció,
les propostes d'actuacions.
I com vam recollir
les propostes d'actuacions?
Doncs les vam recollir
fent participar els ciutadans,
vam habilitar una sala
a Casa Castellarnau
durant tres setmanes
i tothom podia venir
a fer les seves propostes,
donar les seves idees
o el que ells pensaven
que es podria fer
per millorar la part alta.
També vam optar
a contactar
moltes associacions,
moltes entitats,
partits polítics,
perquè també aportessin
les seves idees
per millorar aquesta part alta.
I últimament,
evidentment,
els tècnics municipals,
els tècnics de l'Ajuntament,
que sense ells
això també seria inviable,
ells també van aportar
les seves propostes
com a tècnics de l'Ajuntament
i també la seva funció
era una mica
recopilar
totes les actuacions
o propostes
recollides a la ciutat
i fer una mica de filtre,
no?
O sigui,
quines eren viables
i quines no es podien fer
o no tenien sentit
com la que ha comentat ell,
no?
Perquè l'objectiu
principal de la llei
de barris,
així resumint
amb quatre paraules,
és millorar la qualitat
de vida
dels ciutadans,
del barri,
principalment,
i després de la resta
de la població.
I amb tot aquest procés
de participació
heu arribat
i fet el filtre,
però d'alguna manera
heu arribat a proposar
tota una sèrie de millores,
no?
Clar.
Tota una sèrie d'actuacions.
Sí,
al final han quedat incloses
el projecte 58
de les més de 120 propostes
que es van recollir.
Hi havia gent
que venia amb el seu sobret
escrit a mà,
d'acord,
amb la seva proposta.
A mi m'agradaria
que em posessin
més plantes
o més arbres
al meu carrer,
o que tothom
s'hi ha esforçat.
Ens han arribat
propostes molt maques
que pensaves
moltes gràcies
per l'esforç,
però potser
no era viable.
I de totes
aquestes actuacions,
de les 58
que ha recollit
el projecte,
quines en podríem destacar?
O posar com a exemples
en diferents àmbits?
Perquè suposo que hi ha
actuacions
en diferents àmbits.
Sí,
hi ha actuacions
com marcava la llei
en vuit camps
diferents.
una millora urbanística,
una millora social,
una millora econòmica,
mediambiental,
una millora
en la cohesió social,
d'acord?
És a dir,
equitat de gènere,
bé,
doncs fer una mica
d'una vida,
no?,
en un barri.
Després,
molt important,
l'eliminació
o supressió
de barreres arquitectòniques.
Cal tractar-se
d'un casc antic,
no?,
d'una part alta,
d'un centre històric,
està ple de pendents
i d'escales,
i realment
aquest punt
és bastant important.
La llei de barris,
per això,
dona molts punts
a les actuacions
que es fan
tant en supressió
de barreres arquitectòniques
i millora
d'accessibilitat.
Aleshores,
el que em preguntaves,
posem exemples,
millora urbanística,
és molt important
la pavimentació
de diversos carrers
a mateix nivell.
Una pavimentació
tipus Cors del Bou,
tenim el carrer La Nau,
que està proposat
al carrer La Nau,
carrer Rajolat,
carrer Merceria,
hi ha diversos carrers.
Placetes,
el mateix,
nivellar les placetes
o incorporar-les a dins
que no es vegi
una cosa separada,
ficar quatre arbres,
quatre gronxadors,
quatre bancs,
per fomentar una mica
la cohesió
dins del mateix barri.
Això urbanísticament.
Evidentment,
després s'han fet
programes d'ajut
per millorar
façanes,
baixants pluvials,
rehabilitar
alguns edificis,
però són programes d'ajut.
No oblidem
que la llei de barris
no vol entrar
en cases particulars,
sinó simplement
fomentar una millora
del barri.
Del foment
de la sostenibilitat,
del camp d'actuació
del foment
de la sostenibilitat,
hi ha una de ben curiosa
que seria
el reciclatge
d'oli de cuina.
És a dir,
es farà una campanya
de sensibilització
perquè la gent a casa
vagi recollint
l'oli de cuina,
se'l vagi ficant
en una garrafeta
i a canvi
d'aquest contenidor d'oli
se'ls donarà
dues entrades de cinema,
de teatre,
això sí,
puntualitzar
el que és
fins a l'últim matí
les actuacions
no estan ben definides
però dos entrades
de cinema,
dos entrades de teatre.
Campanyes de sensibilització
també se faran
evidentment
per estalvis d'aigua,
repartint els kits
d'estalvis d'aigua.
Després també
els d'energies
renovables,
també és un programa
d'ajut
per a la gent
que vulgui
instal·lar
energia solar,
plaques,
instal·lar un sistema
wifi
perquè tots els ciutadans
puguin tenir
aquesta tecnologia
a casa seva
i després
del camp d'actuació
de barreres arquitectòniques
estaria,
per exemple,
a casa Castellarnau
hi ha moltes escales
a l'entrada,
hi ha
per l'accés
a la supressió
de barreres arquitectòniques
i després també
millorar l'accessibilitat
a molts edificis públics,
com l'oficina de turisme,
museu arqueològic,
d'acord?
Hi ha molts edificis públics
que l'accessibilitat
simplement amb un esglau
que hi ha a l'entrada
fer una rampeta.
Pel que expliques,
serien,
des del punt de vista
segurament del ciutadà
i de la persona enganxa,
s'escoltaran moltes vegades
microactuacions, no?
És a dir,
no estem parlant
de grans projectes urbanístics,
sinó a vegades,
en fi,
a nivell,
per exemple,
el que deies,
la pavimentació
de determinats carrers,
fer que les places
puguin ser, això,
punts de reunió
dels veïns,
supressió de barreres arquitectòniques...
És que la llei de barris
no té un pressupost infinit,
d'acord?
O sigui,
la llei de barris,
el seu objectiu
és simplement donar
com una empenta
als ajuntaments,
d'acord?
Dels barris
que necessitin
un...
Això mateix,
una empenta.
simplement perquè
quan la gent pròpia
del barri,
els habitants mateixos
que viuen
en aquella zona
veuen que s'està arreglant
el seu barri,
ells també hi participen
d'alguna manera.
Hi ha molts edificis particulars
que estan
en un aspecte abandonat
i que es podria fer.
Segurament el particular
podria fer alguna cosa,
però com que està en un carrer
que no hi ha gaire vida,
no li dona importància.
Aquell carrer
el fan maco,
ell també potser
és una mica...
ara no em ve,
però bé,
és això.
La llei de barris
l'objectiu és
millorar la qualitat
de vida en general,
però evidentment
amb un pressupost
que no pot ser infinit.
Esteu contents,
satisfets del procés
de participació
que comentàvem abans?
I tant.
Hem d'agrair...
Fins i tot
per damunt
del que us esperàveu?
Hem d'agrair
la participació,
evidentment,
de tota la ciutadania,
d'acord?
A Casa Castellarnau
van arribar
moltíssimes propostes.
Després també hem d'agrair
les entitats
privades
que també
han participat
en aportar idees
i descriure actuacions
ben concretes.
La Cambra de Comerç,
la Universitat...
O sigui,
hi ha moltíssimes entitats
que han participat
per aquest projecte
i han cregut.
Són els detalls tècnics
d'aquest projecte
que ara,
senyor Arejo,
va a la Generalitat,
cal esperar un termini,
em sembla que és
fins al mes de setembre,
no?
que crec que decidirà
el govern
quins projectes atorga.
Sí,
ara es presenta,
diríem,
dins del termini
de la convocatòria
i a partir d'aquí
la Generalitat
aproximadament
vol ser l'estiu,
passar l'estiu,
decidirà.
Per dir-ho d'una manera plenera,
vull dir,
la feina aquí ja està feta,
ja no depèn de nosaltres,
ja està.
Depèn del govern.
Ara,
doncs,
allò,
carreter i manta
cap a Barcelona
i allí decideixen.
Posant en el supòsit
que no entrés
la convocatòria
de la llei,
el projecte de la part alta,
que ara comentava
i que ens detallava Cristina Vidal,
n'hi hauria algunes
que creu que l'Ajuntament
prioritàriament
dins de les seves possibilitats
podria fer?
A veure,
les més pròpies
de l'Ajuntament
seria la intervenció
en els espais públics,
aquesta seria una
que és molt pròpia
i l'altra
que aquesta l'havíem
començat a treballar
abans
de l'elaboració
del pla
i que llavors
ens vam posar
a la gent
que elaborava el pla
en contacte
amb la Càmbra de Comerç
era un pla
de dinamització
al voltant,
una mica específic
de la part alta,
no?
El pas és que llavors
ens apareix
l'oportunitat
de
de poder fer el pla,
doncs llavors
senzillament
ja ho vam sumar
en el pla, no?
Segurament
aquestes serien
dues coses
que
que es podrien
anar fent,
evidentment també
amb un altre ritme,
eh?
No amb el ritme
aquest de cinc anys.
Vull dir,
s'hauria d'anar fent
amb un altre ritme
però segurament
es podrien fer.
Esperem doncs
a veure com va
el projecte de la part alta
i si té més sort
que el de Camp Clar
que recordem
no va poder entrar
en la primera convocatòria,
tot i que sí que va entrar
en una segona convocatòria,
veurem si en aquesta oportunitat
la part alta
entra la primera vegada.
Jo, si em permet
que em clar
no va entrar
la primera vegada,
entre altres coses
perquè era la primera vegada.
Jo crec que
aquestes alçades
que estem,
aquesta és la quarta
convocatòria,
si no recordo malament,
aproximadament
han vingut a entrar
en uns 12,
11, 12,
13 barris
de tot Catalunya.
Cada convocatòria,
això significa
que en aquests moments
n'han entrat
entre 30,
sigui 40,
ja.
Estem a la quarta convocatòria.
Què se suposa?
Que són els més degradats,
no?
Els 30 o 40 primers.
El llistó va baixant.
El llistó va baixant
perquè els més complexes,
doncs el barri
del Carme de Reus
o el casc antic de Tortosa,
per exemple,
doncs els més complexes,
que era això
que em referia abans,
és a dir,
moltes vegades
per què l'Ajuntament
en presenta un
o en presenta l'altre
o...
A veure,
hi ha una manera
en principi
que et marca la llei
de comptar
les possibilitats
que té un lloc
d'entrar o no,
que és aquesta
diagnosi prèvia
que tu la fas
amb els criteris
de la llei,
que és taxat,
que és pautat
i que aquí no hi pots,
diríem,
remenar gaire cosa més,
que és el que deia
la Sema Vidal
que et donava
doncs els 42 punts
aproximadament.
Amb aquesta puntuació,
doncs fa dos anys enrere,
és que no valia la pena
ni presentar-lo
perquè és que no t'hagués entrat,
ja està,
no t'hagués entrat.
En aquests moments
nosaltres creiem
que la situació
és diferent,
sobretot
perquè
els barris pitjors
de Catalunya,
diríem,
ja han entrat.
Per tant,
això ens fa ser
des d'aquest punt de vista
més optimista,
però vull dir
que la manera de càlcul
de tot això
és una manera
pautada
i taxada
per la pròpia llei.
Per tant,
aquí sí que
no pots fer cap
jocs de mans,
és el que et diu
la llei,
ja està.
Esperarem,
doncs,
segurament a finals d'estiu,
principis de setembre,
veure com evoluciona
el camí del projecte
de la part alta
a la llei de Barris.
Una última qüestió
per acabar
amb el senyor Joan Arege,
en qualitat de portaveu
de l'equip de govern,
el fill de l'actualitat del dia,
una pregunta sobre
la petició
dels partits,
dels grups municipals
de l'oposició
de demanar
al plenari,
han entrat ja a registre
la petició
per fer un plenari
sobre el tema
de la nova imatge corporativa.
Què respon
l'equip de govern?
El plenari
s'haurà de convocar
en els propers dies?
Recordem que
els partits
de l'oposició
demanen
la retirada
de la nova imatge
o la campanya?
El que s'hauria de veure
és exactament
què demanen,
perquè la retirada
de l'adjudicació
això no ho poden demanar.
Vull dir,
perquè els primers dies
deien
retirar l'adjudicació,
fer una adjudicació nova,
no sé què,
ara es veu que ja
diu una altra cosa,
entre altres coses,
perquè ara s'han enterat
que això no és així de senzill.
Ei,
i qui ho faci
correrà
amb la responsabilitat
econòmica
d'haver pres una decisió
sobre un concurs
que està ben fet
i ben adjudicat
i sobre el que
algú considera
o pensa
sense tindre competències
per fer-ho
que s'assembla
més o menys
en un altre lloc
i després evidentment
la incongruència
que tots els que ara
demanen això
tots van votar a favor
d'aquest logo.
Escolta,
i a partir d'aquí
el plenari s'haurà de fer
doncs a veure
què diuen
i a veure què proposen,
sobretot a veure què proposen.
Jo el que estic una mica
intrigat
és a veure exactament
què proposen
que faci el plenari
perquè clar,
insisteixo,
l'adjudicació
és com
no sé,
és com si ara
doncs em diguessin
no, no,
aquesta adjudicació
que va fer una empresa
perquè fes això
de la para alta
doncs ara retiri-la.
Escolta,
no és tan senzill
això,
que no està ben fet
a l'adjudicació,
que no està ben fet
al procés.
Escolta,
jo ara per què
no ho puc retirar
i si ho retiro
doncs l'empresa
té tot el dret
a demanar a l'Ajuntament.
Per tant,
totes aquestes coses
no són tan senzilles.
Llavors,
el plenari
evidentment s'haurà de fer,
ara el que m'agradarà
veure és exactament
què proposen,
què argumenten
i el que és més important
de tot,
si em permet,
on volen anar a parar?
Perquè, clar,
a veure,
on volen anar a parar?
Perquè aquí,
això és l'únic
que no s'explica,
és a dir,
exactament què volen.
No hi creuen
en que l'Ajuntament
tingui una imatge corporativa,
cosa que té,
vaja,
des de l'empresa més gran
a l'empresa més petita?
Volen que tornem
a posar
a tot arreu
l'escut tradicional?
Volen que cada organisme
de l'Ajuntament
faci l'escut
que li passi
per la barretina?
Què volen fer?
Volen tirar
per la finestra
53.000 euros
que ha costat
aquesta adjudicació?
Els llancem
a la paperera?
És que, clar,
això és el que no s'explica,
és a dir,
a vegades
ens entretenim
molt allò
amb la pirotècnia,
però exactament
dic,
escolti,
però,
vull dir,
què vol fer amb els coets?
Exactament què vol fer?
Ens vol deixar
sense imatge corporativa?
I si ens vol deixar
sense imatge corporativa,
per què?
per quin motiu,
per quina fonamentació,
bueno,
sobretot que expliquin això,
perquè jo fins ara
l'únic que sé
és que farem un plenari,
farem un plenari,
sí, bueno,
farem un plenari,
però per què farem un plenari?
per què?
Si no podem retirar l'adjudicació,
per què està ben feta
i vostès no s'atreveixen
a proposar-ho,
perquè no s'atreveixen
a proposar-ho,
doncs, escolti,
llavors,
què discutirem?
Allí passarem l'estona,
una estona al matí.
És clar,
és que jo suposo que
el que s'hauria de començar
a preguntar
amb els que proposen coses
és per què les proposen,
perquè,
escolti,
en aquesta ciutat últimament
la gent proposa coses
molt alegrament,
però hauries de preguntar,
escolti,
i per què?
Vull dir,
què anem de fer després d'això?
És a dir,
el dia després del plenari,
el que és el més important,
on estarem?
On estarem?
Enlloc?
Doncs és que em dono la sensació
que el que proposen
és que el dia després del plenari
no estiguem enlloc.
És una pregunta
que haurem d'esperar
la resposta justament
a la celebració del plenari.
Parlant d'aquesta qüestió
de l'actualitat estricta
de la jornada,
acabem avui aquesta conversa
que hem dedicat,
bàsicament,
a parlar dels aspectes tècnics
del projecte de la part alta
que es presenta
a la nova convocatòria
de la llei de barris.
Cristina Vidal,
directora del projecte
de l'empresa Codós,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I felicitats per la feina feta.
I gràcies també
al portaveu de l'equip
de govern de l'Ajuntament
de Tarragona,
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo,
fins la propera.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Bon dia.