El pebre sol o el llarg d'infants, Txari, perquè és un costum, una cosa que tenim interioritzada.
Abans es deia guarderia, ara s'intenta que el llenguatge canviï, però amb tots els respectes a l'oient.
Després d'haver vist el que hem vist aquí, a mi m'és igual com se li digui.
Jo diria gran professionalitat i molta dedicació.
La veritat és que costa canviar el llenguatge.
De fet, a les famílies sí que costa més.
Nosaltres aquí, ara el decret que ha sortit del tema de llarg d'infants, has de triar.
Escola Bressol o llarg d'infants.
És un tema de terminologia o és diferent?
Sí, no, te dona triar. És la mateixa.
Apreta la mateixa.
Sí, llarg d'infants, escola Bressol.
Nosaltres de sempre ens hem dit escola Bressol.
Però passa una cosa curiosa, que tinc documentació que tinc llarg d'infants.
I ara hem de dir, si triem escola Bressol, és escola Bressol.
I hem d'anar canviant aquest de terminologia.
És més curt dir guarderia, però sempre quan expliquen a les famílies,
dient aquí no guardem res.
Res està guardat.
Tot està obert, tot està obert.
Tot està obert, les portes estan obertes, tot està obert.
El que passa és que jo m'imagino que com que és més curt el terme...
I els crios el dien al col·le.
El col·le.
On vas? Al col·le.
Per tant, és cert que històricament que no es coneixia tant
i que realment era tan important abordar des dels zero dies
aquests primers anys de vida dels nens.
Es pensava que fins que no tenien 7 o 8 anys res influenciava.
Estem parlant del pleistoceno.
Com a mínim, ara ja s'ha vist que no és només guardar-los,
que no és només alimentar-los i mantenir-los nets,
sinó que és ensenyar-los tota una sèrie de possibilitats.
Hem vist que esteu aquí amb la primavera,
ja ho anuncia un gran cartell al vestíbul,
com també recorda que són els 25 anys d'escola a Bressol,
el buc i insígnia a Ninota i la taronja,
i a sota 25 anys d'entusiasme.
Mantenir-lo costa, no?
Mantenir-lo costa.
Però jo penso que la gent que treballa aquí a la llar,
les educadoras, inclús el personal que està aquí, l'Antonio,
s'ha de tenir una sensibilitat molt especial,
els que abans comentàvem.
No tothom pot treballar en una llar d'infant,
en una escola a Bressol.
T'ha d'agradar que allà li has de veure moltes possibilitats.
És que és molt divertit, jo sempre ho dic.
Jo, dintre de la meva feina, fins a les 11 quasi,
estic fent la psicomotricitat.
Jo és l'estona, el temps que passo, millor a la llar.
Jo t'he sentit que portaves unes cançons i unes juergues i unes coses,
et sentia des d'aquí fora.
És que, de veritat, tu passes molt bé amb ells, no?
Si t'agrada.
Clar, hi ha gent que treballa en secundària,
jo dic, ja secundària no podria, mai, no?
No podria treballar amb aquests adolescents.
En canvi, però si no diuen res, clar, què diuen?
I tant, què diuen.
Diuen molt, parlen molt, en la mirada, són agraïts.
Sobretot la mirada funciona molt, no?
A més, hem observat, perquè, clar, a la ràdio ho intentem, no?
No sé si ho aconseguim sempre transmetre a través de les paraules
i el to de veu, aquelles imatges que nosaltres captem.
Hi ha hagut moments, per exemple, jo quan veia que anàveu cap a la sala de dormir,
hi ha uns bancs endavant, anaven entrant en filera, agafadets,
cantant el petitó que camina, que camina,
i jo veia que algunes de les monitores, i tu mateix estaves allà asseguts,
i s'acostava a un, iniciava una conversa sobre el Nino, sobre el Xumet,
i era independent que tu fossis la xar i la directora
o fos la monitora de la seva classe.
Hi ha aquesta familiaritat amb totes les educadores.
Els nens se senten molt confiats, tenen un grau de confiança importantíssim
amb la seva educadora, però també amb la resta del centre.
Aquesta és la sensació que m'ha donat, no?
Sí, sí.
Sobretot d'aquesta confiança.
Jo m'imagino, en una escola de primària, deuen ser molt difícil, són molt grans,
però una llar s'ha de prestar això.
L'escola Bresol ha de ser una casa, ha de ser,
i en això estem, no l'hem aconseguit del tot.
Ha de ser com una casa en petit,
que un crio, un nen, una nena es trobi a gust.
I ara tinc set, que ara parlo a l'Eva,
i després parlo a l'Esther,
i després a una li demano una cosa, a l'altra demano una altra.
Sí que és difícil, més en aquesta, que és molt gran,
i a vegades queixen de dir...
Jo, per exemple, em conec els noms de tots els nens i les nenes d'aquesta i ara i de l'altra,
però per què?
Perquè jo estic amb tots els grups.
Sí que és més difícil,
que una educadora de un any o dos coneixerà a tots els d'un any o dos,
i a alguns de dos a tres.
És més difícil que a tots.
Sí que és difícil perquè, a veure,
no pares de treballar,
encara que sempre dient,
hem d'estar a sentadetes més estona.
Quan tu t'es seus, el nen o la nena ve, s'acosta,
i és el moment de poder establir una relació i que t'ho passes bé.
Em deien les teves companyes abans a micro tancat
que aquesta és la millor època,
perquè ja han fet aquest procés d'adaptació del primer trimestre,
que és molt difícil,
i que ara estan en el millor moment,
la temperatura és relativament bona,
no fa calor,
se senten confiats.
Aquestes mirades de confiança
que es poden veure aquí a la llar d'infants
no són les mateixes que veus a primària,
sobretot nens i nenes,
que probablement han estat a casa
i que és a partir dels tres anys que van a l'escola
i aleshores aquesta adaptació costa més,
és més llarga.
Aquests nens que han passat primer per una llar d'infants
després l'adaptació a la primària,
en alguns casos no sempre...
Jo en això no estic molt segura,
perquè què passa?
L'escola Bressol l'hi nota,
és una adaptació a l'escola,
a les educadores qui treballen,
al material, a la manera de fer.
ens trobem a vegades que aquest nen o nena
quan va a P3 costa l'adaptació.
El més normal és que ens diguin les mares
que volen tornar a la llar d'infants.
On està l'Anna?
On està l'Anna?
Perquè clar, el punt de referència s'ha perdut.
Superen, normalment,
ho superen a viadet.
Un cri, a veure, un nen o una nena
que comença a P3,
però el que es nota
és tot el tema d'hàbits,
si han vingut a la llar o no.
Potser que aquest criot tingui tanta necessitat
i tantes ganes
i que, a part, a casa,
potser els hagin portat al parc,
que hi hagi una relació,
que no els costi l'adaptació.
Però sí que es nota molt
l'adquisició dels hàbits.
Dels hàbits d'higiene,
d'un hàbit de treball.
Quan dic de treball,
és simplement...
Una rutina.
Una rutina de dir,
estic pintant en les mans
i jo sé que després de pintar
m'he d'anar a rentar les mans
i sé aixugar-me les mans a la tovallola.
És més fàcil.
I veure que no és un fet aïllat,
sinó que la resta de nens de la casa
també ho fan.
Per tant, estàs fent una cosa
que has d'assumir,
aquesta socialització del nen.
Perquè si he de sentir un conte
que ho fan en el coixí sentadet,
sé que he d'estar atent
i que puc participar.
Un nen que no hagi anat
a una llarga d'infant,
a no ser que a casa,
li dediqui molt d'explicació de contes
i tal, és molt més difícil.
I el fonamental,
el que dèiem,
aquesta sensació de confiança
que es respira en aquest espai,
que es respira des de la mirada
d'aquests nens,
que es respira amb el tracte
i la manera que tenen de moure's
les educadores i tot el personal.
Ha estat una experiència sorprenent,
de veritat,
ha estat una experiència
molt enriquidora
i veig, Ari,
jo crec que no esperarem 25 anys
i si ens convideu un altre dia
estarem encantats
de venir i d'explicar més coses
perquè només hem fet
una aproximació de dues hores.
D'aquí una estoneta
es despertaran,
deixarem que el personal
de la llar d'infants
pugui dinar,
relaxar-se una miqueta,
descansar
i de veritat
que us agraïm moltíssim
l'atenció que heu tingut
amb Tarragona Ràdio
i naturalment
us desitgem per molts anys
a vosaltres,
el ninot
i la taronja.
Gràcies, Txari,
fins a sempre.
Gràcies a vosaltres,
moltes gràcies.
És pràcticament la una.
Nosaltres ens quedarem
una estona més
perquè ens hi trobem molt còmodes
però a vostès els hem de deixar
tornar la connexió als estudis,
repassar l'actualitat
nacional i internacional
i després
la recta final
del matí de Tarragona Ràdio
la compartirem
amb Jordi Sorinyac
i un tema
que res té a veure
amb el que hem tractat
al llarg d'aquestes dues hores
però que no per això
deixa de tenir interès.
Fins després,
amb el Jordi Sorinyac
i demà ens la trobarem
si ho desitgen
al punt de les 7 del matí.
Adéu-siau.
Moltes gràcies,
Jolanda.
Posem ara aquí
el punt i seguit
al matí de Tarragona Ràdio
i el punt i final
a aquestes dues hores
de programa
que hem fet en directe
des del Ninot,
aquesta escola bressol
del barri de Camp Clà.
Hem conegut
el dia a dia
d'una d'aquestes instal·lacions
d'una llar d'infants municipals
coincidint
amb el 25è aniversari
de la posada en funcionament
dels primers
d'aquests centres.
Com molt bé comentava
la Jolanda,
arribem gairebé
al punt
de la una del migdia,
moment per escoltar
l'actualitat internacional
i nacional
i tot seguit
encarem ja
a la recta final
del matí
de Tarragona Ràdio.
Ho farem
conversant
amb una professora
de la Universitat del Brasil
que ens explicarà
els problemes,
la problemàtica
del turisme sexual
existent
en la zona del nord
és aquest país.
Fins ara.