Carles, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El Carles, artista, pintor, muralista, com vostès saben, ja ho explicaven.
Fa un parell de dies, l'informatiu serà l'encarregat de dissenyar les façanes
del nou mercat de la carpa de la plaça Corsini
i, en principi, ho farà amb elements de la cultura popular i tradicional de Tarragona.
Ho sabrem de seguida.
Ara estàvem mirant a través de la web aquesta plaça del Sedà.
Sostè hi ha altra obra, lògicament, el Carles,
però és que aquí, escolta, li tenim un carinyo a aquesta façana.
Jo he fet molta pintura mural, però normalment els murals són a l'interior,
a l'interior d'una església, cosa que està més tancada.
En canvi, quan la plaça del Sedà s'està permanentment exposada al públic,
doncs és el que es coneix més.
Vaja, jo ja n'hi entenc gaire, però aquest tipus de murals tan ben elaborats,
tan ben fets a altres llocs, que no sigui aquí es veu molt a les grans fàbriques,
a les grans indústries, en el casc antic, a la part vella d'una ciutat,
no és habitual, que siguin exteriors.
Per això t'ho dic que és molt singular.
Aquí, a casa nostra, no és massa habitual.
De fet, per tota Europa, n'hi ha molts exemples.
Hi ha una web que hi ha 4.500 fotografies de murals d'aquest tipus de tota Europa.
Aquí, potser encara no s'ha posat prou de moda,
però penso que a mica a mica n'hi ha imposat.
És una bona solució urbanística, arquitectònica,
per salvar una plaça que d'altra manera no tindria cap interès,
doncs així, dones una vida que està bé.
Clar, perquè la nostra cultura es relaciona molt allò, al mural,
allò que està una mica lletjat, anem a cobrir-ho d'aquí,
que moltes zones industrials optin per aquest tipus de solucions.
Però, vaja, que com que tenim a vegades uns criteris
que no acabem de veure clar,
el que és l'entorn de les parts velles de la ciutat,
el tema urbanístic no l'acabem de tenir clar,
la prova és com tenim les ciutats, no?
Dius, Calla, que això és el que tu dius, una bona solució.
És una bona solució, és una solució contemporània,
però jo vull reivindicar una mica la Tarragona antiga,
totes les façanes eren decorades.
Si passegem per la part alta,
les que encara no s'han fet molt bé,
si us hi fixeu, hi ha balcons, hi ha figures,
sota els balcons normalment es conserven aquestes pintures.
I podríem imaginar una Tarragona de finals del XVIII, XIX,
tota ella decorada,
que si la recuperéssim seria un fet diferencial,
un punt de personalitat de la ciutat que seria molt interessant.
Algun balcó així jo vaig veure,
no sabria dir-te quan,
perquè han restaurat moltes cases de la plaça del Fòrum.
De la plaça del Fòrum,
jo vaig restaurar fa anys la de la casa del Transjunt,
que en diem les peixateries velles.
Sí, exacte, les peixateries velles, també.
Doncs imaginem-nos que tota la ciutat era pintada així,
encara en queden moltes restes que pràcticament no es veuen,
però si les busques, les veus.
Perquè hem de mirar la ciutat amb ulls de turista.
Has de mirar, sí, els turistes s'hi fixen.
Nosaltres que anem mirant a terra per no ensopegar
i no trepitjar res inconvenient,
però, clar, és així.
Els turistes s'hi miren més i ho aprecien més, val a dir.
Parlarem immediatament de la façana,
però no puc resistir la temptació,
tu que has fet tantes obres de restauració interiors, exteriors.
L'altre dia vaig anar a passejar pel riu
i hi havia en tot un seguit de parets uns grafitis.
Uns grafitis, Carles, que jo deia dir
que això és una llàstima que estigui aquí amagat.
El grafiti és una expressió, diguéssim, contemporània,
una expressió popular que en tronca...
Però hi ha una qualitat en molts casos, en altres són, no?
Però hi ha una qualitat increïble.
En tronca amb la tradició clàssica,
primer, del horror vacui, diguéssim,
del no gust per el que no és,
per el que és buit, diguéssim, en primer lloc.
I segona, diguéssim, pensem, per exemple,
que el Partenó fins al segle XVIII, diguéssim,
durant els anys que els catalans vam ser i d'a,
el vam restaurar,
però, diguéssim, fins al segle XVIII estava policromat
d'uns colors solaus, liles i tal.
Ara és impensable.
Però podríem dir que l'arquitectura,
quan està en plenitud,
és polícroma, diguéssim,
el modernisme no s'entén si no és polícrom.
I ara sembla ser que
una miqueta hi tornem, diguéssim,
el projecte del Camp del Barça
o la Torre H,
tornem a recuperar aquest gust per la policromia
que durant anys havia estat una mica menyspreat,
una mica abandonat.
Però fixa't que ara això es projecta
com a tendència, que es diu ara,
que està tan de moda aquesta paraula,
i mai millor dit,
quan realment ja des de la cultura clàssica
ja hi havia aquest gust pel policromisme.
Clar, perquè és una riquesa més,
diguéssim,
les arts aplicades,
podríem dir,
és el que dóna entitat al modernisme.
També a l'estructura,
però en bona part,
les arts aplicades,
és el que ens fa ser
Catalunya cap davantera
amb els moviments,
inclús el romànic català,
diguéssim,
què fos el romànic català
sense la pintura romànica,
la pintura moral romànica,
és el que ens fa ser
cap davanters amb...
La diferencia de l'altre romànica
i dóna una categoria afegida
molt important.
No fa gaire,
potser fa dos anys,
va haver-hi una iniciativa
que encara es conserva,
que és de,
per simplificar-ho,
penjar quadres a la ciutat.
Vas al carrer Gasòmetre
i no fa gaire hi havia un quadre,
allò convencionalment penjat
com un durs dolços,
vas a un altre punt de la ciutat.
Ens falta una miqueta de decoració,
en el bon sentit de la paraula,
a les ciutats, no, Carles?
Ens falta perdre aquest punt
de vergonya,
de timidesa,
del vesc d'Iran,
i a ser més desenfadats,
viure amb més plenitud,
amb més alegria.
Viure menys en blanc i negre,
vaja.
Exacte.
Segurament, no?
Potser jo ho atribuiria
als anys passats,
i a la història obscura
d'aquest país,
a vegades,
que hi ha aquesta cosa
una mica bruta,
lletxa i trista,
no?
Hem de recuperar el goig
de viure
i la policromia,
en definitiva.
Per què no es fa?
Suposo que segurament
sigui una qüestió de temps,
és el que dèiem,
a l'estranger ja ho fan,
fa molts anys que ho fan,
i aquí potser a vegades
encara anem amb un pèl enrederit
en aquest sentit.
Són conservadors,
són comodons,
no tenim ni idea
i com que no ho sabem,
no ho fem?
Jo diria com poc agosarats,
a vegades.
Sempre estem en aquella por
del que diran,
o ves que...
Diguéssim...
quan es posi de moda
poder niurar en masses,
però fins que no arribem
a aquest punt
la gent no gosa.
El que dèiem,
a la part alta
s'estan fent façanes
amb monocapa
quan si miréssim
el patrimoni que tenim
la gent hauria d'estar orgullosa
de tindre una façana
vella, antiga,
que estigui feta
una porqueria
però que té unes pintures.
És un valor...
I és que la gent
ha de prendre consciència
que és una cosa antiga,
que és una cosa
que té un preu.
I permet la restauració.
Allò es pot posar
no vol que dir
que ho deixis normalment.
I si no permet la restauració
permet treure prou informació
per refer-ho.
O sigui,
per tornar-ho a fer
igual que era.
I aquella casa
que entres
que té aquella regió
la blanca negra
treballadíssima,
estupenda,
i dius
no, no,
aquí me pone grés
que ve a ser el mateix.
Això moltes vegades
és el mal gust,
és la incultura,
diguéssim.
Moltes vegades
sobte
hi ha restauracions
que sobte
per canviar
el paviment
perquè és una cosa
que no veu ningú
que no és compromès.
En canvi,
hi ha coses
que no s'atreveixen
a restaurar
per el que diran,
per no recuperar
aquella fisionomia original
es canvia el paviment
que és una cosa
més neus
però que és tan important
el paviment
com el campanar.
Si vas a Sant Mar de Venècia
està clar
que fa bonj
però és el paviment
del segle XII.
Això a vegades
aquí no es té
prou opressi
en aquest sentit.
Déu-n'hi-do.
T'adaptes molt
a les exigències
de l'obra
i de qui et contracta
per parlar plenerament?
ara deies
són poc agosarats.
Saps adaptar-te
o batalles
fins al final
perquè et deixin fer
allò que tu creus
que no allò que t'agrada
sinó allò que tu creus
que va bé per aquest lloc?
La pintura moral
en bona part
podríem dir
que té
aquesta gràcia.
Clar,
em sembla
que l'artista
el pintor
és aquell bohèmic
que pinta el que vol
amb una tela
potser amb una tela
amb un paper
això
sí,
pots fer-ho
però és clar
jo necessito
les parets
necessito que
algú
ofereixi
o m'encarregui
però que tingui
aquells murs
per tant
hi ha d'haver
un cert pacte
entre el client
o el mecenes
o el que fa l'encàrrec
i el que jo vull fer
acostumo a sortir-me
amb la meva
i acabo fent
el que jo vull
jo diria que sí
però amb una certa
has de tenir
una certa mà esquerra
una certa diplomàcia
per anar portant la cosa
cap on tu vols
no és allò que fas
el que vols
i després
si ho volen
ja ho compraran
aquí és al revés
han de fer confiança
amb tu
t'han d'oferir l'espai
i has d'acabar
fent el que
artísticament
t'ho penses
que està bé
aquí a la Carpa
el que faràs
en definitiva
i Déu-n'hi-do
és reproduir
el mercat
que ara estan rehabilitant
en el fons
i a sobre
doncs
avillar-ho
amb les figures
d'elements
del seguici popular
sí
diguéssim bàsicament
veiem el rellotge
veiem unes paradetes
explica'ns una mica
el
hi ha una mica
diguéssim
el record
del mercat central
tal com és ara
quant al rellotge
quant a aquest finestral central
però bàsicament
el que vols ser
és un retrat
podríem dir
col·lectiu
de la Tarragona
i és clar
el mercat
és on hi ha
el pols vital
és on s'hi desenvolupa
molta vida
i on conflueixen
diversos sectors socials
podem dir
i per tant
et permet
un retrat
col·lectiu
així és
doncs
plasimar
una mica
el pols vital
de la ciutat
això afegint-hi
doncs
també una miqueta
la recuperació
de la idea
ancestral
de mercat
o sigui
no estarà tant
el mercat
actual
sinó
el record
que un
té acumulat
del mercat
des de
que era petit
els últims 40 anys
una miqueta
una mica retro
en aquest sentit
i després
afegir-hi els elements
del seguici
com a aliment festiu
també per donar
a conèixer
el passa volant
el turista
els elements
del patrimoni
i cultura popular
que d'altra manera
si no venen per tanta tecla
podríem dir
no els veuen
i hi ha molta gent
jo
per l'experiència
de plaça
els Estats
és clar
descobreixen
que tenim
tota aquesta imaginaria
a partir de veure'ls allà pintats
i d'altra manera
no coincidirien
això és interessant
això que dius
perquè lògicament
aquesta carpa provisional
s'ha preparat
tant des del punt de vista
perquè la gent
pugui treballar
en condicions
tot modern
tot estupendo
i fantàstic
i el Carles que fa
per fer aquests murals
reproduir una miqueta
el que eren
aquelles parades
de d'abans
el peix
amb les seves paneres
de peix
els pernils penjats
els formatges
d'aquells mercats antics
i així com
passejant
entre mig
a banda de clients
doncs aquests elements
negrito
negrita
gegants
és el drac?
el drac
la víbria
no la posaràs?
intentarem posar-los
i tots
el que passa
és que són molts
perquè el seguici popular
de Tarragona
és tan extens
que també serà
aquí sí que tindràs problemes
Carles
perquè per què
n'ha posat aquest
i n'ha posat l'altre?
bé
encara falta
les bors
de l'altra façana
però
els hauràs d'enpotir
tots allà com puguis
acabaran sentit tots
sí que
ja et dic
són molts
la primera intenció
és posar-los
tots més evidents
però és clar
es convertia
en el casal de festa
més jove una mica
sí
és un mercat
llavors
hi ha hagut de buscar
un cert equilibri
però els que no es vegin
des de fora
és que deuen estar per dins
ja ja
deuen estar comprant
deuen estar comprant
2.000 metres quadrats
aproximadament
i tot això
és que clar
jo només he de pensar
que he de fer
un dibuix
per una criatura
ja se'n fa un món
2.000 metres quadrats
d'acord
que ets un professional
però són molts metres
sí
i no es pinta
amb el rodillo
la paret de casa
costa més
pensar-ho
preparar-ho
i començar
que després
un cop hi estàs
ja ho tens per mà
i vas fent
una de les coses
que costa
començar a mural
moltes vegades
els pintors
parlem
del que costa
començar
una tela en blanc
enfrontar-te
amb la tela en blanc
és un moment
crucial
per l'obra
i encoixant
és molt encoixant
però és clar
si multiplicam
per 2.000
doncs
encara ho és més
si costa aquest pas
de dir
bueno
vaig a fer la primera línia
que d'alguna manera
defineix ja tota l'obra
marques força
el que ha de venir després
en aquest moment
costa una mica començar
però
en pic comença
doncs ja vas
i cada vegada
tens més per mà
per tant no farem la proporció
no seran 2.000 hores d'angoixa
sinó serà de gaudir
més aviat
per entendre's
començar un brutà
és el que costa
un cop ho tens tacat
ja llavors
i tu què fas
des de quan treballes així
te'n vas allà
instal·les la teva vestida
vas fent
marques un horari
com
ara aquests dies
aquesta setmana
per entendre's
dienvolu per allà
dissimuladament
em vaig ambientant
i vaig observant
diguéssim
i suposo doncs
que la setmana que ve
ja començaré
a guixar
per entendre's
ens deixaràs
que vinguem un dia
a parlar amb tu
mentre pintes
sí
aquest film
una estona
de companyia
sí
a més a més
de la cosa
que té gràcia
pintar el carrer
és també
tota la interrelació
que tens
amb els veïns
en aquest cas
sent el mercat
encara més
perquè hi haurà
més públics
és una cosa
bastant divertida
les anècdotes
que
es van succeir
perquè escolta
a veure
hi ha un col·lectiu
i ho diem
amb tot el carinyo
i tot el respecte
del món
persones que
per diferents
circumstàncies
no tenen res a fer
surten de casa
a les 8
fan una mica
l'horari laboral
però al carrer
van a mirar obres
tot aquest tipus
de coses
són gent
que controla molt
el que és
el batec
de la ciutat
d'aquests
en deus tenir
uns quants
que es planten
quan estàs fent
alguna obra exterior
passen per allà
donen la conversa
fan el comentari
vegades
molt graciós
és sorprenent
suggeriments
segurament també
és el més esbojerrat
que t'han suggerit
tants
que ara mateix
no et sabria dir
però diguéssim
per entendre'ns
els que m'hagin vist
treballar per allà
la plaça dels Sadasos
ja s'haurà
d'anir
i dir
ai per què no pintes
avui encara m'he trobat
un senyor
que em demanava
que pintés un poltre
amb el cavall
de la plaça dels Sadasos
que estaria molt bé
pintar-hi un poltre
a sota
però jo m'imagino
que la plaça dels Sadasos
no es toca res
ja
ja està
consolidat
però diguéssim
que les peticions
són constants
perquè ell pinti
allò que cadascú
li faria il·lusió
Déu-n'hi-do
el que sí que és cert
és que una obra
com la que estàs a punt
de començar
diguem-ne
ja en l'espai físic
que ja fa temps
que hi treballes
jo m'imagino
que com a artista
doncs també
Déu-n'hi-do
d'omplir d'orgull
i de satisfacció
perquè és una obra
que contempla tothom
i que forma part
de la vida
de les persones
en definitiva
això és
bona part
la gràcia
de la pintura moral
no és allò
que compra
un mecenes
o un inversor
o un col·leccionista
sinó que és una cosa
que és ben bé
és un gaudi col·lectiu
per tothom
exacte
i això a mi m'agrada
i encara més
quan això
és a l'exterior
perquè ja dic
normalment
moltes dels murals
que he fet
són interiors
ja siguin edificis civils
o siguin esglésies
però és una cosa
que està tancada
que és per un públic concret
en canvi
en aquest cas
és un mural
diguéssim exterior
que podrà contemplar tothom
24 hores al dia
i això et dona
primer també et fa
molt més proper a la gent
i si tothom ho coneix
dius Carles Arola
ah el de la plaça
el Sedas
ara seràs també
el del mercat
la climatologia
el temps
és una dificultat
per tu a l'hora de treballar
o no suposa
a veure
tens la pega
esclar que pots replegar
una setmana
o 15 dies
de mal temps
i tal
però al mateix temps
treballar l'aire lliure
també és bonic
a dir que a vegades
que m'he passat un any
tancat
diguéssim de cara a la paret
amb una església
castigat allà
per tant quan treballes
a l'exterior
tot i tenint
els inconvenients
lògics
de la intempèria
però també
és divertit
i això
el contacte amb la gent
té pros i contres
però en principi
es fa molt aviat
i aquest cap de setmana
si no m'equivoco
és com canviem l'hora
per tant
es fa fosc
de seguida
això deu limitar
una miqueta
també la feina
però també t'obliga
descansar
si no a vegades
no saps
quan plegar
per quina durada
li calcules
o això no t'atreveixes
mai a fer un pronòstic
la intenció
és acabar-ho
més o menys
la intenció
és acabar
una façana
per Nadal
podríem dir
i la resta
cap allà
al març
març-abril
per la primavera
quan els dies
s'allarguen
la intenció
és aquesta
molt bé Carles
com que ens hem autoconvidat
directament a acompanyar-te
quan comencis aquesta obra
continuarem aquesta conversa
ens encanta parlar amb tu
i conèixer la teva visió
que tens
d'aquesta manera
de decorar
en el bon sentit
de la paraula
les ciutats
casa teva
tens les parets pintades
no com la meva
que deuen estar pintades
de blanc
o del que sigui
allò amb dibuixos
una mica serveix
davant de proves
diguéssim
hi ha diversos murals
més abstractes
més figuratius
i de petit
deixaves les parets fetes
un fàstic
a casa teva?
no
eres un nen educadet
ara el nen
el meu fill
si ho fa
i clar
no m'atreveixo
a acabar-lo de renyar
li explico que
si la teva família
no s'hi dedicava
t'havien de renyar
si ho feies
però tu no pots
no tens autoritat moral
perdona
si el nen pinta la paret
que pinti
tenim un altre artista
a casa
tot i penso que
s'ha d'educar
diguéssim
el que es pot fer
el que no es pot fer
però clar
és més costós
no no
en el teu cas
és quan jo
li dic als meus
que callen
estàs tot el dia
xerrant
impossible
Carles Arola
un plaer de veritat
que ens hagis acompanyat
anirem a veure
seguirem atentament
l'evolució
d'aquests murals
que envoltaran
el nou mercat provisional
de la ciutat de Tarragona
molta sort
i fins la propera ocasió
molt bon dia
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau