Les 10 del matí, 35 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
parlant ara d'un llibre que es presenta aquest vespre
aquí a Tarragona, a l'Ajuntament,
a partir de les 8 del vespre.
Una iniciativa del Club d'Opinió Tercer Milenio
que presenta, com dèiem, avui el llibre
Memòries d'un espectador, de Carles Santís.
Es tracta justament de recollir en un llibre
editat per la Campana les memòries d'aquest periodista
i exconseller del Govern de la Generalitat de Catalunya,
Carles Santís.
Un acte que serà presentat pel director de publicacions
del diari de Tarragona, Antoni Coller-Gilabert,
i també pel periodista Javier Allent,
que és, d'alguna manera, el coautor d'aquest llibre
que ha acompanyat a Carles Santís
en l'elaboració d'aquestes memòries.
Saludem, doncs, justament aquesta hora al matí
a través del telèfon Javier Allent.
Javier, bon dia.
Bon dia.
Abans que res, i sobretot pel públic més jove,
com podríem definir la figura de Carles Santís?
Com podríem repassar ràpidament,
perquè, en fi, és un home de més de 90 anys,
la seva llarguíssima trajectòria professional
i també política?
Sí, bé, clar, ara té 95 anys,
aleshores, resumir-ho, és una mica difícil,
però ho intentarem.
És un periodista, jo crec que sobretot és un periodista,
que ha tingut una trajectòria
que, per angonable,
les grans plomes del periodisme europeu o internacional.
És un periodista molt vinculat, per cert, a Tarragona,
on va viure de nen, i també a Riudoms,
on va viure d'encara més petit.
I és un periodista que ha estat els llocs clau
de la història del segle XX,
explicant-ho pels seus lectors.
Vull dir, és un periodista
que ha estat seguint el general de Gol per Àfrica
en la Segona Guerra Mundial.
És un periodista que ha estat al judici de Nuremberg,
és el periodista,
el senyor aquest, en un camp de concentració,
el mateix,
és un periodista que ha conegut algun de les vistes.
Tenim un problema, Javi, amb la connexió.
Mirarem de millorar aquesta connexió
amb el telèfon mòbil de Javi Allent,
aquest periodista del diari La Vanguardia,
que, com dèiem,
ha col·laborat amb el propi Carles Santís,
un periodista de 95 anys,
que va ser de Gada
al Col·legi de Periodistes de Catalunya
i que, fins i tot, en la seva vessant política,
va arribar a ser conseller del govern
de la Generalitat de Catalunya
amb Josep Tarradellas,
en un dels moments històrics més interessants
del nostre país,
com va ser el de la transició.
Mirarem de restablir aquesta connexió,
a veure si ara és de més qualitat.
Javi, bon dia, un altre cop.
Bon dia.
Sí, ara sí, ara se sent molt millor.
Estàvem repassant una mica
l'avassant professional de Carles Santís
justament perquè havia estat testimoni
d'alguns esdeveniments històrics
tan importants com deies,
com el judici de Nuremberg.
Sí, exacte.
El judici, on es van sentenciar
els principals jerarques del règim nazi,
però és una persona que també,
a part d'aquesta vessant de privista
que estàvem comentant,
que generalment ha estat els grans
esdeveniments històrics del segle XX,
també ha tingut una participació activa,
perquè ja de molt jove
ja va començar a tenir una activitat
intel·lectual i de secretari,
per exemple, va ser secretari
del conseller de Finances del Lluís Companys.
I ell era dintre de la Generalitat
quan els fets d'octubre
i quan el Palau de la Generalitat
va ser bombardejat, no?
I quan van detenir tot el govern català
i el van portar al vaixell Ciudad de Càdiz,
doncs ell era una de les persones detingudes
que van anar fins allà.
Després va tenir també una estreta vinculació
amb el Francesc Cambó,
el màxim dirigent de la Liga,
que va deixar escrit
que el considerava el millor periodista
que existia en aquella època, no?
I bé, i aleshores, doncs,
aquestes memòries, doncs,
el que són és un repàs
per una trajectòria tan extensa i tan àmplia, no?
Són unes memòries,
és un primer volum que s'acaba l'any 50.
Va des del 1911,
que és l'any del seu naixement,
fins l'any 50,
que el trobem a ell,
doncs, com a corresponsal
a l'estranger,
als Estats Units,
del diari La Vanguardia,
i també com a enviat especial
a molts esdeveniments, no?,
com l'abdicació del rei de Bèlgica
i altres fets, no?
Això vol dir, clarament,
que tindrà, doncs,
una continuïtat, una segona part?
Sí, sí, ja ens estem posant, no?
I haig de dir que,
tot i que ell té 95 anys,
de vegades em costa seguir
el seu ritme de treball, no?
Perquè realment s'ha posat
amb moltes ganes
a escriure aquests llibres,
que jo crec que són la culminació
a una obra que...
De fet, clar,
ell n'ha fet molts més llibres, no?
Però els ha fet
de qüestions molt concretes, no?
Té un llibre sobre el judici de Nuremberg,
té un llibre sobre el retorn
de Terradelles a Catalunya,
perquè ell era molt amic de Terradelles,
i va ser la peça clau
que va aconseguir
que es restaurés la Generalitat,
perquè va ser ell
una de les persones
que va convèncer
Adolfo Suárez
que calia restablir
la Generalitat a Catalunya.
I aleshores té llibres concrets
sobre aspectes puntuals
de la seva vida,
però aquesta feina
de recollir
amb unes memòries
tots els d'esquerres
que ha protagonitzat,
s'ho ha après molt seriosament
i vol convidar-la.
I com ha anat
l'elaboració del llibre?
D'aquestes memòries,
aquesta mena de coautoria
entre el propi
Carles Sentís
i el teu cas?
Bé,
jo en realitat,
més que coautor,
em considero
un secretari seu, no?
Perquè he arribat
allà on a ell
se li feia una mica difícil
arribar, no?
Per exemple,
ell té tota la seva correspondència
a l'arxiu de Poblet
i llavors jo he anat allà
el temps que calia
per llegir-me la seva correspondència,
fotocopiar els documents
que creia més,
que ell podia necessitar més.
o sigui,
jo li he ajudat,
diguem-ne,
a fer feines feixugues
que potser ell
no podia fer
i també,
doncs,
hem tingut moltes converses
i ell suposo
que arran de les preguntes
que jo li feia
sobre la seva vida,
doncs,
també li han servit
per veure
quins episodis
tenien més interès
per poder fer ell
la selecció
de què és el que explicava,
no?
I ha estat,
bé,
ha estat una feina
molt gratificant,
però,
però, bueno,
que ha estat
un paper secundari
només d'auxiliar-lo
a poder fer
la seva feina
perquè ell és una persona
que encara que dicti
els textos
els dicta
tal com surten,
amb els seus punts,
les seves comes
i no s'ha de tocar res
ni corregir res
perquè ell manté
tota la seva lucidesa.
D'aquesta llarguíssima trajectòria
que, de fet,
encara continua
perquè Carles Ventís
continua publicant articles
d'opinió
amb diferents publicacions
i a més a més
doncs està
amb el tema
de les memòries,
d'aquesta llarguíssima trajectòria
què és el que més destacaria
el Javier Allent?
Quin punt
o quin moment
d'aquest
gairebé
segle de vida
destacaria
Javier Allent?
Clar,
n'hi ha tants
destacats
que això
és molt personal,
no?
A mi m'agraden molt
els reportatges
que ell feia
als anys 30
per mitjans
com Mirador,
com L'Instant
i potser,
per exemple,
un dels reportatges
que a mi més m'agrada
és el del Transmiserià,
perquè ell es va
anar a Múrcia,
era una època
on arribava la immigració
des de Múrcia
i des d'altres punts
del sud d'Espanya
que arribava
la immigració a Barcelona
i ell, diguem-ne,
va anar allà
i es va camuflar
i va fer tot el viatge
amb un autocari
il·legal
com si fos
un dels immigrants.
Aleshores,
llegint, per exemple,
aquest reportatge
que és dels anys 30,
un veu exactament
doncs
el problema
que
encara existeix,
però ara ve la migració
ve d'Àfrica,
però veu que
podem veure realment
que hi ha unes constants
que es mantenen
i és un periodisme
molt modern,
és un reportatge
que podia haver-se escrit
avui mateix.
Això potser periodísticament
seria un dels punts
més destacats
i després,
clar,
després,
amb tota la seva trajectòria
política,
jo crec que el retorn
de Terradellas
i la restauració
de la Generalitat
de Catalunya,
doncs,
sense ell
no s'haurien produït
de la manera
que es van produir
i potser aquest
és un dels fets
més importants.
Des del punt de vista
periodístic,
m'imagino,
Xavi,
que el Carles Sentís
deu veure
moltes diferències
entre el periodisme,
per exemple,
dels anys 30
i el que es fa
ara mateix,
o no?
Sí, sí,
veu,
sobretot,
ell pensa que ara
és millor,
perquè ell se n'adona
que hi ha una
professionalització
més gran,
no?,
i ell segueix molt
els diaris
i les televisions
avui,
les ràdios
i està tot el dia,
doncs,
això,
escoltant la ràdio,
llegint el diari
i mirant els informatius
i ell agraeix molt
el pas endavant
a la professionalització
que s'ha donat
i veu que hi ha
molts més mitjans,
no?,
i no,
no és una persona
nostàlgica,
jo el veig una persona,
de fet,
ell treballa també
amb el periodisme
d'avui,
no?,
tots els divendres
a l'Avantguarda
i tots els diumenges
a l'avui
es publica
un article
extens seu,
no?,
i no és que parli
dels records que té
de quan era jove,
no?,
parla dels temes
d'actualitat,
no?,
i per tant
no té una visió
nostàlgica,
no?,
veu que hi ha hagut
un progrés.
El llibre,
aquest llibre
que es presenta
avui a Tarragona,
aquestes memòries
d'un espectador,
pot ser, doncs,
un llibre d'especial
interès per la gent
que vulgui repassar
esdeveniments històrics,
en aquest cas,
de la primera part
del segle XX?
sí,
jo crec que sí,
i a més dóna
una visió inèdita,
doncs,
de la guerra civil
espanyola,
no?,
que de vegades
l'acostumem a veure,
jo el primer,
com una història
de bons i de dolents,
no?,
i en realitat,
doncs,
llegint aquest llibre
es veu que va ser
una història més de grisos
i més complexa
del que pot semblar,
no?
I per quant
la segona part
d'aquestes memòries?
Home,
podríem dir
que ara estem
començant la feina,
no ho sé,
aquest primer volum
ens ha costat
dos anys i mig
d'elaboració,
esperem aquest segon
poder-lo fer més ràpid
perquè ja tenim
més pràctica.
Molt bé,
doncs,
de moment,
Javi,
ens quedem
amb aquest llibre
que ja va sortir
fa unes setmanes,
que a més és un èxit
de vendes important
i que es presenta
aquest vespre aquí
a Tarragona
a les 8
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Javi En,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
El periodista Javi En,
com dèiem,
coautor,
o encara que ell
no vulgui parlar així,
però en fi,
ha col·laborat estretament
amb Carles Sentís
amb aquestes memòries
d'un espectador,
la primera part
de les memòries
del periodista
i exconseller
de la Generalitat
Carles Sentís.
Es presenta en aquest vespre,
com dèiem,
a les 8
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
de Tarragona
en un acte
que organitza
el Club d'Opinió
i del director
de publicacions
del diari de Tarragona,
Antoni Coll
i Gilabert.
Seguim endavant.
El matí de Tarragona Ràdio
passa un minut
de 3 quarts d'11.