Un quart d'onze del matí, en directe al matí de Tarragona Ràdio,
a la quarta hora, ja sabeu els oients habituals del programa
que des de la setmana passada estem cada dia conversant
durant uns minuts amb els regidors que formen part
del nou equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona
que es va posar en marxa a meitat del passat mes de juny.
Avui, en aquest cicle d'entrevistes,
ens acompanya la tinent d'alcalde Begoña Floría,
regidora responsable d'una àrea de nova creació.
Ara us ho comentàvem en el sumari del programa.
Una àrea anomenada de participació, comunicació i societat de la informació.
Begoña Floría, bon dia.
Hola, bon dia.
Què representa dirigir una àrea que, a més a més, és nova?
És entrar al govern, entrar a l'Ajuntament, entrar a l'equip de govern,
però, a més a més, dirigint una nova àrea?
Doncs si la gestió pública ja és tot un repte,
i entrar a l'Ajuntament ja és tot un repte,
crear de nou una de les estructures que l'alcalde vol potenciar més
i que ha d'estar al servei de tota la resta de la casa,
com és participació ciutadana, societat de la informació i comunicació,
la veritat és que és tot un privilegi en el sentit de poder crear de zero això.
Bé, de zero tampoc, perquè hi ha bona part que ja funciona
i el que se farà és agrupar,
però sí el que és planificar i decidir cap a on ha d'anar,
tot això és poder crear a mida del nou govern
i amb els objectius del nou govern tot un àmbit molt important
i que és on serà clau per la proximitat i el contacte amb el ciutadà.
Quina voluntat política hi ha darrere d'això,
de la decisió de crear una àrea amb aquestes característiques i amb aquest nom?
La proximitat i la transparència són dues de les característiques principals
que l'alcalde vol imprimir en aquesta nova etapa de govern municipal a Tarragona.
Això ja ho va dir durant la campanya, aquest és el seu tarannà,
i per tant per poder-ho fer calen les eines per poder aplicar polítiques pròximes
on els ciutadans hi puguin participar realment de les decisions del govern.
Per fer-ho, a més a més, també cal una administració ordenada
i una administració accessible i també entrar en el segle XXI realment.
Fins ara l'Ajuntament de Tarragona, sobretot a nivell intern,
per exemple, només cal veure quants tràmits pots fer per internet
en el cas que vulguis emanar al padró o que vulguis consultar o pagar un tribut,
fins ara no és possible.
I això és una manera de ser pròxim també al ciutadà
i, per tant, la societat de la informació entrar en el segle XXI,
crear mecanismes on els ciutadans puguin dir la seva entre eleccions i eleccions,
doncs són eixos estratègics d'aquest nou govern i per això s'ha creat aquesta àrea.
Doncs anem una mica per departaments, podríem dir, dins de la mateixa àrea.
Hi ha el tema de participació, una de les fixacions, una de les línies prioritàries
que ara comentava la nova tinent d'alcalde.
En aquest àmbit, exactament, en què volen incidir?
Doncs bé, hi ha el mateix acord de govern que es va presentar ara fa un mes escasament,
preveu en un dels seus punts principals que en el termini d'un any
es disposarà d'un projecte articulat amb una proposta de divisió per a districtes de la ciutat,
amb l'organització dels consells de barri,
on es prevegui la composició, funcions, règim jurídic, etcètera,
i també una proposta bàsica d'organització dels consells sectorials,
que ara mateix ja existeixen, hi ha el Consell de la Dona,
hi ha el Consell de la Joventut, ara es crea l'Agenda 21,
hi haurà un Consell participatiu dins de l'Agenda 21, Consells sectorials,
però que tots ells han anat una mica creixent de manera mirant-se d'esquena,
i per tant hi ha moltes feines que es poden compartir,
hi ha altres que no, i el que sí que es pot és coordinar molt millor
i fer que aquestes eines siguin molt més efectives
del que estan fent fins ara, que anaven de manera disgregada.
Per tant, aquests són els objectius a curt termini.
I també un tema important, que potser és més anecdòtic,
però que dona visió també d'aquesta idea de projectar Tarragona
més enllà de les seves pròpies fronteres municipals
i de situar-la en el món i de situar-la a Catalunya,
que seria el que l'alcalde denomina el Senat tarragoní,
que tenim l'encàrrec de posar en marxa,
i que aquest Senat seria un consell assessor directe cap a l'alcalde
amb persones de reconegut prestigi,
tan vinculades a Tarragona d'alguna altra manera,
que potser viuen ara actualment a Tarragona o moltes que no.
I de manera que ell també pugui tenir l'opinió diversa
de personalitats o ciutadans que han excel·lit
o que estan excel·lint en àmbits diferents de la societat actual.
I aquest seria un dels projectes que també puc anunciar
que s'ha posat en marxa en breu, en breu vull dir, a la tardor.
Seria un consell assessor i que serviria, doncs, això,
per opinar, per donar opinions a l'alcalde i a l'Ajuntament
sobre diferents qüestions que poden afectar la vida tarragonina.
Sí, i també per donar a conèixer a través d'ells,
a través d'ells, el que és Tarragona,
el que significa Tarragona i els objectius d'aquesta ciutat,
perquè es buscaran, s'està perfilant,
l'estructura d'aquest Senat tarragoní,
però es buscaran, com deia,
persones de reconegut prestigi vinculades a la ciutat
i que, per exemple, poso un exemple,
que puguin estar fent la seva activitat
a Madrid o a Barcelona o a l'estranger
i que, per tant, a la vegada,
que ells donen la seva percepció a la ciutat des de fora,
nosaltres, a través d'ells, d'alcalde,
a través d'ells, també podran difondre
i podran traslladar
en àmbits d'opinió
interessants què és Tarragona
i cap a on vol anar.
Crec que la bidireccionalitat és un element fonamental
a la participació ciutadana i, per tant,
en aquest cas, en tot el que seran les polítiques
de l'àrea es tindran molt en compte.
En l'anterior mandat,
al final de l'anterior mandat
i amb l'aprovació de tots els grups municipals
que tenien representació a l'Ajuntament,
es va aprovar la figura del defensor del ciutadà,
del síndic de Greuges.
Aquesta serà una competència,
una responsabilitat d'aquesta àrea
que dirigeix Begoña-Floria?
La relació del síndic
o la figura com a institució
serà relacionada directament amb l'alcaldia,
com no pot ser d'una altra manera,
però el que és l'estructura de la relació del síndic
i del que representa amb l'Ajuntament,
perquè el síndic, el defensor del ciutadà,
implica també posar en marxa
tota una sèrie de mecanismes interns de resposta.
Quan hi hagi demandes del defensor del ciutadà,
el defensor preguntarà a l'Ajuntament,
que passa amb moltes qüestions,
com passa amb altres figures similars.
Tota aquesta estructura interna
de resposta, d'articulació, de relació,
sí que la portarem des de l'àrea
de participació ciutadana,
perquè és un organisme participatiu.
El defensor del ciutadà, per cert,
serà una figura que es nomenarà
en un termini relativament preu?
El reglament ja està aprovat, com bé deies,
i per tant la intenció és que pugui situar-se
a principis de l'any 2008.
Entre les competències de participació
d'aquesta nova àrea,
també figura en els centres cívics.
En quina línia volen treballar
amb els centres cívics?
Els centres cívics són una eina
molt important d'acció
i de descentralització.
Descentralització no només administrativa,
sinó també social,
i que se li vol donar un dinamisme nou
que superi...
Ara depenen de l'Institut Municipal
de Serveis Socials,
i per tant, històricament,
han estat situats en un àmbit molt concret
i molt sectorial de l'Ajuntament.
El traslladar-ho a l'àrea de Societat de la Informació
i Participació Ciutadana,
que és un àrea molt transversal,
el que es pretén precisament
és donar-li un caire molt transversal.
Seguir fent les tasques socials
que s'estan fent ara mateix
dins dels centres cívics,
però a la vegada potenciar-los
com a espai de relació social,
de dinamització de les entitats,
de dur a terme activitats
que vagin més enllà
dels que vulguin fer en els barris,
en les pròpies associacions
i la pròpia societat,
però també des de l'Ajuntament
poder impulsar,
per exemple, els telecentres,
que és dins la Societat de la Informació
una de les eines importants
i que també volem potenciar
per trencar la fractura digital,
és a dir, perquè àmbits de la societat
que ara no tenen accés
a les noves tecnologies
ho puguin tenir de forma gratuïta
i amb una formació reglada
i correcta,
doncs els telecentres
ara mateix estan ubicats,
molts d'ells,
als centres cívics,
i per tant no aniríem
per aquesta línia.
Dinamitzar-los sobretot,
fer que realment
siguin un espai de relació,
crear una...
coordinar-los millor
en aquest sentit,
perquè ara estan fent bona tasca,
però crec que
una mica un dels problemes,
i sí que vull explicar
de l'Ajuntament
que ens hem trobat,
és la disgregació d'accions.
I per tant,
un dels objectius
és coordinar
moltes coses
que s'estan fent
i que no s'optimitzen
i no són prou eficaces
o tot l'eficaces
que podrien ser
perquè una mica van
per vies diferents
o perquè no es prenen
decisions conjuntes.
En els centres cívics,
donar-los una visió
més àmplia
com a eina,
com al servei
de la ciutat
en el sentit ampli,
no només des de l'assistència social
o del servei
a les persones,
i per tant dinamitzar-los
amb força.
Aquest és un dels objectius
també de l'àrea
que jo presideixo
en aquest cas.
Participació
i descentralització,
dèiem,
és un dels components
d'aquesta nova àrea.
Un altre
és la de comunicació.
En l'àmbit
de la comunicació
hi ha diferents aspectes generals.
Un en concret,
de totes maneres,
que a més ha estat
i continua
estant de plena actualitat,
és el de la imatge corporativa,
un tema
que arriba
de l'anterior
equip de govern
amb la imatge
que es va aprovar,
tot i que després
va portar
una àmplia polèmica
i que el nou equip de govern
ha decidit
com a mínim
congelar.
Ara estem en aquesta situació
o en quina?
Bé,
des de la Junta de Govern
de dilluns passat
precisament
ha donat encàrrec
amb aquesta consellera
en concret
de revisar tot el tema
i per tant
des de dilluns
estem treballant
ja en la revisió
de tot el tema
de la imatge corporativa
donant compliment
amb un acord de ple
del mes de maig
i el que farem
és revisar
tot el que s'ha dut a terme
i veure
cap a on ha d'anar
aquesta imatge.
El que sí que és evident
és que l'Ajuntament
ha de tenir
una imatge corporativa,
no és un problema
del què,
sinó del com
s'han fet les coses
i per tant
s'ha de revisar
tot el que s'ha fet,
quins processos
es van seguir
i veure
dins d'això
que és cap a on
amb consens
òbviament
cap a on
ha d'anar
l'Ajuntament
ara mateix
en aquest àmbit.
Quan parla
de revisar
cap a on va,
és a dir,
què vol dir revisar
en aquest sentit?
Doncs revisar
la documentació
que ha lliurat
l'empresa
que va fer
la imatge corporativa
i que es va lliurar
a l'Ajuntament
que per cert
es va començar
a aplicar
abans que fos aprovada
i per tant
el que es tracta
és de començar
la casa
pels fonaments
i no anar
també una mica
improvisant,
no?
Per tant,
mirar tot el que s'ha fet,
veure si és adequada
la filosofia
que l'Ajuntament
té
com a imatge
d'Ajuntament,
evidentment
intentar evitar
que hi hagi
o intentar
tenir una imatge pròpia
com a Ajuntament
de Tarragona
respectant molt
la que puguin tenir
altres ajuntaments
però nosaltres
com a Ajuntament
de Tarragona
hem de tenir
una marca pròpia
i el més
significada possible
a nivell
de Tarragona,
vull dir que no
s'assembli
o que s'assembli
el menys possible
amb altres marques
tot i que evidentment
en aquesta vida
jo tinc una mica
i sempre em diu
que si copies bé
també és una garantia d'èxit
però en aquest cas no,
Tarragona ha de tenir
una marca pròpia
i això és el que
intentarem presentar
com a proposta
consensuadament
amb tots els ruris polítics
a la tardor també.
Per tant,
dit d'una manera clara
i perquè la gent
ens entengui,
la imatge
que van veure
els ciutadans
penjada
en diferents cartells
per la ciutat
abans de les eleccions
no serà la imatge
de Tarragona?
Es revisarà.
No et puc avançar ara
si serà o no serà.
Si em preguntes
opinió personal,
a priori
com a hipòtesi
és difícil
que es pugui mantenir
la imatge
que es va presentar
en aquest moment
entre altres coses
perquè hi ha hagut
tota una sèrie
de condicionants,
la polèmica
de Sant Sebastián
de los Reyes
i tota una sèrie
de qüestions
que s'han d'analitzar.
El que també és veritat
és el treball de camp
que s'ha dut a terme
per fer aquesta imatge
corporativa,
aquest treball
jo l'hi he estat veient
i és un treball magnífic.
Jo crec que els problemes
venen d'una altra via
però si em permets
no vull avançar
a conteixements
i quan tinguem
una diagnosi feta
doncs ja ho presentarem.
Un tema que sí que volia dir
i també en l'àmbit comunicatiu
és que aquest govern
per definició
intentarà no fer
política
de culebron,
és a dir,
anar radiant
tots els fets
que es vagin fent
en un sentit
dels passos,
el que sí que òbviament
serà totalment transparent
en el moment
en què es prenguin decisions
i totalment participatiu
en els processos
que es duguin a terme.
Però el que no es faran
són culebrons
dels fets
que siguin
de gestió municipal.
Segurament
el de la imatge corporativa
ha estat com a mínim
fins ara un culebrot.
Al marge del tema
de la imatge corporativa
en l'àmbit
de la comunicació
quins altres aspectes
vol abordar la regidora?
Un aspecte fonamental
és que
la comunicació
municipal
en aquest cas
o la comunicació pública
té uns valors
en si mateixa
que és
també
afavorir
la democràcia
en el municipi
en el que estem.
I per tant
aquesta serà la filosofia
d'aquest Ajuntament
en quant als temes comunicatius
i també el compliment
d'un deure
de tota administració municipal
que és informar
els ciutadans
del que s'està fent.
Per tant
posarem totes les eines
a l'abast
d'aquests dos objectius
i també potenciant
els mitjans públics
que disposem a la ciutat
amb total pluralitat
com s'ha vingut fent
fins ara
i jo crec que millorant
en el sentit
de nous mitjans
la televisió digital terrestre
és una oportunitat
que se'ns obre
a curt termini
tot i que la Generalitat
està retardant els terminis
de la pagada digital
i on Tarragona
ha de liderar
en el territori
i ha de portar
propostes
perquè com sabeu
la televisió digital terrestre
és d'àmbit comarcal
supracomarcal
fins i tot
i per tant
no és un tema municipal
però Tarragona
ha de liderar
en el territori
aquest projecte
i és un dels objectius
també
i així mateix
com posar en marxa
noves eines de comunicació
aprofitant les noves tecnologies
i la societat de la informació
que són temes
que també hem d'acabar
de definir
però també
bulletins digitals
i coses d'aquest tipus
que vagin relacionats
amb el que ja s'està fent
a nivell de mitjans.
Doncs ja que
ara citava
el tema de la societat
de la informació
de les noves tecnologies
de fet
en el decurs de l'entrevista
ja hem posat
un parell d'exemples
els tràmits
per exemple
administratius
que es poden fer
o que es podrien fer
a través d'internet
la xarxa de telecentres
en l'àmbit
de la societat
del coneixement
que fins ara
en l'Ajuntament de Tarragona
no tenia un departament propi
i que en fi
tot això
ha evolucionat
d'una manera
rapidíssima
i d'una manera espectacular
en els últims anys
quines són les línies
que es marca
Begoña-Floria?
Hem de passar
de l'Ajuntament
que tenim
a l'Ajuntament
que necessitem
i l'Ajuntament
que necessitem
és un Ajuntament
amb tràmits àgils
al servei del ciutadà
on el ciutadà
sigui al centre
no l'administració
sigui al centre
sinó el ciutadà
sigui al centre
i on puguem
donar resposta
amb terminis raonables
a tot allò
que el ciutadà necessita
per exemple
el tema de llicències
en aquesta casa
és un tema
que
trigues
no pot ser
que estiguem un any
a donar una llicència
a l'Ajuntament
de Tarragona
o no pot ser
que l'OMAC
que funciona bé
doncs no puguis
fer determinats tràmits
perquè la part de darrere
de la casa
o sigui la cuina
no està ben organitzada
per poder-ho fer
tot això
ho hem d'organitzar
hi ha projectes
que ja estan en marxa
com l'assignatura digital
que s'implementaran
o que s'aplicaran
el més ràpidament
que puguem
però també
volem fer un pla director
de societat
de la informació
de cap a on hem d'anar
que tampoc existeix
aprofitant
que a més a més
tant l'Estat
com la Generalitat
l'Estat amb el projecte
de societat digital
i la Generalitat
amb l'administració
oberta de Catalunya
està apostant molt
perquè saben
que són les eines
del present ja
encara que nosaltres
encara no hi hem arribat
per fer que l'administració
sigui més propera
al ciutadà
més àgil
i més efectiva
això a la part interna
a la part externa
hem de recuperar
el lideratge
que Tarragona
ha tingut històricament
Tarragona
amb Tinet
amb la Fundació
Ciutat de Tarragona
va ser pionera
amb les xarxes ciutadanes
ha sigut exemple
a nivell d'Espanya
i a nivell d'Europa
en el que és
l'ús d'internet
com a eina
de comunicació social
que no oblidem
que les eines
aquest tipus d'eines
no són per si mateixes
efectives
sinó les utilitzem
perquè la gent
tingui millors oportunitats
en la seva vida
que aquest és
l'objectiu de fons
generar millors oportunitats
pels ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
utilitzant en aquest cas
aquest tipus d'eines
i moltes altres més
però aquestes també
i aquestes és on estàvem
una mica coixos
per tant
en l'àmbit social
també recuperar
el lideratge
fomentar l'ús
de les noves tecnologies
a nivell empresarial
a nivell de xarxa ciutadana
col·laborant
amb la Diputació
que ara és qui té
Tinet
i que jo encara
no he tingut oportunitat
de fer-ho
però que vull
establir contactes
amb ells
per a veure
quines vies de comunicació
podem tenir
creant un portal
ciutadà potent
des d'on el món
ens pugui conèixer millor
i que puguin
saber que és Tarragona
un ciutadà
que vulgui venir
des de fora
al servei del turisme
al servei dels empresaris
i també fomentar
molt polítiques
formatives
amb aquells àmbits socials
que no tenen
ara mateix accés
als mitjans
als nous mitjans
d'internet
En poques paraules
evitar jo que dèiem abans
la fractura digital
Exactament
Aquí arriben a col·lectius
els que presenten
més risc
que es quedin
al marge
de les noves tecnologies
La nova enquesta
l'enquesta
última
que ha fet
la Universitat Oberta
de Catalunya
explica
Manuel Castells
en una investigació
de sis anys
molt clarament
que en les franges
baixes d'edat
l'ús de les tecnologies
de la informació
és molt intensiu
fins i tot
fins al 80%
dels menors
de 25 anys
utilitzen internet
habitualment
i com a eina
de comunicació
Internet
els SMS
la telefonia mòbil
hi ha un munt
d'eines
i fins i tot
la televisió digital
terrestre
quan comenci
a funcionar
també posa a disposició
On tenim
el problema més greu
són en les edats
més altes
en les edats
més altes
on potser
encara no
hem aconseguit
incidir
especialment
Aquí és on
intentarem treballar
més
i també he de dir
que de moment
la xarxa de telecentres
que hi existeix
tot i que també
com tot
amb aquest
ajuntament
fins ara
d'una manera
com pot
diguem-ne
com pot
vull dir
que no està integrada
en un pla general
la societat de la informació
sinó que es va crear
i allà va tirant
això ho integrarem
dins d'uns objectius generals
ara
per exemple
al centre de Tarragona
hi ha una llista d'espera
de 200 persones
per poder accedir
als cursos de formació
del telecentre
ara estem treballant
amb el departament
també d'educació
de coordinar-ho
amb el servei
d'educació d'adults
de poder potenciar
i donar-li un espai digne
on poder incrementar
aquest tipus d'oferta
cap als ciutadans
són moltes coses
a fer
molta feina
tenim molta feina
molta feina
un departament molt transversal
com diu la seva responsable política
comunicació
participació
i societat de la informació
és aquesta nova àrea
una de les novetats
més importants
del nou equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
Begoña Flòria
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
recordant també
ella és portaveu
del grup municipal socialista
el principal grup
política
de l'Ajuntament de Tarragona
amb 18 dies
de govern
i amb 18 dies
d'activitat
del PSC
un primer balanç
de tot el que
els regidors
socialistes
han pogut
veure i fer
en aquesta arrencada
bé
bé
perdó
ens hem trobat
ha sigut una arrencada
molt
molt
forta
perquè ja veníem
d'un treball previ
molt intensiu
i teníem molt clar
el que volem
i cap on anem
l'alcalde sap molt bé
què vol fer
d'aquesta ciutat
i amb quines eines
ho vol aplicar
també és evident
que ens hem trobat
un Ajuntament
en una situació complicada
complicada
a nivell financer
complicada
només poso un exemple
el Parc de Jaume
primer
que està pressupostat
en 4 milions d'euros
segurament costarà
24 milions d'euros
vull dir
és complicat
complicada
a nivell
de planificació
un altre gran projecte
la façana marítima
també ho poso
com a exemple
hi ha un projecte
que és més bé
un dibuix
que no un projecte
per tant també
s'ha de començar
pràcticament de zero
i complicada
a nivell
de coordinació interna
que és una mica
el que deia abans
aquí s'han anat fent
moltes coses
amb molt
escasa coordinació interna
tot i això
l'equip humà
de l'Ajuntament
està molt il·lusionat
jo he de dir
que els funcionaris
els treballadors
laborals
i tothom
que hi participa
de la gestió
està molt il·lusionat
amb aquesta nova etapa
crec que és molt positiu
per tota l'organització
com a tal
el canvi de govern
perquè han imprès
noves energies
i això es nota també
a l'hora de treballar
i a més a més
perquè
els equips
estan començant
a organitzar-se
molt ràpidament
i sembla
deia l'altre dia
amb una companya
que és que portem
deu dies realment
i sembla que portem
ja un mes
i a més a nivell
d'exigència
la gent t'exigeix
un mes no
o un any
la gent t'exigeix
resultats ja
i em sembla bé
els ciutadans
han d'exigir
resultats ja
el que passa
que òbviament
portem deu dies
i ens estem molt situant
en algunes coses
molt
doncs aquí estem fent
aquesta primera
aquesta primera valoració
en una entrevista
que avui ens ha portat
a parlar
de diferents qüestions
que parlen
sobretot
de futur
de planificar
de coordinar
de millorar
la participació ciutadana
de la societat
de la informació
del segle XXI
i també
del projecte
Tarragona 2022
aquest és un
sí
aquest és un dels projectes
claus
i estratègics
per aquesta legislatura
que l'alcalde
vol impulsar
i també d'una forma immediata
que és un pla estratègic
per la ciutat
per saber cap on hem d'anar
i molt participat
i molt
amb la implicació
de totes les entitats
de la ciutat
i de tots els sectors
socials
econòmics
que també posarem
en marxa enguany
amb les bases
de com ha de funcionar
i que també
impulsarem
i impulsarem
des de l'àrea
de la societat
de la informació
i participació ciutadana
tot i que dependrà
com la figura
del defensor
del ciutadà
d'alcaldia
directament
aquest és un projecte
que també
crec que il·lusionarà
molt la ciutat
tenim
amb un calaix
el de Tarragona
99
que es va fer
en un procés
participatiu
molt ampli
en aquell moment
hi va haver
molta frustració
una companya
fa pocs dies
em treia
el llibre
que estava ple de pols
textualment
d'un calaix
del Tarragona
el tinc damunt
de la taula
per recuperar
una mica
el que es va fer
en aquell moment
i el Tarragona
2022
és també
una eina
que ha de servir
per projectar
la ciutat
més enllà
del que és
les pròpies fronteres
com deia abans
i recuperar
la capitalitat
en el territori
i la il·lusió
de ciutat
que en això estem
i que aquesta és una
de les coses
que aquestes dues
primeres setmanes
s'han notat
que Tarragona
està recuperant
la il·lusió
de ciutat
doncs amb aquestes
previsions
amb aquesta mirada
al futur
al Tarragona
del 2022
acabem aquesta conversa
avui
amb la regidora
tinent d'alcalde
responsable
de l'àrea
de participació
comunicació
i societat
de la informació
de l'Ajuntament
de Tarragona
Begoña Flòria
Begoña
molta sort
bona feina
i fins la propera
i moltes gràcies
a tots
adeu
bon dia
bon dia