Les 10 del matí, pràcticament 13 minuts.
Som a la quarta hora del programa.
El primer convidat d'aquesta franja horària del matí de Tarragona Ràdio
és el senyor Joaquín Margalef, doctor en Economia,
primer director de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat al Camp de Tarragona.
Aquestes competències, fins ara, en els últims anys,
les assumia directament el delegat del govern de la Generalitat
en cada territori, en aquest cas, en el Camp de Tarragona.
Però, amb el nou govern de la Generalitat,
s'ha creat aquesta direcció territorial de Política Territorial i Obres Públiques.
Joaquín Margalef ocupa, doncs, aquest càrrec,
és professor associat de la Universitat de Rovira i Virgili
i membre, també, del grup Recerca i Territori.
Avui és la primera vegada que l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
i el saludem molt cordialment.
Senyor Joaquín Margalef, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut.
Fa dos mesos i mig que vostè ha assumit aquesta direcció territorial
de Política Territorial i Obres Públiques.
Imagino que, precisament,
el pla director territorial parcial del Camp de Tarragona
és la principal ocupació,
i no sé si hi ha una preocupació,
de les seves competències.
És una de les preocupacions, diguem-li,
però no tant es pot dir com a preocupació,
sinó que és d'un dels projectes essencials
que el govern i Política Territorial
ha plantejat aquesta legislatura.
Llavors, les previsions és que hi hagi un abansprojecte
el mes de juliol o el mes de setembre,
hi hagi un període de discussió del mateix,
i llavors comença tota la tramitació administrativa
amb l'abans, la provisió inicial,
la provisió provisional, la provisió definitiva
i en període de delegacions públiques.
Aquests són els plantejaments
que hi ha en relació amb aquest document.
Està bastant avançat amb els treballs tècnics
i la previsió és que s'aprovi a finals del 2008,
que es tingui la seva provisió definitiva.
Què contempla aquest pla territorial?
Perquè és un document,
en fi, que segurament la majoria de gent
m'entén que és important,
però segurament el ciutadà desconeix.
Què diu? Què contempla?
De moment, la normativa harmonística
es veu on es van fent cases,
on es van fent carreteres,
i això tot sovint és una actuació
que llavors es planteja essencialment a nivell municipal,
encara que tingui després una provisió definitiva
per part de la Generalitat,
per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme,
i el que es té és aquesta visió municipal
moltes vegades amb l'entorn urbanístic.
El que passa és que,
com a conseqüència d'un territori més ampli,
d'una forta mobilitat que hi ha als territoris
i d'una interconexió molt forta
entre els diversos municipis,
això demostra en les estadístiques de mobilitat que hi ha,
llavors ens trobem que les coses que es fan en un territori
impliquen els altres.
I hi ha unes consideracions comunes
que tenen d'afectar molt més en un territori
i tenen un àmbit molt més ampli.
Aquest àmbit molt més ampli,
en aquest cas,
ja es va considerar aquesta necessitat
de fer un plantejament urbanístic global
amb el Pla Territorial de Catalunya,
que es va aprovar a començament dels anys 90,
i llavors a partir d'aquest planejament
es va determinar que cada una de les àrees de Catalunya,
d'àrees territorials,
tindria un planejament territorial,
també un planejament director territorial parcial.
I aquí contempla les sis comarques
que són el Priorat, la Conca de Barberà,
l'Alcamp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.
Llavors aquestes sis comarques
tindran una ordenació conjunta,
no fins al punt de treure o de demarcar
de manera, diguem-li,
com s'entenen ara els plans d'urbanisme,
per on han de passar les ratlles,
però sí les grans opcions de desenvolupament
de cada zona, desenvolupament,
em refereixo des del punt de vista urbanístic i territorial.
Les grans zones de concentració
de l'activitat productiva,
les grans zones d'aglomeració urbana
amb una problemàtica específica,
les grans zones de preservació
per a aquesta aglomeració urbana,
essencialment, diguem-li,
amb zones que ja estan moltes d'elles protegides
per una normativa específica
i també altres zones que de moment
no tenen cap regulació específica
però que es considera que per l'equilibri territorial
són importants de preservar,
unes previsions demogràfiques,
unes previsions de nou sol per edificar,
és a dir, totes aquestes coses
estaran incloses amb aquest document
que, com l'he dit, el timing
és que és previsible que s'aprovi a finals del 2008.
D'aquestes grans línies de treball del document
o d'aquestes previsions de futur,
quines en podríem destacar?
Quines destacaria personalment el director territorial?
Home, jo encara no puc destacar cap cosa
perquè encara estem en un procés tècnic d'aglomeració
i és molt aviat
i serà, diguem-li, la primera consideració
després hi haurà, com en aquest abans projecte,
un procés de discussió,
un procés de discussió
on realment es vol escoltar
a la societat civil, per una part,
als poders polítics,
a la societat administrativa, per l'altra,
i llavors intentar trobar realment
aquesta visió global
que tothom té d'aquesta àrea
i veure per on tenen que anar
les grans línies de creixement urbanístic futur.
Però vostè, per exemple,
parlava de previsions demogràfiques.
N'hi ha un plantejament, ja vostès saben
amb quines opcions es pot treballar
i, per tant, quines infraestructures caldrà planificar
en els propers 20, 30 o 40 anys?
Hi ha, de moment,
hi ha previsions demogràfiques fins al 2015.
El que passa és que amb això de les previsions demogràfiques
es té que anar també una mica en compte.
Les previsions demogràfiques que es feien a Catalunya
als anys 90
determinaven que la població no creixia.
I llavors per uns fenòmens que eren impensables
als anys 90
resulta que del 2005-2006
la població de Catalunya
i concretament amb aquesta àrea també
ha crescut amb uns percentatges
molt significatius
que porten realment
a fer obsoletes
totes les previsions que hi havia.
Llavors n'hi ha una
pel 2015
que amb aquesta àrea
li determina un potencial de població
d'uns 650.000 habitants.
Actualment estem a prop de 500-500 i escaig mil.
Aquesta és una previsió demogràfica.
El que passa també
que aquí hem de considerar un altre aspecte
i aquest és un aspecte qualitatiu
que hi ha molta segona residència
amb tendència a convertir-se en primera.
És a dir, tot sovint que hi hagi
aquest increment demogràfic
no té per què volguer dir
que es porti el ritme de construcció
en previsió d'aquest creixement demogràfic
sinó que es pot absorbir molta part d'aquest
amb la infraestructura residencial existent.
Llavors això es fa
diguem-ne
es tenen que marcar línies de previsió
el pla no té que quedar estret
amb les consideracions
jo que ara li estava comentant
que mai sabem el que passa amb el futur
sinó que ho sabem quan hi ha passat
però sí que dona una visió àmplia
de com pot desenvolupar-se aquest territori
com tenen que passar-se
els grans corredors d'infraestructures
amb una problemàtica manifesta
que estem en una zona amb grans vies de pas
i llavors amb dificultats de connexió interna
com es té que plantejar
com es té que potenciar des del punt de vista
també del creixement econòmic
però també pensant que hi ha un recurs
que és bastant escàs
que és el territori
l'aglomeració urbana de la franja costanera
com es tenen que preservar moltes zones de l'interior
que fins ara no han tingut un procés
de pressió urbanística molt forta
però això no vol dir que hi sigui
llavors totes aquestes zones
es tenen que realment reordenar
plantejar entre elles
i trobar un equilibri entre aquestes sis àrees
Fem una petita mirada enrere
hem fet en els últims anys una bona planificació
sobretot per això que dèiem de la pressió urbanística
per les infraestructures
pensant en la línia del tren d'alta velocitat
en el corredor del Mediterrani
les variants de les carreteres
en aquests grans corredors de pas
que vostè comentava ara mateix
tot això hem fet en general
creu vostè com a expert
que s'ha fet una raonable bona planificació
de planificació se n'ha fet de parcial
cadascú ha fet la seva
llavors això porta en unes certes
diguem-li dificultats
de fer funcionar tot el sistema
si haguéssim fet una bona planificació territorial
potser ara no estaríem plantejant
que fa falta un pla director territorial
o potser l'haver entès que ho fa abans
la qüestió és què es fa ara
la planificació a nivell urbanístic
s'ha fet d'escala municipal
al fer-la d'escala municipal
no s'ha considerat les aglomeracions
com podien arribar i la funcionalitat
que tenia aquell municipi
en relació amb el seu entorn
les infraestructures
s'han planificat
en funció de l'objectiu
d'aquestes infraestructures
i el que li estava dient
les infraestructures de pas
tenien un objectiu
i les infraestructures de conecció interna
tenien un altre
i que s'han estat més dificultat
de planificar
pel simple raó
que les administracions
que són les encarregades d'aquestes
les seves recursos d'inversió
les seves autoritats d'inversió
estaven bastant limitats
el mateix està passant
en la xarxa
diguem-li
de ferrocarrils
pensem
que amb el conjunt
de l'estat
el conjunt d'Espanya
resulta que
des de finals del segle XIX
fins ara
només s'ha fet
una línia nova
que és la de Semilla
fins a Tarragona
però aquí ens trobem
que de línia nova
de ferrocarril
no se n'ha fet cap
els últims cent anys
al contrari
se n'ha tancat una
que era la de Valdezafans
i mirem
tota la demarcació
de la provincial
llavors
tot això
no s'ha fet
amb una visió conjunta
hi van haver uns intents
de planejament
d'aquest territori
a mitjans dels anys 70
llavors
i sobretot
de l'àrea
més concentrada
del camp
aquells
com a conseqüència
de canvis
polítics
i administratius
que hi van haver
a finals dels 70
es van parar
es va intentar
fer també
una creació
en 21 municipis
del camp
de nou
planejament conjunt
també es va estabilitzar
o sigui
que d'intents
n'hi ha hagut
han estat intents
que jo diria
que han influenciat
a nivell psicològic
a nivell mental
de com es tenien
que fer les coses
i han marcat
unes pautes
però la significació
notòria d'ara
és que pugui sortir
un document
que sigui realment
una normativa
a seguir
d'acord
amb el que volem fer
amb infraestructures
i amb el territori
del camp
Parlem de qüestions
de mobilitat
estem en una
en la que tothom
ja coneix
o reconeix
com a segona
gran àrea metropolitana
del país
amb una concentració
de població
cada cop més gran
tenim un problema
seriós de mobilitat
crec que això
pràcticament
tothom ho admet
aquí hi ha
un òrgan
futur
que impulsa
la Generalitat
al Govern de Catalunya
que és el Consorci
del Transport
del Camp de Tarragona
en quin moment
es troba tot això
tota la planificació
les previsions
de tarifes úniques
el Consorci
no s'ha reunit
des del mes d'octubre
de l'any passat
s'està pendent
ara
del nomenament
diguem-ne
dels nors càrrecs
la idea
del departament
és que
el director
de política territorial
de cada àrea
sigui el que presideixi
el comitè ejecutor
del Consorci
s'està pendent
d'aquests nomenaments
la idea
és fer una reunió
del Consorci
aquest mes d'abril
o la primera
quinzena de maig
tan aviat com sigui possible
perquè
hi ha realment
un cert endarreriment
amb unes certes coses
sobretot
amb el funcionament
administratiu normal
i
llavors
hi ha dos grans objectius
un d'aquests objectius
és l'integració tarifària
l'integració tarifària
té una repercussió
social important
que és
de facto
un avaratament
del sistema
de transport
a l'hora d'aconseguir
aquesta integració tarifària
és a dir
per al mateix preu
la possibilitat
de monaments
et possibilita
també
realment
fer més quilòmetres
en funció
del pagament
que fan les persones
això és una cosa important
i més en una àrea
on la mobilitat
és molt forta
i el 95%
d'aquesta mobilitat
es fa
en vehicle privat
l'integració tarifària
també té a venir
fins a cert punt
podríem parlar
de
complementada
amb una
compenetració
horària
amb una interrelació
horària
dels transports
això també obligarà
a una sèrie
d'actuacions
en aquest sentit
jo diria
que
s'està
portant a terme
a aquests moments
l'estudi
de mobilitat
de la zona
les perspectives
amb els teïns
que ja he estat parlant
és que
el podrem tenir
a finals de juny
bastant avançat
inclús
es podrà plantejar
alguna cosa
que digui aquest tipus
d'estudi
i per altra part
el primer
anàlisi
que ja va encarregar
el Consorci
sobre la integració
tarifària
a un estudi
per determinar
diverses àrees
i diverses maneres
de fer-ho
ja està integrat
integrat
perdó
entregat
des de finals
de l'any passat
i confio
que a la propera reunió
que faci el Consorci
es pugui mostrar
als demès membres
diguem-ne
integrants
del Consorci
les consideracions
d'aquest anàlisi
en qualsevol cas
el ciutadà
quan creu
en vostè
que podrà veure
coses pràctiques
com per exemple
el tema
de la integració
tarifària
quin objectiu
es marquen
en el calendari
l'objectiu
de marcar-ho
el calendari
primer
era que
a final del 2007
estigués
això
es marcava
diguem-ne
a final de l'any passat
llavors
hi va haver
alguna
certs problemes
de funcionament
del Consorci
que no va seguir
el seu procés
normal
diguem-ne
des del mes
d'octubre
fins en ser
i llavors
jo estimo
i confio
i espero
i desitjaria
que a mitat
del 2008
l'integració
tarifària
sigui un fet
Quines creus
senyor
Margalef
que són
les prioritats
de millora
de la xarxa
de transports
en l'àrea
del camp
el famós
tramvia
del camp
de Tarragona
millorar
algunes connexions
entre diferents
poblacions
els accessos
o el transport
justament
fins a
l'estació
del tren
d'alta velocitat
quines serien
a veure
hi ha dos coses
una és possible
d'actuació immediata
la possibilitat
d'actuació immediata
és l'integració
tarifària
és que vostè
compri
un tic
per exemple
per 10 viatges
dic ara
com funcionen
en altres llocs
hi ha aquests estudis
es tancen
que plantejar
es tancen
que discutir
i amb aquest
viatge
o amb aquest
bitllet
que t'ho fais anar
puguis
fer transport
d'autobusos
i puguis
diguem-li
recórrer
un recorregut
més llarg
aquesta és una cosa
que fent el símil
de la informàtica
seria de software
és una certa
problemàtica
que a curt termini
es pot implementar
i no té per què ser
diguem-li
generar desajustos
els ciutadans
no tenen per què
notar-ho
i no té que generar
desajustos
entre les empreses
del transport
que funcionen a l'àrea
l'altra cosa ja és
generar infraestructures
que aquestes serien
molt a llarg termini
i en cap a més termini
també n'hi ha un altre
que són noves concessions
això de moment
van sortint
en funció de les demandes
en funció de les necessitats
no hi ha
jo diria
cap
qüestió específica
així
a plantejar
aquests dos moments
una vegada solucionada
una que sí
que era perentòria
a finals de l'any 2007
perdó
2006
per el funcionament
de l'estació de l'àrea
de l'alta velocitat
es va implementar
un servei d'autobusos
a partir de Tarragona
a partir de Reus
i a partir de la Franja Costanera
i també de Valls
llavors
això es va actuar
d'una manera ràpida
aquí era estat
l'ideal
que s'hagués pogut fer
dintre del marc del Consorci
però en aquell moment
el Consorci
estava com estava
i llavors
ho va fer
la Direcció General
de Transports
va fer les concessions
d'una manera ràpida
no hi va haver cap problema
i en aquests moments
podem dir
que l'estació
d'alta velocitat
està molt ben servida
a partir del transport públic
una altra cosa
és l'implementació
i l'ús
que en fa aquest
dels viatgers
del transport públic
per una part
que és el ferrocarril
com hi arriben a l'estació
de totes maneres
aquesta oferta existeix
llavors a partir d'aquí
hi ha coses
més a llarg termini
aquestes coses
més a llarg termini
requereixen
un procés de maduració
diguem-li
més llarg
com
es remodelar
la vida
del ferrocarril
per tancar
també
la zona
que és possible
amb 5 quilòmetres
a pica moixons
fer una
àrea de rodelia
més
extensa
i ampliar
això també
a les proximitats
de Barcelona
si convingués
és a dir
llavors hi ha problemes
d'infraestructura
d'inversió
els problemes
d'inversió
jo diria
i un altre
també és el tramvia
del camp
evidentment
aquest està previst
dintre de la primera fase
del programa
d'infraestructures
de transport de Catalunya
fins al 2016
i ens sembla
que té
una valoració
pressupostària
d'uns 200 milions
d'euros
llavors
a partir
d'aquestes
previsions
a llarg termini
que es van
treballant
en les mateixes
no hem d'oblidar
aquestes actuacions
a curt termini
que de moment
aquestes són
les primordials
sense oblidar
les estratègies
les perspectives
més llars de termini
per altra part
també
el pla director
territorial
marcarà
aquestes possibilitats
no de connexions
no de funcionament
del fluït
del transport
sinó
de noves accessibilitats
en segons quines àrees
de creixement
enrubat
d'unes altres
llavors
haurem d'anar implementant
jo diria
aquest llarg termini
també
amb aquest model
territorial
hem parlat
bàsicament
en aquesta entrevista
d'això
del consorci
del transport
de temes de mobilitat
del pla director
territorial
del camp de Tarragona
per acabar
senyor Margalef
dues qüestions
concretes
que afecten
el municipi
de Tarragona
projectes
de futur
el tema
de la façana
marítima
es manté
la implicació
de la Generalitat
amb l'Ajuntament
per tirar endavant
el projecte
per portar-lo
fins a Madrid
en quin moment
es troba
el projecte
de la façana
el vorete
de la façana
marítima
està
realment
tots els agents
que al seu moment
van estar interessats
pel mateix
continuen estant
al punt que es va deixar
fa dos anys abans
és a dir
s'han fet una sèrie
d'estudis
hi ha una sèrie de coses
però realment
ha faltat
potser una certa fluïdesa
i una certa gestió
i una certa actuació
i de moment
això està
com estava dos anys abans
és a dir
no s'ha avançat gens
des del punt de vista
com a mínim tècnic
des del punt de vista
tècnic
s'han fet estudis
però no ha tingut
una implicació política
per començar a fer
el plantejament urbanístic
i el plantejament econòmic
que requereix
aquesta actuació
d'una gran embarcadura
per Tarragona
i un altre tema
que afecta la ciutat de Tarragona
i on està implicat també
el govern
on haurà de dir
alguna cosa el govern
si l'Ajuntament
tal com s'ha dit
en les últimes setmanes
vol reactivar
el projecte urbanístic
de Terrescavades
què n'ha de dir?
el projecte urbanístic
de Terrescavades
des del punt de vista normatiu
és una modificació
del pla general de Tarragona
passar d'un sol
que no estava
un sol urbanitzable
no programat
passar-la a programat
això requereix
una modificació
del pla general
com en aquell moment
i llavors a partir d'aquí
tindria que venir
el pla parcial
que pogués desenvolupar
Terrescavades
és una zona de Tarragona
que realment
és el creixement urbà
per la lògica de la ciutat
té una gran funcionalitat
de Terrescavades
i és evident
que serà una cosa
que es tirarà endavant
a Roodora
el que passa
que Tarragona
també té una altra cosa
que té el pla general
o el pla d'ordenació urbana
municipal
l'expectativa
de poder fer
la provació inicial
llavors totes aquestes coses
realment
són objectius
per Tarragona
la política territorial
a partir del moment
del plantejament
de la normativa
més o menys adequada
i de vindre a la comissió
no té cap problema
en determinar
aquesta documentació
que ha sigut
el seu procés
lògic previ
de provisions inicial
de provisions provisional
d'exposició al públic
i a partir d'aquí
realment
ja a nivell personal
considero que Tarragona
té que tenir
un plantejament urbanístic
una seguretat urbanística
unes perspectives
de creixement
diguem-li
amb el futur
perquè ha tingut
realment
durant
5-6 anys
dificultats
per poder plantejar
una ordenació urbanística
de la ciutat
a partir
d'uns nous criteris de futur
considera prioritari
per tant
la provació
de la revisió
del pla
d'úrdenació urbana
municipal
a veure
aquest és el document
marc
que té que guiar
el futur de Tarragona
les terres cavades
com un canvi
del planejament actual
és una opció
que té
evidentment
la ciutat
de Tarragona
i l'administració
de la ciutat
de Tarragona
però seria
potser molt més ideal
integrar-ho dintre
del pla
del POU
per això
és l'Ajuntament
qui ha de determinar
quina preferència
segueix
ho deixem aquí
parlant d'aquestes dues
qüestions concretes
que afecten
a la ciutat
de Tarragona
deixem aquí
aquesta primera entrevista
que avui hem tingut
amb el doctor Joaquín Margalef
des del passat
mes de gener
director
territorial de política
territorial i obres públiques
del govern de la Generalitat
aquí al Camp de Tarragona
senyor Margalef
l'emplacem més endavant
per una altra entrevista
i per anar detallant
algunes d'aquestes qüestions
que avui hem apuntat
de manera més general
moltes gràcies
i fes la propera
gràcies a vosaltres
i quan vulgueu
a la vostra disposició
bon dia