...
Quim Pons, bon dia i bon any.
Bon dia i bon any.
Ai, quina enyorança que teníem d'aquest raconet de cada dilluns.
Ai, sí, de riure una estoneta, de conèixer...
...aquests grans paisatges d'Espanya que aneu recorrent amb el nàstic.
Bonics, bonics, bonics.
Bonics perquè sí, m'han dit que t'ho has passat a Madrid.
Impressionant.
Ai, com t'ho has passat.
I amb l'Ave, genial, eh?
A veure, m'haurien de passar amb l'Ave.
Recomanable, això és publicitat ara de DIF o de Renfe d'algú, no?
És igual, no la necessiten tampoc.
Genial, però brutal.
Se'ns acabarien els adjectius per definir el bé que va l'Ave.
Això és viatjar, eh?
Sí, sí.
No l'Espresso Madrid Costa Brava.
Ostres, l'Espresso Madrid Costa Brava, humita, eh, també.
Humita, humita.
Tant a Madrid que tiraves com 9 hores per arribar a Madrid.
Tres horetes, eh?
Encara conserves l'holoreta dels bars de tapas, eh?
És que no...
És com una segona pell, això, eh?
No m'he canviat el jersei.
No, no, però ni que te l'hagis canviat.
Això és com una segona pell, eh?
S'adhereix i ui!
Doncs vam anar a un bar molt bo, eh, dinar.
Recomanat per Jordi Blanc, que va passar...
Però car?
No, no, no, econòmic.
Bueno, bonito y barato.
Econòmic.
Abans en parlàvem, hi havia clients que certament portaven allí com 20 anys enganxats a la barra,
perquè no s'han pogut desenganxar, però el bar era realment interessant,
perquè Jordi Blanc ha passat certes temporades de la seva vida militar a Madrid,
i vaja, genial, genial.
I escolta, va aprofitar per explicar-vos la història de la seva mili.
Sí, el que passa és que no l'escoltem.
Ell no ho sap, però l'Albert i jo desconectem com ens explica aquestes coses.
Si una conversa de futbol o una conversa d'emili, no sé què és pitjor.
En fi, sigui com sigui, aquí sempre portem novetats,
i com veuen, sense vulguer-ho hem aportat una nova secció a aquest espai del futbolí,
que serà a partir d'ara la secció gastronòmica.
Per què? Perquè ho acabem de decidir d'aquesta manera.
I tenia una cosa, però que és que el meu capdoblit m'ha fet que es quedés a casa,
que eren tot de paperets de restaurants,
perquè a Madrid, si una cosa és típica,
és que et donin molts paperets de restaurants i t'omplin de paperets.
Perdona, Quim, i del que no són restaurants.
I del que no són restaurants, però bàsicament restaurants,
perquè a l'hora de dinar hi havia gana i et donaven-ho als restaurants.
Vam recollir com a 12 papers,
a més anaves anar i diies, no, este ja lo tengo, i no te'l donaven.
I la cosa multicultural, ara també està molt en el tema gastronòmic.
Sí, però aquests eren castissos, castissos,
i hi havia menús interessants,
però és que m'ho he descuidat, Jolanda, ho sento, em sap greu,
tenia també un souvenir, però el cap encara està de vacances
i no havíem connectat el xiu.
La rajola ja no me l'haves portat l'última vegada,
ja he tornat a fallar.
Però és que aquest cop t'havia portat una cosa molt xula,
em sap molt greu, de veritat.
La setmana que ve el portaré,
recuperarem aquesta secció i tirarem el souvenir la setmana que ve.
Doncs farem una cosa, ara buscarem el cocedito madrileño
i també te'l posarem després.
I ara, si et sembla, volem escoltar,
ja que no vam tenir gols, és un mini regal de Reis,
ara parlarem del Reis Amplia i Tendidamente, com deia aquell,
però primer escoltem un mini regal de Reis,
que és l'últim gol que va fer el Nàstic,
o de fet, el primer gol que va fer el Nàstic
a l'última visita al Vicente Calderón.
Era l'any 2002.
Pot ser perillosa, banda esquerra d'atac del conjunt grana,
la pilota assentada per Cuellar,
a veure si pots rematarla al gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
GOOOOOOOL!
Històric del Nàstic, el Vicente Calderón!
Que cridin, que cridin!
Nosaltres també!
Albert Tomàs acaba d'avançar al Nàstic!
Aquí, el Vicente Calderón,
amb tot en contra els seguidors del Nàstic,
aquests 200 valents en peus!
Que bonic, eh? Això és de l'any 2002.
Com escàrpies.
Però aquest any no hem pogut cantar cap gol.
Però com a mínim no han cantat els altres tampoc.
No han cantat tampoc.
Amb el panorama que tenim ja era molt, eh?
Sí, sí, és molt.
Perquè més heu destacat, Paco Flores ha acabat el partit,
que l'important era que no havien encaixat cap gol,
0-0, en Nàstic 9 puntets, un punt que dissabte
semblava boníssim, que estàvem fent tots vots
i que ahir els resultats ens van anar fatal.
I vaja, que ens hem quedat a 8 punts de la permanència,
però bé, si guanyem a casa al Geta,
fent cara tot és possible...
Què és això que sona?
És bo això, això és boníssim.
A veure, a veure...
El millor himne del centenari és que s'arribarà a fer.
Mira que n'hi ha de bons, eh?
Hi ha el del Betis, el del Sevilla, que són realment bons,
però Sabina va abordar aquí un himne del centenari
de l'Atlètico de Madrid ja fa uns quants anys,
però està bé també recordar-lo quan alguna cosa...
Home, ja que recordaves aquest gol del Nàstic del 2002...
Tirem també de centenari de l'Atlètico de Madrid i escoltem a Joaquín Sabina.
Anem a parlar dels Reis, perquè el partit va caure en dia de Reis,
en dia 6 de gener, epifania, que se'n diu, no?
Sí senyor, l'epifania.
I vam parlar-ne i molt dels Reis.
Perquè dius, de què hem de parlar en un partit de Madrid?
No, clar, de què hem de parlar d'un partit que acaba 0-0 del Reis.
Primer anem a conèixer, perquè tu què t'han portat els Reis, Jolanda?
Alguna cosa que es pugui dir, eh?
Ai, ai, ara s'ho pensa. No ho pots dir.
Carai, Jolanda, carai.
Ni res de roba ni res així que es pugui dir, no.
Sí, sí.
A l'Àngel García no li han portat res.
Es va portar fatal.
Ni una pizza.
Carbó.
Ho sap bé?
Bé.
T'han portat moltes coses al rei, això o no?
Carbó per un tubo.
Carbó?
Sí.
Home, no, que avui no.
Avui és un dia perquè ens portin coses, sinó carbó.
Es va conèixer a casa el xiquet.
I la dona i els fills m'han castigat.
Jo crec que el rei Melcior arribarà avui aquí a l'Estàdio Vicente Calderón i m'ho regalarà tres punts a nosaltres.
Jo també.
Tinc aquesta sensació positiva avui d'aquest Estàdio Vicente Calderón.
Jo crec que serà un regal per tu, Àngel, perquè després del carbó que dius que t'ha arribat, avui t'arribarà el regal com Déu mana, eh?
D'ací ho esperem.
Doncs aviam si li ha arribat el regal.
No li va arribar en victòria.
Si m'empat, amb aquest empat a un el Vicente Calderón del Nàstic davant l'Atlètic...
Ai, a zero, perdó.
Del Nàstic davant l'Atlètic de Madrid que va suposar aquest puntet.
I també parlàvem d'altres coses relacionades amb el Nadal, les festes.
Avui és un dia de retorn una mica de molta gent que ha estat de festa a la feina.
o altres que no, el ritme era diferent, potser aquests dies perquè era Nadal.
I l'Atlètic de Madrid també tenia una pàgina web, no és l'oficial del club,
sinó que és una per recapació de socis que es diu
www.contigoseremos100.com
Clar, una pàgina web que el nom és Contigo Seremos 100.000,
ens va cridar, si més no, l'atenció.
Home, doncs sí, per original.
Li vam dir a Tero Ortega que fes un treball de búsqueda a la xarxa,
que fiqués allà al Google o que directament fiqués aquesta plana web, ja que teníem l'adreça.
I va dir, sí, calla, que ho fico, i ens va explicar més o menys
quin era el disseny d'aquesta plana web per aquests dies tan assenyalats.
Es veu un pessebre amb Sant Josep, la Mare de Déu, el Nen Jesús
i un pastoret vestit disfressat de Matalacé, de l'Atlètic de Madrid,
amb dues ovelletes d'una cada mà.
Cliques a Sant Josep i pregunta
¿Qué es ser socio no abonado?
I tota la informació.
Carai, o sigui, Sant Josep és socio de l'Atleta.
Clar, clar.
O sigui, la pàgina web consisteix, si voleu fer la prova i podeu entrar ara,
3bdobles.com,
en què hi ha el pessebre muntat
i tu vas clicant a sobre cada personatge del pessebre,
Sant Josep, la Mare de Déu, el Nen Jesús, el Bou, la Mula,
qui faci falta,
i allà et van donant, doncs, motius per ser soci de l'Atletico de Madrid.
No està malament.
Ara ho canviaran, se suposa.
Ara queda Setmana Santa probablement, no?
Sí, potser fiquen passos de Setmana Santa,
o bé, a saber, qualsevol cosa d'aquestes que se celebrin,
festes, per fer socis de l'Atletico de Madrid.
un departament de màrqueting molt actiu, el que té l'Atletico de Madrid,
sempre sorprèn amb algun tipus d'anunci,
o algun tipus de campanya,
i això n'és un altre exemple, aquesta pàgina de contigo,
sermo100.000.com.
Més coses, festivitat de Reis, eh?
No ens movem de la temàtica Reis.
Menjar.
Ja saps que això ens agrada.
És un tema que abans...
Sou de vida, sou de vida.
Pizzes per aquí, pizza per allà...
Per cert, la primera pizza que vam demanar
era pizza de tortell de Reis.
Digue-li en Palagosa, però la vam demanar.
I del tortell de Reis també vam parlar si n'hi havia o no a Madrid.
Tu creus que hi ha tortell de Reis a Madrid, Iolanda?
Jo crec que sí, però li diuen d'una altra manera.
Com li diuen?
Torta.
Roscón de Reis.
Roscón de Reis.
Roscón de Reis.
És com li diuen a Madrid.
Roscón.
Tortell és que tortell és roscón, clar.
Exacte.
I a més a més, vam esbrinar a qui li va tocar la corona
al tortell de Reis de Tarragona Ràdio.
i vaja, la imatge final d'aquest tall,
escolteu-la i imagineu-vos, eh?
Un estudi de ràdio fent un partit de futbol
i algú amb una corona del tortell de Reis
d'aquelles de Cartró que s'estripen per darrere, ficada.
Heu menjat tortell?
Home, i tant.
Bé.
A Madrid no n'hi ha a Madrid de tortell.
Sí, sí que n'hi ha, i tant que n'hi ha.
Roscón, no?
Roscón de Reis.
Aquí li ha tocat la fava.
A mi el rei.
Home.
Vas amb la corona?
És que t'imagino amb la corona ara mateix a l'estudi.
I la porta, la porta.
La porto, la porto.
Acariciando...
Ara, jo m'imagino per què li ha tocat la Tere,
perquè la Tere deu ser aquelles que va...
Que mira.
Que va traient l'almaçapà,
que va rascant, rascant,
que ho deixa tot fet un desastre fins que troba el rei, eh?
Exacte, però tens un perill,
perquè de vegades van embolicats en paper de plata
i mai saps si s'ha de dir la fava
i mai saps què et tocarà.
Mester Ortega, en estat pur, posant ordre ara en aquest moment.
A veure.
Comencem a dir un reguitzell de noms, del que fa falta, del que no fa falta.
Bé, de fet, tot comença,
perquè Jordi Blanc se n'adona que tenim dos jugadors gairebé a punt de la suspensió
i diu, ahir, si no poden jugar aquests dos, què farem la setmana que ve?
Eldermó ja diu, tranquils, poden arribar fitxatges aquesta setmana
i ens comencem a desmadrar una miqueta.
Menys mal que la Tere posa l'ordre.
Tres dels quatre defenses que juguen avui,
tots tres tenen quatre de targetes, crec, a casa.
Però, Jordi, pensem que la setmana ve
en poden arribar un central i un lateral dret.
Exacte.
Sí, sí.
I un mitja punta i...
I les bandes que es queden igual.
I un pivot.
I, escolta, Romario diu que vol fer 14 bolets més.
Va, prou.
Quina autoritat que té, eh?
Ens quadra, ens quadra.
Ens quadra, ens quadra, té una autoritat.
Fins mal que hi ha algú que ens quadra, Iolanda,
perquè, si no, hi hauria moments.
Sí, perquè això, clar, o s'anima una miqueta
el que és el joc, el terreny de joc,
o sembla més un programa de magazín tipus de tarda,
que no fas una retransmissió de motiu.
Home, tampoc vindria a ser això,
tampoc vindria a ser això, però similar.
Home, parleu de gastronomia, de viatges,
parleu de tantes coses, és bonic.
Home, perquè la gent ha de conèixer, no?
Clar que sí.
El que fa i el que deixa de fer a un lloc i a l'altre,
doncs està bé també parlar-ne de tant en tant.
Tot és cultura. Tot és cultura, i tant.
I més el Vicente Calderón, que és un camp d'aquells entranyables,
i amb història, i on vam veure cada cosa.
Vam arribar allà dues hores i mitja abans.
Quan dius van veure cada cosa.
Personatges, personatges, que són de reportatge.
Exemples? Vé al cap?
Vaja, ens quedem...
Jo amb dos personatges molt concrets, eh?
El que venia a les xutxeries i pipes, etcètera,
allà, que vam comprar un paquet d'una marca de carmels
determinada per la gola, que potser feia que estava 40 anys allà,
perquè havia perdut el cul.
També s'enganxava com els clients d'aquell bar, no?
Exacte, i el senyor ens va perjurar i jurar que aquell paquet
l'havia ficat aquell mateix dia.
Però bé, ho deixem així.
Era la seva paraula contra la vostra.
Sí, sí, ho deixaríem aquí,
i després els típics de les botzines i dels bombos, i vaja.
Això, que hi ha un catàleg important.
Hi ha algun altre taxista de Madrid que són, si més no,
peculiars a l'hora de...
Bé, de certes converses, eh?
Jo m'he trobat amb algun d'aquests taxistes, sí.
Amb algun, no?
Sí.
El que volem fer és un resum del partit.
Ah, sí? Això és per parlar de futbol.
Perquè si estem parlant de futbol amb tot això, ens havíem despistat.
En 32 segons, aproximadament, és el que dura aquest tall,
resumim el partit.
El comença resumint l'entrenador atlètic de Madrid,
el mexicà, el vasco, Javier Aguirre.
Un no ve a l'estic de hoy i no té nada que ver con l'estic de Anoeta o de Villarreal, no?
Poco a poco van cogiendo la mentalidad
y yo les agradezco el comportamiento que tienen.
Podrían dir el tópico de que es un buen regal de Reis.
El Reis els han pasado dos junts, no?
Bueno, yo creo que el resultado de empates es justo.
Pero yo creo que hemos perdido dos.
El puntet este sabe, sabe.
Bastante aceptable, yo creo que la defensa ha estado bastante bien, no?
Hemos utilizado un sistema del tri-pivote, que en diuen.
Si digo que es de ser titular no lo había demandado, es mentira.
Una de las cosas que había demandado era ser titular
y después conseguir la victoria.
Doncs, eso es el resum en 32 segons del que va ser una tarde de futbol,
una nit, ya, porque vamos a jugar a las 8 del vespre
y allá va acabar tardísimo.
Fred.
Feia fred.
Relativo.
Pero no, potser el fred que aún s'espera que faci a Madrid el día 6 de gener,
que había de ser mucho más fuerte.
Feia fred, sí.
Y humitat, sobre todo, porque aunque estás allá al costado del río de Manzanares,
realment la humitat és el que més calava.
En parlarem àmpliament del partit aquesta tarda,
com de tota l'actualitat del Nàstic, recordeu,
a partir de les 8 en una nova edició del Sempre Nàstic,
com sempre amb la tertúlia habitual dels professors,
dels que més ens saben de futbol els dilluns,
avui amb Lluís Fàbregas, amb Josep Maria Nogués i amb Pito Iglesias,
tres jugadors tècnics que han passat per Can Nàstic o no,
i que ens saben una estona de futbol.
A més, avui tindrem en directe aquí els estudis de Tarragona Ràdio
el Rubén Pérez, el porter del Nàstic,
un dels grans protagonistes en maiúscules del partit de dissabte,
amb ell xerrarem avui com a convidat del Sempre Nàstic,
i com sempre us seguim fent una pregunta,
tot i que hem canviat d'any, volem continuar fent pregunta,
i va relacionada amb el tema fitjatges.
S'està a punt de tancar el fitjatge del Quique De Lucas, de l'Arabés,
de fet avui Andreu i Peterman han de negociar,
i veurem si ens agrada aquest fitjatge.
La pregunta va per aquí.
Us agrada el que s'està parlant de fitjatges?
Us agrada De Lucas, Galca, Diau, Paleta?
Us agraden tots els noms que estan sortint?
Portaríeu alguna altra cosa?
Què creieu que ha de fer l'equip per reforçar-se?
Una mica redacció Coca-Cola,
ja que comencem l'any i és allò que podríem fer més vacaciones.
Doncs una mica això.
Ens agradarà que participeu al programa,
obrirem línies al final del Semprenàstic,
i també mails al semprenàstic arroba tarragonaradio.com
semprenàstic arroba tarragonaradio.com
per dir tot el que vulgueu,
per parlar sobretot de fitjatges,
del que us agrada, del que no us agrada,
si creieu que De Lucas és el que ha de fitxar,
si creieu que Galca,
que ara sona Galca, també s'ha de fitxar Galca,
vaja, el que vulgueu,
semprenàstic arroba tarragonaradio.com,
si no, 977 24 47 67,
a partir de les 8 del vespre,
quan comenci el Semprenàstic,
dues entrades en joc per veure el Nafti Getafe
del proper diumenge a partir de les 5 de la tarda.
I ara et preguntaràs segurament per què sona aquesta sintonia.
Per què sona aquesta sintonia?
Perfecte.
Saps que ho coneixem, no això per això?
Ja estic visualitzant la Suelen, la Pam...
Dalas.
Dalas.
No? Dalas.
Me pone, digamos, contento.
Muy sueltito, muy bien, muy bien, muy bien.
Sin ninguna presión.
Dalas, que és on es troba El Emperador.
És que comencem una nova secció, eh?
Ens agrada fer seccions noves
i avui comencem una secció que es diu
Què fa El Emperador?
El Emperador és aquell jugador que ens va deixar tirats,
que se'n va anar al Tigres de Monterrey a jugar a la potent lliga mexicana
i que de moment no juga.
Està jugant una lliga ara mateix al Tigres de Monterrey,
que és la Interliga.
2007, segona jornada.
Per ser el Tigres va empatar a dos amb el Cruz Azul.
Partidars, eh?
Tigres dos, Cruz Azul dos.
I Julio César Cáceres, l'Emperador,
està entrenant a part amb l'Alfredo Jarovic,
que és el preparador físic del Tigres.
Ell va fent a la seva banda.
I, vaja, no ha jugat aquest partit.
Demà torna a jugar el Tigres i tampoc jugarà.
S'ha d'adaptar.
Un partit contra el Necaxa.
S'està adaptant, o sigui, fa dies per això.
Bé, és igual.
Es continua adaptant per jugar...
Cadascú té el seu ritme.
...en un camp que, tot i que tenim Telepizza,
que és on fan les millors pizzas sense cap mena dubte,
aquest no saps com es diu el camp de Dalas,
que és on s'està jugant aquesta impressionant Interliga.
Vasubi.
No.
Pizza Hut Park.
I no volem fer publicitat de cap marca de pizzas,
però el camp es diu Pizza Hut Park,
el camp on s'està jugant aquesta Interliga,
on juguen equips mexicans i crec que grups brasilès també,
perquè és el Santos que estava per allí.
I, vaja...
És complicada aquesta lliga, no?
Complicada, complicada.
És la Interliga 2007,
on de moment no hi juga l'Emperador,
en aquesta nova secció que fa l'Emperador.
El seguirem de prop i anirem explicant en detall
als oients què fa l'Emperador.
L'Emperador.
Això és locura.
Sí, sí.
Que ja està presentat,
i si entreu a la plana web del Tigre
se'l veurem amb la samarreta grava.
Molt bé.
El souvenir?
Te'l portaré dilluns que ve
perquè és que no vull desvetllar la sorpresa,
perquè si t'ho dic ara,
perd tota la gràcia.
Què és?
Però me'l portes de debò.
No de comèdia.
A la ràdio, com que no es veu,
ho faig veure.
No, de veritat.
Si no, tu podies fer la comèdia ara perfectament
i no s'hagués vist.
D'acord, no m'ho diguis.
Et dic que, simplement, eh,
el souvenir més barat que pots trobar
en una botiga de souvenirs a Madrid.
Ho has comprat en un besar oriental.
No, no, no.
Per dir-ho eufemísticament parlant.
No, no, no.
Perquè veuràs que l'envoltori
és tienda del souvenir Madrid.
És a dir...
El més barat que es pot trobar
en una botiga de souvenirs a Madrid.
Porta'm alguna cosa
i et porten una pedra.
No.
I a sobre relacionada amb el futbol.
Fins aquí puguem llegir.
Oh, quins nervis.
No s'ho perdin, eh?
Dilluns que ve souvenir, Iolanda.
No s'ho perdin, eh?
Dilluns que ve souvenir, Iolanda.
No s'ho perdin al futbolí del dilluns vindent
amb Quim Fons i els seus souvenirs.
Com que aquest cap de setmana es queden a casa
no cal que ens portin res,
que ja ho tenim tot.
De fet a fer res.
Tenim tot aquí.
Ara ve Benaro, eh, diumenge.
Eh?
Benaro, ve diumenge.
Eh?
Benaro.
Xuster.
Quim Fons, gràcies.
Vinga, bon dia.
Aquest vespre sempre nàstic.
I a dos quarts s'han de dues d'una manera formal i seriosa.
Ampliarem la informació esportiva.
Quatre minuts i dos quarts de dues.