Són les 10 del matí i 11 minuts,
estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara us ho dèiem en el sumari del programa.
Volem parlar durant uns 100 minuts del món de la pagesia,
del món rural, perquè ara, en aquests dies,
en aquesta segona quinzena del mes d'agost,
és quan comença la campanya de la Merem,
la zona, el territori del camp de Tarragona,
i és segurament l'època en què habitualment
arriben més treballadors de fora,
més treballadors per treballar en el camp,
en les finques rurals de les nostres comarques.
I aquí hi ha un paper important de la Unió de Pagessos
com a sindicat agrari per coordinar, d'alguna manera,
la presència i l'estada d'aquests temporers
a les nostres comarques.
Ens acompanya aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio, Josep Maria Coll,
ell és el coordinador territorial de la Unió de Pagessos
aquí al camp de Tarragona.
Josep Maria Coll, bon dia.
Hola, bon dia.
Com dèiem, ara comença la barema,
ja ha començat, suposo, fa uns dies,
es va ampliant per diferents territoris,
i ara arriba el punt algit,
el punt fort, podríem dir, de la temporada,
pel que fa també a la contractació de gent de fora?
Sí, home, a veure, quan arribem al setembre,
vull dir que cada vegada comença més aviat,
però quan arribem al setembre,
doncs, és quan tenim més persones treballant al camp,
vull dir, i són persones que no són d'aquí.
Són de països de l'est o de l'Amèrica del Sur.
Bé, és un altre mòdul de fer agricultura,
fins ara estàvem acostumats, doncs,
a les explotacions familiars de gària,
que hi havia molta gent a les cases,
cada vegada això és menys,
perquè, doncs, els pagesos van desapareixent
i els fills dels pagesos, doncs,
van anar a guanyar la vida en uns altres puestos,
i llavors, doncs, per recollir fruites,
de llogar gent de fora.
Quines previsions, a grosso modo,
teniu pel territori del cap de Tarragona
per aquesta campanya?
A veure, sobre els 1.100 persones,
seran les que estaran al camp de Tarragona,
vull dir, a veure,
no poder 1.100 persones,
però sí que es fan 1.100 contractes,
vull dir, el que estem fent, doncs,
bueno, ja que Penedès comença més aviat,
i les zones de la conca començarà més tard i el priorat,
doncs, se fa una rotació
perquè així, doncs, amb menys gent
puguis donar més servei a més persones.
És a dir, treballadors que potser treballaran al paradés
d'aquí a unes setmanes
o d'aquí uns dies vindran, en fi,
a la conca o al camp.
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir, és una manera que la gent, doncs,
el que no pots fer és un contracte amb origen
i que et vinguin aquí per 15 dies.
Vull dir, ja és difícil fer el problema
perquè només són 3 setmanes de punt fort, no?
És diferent de la fruita
que s'estan collint fruita, doncs, per exemple,
3 mesos o 2 mesos, ja són contractes més llargs.
Bueno, doncs, amb aquesta rotació
ens dona poder donar servei
a molts pagesos de diferents comarques.
Com es fa la gestió?
És a dir, un sindicat comunió de pagesos,
com gestiona això, la contractació,
o 1.100 contractes específics
per aquesta època de l'any
i per aquest territori?
A veure, aquesta gent que ve
no ve expressament per la Brem,
sinó que la millor han acabat
la campanya de la fruita de Lleida
i el que es fa, doncs, és anar-los reubicant, no?
I inclús, després, quan acaben la Breme d'aquí,
més tardant, eh,
doncs, els podem enviar a Huelva
o els podem enviar a Sòria
o a la Breme
o a collir patates de la Sòria, no?
Vull dir, és tindre'ls aquí, doncs,
com més temps millor,
perquè el que és cart és el viatge.
i, vull dir, quan contractem amb origen,
vull dir, sí que ells se paguen una part del viatge
per l'altra part la paga el pagès
o els pagesos que han tingut aquelles persones, no?
I això és el que nosaltres volem,
doncs, com més temps estiguin aquí treballant,
doncs, menys li costi el pagès.
I tots els contractes són en origen?
És a dir, totes les contractacions que impulseu
de les que estem parlant ara
es fan en origen al país?
Un 85% es fan en origen del país,
vull dir, principalment, doncs,
de Romania, del Magreb o del Marroc
i després, doncs, molts de colombians.
Vull dir, aquest any hem tingut més problemes
amb els romanesos
perquè, doncs, bueno,
la Romania és una cosa típica.
Fins ara anava molt bé,
però ara, doncs, ja es veuen dins d'Europa
i ja volen venir per ells sols,
però encara que vinguin per ells sols
no poden treballar, perquè no...
I n'hi ha molts que han vingut aquí a treballar
i llavors han trobat que, bueno,
quan van a donar els d'alta
o quan els van a donar els pagès
no els poden inscriure
perquè encara no està permès que treballin.
Romania, Marroc, Colòmbia,
tres països molt diferents
i d'àrees geogràfiques molt diferents.
Aquests tres països, per alguna raó en concret?
Al més, bueno,
primer vam començar amb gent del Marroc,
vull dir, a la banda de Collifluita Lleida,
i llavors, doncs, va...
No n'hi havia prous, vull dir,
la veritat és que quan baixaven
teníem gent del Marroc,
doncs, els que baixaven de l'Ales
doncs, era una cosa
però és que quan hi ha gent que ja fa 3 o 4 anys
que estan a les perifèries de les capitals
doncs, quan eren aquí n'era un o un altre
i llavors, doncs, bueno,
van haver de tirar cap a Colòmbia, no?
I els colombians, doncs, clar,
si els pots fer vindre aquí
per 7, 8, 9 mesos,
a ells els surt molt a compte
perquè, doncs, a més a més,
doncs, tenen molts mesos de fenya
i quan arriben allà, doncs, bueno,
sí que quan són aquí, doncs,
hi haurà que s'enyoren
i d'això, però primer tenim l'idioma
i llavors, doncs, bueno,
estan acostumats a treballar.
Vull dir, no...
Com funciona l'estadi, l'allotjament
d'aquests pagesos,
o millor dit, d'aquests treballadors
que estan en el camp
i que tot això gestiona la Unió de Pagesos?
Aquí hi ha els dos models.
Un és que hi ha ajuntaments
o hi ha cooperatives
que han apostat per fer albergs
que, doncs, durant dos mesos
o tres mesos de venda
a les campanyes dels pagesos
els gestiona la Unió de Pagesos
i llavors, doncs, allí tenim un encarregat
o encarregada, vull dir,
que és la que es preocupa
que l'allotjament vagi tirant, no?
I cada dia, doncs, bueno,
passa llista, el pagès que l'ha tingut,
la persona, sí...
I a més a més, doncs,
fan de pares, de mares
i perquè, doncs, sempre hi ha
el que vol enviar diners
o el que es troba malament
o que si volem
és que quan siguin aquí
doncs es trobin com més còmodes possible
perquè ja que són lluny de casa seva
o menys que no...
I aquestes pràctiques
és el que ens ha donat
el reconeixement inclús a Europa
que són bones pràctiques
per, doncs, pels temporers, no?
Hi ha vegades que el pagès diu
que són cars, a veure,
no és que aquesta gent sigui en cars,
el que passa és que, doncs,
el pagès no es guanya la vida
i llavors, és clar,
els sous d'uns
sembla que sigui repercutir
en les seves ganàncies, no?
Però, doncs, aquesta gent
doncs, bueno, estan cobrant
el sou de conveni
i tenen la seguretat social
i l'alberg, vull dir,
i, bueno, estan ben atesos
i quan marxen, doncs,
la majoria, doncs, vaja,
n'hi ha molts...
Ja fa 4 o 5 campanyes que venen, no?
Doncs si no estéssim malament
no vindrien.
Ells sabeu on...
Es troben bé
i es troben, doncs, com a casa.
Quants albergs n'hi ha aquí
a les comarques de Tarragona?
A veure, aquí a les comarques de Tarragona
ha sigut...
sempre hem anat més enrere
perquè, doncs, és el que et comentava, no?
Teníem l'empresa familiar de Gària
i això a Lleida ja ha venit de més lluny.
Aquí en tenim una a Sant Jaume
dels Domenys,
en tenim una a Mas Llorenç
i una a les Pobles.
I amb aquests 3
doneu cobertura...
A veure, llavors hi ha
els pagèsos que tenen casa
i els tenen a casa seva,
que és una altra...
És l'altra modalitat.
És l'altra modalitat, no?
És una casa
que, doncs, ha de reunir les condicions
perquè les persones estiguin
com si fossin a casa seva,
que tinguin aire corrent o calenta
i que tinguin, doncs,
bueno, a veure...
Se'ls fa una inspecció de la casa
per veure si se'ls pot deixar
que aquella gent hi visquin
i un pic el tècnic
ha visitat la casa
i veu que és correcte,
doncs hi ha molta gent que els té a casa.
Vull dir, estem al voltant
de 1.100 treballadors
i n'hi ha molts que estem...
Em sembla que són 70 i escaig
de cases rurals
i, a més a més, els alberts, no?
I això és el que ens dona, doncs,
un marc per poder-nos moure, no?
Tota aquesta fórmula logística,
organització, podríem dir
que du a terme Unió de Pagesos
en el sentit de contractar
la majoria en origen,
en el seu país d'origen,
aquests treballadors
i després amb aquest sistema
de les pròpies cases dels pagesos
o dels alberts que comentàvem.
En fi, tot aquest sistema
és la clau
que fa que en aquests moments,
per exemple,
ja des de fa temps
no se'n parli de cap problema,
de cap incidència,
que afortunadament
als mitjans de comunicació
no ens fem ressò, doncs,
d'això d'algun problema
de convivència
entre la gent d'aquí
i la gent de fora?
A veure,
jo el que vaig seguint, doncs,
amb ajuntaments
i la gent
i els pagesos en si,
no?,
que n'estan la mar contents,
vull dir,
el pla que hi ha en elbergre
se n'ha acabat
el que estàvem dient,
no?,
els conflictes que hi havia
pels carrers o...
perquè, a més a més,
doncs,
l'encarregada,
doncs,
ja se n'encuida
que no hi hagi,
no?,
i el pagès queda tranquil
perquè quan arriba el vespre
deixi la persona allà l'alberg
i fins demà
no el tornen a buscar,
no?
Crec que és una cosa
que és...
en temps d'abrema
sempre havíem tingut,
amb alguns pobles,
sempre havíem tingut baralles
i, bueno,
allò que un perquè és d'una raça,
l'altre perquè és d'una ara
i sempre n'hi havia hagut
no borratxeres.
Amb això,
almenys els pobles
que estem seguint,
doncs,
s'ha acabat
i, a més a més,
doncs,
havíem vist,
doncs,
aquí de la Lleida
les grans acampades
que venien
d'immigrants
i que estaven,
doncs, bueno,
sense aigua
i sense...
i això és penós,
vull dir,
per un país
que volem ser
cap d'Europa,
doncs,
per això és penós.
Vull dir,
jo crec que és una cosa
que com a Unió de Pajars
ens podem sentir orgullosos
d'haver-ho fet,
no?
I, a més a més,
que sigui un sindicat
que som un sindicat
entre cometes
patronal
i que la gent,
doncs,
els tinguis així,
vull dir que
és una bona cosa,
no?
I, a més a més,
tenim una fundació
que és la Fundació Pajars Solidaris
que el que està fent
és donant cobertura
a tota aquesta gent,
no?
I la persona
immigrant que ve aquí
i despunta una mica,
doncs,
se queda aquí un mes
perquè es formi
i quan arribi allà
pugui ampliar
els seus coneixements
al seu territori,
no?
I ha que, doncs,
bueno,
ja que ve aquí,
doncs,
donar-li una mica
d'oportunitat,
no?
I se'ls hi explica,
doncs,
se'ls hi fa classes
de formació,
se'ls diu
que estan en un altre país
que encara que sigui
dintre la península
que és Catalunya,
que és una altra realitat
i ells,
doncs,
quan venen se'ls ubica
d'allà on són,
no?
Que hi ha un antidioma,
que hi ha una...
Perquè moltes d'ells,
els que fan anys
que venen aquí
ja ho saben,
però, doncs,
n'hi ha d'altres
que no encara
no estan entrat.
Jo crec que es fa
una bona tasca
i, a més a més,
doncs,
la Fundació,
doncs,
el que fa és dedicar
una beca
i, a més a més,
tenim tres,
sap que són tres o quatre
cooperatives
escampades arreu
que la gestiona
la Fundació,
no?
Una al Marroc
i dues a Poder a Colòmbia,
no?
que se'ls diuen
que, bueno,
doncs,
amb la llet,
doncs,
d'una vaca
no pots fer res,
però si reuneixes
totes les vaques
del poble,
doncs,
pots fer amb alguna
cosa més
que beure llet.
Des del punt de vista
de la convivència,
del que dèiem,
i ara també
de la formació
d'aquestes persones,
és evident que hi ha
una satisfacció
per part dels pagesos
o per part del
Sindicat Unió de Pagesos
i des del punt de vista
estrictament professional
de feina,
hi ha un grau
de satisfacció
també gran
entre els pagesos?
És a dir,
estan contents
A veure,
això és un doble
caminet de drogolací
l'onoi.
Jo crec que sí
que en majoria
sempre n'hi ha un
que es queixa
que aquesta persona
no,
doncs,
bueno,
llavors agafes
i canvies,
no?
A millor,
és problemàtic
de convivència
amb els altres,
un treballador
amb els altres,
no?
Doncs,
si aquell és problemàtic
el agafes,
el canvies
i a vegades
hi ha solucions
amb això,
posar-la en un altre grup,
també hi ha vegades
que amb algun pagès
que és difícil,
vull dir,
no cal dir,
vull dir,
doncs,
a mi anava bé,
vull dir,
és una miquè,
però bueno,
es mira de solucionar,
ja t'he dit,
hi ha els caps
que estan a l'albert,
doncs,
que són els que es preocupen
que això no hi hagi,
no?
I quan hi ha un problema,
doncs,
es mira de solucionar
com més aviat millor.
Ara estem en el moment
culminant,
com dèiem,
1.100 contractes
de gent,
la majoria
de diferents països
que ja venen
d'altres punts de Catalunya
en diferents campanyes
agrícoles.
No n'hi ha,
m'imagino,
cap de nacionalitat espanyola?
Sí,
a veure,
jo suposo que sí que n'hi ha,
per aquí no en tenim gaire,
però doncs sí que hi ha
un 15% que són
d'interns,
són d'aquí,
que poden ser
gent de fora.
A veure,
la gent d'aquí...
Ho deia perquè justament,
m'imagino que la gent
de l'estat espanyol,
en fi,
no vol,
prefereix treballar
en altres sectors.
A veure,
la gent de l'estat,
aquí hi ha un 15%
que són d'interns,
però això no vol dir
que siguin espanyols
o que siguin catalans
o que siguin...
Llavors,
que siguin junta amb un estudiant,
vull dir,
a mi m'ha passat
que tindre gent estudiant
i la veritat,
molt bé,
no?
Que n'hi hagi,
cada vegada n'hi ha menys,
perquè,
doncs,
bueno,
primera,
que cada vegada
l'escollita
s'ha van avançant,
molts estudiants
que hi podien anar,
doncs,
estan de vacances
i quan després,
doncs,
no hi volen anar,
no?
A veure,
hi ha gent de tota manera
i generalment són gent,
el 85%
són gent contractades
amb origen
i el 15%
són gent d'interns,
que són,
bueno,
gent que s'apunten a les oficines
de col·locació
per veure si els hi surt feina.
Amb aquestes xifres
cobriu tota la demanda
que teniu de feina?
Sí,
aquest any,
he de dir que
hem quedat una mica
més parats
perquè,
doncs,
Romeria no ha respost
com hauria d'haver de respondre,
no?
I llavors hem anat,
doncs,
a Senegal,
que tenim una prova pilot
amb 50 senegalesos,
vull dir,
i volíem anar a Moldàvia,
però a Moldàvia
no hi havia conveni,
no hem pogut fer res,
però,
doncs,
amb els 50 senegalesos
ja veurem què passarà.
Vull dir,
és una prova pilot
que hem començat
i ja veurem l'any que ve.
Quan es parla de prova pilot,
què vol dir?
Provar justament això,
que vinguin 50 persones
d'aquest país
i veure si s'acostumen realment,
doncs,
una mica a la realitat,
a l'entorn,
a la feina,
no?
Exacte,
vull dir,
perquè,
doncs,
bueno,
et trobes que
si no vas canviant
o no canviant,
quan hi ha països
que els puja el nivell de vida
o ja tenen prou treball allà
que se'ls van posant
en algunes fàbriques,
doncs,
el que fan és no vindre,
no?
I el que no pots fer,
doncs,
dir,
bueno,
doncs,
en guany ho deixem així
i l'any que ve ho veurem,
no?
Has d'anar començant
a provar altres sortides
perquè et pots trobar
en algun dia
que no tinguis la gent suficient.
Quan la Unió de Pagesos
va a un país determinat,
el primer que fa
és parlar
amb les autoritats
d'aquell país,
com funciona?
Amb les d'aquí,
primer les d'aquí,
per veure si pots arribar,
no?
Generalment,
doncs,
bueno,
en països
que hi tens més afinitat
a veure la gent
que vol,
doncs,
que quan vas a treballar
t'entenguis,
no?
I els colombians
són molt valorats.
Els romanesos
t'hi entens molt,
també,
perquè,
doncs,
és una llengua
molt propera
a la nostra
i t'hi entens,
no?
Però,
esclar,
quan hi ha gent gran
que cada vegada
els Pagesos
són més gent gran
i els hi poses gent
que no s'entenen,
doncs,
llavors tenim el problema.
Però,
bueno,
amb Colòmbia,
doncs,
ho estem bastant...
I pensant en el futur,
Josep Maria,
caldrà més gent,
més mà d'obra,
perquè,
justament,
cada cop hi haurà
menys gent del país
que es dediqui
a treballar a la terra?
Oh, i tant.
Anem cap aquí,
vull dir,
quan no hi ha
una bona directrius
des de la política agrària,
doncs,
que no sapiguem
cap allò on volem anar,
vull dir,
crec que,
doncs,
anem a salta de mata,
no?
Vull dir,
no tenim definida
cap allò on vol anar
a l'agricultura
i la gent,
doncs,
bueno,
els jovens veuen
que això és molt incert
i agafen i abandonen,
no?
I la gent gran,
doncs,
bueno,
quan s'acaba la gent gran
s'acaba,
s'acaba,
el sector agrari,
vull dir,
no ho sé,
és que,
diuen,
no,
és que els pagesos
viuen de subvencions,
bueno,
si visquessin tan bé
no em plegarien tants,
no?
I hi ha pobles,
doncs,
que amb els dits
d'una mà
es podrien comptar.
I què poden fer
les autoritats del país,
les autoritats de Catalunya
o les autoritats espanyoles
per incentivar això,
que no tants joves
deixin el camp?
A veure,
primer hem de tindre clar
què en volen fer
de l'agricultura a Catalunya.
Quan tinc gran clar això,
llavors,
podrem tirar una línia
i dir,
volem arribar allà
tal any,
no?
El que passa que,
bueno,
quan t'aixeques el dematí
i no saps què vols fer,
vull dir,
és com valdus a la ràdio,
no?
Si no tinguéssiu,
el dilluns tinguéssiu la programació
però tota la setmana
aniríeu malament.
Si cada vegada
que vinguéssiu aquí
haguéssiu de programar
a primera hora,
malament aniríem,
no?
Doncs això és el que passa,
vull dir,
llavors,
doncs,
bueno,
hem tingut,
doncs,
aquests quatre anys
de govern,
doncs,
hem tingut tres consellers,
deu o doze directors generals
i l'agricultura,
doncs,
jo no crec que ja sigui
culpa d'agricultura
sinó que és culpa del govern
que no sap què en vol fer.
I aquest estem parlant avui
i no és habitual
a Tarragona Ràdio segurament
perquè això és una ciutat,
és una emissora
ubicada en un entorn urbà
com el de Tarragona.
Val la pena abordar
en qüestions
del món rural,
del món de la pagesia.
De tots els sectors
agrícoles del camp de Tarragona
ni algun que pateixi especialment?
Avui per avui,
aquí al camp de Tarragona,
doncs,
bueno,
tenim els sectors mediterranis
que són els que pateixen més.
Vull dir,
ara aquest any,
doncs,
veiem que el sector cerealista
és el que,
bueno,
se li paga
el que s'hauria de cobrar,
vull dir,
del cereal,
però els altres sectors
tots estan en la mateixa precarietat,
vull dir,
estan fotuts.
I les finques
tendeixen a suportar-ho millor,
a ser més grans,
al revés,
a afaiblir-se
des del punt de vista estructural?
A veure,
aquí,
hi ha moltes coses
que es podrien tocar,
vull dir,
a veure,
quan un producte va bé,
doncs,
hi ha el senyor de torn,
que no ve precisament
de l'agricultura,
compra grans extensions
i fa les plantades.
Què passa?
Doncs,
que,
com que llavors hi ha
massa cosa al mercat,
doncs,
el que fa és baixar el preu,
i el que sempre,
el que remés sempre
és el pagès que s'hi viu.
Vull dir,
jo si vull posar
dues farmàcies a Tarragona,
m'ho prohibiran,
perquè no tindré el títol,
no d'això,
i pagès tothom ho pot ser.
I,
clar,
llavors hi ha gent
que el diner
el fa en un altre puesto
i l'inverteix
perquè a la terra
es pot amagar de tot.
I,
bueno,
aquí hem arribat
a un punt
que,
doncs,
com que es pot amagar de tot
i de negre
se'n fa blanc,
doncs,
bueno,
dones més valor
de la finca,
bueno,
són moltes coses,
no?
però si fos tot el pagès
que es viu de la terra
i dir,
fem un producte de qualitat,
anem a tirar endavant
un producte
que la gent el sàpiga
per si hi ha,
que fem territori,
doncs,
seria una altra cosa,
però doncs hi ha
aquest intrusisme
dins del sector agrari.
i ara ho estàvem,
vull dir,
no fa massa dies
amb uns companys
de Barcelona,
no?
És penós,
vull dir,
tenim un cinturó
de coste
molt poblat
amb molts estrangers,
tenim una capital
a Barcelona
que tenim
un mercat potencial
i a vegades
hi ha molts turistes
que vénen aquí
i marxen
sense haver provat
cap producte català
autòcton,
i això és una mica penós,
vull dir,
ho estem veient
pels mitjans de comunicació
de televisions
per si al moment no,
que de productes catalans
poc se'n fan,
en canvi,
veurà els productes
d'Andalusia,
i volar els productes
de Rioja
i la promoció nostra
no hi és
i el mercat el tenim
i és penós
que amb una Catalunya
que volem ser
punt de referència
doncs no tinguem
aquesta manera
de dir,
ostres,
si consumim
producte català
és de prop,
fem país
i fem,
menys quan anem
per les carreteres
veiem el territori
ben endreçat,
perquè un altre
l'ha d'endreçar
o si no,
després els incendis
no s'acaben
i jo crec que és tot,
és un seguit,
vull dir,
cada dia els pagesos
en queden menys
i el territori cada dia
és més gran
per poder-ho dominar.
Aquesta és la realitat
del món agrari
que avui hem repassat
així de manera molt superficial
aprofitant aquesta conversa
amb Josep Maria Colla,
el coordinador territorial
de la Unió de Pagesos
al Camp de Tarragona.
L'hem convidat
perquè ara arriba el moment
punta,
podríem dir,
de la campanya de Temporés.
Aquests 1.100%
ja han arribat,
arribaran de manera progressiva
aquests dies.
Exacte, van arribant...
No arriben tots de cop,
ho imagino.
No, no, perquè vull dir,
esclar,
el Baix Penedès
han començat fa una setmana
i ja van arribar,
segurament que aquesta setmana
que ve o l'altra
doncs arribaran a les comarques,
bueno, al camp
i a les zones més tardanes,
no?
I això és el que,
vull dir,
quan tindrem els alberts,
suposo que primers de la setmana
que ve estarem plens.
En fi, doncs,
que vagi molt bé
la campanya de Temporés.
Són 1.100 contractes
els que s'han fet,
amb això poden absorbir
la demanda de feina
que hi ha
en aquest moment de la temporada
amb la campanya de l'Averema
i que tot vagi bé,
com comentava abans,
que justament
tota la logística
que ha preparat
la Unió de Pagessos
en col·laboració
amb diversos ajuntaments
del territori
doncs faci que la campanya
es desenvolupi
sense problemes
i sense cap incidència.
Jo sé Maria Coll,
que vagi molt bé, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.