Les 10 del matí, 38 minuts.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara d'una qüestió relacionada amb la immigració
i amb els mitjans de comunicació.
Avui, aquesta tarda, es presenta a Tarragona un manual
perquè els immigrants, el col·lectiu d'immigrants,
cada cop més nombrós al nostre país,
tinguin visibilitat, estiguin presents
en els mitjans de comunicació de Catalunya.
És una iniciativa d'un òrgan
anomenat Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual
i també del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Per parlar d'aquesta iniciativa i d'aquest document,
ara mateix saludem a través del telèfon la senyora Dolors Comas,
que és membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
també membre d'aquesta Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual
i que molts oients recordaran pel seu paper
com a responsable polític, com a regidora
fins fa un parell d'anys en regidora a l'Ajuntament de Tarragona.
Senyora Dolors Comas, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem primer que res, d'una manera simple, d'una manera plenera,
aquest organisme, la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual,
en què consisteix i quines funcions té?
Bé, és un organisme que es va crear a l'Ajuntament de l'Audiovisual de Catalunya
i que hi participen no només membres del Consell de l'Audiovisual,
sinó que també hi participen professionals de l'àmbit dels mitjans de comunicació,
periodistes i persones que estan a la universitat treballant en temes de comunicació audiovisual
i que aleshores fan un treball específic en relació a analitzar la diversitat cultural
que en aquests moments existeix en la nostra societat, com es reflexen els mitjans audiovisuals,
i també treballar aquest tema.
I com s'ha treballat?
Doncs s'ha treballat a partir del que avui, aquesta tarda, es presentarà a Tarragona.
Una de les coses que s'ha fet és aquest manual d'apropament als mitjans de comunicació
que està destinat a les persones immigrades
perquè, a més a més de ser subjectes de la notícia,
puguin ser també els que generin notícia ells mateixos
i, per tant, també puguin tenir un paper actiu i no només passiu
a l'hora de generar informació.
I com, quines fórmules o, en fi, com es pot vehicular aquesta presència més visible,
més evident dels col·lectius d'immigrants als mitjans de comunicació del nostre país?
Sí, la qüestió està que hem observat que fins ara apareixen, sobretot, de manera conflictiva.
I quan, de fet, la major part de persones que viuen al nostre país
estan treballant, estan visquent en diferents barris de les nostres ciutats,
hi ha dimensions conflictives d'aquesta convivència, altres que no ho són,
el que ens sembla és que el que s'ha de promoure és la convivència.
I aleshores es tracta, precisament, de propiciar que apareguin,
no de forma conflictiva només, sinó a partir de les coses que fan,
de les seves aportacions.
I aquest manual, que ja al Buran és molt senzill,
però que el que fan és donar informació als propis immigrants
de com ells poden ser els que generin notícia i no només ser subjecte a notícia.
Per exemple, com poden convocar una roda de premsa,
doncs jo què sé, una determinada associació d'immigrants,
si els sembla que tenen alguna cosa important a comunicar.
Com poden fer un comunicat de premsa?
Com poden relacionar-se, doncs posem per cas,
ens tornen a ràdio.
Per tant, diguéssim, donar-los els instruments
perquè puguin ser ells mateixos els que s'adreixin als mitjans
en determinades circumstàncies de cara a poder generar notícia.
Tenint en compte que el manual està adreçat també als immigrants
i no només als periodistes,
s'ha editat en diferents llengües, no?
Efectivament, s'ha editat en català, s'ha editat en castellà,
en francès, en anglès, en xinès, en urdú i en àrab.
Per tant, les llengües que predominen entre la immigració a Catalunya
o que algunes d'elles són llengües franques per molta gent, efectivament.
S'ha fet un esforç de traduir-les a diferents llengües
perquè puguin ser accessibles a cada col·lectiu d'immigrants
en funció de la realitat que viuen directament.
Tenint en compte que el fenomen de la immigració,
en fi, cada cop va més a Catalunya,
òrgans com el Consell de l'Audiovisual de Catalunya
o la mateixa Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual
recomana als mitjans de comunicació
algun tipus de tractament específic d'aquests col·lectius.
Ho dic, en el sentit que hi hagi programes específics
de ràdio i de televisió per a aquests col·lectius
o seccions dels diaris adreçats a la població immigrada
o creuen que és millor, en fi, utilitzar altres fórmules.
Bé, el Consell de l'Audiovisual fa un parell d'anys
i va fer unes recomanacions de tractament
del fenomen de la immigració i dels mitjans,
a partir, sobretot, del llenguatge,
la manera d'enfocar les coses, etcètera.
Però justament és molt important el que m'està dient
perquè volem organitzar, com a Consell de l'Audiovisual,
una jornada de reflexió amb professionals
dels mitjans de comunicació
que vagin adreçats a una reflexió sobre això mateix
que vostè em preguntava.
Per tant, jo no li dic la fórmula,
però sí que, en tot cas,
el que estem treballant en aquests moments
de cara a organitzar aquesta jornada
és que ens sembla que,
amb la mesura que els immigrants
són persones que viuen,
molts d'ells són ciutadans de Catalunya,
que treballen, que estan entremig de nosaltres,
que formen part de la nostra societat,
podríem dir, haurien de ser visibles
a partir, diguéssim,
que en qualsevol àmbit se'ls veiés,
no necessàriament en programes específics.
És a dir, pot haver programes específics per a immigrants,
però haurien, diguéssim,
això, per dir-ho així,
ser la guinda, no el pastís.
D'alguna manera,
el que pensem que s'ha d'apropiar
és que, com a tal col·lectiu,
ja que està molt present en les nostres ciutats i pobles,
estigui, de la mateixa manera, present
en els mitjans de comunicació audiovisual.
No ens hagi d'estranyar
que un dia d'aquests, per què no,
un presentador de ràdio o de televisió
pugui ser una persona
de color diferent a la nostra,
que, arrelada a Catalunya,
que, bueno,
que, per tant,
es faci visible,
podríem dir que aquesta diversitat
és present en el nostre país,
o que el conjunt de notícies
reflecteixin també aquesta diversitat,
o que en la programació
de les ràdios i les televisions
es reflecteixi també aquesta diversitat.
Per tant, programes específics
és possible,
però millor pensem
que hi hagi una transversalitat.
El tractament i l'anàlisi
de la immigració serà,
és i serà una de les qüestions prioritàries
en el futur més immediat
del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
i li pregunto perquè segurament el CAC,
a nivell general de la societat catalana,
ha estat fins ara conegut
més per altres aspectes.
El tema de la immigració serà prioritari?
El tema de la immigració
és ja prioritari
i la mostra és haver creat
aquesta mesa per la diversitat,
on s'implica, com deia,
no només gent del CAC,
sinó els propis protagonistes
dels mitjans de comunicació audiovisual
i les persones que des de l'àmbit universitari
també fan aquestes reflexions.
Efectivament, és un tema
que considerem molt important,
que el CAC li està destinant esforços,
és una de les seves missions possibles,
una més, però que li donem importància
perquè justament en aquests moments
a la nostra societat pensem
que és un tema molt rellevant.
Per cert, que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya
ens consta, i li demanem confirmació,
senyora Comas,
té previst de reunir-se ben aviat
i a més fer una trobada aquí a Tarragona.
Efectivament, el dia 20
està previst que es pugui fer
un ple del Consell de l'Audiovisual
a la ciutat de Tarragona
i a més a més també s'organitzarà una trobada
amb els operadors de ràdio i de televisió
del camp de Tarragona,
de cara a parlar dels problemes del sector,
i també una trobada amb la societat civil
interessada pels mitjans de comunicació audiovisual.
Per tant, totes aquelles persones, entitats,
que com a usuaris dels mitjans de comunicació audiovisual
puguin també expressar les seves preocupacions
i inquietuds al respecte.
Això serà ben aviat el dia 20 de juny.
El dia 20 de juny, efectivament.
Senyora Comas, per acabar,
em permeto preguntar-li per qüestions polítiques
tenint en compte la seva vinculació
durant anys a l'Ajuntament de Tarragona
com a regidora, com a cap de llista i portaveu
del grup municipal d'iniciativa
per Catalunya?
Em passa una cosa, Ricard,
i espero que m'entengui,
i els espectadors també.
Els membres del Consell de l'Audiovisual,
millor dit, el Consell de l'Audiovisual
és un organisme independent,
no és governamental, l'escoll al Parlament,
i és un organisme independent.
Amb independència, els antecedents
que hagi pogut tenir cada un dels membres
són apartidistes,
i per tant preferiria no haver-me de pronunciar
en qüestions polítiques.
Molt bé, doncs respectem aquesta postura.
Li anava a preguntar justament
pel panorama polític que, en fi,
havia esdevingut a la ciutat de Tarragona
després de les últimes eleccions.
La pregunta és interessantíssima,
la veritat m'he de mossegar la llengua
per no contestar-la,
però, vaja, la pròpia llei
ens prohibeix que tinguem càrrecs polítics,
i, per tant, considero que no seria convenient
donar opinió política per part meva.
Ho respectem.
Ens quedem amb les ganes de sentir
les seves valoracions,
però respectem, evidentment, aquesta postura.
Senyora Dolors Comas,
membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
moltes gràcies, en qualsevol cas,
per atendre aquest matí
la trucada de Tarragona Ràdio
i molta sort amb aquestes iniciatives
relacionades amb el món de la immigració.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.