Ara són tres quarts de dotze del migdia per país,
tot plegat a fer un tom per la ciutat de Tarragona,
amb un objectiu ben clar, aturar-nos en un dels establiments
adherits a la Via T.
Passegem per Tarragona per aquest centre comercial
a cel obert i déu-n'hi-do, a més en plena època de rebaixes.
La nostra unitat mòbil ja s'ha aturat en un d'aquests establiments
coneguts, conegudíssims, en el cas d'avui,
com la majoria de vegades.
Saludem primer que tot Joan Maria Bertran,
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Avui sí que sortireu marcats, no com altres dies,
que no fireu res, avui sí que podreu firar alguna coseta,
tant el Joan Maria com tu, i mira, aquesta pista gratis ja.
Avui de cap a peus, eh, podrem sortir d'aquí.
Avui vosaltres sí, que ja us tocava, eh,
que molta botiga de lanceria...
Què vols dir, què vols dir, que no anem com cal?
No, per favor, lluny de la meva intenció, no,
que deia que últimament només anàvem a les botigues de senyores,
ah, sí, sí, sí, sabateries, i ja no dic res més.
Ja no cal dir res.
Per cert, vam estar, no fa ara gaire...
No, de fet, sí, ja fa alguns mesos, eh.
Vam estar aquí al costat mateix,
ho recordo perfectament, en un concurs de la Vieté.
A veure, a veure...
Aquí al costat, te recordes?
Sí, que són com a parents, no?
Sí.
Vull dir.
Què vols dir, parents d'aquí?
No, és a dir que és igual.
No, no continuo perquè donaré una pista massa evident.
Sou al centre de la ciutat de Tarragona,
però primer que tot deixa'm recordar,
perquè com que hem fet aquest parèntesi de les festes,
és que si saben de quin establiment es tracta,
com sempre han de trucar al 977 24 47 67,
però recordin que ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
Això sempre ho deixem ben clar.
El nom exacte.
Nom i cognoms, a vegades,
perquè no és només una paraula,
sinó que són dues les que et denominen aquest establiment.
Per anar a aquest carrer,
no us ha calgut vaixell.
A veure.
Ah, ah, va, va.
José, per favor,
jo que aquí treballant-me una pista moníssima...
Jo en les dilluns m'incorporo i...
Per tu és dilluns, és veritat.
L'hem tengut a fora i...
Sí, sí, no tens raó, tens raó.
No caldrà, no caldrà.
Un vaixell, malgrat tot.
Mira, no cal un vaixell, malgrat el nom del carrer.
Perfecte, sí, sí, sí.
I vols una pista musical?
A veure.
Pot indicar alguna coseta?
Ja n'hi ha prou, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Puc seure't tot?
Sí, no?
Molt bé, sí, sí, sí, perfecte, perfecte.
Això és l'ubicació, eh?
Més o menys, el lloc on som es responsi a aquestes dues senzilles orientacions.
I també dir-te, Jolanda,
que els oients de Tarragona Ràdio,
jo crec que avui ho tenen més fàcil, eh?
Francament, més fàcil.
Per què?
Jo no ho dius per què.
Perquè s'anuncia, perquè s'anuncia.
Home, són d'aquells establiments de Tarragona
que confien en Tarragona Ràdio
per publicitar i per anunciar-se,
la qual cosa també és de molt agrair.
I a més, és d'aquells clients de Tarragona Ràdio fidels, eh?
Podríem dir, perquè déu-n'hi-do si fa temps
que, diguem-ne, confien en aquesta casa
per anar posant el corrent de les novetats
i de tot això als seus usuaris.
Tenim ja una primera trucada.
A veure, a veure.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Àlex Espósito.
Què tal, Àlex? Com va tot?
Vinga, treballant.
Jo crec que has d'anar a alguna festa,
alguna cosa així assenyalada, properament?
Doncs no.
No? És igual, però trobaries la manera segur
de visitar aquest establiment.
Tu saps de què estem parlant?
De quin lloc estem parlant?
Jo provo.
Provau, vinga, va.
Pot ser Pizarro?
Nom i cognom.
S'espera Pizarro.
Ja, a veure, torna-hi, torna-hi.
Torna-hi un altre cop.
Afegeix-ne una paraula.
Jo parlava de cerimònies i coses d'aquestes i ja no puc dir res més,
que si no després...
Va, és que vas...
Que vas molt bé, eh?
Vas molt bé.
Pizarro?
Va, que es va estirant de què?
Tu pots anar de diari, de cada dia, o pots anar com a més arreglat, no?
De novis.
No és Pizarro novis.
Tu has sentit mai dir Pizarro novis?
No.
Doncs vinga.
Torna-ho a intentar.
O no sé, el Josep té la persona que ha de decidir si és correcte o no.
No, però l'Àlex, que ho engalani una miqueta, això, eh?
Que ho acabi d'engalanar una miqueta.
Diu que l'engalanis.
Àlex, sí, home.
A veure.
Que l'engalanis, Àlex, Pizarro...
Que està molt fàcil, això.
Ei, digues.
Pizarro, galant.
Treu l'en, va, treu l'en al final.
Galanes.
Ai, ai, quins nervis el tornarem boix.
A veure què diu Raquel. Raquel, bon dia.
Hola, bon dia.
Què fem?
A veure, Àlex, es deia, la dona de Dalí, es deia així.
Ai.
I esteu complicant la vida d'alguna manera, pobre.
Àlex, Pizarro, ja anaves bé.
Sí.
A dinar, n'és, treu el...
Salvador.
No, no, no.
Pizarro, Salvador, mai de la vida.
No ho has sentit mai, d'aquesta ràbia.
Com es deia la dona de Salvador Dalí.
Anem a veure.
Sí, ho has dit, és que ho has dit, Àlex.
Quan les grans autoritats fan una gran celebració, de què es vesteixen?
De Ceremònia.
També podria ser, però és un sinònim de Ceremònia.
Anaves bé per allò d'engalanar, galanes, tot això anaves bé.
Gala.
Per favor, Pizarro, gala.
Molt bé.
Ara, també us diré una cosa, tant a la Raquel com al Josep, us heu de trobar, eh?
No sé si heu anat mai a un concurs, però quan estàs a casa dius, que fàcil.
Però clar, troba-t'hi tu, eh?
Que t'està pressionant allà, que t'estan dient, vinga, digues, digues.
Molt bé, Àlex, eh?
A la primera, eh?
Molt bé, molt bé.
Així m'agrada el sentit de l'humor.
L'Àlex, a la primera ha dit Pizarro, que és el segell inconfusible del vostre establiment, no, Raquel?
I tant, i tant.
Doncs tu mateixa pots quedar amb l'Àlex, perquè teniu un obsequi per ell, no?
Doncs sí, sí.
Aquí ja pots vindre a partir de quan tu vulguis, quan tinguis una miqueta de temps, al carrer Mallorca, número 27 de Tarragona.
A Xanfras?
No, està... Tenim dues botigues.
On has d'anar, Àlex? A Pizarro, gala.
A gala, gala.
A la tenda, on anem aquí?
Molt bé, aquí, a la botiga o no, però sí.
D'acord, molt bé.
Gràcies, Àlex.
Que vagi molt bé. Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Home, tu imagina't l'Àlex treballant la pressió, eh?
Els companys que segur a algú que altre li estaria dient alguna cosa, eh?
Sembla molt fàcil des de casa tot, eh?
Sí.
En fi, ja que tenim el Josep, que pot contemplar aquests magnífics aparadors i totes les gales que ens oferiu aquí a Pizarro, gala, potser...
Pizarro, pizarro, gala. Potser, Josep, que ens ho comentis una miqueta amb la Raquel, no?
No, si comentaran que estan de rebaixes, és el més important, aquests dies de rebaixes i que hi ha molt bones oportunitats.
Per exemple, algú està pensant en caçar-se aquest any o els progrès mesos que vingui per aquí, que li faran un tratge a mida.
Raquel, que a més a més és un dels forts de la casa, que a més a més de vendre aquests productes els feu, no?
És a dir, confeccioneu aquests tratges.
Sí, la confecció és nostra, el que són els dissenys, el que són els models són nostres i llavors tenen molta varietat per escollir
i a més a més colors, els que vulguis, per qualsevol època de l'any i bé, doncs aquí estem per atendre'l.
Com estan els preus dels tratges? S'ha d'invertir molt d'entrada o no?
És a dir, partim d'un preu raonable en funció de la qualitat, però en fi, raonable d'entrada?
Sí, els preus n'hi ha de tot, fins a uns preus assequibles per a tothom.
La gent sempre decideix el que es pot gastar, el pressupost que té.
Nosaltres ens adaptem al preu d'aquesta persona i llavors, segons aquest preu, té molta varietat.
I Raquel, avui en dia ha canviat moltíssim, no és només aquell vestit clàssic, avui dia hi ha dissenys molt atrevits, no?
Per casar-se o per anar de convidat, també.
I tant, el que és el traje de Nubi, n'hi ha del clàssic negre, diguem, però que és de tota la vida, fins al blanc rigorós.
I després ja, pels més atrevits, els blaucels, els taronges, els malves, n'hi ha de tot.
I diguem que hi ha joves que volen casar-s'hi d'aquests colors i que ja la cosa ha canviat molt, no?, d'aquella mirada d'abans.
Sí, sí, n'hi ha tots tipus de parelles i n'hi ha colors per tots.
També, Joana, crida l'atenció que aquí en aquesta botiga, jo estic a la nova, ja ho he dit abans, aquí a Pizarro Gala hi ha molts tratges exposats,
és a dir que de vegades ho mires en catàleg, però aquí ja en tens entrada moltíssims exposats i ja pots fer-hi una ullada, provar-t'ls, òbviament,
però vull dir que es pots veure també físicament, que a vegades, no sé, en catàleg pot canviar després quan els poses, no?
No sé, Raquel, no?, de posar-te'l a veure, doncs, en un catàleg canvia molt la cosa.
Exacte, tens una idea, tens una idea d'un traje, doncs, molt clàssic, te l'emproves o se l'emprova el client i realment no és el que vol o no és el que li queda bé,
llavors és qüestió d'emprovar i sempre, sempre, sempre, la majoria de vegades, sempre es queda una altra cosa perquè és el que a ell li queda bé.
El que és el catàleg, clar, n'hi ha, està el noi, està amb el traje, el mateix noi té tots els models posats, però a tu solament et queda bé un, t'has de quedar un.
I els teixits, Raquel, no?, que a vegades no en parlem i els teixits són d'aquells dissenys moderns, com abans deies, però els teixits són bons de tota la vida.
Sí, sí, els teixits n'hi ha des de les llanes, llanes fredes, a veure, el que és el traje de Nubi sempre és una miqueta més vaporós, no és tan doble,
perquè ha de ser una miqueta més, a veure, amb una miqueta més de lluantó, a veure, no és tan de carrer.
Llavors, tots aquests teixits sempre són més suaus, el que és les llanes, linos i tot aquestos.
Farneles.
Sí.
Pana.
Bueno, la pana en Nubi...
Home, Pep, jo un nubi vestit de pana, com que no el veig, eh?
Estic veient un traje aquí de pana, rotllo Gaspar i Yamazari, saps què vull dir?
Sí, home, però per molt Gaspar i Yamazari és que siguis casar-te amb un vestit de pana...
Sí, no, de pana, bueno, a veure...
Cadascú es casa com vol, només faltaríem, no?
Exacte, el que és de pana és més de carrer, de dia a dia, eh?
No tinc paraules.
La Mar, no m'ho quedaria, un nubi amb un traje d'aquests, eh?
d'aquests, eh?, així de...
Raquel, acabi la connexió amb un bon gust de boca.
Amb ell li queda bé tot.
És que ell es pot casar com vulgui, no?
Gràcies, gràcies, Raquel.
Moltíssimes gràcies, Raquel, per la teva amabilitat.
Recordin, pizarro, gala, el carrer Mallorca, entre els carrers Pere Martell i Jaume I,
el número 27 del carrer Mallorca.
Gràcies, Raquel, bon dia.
Doncs gràcies, bon dia, Jolanda.
Gràcies, Josep, adeu-siau.
Fins ara.
Molt ràpidament, anem cap a les instal·lacions.
No sé si de Camp Clau del nou estadi, en uns moments,
Quin Pons ens ho explicarà des del futbolí.
Gràcies.