3 minuts a 3 quarts de 12 del migdia.
Volem fer referència a una activitat
que hi ha convocada a la ciutat de Tarragona per aquest diumenge.
Es tracta d'una caminada popular.
Signa aquesta convocatòria a l'Associació de Diabètics
de les Comarques Tarragonines,
una entitat força veterana que, al llarg de la seva trajectòria,
ha intentat sempre, sempre,
augmentar la qualitat de vida dels seus associats,
de les persones que pateixen aquesta malaltia.
Ens acompanyen, d'una banda, la Caterina Tomàs i l'Antonio Rodríguez.
Són, respectivament, secretari i tresorer de l'associació.
Caterina, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Antonio també és regidor de l'Ajuntament d'Espais Públics.
Antonio, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Però ve en qualitat de tresorer de l'entitat.
És a dir, que ningú es pensi,
oi, l'Antonio Rodríguez, aquest senyor és regidor.
Sí, però avui ve en qualitat de tresorer de l'entitat.
No ho deia gratuïtament perquè la malaltia de la diabetes,
en qüestió d'una o dues dècades, la concepció social, els tractaments,
l'administració d'insulina, la malaltia, sobretot,
tractada des del punt de vista dels nens.
Al voltant de tot això, l'associació, heu fet una activitat extraordinària.
Sí, sobretot, oi, naltros,
el que amb els avanços que s'han produït els últims anys
és la qualitat de vida dels diabètics a millorar bastant, bastant.
Naltros, cada any, fem unes xerrades
que venen especialistes de Barcelona o d'aquí de Tarragona
i agafem temes bastant puntuals.
Aquest any ha sigut el tema de la insulina inhalada,
que és un tema bastant a l'ordre del dia, no?
I llavors, naltros sempre hem procurat tenir contacte amb tots els associats
i la caminada aquesta que proposem pel diumenge, a les 11 del matí,
que surt d'on acaben els bars del port esportiu.
El port esportiu, que és el principi del passeig, a la platja.
Sí, i sortim a les 11 del matí i anem fins a la playa de la Rebessada i Torrada.
Com a persones afectades com una malaltia,
jo m'atreviria a dir que l'associació de diabètics
és de les més veteranes d'aquestes comarques.
Ara parlàveu de la insulina inhalada.
On van quedar aquells temps en què els llapis o els bolis,
com dieu vosaltres, no sé exactament, eren una gran novetat, no?
Sembla que parlem d'un passat molt llunyà
i sortosament s'està fent molt.
És curiós que, tots sabem, a aquestes alçades,
que hi ha diferents tipus de diabetis,
algunes d'elles són sobrevingudes per hàbits de vida,
per problemes de sobrepesa, etcètera.
Justament mentre les persones diabètiques,
els professionals de la sanitat treballen i molt,
hi ha una tendència a la societat
que cada cop augmentin més els casos diabètics
justament per aquests hàbits de vida tan poc saludables, no?
Vosaltres d'això des de l'entitat ho deveu veure molt, no?
Si el tema de l'alimentació i l'estrès desencadenen en molts els casos,
o sigui, el que és la diabetes.
O sigui, jo precisament, o sigui, jo soc diabètic des de fa 17 anys.
Em va sortir als 23-24 anys.
La Cati té experiència perquè és diabètica des dels dos anys.
Dos anys.
Des dels dos anys que t'ho van detectar.
Llavors, a veure, jo quan va sortir la diabetes fa 17 anys,
doncs bueno, ja els mitjans ja eren bastant avançals, no?
Però la Cati ara comptarà una mica com eren fa...
quan ella tenia dos anys i la va sortir la diabetes.
Jo és que, si em permets, la teva mare,
que és una dona que ha estat pràcticament tota la vida,
podríem dir, de l'associació...
A veure, l'associació en si fa 35 anys més o menys que està a Tarragona.
Ma mare, doncs, jo fa 32 anys que soc diabètica
i des que a mi em va venir,
quasi bé a l'instant es va ficar dins de l'associació.
Saps per què faig referència?
Perquè jo recordo molt bé la teva mare i altres companyes de l'associació,
la lluita, en el bon sentit de la paraula,
que tenien, sobretot, per donar qualitat de vida als nens diabètics,
perquè poguessin anar de colònies,
perquè es poguessin integrar perfectament en la vida normal i drenoma.
I es poden integrar.
Doncs no, perquè podia haver-hi una festa d'aniversari
i uns menjars determinats
i uns tòpics que hi havia que no es podien fer determinades activitats
i les mares i els pares, dels que ara sou adults,
van fer una feina realment extraordinària i és bo dir-ho,
perquè a vegades aquestes coses es queden enrere
i val la pena.
Tu deus recordar de petita que tenia certes limitacions en aquella època.
És que en aquella època no estava...
Era molt diferent.
Era molt diferent.
Avui dia s'assumeix amb molta naturalitat i molta normalitat.
A més, avui dia també hi ha molts productes
que una persona diabètica
i una persona que no ho sigui diabètica
ho poden compartir.
Però és que en aquella època no existien...
Per exemple, jo la sacarina,
jo potser la primera vegada que la vaig utilitzar
o que es va començar a veure en un bar
deu fer una qüestió de 20 anys cap aquí.
Venia d'Andorra.
La gent anava a Andorra a buscar sacarines, no?
Perdó.
Nosaltres encara anem a Andorra a buscar-la.
Nosaltres la sacarina que utilitzem a casa
és francesa.
És una sacarina francesa.
És...
Bé, no ho sé.
Jo no m'he pogut acostumar a l'anatren o...
Ja veus una cosa tan tonta com la sacarina
la importància que podia tenir fa 25 anys, no?
Tu, Antonio, ja hi havia sacarina, no?
Quan et va detectar la malaltia.
Però, de totes maneres,
jo el que sí que vull fer
és haver una crida, no?
Bé, ara quasi cada dia
és difícil trobar un bar o una cafeteria
que no tingui cola light, no?
Però quan vaig començar jo, fa 17 anys,
hi havia bars, o sigui,
que sentaves a la terrassa
i demanaves una cola light
i, bé, et deien que no tenien.
A veure, i encara, bé,
ara s'està millorant,
però hi ha bars del port esportiu
que per motiu em sembla que és d'espai,
de vegades, o sigui,
tenen la cola normal
però no tenen la cola light, no?
I diguem, malpensada,
per això de tenir cola light
o refrescos lights
ve més per la cosa de l'aprimar-se.
De la dieta.
De dieta per aprimar-se,
que no pas per la consciència
que hi hagi persones
que no puguin tolerar
determinats nivells de sucre
en els aliments, no?
Sí, és el comentari que et fan, no?
Diuen, ah, però, bueno,
si no et fa falta, no?
I quan dius, no,
és que sóc diabètic, no?
Ah, bueno, és que tenim poc espai
i no té moltes...
Bueno, i com que surt
més normalment la normal,
doncs tenen la normal.
Però ja t'he dit, eh,
ara cada dia és més difícil,
més difícil que hi hagi
algun establiment que no tingui.
Sabeu jo ara que penso,
salvant les distàncies,
i si alguna persona que m'escolta
està afectada i m'equivoco,
ja demano disculpes d'en Tobí,
em recorda el cas dels nens
i les nenes celíacs en l'actualitat,
que encara han de recórrer
tot aquest camí.
vas a un supermercat
i els aliments per salí
tripliquen el preu dels aliments
que podem consumir
les persones que no tenim
aquesta malaltia.
Una mica el que us podia passar
a vosaltres, no?
I han de vigilar molt
perquè van a restaurants,
és a dir,
tenen molt limitada
la seva vida social
justament per aquesta qüestió.
Dic per crear aquest paral·lelisme
que segurament
us devíeu trobar,
tu quan eres petita,
en una situació similar, no?
Segurament,
amb la dels celíacs.
Jo, de fet,
a tota la gent
que pateix la malaltia
que són celíacs,
els animo
i els recolzo totalment.
Vull dir,
si tenen alguna consulta
o volen posar-se en contacte
nosaltres a l'associació...
I fer campanyes
perquè rebeixin els preus, eh?
Rebeixin els preus,
els aliments de salut.
A l'associació sempre estem disposats
a ajudar qui sigui,
vull dir,
perquè nosaltres ja hem recorregut
aquest camí,
que encara ens queda
molt de camí per recórrer,
però...
Sí.
Quin camí us queda per recórrer?
Això és interessant, Caterina.
Home, una mica,
jo em trobo amb la situació...
A veure,
els restaurants avui en dia
tots, per exemple,
tenen productes,
vull dir,
que podem menjar
una persona amb diabetis.
Però jo sempre tinc el problema
a l'hora dels postres.
Ah, clar.
Amb una carta fruita n'hi ha,
però molt poca.
Bàsicament,
són o trufes amb nata...
Productes així molt elaborats...
Clar, jo...
O sempre una poma.
Sí, sempre...
I que tris, no?
Sempre haver de menjar una poma
quan vas al restaurant.
mentre els altres menjen
jo veig una poma.
Sí, no sé.
Però fixa't que al súper
els trobes gelats,
postes, elaborats,
especial, apte per a diabètics.
Ho posa allà ben gràcies.
Això també hem de tenir
una mica de cura,
això a vegades.
Una persona amb diabetis,
encara que vegi apte per a diabètics,
s'ha de vigilar molt
i llegir molt
les composicions d'aquests productes.
Perquè a vegades,
per molt que posin que són aptes,
igualment contenen sucres
que ens poden afectar.
Vull dir,
que tampoc no abusin
d'aquest tipus de productes.
perquè a vegades
no és allò en castellà
que si no és
sobretot lo que reloca.
Clar,
i està molt bé que ho diguis
perquè ara s'acosten
les festes de Nadal.
I això per vosaltres
sí que és un repte,
però no perquè
una persona sigui
més o menys golafra,
sinó perquè el ritual
de les festes de Nadal
són àpats.
Un darrere l'altre,
llarga sobre taules,
i diu,
va, doncs que no mengi.
Escolti,
no és tan fàcil
quan estem parlant
que tots se centra en una taula.
i en aquella taula
hi ha absolutament
de tot el que no hauríem
de menjar
ni tan sols
és que no som diabètics.
Per tant,
per vosaltres
el problema
és com a més important,
no?
Sí,
a veure,
el tema del Nadal,
bueno,
és el que tu comentes,
que són àpats,
que bueno...
I la temptació és allà?
Sí,
per això,
el que comentava
abans dels torrons
de Nadal,
de vegades
els especialistes
de la diabetes,
els metges,
diuen que
seria,
a veure,
recomanen,
hi ha gent que compra
una tableta de torró
sense sucre
i com que diu
que és sense sucre
es menyen
la meitat,
la meitat
de la...
Llavors,
això és dolent
perquè té,
a veure,
això té el sucre
de la fruita,
no?
La fructosa.
La fructosa
i llavors
això recomanen
inclús
que la gent diabètica
doncs
si ha de menjar
que mengi un tros
del torró normal
però un trosset
sabent que té sucre
perquè així menjarà menys.
Però bueno,
però en mida
és millor que mengin
un trosset
però que és del...
Antonio,
per això que dius
jo ara penso
que un altre repte
important,
vosaltres,
la societat en general
però en aquest cas
perquè va la vostra
salut en això,
el tema de l'etiquetatge
dels productes
que comprem
ordinàriament,
està ben especificat,
ben reglat
el tema de l'etiquetatge
a l'hora d'anar
a fer la compra?
A veure,
jo el miro bastant
i sempre
soc de les que agafo
i començo a mirar
perquè clar,
prefereixo
molts,
si ens hi fixem,
majoritàriament
posa
glucosa,
no,
com ho posa?
És que el sucre
és una cosa
molt genèrica.
I de l'etiquetatge
carboni
dels quals
tant per cent
són sucres,
tant per cent
és fructosa
o glucosa
o el que sigui,
vull dir,
jo sí que ho miro
i n'hi ha alguns productes
que és,
no que no estigui,
sí que hi és l'etiquetatge,
el que passa
és que
o són productes
tan petits
que està tot
tan doblegat
que no llegeixes res
que al final dius,
bueno,
doncs no ho compro
perquè no sé segur
si puc o no puc.
Només el que es veu
és apte per diabètics,
no?
Sí,
però clar,
darrere d'això
és el que ella deia,
no?
No sempre et pots refiar.
L'alimentació
és una part fonamental
perquè la vostra vida
tingui una qualitat
raonable.
Hi ha algun altre aspecte
de la vostra vida quotidiana
que us pugui limitar
i que requereixi
un esforç suplementari?
Home,
el que sí que hem de tindre
control
és
l'hora dels sàpats,
o sigui,
que hem de tindre
un horari
i procurar
respetar
l'horari.
Home,
aquí ara
discutirem
amb l'Antoni.
Molt bé,
vinga,
un debat,
interessant.
No,
però a veure,
ara últimament
n'hi ha moltes,
no moltes varietats
d'insulina,
però n'hi ha
alguna varietat
d'insulina,
per exemple,
la que jo utilitzo,
la qual m'ha permet
bellugar molt
amb l'horari.
Tu utilitzes
una insulina
diferent
a la d'Antoni?
Sí,
el tipus de diabetes
és diferent.
No,
bàsicament
és la mateixa diabetes,
som tipus
tots dos,
però n'hi ha
diferents,
diversos tipus,
és que clar,
depèn de la persona,
els anirà millor o pitjor.
És el metge
qui determina
quin tipus d'insulina
pren?
Jo pel meu horari
de feina
i tot,
a mi m'anava millor,
clar,
jo no sempre
dinuo
o sopo
a la mateixa hora,
llavors això
ho comentant
amb el meu metge
i vam acabar
que millor era
un tipus d'insulina
que va entrar,
de fet aquí a Catalunya,
aquí a Espanya,
va entrar,
deu fer un parell d'anys
o tres com a molt,
vull dir,
que tampoc no estava vista,
no es veia.
Llavors,
això em permet
jugar més amb l'horari.
Vull dir,
no m'afecta tant.
No,
a veure,
són tipus d'insulina
diferents,
no?
A veure,
llavors el metge
ho adequa
segons
les necessitats
tèries,
no?
Això és una mostra més
de com han canviat
les coses,
i a més a més
és que
la persona diabètica
és la que
més coneix
el seu cos,
o sigui,
perquè és que
és la persona diabètica,
és,
a veure,
de fet,
quan tenim la maquineta
per fer-nos el control
del,
o sigui,
del dit,
no?
de la gota
de la gota de sang
i mirar com
estem de sucre,
o sigui,
amb la maquineta
aquesta,
nosaltres tenim
opcions de,
potser,
si estem molt
alts,
doncs,
a veure,
punxar-nos
alguna unitat més,
o sigui,
o sigui,
nosaltres hem de
conèixer el nostre cos
i el que necessitem,
o sigui,
nosaltres hem d'estar
en un nivell de sucre
que són els establers
i...
Això és una mental
i els metges diuen
que aquella persona diabètica
que coneix el seu cos,
que coneix els seus tics,
tots els símptomes,
és una persona
que pot tenir una vida
absolutament normalitzada,
el que passa
que no tots els malalts
estan disposats
a exercir la seva voluntat
perquè requereix
d'una força de voluntat important,
requereix d'una autodisciplina
molt important,
hi ha molts diabètics
i diabètiques
que no estan
per aquesta tasca
i aleshores
és quan hi ha problemes
des de l'associació
m'imagino
que la vostra tasca,
el vostre paper
també és
recolzar,
animar,
fer una mica de teràpia,
si m'ho permeteu,
perquè aquestes persones
pensin
que han de tenir
aquesta disciplina,
no?
Sí, sí,
sobretot
perquè la diabetes
és una malaltia
que fa mal,
és crònica,
sí,
és crònica,
va fent mal
però sense...
tu no t'adones,
o sigui,
tu estàs bé,
i després
te fa mal
els ronyons,
te fa mal
el cor,
te fa mal...
Llavors això
te surt
quan portes
anys
que no estàs
ben controlat,
doncs apareixen
les complicacions.
Estem acabant el tema,
hem parlat de la caminada,
ni que siguin
tres minuts
s'han dit
que és diumenge,
que és obert a tothom,
no per persones
que tenen diabetes,
no, no,
una caminada popular,
en definitiva
per la salut,
perquè el dia 14
és el dia mundial
de la diabetes,
és el dia 14,
exacte,
el 14 de novembre,
i llavors la caminata,
com que el 14
cau en dimecres,
si no recordo malament,
sempre es fa el diumenge
més proper,
en aquest cas és el dia 11,
llavors nosaltres,
aquest és el quart any
que se realitza
aquesta caminata,
partim de la finalització
del port esportiu,
inicia de la platja del Miracle,
ja m'he anat jo
a l'altra punta.
Ens feies caminar
més del compte,
però bé.
Sí, sí,
anem caminant
tot el passeig marítim,
passem per tota la costa,
llavors arribem
fins a la rebessada,
anem fins al final
i tornem.
Després d'aquí
hi ha un dinar de germanor,
en el qual,
doncs,
tothom qui vulgui,
això sí,
s'ha d'avisar
amb una mica de temps,
perquè això s'ha de quedar
amb el restaurant,
i res,
la intenció és
que la gent
doncs conegui,
l'any passat
es van regalar
unes camisetes
perquè tothom
n'és igual
amb l'anagrama
de l'associació
per dir
estem aquí,
som nosaltres
i fem això,
aquest any
es tornaran a regalar,
lògicament,
a tothom
que vingui a participar
i res,
és animar la gent
a que si tenen
un familiar,
un amic
o ells mateixos
i ho són,
o no tenen a ningú
i els ve
en cap de ganes
doncs
venir amb nosaltres
i recolzar.
No cal estar vinculat,
és una passejada
i és acostar-se
a una malaltia
que té una incidència
molt important
en la nostra població.
Diuen que cada cop més
en el món
han desenvolupat
justament per aquests
hàbits de vida
tan desestrosos
que portem a vegades,
sedentaris,
per això heu de caminar
l'exercici
és molt important
també per a vosaltres.
L'estrès.
Ai, Antonio,
parles molt de l'estrès, eh?
No, no,
perquè és que de veritat
que és una de les causes
i si hi ha persones
que haurien de ser
diabètics
tipus 2
que surt
als 50 i pico
o 60 anys
i pel tema
de l'estrès
al que estén
patint cada dia
doncs s'avança, eh?
És lògic
que aquests estats emocionals
provoquen unes reaccions
químiques
en el nostre organisme
que poden acabar
justament creant
aquesta malaltia.
On teniu
la seu
de l'associació?
Dic perquè sempre
pot haver-hi algú.
Ja sabem que
quan van al metge
diagnostiquant la malaltia
vosaltres esteu presents
de seguida els diuen
que hi ha una associació
però no s'ha de més
recordar on sou físicament
i com us poden trobar.
A veure,
estem al carrer
Cristòfol Colom
al número 17
el pis és el primer tercera
nosaltres estem
tots els divendres
per la tarda
de 4 a 8
estem allà
a disposició
de qui vulgui
i el nostre telèfon
és el 977
el 2150 03
tenim correu electrònic
que és
diabeticostarragona
tot junt
arroba
gmail.com
per si algú vol
recordar-se
per cert
45 segons
i no us he preguntat
l'hora
a què no sortirà
la caminada
a les 11 del matí
perquè sí
hem dit
a la platja del Miracle
i la tallant molt
el lloc
però no
és el dia 11
a les 11
dia 11
a les 11
al començament
del passeig
en el Miracle
tot just on acaben
els bars del post esportiu
l'associació de diabètics
de les comarques
de Tarragona
fan aquesta caminada popular
Caterina Tomàs
Antonio Rodríguez
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que sigui un èxit
i continueu així
millorant la vostra salut
i la de la resta
de companys de l'associació
Gràcies
Gràcies
Gràcies