I quan l'alumina, en l'alum de troncó,
la rebota s'il·lumina...
És la una del migdia, set minuts i mig,
aquelles persones que han assistit a les representacions
de la passió de Sant Fructuós,
han de ben segur que aquest fons musical els és familiar.
Aquest dissabte representa la petita passió de Sant Fructuós,
serà l'Auditori de Caixa a Tarragona,
no serà l'escenari natural, podríem dir,
de les representacions del Sant Fructuós tal com les coneixem.
Ens acompanya Maite Muñoz,
ella ha estat la persona encarregada d'adaptar els textos
i és la directora del muntatge.
Maite, molt bon dia.
Molt bon dia.
I ens acompanya una part de l'elenca magnífic d'aquesta representació.
Hola, Mireia, bon dia, Mireia.
Hola.
Gisela, bon dia.
Bon dia.
Sílvia, bon dia.
Hola.
Andreu, o t'he de dir Fructuós?
Com vulguis.
Em dic Andreu i després ja.
Andreu, bon dia.
Doncs vinga, Andreu, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvingut.
D'on surt la cosa de dir, escolta,
tenim un Sant Fructuós que ja està fantàsticament bé,
ara fent-me un de petit.
Per què?
Per què?
Doncs, mira, m'alegro molt que em facis aquesta pregunta.
I a més que no te l'esperaves.
És molt bonic.
Mira, les primeres representacions que es feien de la passió gran,
doncs no sortien nens, no sortien infants.
Però, clar, passa el temps, la gent té fills,
se'ls emporta els assajos i diuen, bueno,
doncs que surtin com a nens de la comunitat cristiana,
que també hi devia anar bé, no?
D'extres, diríem, eh?
D'extres, molt bé.
Els assajos a l'amfiteatre són llargs,
ells comencen a jugar, i a què juguen?
A imitar el paper dels grans.
Però amb una gràcia i amb una espontaneïtat tremenda,
a tal punt que es diu, bueno,
i per què no es fa una representació infantil?
Llavors, un dia, la Junta de l'Associació Cultural de Sant Fructuós
es reuneix i, bueno, posen aquesta proposta a taula
i així va ser, no?
Ho estic veient, eh?
Vosaltres per feina.
I la que, nens, calleu ja d'una vegada,
que no veieu que estem assajant, que esteu molestant,
i els nens, no, no, si nosaltres no...
I els deus, mira, i quedar-vos tots així com a parats, no?
Sí, sí, sí.
La cosa...
Però és que, bueno, sortien a l'arena,
representaven el martiri,
se sabien els diàlegs de tots, fantàstic, no?
A veure, i no ens enganyem, eh?
Que això dels martiris i els lleons,
quan ets petit, t'encanta jugar aquestes coses,
i quan més gore, millor.
Les coses com siguin, eh?
Sona així.
Parlant seriosament,
arriba el moment d'adaptar el text,
perquè s'ha de fer una adaptació,
no es pot fer, doncs, aquesta passió
tal i com està concebuda
per la representació dels adults.
Com ho agafes, com t'ho planteges,
perquè, clar, no és fàcil, eh?
A mi em venen els de la Junta
i em diuen, mira,
això un 15 d'octubre del 2004,
hauries de fer una adaptació del guió
i, bueno,
per portar a terme la representació.
Jo, encantada la vida,
però, clar, ja llegeixes el títol
i dius, bueno,
els nens saben que és un diac,
saben que és un acte,
saben quina funció tenia
l'amfiteatre de Tarragona.
Hem de començar per aquí.
Hem d'adaptar el vocabulari
al llenguatge dels infants.
Llavors, què faig?
Creo un personatge,
que és la Sílvia,
que és una pintora
que està, bueno, a l'aire lliure,
pintant un quadre
de l'amfiteatre de Tarragona.
S'acosten d'ugues turistes.
Oh, que bonic i tal, no?
Què és això?
Doncs és l'amfiteatre.
Ai, què és l'amfiteatre?
Doncs mira,
a l'amfiteatre,
i a llenzella
comença a explicar
què és l'amfiteatre.
És a dir,
planteixes la història
des del present
a través de la mirada
del passat de la Sílvia.
Molt bé.
Llavors, la Sílvia
els demana
a les turistes
aquestes noies
que tanquin els ulls
i travessin amb ella
el finestral de la història.
I així comença l'obra.
Clar, els nens ja saben
que és un diaca,
que és un amfiteatre,
que és un acte
i ja es poden preparar
per veure i viure
la representació.
Per tant,
has donat
les claus de l'espectacle
amb una petita introducció
des de la mirada contemporània
perquè després puguin,
el que tu dius,
traspassar
la barrera de la història
i entrar-hi.
I allà ens trobem
en un món
que recrea exactament
l'època
de fructuós
i eulogi
i els seus diacs,
en definitiva.
Sí, sí, sí, sí.
Clar.
Hi ha la comunitat cristiana,
hi ha la figura
d'un narrador
que és molt bonica
perquè el narrador
representa
que és l'home,
el soldat
que va escriure les actes.
És un soldat pagà
que posa en antecedents
tot el que passarà.
Llavors,
és molt bonica
la seva figura
perquè és molt educativa.
Ell,
malgrat que és pagà,
doncs escriu
amb admiració
el coratge
i la valentia
d'aquests màrtirs
que han donat
la seva vida
per les seves creences.
En una societat multicultural
com la nostra,
transmets un missatge
de tolerància
envers que
els drets humans
que hem de viure
amb dignitat
totes les persones
sigui quina sigui
la nostra religió
en aquest cas
la nostra procedència
o el nostre sexe.
Això que expliques
està molt bé
perquè algú ho pot pensar
i la canalla
què n'ha de fer
amb una imatge
tan antiga
i tan del passat
com Fructuós?
Bé,
aquesta pregunta
ja no ens la podem fer
perquè ens l'has donat
explícita
amb aquesta resposta.
Fructuós,
ara sí que et dic Fructuós,
no et dic Andreu.
Què t'agrada
de Fructuós?
No sé què li trobes,
és el que deia ara
a la maita, no?
Home,
doncs Fructuós
és un bisbe, no?
Que ajudava la gent,
la gent que ho necessitava
de la seva comunitat
però no tan sols
de la seva comunitat
sinó també
dels que no eren cristians
i eren pobres
potser,
doncs no sé,
ajudava...
Els necessitats, no?
Exacte,
els necessitats en general.
I bé,
això és una cosa
que jo trobo
que s'ha de tenir
bastant de coratge
per fer-ho,
no sé.
T'hi sents còmode
en el paper?
Què?
Sí, molt.
T'hi sents còmode?
Sí.
vam començar el 2004
i bueno,
ja està molt bé,
està molt bé.
I les noies,
a veure,
Mireia,
quin és el teu paper
dins d'aquesta
petita passió
de Sant Fructuós?
Bueno,
jo faig de dos personatges,
al principi
sóc una de les turistes
que surt al principi
i llavors li pregunta
a la pintora
què és l'amfiteatre
i tot això
i ella ens explica
una mica, no?
Tota la història passada
que té aquest amfiteatre,
l'important que va ser
i ens explica
què s'hi feia
i bueno,
travessem el temps,
com si diguem
i llavors ens trobem
en l'època
de Fructuós
i allí
doncs faig
com d'una de les dones
del poble,
amigues de Júlia,
seria la filla
del governador
i doncs
nosaltres som
més o menys
les que ho remenem tot,
no?
Les que volem saber tot,
què passa,
saps?
I doncs...
Aquelles que diuen
mira,
ja, ja, ja, ja.
La Gisela.
Jo faig de Cornelia,
també una de les dones
del poble
i membre de la comunitat
i bueno,
també sóc amiga
de la filla
del governador,
Júlia,
i bueno,
quan ens diu
el que passa
i el que està passant
i tot,
nosaltres la intentem ajudar
però també volem ajudar
els màrtirs
i d'això.
I doncs clar,
el que fem
és intentar convèncer-los
perquè sortin
de Tàrraco
i marxin
perquè no els agafin
i els matin.
i bueno,
doncs això,
nosaltres els intentem
convèncer i tot
però al final
no ens fan cas.
Sílvia,
tu estàs a cavall
entre el present
i el passat,
fas de pintora
i diguem que ets
la guia, no?,
per aquest tros
de la història.
Sí,
a veure,
és com m'ha explicat
la Maite,
jo vaig parlant
sobre l'amfiteatre,
sobre què es feia
i vaig introduint
una mica
els nens
que venen a veure
l'obra
sobre què és el que veuran
i sobre
més o menys
com
com s'ho passaran
en aquest moment,
com
com veuran
a Sant Fructuós
i a tota la comunitat
que l'apoyava
i estaven molt bé.
El text
hi ha hagut de canviar,
posar un llenguatge
més proper,
s'ha hagut d'escursar
segurament també,
no?
Sí,
bueno,
l'obra mai no està acabada
perquè
es van introduint canvis,
no?,
a cada representació.
al començament
eren poquets,
eren molt poquets,
no hi havia celebració litúrgica
dintre de la
petita passió,
però, bueno,
un cop van fer
la primera representació
hi va haver més nens
que deien
jo també ho vull fer,
això, no?
I tothom que venia
volia parlar.
Va, Maite,
fes-me un paper per mi,
no?
Doncs,
total,
al final,
doncs,
l'obra s'ha anat
ampliant
i és molt bonic,
no?,
és molt gratificant
perquè ells van començar
que eren petitets.
Vosaltres quina edat
teniu ara,
mitjana?
jo tinc
jo tinc
tretze,
tretze anys.
Vosaltres catorze,
clar,
és...
Però, clar,
fa quatre anys
doncs eren petits,
no?
I a medida que han anat
creixent
també ha crescut
el seu paper.
Tenen més capacitat,
doncs més capacitat
de paper.
Perquè al final
quantes persones
intervenen
en aquesta petita passió?
Bueno,
d'actors
som vint-i-u.
Vint-u,
però després ja...
Però després hi ha
molta gent
que no és la cara visible
però que indubtablement
fan una feina,
una tasca primordial,
no?
Com per exemple
tenim aquí
el Jesús Martínez
que ha volgut venir
només de fotògraf
però que té
un mèrit impressionant
perquè és el director musical.
Ell és el que
ha canviat músiques
més actuals,
més de cara als infants,
no tan serioses,
no?
Conservem músiques
de la passió gran
però també
hem afegit...
Heu introduït cançons.
Hem introduït,
sí,
peces més divertides
pel mercat,
per exemple,
hi ha la que surt
a la pel·lícula
de l'Astèrix i l'Obèlix
que queda molt bé
i tot això
ho ha fet
el Jesús Martínez.
Tenim la Blanca Serras
que és la nostra
mitjans de comunicació,
tot un equip
d'infraestructura
que s'encarrega
dels decorats,
que tot estigui a punt,
jo què sé,
també actors
que ja han crescut
i que han dit
bueno,
però jo no vull marxar
del grup,
no?
Perquè aquí m'hi sento bé,
em trobo bé,
tinc caliu
i que ara
fan d'infraestructura
també,
no?
Ja no surten d'actors
perquè són massa grans,
però,
doncs,
estan integrats
dintre del grup.
Això és molt bonic.
En el que és
la representació
de la PASO,
la pròpia entitat
a relleu generacional
en teniu segur,
eh?
Per aquí,
no com altres entitats,
no us heu de preocupar.
Com es porta això
que et cremin?
Fructuós.
Explica'ns com et cremen,
perquè, clar,
això en un escenari
té la seva cosa, no?
Bé, bueno,
jo he de dir
que aquesta és una
de les meves escenes
preferides,
perquè com també veig
quan també veia
els grans fer-ho,
doncs també m'agradava
bastant com ho feia.
Aquella imatge, no?
Sí,
aquella imatge
quan surt...
Bé,
llavors,
els grans
ho fan amb foc,
de veritat,
bueno,
fan una escena
perquè no es cremin,
clar,
perquè...
Llavors,
nosaltres
fem un muntatge
que no és...
no fem servir
cap foc ni res,
llavors,
però queda un efecte
molt bonic
i això, bueno,
doncs és aquesta...
T'emociones
quan arriba aquest moment?
Una mica,
perquè, bueno,
crido i així
i llavors penso
tot el que ha fet
aquest home
a Sant Fructuós
i doncs molt bé.
I vosaltres, noies,
com us sentiu a l'obra?
I en el paper
us emocioneu també
en moments determinats?
Bueno, sí,
quan els soldats
venen a buscar-lo
a casa seva
mentre estem fent
la missa
i tot això,
doncs clar,
quan d'això
sí que a vegades
m'agafa pensar
com si ho estigués fent
de veritat
i estigués passant
de veritat
i tot perquè
també, no sé,
ens posem bastant
en el paper.
Hi ha hagut moments
que jo també faig
a part de pintora,
també faig
de dona del poble
i hi ha hagut moments
en què
quan el venien
a buscar els romans
hi havia gent
que plorava
al públic
i tu veies ahir
la gent plorant
s'emocionava
i inclús nosaltres
quan ensegem
alguna vegada
a mi m'ha sortit
una llarima i tot
perquè és molt emocionant.
Bé, probablement
no sigui només
pensar que en aquella època
de tenir una persona
per la seva ideologia
sinó pensar
que aquestes coses
continuen succeint
en el món d'ara.
Sí, és trist això
que per la teva forma
de pensar
et tinguin
que privar
de la llibertat
que tens
i tal
però en això
que deies
els assajos
jo de vegades
quan estem a l'Eucaristia
practiquem l'escena
m'emociono
perquè clar
ve tothom
mirant
a l'Andreu
posat tant
en el personatge
tant que se't queda
mirant fixament
i clar
i tu no saps
si riure
i plorar
perquè
és que ho fa
amb tanta expressivitat
és tan islats
que pur
allò dins del paper
d'una manera
extraordinària
ho fa bé
l'Andreu
i tant
és un crac
ja des de patria
ho feia
imitant
allò que deia abans
la Maite
de quan els nostres pares
i tot
ensajaven
i d'això
nosaltres ja
l'Andreu
sempre feia Sant Fructuós
estava predestinat
a fer de Sant Fructuós
em penso que no
podia haver-hi
un altre Sant Fructuós
que no fossis tu
Andreu
si bueno
jo
quan també
com han dit elles
quan era petit
allà a l'amfiteatre
quan acabaven l'obra
i encara no recollien
el decorat
doncs bueno
quedava
el foc aquell apagat
i tal amb aigua
però quedaven les pires
llavors jo anava
allà
per mig de l'arena
corrent
llavors me ficava a la pira
i començava a dir
tot el que deia
el text
bueno
aquella època
estamquella i tot
ja t'ho sabies
sí perquè a vegades
també
escoltar-ho als assajos
també ma mare
surt a l'obra
llavors
també a vegades
anava als assajos
i quan ho practicaven
doncs jo
m'agradava molt
aquella escena
i la vaig
i la vaig
memoritzar
i de tant
veure, veure, veure
doncs al final
s'acaba aprenent
clar, teniu 13-14 anys
teniu una edat
que lògicament
ja no teniu els 10 anys
de quan vau començar
la vostra vida
canvia
la vostra perspectiva
de les coses
també afortunadament
perquè aneu canviant
i evolucionant
vosaltres creieu
que el que planteja
l'obra
té alguna cosa
a veure amb vosaltres
més enllà del teatre
no sé si m'explico
és a dir
us sentiu implicades
d'alguna manera
amb els valors de l'obra?
molt, bastant
més enllà del que pugui ser
fer teatre
el fet de fer teatre
i el fet d'aquells valors
que us aporta
el muntatge
sí, només
el fet d'entrar
en el grup
que formem tots
un grup
que tots estem benvinguts
no hi ha mal rotllos
ni res
tots ens portem bé
i si un dia
falta un
de seguida
truquem
què t'ha passat
l'altre dia
va ser el complès
a l'Andreu
una festa
que vam fer
vam parar l'assaig
i vam baranar
no bufava les espelmes
li agrada tant el foc
que deia
no les espelmeu
no apagueu les espelmes
sisplau
continua
perdona
Gisela
molt bé
jo trobo que sí
que estem bastant implicats
i tot
i a més que jo
ja des de petita
he estat dins
d'aquesta associació
i sempre m'hi he trobat molt bé
i tot
ja quan vaig la primera vegada
que vaig sortir a la gran
que era molt petita
i tot
mirant els vídeos
penso
fa molts anys
ja d'això
crec que va ser l'any 2000
que vaig començar a sortir a la gran
i clar
després quan m'han proposat
això de la petita
m'ha fet molta gràcia
Sílvia
jo no estava
jo no estava en aquesta obra
des del principi
però el primer dia
només entrar
és que va ser increïble
semblava que em coneixessin
de tota la vida
era
m'ho he passat molt bé
me'n recordo
que estava amb l'Andreu
i amb l'Anna Maria
que és una altra noia
que hi participa
i em van tractar
com una més
és que m'ho he passat molt bé
molt bé
per tant
la vostra vida social
es desenvolupa també
amb les coneixences
que heu fet
dins de l'associació
a veure
aneu a l'escola
cadascú va a l'escola
que hagi d'anar
però després
si més enllà del teatre
doncs heu de quedar
per fer un tomb
doncs quedeu
a la gent que esteu habitualment
aneu al cine i tal
i bueno
jo per exemple
no coneixo
a tu t'agraden les pel·lis de romans
segur
el PNUR i tot això
segur que l'has vist moltes vegades
no?
bueno sí
i bueno
jo per exemple
a la gira sí que la coneixia
perquè som amics
des de petits
però la Mireia
la Sílvia
i altra gent
no els coneixia
i ara
ara tinc molts amics
allà
i quan vas allà
doncs dius
dius el dia
abans
mira
em toca ensaig
que guai
veure els amics
i tal
i tu passes bé
i a vegades
quan parem
perquè s'ha de parar
perquè si
home t'ho diràs
la mitja
com si diguéssim
la mitja part
doncs fem així
un partitet de futbol
així
amb un tros
que hi ha darrere
d'on ensegem
i bueno
i ens ho passem bé
a algú de vosaltres
li agradaria dedicar-se
al món de la interpretació?
a mi
a mi molt
a tu sí
dic interpretació
no dic sortir per la tele
o sigui
a mi la idea
de pujar dalt d'un teatre
i que t'estigui gent mirant
i poder ser
dedicar professionalment
t'agradaria ser actriu?
seria
el millor
em podria passar
doncs és qüestió
que t'hi posis
és com tot en aquesta vida
sí
sí que ens agradaria molt
crec jo
però és molt difícil
també
és un món molt dur
més durerà la vida
de Fructuós
sí
sí
ara això tens raó
i
sí
a mi m'encantaria
t'agradaria també
Gisela
també tires pel món
de l'espectacle o què?
molt
a mi m'agrada molt
això de fer teatre
i tot això ja
des del col·le
que sempre ja des de Petres
o així hem fet obres de teatre
ja
la vegada que més m'agradava
va ser a tercera primària
que m'han fet
era una de les protagonistes
i tot
i clar
tenia el paper molt llarg
i primer
em semblava
com que me passava molt
i tot
però després ja
me m'agrada molt
i ja des de partir d'allí
me m'ha començat a agradar molt
el teatre
i tot
doncs noia
s'ha d'estudiar molt
s'ha d'estudiar molt
per fer teatre
s'ha d'estudiar molt
bueno
jo
jo m'agrada molt el teatre
i si pogués ser gran
i se'm posés l'oportunitat
també ho seria
però
i
seré ara una miqueta egoista
que trobo que té més mèrit
fer teatre
que no rodar una pel·lícula
perquè una pel·lícula
tu estàs allà actuant
llavors
si s'equivoquen
tallen
però al teatre
estàs allà davant del públic
i no et pots equivocar
una cosa és ser actor de cinema
i una altra cosa és ser actor de teatre
el que passa que avui dia
com que tot es barreja
però en principi
pujar dalt d'un escenari
que sigui la teva paraula
jo crec que és més
és més difícil que ser actor
escolta Maite
esteu creant una cantera aquí d'actors
impressionant eh
tots volen dedicar-s'hi al món del teatre
alguna cosa els hi donareu eh
perquè els agradi tant
són els valors que tenen no
perquè ells sense saber-ho
es converteixen d'alguna manera
també en ambaixadors
a la nostra ciutat no
ells estan fent de catequistes
de formadors
s'ho estan passant bé
estan adquirint
doncs uns valors
molt molt molt
molt macos
i és molt gratificant
i molt enriquidor
treballar amb ells
no hi ha un assaig
que no vinguin de bon humor
sempre estan de bon humor
aquesta
aquesta gent
són fantàstics
doncs escolta volem compartir tot això tan magnífic que teniu
vosaltres ho voleu compartir
per això faré una representació dissabte
a la sala d'actes de Caixa Tarragona
a partir de quina hora?
a les 6 de la tarda
6 de la tarda
tema d'entrades
és al mateix lloc
s'han de comprar anticipadament
no hi ha entrades
l'entrada és gratuïta
l'entrada és gratuïta
és això el que volia
que digués
no no
realment és entrada lliures
dissabte 6 de la tarda
si algú no ha vist mai
la passió de Sant Fructuós
i si no ha vist la petita
ja ho saben aquest dissabte
digues Maite
m'agradaria fer-li una cosa
l'Institut Calipolis
ha volgut col·laborar també
d'una manera molt generosa
gratuïtament amb nosaltres
i els hi pentinaran
a tots els actors i autrius
com en aquella època
i això no us agrada a vosaltres
que us pentin
i us pintin
i us posin guapíssimes
eh que no
Fructuós dic Andreu
digues
sí
bueno jo
hem vingut aquí
un grupet de nens
però a l'obra en realitat
som molts
llavors vull dir
des d'aquí vull dir
que molts records
als companys
que estem aquí
i que només nosaltres
estem en representació
de tots els nens
que tots som importants aquí
entenem que sou una mostra
una representació
d'aquesta colla
de gent ben maceta
Sílvia
que jo també volia dir
que a part
com ha dit l'Andreu
molt bé
tots els altres
jo m'ho passo molt bé
en aquesta obra
però
hem de reconèixer
un esforç molt important
per part de la Maite
i el Xux
que són
uns directors genials
són
els millors
i tant
són els millors
jo crec que sense ells
no podíem fer
ni la meitat
del que fem
quin bon rotllo
puc venir a veure-us
als ensajos
i quedar-me amb vosaltres
i després pel partida
i el que convingui
perquè escolta
hi ha un bon rotllo
en aquesta entitat
que Déu-n'hi-do
magnífic
Mireia
Gisela
Sílvia
Andreu
moltíssimes gràcies
enhorabona
de veritat
no només per l'obra
sinó per ser com sou
i moltíssimes gràcies
Maite Muñoz
és un plaer
i el dissabte
estarem allà
a les 6 de la tarda
i així
esperem
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau