Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allora!
Fins demà!
Fins demà!
team!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i com ens deien ara els nostres anteriors convidats,
doncs, bueno, vens, compres un parell d'entrecots o de bistecs
i tal com surten del mercat, com es deia, de l'hort a l'olla,
doncs del mercat també a la parrilla, si estem parlant de can en aquest cas.
Bé, peix, un dels productes estrella de qualsevol mercat, diria jo.
Estem passant, perquè situïn, som el passadís central del mercat,
aquell que llavors ja distribueix els passadissos a dreta i esquerra
i al passadís central ens hi han instal·lat una mena de punt d'informació,
com un estant quadrat, suposem que és de l'Ajuntament de Tarragona,
amb un munt de barrets penjant el barret de Santa Tecla,
un dels productes de merchandising, i concretament el producte que edita cada any
o que treu el mercat cada any al mercat central,
junta amb l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona.
I ja en fa 10, eh?, que continua aquesta col·laboració.
Recordin que per adquirir la barreta poden comprar-lo directament per 3 euros,
o, si no, poden, doncs, aconseguir una mena de descompte en aquesta compra,
acumulant punts que se'ls donaran en les diferents parades
quan vagin, doncs, a comprar, precisament.
Acumulen punts i llavors, bueno, anem rebaixant el preu, no seran 3 euros.
Un barret que ja els aviso, segurament ja l'hauran vist,
però aquest any presenta alguna diferència, és d'un color groc torrat,
i a més té les ales més estratetes i cap amunt.
Un barret que potser recorda més a l'Estiu Coway, de tota la vida,
de les pel·lícules americanes, i que a nivell pràctic és bastant més portador,
que aquells barrets de la tan ampla.
No sabem si protegirà igual de bé contra el foc, això ja no els hi sé dir.
La cinta del barret en què hi posa Santa Tecla 2007 és de color grana.
Una altra peixateria, és que a mi m'encanta, l'olor del peix fresc,
aquí amb el gel.
Aquesta peixateria es diu Mercè, i em sembla que la Mercè és qui ara mateix està escamant,
traient les escates a un lluix. Ets la Mercè, tu?
Sí, sóc jo mateixa, digues.
Això és una de les feines més dures o més desagraïdes que teniu,
l'haver de netejar i filetejar el peix?
No, no, no, per mi és ben habitual i ben normal, i m'agrada la feina que faig.
Què és el que més es venu, el que més has venut avui? Què diries?
Avui, què més han venut? Doncs per fer paelles, gambes, escamarlans, sèpies, petxines, musclos...
Ara m'ho deien uns senyors que compraven, diu, és que el cap de setmana és quan fem peix nosaltres.
Nosaltres anem a comprar, doncs això, divendres o dissabte, fem peix el cap de setmana.
Això passa? Potser entre setmana no hi ha tanta demanda? O de tot?
Sí, perquè la gent no té tant de temps de cuinar.
I anem a lo més simple o lo que podem preparar amb molta antelació,
i el cap de setmana es prenem la cuina com un hobby.
i com disfrutem comprant i cuinant, doncs ens sembla molt millor.
I clar, la gent compra per fer-ho immediatament, no per congelar, potser no és tan habitual, no?
En el cas del peix.
Hi ha una part que es compra per consumir en un dia o dos, que seria dissabte o diumenge,
i hi ha la gent que treballa entre setmana i fa la compra per la setmana.
Llavors es compren un altre tipus de coses que resisteixen més la congelació.
Mercè, que heu notat un canvi o més gent, més volum de gent,
heu notat la festa del mercat avui o és com un dissabte normal?
No, avui hi ha més gent, avui hi ha molta més animació.
I molta canalla, no?, molt de criatura.
Això ho estan passant superbé.
Amb ganes de traspassar cap a la carpa?
Sí, ja mateix, hauria de ser ara mateix.
Que m'han dit que us ho estan deixant molt xulo, eh?
Sí, la veritat és que està molt bé, molt ben acondicionat, molt modern i net i tot, serà una meravella.
Doncs moltes gràcies, Mercè, i hem fet que continuï la festa, gràcies.
No res.
És la Mercè de la paeixeteria, peix i marisc.
Mercè, un dels establiments de peix, com veieu, que trobareu aquí al mercat central.
Mira, llamuado, que la mar.
Escolta, té molt de perill fer aquesta immersió aquí en el mercat, entre el públic,
a l'hora gairebé de dinar, eh?
Jo m'estic morint de gana.
I mira que pertot arreu hi ha tauletes amb pica-pica.
Anem a preguntar amb aquesta gent.
Hola, me dieu algunes cosetes?
No, esteu menjant, no voleu dir res?
Tenen el pa a la boca.
I clar, amb la boca plena no es pot parlar.
A veure si m'ajuden per aquí.
Sí, aquí hi ha dos xics.
Jo estic veient molts homes avui aquí, eh? No pot ser això.
Jo estic veient molts homes avui al mercat.
Tu normalment vens a comprar o has vingut descaradament pel pica-pica?
No, he vingut perquè tu estaves aquí.
No ho sabies.
M'ha agradat perquè volia parlar amb tu un ratet.
Vinga, doncs explica'm.
Véna aquí Pep.
El Pep, i tu com et dius?
Jo em dic Òscar.
L'Òscar i el Pep, heu vingut pel pica-pica, t'escaradament.
No, no, el Pep, em diu Edu Serrano.
Va, expliqueu-me si compreu normalment al mercat.
Què hi feu aquí?
Comprem, doncs ara no tornem a la volta.
Jo me compro una miqueta de peix, Sara.
I posem que estem aquí ara un moment i ja farem un esmorzar ràpid i cap a casa.
Comprem peix de Tarragona.
Sí, ja, a vegades no...
A vegades no en trobeu?
Ja es ve de Bilbao, de no sé on diuen.
Però vosaltres sou de producte de casa.
Sou de producte de casa, eh? Peix de Tarragona el busqueu.
Vosaltres peix de Tarragona, sí senyora.
Sempre.
Escolta, sou habituals, doncs, eh? Teniu dret a aquest pica-pica.
I jo, ara que deixis el micròfono, te sentes a nosaltres i que menys en aquest pica-pica amb nosaltres.
Ho hauràs de negociar amb el meu jefe, eh? Me queda bastant de temps encara.
No és el teu jefe, per aquí? Prou?
Ja quan vingui, te l'anpí.
Vale, li diré, agafa el micròfono tu i dones voltes, que aquesta dona s'ha quedat amb nosaltres.
Això de parlar amb la boca plena no serveix. Gràcies, guapos.
Doncs, com deia, hola.
Ai, mira, aquesta xica ja porta el barret de Santa Tecla. Com et dius?
No l'entiendo.
Lleves... Com?
Eixo madrileña.
Eres madrileña i lleves el barret, el gorro, el gorro, ahí està.
De las fiestas?
Sí, le he cajeado por cuatro puntos.
Ala, tú sí que sabes. ¿Cuánto te ha costado?
Llevo para Madrid de recuerdo.
¿Cuánto te ha costado con cuatro puntos?
Un euro con cuatro puntos.
Que es lo máximo, no?
Sí.
Oye, ¿qué haces aquí?
Estupendo. Pues estamos comprando pescaditos
de Tarragona y para la Pineda a comer pescaditos.
Hoy todo el mundo que me encuentro está comprando pescado.
Sí.
Qué fuerte.
Estamos aquí de vacaciones.
¿Pero no os quedáis para las fiestas ya?
Estamos hasta el día 20.
Pues todavía pilláis fiestas.
Sí.
¿Empieza en el 15?
Iremos.
¿Sí?
Sí.
¿La primera vez que estáis en Tarragona?
No.
La cuarta.
Nos encanta.
¿Venís porque os gusta?
Sí.
Muy bien.
Siempre venimos a este mercado.
Todos los años.
Sí.
Todos los años.
En septiembre.
Oye, fuertísimo.
Fuertísimo.
Pues nada, que os vaya bien el viaje.
Muchísimas gracias.
I mira, un barret de Santa Tecla que se'n va cap a Madrid.
Gracias y ha disfrutado de las fiestas.
Hasta luego.
Això sí que és curiós.
Això no m'ho pensaba, eh?
Que m'ho trobaria.
Ja, lo dels nois compren peix, ja m'ha sorprès.
Però tres xiques estupendes madrilenyes que venen cada any perquè els agrada Tarragona.
Val, fins aquí val.
Ara que a més venen, es queden per les festes, es compren el barret, se l'emporten a Madrid.
I a més diuen que sempre que venen, passen pel mercat, escolta, perfecte.
Jo quasi que, ui, hi ha tanta gent, i això que estem pel passadí central, que comença a costar una mica caminar.
Però encara s'ha pot fer amb fluidesa i anar mirant les parades.
Ai, va que un senyor que està comprant embotits, que per cert els embotits avui triomfan, especialment el pernil,
perquè entre aquest pica-pica que us ofereix el mercat central, doncs hi ha uns daus de pernil salat, entre altres coses, eh?
Però és que els daus de pernil són boníssims.
I va que un senyor que compra embotit i porta un ram de flors, que també hi ha flors aquí al mercat, i uns nens amb globus.
Com us dieu?
Jo em dic Núria.
Jo em dic Enric.
Núria, felicitats.
Gràcies.
D'acord?
Aquests nens porten uns globus al bocador de les festes, tot de xapes.
I vosaltres, és que sou d'aquí, del mercat, alguna relació teniu perquè heu estat ajudant a inflar globus, a repartir?
Ja heu estat ajudant a la festa, que sí?
Exacte.
Els nostres pares treballen per aquí a les botigues i ara estem repartint globus.
Quant de temps fa que esteu fent cosetes, des d'ahir o abans ja?
Jo a partir d'ahir ja vaig començar a ajudar una miqueta, però avui ha sigut com el remate.
Des de les 9 del matí inflen globus.
Doncs jo ara, bueno, de fa un quart d'hora acabo de començar.
I guai, ho porteu bé, això us agrada?
Sí, a mi sí.
A mi també.
És divertint, no? Perquè, mira, veieu la festeta. Aquí doneu els globus, com va això?
Doncs tota la gent que et vegis que acaba de comprar una botiga, tu li dius, tens nets o això, i li escrius una dedicatòria al globus, li fiques noms, el que vulguis.
Ah, escriviu dedicatòries i tot?
Sí.
Ai, me n'heu de fer un per Tarragona Ràdio, eh?
Sí.
Uh, sí, sí, sí, jo us diré.
Per Tarragona Ràdio?
Sí, per Tarragona Ràdio, dedicat a Tarragona Ràdio.
Doncs ara mateix us el faig.
Vale, jo mentrestant vaig fent feina, eh?
I quan acabeu?
Vale.
Quan et podrem trobar?
Aquí, mira, estem aquí al darrere.
Sembla que estem venent peix, doncs no, estem aquí.
Ah, d'acord.
Vale, gràcies, guapíssims.
Vale.
Adeu.
Són, doncs això, els fills d'alguns dels paradistes del mercat que han volgut també ajudar i de valent, eh?
Que han estat, ho sabem, ja fa des d'ahir almenys, inflant globus i estan implicats al 100% en la festa,
cosa que també, doncs, garanteix una mica la continuïtat, no?, d'aquesta festa popular, com dèiem.
Tot seguit, continuem en directe, ara sí, ens traslladem, ens situem i seiem a l'estan que ens han deixat per fer ràdio en directe
i parlem amb els propers convidats.
Tindrem amb nosaltres la part més institucional d'aquesta festa, el Sergi de los Rios,
tinent d'alcalde de Promoció i Estratègies de la Ciutat i president també d'Espimsa,
l'Albert Balló, president de la Cambra de Comerç,
i l'Albert Ribot, president, perdoneu, de l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Tot seguit, després d'una petita pausa.
Has tocat el meu món
Has tocat el meu món
Has tocat el meu món
Has tocat el meu món
No sé com ha passat, no sé com he pogut
Saber de cop que jo no ho he vist
Veient al meu voltant una nova quietud
En altres temps no hauria volgut
Com que no fas res per poder fugir lluny
I senti els fumons plens
D'un aire nou que he vist
Veure el món des de lins
Estic tancat d'aquí
I vull sortir
Un gran guí
Pot quedar-se'n dins
No vull compassió
Per qui estic sentit
Arribar al meu món
Arribar al meu món
Estic tancat el meu món
Estic tancat el meu món
Estic tancat el meu món
Estic tancat el meu món
Estic tancat el meu món
Oh, oh, oh, oh
Recordo aquells qui han volgut confiar en mi
Perdona'm per haver parlat així
M'he deslliuret de tot
Això pensava fins
He vist que tot s'ha deslliuret de mi
La soledat de Cancou
Et trobo tan a faltar
He pujat d'aquí
Per cridar el teu nom
El vent te'l curtarà
Sabràs què pots donar
Què t'hi ha aquí
Has tocat
El meu cor
Em dius
Tant dins suaus
Patos
Tu has trancat
Tot ix
Tant dins suaus
Patos
Has tocat
El meu món
Tot el meu món
Tot el meu món
Has tocat
el meu món
Has tocat
Tot el meu món
Tot el meu món
Doncs no, no ens movem del mercat central
Ara ja sí estem una mica recet dins d'aquesta parada que ens han cedit als estudis o bé a l'equip de Tarragona Ràdio, perquè puguem fer la ràdio en directe des de les deu del matí i fins a la una del migdia ens queda molt poquet ja.
ens han cedit als estudis, o bé, a l'equip de Tarragona Ràdio,
perquè puguem fer la ràdio en directe des de les 10 del matí,
i fins a la una del migdia ens queda molt poquet ja,
tot i que moltes coses de què parlar,
i gent que també s'apropa aquí, ens saluda, vol parlar amb nosaltres,
clients habituals del mercat, també paradistes que avui estan treballant,
diuen que més que un dissabte habitual,
sembla que es nota l'afluència de públic en aquesta festa del Mercat Central.
Aportem, però, la part més institucional de la festa.
Parlem amb l'Albert Balló, president de la Càmera de Comerç de Tarragona.
Senyor Balló.
Hola, bon dia.
Anava a dir bona tarda, no. Bon dia.
I amb l'Albert Ribot, ell és president de l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Convidàvem també, evidentment, el Sergi de los Rios,
com a tinent d'alcalde de promoció i estratègies,
i president d'Espimsa, però és que va de bòlit.
Sí, és una persona molt ocupada,
i a més amb moltíssimes ganes de fer coses que encara t'obliga a estar més estressat i més ocupat.
A part s'ha allargaat l'entrega de premis, que tampoc hi comptàvem.
Ell m'ha tancat a trucar ara, que lamenta molt no poder estar aquí,
amb l'entrevista a la ràdio, de fet ha estat en l'entrega de premis,
però una obligació que té ara, que no pot excusar-se, ha tingut que marxar.
Bueno, ja, com que cada dos per tres també el tenim, a Tarragona Ràdio,
doncs ja tindrem ocasió de parlar amb ell.
Com ho veieu això?
Us imaginàveu que aniria així de bé la festa?
Era més o menys la previsió?
A nivell d'afluència de gent, per exemple.
A veure, jo crec que el mercat té una capacitat d'atracció tan gran
que més falta que es facin activitats com aquesta,
també desenvolupada per l'Associació de Venedors,
amb l'entrega de la camiseta i el barret per la festa de Santa Tecla,
que els clients tenen una resposta immediata i a cap a l'hora,
com es pot estar veient ara mateix.
Ja s'esperava, doncs, eh?
Senyor Ribot.
Bueno, sí, les previsions eren potents.
Estàvem parlant de poder proveir a més de 10.000 persones.
No sé la quantitat exacta que ha pogut passar de gent,
però en tot cas el producte que s'havia preparat per dispensar amb aquesta gent
doncs està arribant a les teves...
Bueno, s'està esgotant, no?
Senyal que ha anat bé.
Quina era la finalitat de fer avui aquesta festa del mercat?
Bueno, una mica té regust acomiat, diria jo.
No, no ens agradaria.
Una nova etapa.
No ens agradaria dir que és un acomiat.
El que hem fet ha sigut donar una notorietat a aquest concurs de fotografia
que s'ha ajuntat amb aquest temps, amb aquest impàs,
per donar-li, doncs, un primer pas a passar a la carpa,
al mercat provisional, que dintre de poc i ben aviat, doncs, el podrem gaudir.
El que hem fet ha sigut integrar-ho, fer un agraïment al nostre client,
que ens ha donat el suport durant tots aquests anys
i que esperem, doncs, que ho continuï fent.
El que hem volgut fer ha sigut això, donar les gràcies al nostre client.
Quin ambient es respira a nivell dels paradistes?
Jo, per el poc que he sentit que he pogut parlar amb ells,
hi ha com a ganes, ja, de fer el trasllat, que es moguin les coses.
Moltíssimes, moltes.
Hi ha moltes ganes de sortir amb el nou mercat
i l'ambient és molt bo.
Crec que aquests petits ensurs, el problema és que tota obra comporta,
doncs, han quedat en segon terme i ara el propòsit i la visió que tenim
és ja sortir i començar a treballar de valent més i cap que el que ho estem fent ara.
Pinta, d'a més, les provisions són molt bones, eh?, pel que fa a la carpa.
Sí, sincerament.
Abans ens han estat explicant i, escolta.
Si puc ser que us ha anat dient com és la carpa,
diria que és la millor carpa del mercat provisional de tot Espanya.
Em puc donar fe perquè l'empresa Mercasa,
que és la constructora que ho ha fet
i la gestió que s'ha fet des d'aquí a Tarragona
ha estat molt bona, ha estat imponent i impressionant.
Crec que ha quedat molt, molt, molt complerta i molt digna.
Més per donar, doncs, o dispensar aquest producte que tenim nosaltres,
que és el producte frees, no?
Senyor Avelló, vostès des de la Cambra de Comerç de Tarragona
donen, bé, sortida, gestionen,
atenen diferents col·lectius dins el sector empresarial de la ciutat,
els venedors del mercat central en són un col·lectiu més.
Com els veu a nivell de col·lectiu?
Sí, a veure, nosaltres des de la Cambra de Comerç de Tarragona
és una entitat de representació empresarial
que, com tots sabem, doncs,
obarca una gamma molt àmplia de sectors, no?
I entre ells està el món del comerç,
amb el que nosaltres hi tenim una especial atenció.
Jo el que voldria dir i significar
és que l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona,
una associació que té bastants anys d'història,
jo crec recordar que és dels de l'any 1986,
és una associació modèlica,
és una associació que té una capacitat
i unes iniciatives que estan per sobre,
per sobre la mitja, amb moltíssima diferència.
Avui mateix ho podem veure, no?
Amb aquesta gran festa d'agraïment al client,
amb aquesta col·laboració que ha tingut tan excel·lent
amb la Cambra per l'organització del concurs fotogràfic,
el primer concurs fotogràfic que organitza la Càmera,
etcètera, etcètera.
Des d'una institució com la Càmera
fa molt de goig el poder donar recolzament
amb associacions i amb entitats,
en aquest cas ha sigut aquesta,
n'hi ha d'altres que tenen aquest espirit tan hiperactiu
i tenen tantes ganes de fer coses i tantíssima il·lusió.
I això, vulguis que no,
també t'agrada d'engrescar com a institució
per donar-los ajut i col·laboració.
Quins altres àmbits de col·laboració hi ha
entre la Càmera de Comerç
i l'Associació de Venedors del Mercat Central?
projectes futurs que tingueu?
Home, ara el més immediat és fer el canvi de pis, diguéssim, no?
Però n'esteu preveient de noves?
Sí, a veure, des de la Càmera de Comerç de Tarragona
donem tot el suport amb totes les iniciatives comercials
que serveixin per millorar el comerç
i per tirar endavant aquest important sector.
En concret, amb el mercat de Tarragona,
estem donant suport amb tots els ajuts institucionals
que calguin perquè arribin les subvencions,
que arribin les col·laboracions per financiar aquesta obra.
A més a més, estem amb ells implicats en diferents actuacions,
com és aquesta festa, com és el concurs fotogràfic.
Properament, volem fer, també volem organitzar,
i això es farà des de la Càmera,
si no, i més o menys així ja hem quedat,
amb l'Ajuntament de tal manera de poder rotular,
pintar la façana del mercat central de Tarragona,
el mercat aquest provisional,
amb un mural que molt probablement farà alça l'artista Carles Arola,
i amb tot que siguin motius tarragonins,
motius de tot el bestiar i de tots els elements
de les festes propis de Tarragona.
Això serà un mural monstruós, molt espectacular,
recuperar totes les diferents façanes d'aquest mercat,
i a més a més estem oberts a fer qualsevol cosa
que, com he dit abans, serveixi per mantindre
la catedral del producte ferès de la ciutat de Tarragona,
que és el mercat central.
Clar, és el que dèiem, no?
Albert, veient totes aquestes...
com ha anat la festa?
Veient que hi ha moltes criatures implicades,
criatures que han vingut de clients,
que han portat els nens com deu passar normalment,
i també els vostres propis fills,
que els hem vist per aquí repartint globus.
Veient que la gent encara s'emociona amb el producte fresc,
i que han d'anar de parada en parada,
perden més temps,
però escolta, després el resultat ho agraeixen.
Tenim mercat central per anys?
Sí, sí.
El negoci va bé?
Sí, per descomptat, aviam.
La mostra està que els nuclis de negoci que passen al mercat provisional
no mimaran en cap moment el producte que estem oferint.
Això vol dir que el negoci va bé.
El que hem de fer és preservar aquesta manera de vendre nostra,
que en molts llocs està molt valorada,
i aquí potser perquè ho tenim no hi donem tanta importància,
però el mercat el que fa és diferenciar de parlar amb màquines,
vas al banc i et dispensen els diners d'una màquina,
vas amb una peixinera,
el mercat és diferent, el mercat és de tu a tu,
el mercat el que dona és protagonisme a la gent,
valorem els valors humans,
el que fem és potenciar la comunicació, la integració.
Això són valors que potser no s'hi donen importància,
però són els que marquen una societat,
i el mercat el que vol fer és preservar això.
Aquí avui hem vingut els nostres fills,
nosaltres mateixos i gent coneguda
que ha volgut col·laborar amb nosaltres en tota aquesta moguda.
Això és importantíssim.
Hi ha pocs sectors o pocs col·lectius
que s'impliquin des del cap de la família
fins al més petit per tirar projectes i gent davant.
A mi m'omple d'orgull això
i per tant estic orgullós de fer-ho saber la gent.
Les instal·lacions seran millors,
hi ha una voluntat o una necessitat també
de no només canviar de lloc,
i sabem que és provisional,
però seran quatre anys, m'han dit, pel cap baix,
en què estarem allà.
Hi ha una necessitat o com una mena de fil que es tira
de dir, ostres, és que ho hem de fer millor,
hem d'oferir millor producte i hem d'ampliar clients.
Clar, vull dir...
Una pressió, certa pressió en aquest sentit.
Sí, no cal dir que,
o ja no val dir que som els que tenim el producte millor,
no basta només dir-ho,
sinó que es té que demostrar,
i es té que demostrar amb l'envoltor i amb el producte que dones
i com el dones i a qui el dones.
Tot això és un seguit de coses que és el que estem treballant.
I el mercat provisional el que ens dona peu
és a començar la continuïtat de poder-ho fer
i que s'acabarà el dia que inaugurem el mercat original nou,
que ja serà espectacular, n'estic ben segur.
Sí?
Sí, sí, sí.
Hi ha moltes esperances, ja, també posades amb això.
Costaran de passar aquests quatre anys?
Bé, encara que costi de passar,
hi requerirà un plus de paciència per part de tothom,
estem segurs,
i el que és més important és que les institucions estan involucrades,
tenen ganes de tirar endavant aquest projecte,
d'altres maneres, perquè no pot ser,
no hi ha volta enrere,
i a més a més tothom entén que aquest és un projecte singular
per a la ciutat de Tarragona,
que és necessari, com ara molt bé explicava l'Albert,
configura bona part de la nostra societat,
de la nostra manera de ser,
estar al voltant d'un mercat,
que en aquest cas, com és el mercat de Tarragona,
i per tant hi tenim unes grans expectatives
i una gran il·lusió.
I quan les coses es fan amb ganes i amb il·lusió,
són imbatibles.
Home, hi ha un avantatge segur,
que és que seran quatre anys en què tothom,
serà com un impàs,
però és que es veu que la carpa està tan bé
que això de dir-li provisional, no.
Jo sóc dels que penso,
des de la Càmera de Comerç pensem,
que justament aquesta paraula de carpa i provisional,
que són tan pejoratives,
estem en caliminada de manera immediata, no.
Aquí hi haurà el mercat,
el mercat que ara està aquí,
ara estarà a 10 metres desplaçat cap a una banda,
continuarà sent un mercat excepcional,
com deia l'Albert,
amb un nivell de prestacions, equipaments, molt bo,
i a més a més amb una aportació de nova il·lusió
per part dels venedors que estaran allà,
que estic segur que tindran encara més ganes
de fer-ho millor del que fins ara ho estan fent,
oferint millors serveis, millors productes,
millor es tracten amb el públic,
i això farà que encara es reforci
aquest futur mercat definitiu,
el mercat de Tarragona.
Ja per anar acabant l'altre vista,
Albert, arribota el...
Teniu estadístiques?
Sabeu quin és el producte que més es ven?
Per exemple, ara parlant amb la gent per fora,
ja m'he trobat un parell de persones que diuen
venim a comprar peix,
es veu que al cap de setmana es compra molt de peix.
Bueno, perquè així al cap de setmana surt
allò peix de consum immediat
i peix de Tarragona.
Sí.
No?
Aviam, la sort que té el mercat
és que té tot el ventall de producte fresc,
però no ens podem enganyar.
El producte que marca la pauta és el peix,
i dintre del peix, el peix de Tarragona,
doncs és la nena única, no?
No ens podem enganyar ni ho podem dir, això.
El que sí que cal reflexar és que el conjunt de tot el mercat,
tot i que el peix és l'estrella,
és el que fa que ens puguem gaudir d'un àpat a casa com cal.
Per què?
Perquè el resta és el que complementa en aquesta estrella,
que és el peix.
Clar.
Bé, abans de deixar-vos marxar,
m'agradaria que em diguéssiu
què comprareu abans de sortir del mercat.
us han encarregat?
Home, jo surto d'aquí, ja us ho dic,
ara amb una sèpia.
Allò de vaig al mercat,
doncs alguna cosa us hauran encarregat.
Però tu tens més a mà, Albert,
tu que ara ja estàs per aquí.
Jo si vols que et digui la veritat,
vols que et digui la veritat?
Clar.
Jo faig de camàlic,
sap el que és un camàlic?
El camàlic és el que en castellà n'hi duen mozo,
jo vinc amb la dona a comprar,
i jo sóc el que rega les bosses.
O sóc el que diu,
el nen, vés allà, Albert, vés allà
i digue-li a la papita
que et doni 200 grams d'això o un quilo d'allò altre.
La gran responsable
i la gran directora de compres de casa meva
és la meva dona,
jo sóc el mozo,
i a més em sóc un mozo
que ho intenta fer el millor possible.
Està bé això,
mira, no està mal, eh?
No està mal.
Jo, camàlic, no,
jo sóc un gran punyetes,
m'agraden molt els testets,
provar coses rares,
coses diferents,
i no sé si faig un gran apat a casa,
però sí el que faig és un gran aperitiu,
sóc el gran rei d'això.
Els aperitius?
M'encanten.
Allò el vermutet del començament?
El vermutet m'encanta.
Clar,
és que aquí tens de tot.
Aquí podem començar.
Està triomfant amb el Piscolabis, eh?
Sí.
Jo, per el que sento dir,
també,
i el vinet també.
Ho hem intentat enfocar així.
Déu-n'hi-do.
Hem estat conversant,
ja ho veieu de manera distesa,
també amb la part més institucional
d'aquesta festa del mercat,
amb l'Albert Abelló,
president de la Càmera de Comerç de Tarragona.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I amb l'Albert Ribot,
el president de l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Gràcies.
En fi, per molts anys,
i que vagi molt bé tot el que us deparà el futur.
Estem segurs que sí.
Gràcies.
Sí, gràcies.
Tarragona Radio
Hoja tras hoja se lleva el viento
de un libro que no podré acabar
i hagan lo que haga
mi pensamiento
siempre está en otro lugar.
Dicen que sueño despierto
de noche me oyen hablar.
Cura esta herida que siento
en mi pensamiento
señora del mar.
Oigo la voz del marino muerto
en la tormenta del alta mar
Siento nostalgia si estoy en puerto
del que se fue a navegar
Dicen que sueño despierto
de noche me oyen hablar.
Cura esta herida que siento
en mi pensamiento
señora del mar.
Jo, Lumi, me voté
y no te fui droga.
Cura esta herida que te siento
de noche pi метat.
Y no me Cura esta herida
y no meVouanken
a tirarar pero
se کШKO könnt
de noche me voy a esperar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'entrenes després, i en vull presentar dues més, també.
Tu, Cristià?
Doncs jo, tal com t'he dit, vaig venir amb una analògica,
però també vaig agafar una petita compacta digital,
més que res, per tenir més possibilitat.
Al final va sortir aquesta,
i les tres que vaig presentar eren de l'analògica, precisament.
Va ser la que he guanyat, la vaig tenir també clara
des del primer moment, i les altres dues vaig buscar
les que millor podrien anar.
Val, va fer una mica de...
Bueno, ens situem aquí i a veure què fem.
Bueno, aquí estava clar, suposo.
Tothom ens ha parlat amb qui hem comentat el concurs de fotografia,
diu, és que hi havia com a dos grans àmbits per fotografiar,
el que és l'estructura física, que precisament,
bueno, potser és el que patirà més canvis, a partir d'ara,
i després el que és bé l'ànima, el dia a dia, el tracte, no?
I respecte a això, les vostres fotografies
tenen aquest punt important de diferència.
La del Javier és física, 100%, has fet una foto de postal.
Explica la història, que diu que ja la tenies, no?
Sí, bueno, jo aquesta foto la vaig fer per mi,
perquè m'agrada documentar coses,
o sigui, les fotos que vaig arribar a perdre fa molts anys,
perquè el genològic també és de reprimir,
doncs ara dic, bueno, no vull que se'm passin més fotos.
I la vaig fer per mi, per la memòria històrica, no?
Al sortir del concurs vaig dir, bueno, doncs, la tinc, m'agrada,
i no he estat mai en lloc, aquesta foto feia un mes,
o així la que he fet, doncs, la presento.
I com, bé, si no l'heu vist, us recordo que encara estan exposades
les fotografies aquí en el mateix edifici del Mercat Central,
i escolta, és que entreu, compreu les quatre coses a les parades
i aneu a veure l'exposició fotogràfica.
De tota manera, és una fotografia com a molt panoràmica
de l'estructura de la part de dalt, de la part del sostre,
més o menys.
Bé, no, havia pogut voler que s'agafés tot.
El que passa és que quan estàs enfilat allà dalt i veus els sostres...
Oh, des d'on la vas fer?
Doncs la vaig fer des del sostre, des de la taulada, diguem,
de les oficines que hi ha aquí a l'entrada.
Aquestes oficines que veieu des d'aquí, des de dalt.
Sí.
I vaig fer dos dies seguits, vaig enfilar-me allà dalt, amb el trípode...
I això, quan estàs llarg, veus l'estructura del sostre
i és molt maca, i vaig intentar agafar-ho tot.
Si hagués tingut més gran angular, hauria intentat encara...
És foto de gran angular, no?
Sí, sí, evidentment.
Si no hi cap, de cap manera.
És allò, és la ràbia que fa sempre quan jo vaig de vacances,
que dius, això no m'hi cap.
És que, o sigui, si no tens una càmera res digital,
les càmeres petites, compactes, no tenen tan gran angular normalment.
Això deu estar fet amb un 18 mil·límetres,
que seria l'equivalent d'un 28 amb fotografia analògica.
Vale.
Bueno, Cristina, la teva és...
La escric una miqueta, és molt simbòlica.
Són dues mans que no sé si s'ajunten, si es troben,
com si fessin una encaixada de mans.
Ho sembla, però realment estan donant-se l'intercanvi.
Ah, sí, el canvi de monedes, no?
Sí.
Es veuen això, dues mans,
i clar, és un d'aquells gestos tan habituals
que deuen passar cada dia, cents de vegades.
És que, al cap i a la fi, és això.
Vull dir, per exemple, la pau molts cops s'ha representat
amb una encaixada de mans, amb un color blanc.
Vull dir, simplement vaig buscar el símbol
perquè vaig estar fent fotos a gent
i, al cap i a la fi, doncs,
vaig arribar a aquesta conclusió, no?
Que realment, doncs, el que em portava era això.
Realment, potser m'hauria agradat
que hi hagués hagut més gent
al que és el fons de la foto,
en difuminat, perquè es veu més el bullici,
però, de tota manera, els colors que van sortir,
doncs, va ser el que també va fer,
que, doncs, maca la foto, no?
És una foto de posat, allò de vinga, va, poseu-vos
i feu que us doneu el canvi, no?
És agafada, doncs, el bull?
No, em vaig col·locar a un costat de la parada
i, simplement, vaig anar fotografiant,
vaig anar esperant els moments
en què intercanviaven, en què em semblava bé.
Inclús en tinc una de molt semblant
on hi ha una bossa penjant,
però no és tan estètica
i, dins del que cap, és un concurs de fotografia,
així que, aquella va ser la que em va semblar millor.
La Cristina Ibar s'ha emportat
el tercer premi d'aquest concurs fotogràfic
a la... j'havia d'anar el primer
i us aneu de viatge.
Els premis consistien en un viatge.
Sí, sí.
On us toca anar?
Bueno, no, en el meu cas em toca a Kènia.
Kènia.
A Kènia.
A veure, ho havies plantejat mai?
Doncs realment no,
i és el viatge que, gràcies a que et toca,
doncs, com a premi un concurs...
Perquè, si no, segur no ho fas,
segurament no ho faries, no?
No, no, potser hauria fet destins més...
més civilitzats, més ciutadans,
però, bueno, ja que tu que no pots rebutjar-ho mai.
I per les fotos que pots arribar a fer a Kènia,
deu fer gràcies per això, no?
Aquí està.
Sí, sí, estic ampliant les targetes de memòria,
les bateries, de tot.
Que teniu data per marxar o...?
No, tenim temps fins al 28 de febrer,
i encara, bueno, hem de parlar amb agència de viatges
i informar-nos una miqueta més.
On vas, Cristina?
Tu fas una cosa, un viatge més proper
i molt atractiu, eh, també?
Sí, un circuit per Txèquia i Budapest.
Me'n vaig allà a passar una mica de fred
i en tinc ganes,
que ja estic farta de l'estiu aquí,
que fa massa calor.
El que m'agrada l'hivern,
ho disfrutaré moltíssim.
Vaja.
Sí.
Sí, sí.
A més, les fotos, la llum,
ostres, la llum serà superdiferent, eh?
Sí, m'han dit que el cel canvia bastant,
que realment és una ciutat espectacular
i que val molt la pena anar-hi.
Tu també estàs ampliant memòria de...
Jo ja estàs, està més que ampliada.
Ja tinc dues targetes, dues bateries, també.
A veure, m'emportaré la gran càmera, espero...
No hi has estat mai per allà?
No.
En realitat, ja tenia intenció d'anar a viatjar per Europa.
Ara estava buscant també algun viatge
per anar en un altre moment.
I són coses que tens ganes de fer.
Vosaltres, que sou tan aficionats a la fotografia,
que fins i tot us presenteu a concursos fotogràfics,
perquè clar, hi ha molta gent que sí,
que ens fa gràcia quan fem la foto,
però dius, bueno, això aquí ho ha de veure.
Sou d'aquells que aneu sempre amb la càmera al coll?
A veure, per tenir-la sempre a punt.
Sempre que penso que per sortir alguna cosa, la porto.
I a vegades fins i tot, quan no estic segur que surti res,
també la porto.
Sí?
Sí.
Home, amb les digitals és l'avantatge que té, no?
Que el passa poc.
Sí.
Bueno.
Sí, no, en el meu cas, doncs,
si algun dia vaig a fer fotos en concret,
perquè sé que aniré a un lloc on n'hi ha, sí,
però a veure, si d'anar a costat el súper a comprar,
no, evidentment que no.
L'ànima del súper, no.
No, no, però que normalment vaig bastant acompanyada a la càmera, sí.
Que m'agrada estar-hi més darrere que davant, també.
Vale.
Potser, ja tornant amb aquest concurs de fotografia a l'ànima del mercat,
em fa la impressió que el més difícil del concurs és triar la fotografia.
O sigui, que hi ha tants impactes en un lloc com és el mercat central, no?
Tantes maneres de reflexar-lo que potser seleccionar-ho ha estat molt difícil.
Sí, però jo, a banda d'aquesta foto que vaig fer,
vaig fer, doncs, algun centenar de fotografies del mercat
i n'hi ha de tots tipus, però és que a l'hora de seleccionar has de triar alguna cosa.
Llavors, el meu fill, que és estudiant d'imatges i so,
doncs també li vaig demanar, dic, va, a tu què et sembla?
i em va confirmar, o sigui que m'ho vull creure.
Vaja, que el mercat central diríem que és un filó per un fotògraf inesgotable d'imatges.
Sobretot perquè hi ha molta calor humana i el que és l'expressió de les persones
és, de vegades, és l'únic que importa en una foto, vull dir.
I difícil també de captar, eh?
Sí, això també. Els retrats també són difícils de fer,
però les fotografies deixa-les anar.
Ja havia d'anar, Cristina i Vars, felicitats pels vostres respectius premis
en aquest concurs de fotografia a l'ànima del mercat
i a disfrutar dels viatges. Feu amb vegeta sana, eh?
Però, disfruteu. Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mira, doncs no, CDs, al mercat no n'hi ha, no n'hi ha, però, en fi, hi ha peix,
hi ha producte fresc, en definitiva i en general.
Peix, com hem dit, que ens comentaven que eren potser el producte estrella,
però és que el peix s'ha d'acompanyar amb fruites, amb verdures...
I la Montse, de fruites i verdures, en sap molt.
Montse, bon dia, ens dius unes cosetes per la ràdio?
Ai, jo ara en què moment tinc penya, nena.
Estàs posant rovellons aquí, que es venen molt o què?
Ai, la Montse se'ns talla. Ja has fet el pica-pica, però...
Te deixen sortir a fer pica-pica o no, Montse?
Se'ns talla, se'ns talla. No vol parlar.
Doncs jo tinc molt poquet temps, eh? I ja amb algú ho he de parlar.
A veure, aquestes xiques tan estupendes, que tenen una parada de fruita,
també, amb rovellons, amb meló, amb pomes,
i amb un senyor que jo crec que ens pot dir alguna cosa.
Bajoques, a 3,80 el quilo. Vine, home, que em deixes sola.
Va, que tinc dos minuts.
Digue'm només què és el que es ven millor.
La mestressa.
Mestressa, què estàs venent? Peres?
Però les peres són una fruita molt desagraïda.
Perdona?
Les peres són una fruita molt desagraïda.
Per què?
En vens moltes de peres.
Sí, jo és que no sé mai què fer amb les peres.
Què és el que veneu més? Potser ara amb meló i síndria?
Sí, meló, síndria, la fruita d'estiu, perquè la pera n'hi ha tota l'any.
Llavors el que llames potser és el que és de temporada.
Heu notat avui més gent sent la festa?
Ai, ai, molt d'ambient sí.
Vale, ambient sí, potser a comprar, no tant.
És que, clar, donen pica-pica i la gent se'n va directe cap a les parades.
Què teniu ganes de canviar?
Home, doncs sí, ara ja sí, eh? La veritat és que sí.
Teniu ganes i a més l'expectativa que anirà bé, no?
Esperem que sí, no? D'això es tracta, si no, què farem?
Doncs a veure, que feu un sopar de comiat, vosaltres, a nivell dels...
No se sap, encara.
Alguna festeta privada deureu fer, no?
Sí, sí, de tant en tant sí que fem alguna.
Doncs gràcies i que acabi d'anar bé al matí.
A quina hora tanqueu?
Diguem? A quina hora es tanca?
A les dues.
A les dues?
A les dues.
Vale, gràcies, guapa.
Això vol dir que ara quan plegui a la una,
encara em queda temps per fer un tomet per aquí,
per comprar les quatre coses que necessito.
Bacallaneria...
Mira, i una consigna, una mena de garita d'informació,
on hi trobareu també una mena d'estand de les festes,
situat aquí dins del Mercat Central,
on hi trobareu la samarreta de les festes,
barrets...
En fi, el Mercat Central, que com dèiem,
continua d'actualitat, segueix el seu ritme,
ni que estigui a punt de fer les mudances.
Avui han volgut celebrar aquesta mudança
amb tots els seus clients habituals,
amb simpatitzants, amb gent que simplement anava passejant
i han passat per aquí,
i també, evidentment, amb els paradistes.
La festa del Mercat us l'hem vingut explicant
des de les 10 del matí a Tarragona Ràdio
i estem ja a punt de tancar-la.
Com dèiem, el Mercat canvia de lloc,
el dia 29 de setembre és el darrer dia
en què es vendrà des d'aquestes instal·lacions,
abans que comenci la remodelació,
i a partir del dia 30 ens situem a la Carpa.
Escolta, per descobrir també, eh?
Ens l'hem pintant molt bé.
Hi ha moltes ganes d'anar-hi,
no només a nivell dels paradistes,
sinó també a nivell dels usuaris
que tenen ganes d'anar a comprar allà.
I tot i això, tot i les mudances,
el ritme segueix i el Mercat Central es vesteix
de festa de Santa Tecla.
Ho deixem aquí.
Esperem que us hàgin fet molta companyia,
que us hàgin fet apicar el cuquet tan bé
de comprar producte fresc,
de visitar el Mercat Central,
i gràcies per acompanyar-nos en aquestes 3 hores
de programa en directe des del Mercat.
Després dels titulars de Catalunya Informació,
això sí, us deixem amb una nova entrega
del Toc de Castells.
Ja ho sabeu,
tota l'actualitat castellera de la ciutat
i també de fora,
avui sense el nostre company Jordi Sorinyac,
però amb la companyia de la Raquel Sants.
Una abraçada,
ens la trobem a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Núria,
Núria,
no mire si estic atornint,
totes les coses que voldria dir,
es resumeixen en un món.
Núria,
que ara veu-me fred,
no tinc calor,
sóc els teus braços,
no hi ha llop millor.
Toc era fosca i ara és claror.
Quan arribes a casa,
em dansava i et miro.
Torna a ser el primer dia
que vaig fer el plató,
un cridat de fort
que el meu món es diluiria.
Anem de festa aquesta nit,
i ens la trobem a la sintonia.
Un que dopeix tots els meus amics.
Ah, tu tinc ganes de fer el box.
Núria,
hi ha més de met de peus petits.
Vull fer-te riure,
vull tastar els teus dits.
Vina i desmentina,
vés amb l'assassina,
res més sols,
desmicro l'armalentament
entre els teus tits.
quan arribes a casa,
que ets a veure llet meu.
torna a ser el primer dia
que et vaig fer el plató,
un cridat de fort
que el meu món es diluiria.
Hi ha més de met de peus petits,
vull fer-te riure,
vull tastar els teus dits.
Vina i desmentina,
vés amb l'assassina,
res més sols,
desmicro l'armalentament
l'armalentament
entre els teus tits.
Tota la informació.
Demà sortirem de 3 de 9,
el segon castell serà el 5
i en funció de què passi
amb el 5 de 9,
el tercer castell serà el 2 de 9
amb el rei Manilles.
Tota la polèmica.
Molts castellers que pujaven,
que ja havien pujat en castells,
tant als xiquets com amb la jove.
Molts, molts,
permets-me que t'ho digui,
potser es comptarien
amb els dits de les dues mans.
Totes les curiositats.
Normalment,
per Sant Feli,
que el concurs i aquestes lliades especials
em prenc una pastilla
i dorm, dorm-ho perfecte.
I sobretot,
tots els grans castells.
Tirada 8
amb fulbra i manilles
descarregat
pels castellers de Vilafranca.
Cada dissabte,
el toc de castellos
acosta des de Tarragona Ràdio
totes les vessants
del món casteller.
Dissabte,
d'una a dues del migdia,
toc de castell.
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio