Bona nit
Bona nit
Bona nit
Pràcticament un quart d'una del migdia, música aquesta que sentiu que identifica Sant Magí d'alguna manera, identifica les contalles de Sant Magí.
Rosa Llurac, bon dia.
Bon dia.
Rosa Llurac és la presidenta de les bars Santa Tecla.
Mariona Prunera, bon dia.
Bon dia.
Mariona Prunera forma part de les bars Santa Tecla.
Amb elles parlarem d'aquestes contalles de Sant Magí que es tornaran a representar dijous vinent a partir de les 10 de la nit a la plaça de l'Escolz.
Serà l'escenari. Rosa, per segon any consecutiu, no?
Sí, per segon any consecutiu hem d'anar a la plaça de l'Escolz perquè les obres que es fan a l'amfiteatre no estan acabades.
Això és un handicap per les bars, per l'espai, perquè ens condiciona molt, perquè com ja sabeu tots, les contalles van estar pensades per l'amfiteatre.
Però bé, és el que tenim i es pensaven que aquest any podríem fer-lo allà baix, però encara no és possible. Esperen que l'any que véssim, ja.
Hem d'anar, això vol dir que el que vol les bars Santa Tecla és tornar a l'amfiteatre.
Sí, sí. L'opció de l'any passat va ser una experiència guapa pel públic i pels dansaires perquè es van trobar molt a prop, no?
Però no és aquesta la intenció, no? L'intenció és molt més plàstica i la visualitat que ha de tenir ha d'estar en grada i l'espai de l'amfiteatre és genial, és genial.
Marina, tu has estat en els dos espais?
Sí.
I què? Diferències? Qui prefereixes?
Jo prefereixo l'amfiteatre. Més que res perquè a la plaça de l'Escolz pot tenir coses molt úniques que tens el públic allà i per tant pots transmetre molt més.
però realment estàs ballant a mig metre del públic i entenc que llavors el públic de tant a prop no pot veure el que el coreògraf en aquell moment volia transmetre, no?
Si s'ha de veure una M, per exemple, doncs estàs massa a prop a la plaça de l'Escolz. En canvi, amb la perspectiva de l'amfiteatre queda brutal.
En fi, doncs a veure si l'any que ve, el 2008, podeu tornar a l'amfiteatre. De moment el que tenim és la representació d'aquest dijous.
recordeu-me una mica, fem una mica d'història, Rosa, de com neix per part de l'Esbar Santa Tegla, la intenció ara fa cinc anys, si no vaig equivocat, de tornar a representar les Contelles de Sant Magí.
A veure, l'Esbar havia... Bé, ja sabeu que l'Esbar havia fet el retaule el 1991 i llavors ens quedava... volíem fer alguna cosa molt especial també per Sant Magí, no?
Òbviament que no fos dansa, perquè encara que en el programa de Sant Magí posa dansa, els contelles de Sant Magí, els contelles de Sant Magí són molt més que dansa.
No és un espectacle de dansa ni els balls de festa major que fa els bars Santa Tegla.
És un ball representació documentada, amb un treball previ de tres anys, com es va fer amb el retaule,
i que ens porta a situar en cinc quadres la vida de Sant Magí, no? I els miracles principals.
Tot això va lligat amb un cor grec que fa de Ritor Nelo,
i que és parlat i que ens situa, abans de cada figura, ens situa una miqueta en el quadre que anem a començar, no?
Això es va fer el 2003, ho vam estrenar a l'amfiteatre, com hem dit abans,
i aquest any arribem a la cinquena representació i a la plaça Gascols.
Amb un grup de gent important, hi ha setz homes i vuit dones que surten a l'escenari més a Sant,
i també la gent que fa de cor grec, que cada any ens ha anat variant.
Primer vam començar amb l'aula de teatre de Garrovira i Virgili,
i després ja són gent particularment que ho volen fer i que s'han anat apuntant,
i ja cada any rere any venen a fer-ho amb nosaltres, no?
Gent de corals o gent de teatre, que els agrada fer aquestes declamacions
i participar amb entitats com la nostra.
Això ens ho explicaria millor el Jaume Guàs, com a director de l'Esvari, com a coreògraf,
però ha canviat alguna cosa del 2003 ara, o l'espectacle és tal qual, idèntic?
O la Mariona també ens ho podria dir, però que està dins, però el punt de vista de fora i de dins.
A veure, l'espectacle, des del públic, que el veus completament igual,
el que passa és que des de darrere, i això sí que us hable a Mariona,
cada any se treballen amb els petits detalls que volem millorar, no?
Sempre hi ha coses a millorar, encara que sigui, que el públic no se'n doni compte, no?
O sempre hi ha allò que l'esbar té un criteri i diu, encara no m'agrava d'agradar el que hem vist,
anem a buscar una altra fórmula, busquem, per exemple, l'adaptació d'il·luminació a la plaça d'Escols
és completament diferent que el disseny que teníem bàsicament a l'amfiteatre.
Això són uns criteris que l'esbar té molt clars en el moment de posar en escena una representació,
però que els has d'anar adaptant cada any a mil històries que et passen i que no es veuen,
però el públic en si no se'n donarà compte de cap ni un de canvis.
Potser diran, m'agrada més, heu fet alguna cosa, et pregunten, doncs no.
O què has vist, llavors i dius, doncs no, aquí no hem canviat res.
I la teva perspectiva, Mariona?
La perspectiva és que ara el fas més teu.
Les comptalles són més meves i jo les vaig estrenar, o sigui, tots els cinc anys les he ballat.
I realment la diferència del primer any és que què estic fent aquí dalt de l'escenari amb aquesta túnica
i en canvi posaràs allò, assaig de comptalles, pum, i et surts i et sents molt més a gust fent-ho,
però perquè et fas més teu.
I això mateix ens ha passat amb el retaule.
El retaule, pum, ja fiques la cara.
I això de coses que van canviant, hi ha un petit detall que no explicarem,
però hi ha un petit detall que portem cinc anys pensant-lo fins a l'últim moment
perquè no hi ha manera que ens acabi d'agradar.
I cada any, els últims tres o quatre dies, ens estem barallant i maçacant el cervell
per a veure com podem solucionar.
I cada any ha sigut diferent.
O sigui, hi ha un detall en les comptalles que convido que la gent no descobreixin,
però que durant cinc anys...
I l'heu fet diferent i cap de les cinc vegades us ha acabat d'agradar.
Exacte.
I esperem que en guany, a la cinquena, vagi l'avançuda, però el millor l'any que ve...
Sí, però el millor de la solució que hem trobat per aquest any,
l'any que ve quan baixem a l'amfiteatre no ens és vàlida,
perquè la il·luminació està més lluny, perquè el públic és més lluny,
que has de buscar un altre efecte i, bueno, són...
És...
L'evolució dels valls en si,
i llavors això és el que ens dona vida a poder-ho treballar
i a donar-li vidilla a l'assumpte.
I el canvi, Mariona, d'escenari de l'amfiteatre obligat a canviar la plaça a les Cols,
no es va fer?
Això modifica alguna de les qüestions internes fins i tot entre vosaltres?
entre els ballarins?
Bueno, va fer modificar sobretot la sortida,
perquè a l'amfiteatre sortíem des de darrere i...
Ai, bueno, sortíem des de davant, llavors hi havia un detros.
A mi, jo el que recordo més més és el públic.
Clar, a l'amfiteatre no veus les cares del públic,
per tant, si s'estan medallant, tu no t'adones.
Però, en canvi, a la plaça de les Cols és que es ternuten i...
I t'estan dur de sobra.
I els tens de sobra i veus les cares que posen
i sents la respiració del públic.
També t'hi has d'acostumar, no dic ni que sigui millor ni pitjor,
però per mi va ser sobretot la gran diferència.
Com a entitat, per a les Bar Santa Técla Rosa,
què representa les Contalles?
Quin paper juga en l'activitat anual de les Bar?
Bé, el retaule...
O sigui, no comença el retaule fins que acaben les Contalles dintre l'entitat, no?
Llavors, nosaltres som molt cíclics i tenim una sèrie d'acaba el curs del juny
amb tota la canelleta de Gasbar de l'escola de dansa,
normalment s'intenta fer una actuació,
després hi ha part de les actuacions normals que hi puguin haver o que ens puguin sortir
o col·laboracions.
Però llavors comencem les Contalles.
O sigui, el juny, l'Institut Martí Franquès,
que gràcies a ells podem assajar les Contalles per l'espai que necessitem,
quan acaben ells l'escola, comencem nosaltres amb els assajos de les Contalles
i quan passen les Contalles, la setmana que ve ja assajem retaule.
Això és cíclic.
Llavors, importància, ara en aquest moment, avui, és el 100%.
És la primera.
És la primera i és el que volem transmetre a la gent,
transmetre la importància que tenen les Contalles,
perquè pensem que l'Esbar ho va fer perquè a Sant Magí
hi hagués un acte puntual, però que fos com per centa tecles al retaule,
que ens obre els dies més populars, que és el capçal de la festa més popular.
Sant Magí també necessitava un acte digne i d'empenta.
I llavors aquesta és la història que l'Esbar vol transmetre.
crec que la gent de Gasbar ho sabem tots, no som conscients,
perquè treballem a partir del coneixement.
El que nosaltres fem d'investigació intentem transmetre-ho a la gent de Gasbar
i a posteriori transmetre-ho a tota la gent que ens ve a veure
o a tota la part tècnica que ens ha d'ajudar dintre de les institucions
i el públic que hi arribi.
Pensem que és el millor regal que podem fer,
poder transmetre el coneixement que nosaltres hem adquirit
i de la millor manera que sabem fer,
que és amb la dansa i amb l'espectacle.
I per una component com la Mariona,
què representa les contalles dins de l'activitat de l'Esbar?
És el més important de tot l'any?
És el segon més important després del retaule?
Sí, és que el retaule és molt especial i no es pot explicar.
Això seria un altre programa, però seria potser el segon més especial,
perquè és un acte que portem cinc anys però ja el comença a conèixer molta gent
i hi ha molta gent que ha vingut als cinc anys i que ho repetirà.
no és l'únic de l'estiu perquè, per exemple,
ahir fèiem conya que aquesta tarda hi haurà,
hi haurà, hi haurà, hi haurà, hi haurà, hi haurà dos o tres,
que arribarem a quarts de sis al local,
començarem a assajar quasi el patatuf petit,
quasi passajos puntuals de retaule i al final acabarem amb les contalles.
Vull dir, ara a l'estiu, per molt de la gent de l'entitat,
no és l'únic que hi ha, però sí que és el més important,
perquè és que no ho sé explicar.
El retaule i les contalles no es poden explicar si no les fas.
Són un cas a banda del que podríem dir l'activitat...
Sí, i el sentiment que representa per tu,
si ets faster o faster o, és inexplicable.
O sigui, la gent pot dir, oh, el retaule és molt bonic.
Si el retaule és molt bonic, ballar-lo,
les contalles són el mateix, les contalles són molt xules.
Doncs ballar-les...
Dones i homes sou pràcticament els mateixos des de fa cinc anys, Mariona,
o heu tingut molts canvis?
Alguns canvis sí que hi ha hagut,
però potser hem canviat un parell de noies
i un parell o tres de nois.
La maternitat ens ajuda a que canviïn més les noies que els homes.
De les vuit noies, em sembla que ho vam estrenar,
devem quedar cinc?
Cinc, potser sí.
Déu n'hi do.
Sí.
I dels homes, el primer any eren 17,
però sempre hi ha algú que està suplent,
i crec que d'aquests 17 se n'han canviat dos.
Però no...
Per motius que algú ha tingut alguna lesió
i no ha pogut fer...
Com que també hi ha unes menys de construccions,
però hi ha coses que no les pots fer.
Però no, no, la gent...
Hi ha gent puntual que només ve a fer les contalles,
perquè, bueno, vull dir que no formen part del cos de dansa en si,
que estan assajant tot l'any,
però venen a fer les contalles
i bé, no cal més canviar els missatges a tal dia assajem.
Vull dir, quasi bé no caldria ni confirmar-ho.
Sabem que tots les 10 estaran allà.
I podeu comptar?
I això d'alguna manera, jo m'imagino que el fet
que sigui sempre bàsicament el mateix grup de persones,
doncs ajuda fins i tot que la compenetració vagi més enllà.
M'imagino, Mariona, que això ajuda...
Sí, sí, no, ajuda moltíssim.
Si t'haguessis cada any canvis de persones.
És un rossos, perquè, o sigui, el que es tracta...
Per molt que siguem 8 noies, som un grup i hi ha d'haver un conjunt.
Igual que els 16 nois, hi ha d'haver un conjunt.
És el més important.
És el més important de les contalles.
Ara fa de jam aguant, que no s'ho perdeu.
Per què?
Perquè això és el que ens diu el jam quan estem a l'assaig.
Per això m'ha mirat de raull.
Està transmetent la filosofia del director del bar.
Si et queda alguna pregunta, el jam el truques el dijous
i que t'ho expliquin el dijous, perquè nosaltres...
Avui no hem pogut venir.
Vull dir, ho sento, però avui era impossible per dir.
Sí que és veritat, ha de ser el conjunt
i, per tant, t'has de mirar amb totes les noies.
I, per exemple, si jo estiro la primera,
a l'altra fila també hi ha una noia que estira primera.
I d'assajos en feu molts, o amb això que comentàveu?
Entre juliol i agost ja n'hi ha prou.
Queda polit, sí.
Però això quants assajos són?
Això, si no hi ha canvis de personal
o proves tècniques que s'hagin de fer,
amb cinc-cinc assajos en tenim suficient.
El que passa és que són cinc assajos
que són condensats més.
O sigui, cal millor.
Hi ha molta gent que potser preferiria fer-nos més.
Sí, hi ha gent que preferiria fer-ne més,
però el Jaume sempre diu que
combinar tantíssima gent val la pena
poder fer cinc assajos i que siguem tots,
que no pas fer-ne 10 i que ens vagi fallant gent.
Perquè aquí, clar, en una construcció,
si et falla un quan veiem un assaig,
aquell tros no el veus, no?
I llavors no té sentit.
I no, ens està funcionant molt bé.
El sistema de treball de les contalles
ens funciona realment molt guapo.
La història de les contalles és que
per molt que nosaltres tinguem uns dies marcats
d'assajos els dimarts i els divendres,
això vol dir que com que és més feina,
són més dies, són més hores.
I tu, potser, la resta de la setmana,
que ja la tens muntada per les teves coses,
doncs encara ho has de buscar
i encara hi ha més gent per combinar.
Aquelles persones que ens estiguin escoltant,
que és probable o possible,
molt possible,
que hagin vist alguna vegada el retaule,
però que en canvi no hagin vist mai les contalles,
entre altres coses perquè fa menys anys
que es representen,
entre altres coses també perquè Sant Magí és a l'agost,
és la festa major petita,
no té l'impacte de Santa Tegla.
Aquelles persones que ens estiguin escoltant
amb aquesta circumstància,
que els hi diríeu de les contalles
en comparació al retaule.
Bé, jo els diria que no es pot comparar.
Per tant...
Que no busquin una cosa similar.
No, no.
Que vinguin a les contalles,
que els hi agradarà tant,
o més que el retaule,
això és molt particular de cadascú,
però que quan acabem,
llavors ens ho diguin ells.
Aquesta diferència.
Perquè nosaltres particularment
sempre diem que no és comparable.
I a tothom que els hi preguntem com a públic
també ens ho diuen.
És que és una altra cosa.
O sigui, dius, què t'agrada més, això o això?
Això ens ho ha preguntat tothom, no?
No, és que no és que t'agradi més,
és que què t'arriba més?
T'arriba el retaule?
El retaule ens arriba perquè porta 15 anys
arribant-nos aquí dintre, no?
Molt en dintre.
Però les contalles és l'objectiu que té l'esbar, no?
Que arribi tant com...
De totes maneres,
si veieu Santa Tegla,
per nosaltres és més mística,
em sembla que per tothom,
i Sant Magist més popular.
Per tant, més popular per nosaltres
ens arriba més de tu a tu,
no?
De companys.
I en canvi Santa Tegla
és una cosa ja més emocional,
més mística, en una paraula.
El tarannà de les dues representacions
també és molt diferent.
O sigui,
els assajos de contalles,
o fins i tot la mateixa representació,
és, bueno, va, anem a fer les contalles.
Seriós i tal.
Però en els assajos de retaula,
allò, s'haig de retaula, pum,
i tothom fiquem la cara aquella de...
Una transformació.
Sí, és una transformació
i en les contalles,
és molt més distès entre cometes,
però és el retaula.
O sigui, és que no hi ha mirades
amb ningú, no et mires.
Cadascú, el seu rotllo
és com si cadascú estuviés en ell mateix.
Seria la diferència,
però aquesta diferència
només la podem veure als d'ensaires.
O sigui, el públic,
l'única diferència entre boca pot trobar
és aquesta de que si és més místic,
però jo diria el mateix.
O sigui, sobretot,
no pretenguis comparar,
perquè és incomparable.
És que no es pot,
no pots barrejar cols amb peres.
I per acabar,
tenint en compte el que dèiem
al principi del canvi d'ubicació
de l'amfiteatre a la plaça de les cols
i la proximitat del públic
en respecte als d'ensaires,
faríeu alguna recomanació
sobre la millor ubicació
de la plaça de les cols
per veure les contalles?
O vosaltres,
com que no ho feu de públic,
és difícil de...
No, no, mira,
jo l'any passat vaig estar
a baix a peu d'escenari
quan ells anaven a començar
per problemes de regidoria
i després vaig anar a dalt de tot.
Les escales es veu perfecta.
De qualsevol lloc que vulgui seure
es veu perfecta.
Òbviament,
si estan més avall,
tenen l'escenari més a prop
i llavors no veuran tant la perspectiva.
Per tant,
si tenen la sort d'arribar una miqueta abans
i poder-se situar una mica més amunt,
jo penso que tindran la millor visió.
Però bueno,
que comencem a les 10,
que siguin puntuals,
perquè els actes aquí
sempre van molt puntuals
i que abrem tots.
Jo penso que, vaja,
i si no,
de peu,
tampoc és tanta estona.
Són 35 minuts
que es poden aguantar
des de qualsevol lloc.
Mariona,
alguna cosa per acabar?
No.
Jo no puc recomanar
on es segueix la gent
perquè,
com que no les he vist mai,
tu estaràs a baix.
Jo estaré a baix.
Molt bé.
Mariona Prunera
i Rosa Llurac,
la presidenta
de les bars Santa Tecla,
a punt,
la cinquena edició
de les Contelles de Sant Magí
per segona inconsecutiu
a la plaça de les Cols,
dijous,
a les 10 de la nit,
en un dels actes
ja tradicionals
de la festa major
petita de Tarrona.
Els anirem a veure
i ben aviat els tornarem a convidar
per parlar de la festa gran,
de les festes de Santa Tecla.
Rosa i Mariona,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.