Doncs ja ens acompanya la Joana Clusella,
és una de les responsables de Merduix Titella,
és la companya que aquest dissabte a la tarda visitarà el Teatre Metropol.
Joana, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
El primer que hem de comentar és que aquest és un espectacle d'aniversari,
podríem dir-ho.
És un espectacle, no és un espectacle resum dels 30 anys de carrera,
però sí que és un espectacle, doncs això,
que serveix en certa manera per celebrar aquesta llarga trajectòria.
Exacte, això sí.
Com explicaries què es trobarà en el públic que vagi a veure aquest dissabte,
Frederic, i tu què fas?
Mira, es trobarà una història que segur que agradarà a tothom,
grans, petits i mitjans,
però molt pensada també perquè els menuts s'ho passin bé.
D'alguna manera sempre diem que un espectacle, per nosaltres,
no limitarem pas l'edat, no censurem a ningú,
però sí que intentem que cadascú faci la seva pròpia lectura
i que els menuts s'entretinguin amb unes imatges, una música,
una cosa, uns suggeriments, els més grans,
la paraula els pot donar unes pautes
i tothom, el conjunt de l'espectacle,
doncs s'ho han de passar a la mar de bé.
Es tracta com els bons llibres i les bones pel·lícules infantils
que tenen diferents nivells de lectura, podríem dir-ho.
Cadascú, segons la seva capacitat,
doncs rebrà més o menys informació
i s'ho passarà igualment bé, però cadascú al seu nivell.
I després s'enduran com a bagatge
un munt de sensacions
que aniran fent pòsits
i que s'aniran peint al llarg del temps.
Un espectacle no acaba en aquella hora
de dalt de l'escenari.
Una part sí,
però entres,
envies moltes...
És un joc de seducció.
L'espectacle continua després
quan vas a casa o vas al bar
i ho comentes amb els amics, amb la família.
què t'has passat, què t'ha agradat.
Això creus que forma part també de l'espectacle?
I tant, i tant.
Un espectacle és un joc de seduccions.
Importantíssim deixar-nos seduir.
Anar predisposats.
I sí, i tant.
Des de Merduix Titelles
fa 30 anys que esteu treballant
amb les Titelles.
Aquesta companyia,
per a aquells que no ho sàpiguen,
han fet absolutament de tot.
Han fet molt de teatre,
però també han treballat amb televisió.
han fet fins i tot òpera.
O sigui que hi ha un bon bagatge.
Hem dirigit, eh?
Hem dirigit, eh?
Perquè jo cantant...
No és gens només el Jordi, sí, eh?
El Jordi del grup de Folk,
que ja m'hi han cantat amb el Pau Riba.
Jo cantant no ha estat mai el meu fort.
Direcció escènica...
Però direcció escènica, sí.
Com ha estat possible, doncs,
treballar durant 30 anys
amb aquest món de les Titelles?
Mira, ben bé.
És allò que...
Ara que està passant el temps,
dius, doncs,
ha estat possible.
El començament,
amb molta il·lusió
per part de tothom.
Tant per part nostra
com els organitzadors.
Era un moment molt, molt especial.
El 76.
Veníem d'un túnel molt fosc.
De tota manera,
les coses anaven fent.
No és com bon dia ens despertéssim
i diguéssim
Ai, mira,
avui farem el merduix.
No.
Hi havia...
Bullien coses.
Ja et dic,
el Jordi des del 68,
el grup de Folk,
jo fent teatre,
doncs,
el que es feia
als barris
o...
o amb l'escoltisme
o els pastorets
o totes aquestes coses.
I quan es fa...
quan arriba un punt
que peta tot,
doncs,
un d'aquests esclats
que va ser,
doncs,
a partir del 75,
evidentment,
del...
Comença en tot de històries
a recuperar
un temps perdut.
Un temps que ens havien pres.
En un temps
en què avui en dia
els ordinadors,
les noves tecnologies,
les noves eines,
les noves joguines,
els nens s'ho continuen passant bé
amb les titelles?
És que no competirem mai.
És a un altre nivell.
l'acció que passa allà
és una acció
de sensacions
i emocions.
És el...
el tu a tu,
és...
aquell espectacle
és únic.
No repetirà mai més
d'aquella manera.
Perquè un joc de seduccions
és
amb aquell públic concret,
no un altre.
Per tant,
això sempre és vàlid.
I no té...
és diferent
la relació que tens
o la sensació que tens
i que reps
davant d'un ordinador
o de la Playstation
o l'MP3
o el cinema.
És diferent.
És diferent.
Però potser el problema
en moltes ocasions
es radica
fer veure
els nens,
i potser ja no només els nens,
sinó també els grans,
que existeixen
aquestes altres sensacions.
però ho saben
perquè
qui més qui menys,
a nosaltres
hi ha moltes vegades
que ens venen
pares
que havien sigut fills,
que havien vingut a veure
l'espectacle
i ara com a pares
hi porten els seus fills.
En 30 anys
hem vist passar molta gent.
I queda.
Per això parlo
de les seduccions,
perquè queda alguna cosa.
Hi ha gent
que et recorda
d'aquell dia
que va a veure...
I per això dic
que en un espectacle
no s'acaba només
en aquella estona
a dalt de l'escenari.
Deixes alguna coseta.
Jo sempre dic
que
en 30 anys
soc bastant capaç
de recordar
gairebé
tots els llocs
del territori
de Catalunya
que hem anat.
Perquè hi deixes
alguna cosa,
alguna cosa
que t'hi crea
un lligam.
Un lligam emotiu,
evidentment.
I recordo...
I quins lligams
doneixen
Merdus Citelles
amb Tarragona,
amb les comarques
tarragonines?
Ui,
en Tarragona.
Concretament
en el Metropol
hi varen
fer una exposició
deliciosa
fa uns anys.
I hem presentat
bastants espectacles,
tant en el Metropol
com
dintre les festes
de Santa Tecla.
I
són llocs que
ja et dic
que quan hi passes
deixes
i deixes
un trosset de cor.
Hem parlat
de la filosofia
de l'espectacle.
Hem parlat també
d'aquesta llarga trajectòria.
Ja parla que va,
Joana,
podríem fer
re quatre pinzellades
de l'argument
de l'espectacle
d'aquesta història
d'uns ratolins
com a protagonistes,
crec.
Sí.
Són quatre ratolins.
Quatre ratolins
que han d'anar
a buscar provisions
per quan torni l'hivern.
Hi ha moltes maneres
de fer provisions.
Per viure
tant necessites
menjar
com veure
com mirar
com recordar
etcètera,
etcètera.
Aleshores,
entre els ratolins
es reparteixen
aquesta manera
de recollir provisions,
de fer provisions.
i hi ha el pas del temps
de quan surten
a la primavera
fins que tornen
a l'hivern
i això
són imatges,
música,
llum,
paraula,
silenci
i tot això
t'ho va
il·lustrant.
Doncs sabrem
el desenllaç
de la història
d'aquests ratolins
aquest dissabte a la tarda.
Joana Clos,
ells,
Mardus Xitelles,
moltes gràcies
per haver-nos
acompanyat,
haver compartit
amb nosaltres
aquests minuts
del matí
de Tarragona Ràdio.
A vosaltres,
d'haver-nos
telefonat
i haver pogut
participar
en aquesta estoneta.
A veure,
molt bon dia.
Una abraçada.