Aviam, no entrarem a parlar del que és l'islam allò,
perquè el temps és limitat.
Per tant, jo no sé si s'adient preguntar-te,
primer que tot, no què és l'islam, sinó què no és l'islam,
per partir d'una base, diguem-ne, una mica coherent i assenyada.
Bé, l'islam no és un lloc on passen coses inexplicables,
metafísiques, on la majoria dels mortals no podem entendre
per què hi ha conflictes, perquè hi ha moltes morts inexplicables.
Això no ho és, és un espai on s'han desenvolupat
de manera molt diversa tendències religioses,
tendències espirituals, però també polítiques,
també maneres d'entendre la vida.
És a dir, que l'islam és moltes coses, però sobretot el que no és,
és aquest espai mitificat, incomprensible,
on acumulem tots els nostres fantasmes del passat,
del present i potser del futur.
Buscant informació avui dia en pots trobar molta,
de bona i no de tan bona, però pots trobar definicions
com una que hem trobat del famós Fòrum de les Cultures
de Marcia Hermansen, que deia
l'islam no és violent, és pluralista i no és opressió amb la dona.
Bé, això és pintar-ho d'una manera discutible.
És que passem d'un costat a l'altre, no?
Efectivament. En primer lloc, sobre l'islam tenim un dèficit informatiu.
Ens manca conèixer-lo molt més bé i això és preocupant,
ja que vivim en el Mediterrani i sembla mentira que no sapiguem
què és el que passa darrere de Mallorca.
I el G és molt a prop.
Més a prop que a Madrid, cosa que la gent no sap.
Per altra banda, de l'islam hem de saber,
i sobretot els que intentem explicar una miqueta què és l'islam,
no ens dediquem pas o no ens hauríem de dedicar
a fer-ne un elogi o una visió precisament orientalista,
exòtica i de dir que bonic que és.
Però tampoc eurocentrista, no?
Exacte.
Tampoc ha de ser eurocentrista,
perquè hem d'entendre la seva diversitat.
Però l'islam també és europeu,
perquè ha estat a la Península Ibèrica,
perquè avui en dia és present a Bòsnia,
i ben aviat hi haurà un país europeu que s'anomenarà Bòsnia,
en majoria, en majoria almana, no emigrada.
Per tant, hem d'entendre que Europa és complexa,
que té unes poblacions que ara,
a més a més dels musulmans autòctons bosnis
i del món dels Balcans,
té potser 10 o 12 milions de practicants.
Per tant, també és europeu.
És a dir, que l'islam també és occidental.
L'islam també és hereu de moltes i diverses cultures,
també és hereu de la cultura grecorromana.
L'islam també és asiàtic.
És totes aquestes coses,
i l'hem de descriure sense idealitzar,
sense dir que tot allò és flors i vila o les perquè no ho és,
i perquè precisament ara passa per un moment sumament complex
i prou desagradable,
perquè veiem les notícies dia a dia.
El problema és que només se'ls dona veu
a aquestes persones, diguem-ne, fonamentalistes,
no musulmans practicant-se fidels de la religió musulmana,
capaços de viure en la convivència,
capaços de viure amb altres cultures,
com s'ha demostrat al llarg de la història,
sinó que, diguem-ne,
que dins de l'aparador social dels mitjans de comunicació
només hi ha aquest islam, no?
Sí, això és preocupant perquè ens presenten un estereotip
que també és musulmà, que també té la seva història,
una història que sempre ha estat no majoritària,
no ha estat majoritària,
però té els seus propis representants,
els seus propis ideòlegs,
però hem d'entendre que la immensa majoria,
i precisament és un fenomen que compartim en el segle XX,
és el de les societats silencioses.
Les societats han desvingut molt silencioses
i han passat guerres mundials,
han passat conflictes terribles,
i hem vist que els més extremistes
són els que han dirigit la política,
a vegades en conflictes tremendos.
Això no és una novetat
i veiem una altra cosa
en la qual l'islam tampoc és massa diferent.
És una llàstima que no sentim la veu
de persones més autoritzades,
de persones que representen
la immensa majoria dels practicants, per exemple,
però que també representin els musulmans
que viuen sense cap més inquietud religiosa
que qualsevol altra persona normal,
o que no li interessi.
És a dir, que també en l'islam, en això,
és divers i el fem molt compacte.
Pensem que tots són extremadament puntillosos
a la seva pràctica religiosa,
quan n'hi ha de més o menys fidels,
més o menys creients,
això també és un tòpic pensar
que és una cultura, per dir-ho així,
eminentment religiosa
en totes les seves dimensions.
Aquí també hi ha una exageració
que ens impedeix entendre
com són les coses del dia a dia.
Hi ha qui diu que l'islam
és l'origen del terrorisme.
l'origen del terrorisme s'apunta
des d'un altre àmbit
que és la injustícia i la pobresa,
no tant la religió, no?
Efectivament.
Hi ha una paraula que ho explica
i és dèficit de justícia.
Hi ha manques de justícia,
hi ha moltes dictadures,
hi ha governs i governants
que maltracten a la seva població
i això genera tensió social de molta manera.
que això es desenvolupa
en un context religiós concret
com és el de l'islam,
és evident,
però és que també tenim revoltes,
també tenim violència a Amèrica del Sud.
Ningú està dient que el que passa a Mèxic
és terrorisme cristià.
Per què hem d'anomenar això
terrorisme islàmic?
És evident que té un programa polític
que nosaltres el veiem
amb una col·laboració molt religiosa,
però és que com que la paraula islam
també vol dir política,
també vol dir societat,
comencem a barrejar tot això
i acabem per no entendre res de res.
Tret d'alguna excepció,
les democràcies occidentals
en aquests temps són declarades laiques,
des de l'Església catòlica
també es diu que cada cop
la societat s'allunya més,
si més no són els darrers missatges del papa,
s'allunya més de la doctrina,
de la religió.
Aquest és un procés
que la societat occidental
ha anat experimentant,
però sembla que el que és
la comunitat de musulmans del món,
molt heterogènia, naturalment,
doncs és tot el contrari, no?
Cada cop hi ha més persones,
fins i tot hi ha casos de conversions,
cada cop s'afiança més la creença
al voltant de l'Alcorà, no?
És una aparència que tenim,
perquè ha succeït que,
després de molts experiments polítics,
que eren molt laïcistes
durant les dècades dels 60, 70 i 80,
en el conjunt de l'Islam,
on el laïcisme era dominant
i, a més, molt intransigent,
tot s'ha de dir,
es va intentar portar
l'utopia soviètica,
utopies colonialistes,
postcolonials,
tot això ha fracassat
i ha acabat,
hi ha hagut una mena de renovació
d'un ideari polític
identificat amb l'Islam.
Però això és una petita,
molt petita part de la població
i encara una part més petita
és la que ha pensat
prendre una línia violenta.
però hi ha partits polítics,
hi ha ideologies.
El que passa és que,
com que la societat està ofegada,
està ofegada des de fa molt
i de manera molt brutal,
ha sortit, per lliure a la superfície,
aquesta nova identificació,
que és una demanda,
perquè ens entenguem,
és una demanda de justícia,
és una demanda ètica.
I a tot arreu,
si hi ha una demanda de justícia,
si té una coloració islàmica,
que és la de l'espai natural
on això succeeix,
doncs és absolutament normal.
Però no demanen,
i si s'escolta,
cosa que fa molt poca gent,
els seus programes,
la seva manera d'entendre la societat,
hi ha sobretot una discussió
sobre la legitimitat del poder,
sobre per què a Argèlia
es van anul·lar les eleccions
quan van guanyar el que no tenia que guanyar.
Això sí que és molt gros,
deprimeix a tots els demòcrates musulmans,
que es veuen com els hi prenen el pèl
una vegada i una altra,
i a uns altres se'ls excita
dient que això és una mentira
i que no hi ha més solució que la violència.
I aquí arriba la reacció.
Que dissortadament ho hem experimentat
justament aquesta setmana al Marroc o a Argèlia.
És terrible perquè és una guerra civil,
fa molt que dura
i s'empleen mitjans d'una brutalitat extraordinària.
Així com el referent de la nostra cultura tradicional
basada en el catolicisme no es pot oblidar,
però així com sembla que s'intenta arribar
a aquesta laïcitat,
quan parlem de l'islam,
la visió que se'ns dona des de fora
és que estem parlant no només d'una religió,
sinó que estem parlant d'una cultura,
d'una ideologia,
d'una organització de gestió de la societat,
en definitiva, no?
És tot això i més.
Sí, parlem de tot això.
Això no vol dir que es confonguin
cada un d'aquests estadis.
I, per altra banda,
hi ha d'entendre que el projecte laic,
sobretot a Europa,
s'entén no com una laïcitat absoluta,
sinó com un acord,
un equilibri,
un estatu quo
entre la societat laica
i la societat confessional,
que per això té el dret
a la llibertat religiosa.
I els valors ètics
d'aquests grups religiosos
són prou reconeguts
i es representen un referent
per a moltes persones,
sigui la Teresa Calcuta,
sigui qui sigui,
perquè tenen aquests referents.
En l'islam succeeix el mateix
i l'islamisme
té un ventall ideològic
prou divers
i no és exclusivament
un grup uscle
de tipus totalitari
que, de moment,
ha fracassat a tot arreu,
que això és molt important,
és molt important d'entendre
que ha fracassat
i que la societat l'ha rebutjat,
però ho té que suportar,
com moltes altres societats
suporten avui en dia
el terrorisme
a molts llocs del planeta.
Per altra banda,
la demanda social i de justícia
continua,
es faci des d'una perspectiva
religiosa o no religiosa.
Jo aquí no veuria
diferències
entre unes i les altres
excepte en els resultats,
si són positius o negatius
pel conjunt de la societat.
Un dels elements
que està en debat permanent
i que s'utilitza
com a arma
sovint és el paper
de la dona
a l'islam.
Si l'islam en general
és el gran desconegut,
el paper de la dona
a l'islam
també ho és.
Sí,
això ha estat un resultat
molt inesperat
en les últimes dècades
al pensar que la dona
polaritzaria
l'atenció
de les societats musulmanes.
I més ara,
disculpa,
que la dona
està entrant
en el terreny
intel·lectual
de l'islamisme
a les universitats.
No de forma generalitzada,
però a mica en mica
està entrant.
Oh, sí,
sí,
i hi ha dones
musulmanes
feministes,
islamistes feministes,
feministes no islamistes,
és a dir,
que hem d'entendre
que hi ha totes
les possibilitats
matemàtiques,
perquè l'islam
amb 14 segles d'història,
amb una geografia
que va del Marroc
a Indonèsia,
us podeu imaginar
que ha donat de tot.
Hi ha societats
majoritàriament patriarcals,
però també hi ha
exemples de societats
matriarcals.
Hi ha societats
que han fet servir
la xària,
una llei musulmana
codificada
d'una certa manera,
però a d'altres
no l'han fet servir
perquè no els ha semblat
interessant.
A vegades,
des de fora,
s'és més papista
que el papa
i es diu
que els musulmans
han de ser així
i no poden ser
d'una altra manera
i hi ha qui li sembla
malament
el que es pugui considerar
que no tots els musulmans
són maltractadors
o tenen la dona
tancada
que li canto
dins de casa.
Evidentment,
això no vol dir
que no hi hagi problemes,
que hi ha una vida rural
diferenciada
de la vida urbana,
modernitzada.
I no és el mateix
el llament que el Marroc,
per exemple,
res a veure, no?
Efectivament,
però és que,
de debò,
fa 50 o 100 anys
no era el mateix
Barcelona
que la gent
que vivia
David Capadal,
per entendre's,
qui té una mica
de memòria històrica
pot entendre
què és el que era allò
i s'assemblen molt
a aquestes societats
des d'aquesta perspectiva,
per ho bo i per ho dolent.
Segurament,
ens assemblem tots
molt més
del que ens pensem.
Sí.
Segurament.
Amb algun punt distintiu.
I aquí sí que diria
que el tema de la dona
ens fa un punt
de diferència significatiu
perquè...
Però potser ha estat
per un ritme d'evolució,
perquè, de fet,
no el cristianisme,
però sí
les religions també
del llibre
en el seu estat
més primitiu
també eren bastant
repressors
des d'aquest punt de vista,
no?
No ho sabem.
No ho sabem, això.
Val a dir
que sobre els orígens
de l'islam
hi ha debats
molt asperes
i és un afer
sumament obscur
pintant-se
com era
aquella societat.
I aquí pensa
que precisament
que la dona
a la Meca
i Medina
al segle VII
vivia
un estatus
molt més liberal
que la dona romana
sota l'imperi bizantí
de l'època.
I aquí pensa
tot el contrari
perquè també
hi ha
un imaginari
d'un islam
baduí
sota les tendes
els camells
i les palmeres
que tampoc
és la realitat
quan era una societat
molt cosmopolita
i molt diversa.
La literatura
ens parla
d'aquest món
paral·lel
de la dona
on governa
des de dins
la pròpia
societat musulmana.
Evidentment,
perquè hi ha
la família
extesa
molt àmplia
és a dir
una tribu
on les dones
també juguen
el seu paper
però no sempre
l'islam
ha sigut una cultura
ni nòmada
ni seminòmada
també hi ha
cultures àrabs
urbanes
des dels orígens
i per tant
hi ha tota aquesta
complexitat.
És interessant
observar
com l'islam
a nivell local
precisament
s'ha configurat
de maneres
molt diverses
i no es pot
teoritzar
perquè nosaltres
som molt abstractes
i voldríem
una norma única
per entendre-ho tot
en cinc minuts
però ja veieu
que és prou
complicadet
i demanar
una mica de temps
i escolta
cosa que a mi
m'encanta
poder-ho fer
aquí a Tarragona.
I nosaltres
el que ens sap greu
és no tenir més temps
per exemple
interessantíssim
conèixer la part
més mística
de l'islam
que em penso
que és el que
tractareu avui
avui veu millor
o per dir-ho així
És un tema agraït
avui
és d'aquells bonics
no?
Bé
orienta algunes
esperances
que no són utòpiques
sinó que són reals
i també
per dir-ho així
com totes les societats
els seus millors pensadors
han pogut a vegades
donar una certa idea
del món
i de la realitat
que té una universalitat
prou gran
com per interessar-nos
a tots
tant el que li interessa
a l'islam
com el que no li interessa
però que vol saber
una idea
de quina és la seva
alçada cultural
per poder
viure en un planeta
divers
i que es coneix
el millor possible
Hauríem de
de conèixer
més coses
tenint en compte
les circumstàncies
i la conjuntura
que té la nostra societat
de pluralitat
no sempre acceptada
i no sempre compresa
Esclar
Sí, és que això
de la globalització
ens obliga a estudiar molt
i això
Clar, no podem ser
dropos
intel·lectualment
No, perquè ja
com ha fet tot tan complicat
resulta que això
demana
comprensió
però la comprensió
és una activitat
pràctica
cara a resoldre
problemes
jo no estic parlant
d'abstraccions
per no fer res
sinó una activitat
com és la intel·lectual
que demana
un esforç
que té uns requeriments
però que ha fet
el bo i millor
de la humanitat
i que per tant
tant a l'islam
com a nosaltres
des de moltes perspectives
tenim que recuperar
la capacitat
d'entendre's
de conèixer altres llengües
i de treure'n un resultat pràctic
de tot això