Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Sens dubte hem parlat de diferents aspectes,
però els autèntics protagonistes de la jornada són els autors,
les autores, els escriptors i escriptores,
i en particular els que tenen a veure amb la nostra ciutat,
la ciutat de Tarragona.
Tarragonès, Geografia, Llegendes i Excursions
és un llibre de Ricard Serra, un compendi de llegendes,
frases fetes, rutes i anècdotes de la comarca
recopilades per aquest germà de la Salle, Ricard Serra,
que avui ens acompanya, bon dia, benvingut.
Un altre dels llibres en el qual volem posar èmfasi
és el que edita l'Associació Cultural de Sant Fructuós,
un llibre de mossèn Salvador Ramon,
que ens va deixar fa uns mesos disortadament
i que recull la vida de 40 sants i veats vinculats a Tarragona.
Ens acompanya Lluís Montconill, és integrant de l'entitat,
gran coneixedor de tot el que és aquesta tradició
de la ciutat de Tarragona.
Lluís Montconill, molt bon dia, benvingut.
És un homenatge a mossèn Salvador Ramon,
entre moltes altres coses, no?
És un homenatge que va i que ve.
Ens el fa ell a nosaltres i nosaltres li fem a ell.
Però és una herència.
Jo diria que és l'últim sermonet de mossèn Salvador.
Segurament, no?
D'aquells que feia en públic i en privat, no?
O sermonàs, eh?
Sí, perquè era un personatge molt peculiar.
Ell va començar fa temps.
I contravertit, també, eh?
Sí, tenia el seu punt, no?
Té moltes cares, eh?
Quantes persones no parlarien de mossèn Salvador Ramon aquí a Tarragona?
Per bé i per mal.
Sí.
No, per això com tothom, no?
I encara ho fan, eh?
Jo crec que mossèn Salvador Ramon seria,
és d'aquells personatges que es va construint un mite.
No sé si el germà Serra estaria d'acord, no?
Com es construïs un mite a partir d'un personatge real que tots hem conegut.
Carta d'hora.
Sí, sí, sí, és això.
Es construeix a base de realitats exagerades una mica de vegades,
però en un fons de realitat.
Per tant, és això.
Home, un mite que fos allò tan objectiu i tan seriós ja no seria mite.
Ja no seria mite.
Seria una biografia més o menys autoritzada, no?
El mite s'ha d'anar construint.
Hi ha d'haver una mica de cornucòpia.
Clar.
Els personatges, no?
I mossèn Salvador Ramon tenia aquesta cosa, eh?
De despertar.
Ella la llançava, la deia...
Grans amors, grans amors i grans odis.
És ben veritat.
I encara mort, eh?
Encara mort, desperta odis.
Sí, sí.
I per què?
Perquè es compleix allò de l'Evangeli.
Si feu callar els nens, parlaran les pedres.
I algú vol fer callar i parlen les pedres.
Jo crec que falta una miqueta de temps,
però que tard o d'hora hauria de sortir una història de mossèn Salvador Ramon.
Sí, però s'ha de...
S'ha de deixar passar un certes.
S'ha de paipagar una mica.
És allò del vi, eh?
Que s'ha de fer el pòsit.
Per d'una perspectiva, no?
Sí, sí, sí.
Però resten el record de moltíssimes persones, naturalment, aquí a la ciutat de Tarragona.
Però si entrem en el llibre, es veuen tants fons molt clars de mossèn Salvador.
Sí?
En quins aspectes de la seva personalitat trasllueixen?
Sí, perquè l'encantila la bondat, la bonesa, més enllà de la seva ideologia i de vegades de la seva manera de defensar-la,
més enllà de les controvèrsies i de les herències, diríem, històriques que ell portava, de tota la seva vida que va viure,
doncs més enllà de tot això, sobretot a mesura que es fa gran, se li va com evaporant tota aquella zona més tèrbola
i li va sortint aquest llibre, que és un llibre de contemplació, perquè ell no fa altra cosa que mirar tota una galeria d'homes i dones
que són d'alguna manera tarragonins, sigui perquè han nascut aquí, sigui perquè hi han mort, sigui perquè hi han passat,
doncs, en certa manera, l'encantila aquesta galeria.
Quan anem a l'Ajuntament i veiem els fills il·lustres, clar, ens mirem aquests senyors amb el bigoti o amb el que sigui, no?
I ells s'encantila amb la corona d'aquesta gent, amb l'oreula que porten al cap, i és d'una bellesa impressionant.
Aquesta mirada és amb l'apassionament amb la qual cosa sempre s'interessava a mossèn Salvador Ramon, no?
Té un cor molt net, ara us diré com acaba el llibre de mossèn Salvador, perquè veieu, i perdona...
No, ara, ara parlarem d'aquests mites, i tant.
Perquè si no, ara jo xupo càmera, i no pot ser. Mira, perquè vegis, et dic de tu, eh?
I tant, home, només faltaria, no li perdonaria que em diguis de vostè.
Mira, perquè vegis, què inspira, en el fons, tot això de mossèn Salvador, eh?
Diu, els ulls de mossèn Salvador, emarats d'amor, són els ulls del tarragoní que fa miracles.
quan converteix bocinets de vidre en diamants, en diamants preciosos, ell ho diu.
En definitiva, són els ulls enamorats de Jesucrist i de Tarragona, una terra hornada amb la santedat dels seus homes i dones.
Aquest és l'impuls d'aquest llibre, neix d'això, d'un amor que se'n creu, eh?
Un amor a Jesucrist, per part de mossèn Salvador, i un amor a Tarragona.
I parlava de pedres preciosos, són joies, eh?
Sí, exacte, llavors el títol ve d'això, eh?
Ara entrarem a parlar més en el contingut, a mi m'agradaria...
Perdona, que aquí...
I ara, aquest llibre de Germà Serra, miri, tinc la tirada de Germà Serra, com que és germà de la Salle.
Molt bé, molt bé, és així.
Comarques i subcomarques de Catalunya, és una miqueta, doncs, la col·lecció, i aquest és el volum...
Que fa 25 i últim.
I últim ja de la col·lecció?
Últim perquè han sortit totes les comarques, alguns volums tenen més d'una comarca.
Quedava aquesta, eh?
I d'aquí del Tarragonès...
Perquè el millor és el final, eh?
Jo crec que sí, que és la cirereta.
La cirereta.
Què hem de dir si som aquí, no?
Clar, evidentment, i per això vaig deixar l'últim.
Naixem els primers.
Quin és el contingut de la col·lecció en general, i ja entraríem en el llibre en particular, i l'esperit d'aquesta col·lecció?
Sí, és on té un contingut molt variat, que pot interessar lectors molt diferenciats.
Per exemple, un dels aspectes originals, diria jo, és que sempre combina llegenda amb recorregut a peu o amb cotxe per conèixer el territori.
De llibres que de llegendes n'hi ha, totes les comarques.
De llibres itineraris, també.
El Tarragonès no n'hi ha tant, però també n'hi ha.
Però que conjuminin les dues coses, no n'hi ha tants.
Llavors, seria l'originalitat.
Tu et pots passejar, per exemple, explico carrer per carrer, per veure els edificis de Tarragona,
el carrer que has d'anar, i al mateix temps anar vivint les llegendes que s'expliquen en el llibre.
O pots anar d'excursió o amb cotxe, pots anar amb cotxe a Altafulla i al mateix temps llegir la llegenda de les bruixes.
O pots anar al Pont del Diable i reviure la llegenda del Pont del Diable mentre camines per allà al voltant i et diran per on has de caminar.
Clar, el terreny aquest de la cultura popular ja sap vostè millor que allò que és molt controvertit i que tothom vol tenir la raó.
I quan es va a buscar els orígens, Déu-n'hi-do a vegades, i en determinats casos es té la pell molt fina.
Jo no sé quines fonts ha anat a buscar vostè.
Jo sempre dic que les llegendes, el punt que expliquen puntual, que és màgic, extraordinari, possiblement no ha passat mai.
Però en canvi és història perquè es basen en uns sentiments que perduren en la humanitat.
Hi ha moltes llegendes religioses perquè la religió, ben entesa, ha estat i segueix sent el motor de la humanitat
i mal entesa, ha estat i segueix sent l'opi del poble.
Hi ha moltes llegendes de por perquè la por ens condiciona molt.
Hi ha moltes llegendes d'amor i d'il·lusió perquè sóc enllà que tenim amor i il·lusions.
Però són en realitat aquests sentiments que mouen la història, encara que el fet concret no ho sigui tant.
Les necessitem.
Les necessitem.
Podem ser coneixedors de la realitat d'un indret, però ens agrada també ser coneixedors de la llegenda
i en determinants moments deixar-nos emportar pel romanticisme de la pròpia llegenda.
Evidentment.
I són aquestes les llegendes que recull.
Sí, sí.
Algunes d'aquestes.
Tenint en compte els llibres anteriors, com és l'acollida del lector de totes aquestes llegendes
per aquelles respostes que li hagin arribat a vostè?
Bé, agraden.
El de Tarragona és recent, encara no sé si hi ha d'un atest, però l'anterior més.
L'institut t'agrada aquesta vinculació amb el territori, que puguis conèixer caminant
o en cotxe a la teva comarca i reviure les llegendes que expliquen la història.
El llibre no és història, és de folclore, és de geografia, però la llegenda que incorpora
en el sentiment que l'ha motivada sí que és històric, que perdura.
El món dels sants i dels veats està ple de llegendes, també, ja ho sabem, d'aquella cosa.
Aquí la llegenda juga un paper molt important en el llibre de mossèn Salvador Ramon.
No, no, no, que aquests dos llibres t'haurien de comprar a l'hora.
Sí, jo que són complementaris, no?
Perquè quan el senyor Serra parla de trobar la vida pels carrers i per les cases de Tarragona,
mossèn Salvador hi posaria els personatges, també.
Sí, senyor.
No, solament els de llegenda, perquè jo recomanaria que de veritat aquests dos llibres fossin bessons.
Haurien d'anar dos o dos junts a la biblioteca, no?
Molt bé, i es poden comprar aquí a prop les parades que els tenen.
Aquí estem veient la gent que passa i que els poden comprar.
I sospito que l'esperit dels dos llibres té una mateixa font.
Sí?
Aquest amor de mossèn Salvador per Jesucrist i per la terra, en concret Tarragona,
em penso que aquest llibre no deu anar massa lluny de tot això, no?
Són dos llibres molt tarragonins tots dos i que es complementen.
No han tingut ocasió de veure'ls, perquè han sortit fa molt poquet, respectivament, però...
Quasi que els van presentar el mateix dia, eh?
Per això, per això.
Un el dilluns i l'altre...
El dimarts.
El dimarts.
El dimarts, el Consell Comarcal, ens quedava contentos de la presentació.
I de la setmana passada, a més a més, vull dir que és molt recent tot plegat.
Sí, sí.
De totes maneres, amb una lectura, jo crec que és el que vostè diu, eh?
Que trobarien que podrien encaixant determinats aspectes.
Jo crec que tenia que fessin un tapís, aquesta lectura, que el teixissin una sola lectura, eh?
Lluís, digue'm algun dels sants o santes, veiats o veiats,
algun dels personatges que a vostè particularment, com a persona que està vinculada també a l'entitat i a tot plegat,
li hagi cridat l'atenció o li tingui una especial simpatia.
Hi ha dos tipus de sants.
Hi ha uns sants canonitzats oficialment, que són els que posa mossèn Salvador,
altres que hi caminen, que van per aquest camí, més o menys lluny, més o menys a prop,
i més uns altres tipus de sants que ningú no se'n recorda,
que només ens recordem una vegada l'any per tots sants.
Són anònims.
Que vostè l'ha conegut, el senyor Serra també.
Tots hem tingut un contacte amb una infermera boníssima, amb un metge boníssim,
amb un advocat boníssim, amb un pare de família boníssim,
que aquests s'han esborrat de la història del mapa.
Aquests són els homes i dones de Déu que mossèn Salvador no els posa,
no els posa, però que nosaltres ja li enganxem aquest capítol.
Bé, que en aquests dos grans grups hi ha un sant que a mi m'encandila
en el grup dels canonitzats i dels oficials.
Dels oficials, exacte.
I ja me l'endevina, que és un sant fructuós.
Oh, clar, clar.
Perquè és un sant que, primer que tot, que no és nostre,
que és de l'Església Universal.
I és un dels més grans de l'Església Universal.
Tot i que a Tarragona li tenen deute,
perquè a Tarragona s'han oblidat una mica,
i la brúixola l'ha girat una mica cap a altres indrets,
altres sants que, en certa manera,
potser des del punt de vista històric, geogràfic,
no tenen la força i l'impacte universal que té fructuós,
i, en canvi, altres han passat del davant.
No va ser patró de la ciutat durant un període de temps de la història,
antigament, fructuós?
Sant Fructuós no està mai patró,
perquè, en certa manera, va patir molt el culte de Sant Fructuós.
Va venir un tall molt greu,
que és el moment de la invasió àrab,
llavors ell desapareix.
Hi ha uns segles aquí en què se col·lapsa, això.
I, per tant, també la seva memòria es dissol.
I, en canvi, es perpetua, es manté,
en totes aquelles zones on l'invasió àrab va ser molt fluixa.
Allí tenim un culte quasi que no es trenca.
En canvi, Tarragona es va trencar aquest culte
i es va haver de sergir, es va haver de tornar a restituir.
Però aquest Sant, amb els seus companys,
ja és precisament el Sant que mossèn Salvador l'encandila moltíssim.
I també aquí hi ha hagut una trobada
entre mossèn Salvador,
gran enamorat de la història de Tarragona,
i aquesta associació,
que també és una mica nascut juntament
amb la influència de mossèn Salvador.
Jo aquest Sant el posaria per damunt,
no de tots, perquè el Sant Déu sap qui és primer i qui és segon.
Home, no entraré ara en l'ordre celestial, eh?
Però jo posaria aquest com a nord, el meu nord.
I el nord de tota l'associació.
Sant Fructuós surt per aquí en alguna llegenda?
Hi ha alguna llegenda, em sembla,
recordar també sobre Sant Fructuós.
Però jo també sé que hi ha llegendes del Pont del Diable,
lògicament, no podien faltar.
Alguna de Pilats?
Sí.
No sé, podríem comentar alguna?
Què li sembla?
Potser, si fos igual, més que llegendes...
No, o creença, o anècdota, o dita.
O dita o refrany, perquè aquest llibre també té dites i refrany.
I llavors hi ha algunes dites que es diuen molt
i la gent no saben de què va.
Per exemple, a Tarragona pelacanyes.
I ho vaig passar molt bé quan vaig descobrir el per què.
I per què ens diuen pelacanyes?
A Tarragona hi va haver una època de vaques flaques
que la gent no trobava feina
i com que tenen molt enginy
i saben aguantar moments difícils,
com ara els seguidors del nàstic,
no es van pas desanimar.
Com que no tenien feina,
se'n van anar al frangolí a arrencar canyes.
I llavors feien cistelles,
feien flaviools i feien coses.
I arreu se'n fumien i deien
mira, aquí estem en una botiga
i els pobres de Tarragona han d'anar al frangolí
a pelar canyes per guanyar-se la vida.
Però el Tarragona va seguir endavant,
encara que fos pelant canyes.
Mira, fent cistells, fent cistells, vam arribar.
És a dir, que d'aquí ens ve
i ganxets amb ells ho sabem o no?
Per què els hi diem ganxets als arreus?
L'altre dita, poc conegut el motiu,
és la de Tarragona manxen i arreus enganxen.
Doncs a Tarragona manxen no perquè faci vent,
que en fa tot el camp de Tarragona,
no l'únic que el tarragonès,
perquè hi havia un orga a la catedral
i el que manxava, la gent del públic es distreia,
mirava el que manxava que el veien allà
més que no pas el capellà.
I ara els deia, mira, Tarragona manxen
en comptes de dir, mi se manxen.
I arreus enganxen, també és molt bonic,
o per què?
Perquè amb l'empenta comercial que té,
al mercat, al dematí,
doncs feien molts diners
els que anaven de la comarca a vendre.
Però després, arreus els enganxava
perquè compraven a les botigues
i els mateixos diners que havien fet
els tornaven a deixar arreus a les botigues.
I deien, és que arreus ens enganxa.
Això són els ganxets.
És molt bonic, això.
Clar, però és bonic perquè a més són frases fetes,
dites, que utilitzem moltes vegades
sense saber-ne d'allà on venen.
El món de l'església i dels capellans
també genera molta dita popular,
moltes llegendes, moltes curiositats.
I aquí en tenim.
També en tenim aquí alguna que altra.
També n'hi ha, sí.
Quan parlava també dels carrers i de les cases,
hi ha determinats carrers i cases de Tarragona ciutat
que generen llegenda o mites?
En podríem comentar alguna?
En aquest moment no en recordo cap
que sigui d'una casa concretament,
però sí que em sembla que el seguir a l'itinerari
que s'explica carrer per carrer,
allà es trobarà alguna referència,
no tan extensa com les llegendes que hi ha al començament,
però també fa alguna referència, em penso.
Però ara no en recordo cap que sigui molt extensa
de cap edifici.
Ens hem de fer amb el llibre.
i aquí hi ha un encreuament amb el llibre de vostè,
del senyor Serra.
Si passen pel carrer Santana,
número 3,
trobaran que hi ha una casa
on va morir Florenci Vives,
que té un carrer dedicat,
que és la casa número 3 del carrer Santana.
I que surt amb el llibre de mossèn Salvador
com un d'aquests homes
que mai ningú el veurà a l'altar,
però que va existir a Tarragona
i que és als carrers.
No és als altars, però és als carrers.
Que va morir com un centet.
Perquè hi ha una unió entre Florenci Vives
i la casa on va morir,
que és el carrer Santana, número 3.
De manera que aquí ja s'uneixen aquests dos.
Estava que reiteri aquest aspecte
que el llibre de mossèn Salvador Ramon
no només reconeix els sants oficials,
sinó que fa referència a aquests homes i dones
que mereixerien,
però bé, i que tinguin un reconeixement.
Una mica de cosa.
Nosaltres vam tenir,
quan vam rebre l'encàrrec o l'herència d'aquest llibre,
que mossèn Salvador la va deixar en mans
del president de l'associació,
el senyor Andreu Muñoz,
i li va fer com un llegat,
i el senyor Muñoz, doncs,
amb l'associació,
ha engegat tot el procés editorial.
Doncs bé, mossèn Salvador,
quan confia això,
hi deixa anar tota una...
unes ganes que això arribi a tothom, no?
I nosaltres a l'heretar això
hem hagut de fer un procés d'estudi
i hem tingut un criteri que és
tot allò que escriu mossèn Salvador
queda escrit tal com ell ho va escriure,
encara que hi hagi alguna cosa
que ell no vol anar més enllà.
Per exemple, arriba un moment
que ell fa referència
als capellans que van matar
durant l'any 1936.
Ell els coneix a tots,
ell ha treballat amb això,
però es para.
Només diu la referència
que van morir,
que són companys del bisbe Borràs
que va morir,
però no dona ni el nom
ni el nombre.
Calla.
I calla perquè ell té
unes raons específiques per callar.
A veure, nosaltres respectem això.
Quan veiem que mossèn Salvador
...
té una llacuna,
per tant,
no és volgut,
sinó que se li ha escapat
un fil,
aquí entrem nosaltres.
I aquí fem un petit pedacet.
Per donar-li la forma
per arrolar-lo.
Exacte.
Llavors hi ha algun capitolet
que nosaltres i algun element
que nosaltres hem introduït
com a suplència d'una llacuna.
Però mai hem volgut
omplir un silenci,
fer parlar en silenci
de mossèn Salvador.
Cosa que escandalitza amb algú.
Perquè voldríem que mossèn Salvador
parlés més.
Però mossèn Salvador
és molt llest.
I quan li interessa
parla amb el silenci.
I calla.
Que a vegades és molt eloquent.
El que hauria dit ell
però no el que no volia dir.
Exacte.
Quan ell calla
volgudament,
nosaltres callem
amb mossèn Salvador.
El que dèiem...
Quan ell s'oblida,
nosaltres n'hi fem de memòria.
Ja, molt bé.
I llavors nosaltres
hem tingut un atribuiment
una mica més.
Una tercera via.
Aquests silenci
és eloquents
de mossèn Salvador Ramon.
Com que volíem posar
mossèn Salvador
entre els homes
i dones de Déu
sense beatificar-lo
ni santificar-lo,
hem pensat
obrirem un capítol
que ell no toca
que són tots aquests
homes i dones
que mai ningú
no els veurà als altars.
I en fem una petita llista
a la nostra manera
i deixem punts suspensius
perquè tothom
hi posi
el seu sant particular.
Doncs per fer-ho
cal comprar el llibre,
cal llegir-ho
i per conèixer
totes aquestes llegendes,
totes aquestes històries
al voltant
de la nostra comarca,
el llibre
de Tarragonès
de limitació geogràfica
llegint de relats
excursionistes
de Ricard Serra
i aquest santural
tarragoní
amb morts precioses
davant Déu
de mossèn Salvador Ramon.
Agraïm moltíssim
als nostres convidats
a Ricard Serra,
l'autor d'aquest primer llibre,
Lluís Montconill,
que és un dels integrants,
entre altres coses,
de l'associació
Sant Fructú
que ens hagin acompanyat avui.
Recordin,
els llibres
es trobaran
a qualsevol estat
de les llibreries
aquí de Tarragona
i naturalment a la Rambla.
moltes gràcies
per la seva amabilitat.
Bon dia.
Gràcies a Tarragona Ràdio
per la invitació.
Adéu-siau, bon dia.
Que comprin els llibres.
Oh, i tant.
No pateixi
que jo ja aniré insistint.
A la Rambla
es troben tots dos.
Tots dos
i els títols
no tenen pèrdua.
Fem una petita pausa
i tornem a Malajaima.