Quatre minuts seran tres quarts de dotze del migdia.
El seguim acompanyant des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
i volem cridar la seva atenció,
sobretot un seguit d'afeccions
que pateixen moltíssimes persones arreu del món,
també, esclar, en el nostre entorn més immediat.
Estem parlant de les malalties reumàtiques, en plural.
Són diferents afectacions que es manifesten a diferents nivells
i amb diferent intensitat
i que poden, fins i tot, anul·lar la vida quotidiana, laboral i personal
del qui la pateix.
Coincidint amb el Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques,
la Lliga Reumatològica farà demà una jornada
de portes obertes de la seva seu a Tarragona,
que està a l'hotel d'entitats,
i tot un seguit d'activitats per difondre, justament,
les dificultats que afronten aquestes persones
que estan afectades per les malalties
i el que és molt important donar aquest sentiment de comunitat
que pot anar més enllà i intentar apaivagar
tots els efectes que tenen aquestes malalties.
Parlem d'artritis crònica juvenil,
artritis reumatoide, artrosi,
espondilitis, anquilosant, fibromiàlgia,
lupus, osteoporosi i altres.
Més de 200 malalties, tal com apunta la pròpia Lliga,
que treballen i de valent per tenir-nos a tots ben informats.
Saludem la Maria Lluïsa Rovira i el Salvador Torres,
tots dos són membres de la Comissió de la Lliga.
Maria Lluïsa, Salvador, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, benvinguts.
Déu-n'hi-do, és un camí molt custerut.
D'entrada, viure el dia a dia amb la malaltia
i és un camí molt custerut que aquesta malaltia
es reconegui socialment
i no es vegi com una afecció qualsevol,
com una petita molèstia, no?
No sé què és més dur, eh?, de les dues coses.
Mira, l'evidencia és dura, però portar aquesta càrrega
doncs encara ens en fa una mica més.
Però per això estem dintre de l'associació,
perquè uns als altres ens estem apujant
i és la base fonamental del que és una lliga reumatològica,
la catalana.
I llavors, a part de fer més informació
per al Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques,
que per cert és el dia 12,
ja és festa.
Per això passem entre setmana totes les activitats.
i com has dit tu molt bé,
una de les activitats que hem fet aquest any
és les portes obertes.
Molt bé.
Per donar informació i donar-se a conèixer més, eh?,
perquè molta gent es coneix,
però encara volem més.
Com a entitat, fa molt de temps que estan a Tarragona?
Sí, fa molt de temps.
Perquè a mi és una...
Tot i que jo m'imagino que comencen a bastar
a quedar com més persones afectades,
perquè s'ha diversificat el diagnòstic.
Nosaltres fa almenys sis anys que estem a Tarragona.
El que passa és que la Lluïsa,
jo i uns altres més de la comissió,
doncs fa uns tres anys que estem al cap
de la Lliga Reumatològica de Tarragona.
Aplega moltes persones ara en l'actualitat?
En tot Catalunya són, almenys com a socis,
parlant de socis de Lliga,
són 1.800 socis.
Però, aviam, hi ha un estudi d'aquests de...
Aviam, com ho diria jo ara,
de l'Associació Reumatològica d'Espanya.
Sí.
I està que un 20% d'espanyols
pateixen una malaltia reumàtica.
És un 20%.
Clar.
És molt.
El que passa és que hi ha molta desinformació,
és una malaltia que produeix dolor,
et transforma la vida,
perquè has de fer uns canvis a la vida molt importants,
tant en feina com quotidians.
I viure amb dolor, ja se sap el que és, no?
Clar.
Vull dir, està una mica ignorada encara la gent que...
I molt equivocada, que no és un reuma així, pam, pam,
que no és de gent gran.
No, no, no, en absolut.
I això ho expliqueu vosaltres molt bé, no?
Que hi ha gent jove que, déu-n'hi-do, s'hi pateix.
Hi ha infants, hi ha gent gran,
i el reuma, oh, sí, no, no és res.
Sí, a la llarga, i per això estan els metges,
per això estem a la lliga,
perquè per omplir un buit d'ajudar.
Clar, és que en principi es manifesta un dolor,
i és aquell dolor que no se sap ben bé què és, no?
Segurament.
I el diagnòstic no és immediat.
Per diagnosticar alguna d'aquestes malalties
ha de passar molt de temps,
i el pacient també ha de passar la seva.
Jo m'imagino que quan parlem de lliga reumatològica
podem estar parlant d'una persona
que té un dolor puntual en un colze,
que és recurrent, que el té,
fins a altres quadres molt aguts i degeneratius, a més a més, no?
Hi ha malalties que degeneren.
El que passa és que, gràcies a Déu,
la medicina ha avançat bastant,
s'estan fent molts estudis,
hi ha les maratons que ens ajuden a fer investigacions,
vull dir, nosaltres fem una miqueta de conillets, val,
però almenys van descobrint el per què,
que no se sap el per què,
de les malalties reumàtiques.
Vull dir, hi ha moltes coses d'estudiar.
Home, jo, per exemple, recordo,
per aquesta posició de privilegi
que sovint tenim a la ràdio,
de poder parlar amb persones que ja entenen
i en saben molt i ens ho expliquen,
els oients i a nosaltres,
la fibromiàlgia fins fa poc,
que fins i tot es tractava com si fos
una mica de trastorn menopàusic de les dones.
La gran desconeguda.
I anys després, doncs,
per fi, doncs, com a mínim,
la dignitat del malalt s'ha salvat, també, no?
Sí, a la fibromiàlgia podem donar,
potser, gràcies a la Manuela de Madre,
que l'ha pujat molt amunt
i s'ha fet saber,
als mèdits de comunicació
i a tothom,
fer-la una miqueta més popular,
com aquell que diu.
Però les malalties,
totes les malalties reumàtiques,
són molt problemàtiques
perquè exteriorment
les persones es veuen que es troben bé.
però dintre hi ha una gran problemàtica,
hi ha una gran problemàtica de molta ignorància.
Hi ha molta ignorància
perquè la gent que té una malaltia reumàtica
pateix molt.
Pateix molt psicològicament
i a la mateixa persona, no?
O sigui, a una persona, doncs,
li és molt impossible
quan s'aixeca al dematí
posar-se els mitjons,
vestir-se,
li és impossible anar al lavabo
i totes aquestes coses
psicològicament t'afecten molt.
Clar, vas perdent la teva autonomia
i això és molt greu.
Llavors,
també hi entra un altre factor
que és la monotonia
d'aquestes malalties.
A casa, per exemple,
o al treball
o a qualsevol lloc
o a qualsevol lloc
que et veuen
opa, si tu sembla que estiguis bé.
Fes molt bona cara.
Fes molt bona cara.
Però la professió...
Com que m'alfiessin, no?
No es malfiessin.
T'aveuen amb bona cara.
Clar.
Tu, és una lluita
que tens constantment
perquè la malaltia reumàtica,
una de les coses que té,
no t'has de deixar vèncer.
Si et deixes vèncer,
ets perdut.
O sigui, tu has de tirar-te al carrer,
tirar-te endavant
i continuar.
Intentar continuar amb la teva vida.
Intentar continuar.
La malaltia reumàtica
és, per posar-te un exemple,
és un exemple simple.
Agafes tu dos ferros,
els hi fas un forat,
els hi poses un caragol
i els deixes el caragol fluix.
Si aquests ferros,
cada dia no els fas bellugar,
arriba un moment que es rovellen
i no els pots bellugar.
Doncs tu has de fer bellugar els ferros cada dia.
Cada dia has de tirar-te al carrer,
a ballar...
El que convingui,
però no donar-se per per gust.
Però no donar-se per per gust.
Jo m'imagino que és una de les tasques
que feu a la Lliga.
Sí.
Allò quan algun dels integrants
veieu que està,
doncs,
que no passa per un bon moment,
doncs,
intentar que refaci
la seva vida.
A nosaltres,
a la Lliga,
fem grups d'ajuda mútua.
cada 15 dies,
cada setmana,
una vegada al mes,
això ja depèn del grup,
doncs,
s'ajunten
i,
llavors,
cada un porta,
aporta una miqueta...
No sempre es parla de la malaltia,
sinó que se fan activitats
dintre d'aquest grup.
Vull dir,
te recolzes una a l'altra,
però mira,
jo he anat aquí,
m'ha anat molt bé,
doncs,
i per què no anem ara a fer uns banys,
i per què no anem ara a unes piscines?
Que, per cert,
estem lluitant molt
per tindre piscines,
pels malalts reumàtics,
que és molt interessant.
Doncs,
allí va sortint,
van,
o mira,
doncs,
anem a una sortida,
fem una excursió,
i això fa un caliu,
no te trobes sol,
que influeix molt,
l'ajuda,
el companyerisme
i també familiar,
que a vegades la família
és un complement molt important,
quan tens,
no aquesta,
sinó qualsevol.
Qualsevol família,
clar,
quan hi ha una malaltia crònica
de llarga durada,
una família
ja se'n ressent tothom,
clar,
és lògic.
És important que demà
s'acostin aquelles persones
que tenen algun tipus
de malaltia reumàtica
o són familiars d'algú
i aquell algú,
doncs,
el troben que no s'acaba de refer,
doncs,
que s'acostin
i parlin amb vostè,
segurament,
no?
Perquè a més faran xerrades
i diferents activitats,
no?
Mira,
serà tot el dia,
des de les 10 del matí,
hi haurà,
bueno,
una mica d'inauguració
i farem un taller de teixi,
que és una gimnàstica,
un fet que relaxa amb ment,
no té impacte,
és molt suau,
no?
Exactament.
després tindrem una xerrada
de fisioterapeutes
amb la Maita Grillo
i la Maritgell Ferrer
i, bueno,
això ho tenim
a l'hotel d'entitats
a partir de les 10.
I a la tarda,
a la Casa del Mar,
ens ve el doctor Antoni Castell,
que és psicòleg
de la unitat del dolor
de Joan XXIII
i la doctora Anna Pedrol,
que és metgessa geriàtrica
també de Joan XXIII.
I fem una miqueta taula rodona
i doncs es parlaran
dels medicaments psicològics
o els que ells veguin convenient,
tant el doctor Castell
com la doctora Pedrol.
I després hi haurà
premsi preguntes
d'algunes dubtes
que puguin haver.
Això és la Casa del Mar.
Després han preparat
alguna altra activitat
més endavant
que ara al mes de novembre,
perquè això forma part
de les activitats
que vostès abans esmentaven
que fan periòdicament.
Sí,
gràcies a Déu
tenim el recolzament
de molts de metges,
molts reumatòlegs,
que prou feina tenen
perquè aquí a Tarragona
doncs estem una miqueta
faltos de metges,
de reumatòlegs especialment.
I doncs gràcies a ells
que cada vegada
que els demanem
per a fer-nos una conferència
de si dia ens ajuden.
I sí,
tenim bastantes conferències,
han portat bastantes conferències fetes
i ara doncs
n'en tenim unes quantes
per fer ara,
però aquests pròxims mesos també.
Teniu gent jove
dins de la lliga?
Sí,
hi ha gent jove
molt afectada.
De totes les edats
n'hi ha,
de totes les edats.
Mira,
en principi
pel mes de novembre
tenim
el
fer el doctor
aquí el tenim apuntat,
em sembla.
Sí,
perquè la xuleta
tenim aquí.
Aviam.
Em penso que és el 28 de novembre,
no?
Exacte.
l'autocontrol del dolor.
Tenim l'autocontrol del dolor
al carrer del jardí l'Etic.
I llavors ja,
el desembre parem una miqueta
perquè és la meitat,
ja fem més dinars de germanor.
Feu vacances també,
com tothom,
d'entitat.
Pel febrer tenim
la doctora Murlán,
en principi,
que ens es pot parlar
de les pondilitis.
El mes d'abril
tenim la doctora Marquès
amb artrossis.
I després,
està per confirmar el mes,
però també tenim
el doctor Fontoba,
que possiblement,
això està per confirmar ell,
ens parlaré de la gota,
que també és una malaltia
bastant freqüent
i no li donem importància,
però la gota
és un àcit úric
i tot això
ens ho pot explicar
i entendrem molt bé.
El tema del tai-chi
que comentàveu
que es farà demà,
també el feu habitualment
a l'hotel?
Una mica demà
és perquè tu
mostrà el que feu
allà a l'associació.
I també he vist
que teniu
un servei
de massatges fisioterapèutics,
amb facilitats pels socis.
Tota la gent
que ve
per fer els massatges
fisioterapèutics,
s'adapten una miqueta
a les nostres condicions,
els preus també són
més econòmics
i també ens ajuden
una miqueta
a suportar tot això,
perquè les malalties traumàtiques
tenen això,
que no les entén
ningú més
que un mateix malalt.
Estem parlant
de viure amb dolor
les 24 hores del dia.
Les 24 hores del dia.
i molt més fumut
per la nit.
Sí,
la nit es fa molt llarga.
La nit es fa molt llarga.
Es fa molt llarga
i hi ha dies
que jo m'imagino
que un s'aixeca
i diu
sembla que avui
estic millor,
no?
I a mesura que van passant
les hores
era un miratge
i tornem a estar
en el mateix.
Exacte, exacte.
Per això és important
justament aquest compartir
i aquest tirar endavant
des de l'entitat
i socialment
doncs que també
pensem que hi ha persones
que passen pel nostre costat
que intenten fer la seva vida
però que a dins seu
doncs hi ha aquest patiment.
Vull que sí.
Moltíssimes gràcies
per venir.
Que surti tot molt bé
demà.
Moltes gràcies.
Que vingui molta gent
a veure-us.
Sí, i tant, i tant.
I que sou allà
a l'hotel d'entitats.
Fora d'aquesta jornada
quan us poden trobar
en algun horari
en particular?
Sí.
Tenim un despatx
estem tota la setmana
tot és voluntariat
estem els dilluns
dimarts
dimecres
i divendres.
Molt bé.
També he de dir
que tenim
pels socis
tenim una psicòloga
que ens ve de Barcelona
demana's hora
i tenim una psicòloga
per atendre
tots els problemes
que hi puguin haver.
I assistentes socials.
I assistentes socials.
Els metges fan la seva feina
vosaltres com a entitat
doncs us moveu
i feu la vostra.
Que surti tot molt bé
com us deia abans
i gràcies per venir avui
a la ràdio
Maria Lluïsa Rovira
i el Salvador Torres
recordem que són membres
de la comissió
de la Lliga Reumatològica
de Tarragona.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies.