logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara són dos quarts d'una del migdia,
gairebé vuit minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Ens volem fer ressò d'un estudi important i transcendent.
L'assignat Caritas és un estudi al voltant de la gent gran
de la ciutat de Tarragona.
Grans trets és un estudi que es va iniciar ja fa un quant temps
i que en els últims mesos ha centrat tot el seu treball
als barris de Ponent de la ciutat.
L'estudi conclou tot un seguit de qüestions importants
destacades com Déu, per exemple,
diu que dues de cada deu persones grans no surten mai de casa,
amb tot el que això suposa.
És només un exemple perquè ara volem parlar dels detalls de l'estudi
amb la treballadora social de Caritas, Pilar Oviols.
Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
Parlem dels barris de Ponent, però de fet des de Caritas ja fa temps
que vau començar a fer aquesta radiografia de la ciutat
per zones de la situació de la gent gran.
Una mica la para alta.
Explica'ns una miqueta breument els antecedents.
Mira, això va començar l'any 2001.
vam començar amb la zona de Sant Francesc,
la parròquia de Sant Francesc.
Des de Caritas nosaltres treballem per demarcacions parroquials.
I des de l'any 2001 amb Sant Francesc,
fins a l'actualitat, hem fet la zona de Sant Francesc,
Serrallo, Sant Pau, Camp Clava, Bona Vista, Torreforta,
i ara començarem amb la zona de Sant Pere i Sant Pau.
D'aquesta manera ja pràcticament completareu
la radiografia sencera de la ciutat?
A veure, més o menys anirem per la meitat.
Per la meitat.
És un treball que requereix un exhaustiu treball de camp
perquè l'estudi tingui absoluta fiabilitat.
Un treball de camp que en principi heu de fer amb voluntaris,
perquè lògicament és visitar casa per casa,
persona gran per persona gran,
i dedicar tot aquell temps necessari
per omplir tota una sèrie de preguntes,
informació imprescindible per després elaborar els informes.
De fet, a veure, nosaltres des dels inicis de l'estudi
hem hagut passar pel nostre estudi uns 500 voluntaris.
A veure, nosaltres el que fem,
si a veure, sense voluntaris a l'estudi no és possible,
perquè necessitem moltíssims,
i el que sí que fem és una formació.
Els hi fem una formació d'unes sis hores,
perquè siguin capaços d'anar a casa de la persona gran,
fer-los una entrevista i passar-los una enquesta.
L'enquesta és el que nosaltres utilitzem,
és la nostra eina, no?,
per treballar el que és la situació de la població.
A grans fets, quin tipus de preguntes plantegeu a la gent gran?
Ui, l'enquesta és bastant complexa, eh?
Des de dades personals, estat civil,
tema de salut, tema de convivència,
temes econòmics, situació de la vivenda...
És bastant complexa.
I també deu comptar una miqueta l'observació de l'enquestador, no?
Clar, a veure, l'observació directa és molt important,
perquè, a veure, les persones poden comentar-te alguna cosa,
però, per exemple, el fet que si la vivenda està neta, està bruta,
si fa olor, si no en fa, si la persona gran, la higiene és correcta o no,
tot això ens basem en l'observació directa del voluntari.
S'ha fet només amb persones que viuen soles o persones que viuen en parella?
No, s'estudia a totes les persones de 75 anys o més, totes.
Independentment de...
Independentment, perquè, clar, nosaltres el que volem fer és veure les condicions de vida
de les persones grans, si només anem a veure les persones que estan soles,
és un estudi que seria irreal, no?
El que volem saber són les condicions reals de les persones grans,
i per això s'estudien a totes.
Clar, per això volíem que la Pilar ens expliqués la metodologia del treball,
perquè moltes vegades els estudis el que fan és recollir una mostra,
i a partir d'aquella mostra, doncs, s'elaboren conclusions.
Aquí s'ha anat de casa en casa.
De casa en casa.
S'ha visitat a tothom i s'ha conegut a tothom.
Comencem a parlar de les grans conclusions i després entraven al detall.
Molt bé. A veure, jo destacaria a grans trets tres conclusions, no?
Bàsicament, la primera seria que hem trobat una sobrecàrrega de les famílies,
les famílies cuidadores.
Qui cuida realment la persona gran són les seves famílies,
i existeix una sobrecàrrega.
Una segona conclusió també és l'existència de moltes barreres arquitectòniques
que dificulten l'autonomia de la persona gran.
Barreres com el que apuntaves tu abans, no?
Persones que no tenen ascensor.
De fet, hi ha un 12,62% de persones que no surten del seu domicili
per manca de l'ascensor.
Vull dir, no poden sortir.
Llavors, també una altra barrera que és bastant freqüent
és l'alçada de la banyera, no?
Que els dificulta la seva higiene personal.
I una tercera conclusió també important
és la que hem detectat també que hi ha una manca de recursos
dirigits a la tercera edat, no?
Un tema com pot ser una residència, un centre de dia,
recursos adreçats més a l'atenció de la persona,
com pot ser la neteja de la casa.
Hem trobat moltes persones que necessiten ajuda per netejar la casa
i no tenen ningú que els pugui fer, no?
És curiós aquest aspecte de l'alçada de la banyera,
que quan no tens unes necessitats especials no hi pares compte,
quan tens una renda mitjana tampoc no hi pares compte,
perquè dius, bé, doncs posa un plat de dutxa.
Per una persona gran de 75 anys que viu sola,
que no té recursos, clar,
la higiene és una missió impossible moltes vegades, no?
Clar, pensa que moltes vegades ja no és el fet que,
a veure, la majoria de persones no s'ho canvien
perquè no tenen recursos econòmics,
però també és tot el trasbals que això els hi suposa, no?
T'imagina't amb 75 o 80 anys que hagis de fer reformes a la banyera, no?
També és una mica...
Les famílies, Pilar, que tenen cura de les persones grans,
dels pares, de les mares,
tenen una sobrecàrrega, això és un fet evident,
tirant endavant amb els fills,
amb la feina fora de casa, tant home com dona,
però jo no sé si l'estudi percepa
si ho tenen endavant perquè volen
o perquè realment no troben residències
o trobarien un centre de dia,
fora potser una de les millors solucions places en un centre de dia, no?
A veure, hi ha de tot, no es pot generalitzar, no?
Hi ha moltes persones que es veuen amb l'obligació
de cuidar els seus pares, no?
Però també hi ha d'altres persones que diuen,
home, jo si tingués un centre de dia a prop,
doncs, bueno, jo, el meu pare el vull tindre a casa,
però, bueno, unes horetes al matí
el portaria al centre de dia
i jo així podria fer les meves coses,
podria treballar o podria fer els meus hobbies,
el que m'interessi.
Pensa que hi ha molta gent, sobretot dones,
parlem, que han hagut de deixar de treballar
per cuidar els seus avis, no?
I amb tot això, tot el que comporta, no?
El cuidador informal.
Cuidador informal.
Que, Déu-n'hi-do, també això d'informal pots comptar, no?
Moltes persones que també,
persones grans que d'elles tenen cura,
no professionals, m'imagino que també és una tendència,
és habitual veure persones grans pel carrer
acompanyades d'altres persones pel seu aspecte,
vinguts de fora, amb la qual cosa ja estem parlant
d'un tema econòmic, de salari,
de poca professionalització en el sector, no?
Això també heu constatat que és una realitat.
A veure, això nosaltres, el que sí que hem detectat
són persones que viuen amb persones internes, no?
Per exemple, nosaltres, el que és el cuidador,
sí que hi ha persones que tenen una persona
que els ve a ajudar a fer les tasques de la casa,
també hi ha persones que tenen internes,
això vol dir que estan les 24 hores del dia
cuidant aquella persona gran,
però sí, també hem detectat casos d'aquests.
Parlem de barreres arquitectòniques,
són molt més greus del que pensem, no?
I més abundants del que desitgeríem.
Déu-n'hi-do, pensa que les persones grans
solen viure amb edificis que són vells, no?
Són edificis vells, amb moltes escales,
i que els falta l'ascensor, no?
I això és una complicació per ells.
Heu detectat com solucionen les qüestions domèstiques
més bàsiques, la compra, l'alimentació...
La compra, per exemple, el que fan és...
A veure, n'hi ha en què poden sortir,
no poden aixecar peix,
i el que fan és demanar-ho,
a veure que els hi pugin a casa, no?
Els veïns també donen alguna mena de suport
amb el tema de la compra.
El tema de la neteja,
ells manifesten necessitat d'ajuda,
però s'ho fan ells com poden.
Com poden, s'ho fan, no?
El tema del menjar igual, s'ho fan com poden.
Com poden.
O s'ho resolen ells com poden.
Rendes molt baixes en molts casos?
Déu-n'hi-do, sí.
Tant homes com dones?
Home, això és...
Les dones...
El sol de les dones és més baix.
Hem trobat a veure,
la majoria de persones cobren una pensió,
i de les persones que no la cobren,
la majoria són dones,
perquè no han treballat mai.
Clar.
O si han treballat, no ho han fet de forma...
No han cotitzat, vaja.
Ja, ja.
Repassem altres aspectes,
si et sembla que no ens quedin.
Parlàvem dels ascensors, la banyera...
Parlaves d'un tercer aspecte d'aquest estudi,
una tercera gran conclusió.
que és la manca de recursos i serveis
dirigents a aquest col·lectiu.
A veure, és evident, no només aquí a Tarragona,
jo em sembla que això és generalitzat,
falten recursos per a la tercera edat.
És un col·lectiu que cada vegada va amb augment,
cada vegada són persones que augmenten la dependència,
i, clar, faltarien més recursos.
Difícil, no?
Difícil, difícil.
L'atenció a la dependència cada dia s'apunta
que és un dels grans reptes del futur
d'aquestes societats nostres occidentals.
Hi ha altres aspectes que recull l'estudi
que serveix per a aquestes grans conclusions,
més des del punt de vista emocional.
Jo m'imagino que són persones que se senten soles.
Sí.
Deuen passar moltes estones soles.
A veure, nosaltres, de fet,
a veure, des de Càritas no podem fer grans projectes.
El que sí que fem són projectes d'acompanyament.
Aquest col·lectiu de persones,
nosaltres veiem que se senten soles.
Moltes vegades són persones que viuen soles,
que no tenen família.
Altres vegades són persones que sí que tenen família,
però estan tot el dia fora
i no les veuen, pràcticament no les veuen gens.
I nosaltres el que fem és buscar voluntaris
per als que li vagin dues hores a la setmana
a fer-los companyia.
Només és fer-los companyia, no?
De forma puntual seria acompanyar el metge,
també es pot,
o sortir a passejar, per exemple.
A vegades hi ha el que dius,
home, jo faria,
però és que jo anar a fer neteges,
parlem clar.
No, això no es tracta.
És companyia.
És companyia, és companyia.
Són dues hores a la setmana,
demanem una implicació de dues hores.
Per exemple, a l'estudi sí que és un voluntariat puntual,
perquè tu et comprometes a passar X enquestes i ja està,
però sí que a l'acompanyament sí que diem
que sigui un voluntariat de per vida,
com si diguéssim de per vida que viu la persona gran,
perquè realment se crea un vincle molt fort,
un vincle d'amistat.
Nosaltres tenim persones grans i voluntàries
que el voluntari diu que és com si fos ma mare,
i l'avi diu que és com si fos ma filla.
És crear una relació molt forta.
Per tant, aquest és un aspecte del voluntariat,
aquest que hi ha és la dinàmica habitual de Caritas
en els diferents àmbits que treballa.
Però després hi ha aquest voluntariat puntual
que necessiteu ja per fer l'estudi.
Sí, a Sant Pere i Sant Pau tenim sensades unes 900 persones.
I caldria encastar 900 persones a Sant Pere i Sant Pau.
900 persones, sí, sí.
Per tant, necessiteu un gruix de voluntaris capaços de fer això.
Sí, una cinquantena, 50-60 voluntaris.
En aquest cas, jo vinc demà i us dic,
escolta, vull participar de voluntària en aquest estudi.
Doncs el primer que em fareu,
a banda del curset que jo ens ho explicaràs,
és dir, a veure, de quant de temps disposes?
Jo et dic, doncs mira, tinc dues hores a la setmana.
Diran, doncs mira, faràs dues enquestes a la setmana,
perquè cada enquesta és una hora, més o menys.
Sí, cada enquesta és una hora.
Tu me dius, mira, jo disposo de tantes hores.
Jo et dic, doncs quantes enquestes vols passar?
Doncs vull passar 10 enquestes.
Doncs 10 enquestes són 10 hores.
Jo et deixo un mes i mig perquè tu passes aquestes 10 enquestes.
Ves-hi quan tu vulguis.
Es tracta d'això.
Quan estiguin fetes, us les porto i ja està?
Sí, les portes, nosaltres les revisem una per una i ja està.
El que passa és que el que sí que fem,
com que ara comença amb la zona de Sant Pere i Sant Pau,
normalment el que fem sempre, aquest projecte el lidera des de la parròquia.
En aquest cas el lidera des de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
I el que fem és mobilitzar gent del barri de Sant Pere i Sant Pau.
Clar, més aquesta proximitat és més fàcil.
Clar, perquè això també ens serveix molt perquè són persones.
Oi, doncs mira, aquesta és la meva veïna.
Mira, jo vull fer aquest edifici, que és l'edifici on visco jo.
No és el mateix que va junt desconegut.
Clar, és més fàcil que m'accedeixen.
A veure, també, a veure si ens falta voluntaris,
també agafem voluntaris que siguin de Tarragona o d'un altre barri.
No passa res.
Però primer sí que intentem el que és arribar a la gent del mateix barri, no?
Disurtadament, pel tema del voluntariat no hi ha llista d'espera.
No, no, sí.
Disurtadament.
Tant de bo que hi hagués llista d'espera per dir
i s'ha d'esperar perquè tenim tants voluntaris que volen fer
que s'ha d'esperar que li toqui.
Doncs no, tranquil.
Tant de bo ho haguéssiu de dir, no?
Tant de bo.
Tant de bo que hi ha llista d'espera.
Hi ha altres dades que, si et sembla oportúles, podem comentar, Pilar.
Per exemple, a la zona de Ponent,
el 60,40% d'aquestes persones grans majors de 75 anys són dones
i el 82,19% són persones nascudes fora de Catalunya.
A veure, he sabut ja que la dona té l'esperança de vida...
Més llarga, clar.
Per sort per naltros.
L'esperança de vida és bastant més llarga que la dels homes, no?
Em sembla que hi ha una diferència.
No em voldria equivocar, però és de 10 anys.
És bastant extensa.
I el tema que siguin de fora de Catalunya
és perquè estem parlant dels barris de Ponent, no?
Bona Vista, Camp Clar, Torreforta,
totes són immigrants dels anys 30, 40,
que van venir de les zones més pobres de l'Espanya,
van vindre aquí, a les zones urbanes, a buscar feina.
I aquestes persones ja s'han quedat.
I el 82,73% són persones analfabetes.
Analfabetes.
Al qual cosa, tota la vida s'han sortit prou bé, com han pogut,
per tirar endavant la paperassa, per anar a comprar, per llegir...
Encara hi ha persones que quan estàs al supermercat
de dir, sisplau, em pot dir el preu, que és que no sé llegir?
Vull dir que encara hi ha persones que estan en aquesta circumstància.
I el que sí que hem detectat molt a la zona Ponent
és persones que són castellanes.
Vull dir, tu vas a parlar en català i moltes d'elles...
No ho entenen.
A la població gran, eh, m'agrada referir a això,
no l'entenen.
No l'entenen, perquè s'han tancat tant amb ells mateixos
que no s'han obert.
I si s'afegeix un cert deteriorament físic,
que dificulta més la comprensió de les coses,
doncs Déu-n'hi-do.
La salut d'aquestes persones també ha estat objecte d'estudi, no?
Sí, la salut una miqueta...
A grans trets.
A grans trets, perquè clar, nosaltres tampoc no sabem
del tema de malalties,
però que sí que s'han tingut en compte uns quants ítems, no?
El tema d'artrosi, el tema de diabetis,
el tema de si té algun deteriorament cognitiu,
també s'han tingut en compte.
No sé si ho hem comentat, però a mi és un fet
que no es diu molt obertament,
perquè és un percentatge baix,
però, per exemple, hi ha un 6,16%
que manifesten sentir-se sols
i un 23,10% que se senten deprimits.
És evident, en aquestes circumstàncies, clar.
Clar, això és tota la situació que han viscut
o que els toca viure, no?
Persones que no tenen fills
o que tenen fills i els fills els tenen lluny
o no els fan cas,
o persones que estan tan deteriorades
que no poden sortir dels seus domicilis
i estan com aïllades.
Una cosa, en Pilar, heu tingut oportunitat
o és una cosa posterior
de fer alguna comparació
per zones a la ciutat de Tarragona?
És a dir, vau fer l'estudi
de la zona de Sant Francesc,
de la zona del Serrallo,
Bona Vista...
Bona Vista, Camp Clar, Sant Pau...
Si hi ha moltes diferències
en funció de la zona de la ciutat.
Mira, a la zona Ponent,
el que és Camp Clar, Bona Vista, Torreforta,
les conclusions són bastant similars.
Jo l'únic que diferenciaria
és la zona del Serrallo, no?
El Serrallo sí que...
A veure, en totes les zones
s'han ficat en funcionament,
projectes d'acompanyament,
menys la zona del Serrallo,
perquè el que sí que es va veure
quan es va fer l'estudi
és que la xarxa social era bastant forta, no?
Si no família, amics, veïns...
Sí, estaven bastant protegits les persones.
Una mica el que passa als pobles, no?
Vull dir que tothom coneix a tothom
i directament o indirectament tots donen suport.
Difícilment en un poble relativament petit
una persona gran es queda abandonada, eh?
Sí.
Ni que no tingui família.
Sempre els veïns s'interessen.
Sí.
A la ciutat ja és més complexa
i més als edificis de pisos dels barris.
Sí, que potser tu vius el segon
i no coneixes el veí del tercer, no?
Clar.
Quan comenceu a elaborar les enquestes
a Sant Pere i Sant Pau?
A veure, encara...
Ara estem en la fase de búsqueda de voluntaris.
En PIC nosaltres tinguem els voluntaris,
nosaltres ja començarem el curs de formació
i en PIC que hagin acabat el curs de formació
i ja es comencin a passar enquestes.
No, de moment no et sé didata
perquè, clar, estem en la fase de pen.
Si trobem aviat els voluntaris,
començarem més aviat.
Si els trobem més tard,
doncs començarem més tard.
Aquests diferents estudis,
que al final acabarà amb un estudi global
i molt exhaustiu de la ciutat de Tarraona,
podràs devenir una eina molt útil, no?
Que ara, a planificar,
això que moltes vegades es diu
que hi ha una mancança de planificació
i que per això ens trobem com ens trobem,
vull dir, serà una eina fonamental aquest estudi
per tirar endavant iniciatives
que realment equilibrin el territori
en quant a les necessitats de dependència.
Sí, de fet, a veure, l'estudi
el que pretén és ser una radiografia
de la situació,
de la situació del col·lectiu de la tercera edat, no?
I el motiu de fer...
A veure, el que passa és que es fa per demarcacions parroquials
i es fa amb...
No es pot fer tot Tarragona junt
perquè no tenim eines per poder-ho realitzar
i per això ho fem per demarcacions parroquials.
Però, bueno, en PIC ho tinguem tot,
en un principi sí.
Clar, vosaltres com a Càritas
us serveix també no en un futur
sinó ja amb una certa immediatesa
tirant endavant projectes de voluntariat
en aquest cas d'acompanyament.
Sí, a veure...
Però oferiu aquest estudi
a qualsevol institució i entitat
que vulgui utilitzar-la, no?
Sí, sí, clar que sí.
De fet, nosaltres el que fem
amb els resultats de l'estudi
si nosaltres veiem que hi ha situacions de risc
nosaltres tenim contacte amb serveis socials
i derivem els casos
que nosaltres creiem que són de risc a serveis socials.
Això casos puntuals,
però en quant a l'estudi
és el que dèiem que...
Sí, es fa obert.
L'estudi de tots el tenim a Càritas,
vull dir, que qualsevol que ho vulgui mirar,
doncs està allà.
Cap problema.
Cap problema.
Tot obert.
Molt bé, Pilar, obvi,
els t'agraïm moltíssim
que hagis vingut avui a la ràdio,
que ens hagis fet veure
allò que tots sabem, intuïm,
però que a vegades cal que ens exegin una miqueta
per veure que a vegades la necessitat
no està a milers de quilòmetres d'aquí,
sinó la que tenim aquí al costat mateix.
i si em permets, doncs, aquest reconeixement,
sempre que tenim l'oportunitat,
ens agrada dir-ho,
de la tasca que fan tantíssimes persones
en l'àmbit del voluntariat,
ja sigui des de Càritas
o des de qualsevol altra organització.
Sense les persones que treballen en el voluntariat,
fora impossible tirar endavant
moltes d'aquestes iniciatives.
De fet, seria impossible.
A nosaltres,
Càritas és una entitat de voluntaris
i sense voluntaris no és possible.
Cap dels projectes que portem des de Càritas.
Pilar, moltíssimes gràcies i enhorabona.
A vosaltres.
Adeu-siau.
Vinga, adeu.