Una de les notícies del cap de setmana ha estat la celebració a Valls dissabte
de les dotzenes jornades de prevenció de lesions en el món casteller.
D'aquesta jornada sembla que n'han sortit dues conclusions.
Així se n'han fet a ressò diversos mitjans de comunicació.
D'una banda, una valoració positiva del casc per als acotxadors i de les enxanetes
i de l'altra, que ja s'està posant fil a l'agulla per treballar per un nou casc per als dosos,
però que aquest sembla que tardaria una miqueta més en arribar.
De tot plegat, en volem parlar avui durant uns minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Ho fem amb el doctor Jaume Rosset.
Ell és director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres a Catalunya
i alhora és el director de l'estudi del casc casteller.
Doctor Rosset, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
S'ha quedat sorprès pel gran ressò que ha tingut mediàticament
i fins i tot entre les colles castelleres a l'èxit d'aquestes jornades?
Home, una mica ens ho esperàvem.
Les jornades tenien un contingut a diversos nivells, no només en aquest.
Jo penso que molt interessant.
I per altra costat érem conscients que tot el rebombori que es va generar l'any passat,
amb la mort de la Mariona Galindo, amb l'esclat del tema del casc,
estàvem pendents també de les dades definitives de l'estudi de Canalla.
Jo penso que era una mica previsible que hi hagués aquest resultat.
Tot i això, val la pena remarcar que no es tracta de la primera iniciativa d'aquest tipus,
sinó que, com dèiem, a l'inici de la conversa es tracta de la dotzena jornada d'aquestes característiques casoterma.
Sí, ja fa uns quants anys, des de l'any 94, que ja estem treballant.
I, evidentment, no sempre es tracten els mateixos temes,
però els temes de seguretat sempre són la base de totes aquestes jornades.
De quines dades, doctor Rosset, disposen per fer una valoració positiva del casc per acotxadors i encenetes?
Bé, l'anàlisi de l'eficàcia i dels resultats del casc van dirigits en diferents línies.
Per un costat, el primer és el del confort i l'adaptabilitat del casc a l'activitat.
Això vol dir que ens interessava saber si els nanos l'acceptaven com un element més a la seva activitat,
si el portaven sense dificultats, si, per tant, s'incorporava dintre de la dinàmica
i no generava cap tipus de molèstia a l'hora de sentir el cap de colla, de pujar, de baixar.
En aquest sentit, l'èxit ha sigut tan important que la propera temporada,
on encara seguirem analitzant altres factors, ja no donarem més qüestionaris
perquè la canalla analitzi aquestes variables, perquè, vaja, no hi ha volta de fulla en aquest sentit.
L'altre era veure si el fet de protegir el cap ens podia generar l'aparició d'altre tipus de lesions,
ja sigui perquè s'assumissin riscos per un altre costat
o ja sigui perquè el casc, per les seves característiques, pel seu disseny,
no haguéssim atinat a resoldre correctament el casc
i apareixessin lesions en el coll o altres zones o altres castellers.
Això, tot i que encara ens falten més dades i, per tant, seguirem analitzant-ho
durant la propera temporada, doncs tampoc no s'ha detectat cap tipus de lesió destacable
en aquest sentit. I, per últim, era analitzar també l'eficàcia del casc.
El casc, en el moment en què es produeix una caiguda i que l'enxineta o l'acotxador
piquen amb suficient energia en el seu cap, sí que aquest casc era suficientment eficaç
per protegir-lo. Doncs, en aquest sentit, tot i que també és una de les coses
que seguirem valorant la temporada, aquesta temporada,
no s'ha vist que cap nen que hagi tingut un impacte en el cap
hagi tingut cap tipus de lesió. Per tant, el casc ha protegit.
I, a més a més, les dades que ens van aportar la mateixa gent de NZI,
que són els que han dissenyat i fabricat aquest casc, ens confirmen això.
Ells han analitzat els cascos que s'han retirat degut a un impacte
i que s'han deformat. I ens diuen, doncs, que les energies d'impacte
han sigut prou importants com perquè vés produït algun tipus de lesió en el nen
i el casc ha funcionat perfectament perquè no s'havia vist aquesta lesió.
En concret, crec que s'han analitzat sis o set cascs, no?
I, doncs, s'han analitzat al més mínim detall.
Sí, sí, sí. De fet, cinc corresponen a la temporada passada
i dos ja corresponen a aquesta temporada en la qual, doncs,
tot i que és poc freqüent, doncs, també s'ha produït caigudes amb assatges
i dos cascos ja s'han hagut de retirar.
I, per tant, aquests set cascos ja han estat analitzats.
I alguns d'ells, com dius tu, doncs, corresponent a impactes realment importants
que, doncs, han absorbit perfectament aquesta energia.
El casc, vostè ho ha comentat, encara es troba en fase de proves.
Com a mínim, durant tota aquesta temporada es continuaran recollint dades.
Creu, vostè, que després, quan es faci les conclusions d'aquest estudi,
pot resultar que el casc s'hagi de retirar no es cregui convenient
o creu que donada, doncs, aquests resultats, i sembla, doncs,
el gran consens que ha generat aquest instrument protector entre les colles
ja és una marxa que no té marxa enrere.
Aviam, quan vam tenir per primera vegada el casc a les mans,
vam ser molt conscients que era una eina molt ben feta
i això no depèn només de nosaltres, del director científic, etcètera,
sinó, sobretot, i en molta mesura, de la gran capacitat i professionalitat
de la gent d'ENZTI, que ha fet un casc que s'adapta perfectament
a el que nosaltres, en un primer moment, vam dir-ne la carta als reis,
a les característiques que nosaltres, coneixent el món casteller,
pensàvem que havia de tenir el casc en quant a confort, en quant a pes,
en quant a dimensions, en quant a capacitat d'absorbir, etcètera, etcètera.
Per tant, ja d'un bon principi estàvem molt convençuts
que aquesta seria una eina útil.
Tot i així quedaven tota una sèrie d'interrogants
que acabien d'acabar-se de contestar i coses que s'havien de confirmar,
i, mica en mica, al llarg d'aquesta temporada passada,
sobretot, atenint també, que hem de tenir presents,
que vam començar amb un volum de dades
de 17 colles que portaven el casc i 16 que no en portaven,
i hem acabat, doncs, iniciant aquesta temporada
pràcticament tota la totalitat de colles portant casc.
Per tant, tenim moltes més dades
de les que inicialment esperàvem tenir a finals d'aquesta temporada.
Les dades ens estan confirmant
que totes les coses que havíem planificat s'estan complint
i algunes petites coses, doncs, que s'han d'anar corregint,
doncs, ja ho hem començat a fer
i, si n'apareix alguna més, ho corregirem,
però, en tot cas, són coses absolutament menors
i que fan pensar que aquest serà el casc,
pràcticament amb disseny definitiu,
que recomanarà les colles
i que, per tant, possiblement,
les colles acabaran portant d'una forma majoritària.
Vostè ha fet referència fa uns instants
a l'augment de colles que van demanar al casc
a mitjans de la temporada passada.
Moltes d'elles la van demanar just després
de la mort de la Mariona Galindo,
aquesta nena de 12 anys dels Capgrossos de Mataró.
En quina mesura aquest fatal sinistre
ha condicionat, ha perjudicat
o ha millorat l'estudi del casc castellé?
Evidentment, el canvi d'escenari.
En el món castellé,
estàvem tots molt convençuts
que si les coses es feien ben fetes
una mort no podia esdevenir-se,
i la fatalitat ens va demostrar
que això podia ser així
i que, per tant,
l'escenari que tots ens plantejàvem
que el casc era útil
ha passat a ser que casi que el casc és imprescindible
i això ha fet que moltes colles, evidentment,
canviessin el seu raonament
i adoptessin el cas
pràcticament d'una forma majoritària.
Evidentment que això ha canviat d'una forma important
el desenvolupament de l'estudi.
Per un costat,
nosaltres teníem previst fer un tipus de comparacions
en els quals es comparava colles que portaven casc
i colles que no en portaven al llarg de la mateixa temporada
i això, evidentment, en aquests moments ja no és possible.
Per tant, hem passat d'un disseny de colles amb i colles sense
amb un disseny en el qual compararem colles que el porten ara
i colles, les mateixes colles, quan no el portaven.
Això és possible gràcies a que també hi havia altres estudis
en marxa o altres estudis que s'havien fet
en els quals ja estàvem recollint
o ja teníem informació
de totes aquestes dades que necessitem.
Per tant, hem canviat el disseny de l'estudi
però sense que això
hagi de malmetre
els resultats d'aquest.
Per altre costat, com comentava abans,
això ens ha donat un gran avantatge
i és que molt abans del que ens esperàvem
tindrem resultats clars de què passa, de què no passa,
de si hi ha lesions que no comptava ni que apareixen, etcètera.
I per tant, ens permetrà tenir un casc
amb unes condicions de seguretat més alts molt abans.
Paral·lelament a aquest estudi
sobre el casc dels
enxanetes i els acotxadors
també s'està treballant, també s'està posant fil a l'agulla
amb un altre projecte,
elaborar un casc per als dosos, els castellers
del pis inferior.
Sembla, però, que aquest casc no arribaria
com a molt aviat fins d'aquí dos anys,
fins a la temporada 2009.
Per què costa tant, senyor Roset,
trobar aquest casc?
Bé, primer de tot, dic que
sembla com si fossin dos projectes a part,
el cas de l'enxanetes i l'acotxador
i, per un altre costat, el casc dels dosos.
I hem d'explicar que no és així,
que quan la coordinadora l'any 2004
em va fer l'encàrrec de l'estudi del cas,
que era un estudi del casc per la canalla,
i en aquell primer moment, doncs,
com a director científic vaig plantejar la necessitat
d'abordar-ho d'una forma separada,
atenent les diferents característiques
de desenvolupament del castell
en aquestes posicions en les quals
vam creure convenient dissenyar un casc
específic per a enxanetes i acotxador,
atenent que podia ser el mateix disseny de casc,
però un casc completament diferent
o força diferent en el cas dels dosos
per la manera com queda situat el cap,
de la manera del desenvolupament del castell.
Per tant, són un sol projecte
que es desenvolupa en dues fases,
algunes d'elles acabalcades, perquè, evidentment,
la informació que tenim de l'enxaneta i l'acotxador,
aquest casc ens dona moltes pistes i moltes coses ja fetes
que ens serviran pel cas dels dosos,
però hem de tenir presents que, per un costat,
els dosos pesen més, el seu cap és més gros,
hem de protegir, per tant, més quantitat d'energia,
el seu casc, a priori, per tant, hauria de ser més gros,
però, per contra, mentre que a l'enxaneta i l'acotxador,
el casc no teníem constriccions de tamany, de volum,
perquè, doncs, pràcticament no hi ha interferències en aquest sentit,
en el cas dels dosos, el cap, i en aquest cas,
el cap i el casc dels dosos,
haurà de compartir espai amb els peus o les mans
de l'enxaneta i l'acotxador que han de passar per aquestes espatlles
que estan parcialment o que estarien parcialment ocupades
pel cas dels dosos.
Per tant, tenim un dilema, un conflicte important,
que és necessitem un cas més gros per un costat per protegir més,
però per l'altre costat necessitem un cas més petit
perquè no ens molesti tant.
Això genera tota una sèrie de dificultats afegides
en les que ja teníem en el cas de l'enxaneta i l'acotxador
que fan que s'hagi de replantejar el disseny
en quant a la forma, en quant a la manera de construir aquest casc,
en quant als materials, etcètera,
que fan que, doncs, que la dificultat tècnica
sigui molt més elevada, tot i així...
La quadratura del cercle, podríem dir.
Exacte. Tot i així, malgrat que NZI fa una estimació de dos anys,
estem treballant i confiem que això no serà així
i que podrem tenir aquest casc abans d'aquests dos anys.
tot i així, ells són els tècnics i ells ho veuen d'aquesta manera,
però, bueno, un cop vam conèixer ja fa dies les estimacions de NZI,
en quant a quant podia estar aquest casc,
doncs, la coordinadora ja s'ha posat a treballar
perquè, de la manera que es pugui, doncs,
es posin els recursos necessaris,
si convé recursos extres,
perquè aquest casc, si és possible,
no trigui aquests dos anys que van estimar ells.
Ja per anar acabant, doctor Rosset,
els assistents es voran 230 assistents
que van participar dissabte en aquestes jornades a Baig.
Vam poder escoltar també les opinions de metges,
d'altres professionals,
que en altres ocasions s'havien expressat públicament
escèptics o més aviat reacis sobre la pràctica castellera
i especialment sobre el paper que ha de tenir la canalla
en aquesta pràctica dels castells.
Ha canviat, ha pogut canviar, en certa manera,
la seva opinió, després de conèixer de primera mà
tots els estudis, tots els avenços que s'estan fent?
Bé, una mica sí.
Jo penso que el fet de valorar i aconseguir
que vinguessin aquesta gent a parlar-nos en la jornada
tenia un doble sentit.
Un és aquest, que ells mateixos veiessin com treballem,
la seriedat amb què es fan les coses,
l'interès que hi ha en el món casteller
per tot aquest tipus de temes, quins avanços hi ha hagut,
quins objectius futurs hi ha,
en el sentit que, evidentment,
que una part del seu recel pels castells
no només és fruit d'una informació que tenen molt concreta,
d'uns accidents que els arriben a l'Hospital Sant Joan de Déu, etc.,
sinó també és una mica fruit que no coneixen
amb la totalitat el que està passant en el món casteller.
Per tant, ens interessava molt que ells vinguessin
i que ho coneixíssin de primera mà.
Però, per l'altre costat, ens interessava molt també
que el món casteller escoltés aquesta gent,
escoltés els seus arguments,
escoltés per què pensen d'aquesta manera,
i així, d'alguna manera o altra,
també el món casteller pogués reaccionar d'una forma adequada
en aquesta opinió per entendre-la,
per comprendre-la i, encara que no compartir-la,
posar-hi les mesures necessàries per corregir aquelles coses
que, a través d'aquesta opinió que hem sentit,
creiem que s'han de millorar,
però també per dissenyar, per dir-ho d'alguna manera,
estratègies per poder fer canviar, si és possible,
a poc a poc aquesta visió que alguns sectors de la societat
encara tenen d'aquesta activitat,
que és aparentment una activitat de risc,
les estructures, la manera que es cau, etc.,
fan que aquesta visió sigui així,
malgrat que nosaltres tenim dades i experiència
que ens confirma que no estem en una activitat d'aquest risc.
Per tant, aquest era l'objectiu.
S'ha aconseguit, jo penso que en part sí,
el mateix discurs, per exemple, del doctor Pou,
al llarg de les jornades,
canviava des del començament de la seva exposició
fins al final,
i jo penso que de mica en mica aquest acostament es va produint
i que jo penso que també a poc a poc va canviant
aquesta percepció que té la societat en general
del risc dels castells.
Doctor Jaume Rosset, director de l'estudi del cas Cassellé,
director científic i mèdic de la coordinadora de Colles,
gràcies per atendre novament la trucada del matí de Tarragona Ràdio
i, si ens permet, deixin també que ens afegim
en aquest premi que vostè va arribar dissabte,
en la primera nit que seix en reconeixement a la seva trajectòria.
Felicitats i gràcies, doctor Rosset.
Moltes gràcies per deixar-nos explicar-ho.
A veure, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.