Dos minuts i mig, un quart de doze del migdia.
Comencem ja aquest reguitzell de propostes realment atractives
que tenim per aquest cap de setmana.
El cicle on Iris porta, justament demà dissabte,
a la ciutat una experiència poètica d'allò més innovadora.
Es tracta d'una nova aposta d'aquest col·lectiu
que es donarà cita a la vaqueria demà dissabte.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels implicats directament en aquesta activitat
és el Javi Roca. Javi, bon dia.
Hola, bon dia.
Quan parlem de poesia experimental, de polipoesia,
parlem de poesia en majúscules
i aquí podem incloure moltíssimes manifestacions, no?
Sí, sí, sí.
És poesia fonamentalment, però és moderna, és avantguardista
i llavors no és poesia tipus recital.
El rap soda dient els versos, no.
D'això, res a veure.
En quant a continguts i a forma de presentar la poesia,
doncs, si intervenen altres vessants artístiques,
si es fa d'una forma així, en resum, més creativa,
doncs ja se li comença a dir polipoesia.
Per exemple, la poesia sonora, poesia fonètica,
poesia visual, tot el que sigui poesia,
però ja et dic, que no sigui un tio recitant i res més, no?
Ja.
És allò una mica de les performance, no?, que es deia també.
No sé si s'utilitza ara aquesta paraula,
potser jo soc una mica antiga, però seria això, no?
La performance també les va servir molt.
També, molt bé.
No estem tan antiquats com pensàvem.
No, no, que va.
A veure, qui no hagi assistit o qui no hagi vist, per exemple,
a Human Trash o a la pobilla del Tònica,
per exemple, amb la música del Jap Blanc,
que potser se sorprendrà i molt.
Aquells que hem tingut oportunitat de contemplar alguna vegada alguna acció,
doncs sabem que hi ha, entre altres coses,
molt d'humor i una miqueta de mala bava i tot, no?
Sí, sí, sí.
Has dit una cosa incorrecta, però...
Doncs m'encorregeixes ja, eh?
Sí, en Jap Blanc no farà la música.
No farà la música?
L'espectacle d'aquesta nit que tota persona tarragonina interessada en la poesia
hauria de venir, perquè és una oportunitat magnífica
de veure artistes nacionals i internacionals d'aquesta línia vanguardista a la nostra ciutat.
Llavors, això no passa molt sovint
i llavors és importantíssim que gent que l'interessi, doncs, hi vingui a veure-ho, no?
I l'espectacle serà la Human Trash i la pobilla del Tònica per un costat
i després en Jap Blanc per un altre.
Per un altre t'ho dir, perquè, aviam, les informacions, diguem-ne, formals,
entre cometes, de webs i tot, ho posa com els tres que actuen junts
i per això es presta l'equívoc, per això, mira, ja va bé que ho rectifiquis, no?
És veritat, sí, sí, sí, no?
Human Trash i la pobilla del Tònica actuen primer i després en Jap Blanc.
Human Trash i la pobilla del Tònica, si dius que els has vist, doncs és això, no?
És poesia irònica, còmica, així, sarcàstica, amb una mica de mala bava.
Les integrants d'aquesta parella, doncs, també col·laboren amb la Pell del Llave,
que és un grup que s'ha especialitzat en fer accions poètiques,
que aquests, doncs, el que dèiem abans, el que fan és la poesia te la transmeten a través d'accions.
Bé, és la que acció poètica s'explica per si sol, no?
Sí, sí, jo ho he vist, però els oients no.
Realment poden esperar qualsevol cosa d'aquest tàndem, no?
A més, no, va vindre ja aquest cicloniris el quart trimestre,
el primer trimestre ja va actuar amb nosaltres i només estava ella sola.
Llavors, ara està amb la pobilla del Tònica i llavors això pot ser canyero.
Si ja ella sola ja va ser, va rebentar la vaqueria, diguem-ne,
doncs ara amb la seva nova companya pot ser canyero.
I compta perquè no es queden tranquil·les si, vull dir, que interactuen amb el públic.
Sí, sí, sí, sí, s'ha d'anar allà preparat i amb ganes de col·laborar.
Pel que fa al Jap Blanc, que és un músic holandès, això si no ho tinc mal entès.
Bé, ha fet tot aquest home, ha sigut músic, és poeta, ha escrit,
típic quasi renaixentista que sap, toca molts temes.
I aquest home és expert i s'ha fet famós i per això el portem a nivell internacional
és per la seva poesia sonora o poesia fonètica.
És a dir, és un home que analitza els textos i de la poesia,
doncs, ha treballat més l'aspecte, diguem-ne, formal, no quasi del contingut,
sinó la paraula en si, no?
Llavors hi ha tota una experimentació i un treball de vocals, de lletres, de paraules,
que sorprèn bastant si no ho has vist mai, i el que ens agrada, doncs, és un dels millors
que ho fa, no? I aquesta nit probablement faci alguna de les peces clàssiques del dadaïsme
i el socialisme francès i alemany. I, bé, seran 45 minuts d'actuació la seva,
la de qui m'entraixerà, doncs, també uns 45-50, o sigui que són una hora i mitja o així,
farem algun descans i després estem a la bequeria i quan acabi podem fer una cervesa.
I jo crec que pot ser una velada poètica interessant.
Home, i val la pena que vinguin dureta perquè la bequeria de seguida s'omplirà
i val la pena, doncs, tenir un lloc que estigui ben a prop.
A les 10 de la nit.
A les 10 de la nit.
Doncs, mira, una altra dada que és incorrecta perquè tota la publicitat posa dos quarts d'onze.
Clar, sí.
Jo és que t'ho dic perquè, clar, dius, calla, deixa'm dir-ho.
No, és veritat, no, però saps què passa aquí?
No ho hauria de dir perquè estem aquí a la ràdio i ens ha sent molta gent,
però normalment posem a les 10 perquè la gent sempre arriba tard i llavors comença i mitja
i per començar abans doncs diem que és a les 10, però realment començarem i mitja.
Doncs, una cosa et diré ara, Javi, aprofitant que vosaltres aneu tan sueltos,
podríeu fer una miqueta de canya a la gent que arriba tard als espectacles?
La gent que arriba tard als espectacles?
Clar, sí, clar, sí.
No? Vosaltres que podeu així, que us deixeu anar?
Molt bé.
Sí, és irrespectuós perquè si tu planeges anar a veure un espectacle,
és com una responsabilitat que assumeixes, no?
Jo vaig assistir de públic a un artista que m'ensenyarà el seu treball,
doncs és com quan vas de convidat a sopar a casa d'algú, no?
Si t'has acceptat aquest convidat, doncs no arribis tard.
Però, bueno, ja ens coneixem tots, a més, aquí el Taranà a Tarragoní...
Sí, sí, però escolta, jo crec que hem de ser una miqueta més beligerants amb això,
per respecte a l'artista i per respecte a l'espectador puntual, eh?
Sí, probablement que per la segona part,
la Human Trash potser sí que, com que té un ritme i una tensió així més canyera,
pot assumir bé que la gent arribi una mica més tard i tot el que vulguis, no?
Però, en canvi, en Jablón sí que és un home que precisa molt de silenci,
molta concentració, el seu treball és molt, molt, molt tècnic amb la veu
i sí que mereix una mica més de respecte.
Però, bueno, en general, sí, ja a 10 minuts de retras no passava res.
Si no ho han vist mai, que hi vagin, no són monòlegs com els que estan ara de moda.
És una altra història.
És que algú diu, oh, doncs mira la pubilla, aquí ho man traix, un monòleg,
allò, quatre coses gracioses.
Sí que són gracioses, però d'una altra manera, eh?
Que ningú es pensi que és un xou de monòlegs.
Potser diem evidències, però val la pena que qui vagi a veure aquest espectacle
doncs intueixi com a mínim el que trobarà.
A la vaqueria, a les 10 de la nit, demà dissabte, nit especial,
nit literària una miqueta o un molt fora del to, diguem-ne, convencional,
un moment diferent per gaudir-ne, oi?
Fareu més coses, no?, des del cicle Oniris, més endavant?
Sí, dissabte 3 de novembre, també a la vaqueria,
vindrà Javier Corcovado, que és un cantant de Saragossa,
fincat a Alemanya, i que té una trajectòria llarguíssima
amb la poesia i la música, i doncs que també, també col·laborarà
en aquesta mostra de polipoesia, amb la seva visió de la poesia musicana,
dels poemes interpretats, farà una espècie de mitja obra de teatre
amb la seva companya, i també serà molt interessant.
Dissabte 3 de novembre, a les 10 de la nit,
aquest Corcovado, doncs, és un tio que ha tret uns 17 o 18 discos,
no, és prou conegut, i tant.
Sí, sí, també és de talla internacional,
i, bueno, per sort també el tindrem aquí a Tarragona.
Doncs no ens ho perdrem, eh, Javi Roca.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Adéu, si jo, bon dia.
Vinga, adéu.
Adéu.