Dos quarts d'una del migdia, en 10 minuts,
s'acaba de presentar el llibre Planimetria Arqueològica de Tarracó.
Va partir com un ambiciós projecte, ho ha aconseguit.
Recull totes les excavacions i trobatlles arqueològiques
realitzades a Tarragona des del segle XIX fins a l'actualitat.
Dues de les persones que han estat en el treball,
o tres, millor dit, perquè s'acaba d'incorporar al nostre estudi,
avui ens acompanyen.
És Lluís Pinyol, director del Museu d'Història de Tarragona.
Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Saludem Ignasi Fis, és investigador adscrit
a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i coordinador de l'Obra.
Ignasi, bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem Maite Miró, arqueòloga.
Maite, molt bon dia.
Benvinguts a tots tres.
Ha estat, sens dubte, una feina d'equip,
un equip, com ara es diu, multidisciplinar.
Quantes persones heu treballat en aquest magnífic llibre?
A veure, entre coordinadors, gent que ha fet
la recopilació de memòries, digitalització de plànols, etcètera,
haurem sigut entre unes sis o vuit persones, més o menys.
Tot l'equip.
Sí, sí.
Jo quan deia magnífic no ho deia només per la qualitat,
sinó perquè és magna, és gran, és intens,
i darrere hi ha, em dèieu ara,
pràcticament tota la informació arqueològica
en qüestió de planimetria que podem tenir a Tarragona en l'actualitat.
Sí.
A veure, és un projecte que parteix de la col·laboració,
i això crec que és molt important i molt destacat mencionar-ho,
de tres institucions.
de la Conselleria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
i de la Conselleria de Cultura i Mitjars de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya.
Les tres administracions s'han ficat d'acord
per tirar endavant un projecte,
que era un projecte que va néixer com un projecte molt ambiciós,
de tindre cartografiada i ficada sobre plànol
i digitalitzada amb la tecnologia que avui la informàtica
ens proporciona en totes les dades,
no solament des del segle XIX,
sinó, com veus, explicarà també l'Ignacio Fitt,
des de pràcticament Pons d'Icar,
al segle XVI,
les primeres informacions que es va donar ell
també estan incloses dintre d'aquesta carta arqueològica,
i jo crec personalment que ha estat
una molt bona feina
i que pot ser una eina molt útil
per a l'arqueològia i l'urbanisme de la ciutat de Tarragona.
Heu esmarçat, em deia l'Ignacio abans,
quatre anys, diguem-ne, objectivament de feina,
específicament del llibre,
més tot el que heu recollit de feina
que havien fet altres professionals.
Sí, aproximàvem...
Són quatre anys de feina del projecte,
però han sigut de tots els professionals
de l'arqueològia de Tarragona
al llarg de vint anys,
des de pràcticament inicis dels vuitanta,
encara que això l'acompanya.
Sí, però la Maite, Déu-n'hi-do,
si coneix tot el periple d'aquestes dècades de...
Sí, bé, ella ha vist els diferents projectes
que han passat per intentar aconseguir aquesta obra,
però, bé, la veritat és que nosaltres
no hauríem arribat fins aquí
si no hagués sigut per tota la feina
de tots els arqueòlegs
i tot l'esforç que han realitzat
durant aquests vint anys.
Que a mi no m'agradaria que els oients
tinguessin una impressió equivocada,
que estan parlant d'una altra publicació d'arqueologia,
un altre llibre d'arqueologia,
que és el que potser es podria interpretar.
Aquí estem parlant d'una eina absolutament útil
i pràctica, fins i tot no només pel present,
sinó pel futur de la nostra ciutat
en matèria d'urbanisme.
És el que estem parlant,
és a dir, de saber amb una precisió
molt interessant el que hi ha a sota.
És que això és molt important.
No estem parlant d'un recull de dades
d'una relació d'excavacions arqueològiques
que heu fet.
Estem parlant d'una eina
absolutament útil pel futur, no?
Sí, és molt útil, com deies,
perquè fins ara la informació existia,
però estava recopilada,
potser de manera dispersa,
en els arxius de la Direcció General,
evidentment, en totes les còpies
de les memòries,
però que s'havia d'anar document per document
per obtenir-la,
i ara, clar, vull dir,
la importància d'això és que està absolutament recopilada
en un sol volum,
i això, doncs,
i tenir-lo situat en un plà,
de cara a la planificació urbanística,
doncs, és vital, no?
Perquè així, clar,
en un primer cop d'ull,
et pots fer una idea exactament
de quines zones de la ciutat tens
cada tipus de restes arqueològiques, no?
Restes n'hi ha a tot arreu,
però, clar, vull dir,
en una zona tens els monuments,
les zones residencials
de la ciutat,
i així, doncs,
de fer planificacions de futur.
Clar, pels que no som,
no tenim ni idea de,
no només d'arqueologia,
sinó d'urbanisme,
ens ve al cap que,
jo trobo que és molt complexa
anar quadrant, no?,
totes aquelles trobatlles arqueològiques
que s'han fet al llarg del temps
i anar dissenyant i situant-les
en el mapa de la ciutat,
i us ho pregunto així,
d'una forma planera,
perquè jo penso que ha de ser complexíssim.
Sí, perquè...
Cada investigador devia fer les seves notes
una mica a la seva manera, no?
No, en aquest sentit, no,
perquè la metodologia és única.
La metodologia de...
Sí, però com que en Lluís parlava
de Salvador Vilaseca,
també ens remetia a temps més llunyans
que no aquests últims 20 anys, no?
Sí, els últims 20 anys.
Home, ha sigut complicat en qüestió
de, per exemple,
excavacions o notícies del segle XIX,
però hem tingut
el recolzament de cartografia,
per exemple,
plànols del segle XIX,
cadastres del segle XIX,
on teníem,
si la referència era una notícia
on sortia el nom del propietari
d'una determinada parcel·la,
nosaltres teníem un cadastre
on sortia el nom del propietari
d'aquesta parcel·la.
Llavors ens podíem resituar
aquesta troballa,
perquè hem pogut superposar
cadastres
parcel·laris del XIX
sobre cartografia actual.
Pot haver-hi algú que pensi
escolta, ara que tenen aquesta planimetria,
a veure si em vindran a casa
i em començarà a anar allò
a aixecar les rajoles
i el parquet que he posat
perquè a sota de casa meva
hi ha un temple no sé qui.
Pot haver-hi algú que li passi això pel cap?
A veure,
no és ben bé això,
la planificació funciona
justament per conèixer-nos.
Nosaltres hem de saber
què tenim
per poder
per poder dissenyar una ciutat.
Aviam,
d'aquí hi ha
anar directament,
ara a casa d'un senyor
aixecar-li la rajola...
Faig una caricatura
però perquè la gent
estigui tranquil·la,
que ningú li vindrà.
El que passa és que
de cara a zones
de grans monuments,
per exemple,
a la zona del teatre,
a la zona del...
Aviam,
sí que et pots planificar
a un mitjà
o llarg termini
de poder recollir
tota una sèrie de zones
per poder-les adequar.
sempre en funció
de les necessitats
que he d'ensenyar
a la ciutat
i del tipus
d'edificacions
actuals
que hi ha
a nivell de planificació.
Clar,
això de fet
ja s'ha anat fent
encara que no sigui
ara.
Vull dir,
ja des de l'any 82
es va fer el pla espacial
Pilats,
a partir del qual
es van expropiar
i enderrogar
tota una sèrie de cases
i ara avui en dia
el que podem veure
és la capçalera del circ
que s'ha anat recuperant.
Igual que s'ha fet
aquesta actuació
urbanística
amb visió de futur,
a la llarga
se'n poden fer
d'altres.
Com més coneixement
tens
de la ciutat
més pots unificar
i et termini.
Això sobretot,
ja ja queden menys zones,
però si tot això
s'hagués conegut
en tota la zona
del pla espacial
de Bacalera,
potser en comptes
de dissenyar
un barri d'edificis
potser s'hagués dissenyat
un altre tipus
d'actuació
sobre la ciutat.
Bàsicament,
sobretot serveix molt
per planificar
actuacions futures
i també per poder
preveure
projectes
d'investigació.
Clar,
aquí està basant
els urbanistes,
arquitectes,
les institucions,
però, clar,
el que són els arqueòlegs,
els científics,
per vosaltres també,
doncs és un...
Jo no diré
que seria
com un manual bàsic
perquè té unes dimensions
considerables
per anar
per les excavacions,
però a partir d'ara
serà una referència
per qualsevol
treball d'arqueologia
que es faci a la ciutat,
no?
Sí,
no solament
per treball d'arqueologia
també,
sinó inclús
per treball de difusió
i de divulgació
del patrimoni arqueològic
i monumental
de la ciutat.
Pensem,
per exemple,
que molt abans
que surtis la planimetria
des de l'Ajuntament
en col·laboració
amb la Generalitat
i amb l'ICAC
i gràcies
i gràcies a aquesta planimetria
també,
perquè va ser
una de les eines
fonamentals
es va poder realitzar
la maqueta
de la Tarragona
romana
al segle II,
que sense una
N d'aquest tipus
s'hagués pogut
realitzar igual
però d'una forma
molt més dificultosa
i possiblement
no amb el grau
de coneixement
i amb el grau
de perfeccionament
dintre del que
el marge
de coneixement
es proporciona
s'hauria pogut
efectuar.
Vull dir que
inclús
per la didàctica
per l'explicació
per com arriba
aquesta informació
o se transmet
al ciutadà
és una N
que jo crec
que pot ser
molt interessant.
El llibre
recull
i fa
una correcció
topogràfica
de monuments
de recintes
monumentals
molt concrets.
No?
Diguem-ne
que està estructurat
ja veig aquí
el Cis Romà
la muralla
l'amfiteatre
vull dir
com es distribueix?
A partir d'aquests monuments?
Sí.
A veure,
el que sí que hem fet
és fer servir
tecnologies actuals
com un GPS
d'alta precisió
mil·limètric
per resituar
els punts principals
per ubicar
els principals
monuments
de la ciutat
per tenir
referències
exactes
ja et dic
gairebé
mil·limètriques.
No sé si el Lluís
volia afegir
alguna cosa
en aquest sentit.
A veure,
de totes formes
el que
és
aquesta
planimetria
és una visió
del que
avui tenim
fins al 2004
i per tant
no solament
dels monuments
importants
del
anfiteatre
circ
teatre
foro provincial
foro local
sinó
és una mica
el panorama
general
del coneixement
de l'arqueologia
fins al 2004
a la ciutat
de Tarragona.
Tant
el que és
els monuments
importants
com el que és
el nucli urbà.
A partir d'aquest
treball
i partint
d'aquesta base
totes les noves
excavacions
totes les noves
descobertes
diguem-ne
que s'aniran
afegint
aquesta
planimetria
per tant
té voluntat
d'un segon llibre
i un tercer
i vés a saber
no?
A veure
seria l'ològic
i fins al 2004
estem parlant
d'un període
també
en què s'han fet
moltes actuacions
que se'n faran
més actuacions
urbanístiques
a Tarragona
per tant
a banda
del profit
que se'n pugui treure
que ara
un futur
els futurs arqueòlegs
pot ser una feina
magnífica
realment
que tingui continuïtat
són projectes
de recerca
complicats
i cars
no ho podem
perdre de vista
això tampoc
no?
Sí
i a més
tenia en compte
un fet important
que és que
el que aquí
s'ha intentat
és resituar
els monuments
i conservar
respectant
en tot moment
les informacions
proporcionades
per les empreses
d'arqueologia
per les diferents
empreses d'arqueologia
que han actuat
a la ciutat
i pels professionals
que des de l'any 82
a 1982
han estat treballant
en recopilar
i donar
aquestes dades
és a dir
el que tenim
és
diguéssim
un inventari
de tot el que s'ha fet
això és una eina
de planificació urbanística
pel futur
d'investigació
per part dels
diferents arqueòlegs
i dels professionals
del RAM
que ara
puguin interpretar
i conèixer millor
d'una forma
globalitzadora
els resultats
i que ara
a les diferents
administracions
per planificar
actuacions
futures
tants anys
de feina
i tantes hores
és que això
queda molt lluit
per ràdio
alguna anècdota
alguna cosa
el que dius
calla mira quina gràcia
si això no havia parat
compte mai
jo m'imagino
que amb tants dies
i hores de feina
alguna coseta
haurà sortit així
que us hagi sorprès
com a arqueòlegs
com a arqueòlegs
arqueòlegs
perdó
com a professionals
home
potser la part
més emocionant
si s'ha de dir
d'alguna manera
ha sigut
quan has pogut
resituar
sobre la planimetria
notícies
plantes d'excavacions
del 19
o d'inicis
o dels anys 30
mateix
que no
realment no teníem
una ubicació
determinada
i que anar tirant
d'arxius
i anar tirant
de documentació
els hem pogut
més o menys
els hem pogut
recol·locar
una altra vegada
en el lloc
que els hi corresponia
a dintre de la ciutat
amb això
deu donar una satisfacció
com a arqueòleg
important no?
sí
realment sí
tu Lluís
algun aspecte
que vulguis destacar
un cop llestit
el llibre
de dir
calla
això no havia pensat jo
les tecnologies
actuals
tal com ha dit
abans
l'Ignasi
ens han permès
per exemple
resituar els monuments
i donar-nos compte
que potser
monuments
com el cirque
creiem que tenia
una inflexió
en les seves grades
del costat
diguéssim
de mar
del costat
que donaria
a la Rambla
velles
reubicant-les
i resituant-les
te'n dones compte
que no
que eren dos costats
pràcticament rectes
aleshores
bueno
això són
coses
que difícilment
s'haguessin
pogut veure
si no s'hagués
fet un projecte
tan global
i tan
exhaustiu
i
amb l'utilització
de les tecnologies
que s'ha pogut
realitzar
amb aquest projecte
és a dir
que segurament
véssim anar repetint
constantment
aquest error
i ara
gràcies a això
ho hem pogut
corregir
i rectificar
has manat
molts plantejaments
que es tenia
sí
potser
quan vam ficar
dintre de la planimetria
el que eren
els plànols
de Valentines
de l'arxiu
de Valentines
també va ser
un moment
perquè va ser
tota la recopilació
que aquest personatge
havia anat fent
per pròpia voluntat
dintre d'una cartografia
en paper
els monuments
que ell havia estat
veient
en aquell moment
en fotografies
va ser un dels antecedents
d'un treball
d'aquest estil
poder-lo resituar
i poder oferir
als arqueòlegs
i a la ciutadania
en general
una informació
d'aquest estil
d'una persona
dels anys 40
realment
per mi
és gratificant
ha sigut un moment
molt gratificant
el millor
darrere darrere
també hi ha una mica
d'homenatge
a tots aquests
arqueòlegs
que hi ha
des del segle XIX
i a començaments
del segle XX
van mostrar aquest interès
en un moment
en què no es valorava gaire
aquesta tasca
que es feia
des de l'amaterisme
o des de la professionalitat
la maita d'això
també ho deu veure bastant
és una feina molt silenciosa
molt callada
però aleshores
ho era més
tot i que a Tarragona
sempre hi ha hagut
des de Ponticart
una certa tradició
en l'estudi
dels monuments romans
i recordem
tot el que
tot el que va fer
Fernández
a Naguja
al segle XIX
doncs clar
eren unes maneres
de treballar
més difícils
que ara
que
hi ha una legislació
al darrere
la de la declaració
de conjunt
des de l'any 66
que ja
va obligar
a posar tota una sèrie
d'actuacions
arqueològiques
tot i que no es van acabar
de materialitzar
fins als principis
dels 80
amb la creació
de la Generalitat
de Catalunya
però bueno
clar
hi ha molta més
d'això
però clar
és evident
que si
sense la feina
prèvia
de tot
els afeccionats
i
bueno
i altres
sí professionals
que s'havien dedicat
doncs
fins ara
doncs clar
hi hauria
una gran part
de coneixements
de l'arqueologia
de Tarragona
que no ens haurien
que no ens haurien
arribat
doncs
aquesta part
diguem de més
sentimental d'homenatge
però sobretot
té una part
molt útil
i bé
és un llibre
que ja està
és un llibre
que està a l'abast
de tothom
diguem-ne
que es pot trobar
a les llibreries
o
sí
en principi
la idea
era
posar-ho a la venda
a les llibreries
de la ciutat
és un llibre
que té un preu
perquè és un llibre
llibre
quan parlem d'obra
magnífica
però vaja
que és
qui vulgui
o qui estigui interessat
el pot adquirir
no?
sí
sí
el podrà adquirir
suposo que
properament
perquè ara
s'estan acabant
de fer les còpies
i posar-ho
a l'abast públic
molt bé
doncs
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
per donar-nos aquestes dades
i enhorabona
a Lluís Pinyol
director del Museu d'Història de Tarragona
Ignasi Fiz
investigador adscrit
a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
l'ICAC
i coordinador de l'obra
i a la Maite Miró
de l'àrea
de la Direcció Científica
de l'Àrea de Coneixement
i Recerca
de la Direcció General
del Patrimoni Cultural
de la Generalitat de Catalunya
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per a tot l'equip
que ha fet possible
aquesta feina
jo m'imagino
que vosaltres
veniu una miqueta
en representació
de tots els que heu col·laborat
gràcies a vosaltres
enhorabona
gràcies
gràcies