Dos minuts, un quart de dues, ja ens hem amamentat, no?
Hem creat aquí un cert ambient, és en què a l'època es deia popurri,
així de clar, quan es barrejaven en diferents temes,
en aquest cas era una barreja de clàssics de les discoteques de l'època.
El cas és que aquesta nit tenim una cita divertida, alegre,
d'aquelles per passar-s'ho bé de veritat.
La companyia L'Aigua presenta Disco, per tant ja podem anar traient les plataformes,
si és que encara les conservem,
arrissar-nos una miqueta el cabell a l'afro, com es portava,
i si algú té per casa alguna bola de miralls,
d'aquelles, també se la pot penjar de l'orella,
ni que sigui a modus d'arracada.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la Maite Ullés,
la directora de l'espectacle. Maite, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo tinc la sensació que serem molts els que vindrem aquesta nit.
Doncs estaria força bé.
A nosaltres ens agradaria que hi hagués molta gent,
però sobretot ens agradaria que hi hagués molta gent passant-s'ho molt bé.
Perquè si venim amb vestidets, allò, una mica en cinturí amb el vostre espectacle,
també ho agraireu, no?
Estarem encantades.
Ai, doncs mira, ja hem de rebuscar, eh?
Però segur que trobarem alguna cosa.
Segur que sí.
A veure, Maite, algú podria pensar, plaça de la Font, escenari de rebelles,
escenari de concerts com els que estem tenint a Santa Tecla,
però el vostre espectacle no és ben bé allò, un concert dalt de l'escenari, oi que no?
No, no. El nostre espectacle és itinerant i, per tant, no hi ha una tarima,
no hi ha un escenari de festa major, sinó que és tot un muntatge molt gran,
bàsicament gairebé des de l'amplada d'un autobús i de la llargada d'un autobús,
i és una discoteca mòbil, és a dir, que és una discoteca amb una estètica dels anys 70,
amb una bola de miralls gegant que fa un metre i pico de diàmetre,
i amb una plataforma en què van els músics, però es va movent.
Hi haurà una mica d'escai o bellut o alguna cosa així?
Hi ha escài vermell, vermell.
Hi ha bellut, negre, negre i vermell.
No ho podria fer d'una altra manera.
Hi ha molts vestits, moltes lluentors, molta lentejuela,
moltes pestanyes postisses i molta plataforma.
Home, l'espectacle on l'ha fet ha tingut un èxit notable, eh?
La veritat és que estem molt, molt contentes,
i més perquè ara acabem d'arribar d'una gira per França,
també hem estat a Portugal, hem recorregut diversos llocs de l'estat espanyol,
i estem molt, molt contentes perquè des que es va estrenar l'any passat
al setembre a la Fira de Tàrrega, no hem parat i, a més, ha funcionat molt bé
i estem, evidentment, supercontentes perquè és un triomf.
La veritat és que impressiona tenir 6 o 7.000 persones al darrere, tothom ballant.
I tothom ballant, i aquesta aire de festa és impressionant.
Clar, a més, tota la música és en directe, i clar, són temes d'Apa, de Waterloo,
I Will Survive, Sweet Dreams...
Les típiques cançons del 70-80 de la discoteca.
Jo intueixo, i si la intuïció és errònia, tu m'ho dius,
que havíem de cap, vosaltres no vau viure aquella època com a adults.
Sí que la vam viure.
Sí? Oi que bé, quina alegria!
Home, com a adults, no, com a jovenets, eh?
Érem jovenets, però...
15, 16 anys, aquella època de la discoteca, que ja s'anava a la discoteca, aleshores.
Exacte.
Aleshores, mira, ja, doncs, em dones una alegria.
Però tot i així, per trobar, per exemple, la referència dels vestits,
la música, evidentment, avui dia, afortunadament, es conserva.
I, de fet, és música que s'escolta en moltes emissores de ràdio, en l'actualitat.
Exacte.
Per alguna cosa serà, no creus, Maite?
No, estem convençuts...
Mira, nosaltres, quan vam fer tota la revisió musical,
nosaltres som una companyia que ens dediquem especialment a la música en directe.
Sí.
Però, junta amb el Teatre de Carrer,
som una companyia de Teatre de Carrer,
però amb una aposta ferma cap a la música, la bona música,
i sempre tocar en directe.
Nosaltres estem convençuts i convençudes que les produccions musicals
que es van tenir lloc als 70, 80, encara ara no s'han superat.
A nivell de qualitat artística, de vessant lúdica, de capacitat de relació,
encara ara, tot i que, evidentment, amb molt de respecte cap a la música actual
i que hi ha produccions realment molt bones,
tot el que va ser el fenomen de la discoteca
i les produccions d'Argon and Fire, d'Ikken, Coconut, etc.,
encara no han estat superades.
I, Déu-n'hi-do, la quantitat de versions que s'estan fent de tots aquells temes, no?
Exacte, exacte.
De fet, pensem que ara la majoria són versions de músiques d'abans.
Alaska, fins i tot ha tornat a revitar el Bailando,
que nosaltres portem també al repertori.
Vull dir que va ser un fenomen perquè, clar, hi havia un component que era la qualitat.
Sí, sí.
La qualitat i, sobretot, perquè hi ha cançons que no parlen ni d'estrosses, ni de guerres,
ni de... era, eminentment, passar-s'ho bé, ballar... i això és molt important.
I un cert eclecticisme, no?
Perquè podies escoltar un rock simfònic, com un sol explosion d'aquells,
passant per un tema de temptations, vull dir que no era allò, no hi havia un marcatge,
d'o t'agrada això o no t'agrada.
No, que et podia agradar tot i no passava res.
I certament nosaltres, per exemple, en el nostre espectacle,
quan vam fer tota la investigació, tant a nivell estètica,
pel que fa a la scenografia, com a nivell dels vestuaris,
una de les grans coses que vam trobar, però que també va ser un problema,
va ser això que tu dius, no?, l'eclecticisme.
I a partir d'aquí vam haver de refer els conceptes,
perquè, clar, havíem de tenir una línia, no?,
però hi havia una quantitat de fons tremendes d'informació
i molt eclèctiques, molt diferents, i va ser molt interessant, no?
Clar, la vessant estètica, aquest eclecticisme, també es dona en el pantinat, en la roba,
perquè jo m'imagino que podia anar des d'un pantaló molt ajustat,
allò, el marcant paquete que deien aleshores,
fins a unes muscleres enormes acompanyades d'un topé, no?
Sí, nosaltres en aquest nivell vam fer, bé, vam fer evidentment una lectura molt pròpia,
molt subjectiva de tot això, però sobretot també adaptant-la a les necessitats del tècnic del carrer.
Clar, perquè volíem treballar en volums més bèsties,
però el fet de tocar en directe i de tenir unes característiques tècniques del nostre muntatge
ens limitava a nivell de volums, per exemple, l'utilització de perruques, etcètera.
Aleshores, bé, les vam limitar, aquest ús, però el que vam fer és, bé,
les actrius i els actors vam optar per pentinar-nos, fer-nos pentinats retros,
que ja en servís una mica de ferruques, perquè si no era molt complicat.
Doncs d'haver-ho fet un tipus de riure, no?
Déu-n'hi-do.
Després, un cop fet el treball.
Però totes diuen que estem molt guapos.
Per això, no?
I que estem molt atractius.
Fins i tot, a vegades, quan ens canviem ja, ens posem normals, ens diuen, heu perdut, eh?
Home, és que allò era molt crida. Som com a més sossos, tots plegats, no?
Sí, i una de les qüestions, els hàndiques més importants, i sembla mentida, no?,
va ser l'utilització dels talons.
Perquè, clar, estàs al carrer, estàs treballant al carrer, nosaltres hem de caminar cap enrere,
perquè la gent pugui caminar endavant.
Clar, tocar la guitarra o el baix caminant enrere i amb unes plataformes d'aquí t'espero,
doncs és certament complicat.
I, especialment, la drag queen que portem a sobre del vantatge, al costat de la bola,
clar, porta uns talons d'agulla palmeros, a l'Odona Summer,
i, clar, està ballant a dalt de tota una estructura mòbil, que és la furgona,
però no es veu, no?
Clar, això te'l feu, què, eh?
Si ho estem fent gairebé de malavarit.
Jo ja veig allà el taló d'agulla, el rock, rock, you baby, de la dona Sames allà dalt,
i escolta tot un espectacle.
Particularment, Maite, ens pots dir com aniràs vestida tu aquest vespre?
Doncs, mira, jo porto un vestit absolutament brillant, de color blau cel,
amb un escot fins al melic, sense esquena.
I...
I els teus plataformons o què?
Sí, sí, sí, evidentment porto unes plataformes tremendes, horribles,
i que m'estan matant l'esquena, però que soc molt feliç perquè a la gent li agraden molt.
Són unes botes molt altes, de color blanc, de plataforma, de gairebé 20 centímetres.
20 centímetres de plataforma?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, però jo no soc la que va pitjor, eh?
No, no, tu vas discreta, no?
Sí, la diva porta uns talons d'agulla tremendos.
I de pentinat com vas aquesta nit?
Doncs jo vaig amb tota la meva cabellera crepadíssima,
jo tinc el cabell llarg arrissat i porto tot crepat.
I el més espectacular són els maquillatges, que són tot amb purpurines,
de dos colors, combinant colors, i amb les pestanyes enormes.
Enormes d'aquelles que dius, bueno, s'apaga el sol quan tanques els ulls, eh?
I una de les coses que va ser més divertida es trobava va ser les ulleres,
per a la gent, els actors que porten ulleres,
els músics que porten ulleres, va ser tota una troballa,
anar-nos-en a molts mercats, etc.,
per trobar ulleres de l'època.
De quines de conxa, gruixudes?
O com eren?
Hi ha algunes amb conxa, hi ha algunes amb conxa, vull dir, són per veure-les.
Ja, ja, ja, és que no ens ho perdrem.
De totes maneres, Maite, jo m'he permès el luxe de dir a tothom
que si té alguna roba a casa que vagin vestits, que serà més divertit, oi que sí?
Això seria genial, perquè penseu que per nosaltres és molt important la resposta del públic,
perquè, clar, nosaltres interactuem al 100%, estem a un metre de la gent
i ens confonem amb ells, de fet.
Aleshores, si el públic ve disfressat, amb ganes de posar-s'ho bé,
i entra en la història, bueno, clar, l'energia, la sinergia és total
i a partir d'aquí l'espectacle guanya d'una manera tremenda.
La música és en directe, ja ho hem dit, però això no s'ha d'oblidar.
I al repertori, aneu variant una miqueta en funció de com es va presentant la nit, tot plegat?
Tenim alguns temes que poden caure o introduir-se, depenent com va tot plegat.
Hi ha alguns temes que són instrumentals, perquè aleshores passen coses,
com per exemple l'Star Wars, en què surten pilotes gegants,
o hi ha unes coreografies, per exemple, quan cantem el Last Dance o l'Itraining Man,
hi ha una coreografia amb plumes, etc., confeti, etc.
O quan entra la diva a l'inici de l'espectacle, que obrim amb Flash Dance,
com no podia ser d'una altra manera, doncs hi ha tota una pirotècnia,
però que ningú s'espanti perquè és pirotècnia que no crema els interiors
i ja està feta perquè li caia a la gent les espugnes i ningú es cremi ni prengui malades,
que són flashes, no?
Aleshores, hi ha, per exemple, algunes cançons en què la interacció del públic és absoluta,
com per exemple el Pepito, una cançó que aquí no s'escolta massa,
però a França va triomfar, que es diu així,
Pepito, mi corazón, Pepito, Pepito, bé, és molt divertida.
Aleshores, hi treu algú del públic a ballar.
Després, quan toquem el jetem, que és de la part de l'agarrao,
de les parts de la discoteca que estava destinada a...
Sí, de l'agafata, allò que després hi havia aquesta, hi havia unes quantes més,
hi havia una part de moguda i després hi havia una inflexió i l'agarrao, que dius, clar que sí.
Doncs també la reproduïm i acabem l'espectacle també amb una cançó lenta
que, per exemple, a França ens va funcionar molt bé, òbviament,
que és l'Avianos amb una versió de piano i veu, i queda realment potent.
Clar, això és que és fantàstic, perquè és un espectacle que té moltes prestacions,
perquè podem ballar, riure, contemplar una acció teatral, un vestuari,
és com els cotxes bons.
Exacte.
És fantàstic.
Maite Uller com a companyia, doncs heu fet altres espectacles,
i imagino que hi haurà projectes, però ara, de moment, esteu amb aquest disco, no?
Exacte.
Aquí, bueno, nosaltres tenim altres espectacles per a tots els públics,
però ara Disco ens està copsant la majoria dels nostres esforços
perquè, bé, vam fer una aposta, va funcionar,
a nosaltres ens agradava molt, teníem ganes de fer un espectacle boig, divertit,
en què tothom que hi vagi a veure'l, doncs, pugui oblidar-se de la seva quotidianitat
durant una hora i mitja que dura l'espectacle.
I la veritat és que sembla ser que ho estem aconseguint
i és per nosaltres molt gratificant veure la gent com perdre la compostura,
comença a ballar.
I, a més, el més divertit d'aquest espectacle és que funciona per a tot tipus de públic,
siguis punky, siguis retro, siguis new age, siguis de 7 anys o de 99.
I això, per nosaltres, és una meravella.
Hi ha un denomí de comú de tothom que va veure el que és passar-s'ho bé.
I nosaltres normalment acabem les entrevistes, no s'ho han de perdre, no s'ho han de perdre.
Jo crec que això no cal perquè després de les explicacions que ens has donat
no hi ha dubte que és una aposta forta per gaudir de la festa major,
per deixar-se anar i passar-s'ho la mar de bé.
Maite Uller, espectacle, directora de l'espectacle,
i també interpret d'aquest disco de la companyia a l'aigua.
Gràcies per acompanyar-nos i molt bon dia.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i només us demanaria que la gent que vingui aquesta nit
a veure'ns que, si els ha agradat, que ens ho vingui a dir.
Perquè per a vosaltres és també molt important que ens diguin
ei, doncs ens ha agradat o no. És molt, molt important.
Doncs ja ho saben, eh? Quan acabi, van allà i se'ls ha agradat.
Doncs, eh, fantàstic, torneu un altre dia.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Maite. Una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.