Ara són dos quarts d'una del migdia.
En vuit minuts segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio
sempre atents a l'actualitat de la setmana de la ciutat
i que passa, lògicament, per als cicles i la tradició.
Aquesta Setmana Santa cada dia els oferim un espai
o dos espais en funció de la durada
de les diferents confraries, espais dedicats
a seguir aquest ritual i aquesta tradició.
De fet, el dijous ja aprofitem per avançar-los
que, seguint també la tradició que comença a ser d'aquesta casa,
anirem a fer el programa en directe a la plaça del rei
amb diferents convidats que tenen a veure
també amb la celebració de la Setmana Santa
però també altres aspectes tradicionals més likes.
Però, a més a més, com que estarem a l'escenari natural
de la processó del Sant Enterrament,
ens posarem en contacte amb diferents responsables de la sang
i des d'allà mateix traurem el cap per veure l'església de Nazaré
per veure com es van preparant tots els passos.
Per això passarà el dijous.
Ara volem cridar la seva atenció
sobre una altra cita molt interessant i innovadora
que tenim aquestes festes, aquestes celebracions,
millor dit, a la ciutat de Tarragona
i que ens situen al Museu Bíblic de la ciutat,
al carrer de les Coques.
Ha preparat per aquesta Setmana Santa
un seguit d'activitats.
D'aquestes destaca especialment la recreació
d'un sopar pasqual del segle I.
Volem conèixer totes aquestes activitats
en conversa amb el director del museu.
És l'arqueòleg i professor Andreu Muñoz.
Andreu, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies primer que tot per atendre la nostra trucada.
Sens dubte, una de les cites destacades
d'aquest període de Setmana Santa
és la visita que podem fer,
perquè imagino que feu alguna que altra jornada
de portes obertes
o visites guiades en determinats moments del dia, no?
Efectivament, una mica recuperant tota aquesta tradició que també el Museu Bíblic ja tenia en el seu inici,
als anys 30, els divendres sant, els dies de Sant Esteve, sempre s'obria al Museu Bíblic,
que és una sessió de jornada de portes obertes, amb aquest objectiu d'apropar tot el que era la cultura bíblica a la societat.
Nosaltres, una mica hereus, no?, de tota aquesta gran tradició, fem el mateix.
Aquest divendres sant, que és 6 d'abril, farem jornades de portes obertes,
una entrada gratuïta i comentada pels grups que vagin venint entre les 10 i la 1 del matí.
La veritat és que no sé si fa un any ja que es va obrir el museu, encara no?
Pròpiament no. Pròpiament ara vam inaugurar el museu cap al mes de maig,
es va tancar pel període, doncs, vacacional,
i pròpiament des que el museu està obert des del setembre ja amb un horari concret,
portem mig any de museu, no? Ara exactament mig any de museu.
Clar, jo t'ho deia perquè recordo que la setmana s'han de passar dades del matí de Tarragona Ràdio
ens vas acompanyant una visita guiada.
Efectivament.
I per això no m'acabava jo de situar en el tema.
Hem anat fent aquestes jornades de portes obertes concretes, puntuals,
fins que ara ja des del mes de setembre tenim, doncs, ja una apertura regular.
Però en aquest període curt de temps tinc entès que unes 4.000 persones han passat pel museu.
Unes 4.000 persones, molt interessant, perquè el museu havia més limitat en recursos humans,
per tant, significa que tenim una apertura molt limitada,
sobretot en cites concertades, i per tant el número havia més significatiu.
Molts grups de caràcter acadèmic, escoles, per exemple,
nivells de l'ESO, nivells de primària, han vingut universitats,
i han acabat, doncs, grups, per exemple, d'entitats culturals del nostre arquebisbat
o d'arquebisbats veïns.
I sí, sí, 4.000 persones, doncs, per un museu d'aquestes característiques,
Déu-n'hi-do, no?, l'activitat que s'ha generat és important.
Clar, i és destacat perquè el que ofereix el museu, diguem-ne,
que va més enllà de l'interès que pot mostrar la comunitat catòlica.
Com bé deies, hi ha un interès acadèmic, un interès antropològic, fins i tot, cultural.
Efectivament, clar, aquí n'hi ha com dos interessos, no?,
a més, perfectament conciliables.
Un és l'interès espiritual, no cal dir-ho, doncs, aquests dies, per exemple,
pels creients, el Museu Bíblic t'ofereix una cultura
que et posa al costat del que representen tot el conjunt de sensacions,
fer més intel·ligible també la fe,
però, encabat, no oblidem que el museu ofereix una cultura arqueològica, literària,
fins i tot artística, iconogràfica,
que ens va pràcticament des de la prehistòria fins a arribar al món bizantí, no?
De manera que, a nivell cultural, permet entendre
quina és la riquesa d'aquesta cultura bíblica
i comprendre també que aquesta cultura bíblica
ha marcat una gran part de la nostra cultura occidental, no?
És impossible entendre la història, l'art del món occidental
sense apropar-nos a aquesta cultura bíblica.
Per tant, desperta un interès molt, molt, molt variat, molt variat.
Perquè, exactament, aviam, el museu està situat al carrer de les Coques.
Si algú ara ens està escoltant i diu
«ai, calla, que m'agradaria visitar-ho»,
exactament què és el que pot veure allà? Què s'hi pot trobar?
Doncs aquí jo crec que podria fer un autèntic viatge, no?
Pel que ens entenem, el món de Terra Santa,
el món d'aquesta cultura bíblica.
Entraria dintre d'aquest museu, a més, molt ben ubicat,
perquè el tenim a peu pla, no?, al costat de la catedral.
Al costat, topogràficament, del Consell Comarcal del Tarragonès,
així també el Ràdio Ienes pot situar bé.
Entrarà, podrà tenir, doncs, un audiovisual
que li permetrà entendre com la Bíblia,
més enllà d'un document cultural,
és també un document espiritual
i, per tant, és el nexe d'unió
entre tres religions importants,
el cristianisme, el judaïsme, també l'islam,
i entendrà, a partir d'uns plafons,
com la Bíblia ha arribat fins als nostres dies,
quin és el procés de transmissió literària, no?,
de la Bíblia, des de les tradicions orals,
fins a l'última Bíblia escrita en el segle XXI.
Tindrà una sala dedicada a geografia bíblica,
on podrà veure maquetes,
un petit jardí adequat
amb flora específica de Terra Santa,
podrà veure imatges aèries de Terra Santa
i després passarà a diferents sales
on tindrà el recorregut per allò que podríem dir
la història bíblica, no?,
pràcticament des de la prehistòria,
a Mesopotàmia, a Egipte,
fins a arribar al món bizantí.
I aquí anar observant material arqueològic
i material literari bíblic
en cadascuna d'aquestes sales.
Per tant, un autèntic túnel del temps
que fa que el públic pugui tenir
aquesta visió aèria d'aquesta història sagrada.
I enguany encara afegiu la recreació,
la reconstrucció d'un sopar pasqual.
Efectivament, el museu intenta també
generar una activitat, una aula viva, no?,
diem sempre, el museu ha de ser una aula viva
i creem una conferència que ens ha desbordat, no?,
és una xerrada sopar que porta a partir
el sant sopar de Jesús,
una aproximació al seu ritual.
Està fet a càrrec de dos biblistes molt importants,
Joan Magí i Joan Aragonès,
i el que es fa és reproduir
o simplement suggerir, no?,
com podia haver estat el sant sopar
en l'època de Jesús,
dotant-lo d'uns elements pedagògics
perquè puguem entendre també
com aquest sant sopar de Jesús, no?,
produït a Jerusalim en el segle I,
doncs bé, també té la seva concreció en l'Eucaristia,
establir, no?, elements d'intel·ligibilitat
entre el que representa la reconstrucció històrica
i després la implicació litúrgica
que ha tingut també dintre de la fe cristiana.
Per tant, és realment una activitat molt bonica, no?,
a més molt interactiva
en el que s'ajunta la dimensió visual,
perquè es va projectant també una mica d'audiovisual,
la xerrada pròpiament dels especialistes
i compartir física i realment aquest sopar.
I prenen part o hi poden prendre part
una cinquantena de persones a més, no?
Sí, exactament, doncs, són avui...
A la mateixa són cinquanta-vuit persones.
S'ha sobrepassat, no?
No podem extendre-ho més, no?
Per tant, l'activitat és que haurà quedat encadada
a un bon punt, es va ofertar,
però ens comprometem a anar reproduint,
a anar repetint aquest tipus d'iniciatives.
Aquells que tenien intenció
i no podran participar d'aquest sopar
sí que poden participar de les visites enguiades.
Seria interessant, des del punt de vista pràctic,
explicar una miqueta com funcionen,
perquè, clar, l'espai és reduït, com deies,
i els grups no poden ser excessivament nombrosos
en cadascuna de les visites, no?, dels grups.
Efectivament, eh?
Aproximadament nosaltres creem grups
d'unes 15 o 20 persones
i un conjunt de voluntaris,
de monitors especialitzats,
els van esperant a l'entrada del propi museu.
Es van organitzant,
entren a veure un audiovisual
i encabat inicien la visita
mentre un altre grup ja entra també
a l'interior d'aquest audiovisual
i es va fent d'una forma, diemne, cíclica.
Per tant, el que s'ha de fer, doncs,
és venir amb ganes, eh?
I encabat ja seran acollits al museu
pels monitors especialitzats.
Ara estem amb aquesta celebració,
amb aquesta jornada de portes obertes,
aquest taller, aquesta incorporació del sopar pasqual,
però un cop passi Setmana Santa
hi ha un esdeveniment important
des del punt de vista lògicament espiritual,
però també ciutadà,
que és la presentació de l'obra pòstuma
de mossèn Salvador Ramon.
Efectivament, no?
Tothom que coneix a mossèn Salvador Ramon,
que jo crec que és la majoria de tarragonins,
entenem, no?, que és un prevere,
és un home de Tarragona,
amb majúscules,
una persona, doncs, que es va estimar Tarragona,
es va estimar la seva església,
i, bé, ell tenia una gran il·lusió
en presentar aquesta obra,
que és el Santoral Tarragoní,
s'atitula, se subtitula
Morts precioses davant Déu.
Aquest és el títol d'un document, eh?,
que es conserva a l'arxiu,
històric, diosessà,
que encabat era un ritual,
quan se celebraven els sants
dintre de la catedral,
per tant, ens semblava
que aquesta subtitulació era bonica.
I Santoral Tarragoní,
Morts precioses davant Déu,
és una obra que presenta
tots els sants
que han passat per Tarragona,
és a dir,
tant els que van néixer,
han mort,
o, simplement,
han estat de passada per la ciutat,
ell crea, doncs,
tota una recreació de la vida,
una geografia,
una biografia d'aquests sants.
A més, amb aquest llenguatge diàfan,
obert, clar, no?,
que mossèn Salvador tenia,
nosaltres el que hem fet
com a Museu Bíblic,
Associació Cultural Sant Fructuó,
se fa organitzadament,
ha estat justament, doncs, bé,
crear una edició
que pogués ser bonica,
que estigués il·lustrat,
il·luminada per unes plomilles,
també molt interessants,
i presentar-les com un autèntic homenatge
a mossèn Salvador,
que tant va donar, no?,
per la ciutat
i que també va donar
per la seva església.
Doncs es presentarà el dia 16,
ens farem a ressò oportunament
l'escenari i el mateix que podem visitar
aquest divendres,
si és que no ho han fet encara,
al Museu Bíblic de Tarragona.
Divendres Sant
és un dia de recolliment
i un dia molt particular
per a les persones que són creients,
però també és un dia
per retrobar-se
amb determinades tradicions
la resta de tarragonins.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada,
Andreu Muñoz,
i fins a la propera ocasió.
Fins a la propera ocasió.
Adéu-siau, bon dia.