Gairebé tres quarts de dotze hem escoltat aquest espai.
Avui, de manera excepcional, han registrat aquest espai de salut.
Ara continuem endavant amb els continguts previstos.
Avui, aquest matí, els informatius d'aquesta casa explicàvem,
com ja ho vam fer en el dia d'ahir,
que Casa Canal serà l'escenari en aquesta ocasió
del cicle de concerts d'hivern
que organitza l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Seran quatre concerts durant els dijous del mes de febrer
i el primer dijous del mes de març.
Ens adaptarà aquest concert demà al vespre,
concretament a dos quarts de nou,
al quartet d'Arpes Rosa Balsets.
I a l'altra banda del fil telefònic
tenim una de les seves integrants, la Maria Lluïsa Ibáñez.
Maria Lluïsa, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ui, que et sentim molt fluixa.
A veure si podem millorar la qualitat de la recepció.
A veure, ara?
Bon dia.
Ara molt millor, alto i claro, com direm aquells.
M'il·lusionada de venir a Tarragona
en aquest nou espai, en aquest de Casa Canals.
Sí, és un espai que encara no coneixem,
però ens han dit que hi ha molt bona acústica
i que estarem molt bé.
Què ens oferirà?
Quina és la proposta d'aquest quartet d'Arpes de Rosa Balcells?
Sí, nosaltres treballem un repertori normalment
amb obres originals,
que malauradament n'hi ha poques pel quartet,
i després també transcripcions d'altres obres, no?
I això és el que oferirem demà.
Moltes vegades quan anem a aquests recitals de música clàssica
podem trobar formacions més o menys ortodoxes,
però l'arpa segurament no és un dels instruments
que estigui més de moda,
no és un dels instruments més usuals a trobar-nos
i menys encara un quartet d'aquestes característiques.
Sí, normalment l'arpa és una mica minoritària, diguéssim,
no perquè no sigui un instrument molt bonic de sonoritat,
sinó perquè sempre ha estat així,
però en quant a formacions com aquest quartet
o també trios, són raríssims, eh?
Pràcticament nosaltres som l'únic grup
que té una continuïtat dintre de l'estat espanyol.
Sou l'únic perquè sou les úniques que heu trobat l'espai,
el temps i les ganes per poder arriscar-vos
amb una proposta d'aquest tipus?
Sí, perquè hi ha una relació molt especial entre nosaltres
a través de l'Associació Catalana d'Arpistes,
de la qual totes formem part,
i llavors va ser aquí, en aquest marc de l'associació,
on va néixer aquest grup,
i llavors també gràcies al Conservatori de Barcelona,
que és el que ens posa un espai per poder-nos trobar
i tenir uns instruments per assajar,
doncs gràcies a això ha tingut aquesta continuïtat.
Si no, és molt difícil amb aquest instrument.
Com vendries, com destacaries als nostres oients,
als oients de Tarragona Ràdio,
les qualitats de l'arpa per al concert de demà la nit?
Jo crec que és molt bonic de veure i sentir un arpa,
i sobretot veure-la de prop,
perquè apropa molt a la gent a veure com funciona.
No és tan difícil com sembla,
perquè tothom té aquesta visió d'una cosa amb moltes cordes,
que sembla que no s'entén quina nota és l'una i quina és l'altra,
i no, és una cosa que quan es veu de prop es veu molt senzilla,
perquè les cordes tenen uns colors diferents,
que les ajuden a distingir-les,
i llavors a través d'això un entra en aquest món,
d'aquesta sonoritat tan directa.
De saques aquesta directesa,
aquesta qualitat com la principal virtut de l'arpa?
Sí, jo crec que la facilitat d'arribar la mà a la corda,
o sigui, els instruments de corda polsada amb els dits,
tenen una cosa molt especial,
d'arribar l'intèrpret a l'instrument,
sense cap cosa pel mig,
com per exemple un piano.
No tinc res contra el piano, que consti.
Per a qui destacaries, especialment el concert de demà a vespre?
Jo crec que amb molt de carinyo,
jo les transcripcions de les obres de Falla,
crec que m'agraden molt,
i també unes transcripcions que s'han fet del trencarnous de Tchaikovsky.
El programa per demà inclou obres d'això de Falla,
Tchaikovsky, també altres autors com Vivaldi.
M'heu escollit un programa d'allò més variat, potser?
Sí, hem intentat tenir obres de diferents èpoques,
i a més a més que arribin al públic.
Una carta de presentació
perquè la gent descobreixi el món de l'harpa?
Jo crec que és una bona ocasió, aquesta de demà.
A quin públic creus que pot anar dirigit especialment al concert de demà?
Jo crec que és un públic molt majoritari,
perquè el tipus de música és dintre d'un marc clàssic,
agradable de sentir,
i a més a més també el crec molt convenient
per qualsevol persona que estigui estudiant música,
sobretot gent jove,
que els pot obrir la porta cap a un altre instrument que no coneixen.
A l'harpa, abans parlàvem d'aquest caràcter minoritari.
Hi ha força estudiants d'harpa?
És un instrument que té el futur assegurat?
Sí, no n'han saltat mai, la veritat, d'estudiants d'harpa,
però sempre dintre d'un tant percent minoritari als centres.
Però sí, el que és veritat és que moltes vegades ha estat considerat
com un instrument, no sé si la paraula exacta podria ser antic,
però més pròpia d'altres èpoques,
i que possiblement cada vegada estava més en desús.
No, no, això sí que no és exacte,
perquè precisament va ser a partir...
Sí que és molt antic, perquè a l'antic Egipte ja hi havia arpes,
però, clar, en altres tipus.
A partir del segle XVIII, en què s'incorporen els pedals a l'harpa,
que permeten fer alteracions,
llavors l'harpa entra ja a l'orquestra,
o sigui, sempre veureu que dintre la plantilla de l'orquestra sinfònica
hi ha una o dues arpes,
i això ha fet que durant el segle XX,
principalment, s'escrivís moltíssim per aquest instrument.
O sigui, té un repertori contemporani molt ampli.
Doncs, Maria Lluïsa Ibáñez,
integrant d'aquest quartet d'Arpes de Rosa Balcells,
gràcies per atendre durant uns instants la trucada a Tarragona Ràdio,
especialment perquè l'hem segressat d'una de les classes,
un fet que agraïm especialment,
i recordem la cita demà a partir de dos quarts de nou,
concert gratuït, això sí,
limitat a l'aforament de la sala d'aquesta Casa Canals.
Maria Lluïsa, moltes gràcies,
i que demà sigui tot un èxit aquest concert.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu, adéu, adéu.