Tres minuts, manca només perquè sigui un quart en donze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja ens acompanya el president de la Diputació de Tarragona,
el senyor Josep Poblet.
Senyor Poblet, bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acceptar l'invitació de Tarragona Ràdio.
Felicitats pel nomenament, tot i que ja va tenir lloc fa alguns dies.
Comentàvem ara que aquests primers dies s'han sent d'un ritme trepidant.
Aquests dies cada dia repassem l'agenda de previsions
i, vaja, la seva, bueno, diríem que fa patir una mica,
però sí que, com a mínim, es pot comprovar que és bastant plen
aquests primers dies amb visites als diferents responsables d'administracions,
coneixent una miqueta, doncs, vaja, tot el territori.
Ja el coneix però toca fer les presentacions protocol·làries, no?
Gràcies. Moltes gràcies per convidar-me, primer que tot.
Per tant, amb molt de gust, em fa goig de dirigir-me als oients.
Sí, el que he estat fent aquests dies és allò que diríem,
conèixer l'equip humà i posar-me al màxim del possible
la Diputació dins el cap, perquè quan hagi de prendre determinacions
i decisions i coses, és molt important conèixer
l'abast de les instal·lacions, dels edificis,
de les qüestions en marxa, de les obres,
i de la gent que hi està treballant i de la gran família,
el gran equip humà que és el conjunt de funcionaris
i treballadors de la Diputació.
En què serà diferent la gestió de Josep Poblet
com a president de la Diputació a l'hora, per exemple,
l'últim president, Joan Aregio?
Jo comparteixo, i així ho vaig dir en el meu discurs de presa de possessió,
i vaig felicitar la gran feina que havia fet la Corporació presidida
pel bon amic i company Joan Aregio al llarg d'aquests quatre anys.
Per tant, en absolut vull diferenciar-me d'una trajectòria impecable
i d'una feina molt ben feta.
Per altra banda, és inevitable que cada un som d'una manera diferent
i per tant, dins del mateix projecte, dins de la mateixa concepció del territori,
dins de la mateixa idea transformadora que compartim totalment el senyor Aregio i jo,
doncs, lògicament, cada un accentua matisos diferents
i hi ha d'interpretar els temps de manera canviant, també.
És a dir, si parlem del senyor Joan Aregio i del seu equip, parlem de fa quatre anys,
i si parlem del que jo faré, parlem dels quatre anys que venen.
Per tant, les coses mai poden ser iguals.
I en aquest sentit, doncs, vaig centrar molt clarament en el meu discurs
les quatre idees bàsiques vertebradores del que ha de selecció,
que recullen tot el que es feia i incorporen mirades cap a direccions diferents
per a fer que la Diputació es converteixi també en un àmbit de reflexió
sobre el nostre futur com a comunitat i com a territori.
Ara repassarem aquestes línies bàsiques, els principals projectes,
els principals objectius que s'ha marcat Josep Poblet en aquesta legislatura.
En qualsevol cas, una de les primeres actuacions que ja ha posat en marxa
és l'organigrama.
Coneixem que la Diputació tindrà quatre vicepresidents,
excepte d'una reducció important, en l'últim mandat n'havia tingut 8,
el 50%, i a més a més s'instaura la figura del vicepresident territorial,
un per les Terres de l'Ebre i un pel camp de Tarragona,
que pel camp d'efecte serà el senyor Joaquim Nin.
Què deu aquesta reforma, aquest canvi, com a mínim, significatiu
pel que fa a les xifres i els càrrecs?
Veu com si parlem de les coses concretes ja surten els matíos diferents
i és on podem veure aquests petits canvis,
que no són vulgar-se diferenciar, sinó les administracions
i les institucions cada vegada han de fer experiència de les coses que han fet abans.
I, per tant, jo penso que un nombre de vuit vicepresidents
en una institució com la Diputació de Tarragona
és un nombre excessiu de vicepresidents
que crea tot un seguit de circuits que es poden fàcilment racionalitzar.
Les quatre vicepresidències, que en realitat són dues i dues,
la vicepresidència primera i la vicepresidència segona,
que són les que tenen aquesta funció institucional
de relleu i de transmissió del poder
en cas de vacant, absència o malaltia del president,
i, per tant, tenen aquesta funció i tot el que aquesta funció representa,
i després hi ha dues vicepresidents que tenen un caràcter
molt de representació del president en cada un dels dos territoris
i d'assumir-ne les qüestions que en aquell territori
està fent la Diputació en cada moment
d'aquest proper període de la Diputació.
Per tant, efectivament, el senyor Joaquim Nin,
al camp de Tarragona, tindrà una competència
de multiplicar la meva efectivitat sobre el territori,
d'incrementar-la, de fer-la més propera,
allò que em vaig dir apropar acció i decisió a la gent,
i, idènticament, el senyor Pere Penicello,
una persona amb una llarga i impecable trajectòria política
a les Terres de l'Ebre, i concretament a Tortosa,
doncs ha assumit l'encàrrec que jo li formulo
de conduir la governació de les Terres de l'Ebre,
de les quatre comarques de l'Ebre,
d'una manera il·lusionada, d'una manera convençuda
i d'una manera potent.
Per tant, en aquests dos vicepresidents territorials,
hi tinc posada moltíssima il·lusió i moltíssima confiança
per a fer la Diputació una institució molt més propera
a la gent i a les seves inquietuds.
Era un dels grans compromisos, i aquest ja l'he fet efectiu.
Per tant, ben pocs dies després de prendre possessió,
aquesta anunciària ja és una realitat.
Tots quatre ja són vicepresidents,
i tots quatre saben quines funcions tenen encomanades
i el que espero d'ells.
En l'últim mandat, a la Diputació de Tarragona,
hi havia hagut un govern de consens
entre totes les formacions polítiques
que hi eren representades.
En aquesta ocasió, en aquesta legislatura,
vostè va ser escollit amb els vots
de Convergència i Unió i el Partit Popular,
mentre que les altres formacions van votar en blanc.
Per què hi ha hagut aquesta decisió
de no fer un govern de consens,
o com a mínim de no intentar-lo,
de no dur-lo a terme,
i es van decidir formar aquest pacte estable
amb el Partit Popular?
Deixi'm, en primera instància,
que dir que no hi hagi un govern de consens
no vol dir que no hi hagi consens,
que són dues coses diferents.
Jo de consens en vull,
i el vaig oferir i el vaig demanar,
i per tant faré tot el que de mi depengui,
i de fet ja ho he començat a fer,
d'abans inclús de la presa de possessió,
perquè aquest consens sigui en la més alta expressió.
Algú li pot dir que si busca el consens,
per què no dur a terme ja aquest govern de consens?
A veure, tracto d'explicar-li,
perquè primer que tot no hi ha hagut les condicions
que l'han fet possible.
És a dir, les formacions polítiques
adoptem en cada període que els ciutadans han parlat
les determinacions que ens sembla haver entès de l'electorat.
I a nosaltres la interpretació que fem
del resultat de les eleccions passades
i de les accions empreses en el conjunt del territori,
sobretot per part d'alguns partits polítics,
i si mirem concretament cap a les diputacions de Lleida i de Girona,
i veiem la situació que se n'ha derivat després de les eleccions,
mostra que hi ha hagut una priorització
per part d'aquestes formacions polítiques,
que no és la nostra,
que no ha estat precisament en la qüestió dels programes
ni en la qüestió dels resultats dels ciutadans a les urnes.
Nosaltres això no ho hem volgut fer així,
i hem volgut fer el que creiem que els ciutadans volen,
que és que qui ha guanyat governi
i que generi la majoria necessària per assegurar aquest govern.
I ho hem fet, exactament així.
Som la força política més votada,
la que més diputats té la Diputació,
i hem buscat el consens d'un altre grup polític
que ens l'hagi volgut donar d'entrada
per garantir una majoria de govern solvent,
suficient i bàsica
per assegurar la governabilitat de la Diputació
en aquests propers quatre anys.
Això ja està fet.
Però això no és incompatible ni està renyit
en què després hi hagi un consens
en el que són les grans línies d'actuació de la Diputació,
que jo hi crec i el vei necessari.
I, per tant, aquest segon element també hi serà.
És evident que no depèn només de mi ni del meu grup,
sinó que depèn també dels altres grups.
Per part nostra no es perdrà que hi sigui aquest consens,
com he dit,
des d'abans de la presa de possessió que hi treballo,
i la bona prova d'això
és que el fet, també he d'entendre,
dels resultats de les votacions,
no hi ha dels ciutadans,
sinó dels diputats en la presa de possessió,
s'ha vist que hi ha la majoria de govern
i s'ha vist que hi ha una no presentació
de cap altre candidat a la presidència,
no un vot contrari, per tant,
hi ha hagut un vot en blanc,
que els partits van formular clarament expressant la seva confiança
en l'acabada de cristalitzar aquest consens futur.
M'assembla un bon convençament,
m'assembla un convençament extraordinàriament útil,
perquè tenim les dues coses,
el govern que garanteix que tot tiri endavant,
que el programa de govern que jo vull implementar
en aquests quatre anys
hi hagi la garantia pels ciutadans
que tindrà la capacitat de dur-se terme
i que hi hagi també una voluntat per part de tots els grups,
sense cap excepció,
de generar un consens
en allò que són les matèries essencials de la Diputació.
La diferència entre colors polítics en les administracions,
una diputació de Tarragona
governada per Convergència i Unió Popular
i, per exemple, un Ajuntament
i una Generalitat de Catalunya
sota signe socialista,
vostè creu que pot comportar algun tipus de programa
o vostè buscarà aquest consens
o només dins de la Diputació
si també entre les administracions?
Les meves últimes paraules en el discurs,
i m'hi torno a remetre
perquè va tenir un caràcter de discurs
diguem, programàtic,
van ser d'oferiment total
de la institució que represento
a totes les institucions territorials,
locals i molt en especial,
i així vaig finalitzar,
el govern de la Generalitat
pel bé de tots i pel bé de Catalunya.
Per tant, m'assembla que no podia dir
d'una manera més clara
ni en lloc més adequat
quin és el meu desig d'entesa
i de posar-nos a disposició
del territori i de les seves institucions
i del govern de la Generalitat
pel bé del país,
que és el paper que la Diputació ha de fer,
no en concebeix un altre.
Per tant, com a institució,
tenim tota la voluntat,
sense cap límit,
i així ho vaig expressar ahir novament
amb la visita oficial que vaig fer
al delegat del govern,
que és la veu del govern en aquest territori,
que aquesta és el meu millor desig,
la meva millor voluntat
i la del govern que represento.
Per tant, en aquest sentit,
que no hi hagi cap altra interpretació
que aquesta voluntat absoluta
de cooperar amb les altres institucions,
governi qui governi,
hi hagi el color que hi hagi.
Parlem, si li sembla, senyor Poblet,
de qüestions pendents,
qüestions que el govern de la Diputació
té en aquests moments damunt de la taula.
Comencem, per què no,
per la plaça de Toros,
que és avui, curiosament,
no s'ha fet expressament,
és curiosament notícia de portada
en un dels diaris de la ciutat.
L'última notícia que en coneixíem
és quan fa unes setmanes
els mitjans de comunicació
van fer una visita a les obres.
Es va comentar que hi hauria un lleuger retard,
que s'hi havien trobat
una sèrie de restes arqueològiques
i que segurament les obres
serien finalitzades en acabar
aquest any 2007, inicis de 2008.
Ara, aquesta informació assenyalava
que les obres no serien enllestides
ja segurament fins la primavera.
Quan estarà enllestida
aquesta primera fase de remodelació
de la plaça de Toros?
Deixa'm que li digui en primera instància
que remodelar la plaça de Toros
en la meva opinió
i jo no eré diputat
en aquell moment que es va prendre aquesta decisió
però que comparteixo plenament
és determinar de fer
això que s'està fent a la plaça de Toros
és un acte d'audàcia.
Diria més,
és un acte de valentia i de coratge polític
i una gran determinació.
Per què ho dic això?
Les places de Toros
i aquesta no n'és una excepció
i els anys que tenen
es van fer pel que es van fer
i són edificis antics
que s'han incorporat al peixatge urbà
i que formen part de l'estructura urbana
de les nostres ciutats.
Han preservat un espai,
han configurat un urbanisme al seu entorn
i hem acabat assumint aquests espais
com uns espais de gran interès
i molt notables.
El que la Diputació i el seu president
van de terminar de fer
és ni més ni menys
que mantenint aquest ús,
renovar-la,
posar-la al corrent i als dies d'avui
i poder-la adaptar com un edifici
que pugui ser
d'una polivalència extraordinària.
Per tant, convertir una plaça de Toros
i les condicions en què ha estat feta
en un edifici que sigui per a usos
a més a més dels propis taurins,
per tant, que es pugui preservar
la seva tradicional activitat
que pugui ser cultural,
que pugui ser un equipament lúdic,
que pugui ser un equipament festiu,
que pugui ser un equipament
per a aconteixements multitudinaris,
que ho pugui fer en condicions de seguretat,
que pugui cobrir-se,
que pugui descobrir-se.
És, vaja,
m'acosta poc de defensar
que és un acte d'una gran audàcia
i que, lògicament, comporta
tot un seguit d'elements d'incertesa.
No és una obra freqüent.
És a dir,
no podem tenir gaires experiències
de què ha passat aquí
o què ha passat allà,
perquè d'actuacions com aquestes
s'han fet ben poques,
però molt poques.
I, a més a més,
cada plaça és cada plaça.
Per tant,
jo crec que parlar
d'esviacions de terminis
o d'ajustos
en el pla d'actuació de les obres
és quelcom,
que és consubstancial,
consultem el tècnico,
consultem la institució
que consultem
amb aquest tipus d'actuacions.
i des d'aquesta premissa
jo l'hi he de contestar
en primera instància.
La plaça Braus,
ja per ser més concrets,
va començar les obres
el 6 d'octubre del 2006.
L'endemà del concurs.
Vaja,
del pocs i després del concurs.
Aquesta era la data prevista
d'iniciar les obres,
el 6 d'octubre.
Per tant,
l'expedient administratiu
estava a punt
perquè es comencesin
el 6 d'octubre del 2006.
Però el començament real
ja va ser el 20 de desembre del 2006.
I la causa d'aquest començament
va ser que fins a aquella data
no es va concedir el permís
municipal preceptiu.
Les institucions també estem obligades
a demanar els permisos d'obra.
I la Diputació ho va fer
a l'Ajuntament de Tarragona
que no va concedir el permís
fins al 20 de desembre del 2006.
Per tant,
aquí ja acumulem uns mesos
que no els podem perdre de vista.
Que sense haver començat les obres
ja hi va haver aquesta demora.
Per tant,
la previsió inicial era aquesta
i la previsió actual
és que s'hagin demorat uns mesos
com a conseqüència
d'aquest retard inicial
i d'un programa d'actuació
del que de la segona fase
ha sigut aconsellable
tècnicament
avançar unes obres a la primera.
Exacte,
de la remodelació de la graderia
que a principi
havia de ser inclús
a la segona fase
i s'ha incorporat a la primera
i això retarda la segona fase.
Si teníem una obra concebuda
en dues fases
i per criteris tècnics
s'ha vist convenient
d'avançar obres
de la segona fase
a la primera,
home,
un ciutadà que li expliqués
jo diries
i si estem guanyant-ne de temps
i no perdent-ne
perquè coses que havíem de fer després
ja les estem fent ara
i és evident que aquestes
que avancem de després
ara
provoquen un cert endarreriment
en aquella primera fase
però també estem descarregant
de feina la segona fase
i això també ho hem d'explicar
perquè això és la realitat.
Per tant,
però a més a més
no és treure coses
d'una segona fase
i fer-les a la primera
sinó que per poder fer això
s'ha de fer
el corresponent
procediment administratiu,
la corresponent licitació
i la corresponent adjudicació
que són coses
que consumeixen un temps.
Aquí ja trobem
una segona explicació
en aquesta demora.
La inicial
que ja comencem
les obres més tard
aquesta modificació
per fer a grans trets
l'explicació
i estem alleugerint
les obres de la segona fase.
Per tant,
la plaça de Brausa
tindrà una finalització
a no trigar,
estarà enllestida
pels grans esdeveniments
que hi han de venir
i no hi ha cap motiu
d'inquietud.
També, per cert,
s'han trobat
unes restes arqueològiques.
Aquesta seria una altra causa.
Per tant, fixi-s,
ja n'hem trobat tres de causes
i totes elles explicables
i totes elles comprensibles
i totes elles d'obligat compliment.
Si s'han trobat unes restes
s'han hagut de respectar,
si s'ha iniciat més tard
perquè no hi havia un permís
hem hagut d'obeir
l'autoritat competent
que n'ha tret cases a l'Ajuntament
i si hem tret
obres de la segona fase
i les hem posat a la primera,
doncs donem una explicació
que és absolutament raonable d'això.
Per tant,
jo entenc que
aquest acte d'audàcia
que es fa això
l'estem complint,
costi el que costi,
hi hagi les dificultats que hi hagi
i per tant,
res nou a l'horitzó
que no passi
en qualsevol obra
d'aquesta complexitat.
altra cosa és
que ho seguim tots de prop,
que ho seguim amb interès
i que els tarragonins i tarragonides
vulguin conèixer
de ben a prop
com evolucionen
les obres de la seva plaça de Braus.
Si no surten més imprevistos,
si no surten més programes,
podíem mantenir
aquesta data propera
a la primavera de 2008
com a data aproximada
per l'obertura
de la nova plaça de Torus?
Si a vostè
li sembla
que és una data
raonable,
doncs mire...
A mi no me la sembla res,
jo faré que algú se'm digui.
Ho dic perquè
les mateixes circumstàncies
que s'han produït
en aquest temps
que hem estat,
doncs jo no puc,
diguem,
girar-me d'esquena
a la realitat
que puguin sortir
noves coses.
No ho crec.
No ho crec.
Per concretar
i per donar-se a sencer,
si no surtissi més imprevistos
al calendari normal?
El calendari,
doncs,
evolucionarà
cap als temps
que estem dient
i, per tant,
res ens ha de fer patir
de l'evolució
de les obres
de la plaça de Braus,
que no sigui
fer el seu seguiment,
veure que les obres progressen,
que tindran un gran equipament
a la ciutat,
que aquest equipament
ha sigut
perquè algú ha volgut
que la ciutat disposés
d'aquest equipament
i que, a més a més,
ben poques ciutats
disposen d'un equipament
com el que tindrà
la ciutat de Tarragona,
del qual jo me n'alegro
moltíssim,
perquè, a més a més,
crec que la Diputació
ha pres,
com deia,
una gran decisió,
que la posa molt en especial
al servei
de totes les comarques,
perquè aquest és un equipament
molt visitat
i molt freqüentat
en aquells esdeveniments
que s'hi fan,
que mouen un gran públic.
Però qui més en gaudirà
són els ciutadans
ciutadans de Tarragona
als quals ara
estem explicant,
diguem,
les particularitats
d'aquest obra,
d'aquesta embargadura
i d'aquesta complexitat.
Una altra qüestió
que afecta directament
la ciutat de Tarragona,
la finca de la Sabinosa,
en la seva última entrevista
com a president
de la Diputació,
el senyor Joan Aréjó
va admetre
que era una de les seves
principals decepcions
durant el seu màndat
no haver pogut
desencallar
aquesta qüestió.
Quin destí
té vostè pensat,
meditat
per aquest equipament,
senyor Poblet?
N'he parlat molt clar
amb el
senyor Aréjó,
n'he parlat molt clar
amb el senyor Ballesteros,
coneix la meva opinió
el rector de la universitat,
coneixen la meva opinió
els diputats
de la Diputació
perquè així ho vaig dir
en el meu discurs
de presa de possessió
i ara novament
em manifesto
quin és el meu punt de vista
en aquest sentit.
La finca de la Sabinosa
és una propietat patrimonial
de la Diputació de Tarragona
i com a institució
i com a administració pública
que és la Diputació de Tarragona
ha de tenir la cura
que el seu patrimoni
mai es malbarati,
que sigui un patrimoni
que serveixi
per donar-li
impuls
i capacitat
a l'administració pública
que és la Diputació
per gestionar
els seus serveis
i facilitar
les seves ajudes
al món local
i a totes les seves competències.
Dit això,
no té altre objectiu
la Diputació
que fer fàcil
a la ciutat
que prengui
les seves determinacions.
Quines determinacions
ha de prendre?
Les que la ciutat determini.
Qui és que les ha de prendre?
L'Ajuntament
que presideix
els distins
d'aquesta ciutat.
Per tant,
el seu responsable màxim
que és el seu alcalde,
el seu cap
de l'oposició
que és el senyor
Joan Aregio
i les altres formacions polítiques
saben
a hores d'ara
quin és el punt de vista
que impulsa
el president
de la Diputació.
Abans que ara
ja ho he fet públic
també en altres ocasions
i he rebut
d'alguna manera
resposta
de la institució
a la qual va dirigit
aquest missatge
que és l'Ajuntament
de Tarragona
altament acceptativa
de la meva manifestació
i coincidint plenament
amb aquest criteri.
Vol dir això
que espero
amb impaciència
que l'Ajuntament
prengui
amb el màxim consens
i ara també parlo
de consens
amb el màxim consens
amb la màxima capacitat
de concertació
entre els grups polítics
la determinació
que més es caigui
de les que se n'ha apuntat
m'agraden
les comparteixo
per tant ja avanço
que m'agraden força
coses de les que se n'ha apuntat
m'ha preocupat
el seu finançament
perquè lògicament
aquí sí que la Diputació
no hi pot entrar
i ho han de fer
altres institucions
i sé que el volum
de recursos
que s'hi han d'esmerçar
és molt gran
però em consta
la disposició
que hi ha
per part de tothom
a cooperar
amb aquest gran projecte
que es vol fer
a la Sabinosa
i que l'alcalde de la ciutat
ha anunciat
en diverses ocasions.
Aquest projecte
per refer memòria
als ollents
de Tarragona Ràdio
en principi
està destinat
falta concretar-ho
doncs s'ha posat
l'analogia
de la Universitat
Menéndez Palaió
a Santander
convertir la finca
de la Sabinosa
en un equipament
per la Universitat
Rovira i Vergili
i que pugui allotjar
per què no
una gran universitat
d'estiu.
Bé, jo crec que
si utilitzar un referent
fa més comprensible
la ciutadania
que és exactament
del que estem parlant.
Si haguéssim de ser
més explícits
jo diria que hem de fer
més un plantejament
universitari
d'estiu
o molt pensant
és a dir
l'Universitat
de Menéndez Palaió
està al nord
està en el Cantàbric
nosaltres estem
a la Mediterrània
i la Mediterrània
no és només un mar
sinó que és
un àmbit de cultura
i de compartir
i per tant
en aquest sentit
jo penso que
l'enfoc nostre
ha de ser molt específicament
i molt ambiciós
en aquesta direcció
i a més a més
efectivament
afegir-hi aquells altres elements
que la ciutat
ja ha anunciat
a través dels seus portenveus
a través dels seus responsables polítics
que s'hi vol fer
i per tant crec
que a aquell lloc
li hem de donar vitalitat
cultural
institucional
universitària
fins i tot
que s'hi pugui
residir allà al costat
o ben a prop
que tingui accessibilitat
que és dir que tingui
tot un conjunt
de circumstàncies
que facin d'allò
un pol cultural
i universitari
educatiu
i formatiu
i de projecció
a la Mediterrània
que és concretament
el que vaig dir
les nostres comarques
han de tenir pes
i aquells símbols
que ens donin aquest pes
en un context
molt més ampli
per tant
torno a dir
la Diputació
està al costat
de qualsevol
d'aquests projectes
en les seves diverses
formes
de concretar-se
i farà fàcil això
l'únic que tampoc
la Diputació
no vol fer
o no crec que sigui
el nostre paper
és que hàgim
de trobar
la ciutat dividida
amb opinions diverses
i dispers
i no coincidents
si anem per aquest camí
tornem a embarrancar
el projecte
i la Diputació
no en vol ser responsable
en absolut
és a dir
no em vull sentir
d'aquí 4 anys decepcionat
ho he volgut deixar clar
des del primer dia
i dient-ho
amb noms i cognoms
quina és la posició
de la Diputació
tremendament facilitadora
que això pugui anar endavant
com que a més a més
conec els continguts
també apunto
per aquests continguts
per tant
coincidim
amb prou coses
com perquè hi hagi un acord
que no faci tampoc
ni vencedors ni vençuts
vull dir un acord
que sigui de tots
que sigui un èxit
per la ciutat
i per la Diputació
La Diputació de Tarragona
està disposada
a participar també
en el finançament
de la construcció
d'aquest nou equipament
a més a més
d'obviament
de cedir la finca
però està disposada
a portar més diners
per les obres de reforma
que faci falta?
D'això no n'hem parlat mai
ni penso que sigui
el paper de la Diputació
és a dir
el paper de la Diputació
és afectar
un patrimoni
que té molt gran
en un lloc molt singular
molt emblemàtic
per posar-lo a disposició
de la ciutat
crec que això és un gran pas
que fa aquesta institució
és un pas extraordinàriament important
d'anar al terreny financer
no hi hem entrat mai
ni ha sigut
de sol·licitat
el paper de la Diputació
en aquest àmbit
pel que fins a un jo sé
l'Ajuntament de la Ciutat
confia molt
en la seva pròpia capacitat
i en la del Govern de Catalunya
i per tant
jo en aquesta direcció
és en la que apunto
Per anar acabant
aquesta entrevista
senyor Poblet
perquè malauradament
el temps
se'ns tira a sobre
ja fa uns 20 minuts
que se'n conversen
en directe
al matí de Tarragona
a Ràdio amb el president
de la Diputació
hi ha un tema
que fa anys
que s'arrossega
que és la qüestió
de la futura divisió
territorial de Catalunya
la implantació
o no
de les futures vagaries
i sempre s'ha posat
en dubte
quin pot ser
o quin ha de ser
el futur
de les diputacions
si finalment
s'implanten
les vagaries
quina opinió
té vostè
en referent
a aquest procés?
Jo l'opinió que tinc
és que mentre la Diputació
existeixi com a tal
el que ha de fer
és treballar
amb una gran il·lusió
amb una gran intensitat
i amb una gran vocació
de servei
i per fer més patent
aquesta manera
de veure les coses
doncs he parlat
d'alçar la vista
cap al 2025
per fixar un referent
treballar amb intensitat
amb quatre objectius
que és
en col·laboració
amb la universitat
amb una
en el terreny
de la sostenibilitat
amb un altre
amb el territori
i els municipis
amb un altre
i amb les persones
i són els quatre grans objectius
que jo impulsaré
des de la Diputació
mentre aquesta tingui
les competències que té
compet al Govern de Catalunya
i a altres institucions
determinar la futura
organització territorial
i aquelles organitzacions
que l'hagin
aquelles institucions
que l'hagin
d'omplir
de contingut
quan això sigui
evidentment
ens adaptarem
si és el que a mi
correspon
a aquesta nova situació
de la manera
que l'ordenament jurídic
digui
per tant
no vull en absolut
intervolir
el paper que ara té
la Diputació
que és molt important
que quan vaig
pels municipis
grans i petits
veig clarament
que aquesta funció
l'hem de seguir impulsant
i en aquesta direcció
estarem
i per tant
em atents
als canvis
que hi pugui haver
que els veig llunyans
dit sigui de pas
i per altra banda
treballant amb intensitat
des de la Diputació
per fer el servei
que hem de fer
ha parlat vostè
en diferents ocasions
ho ha fet ara fa uns instants
ho ha fet en el seu discurs
d'investidura
d'aquest gran acord
d'aquesta gran col·laboració
amb la Universitat
Rovira i Vergili
per tirar endavant
aquests objectius
en què es concretarà
o com s'ha de concretar
aquest acord
amb la Rovira i Vergili
bàsicament en tres nivells
i en parlarem ben aviat
tal com hem convingut
amb el rector
primer nivell
és el nivell de cooperació
que hi havia ara
per diverses activitats
que la Universitat
realitza a les nostres comarques
la Diputació ajuda
al sosteniment
d'aquestes activitats
és un primer nivell
hem parlat
de renovar el conveni
d'actualitzar-lo
de posar-lo al dia
i si és el clar
és d'implementar-hi
més recursos
per fer més ampli
aquesta col·laboració
el segon nivell
és en tot allò
que podríem dir
per a simplificar molt
la gran xarxa
que la Diputació
té al territori
i els municipis
que hi són presents
i la gran xarxa
que hi té la Diputació
com podem posar-les en contacte
per a fer més factible
que tot un seguit
de circumstàncies
que les capacitats
tecnològiques
d'avui ens permeten
facin més proper
al ciutadà
i més proper
a les administracions
territorials
i locals
tot el que podem desplegar
en l'àmbit
de la societat
del coneixement
en l'àmbit
de tot el que és
les transferències
de tecnologia
de tot el que és
una certa capacitat
innovadora
en el model social
una certa capacitat
innovadora
en el model econòmic
tot això
ho pot fer possible
una estreta aliança
entre aquestes dues
grans i potents xarxes
públiques
que és
la nostra universitat
i la Diputació
per la seva coincidència
territorial
i perquè a més a més
totes dues estem
desplegades ampliment
en el territori
i el tercer nivell
de cooperació
és d'una manera
molt clara
i molt específica
en l'àmbit
dels parts científics
i tecnològics
on la Diputació
vol fer una funció
de foment
d'ajuda
i d'impuls
a les iniciatives
empreses per la Diputació
d'una manera
molt semblant
a la que els països
més avançats
d'Europa ja venen col·laborant
de fa molt de temps
és a dir
les institucions públiques
presten un gran recolzament
a les iniciatives
universitàries
com aquestes
dels parcs científics
i tecnològics
i la capacitat
de transferir
com li deia abans
tecnologia
saber
coneixement
a un univers
de petites
i noves empreses
que vagin generant
una innovació
empresarial
i una nova
estructura
d'empreses
en el nostre país
doncs senyor
Josep Poblet
president de la Diputació
seguirem ben atents
a aquestes
i d'altres qüestions
hem repassat
tots els objectius
els grans projectes
que té
el nou president
de la Diputació
per aquest mandat
senyor Poblet
gràcies de nou
i que tinc un molt bon dia
moltíssimes gràcies
els agraeixo
molt
l'oportunitat
que m'han donat
d'expressar
aquestes coses
als oients
i en els seus micròfons
per a fer-les més
per a difondre-les més
i perquè tothom
puguem compartir més
els desitjos
de les nostres institucions
i posar-los a l'abast
dels ciutadans
gràcies a vostès
també i molt bon dia
a veure
passiu bé