logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Continuem endavant al matí de Tarragona Ràdio
i ara ho fem per fer-nos ressò, podríem dir,
d'un clàssic d'aquestes festes,
de l'inici de la campanya Nadalenca,
però que un clàssic, com totes les coses bones,
que s'han de renovar.
Parlem de la campanya de recollida de joguines de Creu Roja
que enguany arriba amb novetats i amb novetats importants.
La seva responsable és la Núria Martorell,
responsable també de Creu Roja Joventut,
i la tenim a l'altra banda del fil telefònic.
Núria, què tal? Bon dia i bona anà.
Hola, bon dia.
Durant els últims anys, des de Creu Roja,
sempre ens havíeu demanat la recollida
de joguines no sexistes i no bèl·liques,
i enguany, en canvi, demaneu precisament
joguines sexistes i joguines bèl·liques.
Què ha passat?
No, a veure, una puntualització.
Demanem joguines bèl·liques
per fer un acte que tindrà la seva cluenda el dia 22,
però anem pel començament.
A veure, nosaltres, des de Creu Roja Joventut,
des de fa 15 anys, que cada any hem fet
una campanya de recollida de joguines,
per tant, que el dia 6 de gener,
doncs, les majestats dels Reis Mags poguessin arribar
a totes les llars de la ciutat de Tarragona.
Aleshores, durant aquests últims anys,
hem començat un procés de reflexió i d'anàlisi
mirant si realment aquesta campanya tenia sentit o no,
és a dir, si realment aquesta era una necessitat prioritària o no.
Vosaltres heu constatat que al llarg dels últims 15 anys,
per exemple, hi ha altres entitats que ja fan,
ja duen a terme campanyes similars,
i per tant, potser la vostra era necessària,
però potser no ho era tant com en un principi, no?
No, a veure, la cosa és que no és que hi hagi altres entitats
que la ciutat de Tarragona facin aquesta campanya,
que jo a hores d'ara això ho desconec.
La cosa és que nosaltres hem detectat
que potser això no era una necessitat prioritària,
és a dir, que realment els Reis Mags no ho tenien tan, tan, tan,
o a més últimament no ho tenien tan, tan, tan complicat
com per poder arribar a totes les llars de Tarragona, per sort.
I això no ha sigut només una reflexió feta des de l'organització,
amb l'experiència d'organitzar la mateixa campanya cada any,
sinó, si recordeu, una de les preguntes que cada any ens fèieu,
com trieu vosaltres les famílies, no?,
a les quals, doncs, facilitareu l'entrada dels Reis Mags a casa seva.
I sempre us dèiem el mateix, nosaltres desconeixem,
a la nostra feina desconeixem quines són les necessitats reals
de la ciutat de Tarragona, i per tant,
sempre ens hem posat en contacte amb l'Institut Municipal de Serveis Socials,
perquè fossin ells els que ens derivessin les famílies.
I ha estat d'aquesta manera, una mica a partir de converses informals,
que ja us dic, no només d'aquest any, sinó d'altres anys,
amb els diferents components de l'àmbit tècnic de l'Institut Municipal de Serveis Socials,
que hem anat pensant que realment aquesta campanya no era una campanya prioritària
i que potser hauríem de replantejar-nos i fer unes altres coses.
I aquest ha sigut el motiu principal pel qual hem canviat de fer la campanya.
Això no vol dir que els canvis siguin per sempre.
És a dir, si sorgeixen noves necessitats,
si veiem que d'aquí un temps existeix una necessitat real
que Creu Roja de Joventut hagi de tornar a reforçar
amb la recollida de joguines a les marges dels Reis Mags,
doncs ho farem.
Però de moment creiem, per sort, i amb això ens hauríem d'alegrar tothom,
que aquesta no és una necessitat prioritària.
Segur que en sortiran altres.
I Creu Roja de Joventut i Creu Roja hem d'estar observant i amatents
a arribar amb aquells col·lectius
amb els que de moment no arriba ningú
i que existeix una necessitat.
Ha explicat aquest canvi de rumb d'aquesta campanya.
Ara ens hem de fixar tots, Núria,
amb una data, amb una exposició que tindrà lloc si no vaig errat,
el dia 22 de desembre.
Exacte.
Tot va encaminat cap aquí.
Exacte.
A veure, nosaltres, com a Creu Roja de Joventut,
que un dels nostres objectius més importants
és la educació en valors.
Recordem que Creu Roja de Joventut treballa fonamentalment
en quatre àmbits, que és l'àmbit de la salut,
l'àmbit del medi ambient, l'àmbit de la pau
i l'àmbit de la cooperació internacional,
sempre des d'una vegada lúdica i educativa,
vam pensar quina altra necessitat,
que és una necessitat que està durant tot l'any,
però que, diguéssim, se reforça durant aquestes èpoques nadalenques.
Bé, vam pensar el tema de la joguina,
el tema de quin tipus de joguines
o quin tipus de valors transmetem a partir de les joguines
amb les que juguen els nostres infants.
I vam pensar, doncs, agafem la campanya per aquí.
Per tant, nosaltres, en guany, el que fem és centrar la campanya de Nadal,
si ho volem dir així,
hem de fer una campanya educativa sobre la joguina.
Per tant, quins són els punts més importants
de treballar en aquesta campanya?
Doncs treballar per una joguina que no sigui sexista,
per una joguina que no sigui bèl·lica,
per una joguina que promogui la cooperació
i per una joguina que, d'alguna manera,
també promogui la compra sostenible.
Llavors, per tant, des de Creu Roja Joventut,
en guany, com a prova pilot, com a primer any,
el que vam decidir és tractar tots aquests temes
des de l'educació no formal.
Per això ens vam posar en contacte
amb els diferents grups d'esplais
i grups d'escoltes de la ciutat de Tarragona
perquè tots aquells que estiguessin interessats
i tinguessin la disponibilitat
es poguessin apuntar a aquesta campanya.
Aleshores, nosaltres, des d'aquest dissabte fins al dia 22,
anirem als diferents esplais de la ciutat de Tarragona
i, mitjançant joguines bèl·liques usades
que ens portin els propis infants que van a l'esplai,
farem uns murals.
Uns murals en els quals els nens
aprofitaran aquelles joguines bèl·liques
per, diguéssim, recrear-les i donar-los un to artístic.
Aquests murals, que tindran tots el mateix leifmotiv,
que seran els drets de l'infància,
seran exposats a tot el públic el dia 22 de desembre,
com molt bé tu deies, a la plaça de la Font.
Per tant, n'hauríem d'explicar ben bé la mecànica.
Es demana la recollida de joguines bèl·liques,
usades en aquest cas,
per fer uns murals per denunciar precisament
l'ús que se'n pot fer
o que comporta en moltes ocasions l'ús de joguines bèl·liques.
Exacte, exacte.
Però la demanda, diguéssim, que la fem els propis infants
que participaran, mitjançant els seus esplais,
en la preparació d'aquests murals.
Després, això sí, el dia 22,
tots els infants que s'apropin, diguéssim,
a aquesta festa exposició, diguem-li,
com vulguem, a la plaça de Font,
i ens portin una joguina bèl·lica usada,
llavors li canviarem per un obsequi,
que en aquest cas és un trencaclosques de la campanya.
Deixa'm ser dolenta, Núria, durant uns instants,
perquè moltes vegades, també,
molts nens i molts nenes, segur que en un moment o en un altre,
s'ho han passat molt bé,
agafant dos pals i fent veure que era una espasa,
agafant un bolígraf i reconvertir-lo en una pistola.
Hem de dir als nens que no juguin en aquestes coses,
hem de dir als nens que només hi poden jugar moments puntuals,
hem de dir als nens que quan juguin en aquestes coses
siguin ben conscients de què estan jugant i què estan recreant?
No, mira, a més és que tu m'has posat un exemple que em va perfecte.
Tu m'has parlat d'un bolígraf i tu m'has parlat d'una escombra,
i és veritat, una escombra un dia,
com molt bé deia el meu company Ricard a la roda de premsa,
una escombra un dia és una espasa,
i el dia següent aquella escombra és una ballarina,
d'acord?
Per tant, la creativitat dels nens no l'hem de negar,
tot el contrari, a més, vull dir que tampoc es tracta de posar
els nostres infants en una bombolla de sabó,
vivim en el món que vivim i evidentment als nostres infants
els arriben impuls de totes les maneres.
El que cal és que nosaltres reflexionem sobre quins valors
volem transmetre als nostres fills, als nostres infants,
a través de la joguina.
I evidentment, una joguina bèl·lica,
és a dir, una pistola que reprodueix una pistola de veritat,
els únics valors que pot reproduir són valors
que a la nostra manera d'entendre,
la creu roja joventut, ni potencien la convivència,
ni potencien la solidaritat,
ni potencien tot allò que nosaltres com a organització humanitària
volem transmetre a la societat.
El mateix passa amb les joguines sexistes.
Sempre ens pregunten,
home, però llavors què hem de regalar perquè tots són joguines sexistes?
No.
Joguines sexistes no n'existeixen.
Existeix l'ús que s'enfadet.
És a dir, si quan arriben els resmacs,
doncs sempre regalen aquella reproducció de l'aspiradora,
que sigui exactament igual que l'aspiradora que funciona a casa,
i l'hi regalen a la nena,
i al cotxe l'hi regalen al nen,
doncs estem fent clarament una divisió de rols de gènere
que malauradament a la nostra societat encara s'estan donant,
però que evidentment estem treballant perquè no,
perquè tinguem unes relacions més igualitàries entre home i dona.
Aquestes relacions més igualitàries entre home i dona
no surten espontàniament quan un ja es fa gran
i reflexiona sobre aquestes coses,
sinó que és des de la infància
que hem de començar a treballar aquestes coses
perquè realment quan aquestes persones siguin adultes
consideren com la cosa més normal del món
i ens agradi o no,
encara que portem molt de temps treballant aquests temes,
encara no hem arribat a un nivell d'igualtat real en aquest àmbit.
Aquesta campanya sobre la joguina educativa d'aquest Nadal
ve acompanyada d'un material,
una mena de tríptic, un fulletó informatiu,
en què són moltes preguntes,
en què s'explica precisament això que comentàvem,
l'ús que pot tenir una joguina bèl·lica,
l'ús que pot tenir una joguina sexista
i s'acaba preguntant si a l'hora de fer les cartes als reis
per aquest Nadal,
si els pares i els nens han de tenir en compte
si existeix la joguina ideal, no?
Vosaltres us acabeu preguntant
si existeix aquesta joguina ideal.
Existeix o no, Núria?
Doncs jo deixaria la pregunta a l'aire.
Jo diria que sí, diria que no
i que això cada nen i cada nena
ha de ser capaç de triar quina és la seva joguina ideal.
Jo recordo quan era petita
que sí que pensava que existien joguines ideals.
Llavors, en aquest àmbit imaginatiu,
el que hem de treballar tots i totes
és perquè aquesta joguina ideal
en la que somien tots els nostres infants
a la nit de reis
siguin unes joguines que, a més a més,
que per ells siguin ideals
i siguin la millor manera de divertir-se,
puguin potenciar aquesta convivència
i aquesta solidaritat
que, malauradament, en aquest món
en el que vivim és tan necessària.
Ja per anar acabant, Núria,
podríem recordar quins són aquests punts,
aquests centres de recollida
on des d'ara i fins al 22 de desembre
podem anar a donar aquestes joguines bèl·liques.
A veure, no, repeteixo,
no fem recollida de joguines bèl·liques.
O sigui, l'únic dia en què farem recollida
de joguina bèl·lica
per canviar-la per un trencaclosques
és el 22 de desembre
a la plaça La Font
de 5 a 7 de la tarda.
Les altres joguines bèl·liques
ens n'estan de portar els infants
que formen part d'aquests esplais
i que participaran
en la confecció d'aquests murals.
Són els esplais,
són els nens els esplais
que participaran directament
d'aquest esplais.
Repeteixo, això és el primer any.
Esperem que funcioni molt bé
perquè la nostra idea, evidentment,
és a partir de l'any que ve
poder entrar no només a l'educació no formal,
sinó entrar a l'educació formal,
entrar a les ampes
i poder organitzar
altres activitats
amb els pares i mares, etcètera.
És a dir, fer la campanya
cada cop més gran,
però, repeteixo,
hem començat aquest any
i hem volgut ser prudents
i honestos també
amb les nostres pròpies capacitats
i fer un anàlisi real
de fins a on,
sent el primer any,
podíem arribar.
Doncs estem encuriosits,
veurem com es desenvolupa aquesta campanya
i recordem aquesta cita
que ens proposeu
des de Creu Roja Joventut
per enguany,
aquesta mostra de morals
utilitzats en moltes ocasions
en joguines bèl·liques
que podrem veure el 22 de desembre
a la tarda
a la ciutat de Tarragona.
Núria Martorell,
moltíssimes gràcies,
felicitats en part
per haver estat capaços
de donar aquest tom,
aquest canvi
en aquesta campanya de joguines,
d'arriscar-se,
de proposar noves fórmules
i després,
suposo que serà el moment
de fer-ne valoració
i si ha anat bé,
com comentàveu,
doncs anar una miqueta més enllà
i encara ser més exigents
de cara al 2008.
Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres.
Només una última cosa,
m'agradaria remarcar
això que hem dit abans,
és a dir,
el motiu principal
del canvi de campanya
no és la necessitat
d'innovar
o de fer alguna cosa nova
perquè estiguéssim avorrits.
Realment,
la decisió
en certs sectors
del voluntariat
de creure la joventut
ha sigut una mica traumàtica
perquè realment
hi ha una componència
sentimental molt important.
És que eren 15 anys
fent la mateixa campanya.
Era un clàssic,
hem començat l'entrevista
parlant que era un clàssic.
Exacte,
i a més és una campanya
que realment
pels voluntaris
que la viuen
és una campanya
que toca molt
el sentiment,
perquè realment
és molt gratificant
poder recollir joguines
i saber que aquestes joguines
seran donades
als infants,
però, clar,
arriba un punt
que a vegades
l'anàlisi
no l'has de fer
només amb el cor
sinó que també
l'has de fer amb el cap
i fer plantejaments
que des de dins
poden també ser
una mica durs.
És a dir,
realment estem cobrint
una necessitat
prioritària
en la nostra societat
i en guany
hem pensat
que les respostes
no,
repeteixo,
una resposta
que no ha vingut
només d'una anàlisi
interna,
sinó que està
refrendada
per altres elements
externs,
com per exemple
l'Institut Municipal
de Servis Socials,
que realment són ells
els que ens derivaven
les famílies.
Això no vol dir
que sorgeixin
noves necessitats
i des de d'això
nosaltres estarem
amatents
a poder copsar
aquestes necessitats
i poder-los donar
una resposta.
Núria Martorell,
moltíssimes gràcies
per explicar-nos
en detall
aquesta campanya
i que vagi molt bé,
molta sort.
Molt bé,
moltes gràcies.
A reveure,
una abraçada,
bon dia.