Dos quarts de dotze del migdia, dos minuts.
Déu-n'hi-do, eh?, la caloreta que deu fer en aquests moments
al vell mig de Tarragona a la Rambla Nova.
Un decorat natural i absolutament autèntic
per comentar l'actualitat del dia des de la mirada
d'aquelles persones que són coneixedores de la ciutat,
de la ciutat que va a peu, que camina,
que va a treballar, que entra, que surt.
Segur que han vist la ciutat molt canviada,
sobretot pel fet que les escoles ja fan vacances
i, per exemple, el lloc on estan ells,
que és a la zona de la Rambla Nova,
que hi ha a prop d'un col·legi,
segur que noten que hi ha molta més tranquil·litat.
Ha afegit les temperatures que són altes
i que fa com a més mandra caminar pel carrer.
En fi, a veure què ens expliquen els nostres tertulians
dels dilluns, acompanyats de Josep Sunyer,
que el primer que li demanarien, després de saludar-lo, és clar,
és que fes els honors i presentés a l'audiència
aquells homes, grans homes, que no pas homes grans,
que ens han d'acompanyar en la tertulia.
En Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Estàs molt ben acompanyat, no?
Sí, sí, mirem, acompanyo el Pere Ferrer,
que és l'alcalde del banc, ara saludarem el Pere Ferrer.
De fet, el Pere Ferrer m'estava explicant
quan es van instal·lar aquests arbres que hi ha aquí a la Rambla.
Ara ho explicarem, perquè té el seu queixo.
I també s'acompanyia el Pere Múria,
el Pere Múria que és aquí al mig també,
s'ha anat al banc,
i a l'altre extrem ja el Joan Campos,
que també s'acompanyarà avui en aquesta tertulia de dilluns.
Saludem d'entrada el Pere Ferrer.
Pere, bon dia.
I bon dia.
Vostè té el seu micròfon,
anem a parlar des d'aquí, si vol.
Ara m'explicarà això dels arbres, eh?
El micròfon, que així no l'escoltarem ara, si no.
Quasi, recasi, el micròfon.
A mi, que tinguin, Pere.
Aquells, quan van arreglar aquesta Rambla,
aquest tren de Rambla,
van posar aquests arbres,
que això no es coneixien, eh?
Perquè van fer una enquesta per Tarragona
a veure quina classe d'arbres volien que poséssim.
I l'Ajuntament d'aquell temps
va posar els arbres que va voler.
Va posar els arbres que va voler.
I no primeres, terceres,
perquè els primeres tenen el tronc recte
i els segons i terceres són doblegats,
que ja veus que no hi ha cap de recte.
Aquest arbre té un defecte,
que així com, per exemple,
els que hi ha aquí al carrer Canyelles,
quan arriba el mes de novembre
ja queden despullats,
llança tota la fulla
i el mes de gener ja comença a treure fulla,
aquí passa gener i passa febrer
que encara tenen tota la fulla.
O sigui que l'hivern
continuen fent sombra.
Llavors, quan treuen,
llanzen la fulla,
cap de quatre dies la treuen.
Però, els 15 dies,
plor.
La plor, que és una porqueria
que n'hi ha un estesa.
i un altre problema,
el pogor,
que criem molt de pogor.
O sigui que aquí vens amb una camisa neta
i moltes vegades...
si posen molt els coloms
i hi ha un bruton colom.
No poden estar sentat a cap lloc.
Bueno, això és un problema
que no es pot evitar.
A la seta,
si no se pensa,
els coloms,
i han embrutat
els bancs,
i han embrutat
la roba i tot.
Però això és un problema
que no es pot evitar.
Aquest arbre no calia
que fossin tan altes,
menys altes
i la rama
més baixa.
i els coloms
no ser tan rossos
i tan alt
que hi posen els coloms
a dalt
i ho embrutem.
A vostè, Joan,
li agraden aquests arbres?
Joan,
no, no miri cap allà,
miri cap aquí.
Li agraden aquests arbres a vostè?
No.
Això és una porqueria.
Abans he vist
aquesta rambla
tan bruta
de plor.
I llavors
la flor
que sempre està estesa.
és una porqueria.
Tenim un salafons,
eh?
Sí, sentim les obres.
Generalment...
Avui ha començat aquí...
Sí, perquè el tema
de les obres
es controla bastant, Josep.
Hi ha la màquina
de Sant Adore.
Quines obres són aquestes
d'aquí darrere?
Sí, no sé què deuen fer
perquè estan picant la roca,
pots notar que deuen fer
dues aigües,
alguna sància
per posar dues aigües.
Això ha començat avui.
M'explicàvem que aquests bancs
aquí,
que els convendria
rentar-se la cara una miqueta,
no?
rentar-se'ls
o pintar-se'ls
i després que no s'hi posin
de peu.
Si ho anà
que no faréu res.
El que t'ha de fer
és tindre's límpios
com de humana
i canviar
si comptes ho fa.
Canviar els dades
que quan els coloms,
sempre està ple de coloms
i ens envolten sempre
i no hi pots seure.
Pots assentar
perquè
has d'aixecar
i quan deixes ho has de marxar.
Pere, ara
hi ha molts companys
que hi han tirat amunt, no?
Però a aquesta hora
n'hi havia uns quants
abans que eren per aquí, no?
Aquí venen
aquí al dematí
a la sortida
és a les 11.
Els que van
que poden caminar bé
a les 11 ja marxen
i si no marxen
els hi han a la sortida.
Aneu per amunt.
I van tots al cap
al mirador.
I quin recorregut fan
al cap del dia?
Quin recorregut van?
D'aquí a les palamèries.
D'aquí a les palamèries.
60, 2,5 i més ochtars
a les 11.
A les 11.
¿A les quarts?
I encara et baixen
per aquí baix.
Escoltem, ja que som davant d'icenda
com està el tema aquest de l'euro?
Les quartos, baixa.
Com està el tema
les quartos?
Ja t'he dit
que l'euro s'ha enganyat.
L'euro
ha enganyat el poble.
Perquè abans
deies
100 pessetes.
I 100 pessetes.
Ara
Un euro té valor, són 160 i escaig de pessetes, oi?
Doncs, escolta, és enganyat,
enganyat perquè l'aigua de la vida ha pujat molt més
que no pas el que cobrem naltros.
A naltros s'aumenten un 10 i pujan un 25.
I ells tenen el 40 d'aigua de moment.
Ells vingen el 40.
Posar l'aigua de l'ebre,
l'aigua de l'ebre l'hem de comprar per a veure i fer el minjar,
que només serveix per a rentar la roba i per a dutxar i ben llum.
L'has de gastar un dinaral per a veure l'aigua que no serveix.
L'aigua de l'ebre. I la cobren.
Per què? Tants quarts.
Abans l'aigua era salada, no? La ciutat.
Sí.
Se n'acorden d'això?
Per això es van morir els arbres que venen aquí.
Aquí hi havia peletaners, activament.
Peletaners, els arbres molt mancos.
L'aigua que hi havia bon aquí,
quan es van començar a fer les refineries,
la van donar per a les refineries.
Llavors aquí van agafar aigua salada.
que aquí de l'aigua bona abans sí que ha doblat la gent.
Hi ha quatre vegades més de gent.
Però abans l'aigua sobrava aquí.
I si la busqués...
Espera que se'n va, Joan, on va vostè ara?
Jo al mercat he comprat, que veus que estic viudor.
He de comprar al mercat ara?
Home, has d'esperar una miqueta.
I també m'estan esperant.
Es poden esperar cinc minutets, Joan.
Jo ja comentava als oients que això era molt anàrquic, eh?
És que el Joan ja fa molts anys que és per aquí de Rona,
però ell és de Benissanet, no?
De Roma.
No, de Roma no.
Sí que els de Mora diuen els de Roma, Benissanet.
I per què s'ho diuen, això?
Oh, i els de Mora gent traïdora, eh?
Segui, segui una estona, no marxi encara.
Home, Joan, Joan, no se'n baixi.
Cinc minutets, cinc minutets i toquem el dos.
A veure, és que en aquell poble no hi va passar ni Sant Josep ni el Mora de Déu.
Joan, vine i creu...
Adéu, adéu, Joan.
El Joan se'n va.
El Joan se'n va al mercat.
El Joan se'n va al mercat a comprar, perquè si no el peix, no el trobarà a la posta.
Avui no trobarà peix, que és dilluns.
Digui, en Pere.
És viu, per això va.
Però diuen paraules que n'ha fet un pressec, un obert sec.
Noms que... però...
Mira, no sé si...
I bon home.
Però també aquest cada dia t'he de fer cap aquí.
I a la tarda ell surt, i a la tarda ja no surt.
Callava de xòfers, no els autobusos.
I de xòfers no els autobusos.
Josep, els hi podries preguntar quantes persones s'hi poden trobar habitualment,
si a l'estiu és diferent que a l'hivern,
si es nota que hi ha la canalla a casa i algun avi s'ha de quedar amb les criatures.
Com canvia una miqueta de l'hivern a l'estiu les seves tertúlies matinals?
Em diuen, em pregunten la companya, la Joana, que està als estudis,
que diu que si és molt diferent de vindre aquí al banc a l'estiu o a l'hivern,
si quan hi ha la canalla al col·legi, doncs ve més gent o menys gent.
Nosaltres, aquest banc, el tenim jugat.
Perquè estiu i hivern, sempre aquí.
Jo sempre aquí s'apunto.
Però, saps que, Pai, apunto tots els poques vergonyes que passen per la Rambla
i al cap del mes porto la lliça a l'Ajuntament.
I saps les poques vergonyes que passen per la Rambla?
Passen molts o pots?
Ui, ui, per això porto molt a la Rambla.
Pregunteu-li què entén per poques vergonyes.
Exacte, què entén per poques vergonyes, és a dir, què serien?
O com es definiria que és poques vergonyes?
Aquest que m'ençap de l'ús.
Però aquest és bona persona, no?
A més a més.
Sí, però són poques vergonyes, escolta, eh?
Aquí, els que venen, haig que s'enllibren pocs,
que són poques vergonyes, com a mi són per mi, eh?
Però jo no els ho puc apuntar, jo sóc els que puc els amers.
Llavors, és molt diferent a l'estiu o a l'hivern o no?
Canvia molt la cosa?
Són els mateixos.
Però hi haurà avis que potser fan de cangurs.
Algú de vostès fa de cangurs de la canalla
i llavors a l'estiu, quan no estàs al col·legi, canvia la cosa?
Després, això de posar el mercadillo aquí,
també és l'antivocació,
perquè la gent passeja per aquí.
I no poden passejar i fan malbé tot.
Perquè els que venen aquí, potser passen per dins dels jardins
i d'això no miren res.
Han d'anar a la lavabo.
Doncs potser s'obren per aquí mateix,
perquè no n'anava cap puesto.
Jo ho dic, que no ho he vist,
però potser perquè...
Allí tenien els bates i la lavabo al costat del mercat.
Allà baix, allà em posen la fira,
allà baix anant a la rosqui,
que allí sempre hem pogut posar el mercadillo.
No està a bona vista, ahí va la gent.
No hi aniria tanta gent allà baix.
On hi ha a Tarragona és aquí.
Tot el que traig dins d'aquí és mort.
Aquí a Tarragona,
per a fer un puesto,
per a posar un mercadillo o una altra cosa,
no hi ha puesto per aquí.
Ho han de fer les afores.
I les afores no ho volen fer,
no els interessa,
perquè no hi aniria ningú.
Van intentar posar una fira
anys enrere al Palau de Congressos
i no hi anava ningú.
És aquí.
Aquí és un punt de pas
i els altres puestos ja costa molt més.
Aquí a Tarragona són molts senyors
que ho volem tindre tot.
Els que han de comprar,
potser hi van els bors,
perquè aquí molts venen
de les barriades d'aquí i no compren.
El que fan és remenar la roba
i les coses que hi ha
i compren poc.
i després molestant la gent
que van de pas,
que no poden passar.
Van portes pressa,
trompada aquí,
trompada per allà,
que no pots passar.
Ara hi ha més gent aquí
els dimarts i dijous
que no passi a vi al mercat.
Em fa l'afet
que han vingut més venedors.
Més paradistes, no?
Més paradistes, sí.
Ara n'hi ha el doble.
Una cosa que és molt interessant,
com que està destret això,
desapareixen moltes carteres.
Dimarts i dijous
desapareixen moltes carteres d'aquí.
i nosaltres,
els que se sentem aquí
no hi podem venir
i tenim d'anar a buscar
a un altre barri
perquè aquí no hi podem estar
dimarts i dijous.
I on van?
Allà al carrer Lleida.
Allí,
allà,
mira,
el banc,
tenim música
perquè hi ha música
allà que toca sense apagar.
que mos queixem,
el que passa
que no estan per aquí,
però n'hi ha d'altres gent
que no el troben bé.
Pere,
allà al carrer Lleida
hi ha poques vergonyes?
Home,
els mateixos.
No,
allà no en passen tants,
home,
allà no en passen tants.
Qui diu?
Aquest també ho és,
aquest que ve,
ara,
em trobem una poca vergonya.
Però,
Josep,
disculpa,
clar,
diu que se'n va anar al carrer Lleida
o deuen tenir una miqueta complicat
o no
amb la construcció de la carpa.
Exacte,
al carrer Lleida
estan construint la carpa,
aquella de fora,
no?,
del mercat provisional,
que està bastant amunt,
ja,
allò,
eh?
Però va molt poc a poc.
Es tira,
van dir que serà llest,
però allà al mes d'octubre,
o,
potser no ho vam,
perquè si diuen a l'octubre
pots comptar un mes més,
eh?
Que es tira llest.
I no ho sé,
va molt a poc a poc.
És una feina bastant entretinguda,
i pesada,
però,
no ho sé,
no sé si és culpa de l'organització,
això ja es treballa,
però,
per mi,
hi ha poca gent.
Abans hem vist que regàvem per aquí,
a Barralma,
que estaven regant alguna,
alguna manguera,
alguna mànaca,
no?
Ara ja n'hi són,
eh?
Deuen ser per allà d'au.
Però si és raro,
no?
Que reguin a aquesta hora.
Ja no m'explico,
perquè hi ha gent,
hi ha gent que poden regar,
amb els expansors que estan col·locats,
ve una,
ve una noia,
a regar en aquestes hores,
perquè a les 11 no és l'hora de carreguen.
I aquells bancs d'allà
estaven mullats completament,
i no m'explico,
costa menys apretar un botó i carregui,
que no pas que tingui dient
aquella noia amb la manguera,
i, sin embargo,
quan ho ha vingut encara estaven aquí la manguera.
I la manguera és més per punt,
no ho sé.
jo moltes coses,
de les que hi ha,
no les trobo que estiguin ben fetes,
però,
com que els que manen,
manen,
mirar,
escoltar i callar,
perquè fan el que volen igual.
No hi ha la força,
nosaltres,
ara parlem aquí,
però nosaltres,
no hi ha força
per poder de dir,
bueno,
això s'ha de fer un canvi.
Ells van seguint,
igual.
Quina força té d'haver?
Aquesta gent venen aquí,
són treballadors com un altre,
i fan el que els manen.
Els empleats de l'Ajuntament,
em sembla que es posaven a les 7 del dematí,
però ara no són els de l'Ajuntament,
això és una companyia que ha agafat ara,
a part de l'Ajuntament,
que és aquesta.
Abans Tarragona,
anaven a la nit
uns bassureros
que llimpiaven amb manguera
i el camión.
Llimpiaven de nit
que no molestaven a ningú.
Ara ho fan de dia.
Perquè tu saps que
la manguera curta no arriba.
Saps que...
I els enxufes,
i els empalmes que canvien.
A regar.
Nosaltres,
que tenen petits,
aquell home que anava regant pel carrer,
la manguera curta no arriba,
si podia,
t'arregaven i negaven,
però això ha canviat.
Diuen...
que tenia una setmana
que els feien canviar
d'una banda a l'altra
per poder treure
tota la runa
que es posava
sota els cotxes
i ho feien marxar
amb la manguera de pressió,
ho feien marxar.
Ara això
no ho fan tampoc.
Segurament que aquest dematí
ja ha passat
la porgoneta aquella,
regant,
perquè aquí encara
és una de les roderes.
Però, clar,
encara no arriben allà baix
i ja torna a estar brut.
Ja torna a estar brut.
Aquí la màquina
tindria
amunt i avall,
amunt i avall,
seguit,
i no quedaria net
perquè no veus
que hi ha tanta flor.
I aquesta flor,
primera,
que ataca,
i segona,
que ve això.
I ara vindrà el pogor,
que és el principal.
El pogor és el que...
per aquí
no se podria passar
perquè molta gent cauria.
I això el resvela
en els peus
si està mullat.
Aquest enresolat,
aquest enresolat
és molt més car
que el que hi ha aquí dalt
i el que hi ha dalt.
Això és terrazo.
Quan se va posar el terrazo
és un material
fortíssim
i caríssim,
que és el mateix material
que hi ha als bancs.
Això que hi veus
la cara carreresca,
és això.
Això és semi,
no està polit,
semi polit,
no polit.
Però quan plou,
això rellisca molt.
Segurament que
quan el van posar
això no ho podíem pensar.
I ara,
els altres trames
que han posat
ja posen
un ràquid hidràlic,
això hidràlic
i això no rellisca.
Aquest soroll
que s'engin de fons,
aquests pitats
i tot això,
això és el sol de cada via aquí, no?
I a part la gent
aquí als Pars de Cebre
o no?
El passen de llarg?
No,
passen,
passen,
passen.
Aquí bastant uns dies
que aquest no estava pintat
el Pars de Cebre
que hi havia un parell
que un any
però ara ja l'han pintat.
Home,
el dissabte,
a veure si és prop,
el dissabte
aquí va haver
un cop,
un cotxe
va fotre una trupada
amunt
però no va passar res.
Veus que hi ha tanta gent
i a part,
a pesar de tot,
també
a part de CUP
la tenim naltros
perquè no es mira,
no es mira res.
Escolta,
tu penses
antigament
passaven bicicletes
per aquí
i ara passen aquí
una colla de bicicleta
i què?
Si et fan mal
que tens d'anar a reclamar.
Aquí al mig del passeig
no tenen on passar
les bicicletes
però passen.
I el que deia abans,
això que se sent
en la joventut,
qui ho pot evitar això?
Qui ho pot evitar?
I jo?
Si hagués un guardiobano,
per exemple,
que anés amunt
i avall,
amunt i avall
i moltes.
Ara,
l'alcalde,
que ja em sembla
que va dir
que posaria
100 guardiobanos més.
Turistes, turistes.
Llavors,
potser valdria la pena
que algun guardiobano
anés amunt i avall
i es guanyaria el jornal
només molt tant
perquè en fan d'animalar.
I a la tarda,
al temps de col·legi,
quan van
la canelleta aquí,
a col·legi,
surten la canelleta
per aquí,
el damunt xafant les plantes
i xafant-ho tot
i les mares mirant-ho
i no els hi diuen res.
Què miren?
Què vin d'aquests turistes?
Ens estan mirant.
Jo ho veig moltes vegades
que passo pel sumàfro
i la gent veu-nos...
Moltes gràcies.
Aquí ha hagut una nena petita.
Ha vingut a l'aigua, eh?
Això és el que dèiem abans
que rellisca,
el terra rellisca.
Jo tombo tot Tarragona
i ho veig
que passen pel sumàfro
a estar vermell,
que no poden passar.
Ple de gent
i no s'aguanten
han de passar.
Passen.
No respecten els sumàfros.
I hi ha cotxes
que tampoc no els respecten
perquè està verd
i passen.
Però hi ha molta gent
que no els respecten
que passen.
Jo dic que aquesta gent
deuen baixar de dalt
de les muntanyes
dels puestos
que no han vist mai
un cotxe.
Jo si no veig
el sumàfro verd
no passo mai.
i si passo
perquè veig
una estància llunca
que no ve cap
d'un costat
ni de l'altre.
Però n'hi ha molts
que això no ho miren.
I per això...
Les muntes fan mal
perquè aquí
es queixem
que Tarragona està bruto
però tenim nosaltres
això.
Dies enrere
va sortir per la tele
a l'Aragó
no em preguntis
ara quina ciutat
que l'alcalde
ha posat molta.
El que llança
una colilla
a terra
si l'agafen
200 euros.
Les nenes
que mengen pipes
i llancen
les velles
a la pipa
200 euros.
El que es culpa a terra
200 euros
aquella ciutat
la tindran neta.
La tindran neta.
Ara es garipa
els ciclets.
que si veiessis
els ciclets
que hi ha aquí
a la Rambla
aferrats a terra
aquí
aquí en podem comptar
4 o 5.
Mira si en tens.
Aquí això
els ciclets
per aquí baix
a l'institut
i per allí baix
a aquests puestos
del govern civil
per deball
tot allò
està ple de ciclets
i a les escales
no a fora a la seda
no
d'estar a les escales
home
han de ser més curiosos.
I això
treu els ciclets
pel capital
perquè
va sortir una vegada
a una ciutat
que anaven
amb un aparato
amb aigua calenta
i no sé si van dir
que costava 20 o 25 peixetes
a treure cada xicleta
llavors ja.
O sigui que
aquí a la Rambla
passarien dies
passarien dies
perquè
anys
hi havia dues noies
allà baix
al primer tram
i em portava
una bossa plena
amb una rasqueta
a anar.
Per mi
bècies a prop els Reus
els Reus potser
són més
una altra classe
de caràcter
més respectat
més que aquí.
Els Reus
és més net
que t'arra una.
es respecta més
l'ambient
que aquí.
És més net
que t'arra una a Reus
i els jardins
més ben cuidats
i els carrers
més nets.
Jo ho he vist
perquè a Reus
si va a treure
alguna vegada
m'hi fixo.
Jo les coses
m'hi fixo llunvall.
El que està bé
i el que està malament.
M'hi fixo
i ho veig.
Mira el petit,
mira el petit.
Tots els crios petits
van al darrere dels plums.
ja anava a tornar a caure.
Què han de fer?
Què han de fer amb les pensions?
Han de pujar les pensions o no?
Home, escolta.
Aquest és un tema...
Entre les pensions 3
i el rest
tot un moment en 20
quedarem iguals.
Hi ha gent
que només pensa
a veure com ho podem fer.
Pujem
10 passetes?
No.
Mira, pujam de 3 aquí,
3 aquí, 3 aquí, 3 aquí.
Seran 12
i no se'n donaran tant de compte.
M'entens?
La gent que només
té una d'hostió d'això
i el que paga
és el treballador.
El treballador.
I avui
a les pensions
les venyes
per arribar al cap del mes.
Les venyes per arribar al mes.
Però mira, escolta,
què hi hem de fer?
Què hi hem de fer?
I
la joventut
avui
necessita molt més
quartos que n'altres.
Avui la joventut
necessita molt més quartos que n'altres.
perquè
nosaltres
aquí sentim
un fart de
precisar
de jovents,
de solters,
amunt i avall
a aquesta rambla
que gastàvem
les soles de les sabates
i avui
cap als pubs,
cap als pubs,
cap als pubs
i cap a les discoteques.
M'entens?
O sigui que ha variat.
Per bé,
per bé,
per la joventut
per bé.
Però, no ho sé,
el dia demà
on arribarem.
La joventut
avui en dia
porta més gasto
perquè
la primera cosa
quan té l'edat
és el carnet.
cotxe
i s'hi posen la moto.
I molts,
i molts
n'hi ha que no treballen.
Acaben l'institut
o els estudis,
que ja tenen 20 o 25 anys,
que jo el sé,
i viuen
de les costelles
dels pares
o dels avis.
I treballar
com que
s'ho passen bé
diuen que treballin
els negres.
Que treballin altres,
no?
És així mateix,
és així.
És així.
Avui la joventut
viu
viu,
viu com vol,
viu com vol.
I nosaltres,
llavors,
vivíem com podíem.
Treballàvem
dissabtes,
tota la setmana,
i els dissabtes
hi fèiem 10 hores
cada dia,
no 8,
10.
Ara se'n demanen
fer fets de les
els divendres i tot.
Això no pot ser.
Qui no treballes
perquè no vol,
creuen?
Avui,
no qui no treballes
que no vol,
és segons
quina classe de treball,
primer pregunten
el que cobraran,
i segons
el que tindria
a cobrar,
treballen o no treballen.
I bona hora.
Bon dia,
bon dia.
La construcció,
veus que treballen
un 60%
de gent
de fora d'aquí.
Avui,
un palet
de 50 anys
no troba penya.
i un home
amb 50 anys
encara està amb el seu poder,
no troba penya.
I maquinàries.
A més que el que veigis,
la gent que porta,
els que porten
moltes cargues,
camions,
tots jovens,
tots jovens.
O sigui que avui
un home i edat
s'hi queda sense penya
i això.
Vam dir que volien
fer treballar
els jubilars
d'estar als 70 anys.
Qui treballarà
als 70 anys?
Hi ha un treballador
que jo mateix
als 8 anys
ja treballava,
que em vaig quedar
als dos anys
sense mare.
i em va
agafar una tia,
una germana,
la meva mare,
i va vindre a la guerra
i ha operat
i mil coses
que he tingut.
I així estan molts.
Pot treballar un,
una persona gran
que sempre ha estat
en un despatx,
ho ha fet d'encarregat,
que només passeja
i vigila.
Aquest sí que ho pot aguantar.
Però un treballador
que està cremat del treball
i molts no han tingut salut
que han hagut d'aguantar
per poder cobrar el dia de demà,
quatre d'aixòs
que ens donen,
com ha de treballar
els 70 anys?
Si no pot ser,
de cap manera,
això.
Jo vaig treballar
39 anys
perquè sempre és
aquí al davant.
Perquè estan obres.
Eh?
La cara estan obres,
dic, no?
La cara estan obres.
Foment d'obres i construccions,
39 anys.
i què?
Desobl·lat,
desobl·lat,
sí,
una pensió,
però...
Just.
Josep,
estem arribant al final.
Estaria bé que acabéssim,
si més no,
amb una referència
al sant dels nostres convidats,
Sant Pere.
No sé si ells aniran al Serrallo
o estan una mica pendents,
però en tot cas,
felicitant-los,
que no se'ns oblidi.
Mira,
ja em diu la companya,
la Jolanda,
que els feliciti
perquè aviat serà Sant Pere,
el Pere Ferrer,
el Pere Murria,
en fi, que...
En altre Pere,
vostè com es diu?
Bon dia.
Pere Canyelles.
Doncs benvingut, Pere.
Si vol,
dilluns que ve,
també pot vindre per aquí
i la fem petar.
Pere Murria i Pere Ferrer,
gràcies per acompanyar-nos.
Ens veiem dilluns vinent, no?
Som tres Peres, oi?
Però encara ve un altre
que també es diu Pere.
Per Sant Pere,
què faran?
Vindran cap al Serrallo o no?
Jo, si puc,
jo, si puc,
hi vaig,
les velles meu per caminar.
Però tota la vida,
com que dic Pere,
he anat a l'ofici.
I penso,
una, si puc,
penso una aïe.
Jo tots els anys
vaig viure
catorze anys
al carrer de mar.
Mira quina bicicleta,
mira.
Passa una mena de bicicleta
d'uns dos metres d'alçada.
Doncs vinga,
tot mirant la bicicleta.
I ha passat
unes quantes vegades
per aquí, aquest.
Segur que...
Aquest és d'aquells d'abans,
o no?
És dels...
Les poques vergonyes,
o no?
No, no.
Bueno,
els que venen,
si aquest que ha passat per aquí,
aquest era pescador.
aquí,
si haguessis vingut temps enrere,
ve un home,
però ara està
el poble Ferran,
que té 93 anys.
I està més
lluja que nosaltres.
Pere Ferrer,
Pere,
alcalde de l'Ouban,
gràcies.
De res.
Pere Murria,
gràcies.
Moltes gràcies.
i també gràcies
al Joan Campos
que està comprant.
Està comprat al mercat
perquè estava amoïnat
que li tancarien,
Déu-n'hi-dos,
i encara perquè tanqui.
Josep,
jo m'imagino
que continua
aquí la tertúlia,
una tertúlia
que és improvisada
i a la qual
es van afegint
tot aquest col·lectiu
de jubilats
de la ciutat de Tarragona
que tenen un coneixement
des de la seva perspectiva
naturalment
autèntic
del dia a dia
del que passa al carrer.
Per això,
tantarem la sort
i cada dilluns
ens hi acostarem
amb la unitat mòbil.
Josep,
gràcies.
Fins ara.
I gràcies al Joan Maria Bertran
que ha tingut curada
la unitat mòbil.
Dos minuts
i seran les dotze.