Edelweiss, Edelweiss
Every morning you greet me
Small and white, clean and bright
You look happy to meet me
Blossom of snow, may you bloom and grow
Bloom and grow forever
Maria Mercè Martorell, molt bon dia.
Molt bon dia, Iolanda.
Som al balcó del Mediterrani, tocant ferro i tocant literalment,
perquè ens hem instal·lat això, tocant la barana.
I jo, escoltant aquest tema musical que has triat,
més aviat m'imagino que hauríem de ser a Ciurana,
no sé, a qualsevol muntanya de la Serralada de Prades, no?
Aquesta cançó del guais que ens enremeta a Àustria, als Alps, no?
Sí, el que passa és que és una cançó que a mi m'agrada,
és una música i una cançó que a mi m'agrada molt,
perquè tot i que ve d'una pel·lícula
que és una miqueta allò que es diu doceta,
jo crec que és una pel·lícula molt bonica.
i sobretot la música, a més a més de que la melodia és molt maca i molt abocadora,
jo crec que queda bé a tot arreu,
tot i que parli d'aquesta flor dels Alps, no?,
aquesta flor blanca dels Alps,
però a més a més té una lletra molt bonica quan diu
protegeix la meva terra per sempre, no?
Per tant, a mi sempre m'ha agradat moltíssim aquesta música
i per això em va agradar, precisament,
aquest espai que vam triar del Balcó Mediterrani,
això de tuca ferro, com tu també dius,
amb aquest mar que ara tu molt bé deies que això és un autèntic luxe.
És un dia el que tenim avui magnífic, a més a més.
Avui magnífic, sembla que ens l'hagin escollit,
això que semblava que avui...
Sembla que anunciaven pluges, etcètera,
doncs sembla que ens hagin escollit el dia per nosaltres,
amb aquest mar, amb aquest sol, amb aquest balcó del Mediterrani,
i bé, amb aquesta voluntat, això, de que la nostra terra,
la nostra ciutat sigui protegida per sempre.
Jo dic, home, dic de sonrises i làgrimes,
demanàvem una cançó i una pel·lícula,
la pel·lícula arribarà al final,
dic que potser tria aquella del Dorremi,
que és com a més alegre,
i tu ja adones aquesta imatge, no?,
de ser una dona alegre, dinàmica, vinga, eh?
Sí, el que passa...
Has tirat aquesta cosa així com més sual, romàntica,
pel contingut de la lletra, no?, i el missatge,
com acabes d'explicar.
Sí, i de totes maneres a mi m'agraden molt les balades,
o sigui, jo tot el que són balades,
estàndards, inclús estàndards americans,
aquells típics, el My Way,
i tots aquests, m'agraden molt,
igual com, per exemple, doncs, bueno,
vaig dir que tant podia ser l'El del Baix,
que és la meva preferida,
com podia ser, per exemple, una altra música,
també molt suau, molt balada,
una nana, com és el Summer Time,
de George Gerswin, no?
Són dues músiques d'aquelles que sempre, sempre,
realment m'han agradat i m'emocionen.
Però és que jo amb la música soc bastant romàntica, eh?
M'agraden molt totes aquestes balades,
els boleros, totes aquestes músiques molt, molt suaus.
Clar, la pel·lícula, El paisatge, tu deies,
una pel·lícula dolceta,
és d'aquelles pel·lícules que tothom renega,
però que tothom ha vist més d'una vegada.
Que tothom hi plora.
Que tothom hi plora.
I és una pel·lícula que té una,
diguem-ne, una dimensió romàntica, com bé deies,
però també un pèl conservadora.
Sí, sí, i tant.
I tant, a més a més, jo crec que és una pel·lícula
que dintre del que seria la, podríem dir,
aquesta visió dolça o adolcorada, no?
Molt de Hollywood, també presenta una posició de rebeldia, no?
Doncs que davant d'una situació concreta,
com l'invasió nazi,
hi ha una persona que ve,
que logra treure tota la família,
però que a més a més sempre suposa la nova situació,
l'està tot quo,
doncs amb escenes com aquella,
quan arrenca la bandera nazi,
o quan es permet cantar davant de tot un públic,
doncs a l'el del baix, que tothom sap...
Allà és quan plorem tots, no?
Pobrem tots, que tothom sap què significa allò, no?
I quan diu, marxarà i dintre de molt temps,
fins dintre de molt temps no podrà tornar aquí, no?
Per tant, a mi m'agrada,
ja saps que jo soc rebel,
sempre ho he sigut,
i ni que doni aquesta imatge així de bona nena,
sempre he tingut aquest punt de rebeldia,
i per tant,
m'ha agradat sempre molt això,
aquest...
Doncs bé, aquest anar dintre d'un punt de conservadurisme,
però amb una oposició amb aquelles coses
que considero que no estan ben fetes.
Deies, des de molt jove he sigut molt rebel.
La Juli Andrius, a Sonrises i Llàgrimes,
era una novícia que sortia del convent,
es posava allò de fer d'institut triu.
Avui hem visitat el diari de Tarragona,
que estan celebrant aquest reconeixement
que fa l'Ajuntament aquest vespre
a un dels col·lègics emblemàtics de la ciutat,
al Sagrat Cor,
surten antigues alumnes amb la seva foto.
Tu tenies ja un aire,
ja apuntaves formes.
T'engani, no?
No, no, no,
surts amb el cabellet curt,
talons no sabem si portaves a aquella edat,
perquè és només com una foto de carnet,
i explicaves que et vas mobilitzar
davant d'una situació que era injusta,
que vas fer una assentada,
fins i tot una mica de manifestació davant de l'escola.
Jo no t'hi veig, eh?
El vam fer a la classe,
el vam fer al passadís.
La veritat és que a les germanes pobretes
els hi vam provocar un autèntic problema,
perquè ens va agafar amb aquella edat preadolescent,
quins anys teníem
quan estaves allò manifestant-te davant de les germanes?
No sé, devíem tindre uns 13.
Bé, és l'edat, és l'edat.
I va haver-hi allò una expulsió d'un dia o de dos dies,
allò que feien,
i nosaltres vam considerar que no estava bé,
i ens vam manifestar assentants al mig del passadís.
I va ser a la classe, eh?
No vaig ser jo sola, vam ser a la classe.
I, de fet, a les germanes els vam ocasionar tot un autèntic problema,
les professores de l'època,
i són coses aquelles que avui les recordes amb simpaties,
però que els hi devien fer passar bastant malament,
perquè tampoc no hi devien estar-hi gens acostumades.
Va ser la primera i l'última vegada que t'has manifestat públicament
en el concepte modern de manifestació?
Bé, hi va haver-hi una que van ser després de la guerra,
després del que va ser, perdó, els atemptats de Totxa,
que també vaig participar en la manifestació que es va organitzar a Tarragona,
i després vaig manifestar en una altra que era,
perquè eren uns clients meus,
eren uns clients del Serrallo,
que hi havia hagut un problema d'una embarcació de pesca,
que l'havien perseguida perquè, en realitat,
li havien donat l'aturada i no es havia parat,
i es va produir una circumstància d'un ametrallament a l'aire,
una cosa una miqueta fora de lloc.
I eren uns clients meus i també vaig participar,
perquè eren clients meus que jo els portava precisament el tema com a advocat.
A mi m'agraden bastant les causes perdudes
i m'agrada bastant anar a vegades,
sobretot quan una cosa no m'agrada dir-la
i a qui no li agradi tant me fa.
Hi ha una frase de sonrises i làgrimes que m'agrada molt,
tu deies precisament de la novícia,
que quan ella surt del convent,
després d'una cançó preciosa també que li canta la mare superiora,
també té una lletra preciosa i una música preciosa,
és una contrala que la canta,
i diu que quan es tanca una porta s'obre una finestra.
Jo hi crec molt, en això.
Mai a la vida s'han tancat totes les portes,
quan sembla que tot està acabat o que ja no hi ha cap solució,
sempre, sempre, sempre s'obre una finestreta i per allà pot sortir.
Per tant, per això la vaig escollir, per exemple, aquesta cançó,
perquè hi ha moltes coses d'aquesta pel·lícula,
en principi, doncs això, molt adolcorada, que a mi m'agradava.
I una és aquesta, aquest missatge,
que quan tot sembla que està perdut,
sempre hi ha una porteta que s'obre.
Per què i per qui et manifestaries a dia d'avui,
pels carrers amb altres ciutadans?
En el sentit, insisteixo, estricte de sortir al carrer.
Per què o per qui?
O hi ha altres maneres?
Què en penses?
Bé, doncs per una cosa que vull, per exemple,
no sé, per totes aquelles coses que considerés
que fessin mal a la nostra ciutat, no?
Per totes aquelles coses que fossin treure-li allò que és seu,
treure-li el seu patrimoni, treure-li la seva,
jo què te diré, la seva capitalitat com a província,
treure-li tot allò de la ciutat que considero
que s'ha guanyat a pols i amb el treball de molta gent
i que ningú té per què treure.
Avui, per exemple, hi havia una notícia al diari
respecte al tapís de Miró que deia
ja torna a estar a casa seva.
Doncs ho sento molt.
És un patrimoni municipal, és un patrimoni de l'Ajuntament,
cedit per la Creu Roja,
perquè va haver-hi un accident de la filla de Miró
i moltes persones, metges, infermeres, encara recorden
com pràcticament la van tindre, pobreta,
que recompondre després d'un important accident, no?
I quan es va tancar la Creu Roja es va cedir
a l'Ajuntament al Museu d'Història.
I el tapís mai a la vida que hagués marxat
de l'Ajuntament de Tarragona
si jo hagués seguit a patrimoni,
perquè considero que era una de les peces més importants
que tenia la ciutat i que tenia que anar al Banc d'Espanya
quan el Banc d'Espanya sigui Museu d'Història de Tarragona.
S'ha fet una sessió durant dos anys al Museu d'Art Modern.
Jo considero que és fer perdre un patrimoni
a l'Ajuntament de Tarragona
i seria un d'aquells fets per al que jo
me manifestaria, fos en una manifestació
o fos de la manera que fos.
O sigui, considero que tot allò
que és anar en contra de la voluntat
de la persona que ho ha fet, que ho ha donat,
que ho ha cedit,
o en definitiva treure-li a Tarragona
alguna cosa que és seva,
seria una cosa per la que jo a mi manifestaria
i, per suposat, per qualsevol injustícia
que jo cregués que ho és.
Això vol dir que no tenim camins,
els ciutadans un cop hem amès el vot
i després entrarem en temes electorals
amb Ricard Lau des dels estudis.
Això vol dir que no tenim espai
als ciutadans només cada quatre anys
anar a dipositar el vot
i després no trobem els camins,
diguem-ne, per resoldre els conflictes,
perquè la vida, la societat és molt dinàmica,
vull dir, les coses canvien, no?
Doncs mira, ahir precisament ho parlàvem,
sabeu que hi ha la delegació de Pompeia
i la veritat és que jo amb la delegació
especial meva, amb el seu alcalde,
amb el Claudio D'Alessio,
com que nosaltres vam ser
els que se'ns va ocórrer la idea
de l'agermanament
i posteriorment vam estar tres anys treballant
i ahir ho parlàvem amb els sistemes electorals.
Ells tenen un sistema,
fins a l'any 90 tenien un sistema
molt similar al nostre,
però ells ara tenen un sistema
que els pactes els fan abans de les eleccions.
O sigui, abans de les eleccions
fan el pacte, fan una coalició,
aquelles coalicions
que a vegades nosaltres diem
Molt italianes.
Molt italianes, no?
Molt italianes.
Quinta partida, sexta partida,
la margarita, l'olivo,
a més tot és així com a molt bucoli.
Molt agropecuario.
Molt agropecuario, exactament.
Doncs ells fan les coalicions abans,
amb la qual cosa un any abans,
ja pràcticament un any i mig
comencen les eleccions,
perquè hi ha aquesta fase
de preparar aquestes coalicions
i després es presenten.
I el que guanya, guanya.
Guanya, que potser guanyen cinc partits,
però el que vota sap exactament el que vota.
O sigui, les sorpreses dels pactes
no venen després,
venen abans.
I la gent sap exactament
si vota amb un,
quin resultat tindrà,
i si vota l'altre,
quin resultat tindrà.
I els programes són
ja d'aquella coalició que es presenta.
Ells van canviar el sistema
perquè en el seu moment
també va haver-hi un cert desencís.
Jo crec que nosaltres
estem una miqueta en aquest moment,
que la gent acaba dient
però per què han d'anar a votar?
Si després a l'hora de la veritat
votaré amb un i pactarà amb l'altre,
votaré amb l'altre i pactarà amb un.
I després això,
que sembla que aquesta participació ciutadana
és cada quatre anys
quan tots ens llancem al carrer
a demanar el vot
i a dir
nosaltres som els millors que ningú,
però després a l'hora de la veritat
la participació de la ciutadania
queda poca,
queda poca
i ens permetem el luxe
per exemple,
debatar aquells partits petits
i que els partits grans
escloguin els partits petits
i diguin
miri,
amb els mitjans de comunicació
el que està passant ara,
no?
o nosaltres cinc
o ningú.
Clar,
un mitjà gran
el que li interessa
és que li vagin els partits grans,
no els petitets.
Però clar,
si això són els grans
de la democràcia
i de la pluralitat,
doncs pobres de nosaltres.
després ens estranya
que el ciutadà no vagi a votar.
Per tant,
jo crec que potser
sí que a la llarga
ens haurem de canviar
una miqueta el sistema.
Jo bé,
ensenyar les cartes abans
i dir,
miri,
nosaltres fem aquest pacte
o fem aquell o aquell altre,
però el fem abans
i vostè sap exactament
el que vota,
jo crec que és un sistema
que ens sembla molt caòtic,
però penseu que,
per exemple,
a Itàlia
vota un 80%
de la població
i a vegades un 85
o un 90.
Per tant,
pot ser molt caòtic,
però la gent va votar.
Primer cop de vista
sembla més honest,
jo per exemple
m'he trobat molt
i potser perquè
la nostra opció
és una opció
molt jove
i que la gent
no sap molt bé
on pot estar a vegades,
i perquè com que és
una llista ciutadana
és molt el model italià,
molt una llista
a la italiana,
la llista cívica
que ells diuen,
pot estar aquí,
pot estar allà.
La gent m'ho pregunta molt,
després vostè
o després Maria Mercè
tu amb qui pactaràs?
La gent no és el que li preocupa.
Llençaré el meu vot?
No el llençaré?
El donaré pensant
que pactarà
amb el centre
i pactarà amb l'esquerra
o el donaré
pensant que pactarà
amb l'esquerra
i pactarà amb el centre.
Això li preocupa molt.
Jo crec que al final
acabarem canviant de model
o anar amb unes llistes obertes
que jo crec que seria
lo realment interessant
de cara a unes municipals.
i quan vas començar a plantejar-te
entrar en política,
en el sentit ortodoxa de la paraula.
Bé, jo entrar en política
la veritat és que jo crec que no m'ho havia plantejat mai.
A casa teva hi havia algun referent,
algú que s'hagués dedicat,
poc o molt,
algun càrrec que va entrar en política,
hi havia ambient polític a casa teva
o va ser una cosa així més?
A casa meva hi havia ambient polític
perquè a la meva mare especialment
era una dona que li agradava la política,
però mai activament.
O sigui, jo l'únic referent que tinc polític
és un rebessavi meu,
Pau Munguió,
que quan surt el seguici popular
el veiem sempre,
que és el que porta la barretina de català.
O sigui, jo dic que sóc l'única regidora
que té dos antepassats a dintre del seguici.
I són precisament el català i la catalana,
la Pacheca i el Pau Munguió de Can Llebre.
el meu pare era Ramon Martorell Munguió.
Per tant, no està gens lluny.
Ell va ser tinent d'alcalde
en representació de la pagesia
i sempre anava vestit amb jaquer,
a les professors.
Llavors, ja sabeu,
amb aquest, diguéssim,
esperit sarcàstic i humorístic
que tenen els nanos
o que tenen una caricatura,
el van posar precisament de catalanet
amb la barretina representant la pagesia.
No va haver-hi ningú mai més de la meva família
que fos polític.
I, de fet, us he de dir una cosa,
la meva mare es va passar
tota la campanya electoral de fa 12 anys.
O sigui, de...
Per tant, fa 12 anys que per primera vegada
entres en política activa.
Abans, prèviament,
no havies tingut allò que filteig ni res.
Jo havia estat com a equip assessor de campanya
amb el Partit Popular
durant potser dos o tres anys.
Però com a equip assessor,
per assessorar,
a davant de les campanyes,
allò per mirar quins temes
podien interessar els tarragonins.
però sempre, diríem,
a les bombalguines,
no?,
el que és el rere mostrador.
Però activament va ser fa 12 anys,
amb 28 anys,
quan me van vindre a buscar
i me van proposar anar a la política
i, evidentment, me van proposar afiliada.
Jo en aquell moment ja vaig dir independent
i vaig mantenir aquesta independència
durant vuit anys.
Però la meva mare
es va passar tota la campanya electoral
resant perquè no sortís.
Resant, literalment,
perquè no sortís.
I quan vaig sortir,
me'n recordo que em va dir
què cobres?
Bueno, en aquella època
em sembla que eren 100.000 pessetes.
I em va dir
bueno, te les dono jo cada mes
perquè ho deixis.
O sigui, tu imagina't...
No hi va haver tracte
pel que ens confirma la història.
No va haver-hi tracte.
Però la meva mare,
bueno, era una persona
que havia viscut la guerra civil.
Li feien molta por,
com a moltes persones d'aquella època,
el fet que jo estigués amb unes llistes,
que si en un moment
hi havia un canvi...
Que sortís del teu nom en algun lloc.
Era la por sempre
dels pares que havien viscut
en aquella època.
Exacte, i de dir
si canvia,
allò que deien abans
és que si canvia la truita,
abans els van vindre a buscar
o els uns o els altres
i van acabar no gaire bé.
Per tant,
li feia moltíssima por.
Penseu que la meva mare
avui aniria cap als 86 anys,
per tant va viure la guerra civil
amb 14 anyets
i jo crec que com a tota aquella generació
els va marcar molt.
ell era quasi de la quinta del biberón,
sí que ha sigut un nen,
i li feia pànic, pànic,
el fet de veure la filla
amb una llista electoral.
De fet, us he de dir
que després,
durant tota l'època,
7 o 8 mesos
que vaig portar protecció
per als atemptats d'ETA,
com a persona que jo estava al PP
i amb les altres persones
que estaven a la llista,
mai a la vida li vaig dir.
Només faltava això, no?
Perquè és mort ja del disgust.
Tothom diu que tens un caràcter fort,
que saps controlar perfectament
les teves emocions,
que a vegades fins i tot
sembla que no tinguis cosa
que és dubtosa,
perquè no hi ha cap persona
que no tingui emocions,
només faltaria.
Però qui s'acosta a tu
i et coneix una mica
en profunditat
sap perfectament
que no és així.
Que saps controlar les emocions
probablement
perquè ets disciplinada,
o si més no,
és el que sembla
i el que diuen de tu.
Sí, jo quan dic
que soc disciplinada,
tinc un ordre
dintre del meu desordre.
Sembla que tot sigui
molt caòtic,
però realment
cada cosa està on ha d'estar.
Això de la impuntualitat
que se't critica
també forma part del caos?
Sí, per una qüestió.
Ve de sèrie, com si diguéssim.
Sí, sí, ve de sèrie.
Jo vaig estar cinc anys
agafant el tren cada dia
per anar a Barcelona
perquè els pares els tenia grans
i per tant
jo estudiava més a més
la carrera de dret
a Barcelona
però estudiava
al Conservatori de Tarragona
i vaig posar l'excusa
que no volia deixar el piano
però en realitat
el que no volia deixar
era els pares
que eren grans
i me feia molta por
que si els hi passava alguna cosa
els meus germans
estaven a Tarragona
però estaven casats
cadascú casa seva
i era lloc de pensar
que si els hi passava alguna cosa
doncs me trobés fora,
el cel ha patit
amb 20 anys de diferència
i 18 amb els meus germans grans
i mai vaig perdre el tren
mai
quan després de gran
ja amb la
estant a l'Ajuntament
de Consellera
a l'Oposició
vaig estudiar
a la carrera de dret
canònica a Salamanca
els meus companys
deien que quan creuava el Tormes
me tornava puntual
perquè quan quedàvem amb algú
jo era la primera
sempre a arribar
el problema
de la meva impuntualitat
us diré quin és
a mi m'agradaria
poder estar en tres llocs
al mateix temps
i això és impossible
llavors al llarg
de tots aquests anys
doncs clar
vosaltres ja sabeu
què passa
una entitat
et diu que vagis aquí
l'altra et diu que vagis allà
i és impossible
perquè en mitja hora de temps
has d'estar en tres llocs diferents
per tant
no vas amb xòfer
no t'ha deixat anar davant de la porta
tens d'anar a aparcar
una sèrie de coses
i per tant
jo sempre he preferit
arribar
una mica abans
a lo millor en un lloc
més o menys puntual
en un altre
i tard en un altre
que dir que no
a dos dels tres llocs
val a dir que avui ha estat
absolutament puntual
però això és perquè ets tu
ja ho sé
perquè saps que tinc una competència
amb el Ricard
sí
amb el Ricard li arribes tard
i aquí estem traient
el Ricard que pateixi
draps bruts de la casa
però és cert
el Ricard que pateixi
ha arribat la Maria Mercè
a les 10 en punt
aquí al balcó del Mediterrani
que diuen que ser puntual
arribar a l'hora
ni abans ni després
ni abans ni després
per això t'he dit
que aquesta és una
una qüestió
que sempre he tingut
quan no hi ha altres coses
soc del més puntual
que pugui bé
ara quan hi ha tres o quatre coses
prefereixo
arribar tard
però arribar
doncs és molt habitual
a mi dir
passaré a prendre cafè
o vindré al còctel
i fer per exemple
el còctel en un lloc
el primer plat amb un altre
i el cafè amb una
veus que bé
així pots paï tot
a la mar de bé
saps quin és això?
que no menges
en cap dels tres llocs
no fas cap menjada de 100
no?
però no m'aprimo
és també és desgràcia
però és que ja saps tu
que un no s'aprima
de no menjar
sinó de menjar bé
que es cansen els metges
de dir-ho
tens tota la raó
jo soc un exemple vivent
clar és que la imatge
i aquí doncs entraria
al món dels humoristes gràfics
tots els candidats
a personatges
que tenen
doncs una imatge pública
tenen els seus trets
el teu ja ho saps
és com un martiri allò
els talonets
i la impuntualitat
encaixes bé
les bromes
les ironies
i fins i tot
les males passades
aparentment
és a dir
aguantes el tipus
després a casa teva
no sé si et dones
cops de cap
contra la paret
però en principi
en públic
no deixes veure
ni una fissura
no deixes que se't vegin
les emocions
no?
no
perquè saps què passa?
o m'equivoco
no, no, no
és així
jo soc una persona
molt tímida
i quan ho dic
ningú s'ho creu
però ho soc
és veritat
ho soc
i per exemple
hi ha una cosa
que no puc controlar mai
la meva por escènica
que és el tu
campià en un públic
doncs perquè ja
no som jo
ens són les mans
els dits
per un matí de Tarragona
a ràdio hi vas tocar
i a més amb Javier Sabaté
sí
no si te'n recordes
el teatre del Magallet
el teatre de Metropol
fa un 3 o 4 anys
i el Metropol
també una vegada
també amb el Javi Sabaté
i vaig tocar
i vaig dir que era
el que més m'acostava
es va fer per la lluna
en un cove
avui l'eure
sí, sí
i vaig dir que era
el que més m'acostava
perquè soc tímida
i la veritat és que sí
que és així
bueno, suposo
que aquells que som tímids
ens acabem posant
una espècie de curassa
davant
que no és una curassa
ni que et fa sentir pàting
ni que et distanciï
de la gent
però sí que intentes
que els a més
no sàpiguen
que et poden fer mal
i que per tant
que aquell mal
que a vegades et fan
o allò que t'afecta
rebota
jo després hi ha una pel·lícula
que hem escollit
i que ara no la direm
si no, després en parlarem
però que jo sempre dic
que em representa
absolutament bé
jo cada vegada
que tinc un problema
ploro a les escales
de casa meva
o sigui, m'assento
a les escales de casa
fai la plorada
de mitja hora
de reglament
sabeu aquella pel·lícula
de Cuando menos te lo esperas
de la
d'una actriu
que a mi m'agrada
m'agrada moltíssim
i que és la Diane Keaton
quan plora
que plora
en pla marranada
d'anem patir
cridant
com una desesperada
cridant amb els clínex
d'anar-los estirant
doncs jo faia això
jo m'assento
a les escales
i et quedes a gust
me quedo a gust
ploro a mitja hora
quan s'acaba
dic, bueno
allò de la pel·lícula
que després veurem
demà ho pensaré
demà se solucionarà
llavors penso
que hi ha dos tipus
de problema
i amb això coincideixo
amb l'alcalde
que també sempre ho diu
els que el temps soluciona
i els que el temps
no solucionarà
i no cal preocupar-se
per cap dels dos
perquè
uns no hi pot fer res
per arreglar-nos
i els altres
ja s'arreglaran
per tant
quan acabo de fer la plorada
amb la qual
difícilment m'agafarà
una úlcera d'estómac
perquè ho trec
ploro
crido
petalejo
sola
sola
absolutament sola
amb els clínex
i quan s'acaba
m'arrento la cara
m'apinto
i surto al carrer
els talons i cap al carrer
clar
quan has dit això
jo dic
home
si has de fer
aquest exercici terapèutic
no el pots fer
aquí al balcó
que és el lloc
en què ens trobem
què va
què va
què va
i per cert
dèiem abans
quin lloc
és extraordinari
realment ningú
ho dubtaria
i jo
ni la gent d'aquí
ni gent que vingui de fora
no pot dir que això
és un regal
que tenim a la ciutat
de Tarragona
te l'imagines
d'aquí uns anys
com te l'imagines
el tema
de la façana marítima
i ara
jo et demanaria
un esforç
que responguessis breument
perquè aquest serà
el pas
perquè el Ricard
entri en temes
més concrets
de ciutat
te l'imagines
d'aquí 10 anys
exactament igual
que ara
jo espero que no
o sigui
jo me'l voldria
imaginar
amb un poc impacte
perquè el balcó
la meravella
que té
precisament això
ser un balcó
ser aquest mirador
al mar
però jo crec
que tenim una sort
que és
que aquesta via
que tots
sempre l'hem denostada
tant
i hem dit
que ens ha fet
tan mal
i ens l'ha fet
però en definitiva
ha impedit
que durant els anys 60
tinguem cases
tocant el mar
com pot ser
Torremolinos
i a tant
altres llocs
de la costa
per rotar
novament
allò que jo sempre dic
fer del defecte
una virtut
aprofitar
que aquesta via
ha estat on ha estat
fer el soterrament
o fer el trasllat
de la via
per un altre lloc
és igual
però que puguem
fer aquest passeig
de cara al mar
que definitivament
ens acosti al mar
però amb un poc impacte
o sigui
que aquest balcó
segueixi
sent el que és
amb aquest balcó
amb aquestes platges
amb un gran passeig
entremig
i amb aquest vial
Brian
que bé
jo crec que al Brian
a més del vial
li hauríem de fer
un monument
al costat de l'amfiteatre
perquè ens ha deixat
aquest amfiteatre
al costat del mar
igual que al balcó
Ricard
hem deixat ja parlant
de temes de ciutat
hem començat
per la façana marítima
però de ben segur
que tens altres assumptes
que posar damunt la taula
amb la Maria Mercè Martorell
quan vulguis
Maria Mercè Martorell
bon dia
bon dia Ricard
no t'has enfadat amb mi
veritat que no
gens gens
fins ara ha estat
la part més amena
de l'entrevista
ara de manera sintètica
Maria Mercè Martorell
comentarem alguns
dels aspectes
de propostes
de futur
que fa
Tarragona
grup independent
que és la llista
que encapsela
l'actual regidora
a l'Ajuntament de Tarragona
ja que ara parlàvem
de façana
fem un petit
i ràpid recorregut
per alguns punts
de la ciutat de Tarragona
per preguntar-li
justament a Maria Mercè Martorell
què posaria
quina destinació
futura li posaria
per exemple
a l'edifici
de la Tabacalera
evidentment
el Museu Nacional
Arqueològic
ho vam dir-ho
des del primer dia
jo crec que l'alcalde
i jo vam ser
els primers
que ho vam dir
molts van dir
que no
ara tothom s'apunta
està bé
arribar al consens
és una cosa
molt positiva
ni que et copiguin
les idees
i és fantàstic
perquè és un monument
que és un bec cultural
d'interès nacional
i a més a més
en el subsol
hi ha la continuació
de la necròpolis
per tant seria
continent
i contingut
Museu Nacional
Arqueològic
titularitat municipal
col·leccions de l'Estat
amb gestió de la Generalitat
nou museu arqueològic
i a l'actual museu arqueològic
Museu de la Setmana Santa
del Banc d'Espanya
ja ha parlat abans
ja ha dit
que voldria
que fos
la futura seu
del Museu d'Història
de Tarragona
i a l'edifici
de la Sabinosa
o els terrenys de la Sabinosa
què hi posaria?
Doncs en definitiva
un espai d'equipament públic
perquè jo quan llegeixo
de l'olo dels hotels
m'agafa com un llull
perquè no sé si els que ho diuen
saben
que va ser una expropiació
que es va fer
als anys 20
amb un dret de reversió
en cas de
que passi a ús privat
per tant
si algú ho fa això
possiblement
els propietaris
que ja ho tenen
en mans d'abogats
diguin que l'hotel
se'l faran ells
per tant
té que ser
la Universitat d'Estiu
de Tarragona
a l'estil
de la Menendez Pelayo
però per exemple
en nom d'Octavi August
que és l'autèntic personatge
de la nostra ciutat
i té que ser
aprofitant els edificis
que hi ha un magnífic projecte
de Sos Monuments
de fa 3 anys
que va presentar
la Diputació
i que va perdre
com sempre
tots aquells projectes
que són respectuosos
amb els espais
té que ser
el gran teatre
de música sinfònica
i d'òpera de la ciutat
ben comunicat
amb la ciutat de Tarragona
a través de llançadores
i amb una gran zona d'aparcament
però és part de la skyline
d'aquesta vista
de la nostra ciutat
és la Tabacal
és també la Sabinosa
Hi ha un edifici petit
però molt cèntric
el tenim abandonat
des de fa anys
la Quinta de Sant Rafael
què hi faria
Maria Marcela Martorell?
Bé la Quinta de Sant Rafael
si en comptes d'haver estat
depenent de
el que seria
medi ambient
que és depengut
del que seria patrimoni
igual que la Chartres
en comptes de dependre
de cultura
que és depengut de patrimoni
tant la Quinta de Sant Rafael
com la Chartres
avui estaríem
com Casa Canals
que ahir el vam utilitzar
per fer la recepció
de Tarracó Viva
la Quinta de Sant Rafael
té que ser un espai
per tota la zona del parc
és un espai
boníssim
preciós
per instal·lar-hi
inclús equipaments
cafeteria
un lloc que la gent
hi pugui anar a llegir
un espai de música
amb un quiosk
per tota aquella zona
i un centre
realment
per tot aquell espai
és una zona preciosa
lligada
al Pont del Diable
perquè era dels mateixos
propietaris
dels germans Puig i Valls
els creadors
del Dia de l'Arbre
i en el cas
de la Chartres
aprofito
i hauria de ser
el centre d'art
de la part baixa
l'escola d'idiomes
ha d'anar
amb un edifici
de nova planta
com a tantes altres ciutats
i està bé
de malbaratar
el nostre patrimoni
i respecte
el que deies abans
del Pacte
del Banc d'Espanya
no és el que prometem ara
és que fa 5 anys
l'alcalde i jo
ja ens vam anar
entrevistant patrimoni
de l'Estat
perquè sigui
museu d'història
de la ciutat
i biblioteca
maroteca
municipal
depenent de patrimoni
res de cultura
que ja hem vist els edificis de cultura
com estan
i què s'ha fet
Després de més de 7 anys
dirigint l'àrea municipal
de patrimoni
digui'm una cosa
només una
de les moltes segurament
que s'han de fer
en aquesta àrea
que creu que
hauria de ser una prioritat
pel proper mandat municipal
a l'Ajuntament de Tarragona
en matèria de patrimoni
La creació
una que és la porta
de moltes altres
la creació
d'una empresa municipal
exclusivament municipal
de gestió
i
gestió i promoció
del patrimoni històric
artístic
el patronat
ha quedat obsolet
a més a més
no és la seva funció
i
tindria que crear-se
aquesta empresa
fer el salt
com en el seu moment
se va fer amb l'AMT
es va fer amb l'empresa
municipal de mitjans
de comunicació
es va fer amb EMATS
es va fer amb CERFUM
però
aquesta ha de ser
exclusivament municipal
com és PIMSA
o com l'empresa
de mitjans
de comunicació
i on estiguin integrats
tots els agents
de la ciutat
CEPTA
FUM
FUP
Vieter
Càmera de Comerç
Port
Diputació
Ajuntament de Tarragona
hotelers
guies
turoperadors
per gestionar
aquest patrimoni
que ha de ser
el que ha d'estirar
de tota la ciutat
és un projecte econòmic
però en definitiva
un projecte que marcaria
un pas
amb aquests 3-4 anys
que falten
per aquests 10 anys
que són
l'optimització
del nostre patrimoni
com vaig dir jo
fa quasi 7
quan ens van declarar
patrimoni mundial
Aquests dies
Maria Mercè Martorell
es parla molt
de la política urbanística
perquè s'ha aprovat
inicialment
la revisió
del pla d'ordenació
urbana
urbana municipal
el grup que vostè
encapsela
quin tipus de creixement
de ciutat
s'imagina
en el termini
de 15-20 anys
quina és la Tarragona
que s'imagina
urbanísticament
d'aquests 15-20 anys
Bé, jo crec que
ha de ser una Tarragona
amb una accessibilitat
amb el que són
els accessos
a la ciutat
més fàcils
dintre del que es pot
perquè ja podem
anar ampliant carrils
arriba un moment
que en algun lloc
es fa un coll de botella
perquè la ciutat
té les entrades
que té
i més enllà
d'aquí no es pot fer
per tant
té d'haver-hi
una millora
amb els serveis públics
que facin que la gent
realment els vulgui agafar
per tant
adaptar
el que són els transports
a les necessitats
si en un moment
es necessiten
doblar els serveis
perquè són de col·legis
doblar-los
si en un altre moment
no són necessaris
que no hi siguin
si hi ha barris
que necessiten
accessos a les platges
fer-ho
si té d'haver-hi
un sistema
de llançadores
continu
estil tram baix
però de microbusos
petitets
que no col·lapsin
a la Rambla
contínuament
fent el servei
del balcó
Joan XXIII
que sigui així
si tenen que haver-hi
busos petitets
a les zones
d'edifici l'accés
com Serratllo
com Peralta
com Perbaixa
que hi siguin
perquè són zones
a més a més
amb una població
gran
o jove amb nens
que realment
ho necessita
però sobretot
jo vull que la meva ciutat
no canviï
vull que canviï
per millorar
vull que canviï
per ser més bonica
més humana
més envellir-la
en el sentit
de fer-la més bonica
i més adaptada
a la seva ciutadania
però sobretot
que no es converteixi
mai en una ciutat dormitori
que no se'l converteixi
en un apèndix
de res
i que segueixi conservant-se
com es conserva
amb això tan bonic
que és que quan anem
a tocar ferro
o a passejar
per qualquera dels carrers
de la ciutat
Sigissona
o siguin negribarris
seguim parant-se
seguim saludant-se
seguim coneixent-se tots
molt més a vegades
del que la gent
es pensa
això és el principal actiu
que té la ciutat de Tarragona
juntament amb aquest mar
que tenim
i juntament amb aquest balcó
i amb aquests monuments
amb aquesta rambla
i amb cada un dels carrers
de la ciutat
Sigissona
o sigui barris
aquesta humanitat
que encara respirem
i que molts en vegen
i que per una ciutat
de 130.000 habitants
ja és difícil de mantenir
doncs siguin 130
siguin 140
siguin 150
no massa més
Tarragona tampoc
ha de créixer massa més
ha de seguir
siguent una ciutat humana
com ho és ara
Què és el primer
que faria
Maria Mercè Martorell
si fos alcalde?
El primer que faria
si fos alcalde
netejar la ciutat
Està bruta?
Netejar la ciutat sí
jo crec que en definitiva
és una ciutat
que pot estar
molt més neta
del que està
té un problema greu
com són els coloms
que realment
és complicat
jo crec que hi ha
tres coses
neteja
neteja
neteja
dignificació de la ciutat
és a dir
manteniment
conservació
que quan es trenca una rajola
no es passin
cinc mesos
fins que s'arregli
és lògic
que la rajola es trenqui
d'això
no ens hem de preocupar
però hi ha d'haver
una brigada
de manteniment
i augmentar la seguretat
jo crec que són
les tres coses
els tres eixos
fonamentals
de la ciutat
a partir d'aquí
és com quan un té una casa molt maca
i l'arregla
l'adecua
i li posa allò
el gerro
la figura
la taula
la cadira
i els cortinatges
això és el que hem de fer a Tarragona
el difícil ja ho hem fet
som patrimoni mundial
hem convençut a l'UNESCO
hem convençut a les ciutats patrimoni
hem convençut a molta gent
ara el que hem de fer
és arreglar aquesta casa
perquè realment llueixi
com el que és
realment una peça
molt maca
si tenim un gran brillant
i el tenim amb una caixa de sabates
difícilment lluirà
si tenim un anell petitet
amb un brillantet petitet
però amb un estuig bonic
lluirà molt més
nosaltres tenim un gran brillant
però l'hem de posar
amb l'estuig adequat
i davant d'una possible
disjuntiva
postelectoral
Maria Mercè Martorella
amb el seu vot
si té escó
a l'Ajuntament de Tarragona
a qui faria alcalde?
a Joan Arejo
o a Josep Félix Ballesteros?
Bé
Maria Mercè Martorell
quan tingui a l'escó
farà alcalde
a Maria Mercè Martorell
Creu que té alguna possibilitat?
Per què no?
Amunt n'hi ha prou, no?
Com veu les eleccions?
Quins objectius ha marcat
Tarragona Grup Independent
en aquest debut electoral?
Bé
no ens hem marcat cap límit
la nostra oferta
d'una llista cívica
és una oferta molt nova
és una oferta molt habitual
ara ho comentàvem a la Jolanda
per exemple a Itàlia
les llistes cíviques
les llistes ciutadanes
són molt comuns
jo crec que és una resposta
a mi m'adona la sensació
d'haver obert una mica
la caixa de Pandora
jo vaig dir que em presentaria
i a continuació
s'han presentat 14 o 13
han sigut 14 llistes
les que van a les eleccions
per tant
a part de la nostra
i de les 5
que ja hi havia
n'hi ha hagut 8 noves
i per tant
jo crec que en definitiva
això no és dolent
és bo
i el lamentable
és que els partits grans
tinguin tanta poca seguretat
en si mateixos
i amb el seu electorat
i amb la seva fidelitat de vot
que necessitin tancar el pas
dels altres partits
i pressionar la premsa
perquè si som els 5
o no som ningú
venim els 5 o no venim ningú
ens fom la foto els 5
o no venim ningú
anem al debat els 5 o no anem ningú
i que tanquin el pas
a les altres llistes
en qualsevol cas
quan Tarragona Grup Independent
tingui representació
a les pròximes eleccions
encara a les pròximes eleccions
això no ho farà mai
es faran les fotos amb qui sigui
anirà al debat amb qui sigui
perquè allò que diuen
que els més petits
a vegades són els que guanyen
és allò que jo deia
David amb Goliat
o el Nàstic pujant a primera
Maria Mercè Martorell
cap de llista
de Tarragona Grup Independent
des dels estudis de Tarragona Ràdio
molta sort en aquesta campanya
i molta sort també
el dia de les eleccions
el dia 27 de maig
i gràcies a vosaltres
per demostrar una vegada més
la pluralitat
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
gràcies i bon dia
Maria Mercè
tu series
en aquest exercici
que et proposava el Ricard
series la primera dona alcaldessa
perquè alcaldesses
n'hi ha ben poques
però en fi
no parlarem ara
del tema de la parietat
i tot plegat
que ens portaria
a altres territoris
i ja hem de començar
a donar-li forma
d'acomiad
a aquesta entrevista
com passa a les pel·lis
posant allò de fin
o dient
que és el que estem
més acostumats
m'ha permetre una cosa
jo ja hi he estat
la primera dona alcaldessa
l'any passat va haver-hi un moment
en què
jo era quinta tinent d'alcalde
l'alcalde i els quatre primers
tidents d'alcalde
estaven fora
i vaig ser alcaldessa
durant tres dies
que van coincidir
més a més
amb les festes de Sant Salvador
és a dir
jo vaig anar a les festes
de Sant Salvador
que és el barri
que jo tenia escrit
quan era aconsejada
a l'oposició
com a alcaldessa
durant tres dies
de la ciutat de Tarragona
qui sap
pot ser promonatori
Reina por un dia
que hi havia
aquell programa
doncs clar
és que tot això
ens parla
de la feminitat
i de la fortalesa
perquè justament
la pel·lícula que has treat
que és una pel·lícula
que déu-n'hi-do
de la década dels anys 30
del 39
del 39 exactament
de Víctor Fleming
la imatge corporativa
podríem dir
de la pel·lícula
és la seva protagonista
malgrat que hi ha
altres grans
actors i actrius
però és aquesta dona
que representa
una feminitat
una coqueteria
però també una fortalesa
impressionant
Scarlett
Scarlett
la pel·lícula que has treat
és el que el viento
se lleva
quantes vegades
l'has vist?
Un munt
jo diria que
són aquelles pel·lícules
a mi em costa poc
perquè no soc intel·ligenta
però tinc molta memòria
i m'acosta molt poc
que em quedin els diàlegs
de les pel·lícules
però és d'aquelles
que realment
les he vist moltes vegades
tot
i que me passa
el mateix
que amb los diez mandamientos
crec que és una pel·lícula
que puja
puja
puja
puja
puja
hasta la mitja part
i a partir de la mitja part
los diez mandamientos
cau
i
lo que el viento
se llevó
fa també una davallada
però té una escena
genial
a mi m'agrada moltíssim
que no és aquella de
pongo adiós por testigo
ja en parlarem d'aquesta escena
és l'última
és l'última
és aquella escena
de Scarlett
absolutament destrossada
el marit
que li diu
que ja n'està
tip d'ella
que marxa
que li importa
tot el que sigui
a més el marit
no era qualsevol
era Clark Gable
per tant
t'has de disgustar
t'has de disgustar
si se te'n va el Clark Gable
i a damunt
i te diu estimada
no m'importa
el que et passi
per tant
que a més a més
ha passat
per unes tragèries greus
se li ha mort
el pare
la mare
aquest arraigua
a la seva terra
la terra vermella
ha hagut de treballar
cosa que no havia fet mai
cosa que no havia fet mai
però que no li han caigut
les anells
i ha treballat
i després
de tindre les mans estrossades
agafant les cortines
i s'ha fet
el vestit de bellut
per anar a demostrar
que no passava res
i que tot anava bé
et veig una mica
Scarlett O'Hara
total
i que quan està derrotada
i que fins i tot
ha tingut unes pèrdues
molt greus
com són el fill
i acaba de tenir
la filla
que cau del cavall
que cau del cavall
i acaba de tenir
un avor
que quan tot s'ensorra
ja s'assenta a les escales
comença a plorar
sola
i quan acaba de plorar
diu
bé
demà tornaré tara
la meva terra
m'adonarà forces
i demà ho pensaré
i puja a les escales
i se'n va a dormir
jo crec que aquesta
és sempre la filosofia
a mi
gràcies a Déu
gràcies a Déu
i espero que se'm passegueixi
estiguent així
mai m'ha tret res
la son
o sigui
jo sempre dic
que a la nit
jo no dormo
entro en coma
o sigui
cai com si em desconegui
que tessin de la corrent alterna
jo crec que això em dóna forces
per seguir a l'encendemà
d'aquí l'energia
i bé
aquesta terra
que a mi em dóna forces
és aquesta
és la ciutat de Tarragones
i he de dir
bé
m'han fet això
m'han fet allò
m'han fet l'altre
m'és igual
allà cada un
demà ho pensaré
demà les coses
les veuré una altra manera
normalment l'encendemà
les veus una altra manera
i s'han solucionat
i això
ara ploro
me desfogo
i després me rento la cara
i torno a començar
et veig
et veig
Vivian Lake
o millor dit
Scarlett O'Hara
et veig plorant
com feia la protagonista
de la pel·lícula
sola
a l'escala
Tara Tarragona
vulguis que no
és la mateixa inicial
i no sé si et veuria
allà dalt de la muntanya
en un perfil magnífic
amb una aposta de sol
dient
juro per Déu
que mai m'afiliaré
a cap partit polític
jo ho vaig dir-ho
durant vuit anys
i la veritat
és que ho vaig fer-ho
per dos qüestions
per defensar una llista
que jo crec que era bona
i per posar a la llista
un company
que jo crec que hi ha
qui tenia que anar
que era l'Esteve
i que ho segueixo pensant
i per altra banda
per recolzar el partit
en els pitjors moments
quan tothom es donava de baixa
jo em vaig donar d'alta
per això
quan es parla de covardia
a mi se me poden acusar
de moltes coses
por de covardia
mai
però de totes maneres
hi ha una cosa
que a mi m'hagués sentat
divinament bé
que són aquells vestirets
amb aquell corsé
a l'estil de la mami
estirant
i després
a baix
on jo ja soc
forma d'àmfora
tot molt així
molt ample
que s'ha estat moníssima
tu saps que els corsés
trencaven costelles?
és cert
és cert
creaven allò que deien
que es desmaia les salts
no no la dona no estava amb altres
que es ofegava
no podia respirar
parlant d'això
com aniràs vestida
el 27 de maig
a votar
i què faràs exactament?
de vermell
de vermell
de vermell
és un color que a mi m'agrada molt
jo soc àries
ascendent àries
d'això també
potser aquest
això de l'ariet
que va apagant a la paret
hasta que la paret cau
ni que la paret
trigui 3 anys a caure
com la declaració de patrimoni
o la germana
mena en Pompei
o l'entrada al grup de ciutats
però al final
la paret cau
segur
per tant no passa res
si ara el resultat no és bo
ho tornarem a provar
d'aquí 3 anys
però segur que serà bo
de vermell
m'agrada molt el vermell
sabates negres o vermelles?
sabates negres
sabates negres
el vermell m'agrada molt
i la meva pedra
sempre ha sigut el rubí
crec que és un color
que dona moltíssima força
sí
dona moltíssima força
i quan jo
tinc un dia baix
faig dues coses
o tinc un dia
que necessito
sentir-me segura
anar de vermell
i quan tinc un mal dia
anar-me a comprar
les sabates
amb el taló
més alt que trobo
quantes sabates té?
un munt
un munt
però sempre
ha sigut la meva teràpia
quan tinc un dia
dolent
m'acompro unes sabates
del taló
més alt que tinc
les estreno
i a partir d'aquí penso
va
tornem a començar
després fora d'antena
li recomanaré una pel·lícula
que la protagonista
justament fa això
comprar-se sabates
quan té problemes
i tot ronda
avoltant d'aquesta qüestió
però deixa'm al cinema
Maria Mercè Martorell
candidat a Tarragona Grup
independent
gràcies per acceptar
la nostra invitació
i molt bon dia
gràcies a tu Iolanda
com sempre
molta sort
gràcies a tu Iolanda
gràcies a tu Iolanda
gràcies a tu Iolanda
gràcies a tu Iolanda
gràcies a tu Iolanda
Fins demà!