Tres minuts i serà un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja podem saludar el portaveu de la coordinadora d'afectats,
Paul Pou, amb el pla d'ordenació urbana municipal,
el senyor Santiago Blanco.
Senyor Blanco, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta setmana, aquest divendres,
concretament el tinent d'alcalde territori Xavier Terrés
reprèn les negociacions,
tanca la ronda de contactes amb els diferents veïns.
Es tancarà, per tant, aquesta primera ronda de contactes,
en entrevistes amb els veïns afectats
de les diferents zones de la ciutat,
a punt de tancar aquesta primera ronda de contactes,
quina valoració en fan els veïns?
Bé, la veritat és que nosaltres estem en una posició,
en aquest moment, que ens és difícil fer valoracions.
La pèrdua, en tot cas, de l'interlocutor,
que fins ara havíem tingut,
ha significat per nosaltres un trasbals important,
ja que portàvem una línia vell,
que semblava amb la qual predominés,
per damunt de tot, el fet,
com ho diria, els valors humans,
el fet sentimental,
més que les directrius tècniques o així.
Esperem que amb la nova situació això també es reprodueixi,
però està clar,
som persones diferents
i hem de veure com ens entenem, diríem,
amb aquest nou interlocutor.
Els indicis que tenim són favorables fins al moment,
però està clar,
nosaltres portàvem un camí recorregut,
que era pràcticament de tres mesos de converses,
i ara, d'una forma o altra,
al marge de tancar, per dir-ho d'alguna manera,
la tanda amb els grups que no s'havien entrevistat encara,
doncs haurem de fer una mica de recopilació de tot plegat,
veure com, de tot el que hem aportat,
o de totes les converses que s'havien tingut fins ara,
veure què és el que ha recollit l'Ajuntament,
veure quin tractament li donen des del Departament,
i a la vegada, doncs, bueno,
iniciar una nova situació,
que serà la d'intercanviar, diríem, experiències o idees
respecte a el que nosaltres hem aportat
i l'Ajuntament ha assumit.
L'Ajuntament ja ha comunicat
que fins que no es senquin totes les negociacions,
no expressarà de forma pública
quin creu és ell que han de ser les modificacions en el POM.
Tot i això,
tenint en compte aquestes reunions reiterades i constants
que vostès han mantingut amb els responsables municipals,
quins indicis entreu,
en quina predisposició han notat per part de l'equip de govern?
Nosaltres la predisposició que hem notat
és de voler, diríem,
tamperar la irritació i la situació d'angoixa
que hi ha, diríem, de forma generalitzada.
I aquesta és una actitud
que nosaltres agraïm a l'Ajuntament,
en el sentit que,
doncs bé, hi ha molta gent
que estaven verdaderament intranquil·la
i encara que aquesta intranquil·litat,
doncs, pugui continuar,
siguem present,
d'una manera o altra s'ha apaivagat una mica
i s'ha disminuït.
La posició amb la qual ens trobarem ara
és que hi haurà, diríem,
demandes que nosaltres hem presentat
que tenim indicadors
que seran perfectament ateses.
És a dir, hi ha indrets de la ciutat
que es veien afectats pel PUM,
que tornaran de nou a la situació anterior
i, per tant,
salvo alguns compromisos de manera puntual,
doncs, tot indica
que es tirarà enrere
l'afectació que s'havia dissenyat.
Aquest podríem posar, per exemple,
doncs, el que és l'Avinguda d'Andorra,
les cases de l'Avinguda d'Andorra,
o del carrer Goya,
o fins i tot les pròpies cases barates.
És a dir, aquests poden ser indrets
en els quals la tranquil·litat
tornarà a ser absoluta,
o previsiblement tornarà a ser absoluta,
perquè la posició de l'Ajuntament
ha estat molt clara envers aquests indrets.
Hi ha altres indrets de la ciutat
que aquesta situació no és igualment de clara
i, conseqüentment,
la inquietud continua sent present,
malgrat la voluntat que l'Ajuntament
expressa de voler resoldre el problema
de cada un d'aquests indrets.
Així, amb aquesta situació,
estem els veïns de Torreforte,
dels tres apartats que dins de Torreforte hi ha.
Hi ha els veïns, doncs,
suposo jo que de la muntanya de Sant Pere
i del PMU 14,
és a dir, la zona de les Parcel·la Rion.
Hi ha també aquests veïns
de zones de la ciutat
que estan afectats
o molt directament afectats
per la seva proximitat
a restes romanes
i d'allò que veuen amb inquietud
quin pot ser la solució.
És a dir,
hi ha una complexitat gran
en quant a la resolució dels problemes
i, conseqüentment,
preveure en aquest moment
com finalitzarà tot això
es fa difícil.
Vostès, per tant,
veuen complicat
que l'Ajuntament pugui atendre
totes i cadascuna
de les seves reivindicacions.
És evident que,
en tant en quant,
tots hem acceptat
que el PUM ha de tirar endavant
perquè és potser
la millor manera
de resoldre la inquietud general.
El PUM afectarà
amb alguns
dels afectats
que actualment
estem dintre.
Veure que l'afectació
sigui la mínima possible
o que, en tot cas,
l'afectació
sigui el més favorable possible
pels veïns
és una mica
la lluita
que tenim nosaltres
al darrere de tot això.
Els veïns
d'algunes d'aquestes zones
afectades
a la qual,
vostè comentava
que es veu al futur
amb incertesa
per ser la Rió,
en Torrefort,
per ser Tarno,
només algunes,
aquests veïns
s'han disposat
a canviar el seu habitatge?
Seria el lloc
on s'han residint
actualment
perquè l'Ajuntament
es busqui
una nova ubicació
el més propera possible?
Jo entenc
que aquest és un plantejament
que avui per avui
encara ningú se l'ha fet.
Per tant,
les situacions
han d'intentar
trobar el màxim
de solucions possibles.
Nosaltres,
des del primer moment
que estem dient
que la nostra lluita
és perquè cap casa
vagi a terra,
aquest seria
el nostre desig
i,
conseqüentment,
hem d'anar veient
quines són
les propostes
que l'Ajuntament
va fent
a les nostres demandes.
Veurem
quina és la nostra reacció
a les propostes
que l'Ajuntament
vagi tenint.
Ojalà
les respostes
que l'Ajuntament
tingui
siguin
acceptables
per tots
nosaltres
o per tots
els afectats.
De tot
aquest procés,
des que
vostè se'ls va comunicar
o es van assabentar
que hi hauria
algunes zones
de la ciutat
que es veurien
afectades
per la tramitació
del POM,
què és el que
més els ha sorprès,
el que més els ha sobtat?
Bé,
nosaltres,
per respondre a això,
ens hauríem de remuntar
una mica
al principi
de la situació.
És a dir,
la major part
dels afectats
vam conèixer
la situació
una vegada
estava aprovada ja.
És a dir,
tot aquest procés
que estem fent ara
de converses
amb l'Ajuntament,
d'intercanvi
de plantejaments,
de peticions
i tot això,
per lògica,
hauria tingut
que produir-se
en el moment
que s'estava
redactant el PUM.
És a dir,
quan el planificador
està intentant
tirar alguna cosa
endavant,
contactar amb
les parts afectades
perquè aquestes
expressin,
en tot cas,
les seves al·legacions
o els seus rebutjos
o això.
Això no s'ha fet així
o no es va fer
així d'aquesta manera.
i la gran sorpresa
per molts de nosaltres
va ser conèixer
de l'afectació
una vegada
que ja estava aprovada.
És a dir,
el 15 de maig
es produeix
per un cantó
l'aprovació
amb un pla municipal
de l'aprovació
inicial
del Pla General
i a partir
d'aquell moment
s'obre un període
per presentar
al·legacions
i la major part
dels 1.500 afectats,
bona part d'ells,
no sabíem
que estàvem afectats
perquè el coneixement
de l'afectació
un la té
quan va a demanar
alguna llicència,
algun permís
a l'Ajuntament,
mentrestant,
cada un de nosaltres
vius a casa
i si ningú t'envia
una carta
i te diu
que a casa teua
has de canviar
la porta,
tu canvies la porta
quan a tu et sembla
i quan et determina.
Aquí,
en el cas nostre,
en el cas concret
de Torreforte,
que som més de 200 veïns
que ens veiem afectats
per això,
va donar la casualitat
que a finals del mes de maig,
és a dir,
després de l'aprovació,
una veïna
va anar a demanar
llicència a l'Ajuntament
per fer unes obres
amb una cuina,
és a dir,
per fer unes obres
a casa seva
i es va trobar
que una vegada
va sol·licitar la llicència,
li van dir
que allò no podia tirar endavant
perquè a casa seva
anava a terra.
Primer,
quan ella va sentir això,
es va esglaiar molt,
va immediatament comunicar-ho
al president de la seva escala
i aquest a la vegada
a l'Associació de Veïns
i en un primer moment
molts van pensar
que aquella senyora
no ho havia entès prou bé
o que en tot cas
havia exigerat
i així,
la gran sorpresa va ser
quan vam veure
que no,
que aquella senyora
estava dient la veritat,
és a dir,
aquests 200,
més de 200
tascases
que a nivell
de Torreforte hi havia,
estava previst
que totes elles
anessin a terra.
Clar,
aquesta és la primera
gran sorpresa
o el primer
xoc
que tens.
Després,
ha anat vinguent
tota una situació
en la qual
es van anar
configurant grups
per intentar
presentar al·legacions,
a la vegada
cada grup
intentava
posar-se en contacte
amb altres afectats
per veure com ho havien fet
i malgrat
hi havia situacions
molt diferents
perquè el PUM
no
no
contempla
una situació
uniforme
per cada un
d'aquests indrets,
és a dir,
hi ha indrets
que
l'actuació
del PUM
es produeix
mitjançar
a concertació,
hi ha uns altres
que es produeix
mitjançar
expropiació,
hi ha uns altres
indrets que
és la iniciativa
privada
que desenvolupa
el tema,
llavors,
malgrat hi havia
aquestes
diferents
causuístiques,
el que sí que vam fer
vam ser
posar-nos d'acord
i veure
que teníem
un problema comú
a tots nosaltres
que era
que a tots
ens afectava el PUM
i llavors
això va donar peu
a aquesta certa unitat
o part d'unitat
que es va produir
i que va donar peu
a l'amuntatge
d'aquesta coordinadora
buscant
tindre
un mecanisme
de contactar
amb l'administració,
en aquest cas
amb l'Ajuntament,
d'una forma
una mica
coordinada
i ajornada.
Aquest és una mica
el resum
de la situació,
és a dir,
sorpresa
quan
coneixem
l'aprovació
del PUM
i l'extensió
i la quantitat
de gent
que afectava
i, diríem,
estructuració
d'una manera
de reclamar
per un altre cantó.
Creu vostè
que les negociacions,
aquests contactes
que s'han mantenint
actualment
amb l'Ajuntament
s'haguessin desenvolupats
d'una altra manera,
en un altre clima,
fins i tot
si haguessin tingut lloc
abans
de l'aprovació
inicial del PUM?
És que,
evidentment,
és a dir,
si les coses
s'haguessin fet diferents,
les reaccions
haguessin estat diferents.
Això sempre és així.
Fent-se a quin punt
haguessin estat diferents
o fent-se a quin punt
es podien haver produït
d'una manera diferent,
de, bueno,
cada un de nosaltres
podem pensar
d'una determinada manera.
Aquí,
el que per damunt
de tot
hi ha
és una reflexió
respecte
a que
per un cantó
hi ha uns polítics
que encarreguen
amb uns tècnics
que tirin endavant
uns projectes.
I
resulta que
aquests projectes
arriba un moment
que afecten
a 1.500 famílies
amb números rodons
de la ciutat.
és evident
que és
una cosa
que sembla
una mica
descabellat
com a mínim
que
alguns
puguin estar decidint
respecte
a les
vivendes
de 1.500 famílies
de manera
arbitrària
i
de forma
unipersonal.
És una mica
algun
company nostre
diu que
és una mica
com
quan
Nerón
va voler cremar Roma
i va
perquè no li agradava
com estava
i perquè la va
voler fer nova.
Una mica
això guarda
una certa semblança
perquè
1.500
habitatges
afecta
com a mínim
quasi 5.000 persones
i determinar
amb una assignatura
o amb una aprovació
municipal
que 5.000 persones
han de canviar
de domicil
i ja veurem
com ho arreglem
i d'allò
home
si fóssim un ajuntament
en el qual
haguessin trobat
petroli a la ciutat
diríem
escolta
encalla
que podeu arreglar
i els hi faran
5.000 xalets
a cada un d'ells
i mira
damunt
no els hi donaran
cèntims
però aquesta
no és la situació
llavors
doncs bueno
quan l'administració
llavors
te respon
o quan alguns
polítics
te responen
no no
és que bueno
això no és
per portar-ho
d'immediat
a terme
sinó que
doncs
és pel futur
i durant 20 anys
això es pot anar
desenvolupant
bueno
doncs miri
jo
si vol
li puc explicar
centenars
de casos
que hi ha
immersos
en això
que no es poden
esperar 20 anys
gent gran
gent jubilada
gent que
tenen necessitat
de
de canviar
de domicili
d'acudir
amb un
amb un altre indret
i necessiten
dels diners
que significa
la venda
del seu domicili
que està clar
una vegada
això està aprovat
perden
la seva propietat
mantenen
el domini
d'allò
però la propietat
la perden
ningú compra
algú que està
afectat
i que no sap
quan allò anirà a terra
i quan es farà el nou
ningú compra això
i en tot cas
si està disposat
a comprar-ho
està disposat
a comprar-ho
amb uns preus
irrisoris
doncs aquesta és la situació
és a dir
nosaltres
dintre del col·lectiu
doncs hi ha gent jubilada
hi ha viudes
concretament
jo tinc una veïna
escolti
em feia sis mesos
que havia quedat viuda
estava disposada
a marxar
a viure
amb els fills
i comptava
amb la venda
dels diners
de la casa
per poder disposar
d'un petit patrimoni
econòmic
no ho pot vendre
no ho pot vendre
però molts
dels que estem afectats
la vivenda
o l'immoble
o la casa
el que sigui
no deixa de ser
aquell pla de pensions
que a lo llarg
de la seva vida
s'han fet
i que compten
que en un moment
determinat
el podran realitzar
si és que
tenen necessitat
de recursos
doncs bé
això
d'un cop i volta
amb unes signatures
amb una aprovació
tot això s'ha tallat
i s'ha tallat
sense que ningú
hagi tingut en compte
això
aquelles 1.500 famílies
aquests dies
senyor Blanco
ha estat notícia
la protesta
que alguns
dels veïns
afectats
pel POM
van fer
contra l'exalcalde
de la ciutat
Joan Miquel Nadal
en un sopar
en un conegut restaurant
de la ciutat
del seu partit polític
de Convergència Democràtica
de Catalunya
quin era l'objectiu
d'aquesta
d'aquesta acció
i què va passar
realment
senyor Blanco
a veure
l'objectiu
de l'acció
era un
ben clar
i ben senzill
a lo llarg
de tots aquests mesos
les forces polítiques
han arrugat
la paternitat
del pla general
del senyor Nadal
des dels seus regidors
dels regidors
del seu grup
fins a els de la
diríem
dels grups
que li donaven suport
van estar
en tot moment
manifestant
que era un tema
personal
del senyor Nadal
i que l'havia portat
ell directament
els indicis
que tenim
doncs és
que el
pla general
es va redactar
fins i tot
fora de les dependències
municipals
es va fer
fora dels departaments
tècnics
del propi ajuntament
es va fer
el patronat
municipal
de l'habitatge
perquè les intervencions
externes
fossin les menys possibles
o el que des de fora
es conegués
per les raons que fos
és igual
quan aquesta paternitat
estava tan clarament
estava tan clarament
arrugada el senyor Nadal
no és d'estranyar
que els afectats
en algun moment
vulguin expressar
directament
amb aquesta persona
el seu rebuig
amb aquesta actitud
aquesta necessitat
o aquesta voluntat
o aquesta voluntat
d'espressar
el rebuig
arriba un moment
que
es presenta
una oportunitat
amb un sopar
homenatge
que li fa
el seu partit
i que
els afectats
coneixedors
d'aquest sopar
homenatge
consideren
que allò
és una burla
precisament
perquè
homenatge
en què
1.500 famílies
els ha estat
posant
amb l'angoixa
és una oportunitat
que no poden
deixar
de passar
sense expressar-li
amb aquest senyor
el rebuig
aquesta és
la causa
i la raó
que neix
diríem
la protesta
davant del senyor Nadal
aquesta protesta
en el sopar
és a dir
aquest rebuig
que s'intenta fer
el senyor Nadal
amb el sopar
homenatge
que li fa
el seu partit
es produeix
per part
de tota
una gent
que lliurement
allí acudeixen
dones
criatures
i d'allò
d'una forma
com acostumen
a ser les manifestacions
una mica
desordenades
una mica
fins i tot
jo m'atreviria
a dir
quasi una mica
festives
i d'allò
i intentant
fer-li arribar
el seu rebuig
amb el senyor Nadal
això
es produeix
d'una forma
doncs
mitjançar
pitus
i
cassarolada
i
juntament
amb el senyor Nadal
reben aquest rebuig
totes les persones
que van acudint
amb el sopar
aquell
això es va produir
dissabte
ara fa dos dissabtes
a les 9 del vespre
que va ser
quan es va produir
la concentració
allí
les 9
menys 5
una cosa així
i a dos quarts
i 5
a dos quarts
i 5
de 10
la gent
va marxar
d'allí
o la major part
dels assistents
van marxar
d'allí
sembla ser
que allí
es van produir
dos menes
d'aldarulls
segons
manifesten
i hi va haver uns
aldarulls
a mesura que
arribaven la gent
i particularment
quan va arribar
el senyor Nadal
hi va haver
una altra mena
d'aldarulls
que diuen
que es van produir
doncs
després
a mitjançar
les ratllades
de cotxes
i allò
evidentment
que
la voluntat
no era
ni
fer cap mena
d'agressions físiques
ni
ni provocar
cap mena
de mal
a ningú
conseqüentment
si en algun moment
hi ha alguna cosa
que es va produir
nosaltres ho lamentem
igual que
com ho puguin lamentar
els que ho van sofrir
una altra cosa
són
les expressions
que allí
es van deixar anar
que
encara que
un les pugui
rebutjar
per motius
bàsicament
d'educació
jo diria
que són
entenedores
que es produïssin
és a dir
amb aquella persona
que té
a punt de perdre
la casa seva
o que té
possibilitats
de perdre
la casa seva
massa educació
el que li fa
perdre la casa
no n'hi deu
poder demanar
bé
aquesta és una mica
la situació
que ells va produir
senyor Blanco
ho hem de deixar aquí
que el temps
se'ns tira a sobre
coordinador
dels veïns afectats
per la tramitació
del POU
moltíssimes gràcies
per les seves explicacions
i
de ben segur
que en tornem a parlar
fins la propera
moltes gràcies
és
no
�'o
no
la
hoge