Les 10 del matí i 34 minuts, seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara fa una setmana ens acompanyava en aquest programa la directora de la Casa del Transeun de Tarragona, la Mercè Navarro.
La vam convidar precisament perquè la setmana passada és quan es va anunciar
i es va produir aquesta primera onada de fred important d'aquest hivern.
I era un moment segurament idoni per parlar de la problemàtica, de la situació que pateixen les persones sense sostre.
Aquest col·lectiu de persones que no tenen un allar, un habitatge, una vivenda per viure i que per tant dormen al carrer.
Vam parlar justament amb la Mercè Navarro de la feina de la Casa del Transeun i ella ens parlava també de la col·laboració que tenen amb la Fundació Bona Nit.
De fet, de la Fundació Bona Nit ja vam parlar fa uns mesos quan es va presentar en Societat, ja vam parlar en aquest programa.
Però avui volem tornar a parlar per conèixer la situació actual, la feina que estan fent i els seus projectes de futur.
El més important és el de tenir, el de construir una alberca, una seu pròpia a la ciutat de Tarragona en els pròxims mesos.
Per això avui ens acompanya el president d'aquesta Fundació, que és el periodista, el company Antoni Coll, aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Antoni, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem primer una mica com neix la idea de la Fundació.
Us vau presentar públicament ara fa tres mesos aproximadament, però la idea imagino que ja va néixer fa un temps, no?
Sí, la cosa va néixer ja l'any 2005, va morir un pobre de fred al Vendrell, va ser una nit d'hivern,
i arrel d'això ja ens vam decidir una cosa que ja teníem alguns al cap, que era la de procurar atendre la gent sense sostre,
de manera que a Tarragona, que és una ciutat prou rica com per poder atendre la gent que ara es troba en aquestes circumstàncies,
no els faltés això. I llavors vam pensar que per fer-ho havíem de constituir una fundació,
formar un patronat de persones disposades bàsicament a buscar els recursos per atendre aquestes persones,
i encara que no ens encarreguem directament de la gestió després, sinó que fem convenis amb entitats,
doncs nosaltres siguem aquells que procurem que hi hagi el fons necessari perquè no es pugui dir
que una població com la nostra no té recursos per atendre els pocs que dormen al carrer.
La fundació funciona des del passat mes de novembre?
Exacte, des de l'1 de novembre nosaltres acollim 15 persones, en concret ara, durant aquest temps,
que encara no tenim un alberg, perquè la idea és fer un alberg nostre,
però de moment la tenim tots amb una pensió, que hem copat pràcticament tota la pensió,
perquè és una pensió que té 18 places i en tenim 15 o 16, nosaltres pràcticament està tota.
I estem molt contents, per cert, del funcionament.
Qui forma part del patronat de la fundació?
Bé, del patronat estem, hi ha la Carme Borbonés, que és la presidenta de Càritas,
hi ha el Joan Maria Zerà, que és la Fundació Santa Tecla,
Xavier Mas, que és conegut sobretot al món del bàsquet,
hi ha l'Òscar Busquets i Joan López, que són dos advocats,
després hi ha la Maria Lluís Espòsito, que és prou coneguda també com a regidora,
Carles Sala, president del Consell Comarcal,
després Josep Bertran i Josep Boronat, que són caps de premsa,
tant de Repsol com de la Daun, i estan a títol personal.
I, bé, són amics, molts d'ells, bé, tots ells són amics meus,
i al mateix temps gent que està disposada a emplear una part del seu temps
en aquestes reunions i també a procurar buscar fons per aquesta qüestió,
perquè realment és una mica car això, però crec que val la pena.
Com arriben els fons? Com us estan arribant aquestes aportacions?
Algunes han arribat espontàniament quan la gent ha sabut d'aquest projecte.
Jo mateix vaig escriure una cosa al diari i, bé, ha arribat donatius,
i amb això ho agraïm molt, per exemple, des de 5 euros algun donatiu,
fins a d'altres ja més quantiosos, però bàsicament nosaltres procurarem
treure els fons d'empreses i d'institucions d'aquí de Tarragona
que tenen una responsabilitat social amb l'entorn
i per ells destinar una quantitat anual no és cap cosa especial,
i en canvi pot servir molt per aquesta finalitat.
De moment la resposta és positiva en aquest sentit?
Sí, sí, molt positiva i espero que, per descomptat,
tindrem els fons necessaris per durant aquests 6 mesos
acollir aquestes 15 persones que ara tenim,
i al mateix temps, doncs, probablement tindrem també fons
per construir l'albergre, de manera que l'any que ve,
a més ben dit, aquest any, l'1 de novembre d'aquest any,
ja pugui funcionar aquesta instal·lació pròpia.
Ja teniu un càlcul aproximat o exacte de realment del cos
del que suposa tenir aquestes 15 places en aquests primers mesos
de funcionament de la Fundació?
Bé, per aquests, per els 6 mesos que tenim previstos,
que és des de l'1 de novembre al 30 d'abril,
hem calculat que necessitem un mínim de 80.000 euros.
Això és el pressupost inicial, perquè naturalment aquí no hi ha ningú
que cobrir res, excepte les persones que porten una gestió directa
d'aquestes qüestions, d'assistents socials,
persones que estan al debunt, però les altres no.
I aquesta és la quantitat mínima que necessitem,
però necessitarem bastants diners més també per fer l'albergre
aquest que estem parlant, de manera que farà falta ajudes.
Ara parlarem de les ajudes i del futur i de l'albergre
que s'ha de construir, però anem a la realitat del dia d'avui.
Ara mateix, a dia d'avui, 30 de gener, dimarts, que fa fred,
potser no tant com la setmana passada, però Déu-n'hi-do,
gràcies a la Fundació Bona Nit hi ha 15 persones que no dormen al carrer.
Exacte.
Dormen en una pensió, tot això gestionat en col·laboració amb Càritas, no?
Sí, en aquest cas hem fet un conveni amb Càritas,
que és la institució que té més experiència amb aquests temes,
i ells són els que ens estan gestionant.
De manera que una persona ara va a la casa dels 31,
que normalment estava plena a la casa dels 31,
està a 24 places, aquesta casa,
i normalment li havien de dir, bueno, no hi ha lloc.
Ara tenim 15 places suplementàries,
per dir-los que poden anar allà, també, no?,
que són les places de la Fundació Bona Nit,
gràcies a aquest conveni que hem fet.
Però, a més, així com la casa dels 31,
normalment ells tenen, per la pròpia definició,
doncs uns períodes d'estada que són de 3 dies,
i en algun cas fa alguna excepció,
aquí no hi ha una estada mínima, ni màxima.
Vull dir, aquí és una estada que pot ser,
per exemple, tenim gent des de fa 3 mesos,
l'altre fa un mes, l'altre fa dos mesos,
algun fa una setmana,
i les prioritats les marquen les persones
que gestionen amb la seva experiència
i hi ha aquestes qüestions.
De manera que si una persona necessita estar
ni que fos dos 6 mesos, l'hi tenim.
No hi ha cap exigència en aquest sentit.
I allà se'ls dona el llit per dormir
i al mateix temps se'ls renta la roba,
les senyores de la pensió renten la roba,
se'ls dona l'esmorzar
i a l'hora de dinar poden anar a dinar
a la casa de Transa 1, en aquest cas.
De manera que si fa un servei complet,
per a la ciutat tenen dutxa, aigua calenda,
pinta tot el dia,
això no hi ha problemes, tot això.
Són 15 persones que, com dèiem,
estan en una pensió de la ciutat.
Quin perfil, si és que podem parlar de perfil,
hi ha de les 15 persones,
en fi, segurament n'hauran passat més,
perquè ni algunes,
potser les vau atendre durant uns dies
i han marxat.
Exactament.
Per l'experiència que teniu d'aquests 3 mesos,
Antoni, quina és una mica el perfil
de la persona sense sostre a Tarragona?
Doncs la majoria és de mitjana edat
tirant una mica més que mitjana,
doncs 40-50 anys, aproximadament.
Tots ells han trencat llacos familiars
amb les seves respectives famílies.
La majoria es van quedar sense treball algun dia
i després ja no han pogut reaccionar.
Alguns tenen algun problema de tipus mental
i que això fa inviable tornar-se a reinsertar
el mercat laboral.
Després, alguns tenen problemes d'alcoholisme,
això és bastant freqüent també.
Són hòmens, la majoria.
Nosaltres ara tenim una dona allí,
però pràcticament tots els altres són hòmens.
I després tenim alguns immigrants,
per exemple, tenim algun d'Argèlia,
alguna persona del Marroc.
Tenim un cas que ara ja ha marxat,
però era un argentí que va arribar
i estaven aquí,
llavors li van prendre absolutament tot.
Portava amb una bossa,
portava els cèntims,
el passaport, el carnet, el fin, tot.
I es va quedar absolutament indocumentat
i sense cap cèntim per poder tornar al país.
Llavors, fins que han durat aquests tràmits,
han estat dues o tres setmanes,
han restaure la seva documentació
i buscar els cèntims necessaris per tornar a marxar,
doncs també l'hem tingut acollit.
Vull dir que hi ha gent molt diversa.
L'últim que va arribar,
doncs una persona,
aquests que van pel carrer
i anava per un gos, per exemple,
també,
i va voler veure si podia entrar el gos també,
de tot.
Hi ha gent molt diversa.
Aquestes persones,
com accedeixen al servei d'acollida?
A través del personal de la pròpia fundació,
o no, de Càritas,
justament gràcies a aquest conveni de col·laboració?
Arriba gent per diferents vies.
Alguns van a la casa tan segon,
com he dit abans,
i llavors es desvien cap allà perquè...
Perquè no tenen espai a la casa.
O perquè l'estada és més llarga
o per algun motiu d'aquests.
Algun altre el porta a la Guàrdia Urbana
perquè també ja tenim en combinació.
Algun altre ens ha vingut
a través de la comunitat de Sant Egidi,
que porta mossèn Armand Puig aquí a Tarragona,
i que també col·laborem amb ells,
doncs perquè ells fan una labor molt meritoria
d'atenció a la gent de tipus humà
i també coneixen alguns
que també l'hem desviat cap allà,
de manera que abarquem gent
que vinguin d'allà on vulguin,
i a través de diverses maneres.
Amb aquest col·lectiu de persones,
ja dèiem que els serveis bàsics ja el tenen,
com és el poder dormir,
el poder derrentar la roba,
el poder tenir un àpat com a mínim calent,
però més enllà d'això,
es planteja una certa reinserció laboral o social
en el cas en les persones en què es pot fer,
o bàsicament la feina que feu ara des de la Fundació
és donar el primer ajut, el més urgent a aquestes persones
perquè no dormin al carrer.
Si en algun cas es veu la possibilitat
que es puguin reinserir al mercat laboral
o a la vida social,
doncs se'ls ajuda naturalment.
Amb això, Caritas té un programa que es diu Hèrcules,
que ajuda amb això.
El que passa és que, bueno,
al millor de 20 casos n'hi haurà un d'aquests,
però l'habitual és que sigui
per problemes d'alcoholisme
o problemes d'estructuració,
o que sigui, o psicològics,
és persones que no poden pràcticament
mantenir una entrevista de treball
ni posar-se amb molts d'ells,
d'altres sí que podran, potser.
Però bé, sota en partit d'això
que és cert que hi ha algunes persones
que diuen que l'important no és donar de menjar,
sinó ensenyar-los a pescar,
com se diu a vegades,
però és que aquests no poden ni aguantar la canya,
vull dir, realment no poden,
perquè es topen en una situació
en què si no tenen una tensió,
estan condemnats a dormir al carrer
o els queixis automàtics,
i les persones que al començament
s'han dit que aquí a Tarragona
tampoc fa fred a l'hivern,
és que mai han dormit al carrer, segurament,
jo tampoc, però em refereixo
que probablement un es pot posar
les sabates d'un altre
i encara que estiguem a 6 o 7 graus,
doncs per dormir al carrer
no és gens grat.
Ara tenim les 24 places,
com dèiem, de la Casa El Transseun,
i aquestes 15 que oferiu des de la Fundació Bona Nit.
amb aquestes 39-40 places,
en números rodons,
creieu, Antoni,
que doneu resposta a la demanda?
Us heu trobat algun dia ja
amb realment problemes
en què no sabíeu?
Ara, ahir, per exemple,
un que no vam poder atendre
perquè realment estava tot ple.
Teníem més de 40 places
perquè inclús havíem encabit algun més,
però és que ja no hi havia lloc.
Perquè aquests dies que he fet més fred,
doncs hi ha més demanda com és natural,
i probablement encara ara
hi ha unes 8 o 10 o 15 persones al carrer,
o en caixers o el que sigui.
És cert que alguns d'aquests
tenen certa resistència.
No volen, no?
En algun cas...
Hi pot haver alguns que no volen.
El que passa és que aquests són...
Molts d'ells tenen problemes mentals realment
perquè si no és així,
l'habitual és que,
com que no hi ha cap exigència
perquè puguin dormir sota cobert,
doncs l'habitual és que la gent ho accepti
i a més estan molt agraïts.
d'aquesta gent una de les coses més reconfortants
és l'agraïment que mostren per tot això.
Vull dir que sembla que no hem de fer en cas,
però en fan molt.
Com dèiem, aquesta primera fase
o aquesta primera feina de la Fundació Bona Nit
s'acabarà el 30 d'abril,
però de manera paral·lela
imagino que el que voleu ja és impulsar
la construcció d'aquest alberg propi, no?
Sí, sí.
Al mateix temps.
Així és.
Quan començaran les obres?
Esperem que puguin començar aviat.
Ara estem preparant ja els projectes
per anar avisant, aprovant les obres i tot,
però al principi jo penso que un mes o dos
poden començar ja.
Les característiques d'aquest espai,
quines serien?
Quines són les previsions?
Aquest serà un local ampli,
aquí hi haurà els diferents llits,
hi haurà compartiments,
també hi haurà una zona per homes i per dones,
hi haurà els locals,
les dutxes i els serveis sanitaris,
i després hi haurà un espai que és per consignes,
de manera que, com unes guixetes,
allà on ells puguin deixar les seues pertenències,
encara que no siguin gaire,
però per ells és tot el que tenen.
I això ho agraeixen molt.
I tindran una clau d'aquestes guixetes
i se sentiran propietaris d'alguna cosa, almenys.
I això crec que és molt important.
Això ho podem aprendre de l'experiència
d'una entitat que es diu Arrels,
que porten els jesuïtes a Barcelona i a algun altre lloc,
i creiem que és molt important.
De fet, jo hauria volgut que això
ho hagués portat Arrels, tota aquesta iniciativa.
Però bé, vaig parlar i en aquells moments
ells estaven desbordats ja en Barcelona
i no podien venir a Tarragona,
llavors per això vam llançar aquest projecte,
però sempre amb l'ànim de fer una cosa complementària
i no voler fer una iniciativa que poguessin fer d'altres.
Quina capacitat preveieu que tingui l'Alberg?
Pensem que tindrà 16 places.
Ara, si nosaltres, els donatius,
si el que poguéssim ingressar fos suficient
com per posar 15 o 16 persones al alberg
i a més poder tindre també persones a la pensió,
llavors encara augmentaria més
el número de places que podríem disposar.
Quin pressupost calculeu per fer aquesta obra?
Encara no el tenim,
perquè dependrà dels problemes que ens trobem.
De moment, aquest espai que ara tenim previst,
hi ha goteres, hi ha moltes coses que s'han de fer
i encara no podem calcular-ho.
És un espai que està a prop dels jardins del Camp de Mar, no?
Sí, exactament.
Preveieu poder obrir a finals d'aquest any,
al mes de novembre.
Sí, sí.
Mantindreu tot i així la col·laboració amb Càritas
o la intenció de la Fundació és justament
anar pel seu compte i fer la seva feina?
No, no.
En principi, la gestió,
ens estimem més que la faci Càritas
perquè té molta més experiència que nosaltres puguem fer
i nosaltres el que farem és,
a través de les relacions que tenim,
les persones del patronat
i de l'esforç que puguem posar,
buscar els fons per entregar-los,
en aquest cas, a Càritas.
Però igual que fem aquest conveni en Càritas,
que ja l'hem fet,
també ho podem fer amb d'altres entitats.
i això suposa que també ho farem.
Nosaltres volem atendre a qualsevol
que faci alguna cosa per aquestes persones.
El patronat, d'alguna manera,
contempleu,
més que amb la presència de persones físiques en el patronat,
sí que preveieu des del patronat de la Fundació
augmentar les aportacions econòmiques?
És a dir,
un altre dels objectius en els propers mesos
serà buscar justament més finançament,
més vies de finançament?
Sí, sí, així és.
I dels membres del patronat,
bàsicament la seva funció
serà anar a demanar cèntims.
Per això hem buscat persones
que tinguin bones relacions,
conciudadanes,
i que sigui fàcil
de fer cites
i d'entrar
als despatxos
de la gent que pot aportar.
Les institucions públiques
s'ajuden econòmicament a la Fundació
o no ho estan al marge?
De moment encara no,
però em promès ajudes
i molt aviat es concretaran.
Jo suposo que
hi haurà
diverses entitats
que ajudaran
i, a més,
espero que bastant.
el projecte de l'Albert,
que és el més important
que té la Fundació Bona Nit,
encapçalada per tota una sèrie de persones,
com és l'Antoni Coll,
gent que tracta aquest col·lectiu
del sense sostre,
de les persones sense llarg
des de fa temps.
Preveieu, Antoni,
això ja sé que és difícil
a vegades dir-ho,
però preveieu que hi hagi cada cop
més persones en una societat,
en fi, cada cop més moderna,
més avançada,
més benestant econòmicament?
Cada cop tindrem un col·lectiu
que pot també augmentar
de persones que es queden enrere?
Sí, jo estic convençut d'això,
perquè la gent,
sobretot la gent del Tercer Món
i la gent que arriba,
va als llocs allà on hi ha riquesa
i Tarragona,
gràcies a Déu,
és una de les provinces
més riques que hi ha
i, per tant,
suposem que hi haurà
sempre gent
que vindran
per això,
però no solament gent
que vindrà,
sinó gent que estan aquí
i que són d'aquí
i que no en tenim alguns,
que són de Tarragona,
de la Canoig,
hem tingut algun,
però és que
són gent que han quedat
despenjats del progrés
i el tren del progrés
els hi ha passat de llarg
i no poden pujar
i si no s'ajuda amb algú
aquestes persones
no poden fer res
i, per tant,
sempre hi haurà necessitats,
estem convençuts d'això.
Abans,
quan parlàvem del perfil,
hi havia més
de nacionalitat espanyola
que no pas estrangers,
és a dir,
gent d'aquí.
I bàsicament homes, no?
Bàsicament homes, sí.
És un fenomen més d'homes
que de dones.
Sí,
normalment la gent
que dorm al carrer
és normalment la majoria.
No vol dir també
que n'hi hagi aquest cas
de les dones,
però per les situacions que sigui
es troba menys.
Una última qüestió per acabar.
Qualsevol persona
que ens estigui escoltant,
qualsevol ciutadà de Tarragona
que estigui escoltant la ràdio
i que, en fi,
per primera vegada
senti parlar
d'aquesta fundació
de Bona Nit,
com pot posar-se en contacte
amb vosaltres
i com pot col·laborar?
No sé si també
necessiteu d'alguna manera
algun tipus de voluntariat
o, bàsicament,
el que demaneu
és alguna aportació econòmica
encara que sigui molt petita.
Demanem aportacions
de qualsevol tipus.
Si algú pot ajudar
d'alguna manera
ja estarem molt content
i tots estarem contents d'això.
Si volen ajudar econòmicament,
el mateix.
Tenim obert un compte
a la Caixa Tarragona
que es pot depositar allí
per qualsevol cosa
per contacte,
a part de la gent
que em conegui
o que em pot trucar a mi mateix,
doncs ja tenim
una adreça de mail
que és fàcil
ara amb l'ordenador
que la puc comentar,
és fàcil
perquè la Fundació
es diu
Fundació Bona Nit
i llavors
l'adreça de la mail
és fundació.bonanit
arroba telefònica.net
Aquesta és.
O sigui, repeteixo
fundació.bonanit
arroba telefònica.net
Aquí es pot escriure
i li contestarem
per donar-li qualsevol informació
i per descomptat
si vol fer alguna aportació
pot escriure aquí també
i comentar-ho
que li donarem l'adreça
per no dir ara
un número massa llarg
del compte.
Molt bé, doncs
seran aportacions
sempre benvingudes
encara que siguin petites
de Ciutadans Anònims
com ja l'han fet
aquesta fundació
que va néixer
el passat mes de novembre
i que ara més
aquests dies
de rigorós hivern
segurament és quan té
més feina
per atendre
aquestes persones.
Ara ens deia l'Antoni Coll
que fins i tot
algun dia
hem problemat
de capacitat
de capacitat
per totes les persones
sense sostre
que viuen a Tarragona
i que necessiten
un llit
un llit on dormir
totes les aportacions
seran benvingudes
perquè a més a més
d'atendre
aquestes persones
tenen
com a principal projecte
construir aquest alberg
aquest espai nou
i propi
a la zona
del Camp de Mar
a la zona dels jardins
al Camp de Mar
i que s'ha de fer
al llarg d'aquest
2007.
Antoni Coll
company periodista
del Diari Tarragona
no cal presentar-lo gaire
però sí
més com a president
de la Fundació
Bona Nit
moltes gràcies
que vagi molt bé
aquesta feina
i seguirem parlant
en els propers mesos
de tot el que esteu fent
des de la Fundació
gràcies i molta sort
moltes gràcies
perquè aquest programa
ha sigut una bona col·laboració
gràcies
bon dia